Untitled - Cossetània Edicions

• Col·lecció El Tinter - 80 •
Guerra d’Àfrica
(1859-1860)
Els 466 del general Prim
Alfredo Redondo Penas
Aquest llibre ha estat editat amb la col·laboració de:
Generalitat de Catalunya
Departament de la Vicepresidència
Centre d Història Contemporània
de Catalunya
Primera edició: abril del 2008
© Alfredo Redondo Penas
© Cossetània Edicions
Edita: Cossetània Edicions
C. de la Violeta, 6 • 43800 Valls
Tel. 977 60 25 91
Fax 977 61 43 57
cossetania@cossetania.com
www.cossetania.com
Disseny i composició: Imatge-9, SL
Il·lustració de la coberta: Voluntaris catalans a la batalla de Tetuan
Il·lustració de la contracoberta: Batalla de Tetuan
Impressió: Gràfiques Moncunill, SL
ISBN: 978-84-9791-356-0
Dipòsit legal: T-459-2008
Guerra d’Àfrica (1859-1860)
Índex
Índex
Pròleg, per Eloy Martín Corrales ........................................................................ 7
Introducció .................................................................................................... 11
Estat de la qüestió........................................................................................... 15
Antecedents del conflicte ................................................................................ 19
Els exèrcits espanyol i marroquí ...................................................................... 25
L’exèrcit espanyol ...................................................................................... 25
L’exèrcit marroquí ..................................................................................... 28
El desenvolupament del conflicte ................................................................... 33
Tractat de pau ................................................................................................ 49
Els voluntaris catalans..................................................................................... 55
Orígens ..................................................................................................... 55
L’expedició cap a l’Àfrica ........................................................................... 66
Els voluntaris catalans a l’Àfrica ................................................................. 68
Participació catalana en els conflictes armats .............................................. 72
El retorn a casa .......................................................................................... 83
Condecoracions i recompenses ................................................................ 102
La guerra d’Àfrica i l’impacte popular...................................................... 125
Apèndix documental .................................................................................... 153
Índex d’imatges ............................................................................................ 201
Índex de quadres .......................................................................................... 203
5
Alfredo Redondo Penas
Índex
Índex de mapes ............................................................................................ 205
Fonts ............................................................................................................ 207
Fonts inèdites .......................................................................................... 207
Fonts hemerogràfiques ............................................................................ 210
Bibliografia.............................................................................................. 210
6
Guerra d’Àfrica (1859-1860)
Índex
Pròleg
La guerra de África de 1859-1860, la guerra de los voluntaris catalans, continúa siendo siglo y medio después del citado episodio bélico un tema insuficientemente conocido. En los años del conflicto, y en los inmediatamente posteriores
(entre 1859 y 1863), generó una gran producción bibliográfica, hasta el punto
de que, entre libros, folletos y demás, se contabilizan unos 145 títulos. Posteriormente, el tema fue perdiendo interés, hasta el punto de que en el casi siglo y medio transcurrido entre 1863 y comienzos del siglo XXI, el grueso de la producción
bibliográfica sobre el conflicto se centra básicamente en la continua reedición de
la obra estelar de Pedro Antonio de Alarcón. En efecto, su Testigo de la Guerra
de África, editado por primera vez en Madrid en 1860, ha sido reeditado en numerosas ocasiones (las ediciones madrileñas de 1880, 1892, 1898, 1908, 1911,
1917, 1920, 1923, 1931, 1942, 1952, 1975 y 2005, más la barcelonesa de 2004
y la sevillana de 2005). Es interesante destacar que en los contados años transcurridos de este siglo XXI la obra de Alarcón se haya editado en tres ocasiones, lo
que indica que el tema de la guerra de África vuelve a suscitar cierto interés. La
afirmación anterior es más evidente si tenemos en cuenta la aparición de diversas
monografías dedicadas al citado conflicto bélico (M. del Rey, 2001; X. Barral,
2004; C. Alcalá, 2005; S. Acaso, 2007), las obras dedicadas a la figura del general Prim (P. Anguera, 2003; E. de Diego, 2003), la reedición de la obra de otro
enviado al escenario africano (Gaspar Núñez de Arce, 2003) y, finalmente, una
serie de artículos de los cuales destaca la revisión que del tema en cuestión nos fue
ofrecida hace una década (J. Serrallonga, 1998).
