4 - Arxiu Comarcal del Ripollès

de
CAMPRODON
Pèriòdico ilustrado defensor de lo$ intereses de Camprodon y del dístrito
REOACCIÓN Y AOMfWlSTRACldN Calle de Valencià, nüm. 37.
t !»!:
AÈÒ I
7 DE: AGOSTO DE 1904
SUSCBIPCÍÓN
Espana.^ • • • í'^0 ptas. trimestre.
Eniran^ro. . . 2
,»"
»
Número «uelto Ifi ots.
Anuncios y comuiiicados à preciós con vctn^cíonale».
No se devuelven originales
Núm4
Se tancà la porta granV Y obrinsen meneyas que fumen, cuiners que tre^
una de peíita, anà sortint tot lo servey ballan, criats que van y venen....^Qíié
motxo y ab los ulls entelats per anrarc es això? ^Quin fenómeno ha tingut
0 f i u >•••»plor, diri^fintèe à la <f»íTeper última ve- lloch à n' aquella finca?
Los víàndants al cont^emplar aque- gada, riii donaren un adéu etern!
lla hermosíssima y esbeita torre $* atu- iTot quedà en silenci! iQuina pena Los vehins atontats contemplan
aquell moviment de la torre morta y no
raíbari, y obrint un pam de boça 4e- feya àllavors aquella «©rre mortaf
saben que pensar.
yèlttr í ^ ' e é pí^iosa!
Lo plor d' un tendre infant los treu
Y no em «Jcajerada la seva admirade
duptes.
ció, »o:,era la cosa més natural del
^No^eyan que may més s' en aixePasaren anys. La<wr« nòs*obï*ía.
món.
- - .;,
xmiei& ïa^ioiremarU^^ ^^
^
L·o
tenips
qj^ett^nt
tjiftbaUa
p<8r^»^
tt^iguréavos, »al mltj d' uní gi?andi6s trufro-to^no contuitçen liaber* des- ' DOncas veyiéu com aquest infant
pri^^.^pt» ísempre vert UB fiían edi&ïi truït aqueHfi*obust«^turalesa, volia tan petit. I' omple tota de vida, 1' omroà^jatíd'fun bonic Jardí, y tot plegat,
bé acabar ab «aqnélla finca perquè ple tota de joyaeíBpressonat per una elegantíssima tam
i jAre es cuaht comehsa à viureif
vçrja d' esquisit just. L'fídifici estil no s* en pg8é|;;'ma^,;tné^. •;,„. fi '
aquella finca!
;Y quina via 'n leya!
^
rqn^iJí^enient lo més pur, en lo que no
La baixa N tapia qu' aguantaba la }No n digueu maj^ més la r«rre
hij^ití^'res; finestrals ab caríssims viúv%^ de cQlors, galeria ojivalv minats ele§ar|t yerja, s* psmicolaba depresa, Moríaf
en fín iot lo qué l'lii pugui donar depresa; à h' el jardí los éscardüts, sé
E. GUILLOT.
lo vérdader caràcter. iQué bonica era mehjaban la poca sàva qué tenía la
terra; las teu las de pisarra, anaban
aquella et»-**/
íQué ditxOsos serían los seus habi- cayent,y òonl ningú s* en cuidaba de
repasarlas, deixaban fòrais per ahont
Unts}:/
P ERRO JODIGIUi
|iehétrabaï' aigua en los salops; 1* ai• *
gua que i.també vblíacolaMràr à la
(DE LLK6 lOhTVtm)
JÇ! ,e<iu|yoca,ban ab això, perquè obr a de destrucció, y trebaHaba ab Ip
aqut^íftitorre no era habitada. Ho ha- ric niobiliarii ab tahià fó com lo YÍTÍa a Ylaiümir un conierektnt anomenat Aksénor, el qual era amo de dos boti^ètàsy itna casa.
b^f^tSigutiPar lo que V kàbía feta cons- temps ab 1* edifici. .
