El mar perdut · El mar perdido · The lost sea

Aral
El mar perdut · El mar perdido · The lost sea
Una exposició d’Isabel Coixet
Disseny de l’espai: Makoto Fukuda
Fotografia: Jordi Azategui
1
Índex Índice Index
4_Aral, el mar perdut · Aral, el mar perdido · Aral, the lost sea & We Are Water Foundation
9_Introducció · Introducción · Introduction
13_Orígens · Orígenes · Origins
19_Les causes · Las causas · The causes
25_Situació actual · Situación actual · Current situation
33_Salut · Salud · Health
39_Ecosistema · Ecosistema · Ecosystem
43_Canvis climatològics · Cambios climatológicos · Climate changes
47_La indústria pesquera · La industria pesquera · The fishing industry
54_We Are Water Foundation
56_Bibliografia · Bibliografía · Bibliography
Aral
El mar perdut · El mar perdido · The lost sea
2
3
L’exposició «Aral. El mar perdut» és un
testimoni documentat de la destrucció d’un recurs hídric de primer ordre
en mans de l’ésser humà, i en aquest
sentit està en la línia dels objectius de la
Fundació We Are Water: d’una banda,
sensibilitzar i fer reflexionar l’opinió pública i les institucions sobre la necessitat
de crear una nova cultura de l’aigua que
permeti el desenvolupament just i una
gestió sostenible dels recursos hídrics
al món; d’altra banda, portar a terme
actuacions de tot tipus encaminades a
pal·liar els efectes negatius de la manca
de recursos hídrics adequats.
4
La exposición “Aral. El mar perdido” es
un testimonio documentado de la destrucción de un recurso hídrico de primer
orden a manos del ser humano, y en
este sentido está en línea con los objetivos de la Fundación We Are Water: por
una parte, sensibilizar y hacer reflexionar
a la opinión pública y a las instituciones
sobre la necesidad de crear una nueva
cultura del agua que permita el desarrollo justo y una gestión sostenible de
los recursos hídricos en el mundo; por
otra, llevar a cabo actuaciones de todo
tipo destinadas a paliar los efectos negativos de la falta de recursos hídricos
adecuados.
“Aral. The lost sea” bears documented witness to humankind’s destruction of a vital water resource. The exhibition stems from the We Are Water
Foundation’s: on the one hand, to promote public awareness of and debate
on the need to create a new “culture of
water” to permit the fair development
and sustainable management of the
world’s water resources and, on the
other, to carry out all manner of actions
to counter the negative effects of the
lack of adequate water resources.
5
Aral
El mar perdut · El mar perdido · The lost sea
ARAL
«ERA UNA TACA DE COLOR BLAU COBALT EN EL MAPA QUE, EN LES VELLES
ESCOLES, ESTAVA PENJAT A LA PARET DE L’AULA.
LA TACA ES VA COMENÇAR A FER CADA VEGADA MÉS PETITA, MÉS PETITA, MÉS
PETITA…, FINS QUE VA ARRIBAR UN BON DIA QUE JA NOMÉS ERA UNA OMBRA DEL
QUE HAVIA ESTAT.
EM PREGUNTAVA QUÈ HAVIA PASSAT AMB EL MAR D’ARAL, AMB LES PLATGES,
AMB ELS PEIXOS, AMB LES GAVINES, AMB ELS ENAMORATS QUE S’HI HAVIEN
PASSEJAT PEL COSTAT, AMB LES POSTES DE SOL, AMB ELS NENS QUE HAVIEN
APRÈS A NEDAR DESAFIANT LES ONES, AMB EL SO QUE AQUESTES ONES FEIEN EN
PICAR CONTRA EL DIC…
I, NATURALMENT, EM PREGUNTAVA QUÈ HAVIA PASSAT AMB ELS PESCADORS, AMB
LES FÀBRIQUES DE CONSERVES, AMB LES LLOTGES, AMB ELS PORTS, AMB ELS
VAIXELLS, AMB LA VIDA QUE NEIX DEL MAR I S’ALIMENTA DEL MAR, AMB L’OLOR
DE SALNITRE I DE BREA…
VAM PARTIR A LA RECERCA DE LA RIBA DE L’ARAL. O DEL QUE EN QUEDA.»
EXTRACTE DEL DOCUMENTAL “ARAL. EL MAR PERDUT”
«ERA UNA MANCHA AZUL COBALTO EN EL MAPA QUE ESTABA COLGADO EN LA
PARED DE LA CLASE EN LOS VIEJOS COLEGIOS.
UNA MANCHA QUE EMPEZÓ A HACERSE MÁS PEQUEÑA, MÁS PEQUEÑA, MÁS
PEQUEÑA…, HASTA QUE UN DÍA FUE SOLO UNA SOMBRA DE LO QUE HABÍA SIDO.
ME PREGUNTABA QUÉ HABÍA PASADO CON EL MAR DE ARAL. CON LAS PLAYAS,
CON LOS PECES, CON LAS GAVIOTAS, CON LOS ENAMORADOS QUE HABÍAN
PASEADO A SU LADO, CON LAS PUESTAS DE SOL, CON LOS NIÑOS QUE HABÍAN
APRENDIDO A NADAR DESAFIANDO A LAS OLAS, CON EL SONIDO DE ESTAS
CHOCANDO CONTRA EL MALECÓN…
Y, CLARO ESTÁ, ME PREGUNTABA QUÉ HABÍA PASADO CON LOS PESCADORES, CON
LAS FÁBRICAS DE CONSERVAS, CON LAS LONJAS, CON LOS PUERTOS, CON LOS
BARCOS, CON LA VIDA QUE NACE DEL MAR Y SE ALIMENTA DE ÉL, CON EL OLOR A
SALITRE Y A BREA…
PARTIMOS EN BUSCA DE LA ORILLA DEL ARAL. O DE LO QUE QUEDA DE ELLA.»
EXTRACTO DEL DOCUMENTAL “ARAL. EL MAR PERDIDO”
“IT WAS A COBALT-BLUE STAIN ON THE MAP THAT HUNG ON CLASSROOM WALLS
IN OUR OLD SCHOOLS. A STAIN THAT BEGAN TO GET SMALLER, SMALLER,
SMALLER … UNTIL ONE DAY IT WAS ONLY A SHADOW OF WHAT IT HAD ONCE
BEEN.
I USED TO WONDER WHAT HAD HAPPENED TO THE ARAL SEA, TO ITS BEACHES, ITS
FISH, ITS SEAGULLS, THE LOVING COUPLES STROLLING BESIDE IT, ITS SUNSETS,
THE CHILDREN WHO LEARNED TO SWIM IN IT, DEFYING THE WAVES THAT CRASHED
AGAINST THE BREAKWATER …
AND, OF COURSE, I WONDERED WHAT HAD HAPPENED TO THE FISHERMEN, THE
CANNERIES, THE MARKET HALLS, THE HARBOURS, THE BOATS, ALL THE LIFE THAT
IS BORN OUT OF THE SEA AND THAT FEEDS OFF IT, THE SMELL OF BRINE AND
PITCH …
WE SET OUT IN SEARCH OF THE SHORE OF THE ARAL. OR OF WHAT REMAINS OF IT.”
EXTRACT FROM THE DOCUMENTARY “ARAL, THE LOST SEA”
6
7
Aral
El mar perdut · El mar perdido · The lost sea
Introducció
Introducción
Introduction
8
El mar d’Aral és, en realitat, un llac
d’aigua salada al mig d’Àsia Central.
O un mar interior. Diem «és», però, de
fet, d’aquí a molt poc temps haurem
de fer servir el passat «era». Quan arribi aquest moment, la polèmica de si és
un mar o un llac ja no tindrà cap mena
d’importància.
El Mar de Aral es, en realidad, un lago
de agua salada en medio de Asia Central. O un mar interior. Decimos “es”,
cuando en realidad, en muy poco tiempo, tendremos que emplear el pasado
“era”. Para entonces, la polémica de si
es un mar o un lago ya no tendrá ningún
tipo de importancia.
L’Aral es troba encara situat entre la regió de Karakalpakistan (república autònoma de l’Uzbekistan) i les regions de
Kizil-Orda i Akhtubinsk, a Kazakhstan.
Tenia com a afluents els rius Amudarja
i Syrdarja, però, des que en la dècada
dels seixanta la Unió Soviètica va decidir
desviar-los per a la irrigació de camps
de cotó, ha anat perdent extensió de
manera irreversible. Aquests dos rius ja
no havien d’alimentar més l’Aral.
El Aral se halla todavía situado entre la
región de Karakalpakstán (República
Autónoma de Uzbekistán) y las regiones de Kizilòrdi y Aktubinsk en Kazajstán. Tenía como afluentes los ríos Amu
Daria y Syrdarja, pero, desde que en la
década de 1960 la U.R.S.S. decidiera
desviarlos para la irrigación de campos
de algodón, ha ido perdiendo extensión
de manera irreversible. Esos dos ríos ya
no alimentarían el Aral.
The Aral Sea is, in fact, a saltwater lake
located in the heart of Central Asia. Or
an inland sea. We say “it is” when, in
reality, we will very soon have to use the
past tense, “it was.” By then, the issue
of whether it is a sea or a lake will no
longer be of any importance.
The Aral still lies between the region of
Karakalpakstan (Autonomous Republic of Uzbekistan) and the regions of
Kyzylorda and Aktyubinsk in Kazakhstan. It had the Amu Daria and Syrdarja
rivers as tributaries, but since the Soviet
Union decided to change their courses
in the 1960s to irrigate cotton fields instead of feeding it, the Aral has shrunk
irreversibly.
9
Aral
El mar perdut · El mar perdido · The lost sea
2000
1960
El 1960, el mar d’Aral era el quart llac
més gran del món, amb una superfície
d’uns 68.000 km² i un volum de 1.100
km³ d’aigua. Des d’aleshores, la seva
superfície ha disminuït aproximadament
el 60% i el volum d’aigua ho ha fet gairebé en el 80%. En el mateix període, la
salinitat del mar d’Aral ha passat de ser
d’uns 10 g/L a ser d’uns 45 g/L.
El 2003, la profunditat màxima era de
45 m i el volum d’aigua, de 112,8 km³,
amb una àrea de conca de 690.000 km².
Amb els anys, el llac es va dividir i es van
formar tres parts: el mar d’Aral Nord, la
part oriental i la part occidental. La part
sud-occidental ja ha desaparegut gairebé del tot, ja que no rebia aigua de cap
afluent.
El mar no tan sols està amenaçat de
desaparèixer completament, sinó que
des de fa unes quantes dècades ha
mort com a ecosistema i s’ha convertit
en una de les catàstrofes mediambientals més grans del planeta.
10
Línea de costa,
en 1960.
En 1960, el Mar de Aral era el cuarto
lago más grande del mundo, con una
superficie de unos 68.000 km² y un volumen de 1.100 km³ de agua. Desde
entonces, su superficie ha disminuido
aproximadamente un 60%, y el volumen
de agua lo ha hecho casi en un 80%. En
el mismo período, la salinidad del Mar
de Aral ha pasado de ser de unos 10
gr/l a unos 45 gr/l.
En 2003, la profundidad máxima alcanzada era de 45 m, y el volumen de agua
era de 112.8 km³, con un área de cuenca de 690.000 km².
Con los años, el lago se dividió y se
formaron tres partes: el Mar de Aral del
Norte, la parte oriental y la parte occidental. La parte sur-occidental ya ha
desaparecida casi por completo, dado
que no recibía agua de ningún afluyente.
