PD:L'estat-nació a Amèrica Llatina, segles XIX i XXI http://grad.ub.edu/grad/plae/detallPla.do?ctrl=dadesPlaForm.plan... Pla docent de l'assignatura Dades generals de l'assignatura Nom de l'assignatura: L'estat-nació a Amèrica Llatina, segles XIX i XXI Codi de l'assignatura: 566526 Curs acadèmic: 2011-2012 Coordinació: PILAR GARCIA JORDAN Departament: Facultat de Geografia i Història Departament: Dept. Antropologia Cult. i H. d'Amèrica i Àfrica Crèdits: 5 Dossier de Lectures Dossier de lectures Bloc 1. Els processos independentistes * ANNINO, Antonio. “Soberanías en lucha”. En A. Annino, L. Castro Leiva, F.X. Guerra. De los Imperios a las Naciones: Iberoamérica. Zaragoza, IberCaja, 1994, pp. 229-253. Bloc 2. La immediata independència * GUERRA, François-Xavier. “El soberano y su reino”. En A. Annino, L. Castro Leiva, F.X. Guerra. De los Imperios a las Naciones: Iberoamérica. Zaragoza, IberCaja, 1994, pp. 33-61. Bloc 3. La construcció de l’estat-nació * SANDERS, Karen. "La nación y el nacionalismo". En K. Sanders. Nación y Tradición. Lima, PUCP/FCE, 1997, pp.31-63. * QUIJADA, Mónica."¿Qué Nación?. Dinámicas y dicotomías de la nación en el imaginario hispanoamericano del siglo XIX". En Cuadernos de Historia Latinoamericana, 2 (Hamburg, 1994), pp.15-51. Bloc 4. La construcció del Perú com a estat-nació * GARCÍA JORDAN, Pilar. “El oriente peruano territorio de confrontación social, económica, ideológica y política, 1821-1930”. En Clara Inés García (Comp.). Fronteras. Territorios y Metáforas. 1 of 8 25/07/11 19:44 PD:L'estat-nació a Amèrica Llatina, segles XIX i XXI http://grad.ub.edu/grad/plae/detallPla.do?ctrl=dadesPlaForm.plan... Medellín, Hombre Nuevo Editores, 2003, pp.223-243. Bloc 5. Bolívia. La difícil construcció de l’estat-nació. * GARCÍA JORDÁN, Pilar. ""De la colonización depende el porvenir de la República". Una historia de la colonización en Bolivia, 1825-1935". Anuario, (Sucre, 2000), pp. 53-106. Bloc 6. Les missions catòliques, instrument prioritari per a la conquesta dels Orients * LANGER, E. ”La misión como factor de desarrollo de la economía fronteriza”. Andes, nº 4 (Salta, 1991), pp. 11-39. * GARCÍA JORDÁN, P. “Un sistema que tiende “menos a hacer ciudadanos que a mantener en perpetua curatela a los indios”. El microcosmos de los poblados misionales guarayos (1840-1939)”, Suplemento 1 del Anuario del IEHS, Sociedades en movimiento. Los pueblos indígenas de América Latina en el siglo XIX. Serie Simposios y Seminarios. Tandil (Argentina), 2007, pp. 205-218. Hores estimades de dedicació a l'assignatura Activitats presencials Hores totals 125 55 - Teorico-pràctica 32 - Pràctiques orals comunicatives 5 (Presentació i defensa dels treballs el.laborats) - Sortida cultural (Visites comentades a Ca l'Ardiaca, Pavelló de la República i Biblioteca de Catalunya) 9 - Seminari (Seminari sobre construcció de la ciutadania a Amèrica Llatina (dies 7.10.2011, 11.11.2011 i 16.12.2011)) 9 Treball tutelat/dirigit 20 Aprenentatge autònom 50 Competències que es desenvolupen en l'assignatura Competències a assolir en l’assignatura: Assimilar 2 of 8 diverses categories teòrico-metodològiques operatives: estat-nació, 25/07/11 19:44 PD:L'estat-nació a Amèrica Llatina, segles XIX i XXI http://grad.ub.edu/grad/plae/detallPla.do?ctrl=dadesPlaForm.plan... frontera (interna i externa, política, econòmica, social, cultural, mítica), ciutadania, identitat. Identificar aspectes fonamentals de la crisi de l’ordre colonial, la independència i la implementació de l’ordre republicà: immediata independència i construcció de l’estat-nació. Reconèixer les característiques bàsiques de les polítiques emprades pels governs del Perú i Bolívia vers els territoris i poblacions de les terres baixes. Entendre el paper acomplert per les missions catòliques per la incorporació dels “bàrbars” a la “ciutadania” i a la “civilització”. Objectius