Guia de lectura_4Errideluca - Biblioteca Fages de Climent

Anuncio
Erri De Luca
Montedidio
Dilluns, 26 de gener de 2015
a les 19:30h
Amb el suport de la Diputació de Girona
Autor:
(Nàpols, 1950)
Amb divuit anys es va traslladar a Roma, on es va unir al moviment polític
Lotta Continua, un grup autònom d'extrema esquerra. Després, tingué llocs de
treball molt diferents, tant a Itàlia com a l'estranger. L'any 1999, durant la guerra
als territoris de l'antiga Iugoslàvia, va tornar a fer de conductor, en aquest cas
encarregant-se de combois d'ajuda humanitària.
Com a escriptor només va publicar el seu primer llibre el 1989, quan ja
tenia 39 anys: Non ora, non qui, on narra la seua infantesa al Nàpols de
postguerra, un espai al qual retornarà en diverses obres posteriors. A partir de
1993, les seves obres comencen a traduir-se i obté premis literaris com el France
Culture per al llibre Aceto, arcobaleno, el Premi Laure Bataillon per Tre Cavalli
o el Femina Etranger per Montedidio. El seu primer llibre traduït al català, l'any
1993, fou Pedres de volcà.
Ha publicat més de 60 obres, entre narracions, poesia, assajos i obres de
teatre. Com a autodidacte, va estudiar diversos idiomes, entre ells l'hebreu antic, i
ha traduït alguns textos de la Bíblia. Erri De Luca és també reporter de diversos
periòdics, com La Repubblica, Il Corriere Della Sera, Il Manifesto, L'Avvenire.
A més de comentarista de temes d'actualitat, escriu sobre muntanyisme i
escalada, esports que practica.
Obra:
En un barri vell de Nàpols, Montedidio, un nen de tretze anys, de qui no
coneixem el nom, deixa l'escola per entrar a treballar a casa de mestre Errico com
a aprenent de fuster. Comença així una nova vida, que ens anirà relatant dia rere
dia a través del seu diari, fet de trossos de paper que li regala un impressor.
Montedidio és un mosaic de personatges, esquitxat d'expressions i
tradicions napolitanes. I és justament en el diari que el nen escriu, entre la botiga,
les estones mortes que passa jugant amb un búmerang , les primeres emocions
sexuals i els discursos del vell savi, uns episodis de vegades anodins, que
l'adolescent de Montedidio tasta la vida, la vida i la mort.
Aquesta novel·la d'Erri de Luca ens narra amb un estil poètic i depurat el
pas de la infància a l'edat adulta de dos adolescents sensibles en un poble cruel i
fantasmagòric.
Fragment d'una entrevista:
¿Por qué contó la historia a través de Don Gaetano?
Porque uno escucha a las mujeres pero aprende de los hombres. Las
mujeres son la fuente de información, pero la herencia es un acto masculino,
paterno. Es el padre el que transmite y entrega la pertenencia a un lugar. A través
de ese relato masculino el chico se da cuenta de no ser un huérfano sino el hijo de
una ciudad de la que debe aprender a marcharse.
¿Nápoles es padre o madre?
En mi caso fue una ciudad-causa. Fui consecuencia de ella, me transmitió
una precisa educación sentimental nerviosa. Aprendí los sentimientos
constitutivos del hombre, la cólera, la compasión y la vergüenza. Y me templó el
sistema nervioso una octava por encima de lo normal. En eso Nápoles se parece a
Jerusalén. Tiene esa misma tensión nerviosa. Disimula, no quiere escrutarte,
finge ignorarte, pero en realidad te percibe con todos los demás sentidos, con el
olfato, las orejas, la vibración del cuerpo...
¿Sintió pena al irse?
Me despegué como pude. Tenía encima una mole que me expulsaba. Me
arranqué como un diente de una encía. Luego no pude reimplantarme en ningún
sitio. Cuando me fui supe que no volvería, pero allí no podía seguir. Estaba solo.
Luego encontré a mi generación en la calle, rebelde primero y revolucionaria
después, y ahí sentí otra pertenencia, en vez de a un lugar, al tiempo. Soy un
producto del tiempo.
El País, Miguel Mora, abril 2009
Adreces d'interès:
- http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/titol-video/video/5051973/
- http://www.elcultural.es/noticias/letras/Erri-de-Luca/2933
- http://cultura.elpais.com/cultura/2012/03/01/actualidad/1330627392_772040.html
- http://elpais.com/diario/2009/04/25/babelia/1240617011_850215.html
Descargar