El mar no sólo está amenazado de desaparecer completamente, desde hace
décadas ha muerto como ecosistema
y se ha convertido en una de las mayores catástrofes medioambientales en
el mundo.
2009
In 1960, the Aral Sea was the fourth
largest lake in the world, with a surface
area of some 68,000 km² and a volume of 1,100 km³ of water. Since then its
surface area has diminished by approximately 60% and its volume of water by
almost 80%. In the same period, its salinity level has risen from some 10 g/l to
around 45 g/l.
By 2003, its maximum depth was
45 m and the volume of water
112.8 km³, with a catchment area of
690,000 km².
Over the years, the lake has divided into
three parts: the North, East and West
Aral Seas. The south-western part has
now vanished almost completely due to
not receiving water from any tributary.
The Sea is not simply in danger of disappearing completely: as an ecosystem it has been dead for decades, and
has become one of the world’s greatest
environmental catastro.
11
Aral
El mar perdut · El mar perdido · The lost sea
Orígens
Orígenes
Origins
L’Aral ha estat en el focus d’atenció
durant més d’un segle com a recurs
per ser explotat. Ja el 1918, el govern
rus de Vladimir Lenin i els bolxevics
va decidir canalitzar l’aigua dels rius
Amudarja i Syrdarja per poder implantar
una agricultura de regadiu basada
principalment en el cotó. Avui dia, de fet,
l’Uzbekistan s’ha convertit en un dels
principals països exportadors de cotó.
Els canals d’irrigació es van començar a
construir a gran escala durant la dècada
del 1930. La qualitat de construcció de
molts d’aquests canals era ínfima, la
qual cosa feia que una part de l’aigua es
filtrés o s’evaporés. Aquest fou el cas del
canal de Karakum, el més gran d’Àsia
Central, que desaprofitava fins al 70%
de l’aigua. D’aquesta manera, bona
part del subministrament d’aigua que
s’estava negant al mar d’Aral s’estava
perdent pel camí, sense complir la
finalitat per a la qual fou desviada.
Encara avui dia, només el 12% de la
longitud total de canals d’irrigació de
l’Uzbekistan està impermeabilitzada.
12
El Aral ha estado en el foco de atención
como recurso a explotar durante más
de un siglo. Ya en 1918, el gobierno ruso
de Vladimir Lenin y los bolcheviques
decidió canalizar el agua de los ríos Amu
Daria y Syrdarja para poder implantar
una agricultura de regadío basada sobre
todo en el algodón. De hecho, hoy en
día Uzbekistán ha logrado ser uno de
los principales países exportadores de
algodón.
Los canales de irrigación comenzaron
a construirse a gran escala durante
la década de 1930. La calidad de la
construcción de muchos de estos
canales era ínfima, lo que dejaba que
parte del agua se filtrara o se evaporara.
Este fue el caso del Canal de Karakum,
el más grande de Asia Central, que
desaprovechaba hasta un 70% del
agua. Así, la mayor parte del suministro
de agua que se le estaba negando al
Mar de Aral se estaba perdiendo por el
camino, sin cumplir con la finalidad para
la que fue desviada. Todavía a día de
hoy, sólo el 12% de la longitud total de
canales de irrigación de Uzbekistán está
impermeabilizado.
For over a century the Aral has been a
centre of attention as a resource to be
exploited. In 1918, Lenin’s Bolshevik
government in Moscow decided to
canalise the water of the Amu Daria
and Syrdarja rivers to implant irrigation
agriculture
focussed
on
cotton
production. In fact, Uzbekistan has
now become one of the world’s leading
cotton-exporting countries.
Large-scale building of irrigation
channels began during the 1930s. The
construction quality of many of these
channels was extremely poor, allowing
a large part of the water to leak out or
evaporate. This was the case of the
Karakum Canal, the largest in Central
Asia, which squandered up to 70% of
its water. In this way, most of the water
supply that was being denied to the
Aral Sea was being lost along the way,
failing to serve the purpose for which it
was diverted. Even today, only 12% of
the total length of Uzbekistan’s irrigation
channels is waterproofed.
13
Aral
El mar perdut · El mar perdido · The lost sea
14
Abans del 1960 es calcula que ja es
desviaven entre 20 i 50 km³ d’aigua, i
fou durant aquesta època quan el mar
d’Aral va començar a minvar. Al principi
ho feia de manera poc perceptible per
als habitants de la zona, però, any rere
any, la riba cada vegada estava una
mica més lluny i el nivell de l’aigua era
molt inferior al de l’any anterior.
Antes de 1960 se calcula que ya se
desviaban entre 20 y 50 km³ de agua,
y fue durante esa época cuando el
Mar comenzó a menguar. Al principio,
de manera poco perceptible para los
habitantes de la zona, pero año tras año
la orilla estaba un poco más lejos y el
nivel del agua era mucho menor que el
año anterior.
Entre el 1961 i el 1970, el nivell del mar
d’Aral va descendir a un ritme mitjà de
20 cm l’any. Durant els anys setanta, el
ritme de descens del nivell de l’aigua
gairebé es va triplicar i es va situar entre
50 i 60 cm anuals. Els anys vuitanta,
el nivell del mar es reduïa, de mitjana,
entre 80 i 90 cm cada any. I, en canvi, el
volum d’aigua utilitzada per a la irrigació
va continuar en augment: la quantitat
d’aigua extreta dels rius es va duplicar
entre el 1960 i el 1980. Mentrestant, la
producció de cotó gairebé es va duplicar
durant el mateix període.
Entre 1961 y 1970, el nivel del Mar de
Aral descendió a un ritmo medio de 20
cm al año. En los años 70, el ritmo de
descenso del nivel casi se triplicó, hasta
alcanzar entre 50 y 60 cm anuales. En
los años 80, el nivel del Mar se reducía
una media de entre 80 y 90 cm cada
año. Y sin embargo, el volumen de agua
utilizada para la irrigación continuó en
aumento: la cantidad de agua extraída
de los ríos se duplicó entre 1960 y
1980. Mientras tanto, la producción de
algodón casi se duplicó en el mismo
período.
It is calculated that before 1960 between
20 and 50 km³ of water was already
being diverted, and it was during this
period that the Sea began to shrink. At
the beginning, in a manner that was not
easy to perceive for the local inhabitants,
but inexorably year by year, the shore
gradually moved further away and the
water level was much lower than the
year before.
Between 1961 and 1970 the level of the
Aral Sea descended at an average rate
of 20 cm a year. In the 1970s this rate
almost tripled, reaching between 50 and
60 cm a year. By the 1980s the water
level was falling by between 80 and
90 cm every year on average. And yet
the volume of water used for irrigation
continued to increase: the amount of
water extracted from the rivers doubled
between 1960 and 1980. Meanwhile,
the production of cotton almost doubled
in the same period.
15
Aral
El mar perdut · El mar perdido · The lost sea
«FEIA FALTA COTÓ. O, ALMENYS, AIXÒ VAN DECIDIR LES AUTORITATS SOVIÈTIQUES. CALIA PLANTAR
COTÓ ON FOS PER ABASTAR TOT RÚSSIA, ENCARA QUE, PER ACONSEGUIR-HO, EL MAR D’ARAL
“HAGUÉS DE MORIR” COM UN SOLDAT A LA BATALLA.
I AIXÍ ES VA FER.
FA QUARANTA ANYS ES VAN DESVIAR ELS RIUS AMUDARJA I SYRDARJA, QUE DESEMBOCAVEN AL MAR
D’ARAL DESPRÉS DE RECÓRRER MÉS DE 2.000 QUILÒMETRES. AQUESTS RIUS ES VAN DESVIAR PER
REGAR IMMENSOS CAMPS DE COTÓ, PERÒ LES CANALITZACIONS ES VAN CONSTRUIR A CORRE-CUITA
I AMB MATERIALS DE MALA QUALITAT, COSA QUE VA PROVOCAR LA PÈRDUA DEL 70 % DELS SEUS
CABALS. DURANT MOLTES DÈCADES, EL MAR GAIREBÉ NO VA REBRE AIGUA I ES VA COMENÇAR A
EVAPORAR MOLT RÀPIDAMENT.
AVUI, L’EXTENSIÓ DEL MAR D’ARAL ÉS MÉS PETITA QUE LA MEITAT DE LA DE TRENTA ANYS ENRERE,
I EL NIVELL DE L’AIGUA S’HA REDUÏT EL 75 %. ELS FERTILITZANTS QUÍMICS QUE ES VAN UTILITZAR
PER ACCELERAR EL CREIXEMENT DEL COTÓ HAN CONVERTIT AQUESTA ZONA EN UNA DE LES MÉS
POL·LUÏDES DEL PLANETA, I ELS NIVELLS DE MALALTIES, DE MALFORMACIONS, DE MORTALITAT
INFANTIL I DE CÀNCERS LIMFÀTICS SÓN DELS MÉS ALTS DEL CONTINENT.
I, NATURALMENT, NINGÚ JA NO VOL COTÓ.»
EXTRACTE DEL DOCUMENTAL “ARAL. EL MAR PERDUT”
«HACÍA FALTA ALGODÓN. O, AL MENOS, ESO DECIDIERON LAS AUTORIDADES SOVIÉTICAS. HABÍA QUE
PLANTAR ALGODÓN DONDE FUERA PARA ABASTECER A TODA RUSIA, AUNQUE PARA ELLO EL MAR DE
ARAL “TUVIERA QUE MORIR” COMO UN SOLDADO EN LA BATALLA.
Y ASÍ SE HIZO.
HACE CUARENTA AÑOS SE DESVIARON LOS RÍOS AMU DARIA Y SYRDARJA, QUE DESEMBOCABAN
EN EL MAR DE ARAL TRAS RECORRER MÁS DE 2.000 KILÓMETROS. ESTOS RÍOS SE DESVIARON
PARA REGAR INMENSOS CAMPOS DE ALGODÓN, PERO LAS CANALIZACIONES SE CONSTRUYERON
A TODA PRISA Y CON MATERIALES DE MALA CALIDAD, LO QUE PROPICIÓ LA PÉRDIDA DEL 70% DE
SUS CAUDALES. DURANTE DÉCADAS, EL MAR PRÁCTICAMENTE NO RECIBIÓ AGUA Y EMPEZÓ A
EVAPORARSE CON MUCHA RAPIDEZ.
HOY, LA EXTENSIÓN DEL MAR DE ARAL ES MENOR QUE LA MITAD DE LA DE TREINTA AÑOS ATRÁS, Y
EL NIVEL DEL AGUA SE HA REDUCIDO EN UN 75%. LOS FERTILIZANTES QUÍMICOS QUE SE UTILIZARON
PARA ACELERAR EL CRECIMIENTO DEL ALGODÓN HAN CONVERTIDO ESTA ZONA EN UNA DE LAS
MÁS POLUCIONADAS DEL PLANETA, Y LOS NIVELES DE ENFERMEDADES, DE MALFORMACIONES, DE
MORTALIDAD INFANTIL Y DE CÁNCERES LINFÁTICOS SON DE LOS MÁS ALTOS DEL CONTINENTE.
Y, POR SUPUESTO, YA NADIE QUIERE ALGODÓN.»
EXTRACTO DEL DOCUMENTAL “ARAL. EL MAR PERDIDO”
“WE NEEDED COTTON. OR, AT ANY RATE, THAT WAS WHAT THE SOVIET AUTHORITIES DECIDED.
COTTON HAD TO BE PLANTED WHEREVER POSSIBLE TO SUPPLY ALL OF RUSSIA, EVEN IF TO DO SO
THE ARAL SEA ‘HAD TO DIE’ LIKE A SOLDIER IN BATTLE.