Cert dia va rviolirer anar à ]a fira de NigpKIVb>
truir, pro aquell senyo»' no pogué
iLa torre es mortarjN^o s* oi.xecarà vof^rotU y u) despedirsc de la seta dóna, aqueaAi li
disfrutar g:aire temps de las sévas cp- rriay mésf iQuina llastí ipal -,
digué:
'
—No te 'n viigis, Ivftn. He tingiit un somni hòl»;
mBIMtót i M í a mort y pi;écisatiíieni
*
mrós, on'el que se te m' htia apAreícwt ab fi caf^ab
en plena glòria©uant^tot l'hi somi*eya!
tot ïabtíU blanch.
Üiià nit, cuant tothom dels voltants
AI emportM^e^^-lo séu cós^la mort, s'
Aksènor se pwA A rlurer y exclamà:
'
emportà per sempre l'ànima d'aquell dormia, i?it^ tranquila, serena, sense —No tinguis pór de res; vai^ à 1» fira y d' elltt
hermós edifici. May més sé veuria al un núvol eh lloch, sense una alé de to portaré molts bons presents.
I van al fi va raarxarr y al lernie de la primera
péu de r ampla escalinata de pedra aire, 1' edifici, tal yegada cansat de jorníjída
trobar en el cami à va marxant conegut
picada, aquella arrojgaut figurà, qu'ab son llarc silenci, de so prolongada in- 8Ó«r«b elvaquAl
va entrar & un hostal, ab 1' objecte
son etern y afable somrís, y ^b sos mobilitat,.vaferunaestremilut,y obrí d« passarlü lanit.
El» viaíjadors soparen Junta y després «e 'n aaa·'
brasos oberts, espéràba per* estrènyer los ulls* iMimcle!
ren A dormir A dois) iiabitacións inmediatas.
ab ells als numérOsos visitants que hi
Afoíenor ora. iíiol t matiner y, per eouseffilent, s'
anaban à contí^ibuhir à 1' animació d'
aixeci'i iü apuntar 1' uuba y va cridar al cotxero peM
.
aquella hermosà finca.
Portas ojjertas de bat u bat, llums ra continuar el viatje.
paífar dil·^prés al hostaler y marxà.
encesos per tot, riallas de joya, crits^ V;i
íQuina tristor fa are!
Al cfti) de cuatru hòras de marxa va aturarse de
S' apagaren los llums, se tartcaren ablos que lasclases populars demos- nnh rn «uJi cantina pera descansar y pendre algtú»
lasfinestràs^'y portas, deixantne no tran y celebràn un aconteixenlent aliment. Quan anaba àsentarse & lu taula, se ptwswisoptadament'un políssón íicompanyat de ào» suníiés que-iifiade gran, lotemps|)recís grant, soPoll de vidre, que xoca'McionT tà
balterns.
perquè sortís lo cós d' aquell home, tra un altre vidre, botellas de xaiiíiT. Varen ,açostarse 'Is tres à A.ksenor, à qml funpany qu' es destapàn ab estrèpit, í^eJ- 'donarl'dél estat digué:
hermós fins d^sprés de mort!
•
•'••^4
iil&iíïí
*
•
.
LA F E O N T E R A
—^Ahont has pas«it la darrera nit? QuietsI^riCoïn
te dius?
• ,v, •
—(}Porque ra' intcrrog-ueu d' aquesta manera? Jo
no soch cap bandoler, y'.viatjo per' fiSsumpto'! particulars.
—Te interrogo perquè '1 marxant ab qui has
passat la nit ha eig-ut aae«^iiiat.
'^
Els polissons reg-istraren, sens perSrcr temp», la
maleta d'Ivtàt> en ella ié troliàrcn uau arma blaaica bruta dem^',
'^
—ik. qufliiifteneix aqiie.st g-ambcf?
Ak8enor,.')^t espantat*,,no iJ^ia que ^o^poiidrer
Pro per ; ^ ó . als pochs^ instaníp oxclatna:
—Aquestjfiíiiivet no es m ^ J ^ . iio.
que m' estedalihent.