d’adquisició d’habilitats i competències: Analitzar un determinat procés social, econòmic, polític, ideológic en l’etapa històrica de la formació de l’estat-nació llatinoamericà a partir de bibliografia i fonts documentals. El.laborar un treball escrit. Exposar i defensar oralment les lectures recomanades i el treball el.laborat. Objectius d’aprenentage d’actituds: Plantejar una determinada problemàtica, formular la/es hipòtesis corresponents, cercar les fonts (primàries i/o secundàries). Treballar en grup. Raonar les afirmacions corresponents i aprendre a qüestionar les pròpies i alienes. 3 of 8 25/07/11 19:44 PD:L'estat-nació a Amèrica Llatina, segles XIX i XXI http://grad.ub.edu/grad/plae/detallPla.do?ctrl=dadesPlaForm.plan... Objectius d'aprenentatge de l'assignatura Referits a habilitats, destreses Objectius d’adquisició d’habilitats i competències: Analitzar un determinat procés social, econòmic, polític, ideológic en l’etapa històrica de la formació de l’estat-nació llatinoamericà a partir de bibliografia i fonts documentals. Esbrinar objectius, tesis, argumentació d’articles i monografies relatives a la història de les societats americanes Recerca, buidat, anàlisi, el.laboració, presentació i defensa d’un fenòmen o procés històric relatiu a l’assignatura. Objectius d’aprenentage d’actituds: Treballar en grup. Raonar les afirmacions corresponents i aprendre a qüestionar les pròpies i alienes. Blocs temàtics de l'assignatura 1. Els processos independentistes * Reflexió sobre la historiografia relativa als processos independentistes i anàlisi dels processos, actors socials i ideologia d’aquests processos. 1.1. Independència: Historiografia 1.2. Processos, actors socials i ideologia 2. La immediata independència 4 of 8 25/07/11 19:44 PD:L'estat-nació a Amèrica Llatina, segles XIX i XXI http://grad.ub.edu/grad/plae/detallPla.do?ctrl=dadesPlaForm.plan... * Reflexió sobre la historiografìa del període immediat a la independència (1820-1850 circa) i a´nàlisi de les continuïtats i canvis socials, econòmics, polítics i ideològics 2.1. Historiografia 2.2. Continuïtat i canvi social, econòmic, polític, ideològic 3. La construcció de l'estat-nació * Reflexió historiogràfica sobre el llarg procés de la transformació dels estats llatinoamericans en estats-nació, sobre algunes de les categories d'anàlisi i dels processos socials, econòmics i polítics més significatius. 3.1. Historiografia 3.2. Categories d'anàlisi: estat, nació, ciutadania 3.3. Processos socials, econòmics i polítics més significatius 4. La construcció del Perú com a estat-nació * Anàlisi dels principals processos desenvolupats en la llarga durada que permeten el sorgiment del Perú com a estat-nació 4.1. Per a una història del Perú republicà 4.2. L'Orient peruà, territori per conquerir i ocupar: Periodificació històrica de la relació Estat / Orient 5. Bolívia. La difícil construcció de l'estat-nació * Anàlisi dels principals processos desenvolupats que permeten el sorgiment de Bolívia com a estat-nació 5.1. Per a una història de la Bolívia republicana 5.2. Els Orients bolivians: Estat i terres baixes 6. Les missions catòliques, instrument prioritari de les polítiques estatals per a la conquesta i ocupació dels Orients * Anàlisi en primer lloc, del paper que han jugat les missions catòliques com a instrument prioritari utilitzat pels estats andino-amazònics per a la conquesta i ocupació de les terres baixes; en segon lloc, del projecte missional destinat a la construcció d'un nou espai civilitzat, i del paper de la fotografia com a document històric per la reconstrucció dels processos desenvolupats a terres baixes. 