AND THAT’S WHAT THEY DID.
FORTY YEARS AGO THEY DIVERTED THE AMU DARIA AND SYRDARJA RIVERS, WHICH FLOWED INTO THE
ARAL SEA AFTER A JOURNEY OF OVER 2,000 KILOMETRES. THESE RIVERS WERE DIVERTED TO IRRIGATE
IMMENSE COTTON FIELDS, BUT THE CHANNELS WERE BUILT VERY HASTILY AND WITH POOR-QUALITY
MATERIALS, WHICH LED TO A LOSS OF 70% OF THE WATER FLOWING ALONG THEM. FOR DECADES,
THE SEA RECEIVED PRACTICALLY NO WATER AT ALL, AND IT BEGAN TO EVAPORATE VERY QUICKLY.
TODAY, THE SURFACE AREA OF THE ARAL SEA IS LESS THAN HALF WHAT IT WAS THIRTY YEARS AGO,
AND THE WATER LEVEL HAS DROPPED BY 75%. THE CHEMICAL FERTILISERS THAT WERE USED TO
SPEED UP THE GROWTH OF THE COTTON HAVE MADE THIS AREA ONE OF THE MOST POLLUTED ON
THE PLANET, AND THE LEVELS OF DISEASES, MALFORMATIONS, INFANT MORTALITY AND LYMPHATIC
CANCERS ARE AMONG THE HIGHEST IN ALL ASIA.
AND, OF COURSE, NOBODY WANTS COTTON ANY MORE.”
EXTRACT FROM THE DOCUMENTARY “ARAL, THE LOST SEA”
16
17
Aral
El mar perdut · El mar perdido · The lost sea
Les causes
Las causas
The causes
Abans de l’era soviètica, l’Uzbekistan
vivia del conreu de blat, ordi, mill i alfals,
com també d’algunes fruites i nous. Els
seus sistemes de regadiu es basaven
en l’estalvi i la rotació i asseguraven la
riquesa del sòl. Quan els soviètics van
arribar a la zona, van introduir el cotó a
l’Àsia Central, amb la qual cosa es va
crear la nova necessitat de requerir aigua
abundant i nous sistemes de regadiu
que no s’adeien amb les condicions del
terreny. El clima càlid era, de fet, l’únic
avantatge per al conreu del cotó. Així
va ser com, amb els anys, el cotó es
va acabar convertint en monocultiu a la
zona, i com, pel fet d’haver abandonat
els mètodes tradicionals de descans de
la terra per mitjà de la rotació i la varietat
de conreus, es va fer necessari introduir
fertilitzants i plaguicides.
18
Antes de la era soviética, Uzbekistán
vivía del cultivo de trigo, cebada, mijo
y alfalfa, así como de algunas frutas
y nueces. Sus sistemas de regadío
se basaban en el ahorro y la rotación
y aseguraban la riqueza del suelo.
Cuando llegaron los soviéticos a la
zona, introdujeron el algodón en Asia
Central, con lo cual se creó la nueva
necesidad de requerir abundante agua
y nuevos sistemas de regadío que no
eran acordes con las condiciones del
terreno. El clima cálido era, de hecho, la
única ventaja para el cultivo del algodón.
Así fue como, con los años, el algodón
acabó convirtiéndose en monocultivo
en la zona, y como, al abandonar los
métodos tradicionales de descanso
de la tierra mediante la rotación y la
variedad de cultivos, fue necesario
introducir fertilizantes y plaguicidas.
Before the Soviet era, Uzbekistan
grew wheat, barley, millet and alfalfa
and a few varieties of fruit and nuts. Its
irrigation systems were based on storing
water and crop rotation and maintained
the richness of the soil. But when the
Soviets arrived, they introduced cotton
into Central Asia, creating a new need
for abundant water and building new
irrigation systems that were not suited to
the conditions of the terrain. The warm
climate was in fact the only advantage
for growing cotton. In this way, over
the years, cotton finally became a
monoculture crop of the region, and
with the abandonment of the traditional
methods of allowing the soil to rest and
regenerate through crop rotation and
variation, it became necessary to start
using fertilisers and pesticides.
19
Aral
El mar perdut · El mar perdido · The lost sea
Símbol d’Uzbekistan · Símbolo de Uzbekistan · Symbol of Uzbekistan
A més a més, la política del progrés
es duia a terme a tot córrer. El més
important era el cotó, també anomenat or blanc, i els diners que produïa.
D’aquesta manera, es van començar
a construir dics i canals mal dissenyats
i ineficients per fer arribar l’aigua als
camps. El sistema de distribució d’aigua
es va convertir en un sistema de malbaratament de l’aigua, atès que bona part
de l’aigua es perdia pel camí.
Además, la política del progreso era
llevada a cabo con prisas. Lo más importante era el algodón, también llamado oro blanco, y el dinero que este
aportaba. Así, se empezaron a construir
diques y canales mal diseñados e ineficientes para hacer llegar el agua a los
campos. El sistema de distribución de
agua se convirtió en un sistema de malbaratamiento del agua, dado que esta
se perdía en gran parte por el camino.
Moreover, the policy of progress was
implemented in a hurry. The most
important thing was cotton, also referred
to as “white gold,” and the money it
brought in. So the authorities began
to build badly-designed and inefficient
dikes and channels to carry the water to
the fields. The water distribution system
became a system of wasting water,
since a large part of it was lost along the
way.
Quan el cotó va començar a ser un monocultiu a la regió, va sorgir el problema
de la manca d’aigua. La resposta del
govern soviètic fou aquesta: «S’ha de
sacrificar el mar d’Aral».
Cuando el algodón empezó a ser un
monocultivo en la región surgió el problema de la falta de agua. La respuesta
por parte del gobierno soviético fue la
siguiente: «Hay que sacrificar el mar de
Aral».
When cotton began to be a monoculture
crop in the region, there emerged the
problem of the shortage of water. The
Soviet government’s response was:
“sacrifice the Aral Sea.”
Paradoxalment, el cotó continua essent avui dia un símbol d’identitat nacional i, fins i tot, apareix a l’escut de
l’Uzbekistan.
20
Paradójicamente, el algodón sigue siendo hoy en día un símbolo de identidad
nacional e incluso aparece en el escudo
de Uzbekistán.
Paradoxically, today cotton continues
to be a symbol of Uzbekistan’s national
identity, and even appears on its coat of
arms.
21
Aral
El mar perdut · El mar perdido · The lost sea
MUYNAK
«AQUEST MEMORIAL FOU ERIGIT EL 2009 AMB MOTIU D’UN SIMPOSI INTERNACIONAL QUE ES VA CELEBRAR PER ATREURE FONS ECONÒMICS
I GENERAR IDEES SOBRE COM ES PODIA POSAR REMEI A LA QUE ALGUNS QUALIFIQUEN COM UNA DE LES PITJORS CATÀSTROFES
MEDIAMBIENTALS DE TOTS ELS TEMPS. ELS PARTICIPANTS EN EL SIMPOSI VAN APORTAR ESTADÍSTIQUES SOBRE LA SALINITAT DE L’AIGUA,
QUE S’HA TRIPLICAT I QUE HA PROVOCAT LA DESTRUCCIÓ TOTAL DE LA FLORA I LA FAUNA DEL MAR D’ARAL. ALGUNS VAN PARLAR DE LA
CAPA DE PESTICIDES QUÍMICS QUE, A MESURA QUE BAIXA EL NIVELL DE L’AIGUA, ÉS ARROSSEGADA PEL VENT EN FORMA DE NOCIVES
TEMPESTES DE POLS QUE AFECTEN GREUMENT LA SALUT DELS HABITANTS DE LA REGIÓ.
ELS LABORATORIS SECRETS QUE ELS SOVIÈTICS HAVIEN INSTAL·LAT A LES ILLES DE L’ARAL, QUE VAN DEIXAR DE SER ILLES QUAN EL MAR
ES VA ASSECAR, VAN SER ABANDONATS SENSE LES MESURES DE SEGURETAT CORRESPONENTS, PER LA QUAL COSA ES VAN ESCAMPAR PER
L’AIRE UNA GRAN QUANTITAT DE VIRUS.
EL CLIMA S’HA VIST AFECTAT D’UNA MANERA DRÀSTICA, LES TEMPERATURES S’HAN EXTREMAT. I AQUEST ÉS UN PUNT CRUCIAL QUE
RESULTA PERVERSAMENT CONTROVERTIT: LES AUTORITATS ACTUALS PRETENEN ATRIBUIR AL CANVI CLIMÀTIC GLOBAL LES DESGRÀCIES
DE LA ZONA. VOLEN REESCRIURE LA HISTÒRIA RECENT I ESBORRAR ELS DECRETS QUE, AMB PLENA CONSCIÈNCIA, VAN DESTRUIR EL MAR
D’ARAL.
TANMATEIX, LA MEMÒRIA DEL MAR D’ARAL ÉS MÉS OBSTINADA QUE NO PAS TOTES LES INTERPRETACIONS DE LA HISTÒRIA.
ELS BUCS OXIDATS D’AQUESTS VAIXELLS, ELS NOMS DELS QUALS TAN SOLS ROMANEN A LA MEMÒRIA DEL NOSTRE AMIC EL MARINER, ENS
RECORDEN PERMANENTMENT QUE EL PASSAT VIU, ENCARA QUE NO PUGUEM OLORAR-LO NI NEDAR A LES SEVES AIGÜES.»
EXTRACTE DEL DOCUMENTAL “ARAL. EL MAR PERDUT”
«ESTE MEMORIAL FUE ERIGIDO EN 2009 CON MOTIVO DE UN SIMPOSIO INTERNACIONAL QUE SE CELEBRÓ PARA ATRAER FONDOS
ECONÓMICOS Y GENERAR IDEAS SOBRE CÓMO SE PODÍA REMEDIAR LA QUE ALGUNOS CALIFICAN COMO UNA DE LAS PEORES CATÁSTROFES
MEDIOAMBIENTALES DE TODOS LOS TIEMPOS. LOS PARTICIPANTES EN EL SIMPOSIO APORTARON ESTADÍSTICAS SOBRE LA SALINIDAD DEL
AGUA, QUE SE HA TRIPLICADO Y HA PROVOCADO LA DESTRUCCIÓN TOTAL DE LA FLORA Y LA FAUNA DEL MAR DE ARAL. ALGUNOS HABLARON
DE LA CAPA DE PESTICIDAS QUÍMICOS QUE, A MEDIDA QUE BAJA EL NIVEL DEL AGUA, ES ARRASTRADA POR EL VIENTO EN FORMA DE NOCIVAS
TORMENTAS DE POLVO QUE AFECTAN GRAVEMENTE A LA SALUD DE LOS HABITANTES DE LA REGIÓN.
LOS LABORATORIOS SECRETOS QUE LOS SOVIÉTICOS HABÍAN INSTALADO EN LAS ISLAS DE ARAL, QUE DEJARON DE SER ISLAS CUANDO EL MAR
SE SECÓ, FUERON ABANDONADOS SIN LAS DEBIDAS MEDIDAS DE SEGURIDAD, POR LO QUE MULTITUD DE VIRUS SE ESPARCIERON POR EL AIRE.