'^í'^Tj
—Aquesnlematí han t r d M l ^ | ^ t t
compaoy, ylpi ets 1' ^^^^'^Jm^Èf^· jQu^'n^ diner li
has robat? '
'"
^||^S^
Aksenor va jurar per Den'que no era culpable, y
que re^ havia robat.
i
El polissón ordenà qné lliguessin à Ivàn y'l portessin à la presó del poble més iiiinediat.
i
Jutjat p'els tribunal^, fou condempnat à la p|na
de desterro per lladre y asBcSftí.
';
Aksenor va pensar què solaàment Deu coneix la
veritat y que hi ha que fiarho tót à sa misericQcdia
Desde aquell dia, Ivàn tancà 1' ànimií. à la ésffleransa y no feu mes que resar.
Al dia següent d' haberse dictat la sentíüicia,
Aksenor sigué enviat à Siberin.
El infelís comerciant permanesqné allà vintissis
anys. Son cabell s' había tornat blanch y son rostre
s' havia trasformat d' un modo singular.
Durant las horas de ociositit llegí,-! un Martirol08"i> y 'Is días de festa anava à la cajjçUa pcru cantar en-el coro.
El pobre desterrat, privat de tota correspomleiicia, igDoraba si sa muller y sos tills tiucara viyían.
Un dia arrjvàren à Sibèria nous desterrats. Un
d'ells, home ja molt entrat en anys, referí asos
companys els motius de sa condemna.
j—M' han enviat aquí per una ximpleria—els hi
deya—per haver robat un cavall que no vaig tenir
mes remey que tornarlo al seu amo. Pro en cambi
he comé» crims p' els quals mereixia e.·ítar jo aquí
desde fn molts anys. Pro com que ni la' justícia va
arribar à sospitar de mi...
.--^Y d' ahont vens?—va preguntar un dels desterrats.
-^De Vladimir y ' m siicb Makar.
Ivàn aixecà '1 cap y preguntà:
—gSabs 9i vihuen encàï·a 'Is Aksenor?
—jJa ho cruch! Son mol richs, per mes que'l cap
de la familía estigui en Sibèria. \V infelís haurà
comès algun crim! '
—Estich aquí per mos pecats—contestà Ak.senor
ab aceent trist--y sens dupte mereixo '1 càstich que
süfreixo.
Iran no volgué dir una paraula ines sobres 1' assumpte. Pro 'Is altres desterrats referiren „à Makar
la causa del dH''sfcri·tl||{'^|ksenor y com higiyïa sigut
condempnat trtjuSftliïent, per haberli trovat en la
maleta un gavinet brut de sang.
Al sentir això, Makar fixà so< ul!.s en ivàn y li
digué:
Bas^nvellit molt y estàs desconegut.
—gPro han sentit tu parlar de'mou orocdsP—preguntà Aksewjr.
•
—iJa ho crech! jCom tot el mon en eixa t(!rra!
—iï sabs, potser, qui es el matador del comerciant?
líakar se posà & rinrer y digué:
Ho serà, sens dupte, l'indivíduí) en qual maleta
si trovà'1 gavinet.
Ivàn comprengué que aquell home era, 1' asscssí
del mercader rus.
El pobre deportat s' aixecà y va anàrseu al seu
calaboMO al objecte deajeurers. Pro no pogué dormir de 'n tota la nit.
Al dia següent evità la presencia de Makar. pera
no exposarse à cometrer en ell un acte de venjansa.
Transcorregueren aixís dugas setmanas. Aksenor no podia tfencà '1 »on y una nit se va adonar de
que de una de las parets saltavan alguns tros.sos de
rajola. Volgué mirar el qu' era y descnbrí à Makar
en el moment én que aqliest sortia de dessota d' un
llit.
Ivàn va fer com qui no *1 vcya; pro Makar va
agafaHo de la mà y va dirli qne estava obrint un
forat en la paret al objecte de preparar sa fugida.
—Sols te demano—afegí—quo guardis el secret.