La presente monografía de Alfredo Redondo contribuye a un mejor conocimiento de la guerra de África de 1859-1860 y a aumentar el interés por el estudio
del citado conflicto. Tras ofrecernos un resumen de la contienda en los cuatro
primeros capítulos (antecedentes, potencial de los ejércitos español y marroquí,
así como el desarrollo de las hostilidades), el autor centra su atención en los voluntaris catalans, lo verdaderamente interesante de la obra.
7
Alfredo
Eloy
Martín
Redondo
Corrales
Penas
Hay que destacar el recurso a diversos archivos (Arxiu Comarcal del Baix
Camp, Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona, Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona y Archivo General Militar de Segovia) y una importante labor de
rastreo en las fuentes hemerográficas contemporáneas al conflicto (Boletín Oficial
de la Provincia de Barcelona, Boletín Oficial de la Provincia de Tarragona, Diario de
Barcelona, Diario de Reus, El Cañón Rayado, El Eco del Centro de Lectura, Gaceta
de Madrid, La Iberia y Las Novedades). Especialmente destacable es la utilización
del Diario de Reus, que ha hecho posible que conozcamos en profundidad la
implicación de la ciudad capital de la comarca del Baix Camp en el conflicto
africano. Sin duda alguna, la aportación más importante del texto de Alfredo Redondo. También es destacable la utilización del Diario de Barcelona, aunque esta
publicación ya había sido utilizada previamente por varios investigadores.
En el capítulo 6, en el que concentra su dedicación a los voluntaris, el autor
comienza por ofrecernos algunos aspectos inéditos del proceso de formación de
la citada unidad de voluntaris, tema que es imprescindible completar con la lectura del excelente trabajo de A. García Balañá (2002). Es interesante el relato
del traslado de los expedicionarios en barco hasta el puerto malagueño, donde
fueron embarcados para conducirlos a Ceuta. Menos novedoso es el relato de la
participación de los voluntarios en las distintas batallas en las que intervinieron,
en parte debido a que, lógicamente, ha tenido que basarse en la bibliografía ya
disponible y utilizada en las distintas aproximaciones al tema. En la misma línea
hay que incluir la relación de bajas (muertos y heridos) padecidas por la citada
unidad. El interés se incrementa con la narración del retorno de los voluntarios en
una navegación de cabotaje que les permite ser recibidos entusiásticamente en los
puertos de Málaga, Alicante, Valencia, Salou y, finalmente, Barcelona. Aunque las
celebraciones en el puerto y la ciudad de Barcelona ya eran muy conocidas, especialmente debido a las publicaciones de Víctor Balaguer, el autor ha conseguido
incorporar nueva información sobre ellas. Igualmente interesante, y especialmente novedoso, es el recibimiento a los voluntaris en diversas ciudades catalanas: Mataró, Vilanova i la Geltrú, Salou, Granollers, Tortosa y, especialmente, Reus, que
pone de manifiesto que toda Cataluña estuvo implicada en la fiebre patriótica, ya
que el entusiasmo suscitado por la guerra no fue algo exclusivo de Barcelona, ni
tampoco lo fue de los sectores políticos y/o populares que apoyaban al gobierno
del momento (las alusiones a algunos voluntaris de clara ideología carlista lo demuestran). También es muy interesante la minuciosa y ordenada presentación en
cuadros de la totalidad de las condecoraciones y recompensas concedidas por las
autoridades estatales y locales a los voluntaris. El elevado número de individuos
premiados (recuérdese que el total de expedicionarios fue de 466), nos permite
entender más fácilmente el espíritu de cuerpo creado entre sus componentes, ya
detectable en los mismos campos de batalla, pero estimulado por la lluvia de con-
8
Guerra d’Àfrica (1859-1860)
Pròleg
decoraciones y recompensas de diverso tipo que recibieron. Lo anterior favoreció
el importante papel cívico que desempeñaron en la sociedad catalana, y española
(encargados de recoger las ayudas solidarias de los catalanes con destino a provincias que habían sufrido terribles temporales o inundaciones; delegaciones enviadas a Madrid en las conmemoraciones de la guerra de 1860 y para mostrar su
apoyo a los nuevos conflictos con Marruecos de fines del siglo XIX y comienzos
del siglo XX, etc.), hasta la muerte del último de ellos (a comienzos del siglo XX
en las principales ciudades españoles se vendían postales o fotografías de algunos
ancianos voluntarios con sus antiguos uniformes). El autor también nos ofrece
un amplio repertorio de himnos, poemas y romanceros publicados en distintos
medios y ciudades españolas en homenaje a los voluntaris y al ejército español, del
que formaban parte. También nos proporciona noticias de las numerosas tiradas
de litografías, grabados y demás producción iconográfica, destinados a un público
ávido de adquirirlas. Completa el trabajo un acertado “Apéndice documental”
en el que se recoge una útil y valiosa documentación (utilizada parcialmente a
lo largo del texto) sacada fundamentalmente de publicaciones periódicas de la
época, además de un importante número de imágenes (buena parte de ellas poco
conocidas) que ilustran adecuadamente el texto.