EL CLIMA SE HA VISTO AFECTADO DE FORMA DRÁSTICA, LAS TEMPERATURAS SE HAN EXTREMADO. Y ES ESTE UN PUNTO CRUCIAL
QUE RESULTA PERVERSAMENTE CONTROVERTIDO: LAS AUTORIDADES ACTUALES PRETENDEN ATRIBUIR AL CAMBIO CLIMÁTICO GLOBAL
LAS DESDICHAS DE LA ZONA. QUIEREN REESCRIBIR LA HISTORIA RECIENTE Y BORRAR LOS DECRETOS QUE, CON PLENA CONCIENCIA,
DESTRUYERON EL MAR DE ARAL.
PERO LA MEMORIA DEL MAR ES MÁS TERCA QUE TODAS LAS INTERPRETACIONES DE LA HISTORIA.
LOS CASCOS OXIDADOS DE ESTOS BARCOS, CUYOS NOMBRES TAN SOLO PERMANECEN EN LA MEMORIA DE NUESTRO AMIGO EL MARINERO,
NOS RECUERDAN PERMANENTEMENTE QUE EL PASADO VIVE, AUNQUE NO PODAMOS OLERLO NI NADAR EN SUS AGUAS.»
EXTRACTO DEL DOCUMENTAL “ARAL. EL MAR PERDIDO”
“THIS MEMORIAL WAS ERECTED IN 2009 TO MARK AN INTERNATIONAL SYMPOSIUM THAT WAS HELD TO ATTRACT ECONOMIC FUNDS AND
GENERATE IDEAS FOR REMEDYING WHAT SOME PEOPLE CALL ONE OF THE WORST ENVIRONMENTAL CATASTROPHES IN HISTORY. THE
PARTICIPANTS IN THE SYMPOSIUM PROVIDED STATISTICS ON THE SALINITY OF THE WATER, WHICH HAS TRIPLED AND HAS CAUSED THE
TOTAL DESTRUCTION OF THE FLORA AND FAUNA OF THE ARAL SEA. SOME SPOKE ABOUT THE LAYER OF CHEMICAL PESTICIDES WHICH,
AS THE WATER LEVEL FALLS, IS CARRIED BY THE WIND IN THE FORM OF TOXIC DUST STORMS THAT SERIOUSLY AFFECT THE LOCAL
INHABITANTS’ HEALTH.
THE SECRET LABORATORIES THAT THE SOVIETS INSTALLED ON THE ARAL ISLANDS, WHICH CEASED TO BE ISLANDS AS THE SEA DRIED UP, WERE
ABANDONED WITHOUT THE APPROPRIATE SAFETY MEASURES BEING TAKEN, WHICH ALLOWED A MULTITUDE OF VIRUSES TO BE SCATTERED ON
THE AIR.
THE CLIMATE HAS BEEN DRASTICALLY AFFECTED AND TEMPERATURES HAVE SHIFTED TO EXTREMES. AND THIS IS A CRUCIAL POINT THAT HAS
AROUSED A PERVERSE CONTROVERSY: THE CURRENT AUTHORITIES ARE ATTEMPTING TO ATTRIBUTE THE AREA’S MISFORTUNES TO GLOBAL
CLIMATE CHANGE. THEY WANT TO REWRITE RECENT HISTORY AND ERASE THE DECREES THAT KNOWINGLY DESTROYED THE ARAL SEA.
BUT THE SEA’S MEMORY IS MORE OBSTINATE THAN ALL THE INTERPRETATIONS OF HISTORY.
THE RUSTED HULLS OF THESE BOATS, WHOSE NAMES ONLY LIVE ON IN THE MEMORY OF OUR FRIENDS THE SAILORS, ARE PERMANENT
REMINDERS TO US THAT THE PAST LIVES ON, EVEN THOUGH WE CAN’T SMELL IT OR SWIM IN ITS WATERS.”
EXTRACT FROM THE DOCUMENTARY “ARAL, THE LOST SEA”
22
23
Aral
El mar perdut · El mar perdido · The lost sea
Situació actual
Situación actual
Current situation
Malgrat les diverses iniciatives que
s’han anat plantejant els darrers vint
anys, s’ha pogut fer ben poc per salvar
el mar d’Aral. Algunes iniciatives no
s’han dut a terme perquè eren absurdes
i completament inútils, d’altres per
manca de finançament, i d’altres perquè
arribaven massa tard.
El 1987, la disminució progressiva del
nivell de les aigües va acabar dividint
el llac en dos volums d’aigua separats,
el mar d’Aral Nord i el mar d’Aral Sud,
aquest últim mar dividit, al seu torn, en
la porció oriental i la porció occidental.
Tot i que es va construir un canal artificial
per connectar la part nord i la part sud,
la connexió ja s’havia perdut el 1999, a
causa del descens, cada vegada més
accentuat, de les aigües.
Actualment, l’única zona que ha
aconseguit frenar mínimament la pèrdua
d’aigua és la del nord, a Kazakhstan,
on des dels anys noranta s’han dut a
terme treballs per preservar el mar, com
ara la construcció d’embassaments
i la construcció d’un dic, anomenat
Kokaral, que aïlla la part nord del mar
d’Aral de la del sud per elevar el nivell
de l’aigua. Aquesta mesura va funcionar
i s’ha aconseguit mantenir bona part
del cabal en aquesta zona, com també
regenerar una petita part de la flora i la
fauna.
24
A pesar de las distintas iniciativas
que se han venido planteando en los
últimos veinte años, poco se ha podido
hacer para salvar el mar. Algunas por
absurdas y completamente inútiles,
otras por falta de financiación, otras por
llegar demasiado tarde.
In spite of the various initiatives that
have been put forward in the last twenty
years, little progress has been made in
saving the Sea. Some proposals were
absurd and completely useless, others
failed due to a lack of funding, and
others arrived too late.
En 1987, la disminución progresiva del
nivel de las aguas acabó dividiendo
el lago en dos volúmenes de agua
separados, el mar de Aral Norte y el
mar de Aral Sur, este último dividido a
su vez en la porción oriental y la porción
occidental. Aunque se construyó un
canal artificial para conectar la parte
norte y la parte sur, la conexión se había
perdido ya en 1999, debido al cada vez
más acusado descenso de las aguas.
In 1987, the progressive fall of the water
level finally divided the lake into two
separate volumes of water, the North
and South Aral Seas, the latter being
split in turn into eastern and western
portions. Although an artificial canal
was built to connect the northern and
southern parts, by 1999 this connection
had already been lost due to the ever
faster descent of the waters.
Actualmente, la única zona que ha
logrado frenar mínimamente la pérdida
de agua es la del norte, en Kazajstán,
donde desde los años noventa se han
realizado trabajos para preservar el mar,
como la construcción de embalses y de
un dique, llamado Kokaral, que aísla la
parte norte del mar de la del sur para
elevar el nivel del agua. Esta medida
funcionó y se ha conseguido mantener
gran parte del caudal en esa zona, así
como regenerar una pequeña parte de
la flora y la fauna.
Today, the only area where it has been
possible minimally to slow down the loss
is the North Aral, located in Kazakhstan,
where since the 1990s works have
been carried out to preserve the Sea,
such as the construction of dams
and the Kokaral dike, which isolates
the northern part of the Sea from the
southern part in order to raise the water
level. This measure has succeeded and
has maintained a large part of the water
flow into the zone, also regenerating a
small part of the fauna and flora.
25
Aral
El mar perdut · El mar perdido · The lost sea
26
Per raons econòmiques, el mar d’Aral
Sud ha estat abandonat a la seva sort.
En la seva agonia, està deixant enormes
planes de sal que produeixen tempestes
de sorra que arriben a llocs tan llunyans
com, per exemple, el Pakistan i l’Àrtic.
Una de les poques mesures que s’han
pres en aquesta zona s’ha dut a terme
per intentar pal·liar aquest efecte i
consisteix en la plantació de vegetació
(petits arbustos) al llarg de quilòmetres i
quilòmetres de l’antic fons del mar, ara
terra ferma i un vast desert.
Por razones económicas, el mar de Aral
Sur ha sido abandonado a su suerte.
En su agonía, está dejando enormes
llanuras de sal que producen tormentas
de arena que llegan a lugares tan lejanos
como Pakistán y el Ártico. Una de las
únicas medidas tomadas en esa zona se
ha llevado a cabo para intentar disminuir
ese efecto y consiste en la plantación
de vegetación (pequeños arbustos) a
lo largo de kilómetros y kilómetros del
antiguo fondo del mar, ahora tierra firme
y un vasto desierto.
A l’abandó per part del govern de
l’Uzbekistan s’hi suma una tèrbola
oportunitat per al país: l’antic fons
del mar ha resultat ser una promesa
per buscar-hi petroli i gas. Ergas
Shoismatov, viceprimer ministre de
l’Uzbekistan, va anunciar el 30 d’agost
de 2006 que el govern de l’Uzbekistan
i un consorci internacional compost
per Uzbekneftegaz, LUKoil, Petronas,
Korea National Oil Corporation i China
National Petroleum Corporation havien
signat un acord de participació i
producció per explorar i desenvolupar
jaciments de gas i petroli al mar d’Aral.
Al abandono por parte del gobierno
de Uzbekistán se suma una turbia
oportunidad para el país: el antiguo fondo
del mar ha resultado ser una promesa
en la búsqueda de petróleo y gas.
Ergas Shoismatov, viceprimer ministro
de Uzbekistán, anunció el 30 de agosto
de 2006 que el gobierno de Uzbekistán
y un consorcio internacional compuesto
por Uzbekneftegaz, LUKoil, Petronas,
Korea National Oil Corporation y China
National Petroleum Corporation habían
firmado un acuerdo de participación y
producción para explorar y desarrollar
yacimientos de gas y petróleo en el mar
de Aral.
For economic reasons, the South Aral
Sea has been abandoned to its fate. In
its agony, it is leaving behind enormous
salt flats that produce sandstorms that
reach places as distant as Pakistan and
the Arctic. One of the few measures
taken in this zone has been an attempt
to diminish this effect, consisting in
planting vegetation (small shrubs) along
kilometres and kilometres of the former
bed of the Sea, now dry land and a vast
desert.
To the abandonment by the Uzbek
government we have to add a dubious
opportunity for the country: the former
sea bed has turned out to be a land of
promise in the search for oil and gas.
On 30 August 2006, Ergas Shoismatov,
the Deputy Prime Minister, announced
that the Uzbek government and an
international consortium composed of
Uzbekneftegaz, LUKoil, Petronas, the
Korea National Oil Corporation and the
China National Petroleum Corporation
had signed a production-sharing
agreement to explore and develop gas
and oil fields under the Aral Sea.
27
Aral
El mar perdut · El mar perdido · The lost sea
Per agreujar encara més la situació, al
final dels anys quaranta els soviètics
van instal·lar un laboratori d’armes
biològiques al mig del mar d’Aral, a l’illa
de Vozrozhdeniya. El secretisme que
envolta aquest fet no ens aporta prou
dades per saber quin és actualment
l’estat
d’aquestes
instal·lacions,
abandonades des de l’any 1992, però
es diu que van ser netejades gràcies a
un projecte internacional. Se sap també
que, entre molts altres residus tòxics,
s’hi van trobar abocadors d’àntrax.
28
Para agravar todavía más la situación,
los soviéticos instalaron a finales de los
años cuarenta un laboratorio de armas
biológicas en medio del mar, en la isla
de Vozrozhdeniya. El secretismo que
rodea este hecho no nos da datos
suficientes para saber cuál es el estado
de tales instalaciones en la actualidad,
abandonadas desde el año 1992,
pero se dice que fueron limpiadas
gracias a un proyecto internacional.
Se sabe también que, entre muchos
otros residuos tóxicos, se encontraron
vertederos de ántrax.