Tu fugiràs ab mi sens cap mena de perill. Pro en
'caiíitji tingas entès que si enrahonas m' assotaran
lYa lo decíamos nosotfos!
,
,
cruelment y no tindré mes remey que raatarte.
•^C^mo iba la casa Thomas.'hobrí delai^e
Aksenor va tremolar de ràbia; retirà la'liS y va
contestat.
lipogtàfíco espaSol, a consentir qtt« dol «Étiwti·
—Ni^^o vuy eacftparrai»-' &i ,tu tens necesitat de JÉfPO, #aliera)i postale» mojores (\oï|g|indb méj^s
in^taróu» jJa 'm tni).1tere3,fa irintiissis anys! Deú de
<r<
dp mJk efectes que las 9tï|'a8? j
eixirà "le de delatarte 4 tíO"Al !seg^et^t,aljira6tu;ar «1 registre 4p Í» pre3<lf na prueba de €|j<| es la
ois
'" 'sculj||ffeiíflei,íslíat quftètítnva obfint c i ^ Éie acaba de poifi^ à la v<
ikar
p r ^ n £ t f à tQto'ela df.sterratf,y rer ,jb|ue ha veuido ||3Íonfirni
ts se
' |Ivanfli·«fgué:i'^
'
" ruipabléC
de dlwos sefiore.s.
W
; Al a
home just, t| un devant
Adelante^^oto (i cien!
-Vel'
de Deu qui
tòue
contiúijl el belí
Deu no
-No puch dirho pspongué Akse;
jVengan laf lachasl
ei. Feu
m- ho permet y per lo ^nt, guardaré
y
asi, con « c o s reales
de mi el que volgueu
igué
una
podi'cmos
comprnrlas bien!
Ab tot y els esforsos\lel cap, Ivàn
paraula.
de P t ^ | j | i t í Molló, llpgrt nyer A
Al aribar la nit, va notar AtoinoL·^f f^'S*,* 'I fj^rc^ti^nte
acostaba à son llit. Mirà en la fosfSbfcjr y "rlcónéi ósta, donde termina una larga escursion que
gué à Makar.
—^Qué vols de mi?—li digué—Vesten ó crido al lleva à cabo con toda su familia, D. Bamon
centinella. ' ' •' ; '^'
Franqueza uno de los emprosarios del leatro
—i Perdó Ivàn!
;I^qa;(|f«JJarcp|ï)n;|i.Ví.ni ;;• " '' í]}?: ^
rtPerdódfequé? v
/
^ V-ij
CoQ dicho seSor, adeníj^s de su distinguida
—Jo soch V asscssí del marxant y jo vareig posar el ganivet tm ta jaaleta. Volia matarte taml»» seitòfa viajàn sus sfinpiUic.is hijas las senorimentres dormías; pro eia ^quoU iqstant vaig sentir tas Mercedes é Isaliel, raodfilos de distincion,
soroll en el pati, amaguí 1' arma entre las tevas ro- elegància y hermosura. Tnnilúen viene con
bas y vareig fugir corrents iPèrdónam, per amor
^; |
do Deu! Demà mateix declara.ré qne soch I' assessí elIo*el^ov9n p ^ / u a n . l ^ r r ò c a Btfsfcíï.
del marxant, te ."Jerà tornada la llibertat y retornaCíòmé én k*ta hace j a dias p.stà D. José
rrtfl al costat de ta familia.
Marsan."!, poderaos decir que e.stà entre noso- ({Ahont vols que vagi jo are? La meva dóna
tros
toda la iuteligente empresa de dicho c e n haurà mort y mos fills no 's recordaran de mi, sens
dupte. lío tinch, en veritat, ahont anar.
tro del arte dram/iticn cat'lan.
—iPerdónam, Ivàn! jPerdónam en nom de CrisEsperamos qne no serà ésto el ultimo afio
to! jVuy obtenir el perdó del home gran y generós
que
nos visiten, y desen mos les S(>u grata su
que ha tingut 1' abnegació de no denunçiarme!