6.1. Context històric de les funcions de les missions en el context de l'estat-nació liberal 6.2. De l'espai indígena a l'espai civilitzat. Anàlisi de cas entre els Guarayo 5 of 8 25/07/11 19:44 PD:L'estat-nació a Amèrica Llatina, segles XIX i XXI http://grad.ub.edu/grad/plae/detallPla.do?ctrl=dadesPlaForm.plan... 6.3. La fotografia com a document històric Metodologia i organització general de l'assignatura 1. La dinàmica de l’assignatura combinarà les classes teòriques amb les classes pràctiques en les que els estudiants asumiran la presentació i debat dels articles del dossier (objectiu, tesis, argumentació, comentari crític). Al llarg del curs es desenvoluparà un Seminari relatiu a la ciutadania (7.10.2010, 11.11.2010 i 16.12.2011, horari de 16h-19h.) i visites (dates a confirmar) a alguns dels principals repositoris documentals existents a Barcelona, útils per l’estudi de l’Amèrica contemporània. 2. Les tutories es realitzaran individualment o en equip (presencials i virtuals) segons sigui la matèria a tractar Avaluació acreditativa dels aprenentatges de l'assignatura L’avaluació consistirà: 1. Presentació oral i escrita (5.000 caracters) de les lectures del dossier corresponents a les lectures del dossier (30% nota) 2. Treball relatiu a alguna problemàtica relacionada amb l’assignatura. Presentació escrita (màxim 45.000 caracters amb espais, incloent aparell crític i bibliografia), exposició i defensa oral (30% nota) 3. Assistència regular a classe i seminaris (75% sessions), i participació en els debats (40% nota) Avaluació única No es contempla l’avaluació única excepte en cassos excepcionals que ho justifiquin. Fonts d'informació bàsiques de l'assignatura Llibre * ANNINO, Antonio ed altri. America Latina: Dallo stato coloniale allo stato nazione,(1750-1940). Milano, 6 of 8 25/07/11 19:44 PD:L'estat-nació a Amèrica Llatina, segles XIX i XXI http://grad.ub.edu/grad/plae/detallPla.do?ctrl=dadesPlaForm.plan... Franco Angeli, 1987. * BETHELL, Leslie (ed.). Historia de América Latina. Barcelona, Ed.Crítica. * CARMAGNANI, Marcelo y HERNÁNDEZ CHÁVEZ, Alicia (coords.). Para una México, Fideicomiso Historia de las Américas / El Colegio de México, 1999. historia de América. * CLAVERO, Bartolomé (2008). Geografía jurídica de América Latina: Pueblos indígenas entre constituciones mestizas. México, Siglo XXI. * GABRIEL, L. y LÓPEZ Y RIVAS, Gilberto. (coords.) (2005). Autonomías indígenas en América Latina. México: Plaza y Valdés. * HALPERIN DONGHI, Tulio. Historia contemporánea de América Latina. Madrid, Alianza, 1990. * LECHNER, Norbert. Estado y política en América Latina. Edición de ---. México, Siglo XXI, 1981. * WADE, Peter (2000). Raza y Etnicidad en Latinoamérica. Quito, Eds. Abya-Yala. * CHUST, Manuel y SERRANO, Antonio (eds.). Debates sobre las independencias iberoamericanas. Madrid, AHILA / IBEROAMERICANA, 2007. * GUERRA, François Xavier. Modernidad e Independencias. Ensayos sobre las revoluciones hispánicas. Madrid, Ed.Mapfre, 1992. * ANDERSON, Benedict. Comunidades imaginadas. Reflexiones sobre el origen y la difusión del nacionalismo. México, FCE, 1993. * GELLNER, Ernest. Naciones y nacionalismo. Madrid, Alianza Ed., 1988. * SÁBATO, Hilda (coord.). Ciudadanía política y formación de las naciones. Perspectivas históricas de América Latina. México, El Colegio de México / FCE, 1999. * GARCÍA JORDÁN, Pilar. Cruz y arado, fusiles y discursos. Lima, IFEA / IEP, 2001, pp. 59-246. * ROCA, José Luis. Economía y sociedad en el Oriente boliviano (siglos XVI-XX). Santa Cruz, Cotas, 7 of 8 25/07/11 19:44 PD:L'estat-nació a Amèrica Llatina, segles XIX i XXI http://grad.ub.edu/grad/plae/detallPla.do?ctrl=dadesPlaForm.plan... 2001. * GARCÍA JORDÁN, Pilar. “Yo soy libre y no indio: soy guarayo”. Para una historia de Guarayos, 1790-1948. Lima, IFEA / PIEB / IRD / TEIAA, 2006. * GARCÍA JORDÁN, Pilar. Unas fotografías para dar a conocer al mundo la república guaraya. Madrid, CSIC, 2009. * LANGER, Erick and JACKSON, Robert H. (ed.). The New Latin American Mission History. Lincoln and London, Univ. Of Nebraska Press, 1995. 8 of 8 25/07/11 19:44