To aggravate the situation even further,
in the late 1940s the Soviets installed
a biological weapons laboratory on the
island of Vozrozhdeniya in the middle of
the Sea. The secrecy that still surrounds
this project does not afford us sufficient
information to ascertain the current
state of these facilities, abandoned
since 1992, but it is said that they were
cleaned up thanks to an international
project. It is also known that, among
many other toxic wastes, anthrax
dumps were discovered.
29
Aral
El mar perdut · El mar perdido · The lost sea
«QUÈ PENSAVEN ELS HABITANTS DE MUYNAK QUAN
VEIEN QUE LA RIBA S’ANAVA ALLUNYANT? QUÈ PENSEN
ARA EN VEURE LES FOTOS POLSOSES DEL MUSEU, LES
VELLES XARXES O LES AQUAREL·LES DE BARQUES I
DE POSTES DE SOL? QUÈ SE SENT QUAN S’HA NASCUT
AL COSTAT DEL MAR I, UN BON DIA, JA NO HI ÉS? EL
MUSEU DE MUYNAK ÉS L’ÚNIC TESTIMONI GRÀFIC QUE
QUEDA AVUI DIA D’AQUEST LLOC QUE ERA UNA CIUTAT
COSTANERA FA TAN SOLS DUES GENERACIONS.»
EXTRACTE DEL DOCUMENTAL “ARAL. EL MAR PERDUT”
«¿QUÉ PENSARON LOS HABITANTES DE MUYNAK
CUANDO LA ORILLA SE FUE ALEJANDO? ¿QUÉ
PIENSAN AHORA AL VER LAS POLVORIENTAS FOTOS
DEL MUSEO, LAS VIEJAS REDES, LAS ACUARELAS DE
BARCAS Y DE PUESTAS DE SOL? ¿QUÉ SE SIENTE AL
HABER NACIDO AL LADO DEL MAR Y, UN BUEN DÍA,
PERDERLO? EL MUSEO DE MUYNAK ES EL ÚNICO
TESTIGO GRÁFICO QUE QUEDA HOY DE ESTE LUGAR
QUE FUE UNA CIUDAD COSTERA HACE TAN SOLO DOS
GENERACIONES.»
EXTRACTO DEL DOCUMENTAL “ARAL. EL MAR PERDIDO”
“WHAT DID THE PEOPLE OF MUYNAK THINK WHEN
THE SHORE BEGAN TO RECEDE? WHAT DO THEY THINK
NOW WHEN THEY SEE THE DUSTY PHOTOS IN THE
MUSEUM, THE OLD FISHING NETS, THE WATERCOLOUR
PAINTINGS OF BOATS AND SUNSETS? HOW DOES
IT FEEL TO HAVE BEEN BORN BESIDE THE SEA AND
ONE DAY TO LOSE IT? THE MUYNAK MUSEUM IS THE
ONLY GRAPHIC TESTIMONY THAT STILL REMAINS OF
THIS PLACE THAT WAS A COASTAL TOWN ONLY TWO
GENERATIONS AGO.”
EXTRACT FROM THE DOCUMENTARY “ARAL, THE LOST SEA”
30
31
Aral
El mar perdut · El mar perdido · The lost sea
Salut
Salud
Health
La combinació d’una série de factors fa
que la situació a la regió sigui alarmant
Les constants tempestes de sorra
i sal tenen diverses conseqüències
devastadores. D’una banda, la salinitat
de l’aire constitueix un risc per a la
salut dels habitants de la zona, tenint
en compte els efectes nocius que té
sobre el sistema respiratori. La població,
especialment la infantil, presenta
una incidència elevada en malalties
pulmonars, entre altres patologies.
La combinación de una série de factores
hace que la situación en la región sea
alarmante. Las constantes tormentas de
arena y sal tienen varias consecuencias
devastadoras. Por un lado, la salinidad
del aire constituye un riesgo para la
salud de los habitantes de la zona,
dados sus efectos nocivos sobre el
sistema respiratorio. La población,
especialmente la infantil, presenta una
incidencia elevada en enfermedades
pulmonares, entre otras patologías.
D’altra banda, les tempestes de vent
aixequen tota mena de productes
químics utilitzats en agricultura, com
ara fertilitzants i pesticides, la qual cosa
disminueix encara més la qualitat de
l’aire i això es tradueix en molts casos
de diverses formes de càncer i de
malformacions, atribuïdes a alteracions
en l’ADN.
Por otro lado, las tormentas de viento
levantan todo tipo de productos químicos
usados en agricultura, como fertilizantes
y pesticidas, lo que disminuye todavía
más la calidad del aire y se traduce en
muchos casos de diversas formas de
cáncer y de malformaciones, atribuidas
a alteraciones en el ADN.
A aquests factors cal afegir-hi altres
agreujants, com ara l’escassetat
d’aigua dolça (i els problemes de
salut que aquest fet comporta per si
sol), la contaminació d’aliments amb
plaguicides (fins al punt que no són
aptes per al consum humà) i la pobresa.
32
A estos factores se suman otros
agravantes, como la escasez de agua
dulce (y los problemas de salud que
conlleva por sí misma), la contaminación
de alimentos con plaguicidas (hasta el
punto de no ser aptos para el consumo
humano) y la pobreza.
The combination of different elements
means that the situation of the region
is alarming. The constant sand and salt
storms have a number of devastating
consequences. Firstly, the salinity of
the air represents a risk for the local
population’s health, given its harmful
effects on the respiratory system. The
inhabitants, especially children, present
high rates of lung diseases, among
other pathologies.
Secondly, the wind storms whip up
all kinds of chemical products used
in agriculture, such as fertilisers and
pesticides, which reduces the air
quality still further and gives rise to
many cases of various forms of cancer
and malformations attributed to DNA
alterations.
To these factors we have to add other
aggravating circumstances, such as
the scarcity of freshwater (and the
health problems this entails in itself),
the contamination of foodstuffs with
pesticides (to the extent of not being
fit for human consumption), and simple
poverty.
33
Aral
El mar perdut · El mar perdido · The lost sea
34
35
Aral
El mar perdut · El mar perdido · The lost sea
«CREUEM AQUESTA TERRA DURA AMB INCREDULITAT. NINGÚ
QUE NO CONEGUÉS LA HISTÒRIA DE LA ZONA NO PODRIA JURAR
QUE AQUESTA VALL SECA I HOSTIL FOU UN MAR PLE DE VIDA ON
ABUNDAVEN ELS LLUÇOS DE RIU, LES CARPES, ELS ESTURIONS,
LES ALGUES... QUE EN AQUEST LLIT DE TERRA HI VAN DORMIR,
NO FA PAS TANT, MILIONS DE TONES D’AIGUA PER ON NAVEGAVEN
ELS VAIXELLS I ON PESCAVEN LES GAVINES. TRES-CENTS
QUILÒMETRES DE VIATGE PER UN MIRATGE D’ONES I MAREES.
DE TANT EN TANT, ENS TROBEM AMB ESTRANYES FILES
D’ARBUSTOS SECS: L’ÚNICA PROVA DELS INTENTS QUE ES FAN
PERQUÈ LA ZONA NO ACABI DEFINITIVAMENT EN UNA COMPLETA
DESERTITZACIÓ. AMB TOT, TEMEM QUE AIXÒ TAN SOLS ÉS UNA
GOTA D’AIGUA EN EL MAR.»
EXTRACTE DEL DOCUMENTAL “ARAL. EL MAR PERDUT”
«CRUZAMOS ESTA TIERRA DURA CON INCREDULIDAD. NADIE
QUE NO CONOCIERA LA HISTORIA DE LA ZONA PODRÍA JURAR
QUE ESTE VALLE SECO Y HOSTIL FUE UN MAR LLENO DE VIDA
DONDE ABUNDABAN LOS LUCIOS, LAS CARPAS, LOS ESTURIONES,
LAS ALGAS... QUE EN ESTE LECHO DE TIERRA DURMIERON,
NO HACE TANTO, MILLONES DE TONELADAS DE AGUA POR
DONDE NAVEGABAN LOS BARCOS Y PESCABAN LAS GAVIOTAS.
TRESCIENTOS KILÓMETROS DE VIAJE POR UN ESPEJISMO DE OLAS
Y MAREAS.
DE VEZ EN CUANDO, NOS ENCONTRAMOS CON EXTRAÑAS FILAS
DE ARBUSTOS SECOS: LA ÚNICA PRUEBA DE LOS INTENTOS QUE
SE HACEN PARA QUE LA ZONA NO ACABE DEFINITIVAMENTE EN LA
COMPLETA DESERTIZACIÓN. PERO NOS TEMEMOS QUE ESTO NO
ES MÁS QUE UNA GOTA DE AGUA EN EL MAR.»
EXTRACTO DEL DOCUMENTAL “ARAL. EL MAR PERDIDO”
“WE CROSSED THIS HARD LAND IN A STATE OF DISBELIEF. NOONE WHO DID NOT KNOW THE HISTORY OF THE REGION COULD
POSSIBLE IMAGINE THAT THIS DRY, HOSTILE DUSTBOWL WAS
ONCE A SEA FULL OF LIFE TEEMING WITH PIKE, CARP, STURGEON
AND ALGAE … THAT NOT LONG AGO THIS VAST EXPANSE OF LAND
WAS COVERED BY MILLIONS OF TONS OF WATER WHERE BOATS
SAILED AND SEAGULLS FISHED. THREE HUNDRED KILOMETRES
TRAVELLING THROUGH A MIRAGE OF WAVES AND TIDES.
FROM TIME TO TIME WE CAME ACROSS STRANGE ROWS OF
DRY SHRUBS, THE ONLY EVIDENCE OF ANY ATTEMPT BEING
MADE TO SAVE THE AREA FROM COMPLETE AND PERMANENT
DESERTIFICATION. BUT WE FEAR THAT THIS IS NO MORE THAN A
DROP IN THE OCEAN.”
EXTRACT FROM THE DOCUMENTARY “ARAL, THE LOST SEA”
36
37
Aral
El mar perdut · El mar perdido · The lost sea
Ecosistema
Ecosistema
Ecosystem
38
L’altíssima salinitat també es tradueix
en la destrucció gairebé completa de
l’ecosistema de la zona. La terra, a més
d’estar contaminada, no és productiva,
atès que la sal impedeix que hi creixi
algun tipus de vegetació i els pocs
camps de conreu que queden a la zona
s’han convertit en extenses salines.
La altísima salinidad también se
traduce en la destrucción casi total del
ecosistema de la zona. La tierra, aparte
de contaminada, no es productiva,
dado que la sal impide que crezca algún
tipo de vegetación y los pocos campos
de cultivo que quedan en la zona se han
convertido en extensas salinas.
En les immenses planes desèrtiques
que va deixar la retirada del mar,
anomenades Aralkum (desert d’Aral),
tan sols hi creixen els arbustos que el
govern va decidir plantar com a mesura
pal·liativa contra les tempestes, encara
hi viuen alguns insectes i poca cosa
més. Ja fa molt de temps que les aus
van abandonar gairebé completament
la zona.
En las inmensas llanuras desérticas
que dejó la retirada del mar, llamadas
Aralkum (desierto de Aral), solamente
crecen los arbustos que el gobierno
decidió plantar como medida paliativa
contra las tormentas y todavía viven
algunos insectos, pero poco más.
Los pájaros hace ya mucho tiempo
que abandonaron la zona casi
completamente.
Els peixos han quedat també afectats
pels alts nivells de salinitat de l’aigua,
ja que les espècies d’aigua dolça
originals no van tolerar aquest canvi.