Al veurer Aksenor que Makar estava plorant se estancia en Camprodon.
posà també à plorar.
Makar va declararse culpable, pro quant arrivà
Seiloras j sefJoritas que nsistisfeis al baile
1' ordre de posar en lli]í)Ç|·.tat à Aksenqr, Aksenor ja
del
miércoles: un consejo.
'*
havia mort.
í
;·'5"= •
Per la traduceió,
Las cosas buciías no lieiien necesidad de
Gun.LÉM D ' A N G L Í S O I Í A .
adornes qui*;las mejoren. Asi lo probaron uatedes al vestir con la seuoillez que lo faícierori
y que es de aplaudir. Pues bien: el consfjo es
que no dej(»n de bacerlo» asi en lo sncesivò,
pues sus personas por si solas lo embelleoeo
todo. Y... vaya, que estaban lòdashechicerM.
Yo digo que no hày mejor adorno que Bir
A núestro amigo D. F . P, Mencheta le ha
lindas
caras y su» airosos cuerpos.
sido concedido el titulo de Caballero de ja Legión de Honor.
Para hoy està anniíciado el t^streno de h
Cúando un modesto hijo del pueblo llega à
zarzuela en 4 actos .Mam'xblleNitoubhe* obru
doodé el Sr. Mencheta ha llegado, tddos los
de gran éxito, de argnm nto sencillo, eleganque àl'puehlo pertenecemos debemos sentirnos
te y altamente moral. Ctimo el titulo podria
orgullosos, y (lehe serVirnos de estífQulo para
por su origen, excitar suspioacias siempre pertrabajay còmo'ha frabajado núestro amigo con
jndicíàlèS,!
estamos autorizados pai"» atíegurar
el fio de hònMr i la Nae^ón que le ha vi^to
naóer. '' '"'•'' '' "' ' ' ;, ... .
.„ _^^^. ^ quo-en la'veipsióii bspaíiolii huh sido'élíniirt»+
dariïUatitas'tírtidtíító pudiera còiítiaei-i^Flibro'
Nuestra enhorabuen^l
francès. '
fiotiéias
Hemos recibido la
colega oiotense «Lu
darle la bienvenida,
hesión.
Establecemos él
placer.
visita de nueatro qnerido
Democràcia» à quien al
le reiteramos nuóstra adcambío
con
verdadero
Un tierno ninofuó víctima el domingo p a síido de la negligeuoía de Jos pódres, à quiènes
110 nos caiisaremos de rogar observen gran vigilància para con sus hijos.
Esta vcï ha sido un niflo de lO aiïos el que
se ha ahogado en el Ter;
El aíío pasado fnerou dos niílas.
jVeremos à ver A quien le toca ahoral
Núestro aatei'içr niim^ro fué agotado por el
publico. ,
,
Gracia» nióilrpiiblico querido.
EI baile del miércoles
11 • ! • I'l < t ' lli
' •
Al Dios éxito he de darle
las mAs expresivas gracias
por haber contrlbnldo
con el poder de su míigia
A que res ui t Ara el baile
•tal como yo lo anunciarà
ósto es: lleno de perlas
de flores y de fragància;
íiesta brillante y lúcida
de distincion y elegància.
Véase sinó la lista
de las bellas que se hallabao,
y . . . jal que se umera de gusto
el entierro se le paga!
Bodeada de mil encantes
LA
estaba Maria Navas,
simpàtica coma nuDca
la Maria Parellada
junto con Maria Concas
bello conjunto de gracias
de hermosura y distinción
nobleza y aristocràcia.
Feliciana Vidal-Ribas
à ninguna le fuó ea zaga
sigiiiéndola en donosura
8u prociosísima hermana
la bella María-Teresa
lindi^ima como una Hada.
Un querube preciosísimo
era Meroeditas Dama
y no desmintió Lolita
ser su simpàtica hermana.