En resumen, un libro ameno que se lee fácilmente y que contribuye a aumentar nuestro conocimiento de la guerra de África de 1859-1860, especialmente de
todo aquello que se refiere a los voluntaris catalans.
Eloy Martín Corrales
Professor titular de l’Àrea d’Història Moderna
de la Universitat Pompeu Fabra
9
Guerra d’Àfrica (1859-1860)
Introducció
Introducció
El meu interès pel cos de voluntaris catalans es despertà a partir de la lectura
del llibre de Miguel del Rey, La Guerra de África (1859-1860). Uniformes, armas y
banderas. En aquesta obra, a la primera pàgina, hi surt la bandera espanyola amb
les lletres VC separades per un escut de marquès. Mogut per l’interès de saber
més coses sobre aquestes inicials, vaig trobar que l’escut pertanyia a Joan Prim
i Prats (marquès de Los Castillejos) i que els voluntaris van estar sota les seves
ordres durant la campanya. La lectura posterior del llibre La campaña de África,
de César Alcalá, va confirmar també la presència dels voluntaris sota les ordres
del general Prim. Aquest va ser el punt de partida de la meva recerca sobre aquest
cos de valents.
El treball s’estructura en sis parts: primer, l’estat de la qüestió; després s’expliquen els antecedents del conflicte; la tercera part parla de les forces enfrontades
(tant espanyoles com marroquines), la quarta del desenvolupament de les principals batalles i, finalment, el tractat de pau. La part dels voluntaris catalans centra
el tema principal de l’estudi: la data de creació, el reclutament dels voluntaris,
la reunió a Barcelona per desplaçar-se a l’Àfrica, les seves actuacions en el camp
de batalla, la data de dissolució del cos i les notícies sobre els mateixos homes en
dates posteriors.
S’acaba el treball amb la part de reconeixement de mèrits i condecoracions
obtingudes pels soldats catalans i amb una sèrie de monuments realitzats per
perpetuar la memòria dels caiguts durant el conflicte, com són el monument
mausoleu aixecat en memòria dels caiguts a la guerra d’Àfrica que es troba a la
plaça de Nuestra Señora de África (Ceuta), on la figura del general Prim hi és
present; el relleu tripartit al·legòric a la fe i a la pàtria elaborat segons el projecte
de l’arquitecte provincial Juan Rubió i l’escultor Enric Clarasó que es troba a la
galeria gòtica del Palau de la Generalitat; i el projecte, que no esdevingué realitat,
del monument commemoratiu a les glòries espanyoles de les guerres de l’Àfrica de
1860 i 1909 que havia d’haver estat inaugurat a Barcelona el 1910.
11
Alfredo Redondo Penas
Les fonts consultades han estat els diversos llibres publicats durant els anys del
conflicte (1859-1860), altres de publicació recent i diaris de l’època (La Iberia,
Las Novedades, La Gaceta de Madrid, El Eco del Centro de Lectura, Diario de Reus,
Diario de Barcelona, El Cañón Rayado. Periódico Metralla de la Guerra de África i
els butlletins oficials de les províncies de Tarragona i Barcelona).