Això va comportar un augment de la
taxa de mortalitat, a més de mutacions
morfològiques i altres símptomes
de malaltia. A mitjan anys vuitanta,
totes les espècies que s’havien
comercialitzat havien desaparegut,
amb conseqüències devastadores per
al sector pesquer i el de la indústria de
conserves. Aquest col·lapse va sumir la
regió en la desesperació econòmica.
Los peces se han visto afectados
también por los altos niveles de
salinidad del agua, pues las especies
de agua dulce originales no toleraron
ese cambio. Ello supuso un aumento
de la tasa de mortalidad, además
de mutaciones morfológicas y otros
síntomas de enfermedad. A mediados
de los años ochenta, todas las especies
que habían sido comercializadas habían
desaparecido, con consecuencias
devastadoras para el sector pesquero
y el de la industria de conservas.
Este colapso sumió la región en la
desesperación económica.
The extremely high salinity level also
results in the almost total destruction
of the local ecosystem. The earth,
in addition to being polluted, is
unproductive, because this salinity
prevents the growth of any type of
vegetation and the few cultivated fields
that remained in the area have turned
into great saltpans.
In the vast desert plains left behind by
the retreating sea, called Aralkum (the
Aral Desert), the only things that grow
are the shrubs the government decided
to plant as a palliative measure against
the storms, a few insects, and little else.
Hardly any bird life has been seen in the
area for many years.
The fish have also been affected by
the high salinity levels of the water:
the original freshwater species could
not withstand the change. This led to
an increase in the mortality rate, not to
mention morphological mutations and
other symptoms of disease. In the mid1980s all the species that had traditionally
been caught and sold had disappeared,
with devastating consequences for the
fishery sector and the cannery industry.
And this collapse plunged the region
into economic havoc.
39
Aral
El mar perdut · El mar perdido · The lost sea
L’emplaçament geogràfic de l’Aral no
hi ajuda. Aquest mar està situat al mig
d’un corrent d’aire de gran activitat
que el creua d’est a oest. Les fortes
ràfegues de vent s’emporten tots els
contaminants molt lluny de la zona,
d’una manera tan aterridora que, fins i
tot, s’han trobat rastres de pesticides de
la regió de l’Aral a la sang dels pingüins
de l’Antàrtida; així mateix, s’ha trobat
pols típica de l’Aral a les glaceres de
Grenlàndia, als boscos de Noruega i als
camps de Bielorússia, és a dir, a milers
de quilòmetres del seu lloc d’origen.
L’impacte d’aquesta crisi ecològica és
enorme i internacional. Una altra de
les conseqüències devastadores de la
catàstrofe està essent la degradació
de les glaceres de l’Himàlaia: la Pamir,
la Tien-Shan i l’Altay. Novament, la
mineralització de les precipitacions
i l’increment de pols acumulada a
les seves superfícies provoquen
que es vagin fonent. Aquest procés
resulta perillós per a una regió seca
com és Àsia Central, on les glaceres
de muntanya són l’únic magatzem
restant d’abastament d’aigua dolça i
els principals condensadors d’humitat
atmosfèrica de la regió.
40
El emplazamiento geográfico del Aral no
ayuda. Está situado en medio de una
corriente de aire de fuerte actividad que
lo cruza de este a oeste. Las ráfagas
de fuerte viento se llevan muy lejos de
la zona todos los contaminantes, de
un modo tan aterrador que incluso se
han encontrado rastros de pesticidas
de la región de Aral en la sangre de los
pingüinos de la Antártida, y también se
ha hallado polvo típico de Aral en los
glaciares de Groenlandia, en bosques
de Noruega y en campos de Bielorrusia,
es decir, a miles de kilómetros de su
lugar de origen.
El impacto de tal crisis ecológica es
gigante e internacional. Otra de las
consecuencias devastadoras de la
catástrofe está siendo la degradación
de los glaciares del Himalaya: el Pamir,
el Tien-Shan y el Altay. De nuevo, la
mineralización de las precipitaciones
y el incremento de polvo acumulado
en sus superficies provocan su
derretimiento. Este es un proceso
peligroso para una región seca como
Asia Central, donde los glaciares de
montaña son el único almacén restante
de abastecimiento de agua dulce y los
principales condensadores de humedad
atmosférica de la región.
The geographical location of the Aral
does not help: it is situated in the midst
of a powerful air current that crosses
it from east to west. The strong winds
carry the pollutants great distances,
with the terrifying result that traces of
pesticides from the Aral region have
been found in the blood of penguins in
the Antarctic, and dust typical of the Aral
in the glaciers of Greenland, in forests
in Norway and in fields in Belarus –
thousands of kilometres from their place
of origin.
The impact of this ecological crisis
is gigantic and international. Another
of the devastating consequences
of the catastrophe is being seen in
the degradation of glaciers in the
Himalayas, the Pamir, Tien-Shan and
Altay: the mineralisation of precipitations
and the increasing accumulation of
dust on their surfaces are causing them
to melt down. This is an extremely
dangerous phenomenon for a region
as dry as Central Asia, where mountain
glaciers are the only remaining source of
freshwater and the main condensers of
atmospheric humidity.
41
Aral
El mar perdut · El mar perdido · The lost sea
Canvis climatològics
Cambios climatológicos
Climate changes
La retirada del mar d’Aral també ha
comportat canvis importants en la
climatologia de la zona. Abans, amb el
mar, les temperatures eren més suaus,
però actualment s’han polaritzat cap
als extrems. Els hiverns són molt més
freds, llargs i durs, i la calor a l’estiu és
molt més intensa. Aquest canvi també
ha influït en el procés de desertificació,
a més d’haver afectat l’agricultura de la
zona i les condicions de vida dels seus
habitants.
42
La retirada del mar también ha supuesto
importantes cambios en la climatología
de la zona. Antes, con el mar, las
temperaturas eran más suaves, pero
actualmente se han polarizado hacia
los extremos. Los inviernos son mucho
más fríos, largos y duros, y el calor
en verano es mucho más acusado.
Este cambio también ha influido en el
proceso de desertificación, además de
haber afectado a la agricultura de la
zona y a las condiciones de vida de sus
habitantes.
The shrinking of the Aral Sea has also
brought about significant changes in the
local climate. Previously, with the Sea’s
influence, temperatures were milder,
but now they have polarised towards
extremes: the winters are much colder,
longer and harsher, and the summer
heat is much more severe. This change
has also added to the desertification
process, in addition to affecting local
agriculture and the population’s living
conditions.
43
Aral
El mar perdut · El mar perdido · The lost sea
«EN AQUESTA FÀBRICA HI TREBALLAVEN MÉS DE 600
EMPLEATS QUE PROCESSAVEN MILERS DE TONES DE PEIX.
A MITJAN DÈCADA DELS ANYS SEIXANTA, D’AQUESTA
FACTORIA EN SORTIEN CONSERVES CAP A TOTS ELS PUNTS
DE LA UNIÓ SOVIÈTICA. AL CAP DE DEU A ERTIR TAN SOLS
EN UN SOSPIR EN L’HORITZÓ.»
EXTRACTE DEL DOCUMENTAL “ARAL. EL MAR PERDUT”
«EN ESTA FÁBRICA TRABAJABAN MÁS DE 600 EMPLEADOS
QUE PROCESABAN MILES DE TONELADAS DE PESCADO.
A MEDIADOS DE LA DÉCADA DE 1960, DE ESTA FACTORÍA
SALÍAN CONSERVAS HACIA TODOS LOS PUNTOS DE LA
UNIÓN SOVIÉTICA. DIEZ AÑOS DESPUÉS, LA FÁBRICA TUVO
QUE CERRAR, PORQUE UNO IBA A LA PLAYA UN DÍA Y AL
DÍA SIGUIENTE SE ENCONTRABA CON QUE LA ORILLA HABÍA
RETROCEDIDO UN METRO, Y AL OTRO, UN PAR MÁS DE
METROS, Y ASÍ HASTA QUE LA ORILLA NO FUE MÁS QUE UN
SUSPIRO EN EL HORIZONTE.»
EXTRACTO DEL DOCUMENTAL “ARAL. EL MAR PERDIDO”
“THIS FACTORY USED TO EMPLOY OVER 600 WORKERS
WHO PROCESSED THOUSANDS OF TONS OF FISH. IN THE
MID-1960S IT SENT CONSERVES ALL OVER THE SOVIET
UNION. TEN YEARS LATER, THE FACTORY HAD TO CLOSE
DOWN BECAUSE FROM ONE DAY TO THE NEXT THE SHORE
WOULD RECEDE BY A METRE, AND THE NEXT DAY TWO
METRES, AND THIS CONTINUED UNTIL THE SHORE WAS NO
MORE THAN A VAGUE GLIMPSE ON THE HORIZON.”
EXTRACT FROM THE DOCUMENTARY “ARAL, THE LOST SEA”
44
45
Aral
El mar perdut · El mar perdido · The lost sea
La indústria pesquera
La industria pesquera
The fishing industry
La ciutat de Muynak, a l’Uzbekistan, en
el passat va tenir un port bulliciós i una
indústria pesquera que donava feina a
milers de persones. Actualment, la ciutat
dista més de 200 km de la nova costa.
Els nens que viuen al poble mai no han
vist el mar, i les fàbriques de conserves
que donaven feina a la població fa
molts anys que estan tancades i
abandonades. La indústria pesquera i la
conservera han quedat completament
reduïdes a no res. La taxa d’atur de
la regió de Nukus és la més alta de
l’Uzbekistan, cosa que ha provocat una
emigració laboral generalitzada.
Els vaixells pesquers es troben encallats
a terra, sobre les planes que abans
eren el fons del mar, plens d’òxid i mig
desmantellats pels habitants del poble,
que feien servir les seves xapes com a
recobriments de les seves cases, entre
altres coses. Molts d’aquests vaixells fa
més de vint anys que estan abandonats.
46
La ciudad de Muynak, en Uzbekistán,
tuvo en el pasado un puerto bullicioso
y una industria pesquera que empleaba
a miles de personas. En la actualidad, la
ciudad dista más de 200 kilómetros de
la nueva costa. Los niños que habitan
en el pueblo nunca han visto el mar, y
las fábricas de conservas que daban
trabajo a la población llevan años
cerradas y abandonadas. La industria
pesquera y la conservera han quedado
completamente aniquiladas. La tasa
de desempleo de la región de Nukus
es la más alta de Uzbekistán, lo que
ha favorecido una emigración laboral
generalizada.
Los barcos pesqueros se encuentran
varados en tierra sobre las llanuras que
una vez fueron fondo del mar, llenos de
óxido y medio desmantelados por los
habitantes del pueblo, que usan sus
chapas como recubrimientos de sus
casas, entre otras cosas. Muchos de
estos barcos llevan más de 20 años
abandonados.
Years ago, the town of Muynak in
Uzbekistan had a thriving harbour
and a fishing industry that employed
thousands of people. Today the
shoreline lies more than 200 kilometres
away from the town. The town’s current
generation of children have never
seen the sea, and the canneries that
provided work for the population have
been closed down and abandoned
for years. With the fishing and canning
industries completely wiped out, the
unemployment rate in the Nukus region
is the highest in Uzbekistan and has
caused massive emigration.
The fishing boats are stranded high
and dry on land, on desert plains that
were once the sea bed, their hulks now
covered in rust and half-dismantled by
the local people, who use their steel
panels as roofing for their houses,
among other things. Many of these
boats have been abandoned for over 20
years.
47
Aral
El mar perdut · El mar perdido · The lost sea
48
Durant una època, per intentar salvar
la indústria conservera, es va importar
el peix des del mar Bàltic, a milers de
quilòmetres, una altra solució poc
encertada per part del govern soviètic.
