ED ITORI A L íAft^^'^^ M9Ò^)* % »> /.taA NEGOCIO SIN CONTtOl?.. Bs elemental llevar control de entradas y salldas en un negocio corriente. Si ello se descuidarà, el negocio iria a la ruïna stii darnos cuenta. Control y rectlficaclón a tlempo. En una Parròquia deben los responsables de la misma, llevar este control que significa tomar el pulso de la religlosldad de los fíeles. El Cardenal Mercier dljo al actual Primado de Espafla, hace ya mucho tlempo. que en una visita que había realizado a nuestra pàtria habfa notado que en las Iglesias, tos domingos, había muy pocos hombres y en especial, escasos obreros. Por ello profetlzó que tarde o temprano tendría lugar una revoluclón contra la rellglón. Hoy dia no cabé otra solución para «ver» el estado moral de una parròquia; controlar la aslstencia a Misa, la frecuencla de sacramentos, el porcentaje de alumnos al Cateclsmo, las famllias numerosas, los Ejercitantes y Cursillistas, los mlembros «efectivoa» de Acción Catòlica, el número de enfermos sln aslstencia espiritual... Infínidad de aspectos que no se deben dejar al albur de una imprOTlsaclón. Y los seglares deben ayudar en esta fmproba labor. Los sacerdotes parroquiales en muchas partes no pueden atender a tanto trabajo. El seglar puede suplir y tener su parte activa de responsabiltdad. A ellos, compete la propaganda de Ideas rellglosas y de slogans de publicidad moral. A ellos el apostolado de penetración y captadón. A ellos, la tarea de «Tlsltadores» e inspectores discretos. Cn fin, un campo vastíslmo donde cada uno puede tener su pueüto de vanguardla y de responsabUldad. 1 ao d * en«ro do l a e s D o m . tl d. da la epifania RBDACCIÓN Y ADMINISTRACIONS APARTADO 11, VICH ARo tl>. n.* loe OEPÓSITO LIOAL: 1 . I4.3SS • tt60 5 <^^·'.l·. írsM ?m 4 m¥^i.im Rom. 12. 6-/6 Lectura de la Carta de l'Apòstol sant Pau als Romans. Tenint dons diferents, segons la gràcia que ens/a estat donada, si és el de profecia, exerctu-lo d'acord amb la fe; si és el di servei, serolnt; el mestre, ensenyant; el qui exhorta, exhortant; el qui dóna, que ho faci omb simplicitat; el qui presideix, amb dlUgèncla; el qui practica la misericòrdia, amb alegria. Que la caritat no sigui fingida; avorriu el mal, adheriuvos al bé. Pel que fa la carií^t fraterna, sigueu sol·lícits a estimarvés »ls uns als altres; avanceu-oos mútuamini a honorar-vos; no sigueu Indolents en elmel; sigueu fervorosos en t'esperlt, sigueu b^^ servents envers el Senyor, alegreu-vos eh Pèsperança; sigueu pacients en ta trlbuIdf^ió, psrseverants en l'oració; en les necessitats dels sants feu-los participar dels vostres béns; practiqueu l'hospitalitat. Beneïtt els qui us persegueixen, beneiu-los, no els maleiu. Alegreu-vos amb els qui estan alggres; ploreu amb ets qui ploren. Tingueu tòtutns mateixos sentiments; no aspireu a grandeses, sinó adapteu-vos als humils. No estigueu massa satisfets de vosaltres mateixos. HOy. OfA DEi ORIENTE CRfSTfANO Oración ferviente para la unión de las Iglesias formando un solo rebaffo y un solo Pastor. CARITAT SENSE FICCIÓ El fragment d'avui és on càntic a la caritat autèntica que vingué a plantar a la terra Crist. Llegiu, si us plau, amb atenció les instruccions de l'Apòstol. Ens dia que la caritat s'ha de mostrar sol·Iicitsi. Ho som quan es tracta d'ettimar-nos a nosaltres mateixos. Perft pels altres?... Ens havem d'honorar