La Ramonçita Corrous
con Àngela Vilaniala
y Avelinita Carreras
y Gruroía de la Campa
fOrmaban hermoao ramo
que si de fina fragància,
el lazo que las unia
fios robaba màs la calma
que era Carraencita Màs
de XaXàs, fueute de gràcia.
Y . . . (iqué me dicen nstedes
• de aquel aire de elegància
Je Mercedes Pnérto-Nuevo
de Juncadella? jCaramba!
|sinó temiera à Manuel
le diria: jolé tu gràcia!
María-Estrella Oliveda
estaba... jpero muy güapàf
y Adela Socias de Carrogio
coQ t u imponeute mirada
estaba de rechupete
como de mistón estaban
FRONTERA
la Pilar de Puerto-Nuevo
y Aoita Sostreé, jCaramba!
jqué finas y distinguidas!
y jqué arrogantes! ly guapas!
Rosarito Schewartz... \Compare\
jTieue pa vender la gràcia
y llenaría con filla
del Dr. Robert l:i Plaza!
Eula-Fernanda Oliveda
con su blanquísima falda
màs que nada parecía
que en vez de bail^r volabn,
Y... jBalbinita C a f e !
y la de Schellingl Sin falta
que vinieron de los cielos
à toiii.-ir parte en ladanza.
Ahí eistà Carmea Morell
con su conjunto de graciasf
Ahí Dolorcita Carreras
tan bella couió simpàtica!
Ahí està Tul ita Batlle
fina, distinguida y guapa!
Cuinplido ya con las pollas
Voy à usar de la palabra
y (Jecir à las seüoras
con las veras de lui nlma:
jVaya que talían un muiido
las que lleuabau la sala!
;Olél jVivan vuestMs madres
autoras de tanta gràcia!
•
Ante todo me acojo al diccionario
para eucomiar à Üds. necesario!
jPorqué cuidado si era heruiosa la casiida
con Torrens, D". Mercedes Parellada,
y bella, ppro bella
La Magdalena Fausu de Clarella
esbelta y sin rival
D». Josefa Trónór de Pascual! .
Estuve à puoto de quedar loquínií
viendo à D*. María Mencarini!
Paula
Ram.
Clavell.
Garbat
Pavia
D». Teresa Bot de Vifialonga
hecha un brazo de marí
Ahora, como terminados los pedestrepveVíiò*
con que he rese£ado el bailn del ipiél^sle»',
me vienoii à la mente dos sefloras mó6 qu« olvidadas habiaii quedado por no averiguar *
tiempo sus nombres, debò hacer constar lo»de
la distinguida Sra. D*. Catalina Prats do Matsans y las Sras. de Sureda, cuyos nombres de
pila no he podido averiguar, però que contribuyeroQ por su parte à dar mayor esplendoj a
fiesta.
"Z
Nota bene. -Cuando se escribe algo en vèt- "
flo, por lo regular es para dorar lapÜdora, p a ra disfrazar con ampuloso ropaje algo que por
si solo no embelleco el relato; però en el p r e sente caso, no sucede a5i: lo he esorito en verso, porque hablando de la fiesta que dejo reia- <
tadíi, uo piiedo sustraerme à la poesia que
respira un verdadero jardín que es lo que p a reciu en dicha noehe el Salón-Teatro del Casino.
Me retiro, segurisimo de que me perdona-rén todas ü d s . las faltas que haya padido
couieter mi modesta pluuia, insufloiente par»
kablar como se merece tanta magnificència.
Hasta el luiórcolcs próximo.
A8M0DE0
It
10
Clavell.
Garòat
Laya
Clavell.
Paula
Qarbat
Clavell.
Ge rbat
Clavell.
tinrbat
Ramon.
Païda
Laya.
Paula
Laya
jSi ella fuera soltera y yo... jay seiSor Coíicas
íbamos à tener la mar de broncasl
v
Elegante y muychic però d© vera»
estaba la Mercedes G. de Carreras. •''",
(lY doíía Eulàlia Sala de Oliveda?
para ella, el diccionario mudo, queda
cunl la «Molia Elegante» así se estrella
ante Carinen Robert de Juncadella.