Durante un tiempo, para intentar salvar
la industria conservera, se importó el
pescado desde el mar Báltico, a miles de
kilómetros, otra solución poco acertada
por parte del gobierno soviético.
A més de perdre la seva indústria
pesquera, Muynak també ha perdut
la seva faceta de destinació turística,
ja que el mar d’Aral era un atractiu
per a la gent d’Àsia Central, que solia
escollir aquest poble per passar-hi les
vacances. Actualment, els cafès estan
tancats, el cinema, abandonat, i ja no
queda cap indici que pugui fer pensar
en un passat prometedor i esplendorós.
Además de perder su industria
pesquera, Muynak también ha perdido
su faceta de destino turístico, dado que
el mar era un atractivo para la gente de
Asia Central, que solía elegir la localidad
como destino para sus vacaciones.
Actualmente, los cafés están cerrados,
el cine, abandonado, y no queda ningún
indicio que pueda hacer pensar en un
pasado prometedor y esplendoroso.
For a time, in an attempt to save the
canning industry, fish was imported
from the Baltic Sea, thousands of
kilometres away: yet another of the
Soviet government’s wrong-headed
“solutions.”
In addition to losing its fishing industry,
Muynak has also lost its status as a
tourism destination, since the Aral Sea
used to be a holiday centre for the
people of Central Asia. Today the cafés
are closed, the cinema is abandoned,
and nothing now remains to suggest
that this was once a thriving town with
a prosperous future.
49
Aral
El mar perdut · El mar perdido · The lost sea
«DAVANT DEL QUE QUEDA D’AQUEST MAR SENSE PEIXOS, SENSE OCELLS, SENSE VIDA, PENSO EN UN
POEMA DE WISLAWA SZYMBORSKA:
PARÀBOLA
UNS PESCADORS VAN TREURE DEL FONS UNA AMPOLLA.
A L’AMPOLLA HI HAVIA UN PAPER, I EN EL PAPER, AQUESTES PARAULES: “SOCORS, SÓC AQUÍ!
L’OCEÀ EM VA ARROSSEGAR FINS A UNA ILLA DESERTA.
SÓC A LA RIBA I ESPERO AJUDA.
AFANYIN-SE, SÓC AQUÍ!”
—NO TÉ DATA. SEGURAMENT ÉS MASSA TARD.
L’AMPOLLA POT HAVER SURAT DURANT MOLT TEMPS —VA DIR EL PRIMER PESCADOR.
—I EL LLOC NO HI ESTÀ INDICAT. NI TAN SOLS SABEM QUIN OCEÀ ÉS —VA DIR EL SEGON PESCADOR.
—NI MASSA TARD NI MASSA LLUNY. L’ILLA “AQUÍ” ÉS PERTOT ARREU —VA DIR EL TERCER PESCADOR.
L’AMBIENT ES VA TORNAR INCÒMODE, ES VA FER EL SILENCI.
LES VERITATS TENEN AQUEST PROBLEMA.»
EXTRACTE DEL DOCUMENTAL “ARAL. EL MAR PERDUT”
«DELANTE DE LO QUE QUEDA DE ESTE MAR SIN PECES, SIN PÁJAROS, SIN VIDA, PIENSO EN UN POEMA DE
WISLAWA SZYMBORSKA:
PARÁBOLA
CIERTOS PESCADORES SACARON DEL FONDO UNA BOTELLA.
HABÍA EN LA BOTELLA UN PAPEL, Y EN EL PAPEL, ESTAS PALABRAS: “¡SOCORRO, ESTOY AQUÍ!
EL OCÉANO ME ARROJÓ A UNA ISLA DESIERTA.
ESTOY EN LA ORILLA Y ESPERO AYUDA.
¡DENSE PRISA, ESTOY AQUÍ!”
—NO LLEVA FECHA. SEGURAMENTE ES DEMASIADO TARDE.
LA BOTELLA PUDO HABER FLOTADO MUCHO TIEMPO —DIJO EL PESCADOR PRIMERO.
—Y EL LUGAR NO ESTÁ INDICADO. NI SIQUIERA SE SABE QUÉ OCÉANO ES —DIJO EL PESCADOR
SEGUNDO.
—NI DEMASIADO TARDE NI DEMASIADO LEJOS. LA ISLA “AQUÍ” ESTÁ EN TODAS PARTES —DIJO EL
PESCADOR TERCERO.
EL AMBIENTE SE VOLVIÓ INCÓMODO, CAYÓ EL SILENCIO.
LAS VERDADES TIENEN ESE PROBLEMA.»
EXTRACTO DEL DOCUMENTAL “ARAL. EL MAR PERDIDO”
“WHEN I LOOK AT WHAT REMAINS OF THIS SEA WITHOUT FISH, WITHOUT BIRDS, WITHOUT LIFE, I THINK
OF A POEM BY WISLAWA SZYMBORSKA:
PARABLE
SOME FISHERMEN PULLED UP A BOTTLE FROM THE SEA BED.
IN THE BOTTLE THERE WAS A PAPER, AND ON THE PAPER THESE WORDS: “HELP, I’M HERE!
THE OCEAN CAST ME ONTO A DESERT ISLAND.
I’M STANDING ON THE SHORE, WAITING TO BE RESCUED.
HURRY, I’M HERE!”
—“IT DOESN’T HAVE A DATE,” SAID THE FIRST FISHERMAN, “IT MUST BE TOO LATE BY NOW. IT COULD
HAVE BEEN FLOATING FOR A LONG TIME.“
—“AND IT DOESN’T SAY THE PLACE. NOT EVEN WHICH OCEAN,” SAID THE SECOND FISHERMAN.
—“NEITHER TOO LATE NOR TOO FAR,” SAID THE THIRD FISHERMAN. “THE ISLAND “HERE” IS
EVERYWHERE.”
THE ATMOSPHERE BECAME UNEASY, SILENCE FELL.
THE TRUTH SOMETIMES HAS THAT PROBLEM.”
EXTRACT FROM THE DOCUMENTARY “ARAL, THE LOST SEA”
50
51
LA FUNDACIÓ WE ARE WATER
LA FUNDACIÓN WE ARE WATER
THE WE ARE WATER FOUNDATION
L’aigua és un recurs indispensable per
a la vida i la dignitat de les persones.
L’objectiu principal de la Fundació We
Are Water se centra a pal·liar els efectes negatius relacionats amb la manca
de recursos hídrics adequats en el món,
sensibilitzar la població i motivar-la per
donar fons i poder posar en marxa projectes de cooperació.
El agua es un recurso indispensable
para la vida y la dignidad de las personas. El principal objetivo de la Fundación We Are Water se centra en paliar
los efectos negativos relacionados con
la falta de recursos hídricos adecuados
en el mundo, sensibilizar a la población
y motivarla para donar fondos y poder
poner en marcha proyectos de cooperación.
Water is a resource that is indispensible for human life and dignity. The main
goals of the We Are Water Foundation
are to counter the negative effects of the
lack of adequate water resources in the
world, raise public awareness and encourage it to give donations and make
possible cooperation projects.
La Fundació We Are Water, en tractar
un problema global, s’alinea amb les
bases generals marcades pels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni
(ODM) decretats per les Nacions Unides i el seu programa «L’aigua, font de
vida». A grans trets, els seus principals
àmbits d’actuació estan relacionats
amb els problemes de salut derivats de
l’escassetat d’aigua, la sostenibilitat del
medi ambient, les catàstrofes naturals,
els programes d’educació i desenvolupament, i qualsevol qüestió de gènere
vinculada a l’aigua.
La Fundació We Are Water és una iniciativa de Roca, que ja des de l’inici
ha estat compromesa amb el medi
ambient, tant pel que fa als productes
com als processos productius. Roca és
conscient que l’aigua és un recurs únic
i limitat, i per aquest motiu fa més de
cinquanta anys que desenvolupa dispositius d’estalvi d’aigua i energia en
els seus productes, amb la qual cosa
contribueix a una convivència més equilibrada i sostenible amb el nostre entorn.
El seu compromís amb l’ús i el consum
responsables de l’aigua adquireix ara
una altra dimensió, ja que fa possible la
Fundació We Are Water. Amb la creació
d’aquesta fundació, Roca vol mostrar la
seva solidaritat amb les persones i les
comunitats més afectades per la manca
d’aigua i les seves conseqüències.
52
La Fundación We Are Water, al tratar una
problemática global, se alinea con las
bases generales marcadas por los Objetivos de Desarrollo del Milenio (ODM)
decretados por las Naciones Unidas y
su programa “El Agua, fuente de Vida”.
En líneas generales sus principales ámbitos de actuación están relacionados
con los problemas de salud derivados
de la escasez de agua, la sostenibilidad
del medio ambiente, las catástrofes naturales, programas de educación y desarrollo, y cualquier cuestión de género
vinculada al agua.
La Fundación We Are Water es una iniciativa de Roca, que ya desde sus inicios ha estado comprometida con el
medio ambiente, tanto en sus productos como en sus procesos productivos.
Roca es consciente de que el agua es
un recurso único y limitado, y por ello
lleva más de 50 años desarrollando dispositivos de ahorro de agua y energía
en sus productos, contribuyendo así a
una convivencia más equilibrada y sostenible con nuestro entorno.
Su compromiso con el uso y el consumo responsable del agua adquiere
ahora otra dimensión, al hacer posible la Fundación We Are Water. Con la
creación de esta fundación, Roca quiere
mostrar su solidaridad con las personas
y las comunidades más afectadas por la
carencia de agua y sus consecuencias.
Given that it is dealing with a global issue, the We Are Water Foundation sets
itself within the general framework of
the Millennium Development Goals set
by the United Nations and its Water for
Life programme. Generally speaking, its
main areas of action are concerned with
the health problems caused by water
shortages, environmental sustainability,
natural disasters, education and development programmes and any waterrelated gender issue.
The We Are Water Foundation is an initiative of Roca which, from its very beginnings, has been committed to the
environment in terms of both its products and its production processes.
Roca is keenly aware that water is a unique, limited resource, and has therefore
spent more than 50 years developing
water and energy saving devices for its
products, thereby contributing to a more
balanced and sustainable co-existence
with our surroundings.
Its commitment to the responsible use
and consumption of water has now
taken on a new dimension with the making possible of the We Are Water Foundation. By creating this Foundation,
Roca aims to show its solidarity with
those people and communities most
affected by the water shortages and
their consequences.
53
Isabel Coixet
Isabel Coixet va començar a fer pel·lícules quan li van regalar una càmera de 8mm per la seva primera comunió. Després de llicenciar-se en
història dels segles XVIII i XIX per la Universitat de Barcelona, es va dedicar a la publicitat i la redacció d’anuncis. Va guanyar molts premis pels
seus espots i finalment va fundar la seva pròpia companyia de producció, l’any 2000 Miss Wasabi Films. El 1988, Coixet va realitzar el seu debut
com a guionista / directora amb Massa Vell Per Morir Jove, que li va suposar una candidatura als Goya al Millor Director Novell.
Isabel Coixet comenzó a hacer películas cuando le regalaron una cámara de 8mm por su primera comunión. Tras licenciarse en historia de los
siglos XVIII y XIX por la Universidad de Barcelona, se dedicó a la publicidad y la redacción de anuncios. Ganó muchos premios por sus spots y
finalmente fundó su propia productora en 2000, Miss Wasabi Films. En 1988, Coixet realizó su debut como guionista / directora con Demasiado
Viejo Para Morir Joven, que le supuso una candidatura a los Goya al premio de Mejor Director Novel.