mdtoament. Tampoc en sabem gaire. Cerquem el propi honor i poc cedim dels nostres drets. Havem d'esperonar el zel per a fer tot el bé possible. I a voltes el tenim adormit cercant el nostre interès. Tenim poca profundiut cristiana. Som encara massa egoistes i el cristià és per definició «aquell que sap i estima de veritat els altres, com ho fen Críit>. Hem de sintonitzar amb els sentiments dels altres. Quin programa més pdlcticl No aspirar a grandeses sinó adaptar-se alt més humils. Cada afirmació de l'Apòstol és vn truc fort al nostre viure burgès de cristians. En resum: «No estiguem massa satisfets de nosaltres mateixos». Viure de cara als altres estimant i oblidar-se cada dia més de notaltret mateixos. Dia 28, DIUMENGE II D'EPIFANIA. Sti. Fabià, p. I Sebastià, mrs., St. Neòfit, m. Dia 21, dll., Sta. Agnès, vg. i mr. Dia 22, dm., St. Vicenç, mr., St. Anastasi, monjo Dia 23, dmc, St Ildefons, con., St. Ramon de Penyafort, con., Sto. Emerenciona, vg. i mr. Dia 24, dj., St. Timoteu, mr. Dia 25, dv., La conversió de St. Pou, St. Moximl, mr. (Avui s'acaba rOctavari per la Unió de les Esglésies). Dia 26, ds, St. Polícarp, b. i mr., Sta. Paula, vídua. I vADA ^™ UN èmtm^f ST. TIMOTEU (VII. 24> <Tu lias seguit el meu ensenyament, la mava conducta, als maut propòsits, la meva fe, la mava paciència, lo meva caritat, els meus sofriments, les meves persecucions, les meves panes...». Amb aquestes paraules elogia St. Pou l'obra del seu estimat col·laborador Timoteu en l'apostolat d'evangelització dels gentils. Timoteu natural de Listro, conegué l'Apostol providencialment en ser hostatjat aquest o cosa seva, gràcies a lo i»va mora, piadosa juevd, zelosa educadora del sau fill. L'exemple i lo virtut da St. Pau vo guanyar la família per al cristidnisme i, Timoteu fou, poc després, destinat a acompanyar l'Apòstol en les seves correries evangèliques. Més tard fou nomenat bisbe d'Efès on St. Pau li trameté dues cartes (verdoderes ioias da l'Escripturo Sagrada) donant-li con*alli pastorols par a l'Església que «II havid plantat allò. Lo virtuosa i sàvia conducta de Timoteu el fan digne de l'elogi de l'Apòstol «I qual imitavo el deixeble, perquè imitant St. Pau, imitova el Crist. La palma del martiri coronà els seus treballs de deixeble fidel de l'Apòstol St. Pau. Dominico segona després d'tpífanío Plens encaro del goig del temps nadalenc, entrem ert un nou període de l'any litúrgic, en el qual Jesucrist ens parla ja directament de paraula i amb miracles per tal de revelar-nos la SevO filiació divina. Se'ns recorda avui al miracle da las noces de Conà: el mateix evangelista n'assenyalo el sentit: *.„fou el primer miracle... manifestà la seva glòria, I cregueren en Ell els seus deixebles*. Els miracles refermen lo nostra fe en Jesucrist; i així, a trovés dels prodigis externs, som capaços de creure i viure més conscients d'aquests prodigis —ocults, però molt més admirables— que s'esdevanan an nosaltres per lo providència i la gròcia de Déu. Que sigui, doncs, lo nostra oració d'avui un cant de lloança. tExultl en el Senyor tota la terra; lloeu i glorifiqueu el seu Nom* (intr). I recordem que no som ni podem viure sols amb la nostra fe: tMantenlu-oos units en uns mateixos sentiments*, ens diu St. Pou (epíst). Una de de les exigència més clares de lo nostra vocació cristiana és, sens dubte, el deure d'irradiar als nostre