Ifit^enia Soler y d'» Carbó
estaba... però èdmos de miéiòl 'l^"'
y la Heriíiinia Qnevedo de Tomàs "'
v
io ostaba si es posible mucho màs!
llo fóra que en contes de riurers del meu pare li féssiu
veurep & las bonàs y veu sériament que es mal fet lo
que i& ab nosaltres! Aixis ho fan els amichs.
Si, pots anarhi à las bonàs!
Tant tossut qu'esl
Aixis donchs callar y cada hú s'arreg-li à casa seícai
També sembla que hagris raei|tja alls tii!
Diu be la Laya! (Quedant parlant baix)
Vés bada! Altre cop tuti de caballs!
Com que no remenasl Dóm un cig^arro!
(Daiitli la petaca buyda) Té pren els que vulg-uis!
Si no 'n tens cap!...
No hi fa rés. Qiiédaten uns cuants!
Si noya sí; ab això tens tota la rahó!
Sempre 'n tenim de rahó las donas!
També VÓK hi teniu un xich de culpa ab lo que pasa!
Que dius are!
Ab bona intenció {s, entén! Pro sortiu dihent pel
barri que si '1 pare fa mal fet; que si 'n Joanet se
enfada hi haurA un disgust y que si vos fosiu jo,
no 'n fariu cas y tot això es anyadir teyu, à n' el
/ester que ja es prou carregat y
creyéume féu
mes mal que bé!
Beyna pura!
[Ves tornahi!
Sembla que aquesta arrastra Paula!
Y 'us canta las curanta!
Pitjor vosaltres que 1' hi diheu a n' ell que se 1'
emporti una nií anant a encesa JAÍXO si que
es mal fet!
Qarbat
Clavell.
Garbat
Zaya
Ramon
Això us ho empesqueu vos!
Yo no he dit may semblan cosa!
Aquesta dona faria negà un salvavides!
Ho veyeu lo qü'he dit!
Bueno prou! La Laya té molta rahó ab lo que dlu^
y encarü que ab fi de bé, no mes fem que mal.
Paula
£8 que 'ns fà pena que pateixi la pdbra.
Laya
{Plorant) Ja ho sé. ja ho sé y vos ho agrayeixo. Fra
*1 pare ; surt li explican el punxan v4 à casa fet una
fiera y se 's brava ab mi jCom ai no tingués jo pena, d' haber de treballar tot lo sant dfa com una
negra y tenir encare que cuidar i la pobre aviat
Os dich que ni ha per renegar d' haber nascut!
Panla
Y no ploris dóna que per tot hi ha remey! Mirat lo
meu pare feya '1 mateix cuant festejabam ab en
Ramon; jfins volia qu' em fes monja! Y al cap de
vall...
Ramon
Once criatnras! Vés si tenia oasta de motga! Once
tiburons!
Paula
Y aturat!
Ramon
No m' espantis noya! (Terror cómich)
Laya,
Ay senyo! Encare 'm fariau riure!
Clavell. Y si dona riu! Al cap de vall encare faria als Rigordons ab la Paula!
Garbat
Renoy quina mola de calaixeras!
Paula
Y això quu hi fà! Gada criatura porta un pa sota
4 bràs!
Ramon
A ne mi no mes m' han portat el compte de la Uevadoraf
Clavell. Fos vritat això del pà que demà ^m casaba y 1' any
LA FEONTERA
4
. A . 3 N r x j r s r G i o s *&s^
ia ile l LÉ
imii
w
Q
ü
o
o
Aritmètica—Calcules mercantíles
Reforma de letra, Ortografia, Correspondència y documentación.
Cuentas corriéntes.—Comercio—•
Francés—fSstadios teorico-pràcticos
para tenedor de Libros.
Conferencias particulares para las
asignaturàs de 2." enseSanza-Preparaoión para carreras· espeeiales.
Paciència y esmeto en la enseüanza.
Calle Valencià 27-1."
Camprodon.
