Homilia del Sr. Cardenal de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la missa d’acció de gràcies per la beatificació del Papa Joan Pau II. Catedral de Barcelona, 12 de maig de 2011 Ens hem aplegat en la nostra estimada i entranyable Catedral Basílica de Barcelona per celebrar l’Eucaristia d’acció de gràcies a Déu per la recentíssima beatificació del Papa Joan Pau II, el proppassat dia 1 d’aquest mes a Sant Pere del Vaticà, pel nostre estimat Sant Pare Benet XVI. Ha estat una celebració molt esperada, molt emotiva i moltíssim participada a Roma i arreu. Avui aquí en la nostra Catedral recordem el Beat Joan Pau II, que el 7 de novembre de 1982 va visitar aquesta Catedral i la nostra ciutat de Barcelona i Montserrat. En el fragment de l’Evangeli que hem escoltat, el diàleg de Jesús ressuscitat amb l’apòstol Pere cal aplicar-lo al diàleg de Jesús amb Karol Wojtyla durant tota la seva vida de cristià, de prevere, de bisbe i de Papa. I aquest diàleg d’amor amb l’amor de la seva vida, portà el Papa no solament al servei fidel a l’Església, sinó també a la seva personal i total dedicació a Déu i als homes que ha caracteritzat el seu camí de santedat. La seva resposta afirmativa a les preguntes de Jesús de si l’estimava moltíssim, les podem experimentar tots els qui de diverses maneres hem conegut i tractat al Beat Joan Pau II i podem dir que som tots els membres de l’Església universal i els homes i dones de bona voluntat, gràcies a la munió dels seus viatges apostòlics i als mitjans de comunicació que permetien acostar-nos a la seva vida i a la seva activitat. Ja quan el Senyor el cridà l’any 2005, en els dies de les seves exèquies moltíssimes persones manifestaven aquest desig : “Santo subito!”. Per això, el Papa Benet XVI en la seva Beatificació ha manifestat que “he volgut, que, respectant degudament la normativa de 1 l’Església, la causa de la seva Beatificació procedís amb raonable rapidesa. I heus aquí que el dia esperat ha arribat; ha arribat aviat, perquè així ho ha volgut el Senyor: Joan Pau II és beat”. Jesucrist va concedir a Pere i els seus successors la missió de confirmar en la fe als germans. Per aquesta fe Simó es converteix en “Pere”, la roca sobre la qual Jesús edifica la seva Església. Benet XVI ens ha dit en l’homilia de la Beatificació que Joan Pau II és beat per la seva fe forta, generosa i apostòlica. La benaurança eterna de Joan Pau II, que l’Església té el goig d’haver proclamat, està inclosa en aquestes paraules de Crist: “Feliç tu, Simó” i “Feliços els qui creguin sense haver vist”. Aquesta és la benaurança de la fe que també Joan Pau II va rebre de Déu Pare, com un do per a l’edificació de l’Església. El Papa Benet XVI ha unit el ministeri fidel de Joan Pau II amb la seva participació en el Concili Vaticà II, dient-nos que “Karol Wojtyla primer com Bisbe Auxiliar i després com Arquebisbe de Cracòvia, participà en el Concili Vaticà II i sabia que dedicar a Maria l’últim capítol del Document sobre l’Església significava posar la Mare del Redemptor com imatge i model de la santedat de tots els cristians i per a tota l’Església. Aquesta visió teològica és la que el beat Joan Pau II descobrí de jove i que després va conservar i aprofundí durant tota la seva vida. Una visió que es resumeix en l’icona bíblica de Crist en la creu i als seus peus Maria, la seva mare. Una icona que es troba en l’Evangeli de Joan (19, 25-27) i que quedà sintetitzat en l’escut episcopal i posteriorment papal amb el lema: “Totus tuus” . Celebrem justament aquesta missa d’acció de gràcies la vigília de la Mare de Déu de Fàtima, en la vigília d’aquell trist 13 de maig de 1981, ara fa trenta anys, del greu atemptat que va sofrir el Papa Joan Pau II i 2 que sempre ha cregut que fou la intercessió de la Mare de Déu la que li va conservar la vida per continuar durant molts anys servint l’Església. Tots recordem les seves memorables paraules en l’inici del seu pontificat: “No tingueu por! Obriu, encara més, obriu de bat a bat les portes a Crist!”. Ell mateix ho va viure sempre, obrint a Crist la societat, la cultura i els sistemes polítics i econòmics. Amb el testimoni de fe, d’amor i de valor apostòlic, acompanyat d’una gran humanitat, aquest fill exemplar de la nació polonesa ha ajudat els cristians a no tenir por de dir-se cristians, de pertànyer a l’Església, de parlar de l’Evangeli. Com ens va dir Benet XVI, “amb aquella càrrega d’esperança que en certa manera se li donà al marxisme, Joan Pau II la reivindicà legítimament per al cristianisme, restituint-li l’autèntica fisonomia de l’esperança, de viure en la història amb un esperit ‘d’advent’, amb una existència personal i comunitària orientada a Crist, plenitud de l’home i compliment del seu model de justícia i de pau”. Juan Pablo II a la luz del Evangelio leyó la historia de la humanidad y la de cada hombre y cada mujer que el Señor puso en su camino. De aquí, del encuentro con Cristo en el Evangelio, brotaba su fe. Era un hombre que vivía de Dios. En las audiencias privadas que el Beato Juan Pablo II me concedió como Obispo de Tortosa, Arzobispo de Tarragona y Arzobispo de Barcelona, tuve conciencia de esta unión con Dios y que tenía plena conciencia y voluntad de pertenecer sólo a Él. Con esta Eucaristía le damos gracias a Dios por tener todos a este nuevo beato, por habernos dado un testigo tan creíble y tan transparente, que nos ha enseñado como se debe vivir la fe y defender los valores cristianos, a comenzar por la vida, sin complejos ni miedos y como se debe testimoniar la fe con valentía y coherencia. La fuerza evangelizadora de este testigo la captaron siempre los jóvenes que 3 buscan transparencia y coherencia en los testigos y maestros. Me atrevo a decir que Juan Pablo II es el Papa de los jóvenes, que le han amado y seguido siempre y no le dejaron nunca en los últimos años de su vida cuando disminuyeron sus fuerzas físicas y su salud. Ante la gran crisis económica que vivimos, conviene recordar sus encíclicas sociales y su magisterio sobre los valores humanos y cristianos, la doctrina social de la Iglesia y los grandes principios éticos que deben presidir toda la actividad de cada persona y la de toda la humanidad. Su mensaje fue este: la dignidad de la persona humana creada a imagen y semejanza de Dios, el hombre es el camino de la Iglesia, y Cristo es el camino del hombre. Continuaremos encomendándonos al nuevo beato para que pronto podamos participar en su canonización en bien de toda la Iglesia de Dios extendida de Oriente a Occidente. El terremoto que ha sufrido la región de Murcia y concretamente Lorca que ha causado muertos, heridos y gran número de damnificados nos llena de dolor y en esta Eucaristía pedimos por el eterno descanso de los fallecidos y la recuperación de los heridos, a la vez que nos sentimos solidarios de las necesidades materiales que sufren especialmente los damnificados. 4