entorn els sentiments que ans fa viurà la litúrgia an al curs de l'ony litúrgic. Lo caritat ens hi obliga. J.M. El Sagrament de la Penitencia. - La prftctlca dels sagraments augmenta en la part selecta del poble cristià. Va desapareixent gràcies a Déu la por al Sagrament.. Aneu sovint a confessar a fi que, moguts pel bon exemple hi vagin també lliurement els flUs.., ESQUEIXOS DE LA VIDA Roigoi Je eiemplaridaJ Abriéronse las cataratas del cielo y quedaren inundades ricas comarcast aciaga slembra de ansledades, desolación y muerte... AhI però seguldamente empezaron a brotar flores y maravillas por doquierl Locutores de radio que enronquecen y se agotan ante el micr^fono) pequefiines que rompen sus huchas a favor de los damniflcados) lefes de Estado que lloran y se compadecen; la Crlstlandad toda se mueve en esponténeo oleaje de amor; explosiones autènticas de Caridad... de las que enaltecen a los pueblos, los dlgnlflcan y los salvani Ved un rasgo ejemplar. Erase el sébado siguiente a las inundaéiones, y una família obrera tiene su coloquio. La esposa dIce a su marldoi -Oye, querido, ímaAana en la moto me Uevas a ver las inundadones? quieres, íverdad que si? El esposo... pens6ndolo... -Però mujer, ^no seria una locura?.,. todo lleno de barro... en pleno trajln de Umpieza y descombro... los puentes -^ cortados. Inslste ella... però su marido le repite y aumenta las rasones y peligros. total. lEl domlngo no van al Vallés! La esposa con su enorme disgusto... apenas le habla a su marido |y ast tres díasl... hasta que ésteen un arranque para romper el hielo y saber el porqué de aquel camblo, le dice a su esposà: -Però íqué te pasa, mujei? Dl, ^porqué no me bablss, porqué este disgusto, tdt slempre tan juiciosa, alegre y complaciente? -Graclas a Dios, esposo mio. Pues, telo voy a contar... Ven. Le lleva a la despensa. íVes este paquete? (Dentro, latas de conserva, mantequilla, queso, tabletas de chocolate, pan rubio y sabroso, etc.)... mira, ademés.. (coge el bolso)) íves mis ahorros?... (6 000 ptas) Y ahora voy a manifestarte lo que era mi grandlsima Üusiónl Te pedia me llevaràs en la moto a ver las inundacionet, porqué al llegar allí, y ver la prínura familla dtigraciada y sumida en llanto y doloilll... le hsbrla dichoi «Aqui tienen Vds. este paquete, tomadl.. y también mis ahorrillos; tomadiotl...» Y hecha esta nuestra ayuda directa, viva y palpltante, volver a subir a la moto y a casa. Mi corazón habría saltado de alegria y consuelo por la obra de caridadl íVes el porqué de mi disgusto?.. -Eres buena mujer, un tesorot -replico conmovido el marido. Pocos dias después. tMisionesI Propagación de la Fe. DOMUND del Concilio y de la esperanza. En curso, la solemne Novena al Bspfritu Santo... Debajo de la puerta de entrada de la Rectoria aparece un sobre que dedai «Sefior Rector. Limosna para las Misiones» y dentro una carta anònima, que copiada a la letra, decIa as(= «DONATIVO de 3 500 pesetas de un obrero, padre de familia, que renunda comprar un ciclomotor con sus ahorres y considera mayores las necesí Jades de los misioneros, deseando que todoF los sefiores empresartos y persones que puedan mis, y todos los católicos, tengan la voluntad de sacrificarse también por esta gran obra de las misiones». Dos pequefias histories hermosas y autènticas, luminosas y efemplares. Sin comentarios. Donde hay caildad y