FONDA Y CAFÈ
PI RIN EO S
Se alquila
>
UN SALTO DE mk
O
K>
-4
O
DE 15 CABALLOS DE
fuerza dentro de la
población, con 6 sin
local.
Para informes Sistach
y Vda. Sargatal Camprodon,
ÍZÍ
DIRIGIDO POR
PIOlMIPIIIDIOIRi
(Pirineos Orientales)
Antonio Rigat (à) Borra
Plaza del Dr. Robert, Camprodon.
ESTABLECIMIENTO DE \r ORDEN
. EL WEJOR SITIO DE LA VILLA
PLAZA DE LA CONSTITUCIÚN
CÜARTOS RICAMENTE AMUEBLADOS
VASTOS SALONES Y HERMOSOS JARDINES
SALON DEBANOS .
>
9
12
que vé posaba nna jlecíf.
BttUlre {•fortint ab una ampolla) La Menta!
Clavell. D' aixt} parlabam!
.
Paula
Ja t* ho dit! Lo millor es no amohinarse!
Laya
Si jo ho «oporto ab santa paciència! Si aígufi cop
m, aparo es pel pare qne sofreix creyenmi! mala
filla, per la pobro nvia quo com que no pot sortir
de la cadira 's pensa qui sab què y plora plora, y
mes oncare per cU. El Joanet te'I seu genít, el paro
M molesta y si un dia arriba a ferll pérdrer la pacicneia (que arribarà) aden ilusíons j esperansas, perquè
1' home que falti al mou pare per mi se ha cabat!
Pduld
Mal fetperqne si ell,..
Laya
fitera tot lo mal fet qne volguén, pró senl aixis lAqui
toniu lo que *m fó pó? Lo quo Mn té'l cor ferit com un
gra de sorra!
Clavell. Tu fards )'nmbo alia abont vulguis, pro jo al tou püesto.,
Farias lo mateix si estimabas é ton pare y el rcspectabàs com jo!
Clavell. Que "t diré!
Qarbat Y no veus que tu no t' hi pots posar al puesto de ella,
boga marí'l
Mam.s P(iu.{Rihuen)
CUivèlt. ïa ho sé qiie no \k\x6 e« un dir!
Qarbat Y qué farias veyóijil
Clavell. ,Que li diria: mireu Rap.,,
Clavell, Al teu para li dirias Rap?
üla-^etl Ve home: deixam cspreuar. Li diria Miróu; jo estimo
al Déiitol ell m* estima: ens Tolem casar y desprès de
casats...
•
W*'"''
Clavell.
Cfarp.
Arastrol
ElTatal
ESCENA ít
laya
Rap
Laya
Rap
Clavell.
Qwrbat
l'uts
Clavell,
Laya
RamoH
Laya
Clavell.
Laya,
Onrbat
Lnya
Dits y la Laya (pel /oro).
l'are»néu qu« 1' àvia fú una horu que os crida.
Y t^inOihé (crida» e/i/adaí)
Qne diu are?
Qué tots sabitréu abiat qui soch jo (iiuitit)
Veshi Laya que es capàs de rompre un vidrel
U d' acabarse tota hi uuni d' olla
(Rient)
Es boig! creyéume!
El que eu de ferme, es el favor de parlar ab mes
respecte al meu pare; El que s' opossi als meus desi^os, no autoriza als uniiehs del meu promès à
riures de un pobre vell quo ab mal génit y tot es
el meu pare,
jY no ho consento!
Tu 1' haguesis sentit fa cinch minut»!
Ja m'ho penso !L' de sempre! Que no ho vol! Quo
avahs de consentir» 'm matarà!
Això mateix!
Y vosaltres fent broma do tot això que es mes serio dol
que us penseu, no conseguireu mes que procurarnos
un gros disgust.
Creu Laya...
Si. èi ja se '1 que vas à dirme! que es la voluntat qu'
em porteu; que ho feu tot per simpatia a 'n Joanet y
ab 1' idea do ajudarnos. Pro no es aquest el modo. Mi-