Així, vaig començar a mirar la documentació sobre la guerra d’Àfrica que es
conserva a l’Arxiu Comarcal del Baix Camp (tant les Actes Municipals com documentació referent al període), el Diario de Reus i el Boletín Oficial de la Província
de Tarragona. Vaig compaginar la consulta d’aquestes fonts amb la del catàleg
de la Secció 2a de l’Archivo General Militar de Segovia, que feia referència a les
dates de creació del cos, els uniformes... Primerament, es va establir un sistema de
correspondència a l’hora de demanar la documentació, però cada vegada el volum
era més gran, i finalment em vaig desplaçar a les dependències de l’arxiu per poder
mirar i consultar, de primera mà, tot el referent als voluntaris catalans.
Amb la lectura de la tesi de llicenciatura inèdita del Dr. Luis-José Navarro
Miralles i la realització del meu treball he arribat a unes altres conclusions, que
complementen el que havia dit anteriorment el Dr. Navarro en el seu treball.
Aquest constitueix un bon punt de partida i de lectura fonamental per a qualsevol historiador que pretengui enfrontar-se a temes com el que ara ens ocupa. El
Dr. Navarro va poder localitzar un total de 212 voluntaris catalans i, gràcies a les
fonts de l’Archivo General Militar de Segovia i a la consulta dels fons de l’Arxiu
Històric de la Diputació de Barcelona, vaig poder acabar de completar el nombre
total de 466 homes i 19 oficials que van formar aquest cos català.
Els documents parlen sobre la data de creació del cos, l’uniforme, els seus comandaments... i, a partir dels expedients personals, he pogut saber la procedència
dels voluntaris, bàsicament dels oficials.
Respecte a l’impacte social que la guerra va suposar per a la població, es veu
reflectit en els diferents actes festius i/o commemoratius duts a terme arreu de
Catalunya. M’he centrat bàsicament en la ciutat de Reus, ja que tres oficials dels
voluntaris (Victorià Sugranyes Fernández, Josep Tàrrech Bofarull i Manuel Grau
Iglesias)* eren de la ciutat, i també perquè el comandant dels voluntaris va ser el
general Prim.
*
Vegeu els estudis individuals sobre aquests personatges:
a) “Victorià Sugranyes Fernández: 200 anys del naixement d’un altre fill il·lustre de Reus”, a A Carn!
Publicació Electrònica d’Història Militar Catalana, núm. 4, maig 2007, pp. 8-13.
b) “Josep Tàrrech Bofarull: història d’un militar reusenc”, a A Carn! Publicació Electrònica d’Història
Militar Catalana, núm. 5, setembre 2007, pp. 15-18.
c) “Manuel Grau Iglesias. Sotstinent. Tercer reusenc sota les ordres del General Prim a la guerra
d’Àfrica (1859-1860)”, a A Carn! Publicació Electrònica d’Història Militar Catalana, núm. 6, gener 2008,
pp. 14-19.
12
Guerra d’Àfrica (1859-1860)
Introducció
Per acabar, m’agradaria donar les gràcies a Sabí Peris (director de l’Arxiu
Comarcal del Baix Camp); al personal de l’hemeroteca de la Biblioteca Pública
Xavier Amorós de Reus per la consulta del Diario de Reus i dels llibres fora de
préstec en hores fora de l’horari d’obertura al públic; al personal de l’Archivo
General Militar de Segovia per les facilitats i el tracte donats a l’hora de consultar
la documentació que ha permès conèixer amb més profunditat els voluntaris catalans; al personal de l’Archivo Central de Ceuta per la informació aportada pel
que fa a la construcció del mausoleu en memòria de la guerra d’Àfrica; al personal
de l’Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona, de la Biblioteca Nacional de
Catalunya i de la Biblioteca Nacional de Madrid per les informacions facilitades,
i a l’Àfrica Anaya Lara per haver-me facilitat fotografies del monument als caiguts
en el conflicte que es troba a la plaça de Nuestra Señora de África de Ceuta (antiga
plaça de la Constitució).
Menció a part, tenen el meu profund agraïment el doctor Daniel Piñol Alabart, professor titular de Ciències i Tècniques Historiogràfiques de la Universitat
de Barcelona, pels seus consells, i Eloy Martín Corrales, professor titular de l’àrea
d’Història Moderna de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, per la realització del pròleg del treball i per les seves orientacions.
A tots ells, moltes gràcies.
13