Va realitzar la seva primera pel·lícula en anglès el 1996 que va titular Things I never told you. Aquest emotiu drama, amb un repartiment d’actors
nord-americans encapçalat per Lili Taylor i Andrew McCarthy, li va valer a Coixet la seva segona proposta als Goya al millor guió original. Coixet
es va associar llavors amb una productora francesa i el 1988 va tornar de nou a un guió en espanyol per a realitzar l’aventura històrica A los que
aman.
Realizó su primera película en inglés en 1996 que tituló Things I never told you. Este emotivo drama, con un reparto de actores estadounidenses
encabezado por Lili Taylor y Andrew McCarthy, le valió a Coixet su segunda propuesta a los Goya al mejor guión original. Coixet se asoció
entonces con una productora francesa y en 1988 volvió de nuevo a un guión en español para realizar la aventura histórica A los que aman.
L’èxit internacional va arribar el 2003 de la mà del drama intimista My life without me (mi vida sin mi), una cinta basada en un relat curt de Nancy
Kincaid on Sarah Polley encarna Ann, una jove mare que decideix ocultar la seva família que té un càncer terminal. Aquesta coproducció hispanocanadenca, que va comptar amb l’ajuda d’El Deseo, la productora de Pedro Almodóvar, va ser molt elogiada al Festival Internacional de Cinema
de Berlín. Coixet va continuar treballant amb Polley en una nova cinta, The Secret life of words (La Vida Secreta de les Paraules) el 2005, també
protagonitzada per Tim Robbins i Javier Cámara. La pel.lícula va ser premiada amb quatre Goyas: a la Millor Pel ·lícula, Millor Director, Millor
Producció i al Millor Guió.
El 2005, Coixet es va sumar a altres 18 prominents cineastes internacionals entre els quals destaquen Gus Van Sant, Walter Salles i Joel i Ethan
Cohen per l’innovador projecte col·lectiu Paris, je t’aime, en el qual cada director explorava un districte de la ciutat de París. Coixet també ha
realitzat destacats documentals de temes de gran importància com Invisibles, una selecció de Panorama per al Festival de Cinema de Berlín de
2007 sobre Metges Sense Fronteres i el documental Viaje al corazón de la tortura que es va filmar a Sarajevo durant la guerra dels Balcans i va
guanyar un premi en l’edició d’octubre de 2003 del Festival de Cinema dels Drets Humans.
El 2008 s’estrena Elegy, rodada a Vancouver i produïda per Lakeshore Entertainment, basada en la novel·la de Philip Roth “The dying animal”,
amb guió de Nicholas Meyer i protagonitzada per Penélope Cruz i Ben Kingsley, Elegy va ser presentada en el 58 º Festival Internacional de Berlín.
Durant el 2009 apart de formar part del jurat de la 59 edició del Berlin Film Festival estrena a la selecció oficial del Festival de Cannes la pel·lícula
Map of the sounds of Tokio, rodada entre el Japó i Barcelona, i protagonitzada per Rinko Kikuchi, Sergi López i Min Tanaka, amb guió de la
mateixa Isabel Coixet i produïda per Mediapro. El mateix any inagura “From I to J” al Arts Santa Mònica una instal·lació-homenatge a una de les
obres de John Berguer. El 2009 rep la medalla d’or a las Bellas Artes.
El 2010 s’encarrega del contingut d’una de les tres sales del Pavelló d’Espanya a l’Exposició Universal de Shangai.
FILMOGRAFIA
2010 Aral. El mar perdut
2009 Map of the sounds of Tokio
2008 Elegy
2007 Invisibles, segment Cartas a Nora
2006 París je t’aime, segment Le trench rouge
2005 The secret life of words (La vida secreta de les paraules)
2004 Hay motivo!, Segment La insostenible levedad del carrito de la compra
2003 My life without me (Mi vida sin mi)
1998 A los que aman
1996 Things I never told you (Coses que mai et vaig dir)
1989 Massa vell per morir jove
1984 Mira i verás
El éxito internacional llegó en 2003 de la mano del drama intimista My life without me (mi vida sin mi), una cinta basada en un relato corto de Nancy
Kincaid donde Sarah Polley encarna a Ann, una joven madre que decide ocultar a su familia que tiene un cáncer terminal. Esta coproducción
hispano-canadiense fue muy elogiada en el Festival Internacional de Cine de Berlín. Coixet continuó trabajando con Polley en una nueva cinta,
The Secret life of words (La Vida Secreta de las Palabras) en 2005, también protagonizada por Tim Robbins y Javier Cámara. La película fue
premiada con cuatro Goyas: Mejor Película, Mejor Director, Mejor Producción y al Mejor Guión.
En 2005, Coixet se sumó a otros 18 prominentes cineastas internacionales entre los que destacan Gus Van Sant, Walter Salles y Joel y Ethan
Cohen para el innovador proyecto colectivo Paris, je t’aime, en el que cada director exploraba un distrito de la ciudad de París. Coixet también ha
realizado destacados documentales de temas de gran importancia como Invisibles, una selección de Panorama para el Festival de Cine de Berlín
de 2007 sobre Médicos Sin Fronteras y el documental Viaje al corazón de la tortura que se filmó en Sarajevo durante la guerra de los Balcanes y
ganó un premio en la edición de octubre de 2003 del Festival de Cine de los Derechos Humanos.
En 2008 se estrena Elegy, rodada en Vancouver y producida por Lakeshore Entertainment, basada en la novela de Philip Roth “The dying animal”,
con guión de Nicholas Meyer y protagonizada por Penélope Cruz y Ben Kingsley, Elegy fue presentada en el 58 º Festival Internacional de Berlín.
En el 2009 estrena en la selección oficial del Festival de Cannes la película Map of the sounds of Tokio, rodada entre Japón y Barcelona, y
protagonizada por Rinko Kikuchi, Sergi López y Min Tanaka, con guión de la misma Isabel Coixet. El mismo año inaugura “From I to J” en el
Centre D’Art Santa Mònica una instalación-homenaje a la obra de John Berguer. En 2009 recibe la medalla de oro en las Bellas Artes además de
formar parte del jurado de la 59 edición del Berlin Film Festival.
En 2010 se encarga del contenido de una de las tres salas del Pavellón español de la Exposición Universal de Shangai.
FILMOGRAFÍA
2010 Aral. El mar perdido
2009 Map of the sounds of Tokio
2008 Elegy
2007 Invisibles: Cartas a Nora
2006 París je t’aime: Le trench rouge
2005 The secret life of words (La vida secreta de las palabras)
2004 Hay motivo!: La insoportable levedad del carrito de la compra
2003 My life without me (Mi vida sin mí)
1998 A los que aman
1996 Things I never told you (Cosas que nunca te dije)
1989 Demasiado viejo para morir joven
1984 Mira y verás
fotografia©de
S
LISBETH SALA
Isabel Coixet
Crèdits Créditos Credits
Isabel Coixet started making films when he was given a 8mm camera for her first communion. After graduating in history from the eighteenth and
nineteenth centuries by the University of Barcelona, was devoted to advertising and writing ads. He won many awards for his commercials and
eventually founded his own production company in 2000, Miss Wasabi Films. In 1988, Coixet made her debut as writer / director with too old to
die young, and winning a nomination for the Goya for Best New Director.
Organització: Roca
Projecte original, idea, textos i documental: Isabel Coixet
Disseny de l’espai i instal·lació: Makoto Fukuda
Fotografies: Jordi Azategui
Il·lustracions: Albert Aromir
Animadors: Alfonso Alonso Rodríguez / Abel Molina Rodríguez
Mapes: Gerard Armengol
Disseny de so i banda sonora: Marc Artís
Cap de producció, documentació i making of: Carla Sospedra Salvadó
Producció executiva: Miss Wasabi Lab.
Disseny gràfic: JMG Garrofé Disseny
Muntatge audiovisual: Sono
Fusteria: Construmat
He made his first film in English in 1996 titled Things I Never Told You. This emotional drama with a cast of American actors led by Lili Taylor and
Andrew McCarthy, Coixet earned his second proposal for a Goya for best original screenplay. Coixet then partnered with a French production
company in 1988 and turned back to a script in Spanish for the historical adventure to those who love.
The international success came in 2003 in the hands of intimate drama My Life Without Me (my life without me), a movie based on a short story
by Nancy Kincaid where Sarah Polley plays Ann, a young mother who decides to hide his family that has terminal cancer. This Hispanic-Canadian
coproduction, who was assisted by El Deseo, Pedro Almodovar’s production company, was highly commended at the International Film Festival
Berlin. Polley coixet continued working with a new film, The Secret life of words (The Secret Life of Words) in 2005, also starring Tim Robbins and
Javier Cámara. The film was awarded four Goya awards: for Best Picture, Best Director, Best Production and Best Screenplay.
In 2005 Coixet joined 18 other prominent international filmmakers most notably Gus Van Sant, Walter Salles and Joel and Ethan Cohen for
the innovative joint project Paris, je t’aime, in which each director was exploring a city district Paris. Coixet has also made documentaries
highlights issues of great importance as Invisibles, a selection of Panorama for the Berlin Film Festival 2007 on Doctors Without Borders and the
documentary Journey to the heart of the torture he was shot in Sarajevo during the war Balkans and won a prize in the October issue of 2003
Film Festival on Human Rights.
Agraïments:
Ignacio Vidal-Folch
Rustam Tashmuhamedov
Embaixada d’Uzbekistan a Espanya
Elegy premiere in 2008 was shot in Vancouver and produced by Lakeshore Entertainment, which is based on the novel by Philip Roth “The dying
animal”, scripted by and starred by Nicholas Meyer and Ben Kingsley Penelope Cruz, Elegy aired on the 58th Festival Berlin International.
In 2009 premiered in official selection of Cannes film Map of the Sounds of Tokyo, filmed between Japan and Barcelona, and stars Rinko Kikuchi,
Sergi Lopez and Min Tanaka, and written by the same Isabel Coixet and produced by Mediapro. The same year inaugurates “From I to J” at the
Center d’Art Santa Mònica, an installation in homage to a work of John Berguer. In 2009 received the Spanish Gold Medal in Fine Arts also sit on
the jury of the 59th Berlin Film Festival.
FILMOGRAPHY
2010 Aral. The lost sea
2009 Map of the Sounds of Tokyo
2008 Elegy
2007 Invisibles: Letters to Nora
2006 Paris je t’aime: Le rouge trench
2005 The Secret Life of Words (The secret life of words)
2004 There is reason!: The Unbearable Lightness of shopping cart
2003 My Life Without Me (My Life Without Me)
1998 A los que aman
1996 Things I never told you (Things I Never Told You)
1989 Too old to die young
1984 Watch and see
Bibliografia Bibliografía Bibliography
CREWDSON, Carol; ZIEMANN, Joe; BLANEY, Lee. The Death of a Sea.
SMALL, I.; FALZON, D.; VAN DER MEER, J.B.; FORD, N. «Safe Water For The Aral
Sea: Could It Get Any Worse?». European Journal Of Public Health, 2003.
The Aral Sea and its Fishery. Kattegat to Aral Sea – a fishery project. The Danish
Society for a Living Sea, juny de 1998.
http://enrin.grida.no/htmls/aralsoe/aralsea/english/arsea/arsea.htm.
fotografia©de
S
LISBETH SALA
Roca Barcelona Gallery
Joan Güell, 211-213
08028 Barcelona - Spain
Tel. +34 93 366 1212
Fax. +34 93 339 6874
www.rocabarcelonagallery.com