Amor, allí esti Dios». R. P. T. (Arclpreste) €n l<r òrbita éQué Wbroi aconsejaría a uno |oven5 Una libre servidumbre Paia movemos en la òrbita de Dloa, no podemo* andar por donde noi dé la gana. Somoi realmente Itbres. Pero tenemos qne luletamo* voluntarlamente a servidumbre. Tenemos que servir a Dios, cumpliendo los mandamientot y viviendo en el seno de la Santa Madre Iglesia Catòlica, Apostòlica y Romana que es la única que se mantlene impertèrrita y fldelfsima en la línea estableclda por Crlsto, su Fundador. Dlos «qulere que todos los hombres se salven y lleguen al conocimiento de la verdad>. Pero no olvides, querido lector, qut sóIo la Iglesia Catòlica es la única depositaria de toda la verdad y que solo en ella podemos encontrar la salvación. íEstA ciaro? Recuerda la paribola evangèlica del grano de moataza, imagen del Reino de Dios, que nace, ciece, se hace un érbol donde se posan los pèjaros del ctelo. Las Iglesias separades son como ramas desgafadas de ese érbol, con la conslguiente pérdida de vitalidad. O, si quieres, son como miembros secos dd cuerpo mlstlco, vlvtente, de Crlsto, que es la Iglesia. Todo lo cual, ya te das cuenta, da iugar a la fractura de la unidad, a la divislòn, a la descomposidón, a la muerte de estàs mismas ramas, de estos miembros desconectados del torrente de vida. Miracomo se han divldido -descompuestoen multttud de sectes, los protestantes. Son irboles cuya plantaclòn no la ha hecho «mi Padre», y, aunque momentineamente se levanten, gigantescos, hasta el cielo, carecén de savla, de hoias y de frulos y terminatte siendo «rrancados y echados al íuego. Decla un Inglés, no hace mucho, que el AngUcanismo, por ejemplo, ha venldo viviendo hasta ahora del patrlmonlo catòllco, pero que **te patilmonto se esti teralfaiando para caer Uno joven - Santpedor R.—Los hay en abundància y puede Ud. pedirlos a la Biblioteca da A. C. que los tendrd disponibles. Sirvan a maraviita, en general, los da Tihamar Toth odoptüdos para jóvanet. 3N0 creo que se debe insistir en que las /óvenes deben ir con medias a m'.sa? La mismoR.—Tiena Ud rozón. Daherlo prohibirse la entrada da tales jóvanas al Templo. Me cuesfo mucho confesarme. éQué oconseja Ud? La mismo. me R.—Que voya con fe y sinceridpd. Lo confesión es un rantedio que do fuerzas y odemói orienta en la vida espiritual N ò es tín tormanto. gQué personas pueden ser llamadas tparósitos de la Eucaristia» y cuo'es son los «beofos»? Moria de Ripoll. R.—Quizd se dé esta denominocidn o personas que practican actoi de piedad yson muy agoistot Hoy que juntar un gran amor o Dios y al prójimo. èEn peligro de muerfe, hoy que confesar de nuevo" teís pecodos yo eonfesodos? Lo mismo R.—No Lo bien confesodo, estd yo perdonado. Sard buano renovar el dolor de pacados ya confesadios pero no hoy obligoción da repetir confesiones. en el materialismo y en el lalcismo totat. Es el proceso normal. De hecho, sln embargo, deda, unos cuantos mlles de Ingleses se convlerten cada aflo al catolicismo. Y muchos més norteamericanos aún se convlerten todos los BAQS. R.R. VIVÈNCIA ESTELAR RECORDANT A M. T. B. (al cel sia) Una vivència que resum una vida a l'impuls d'un mateix denominador comú irradiant, com les estrelles, múltiples raigs lluminosos, altres tantes vivències que sumen, i Integren un mateix resultat. • • • -I així, vostès voldran rebre els sagraments? pregunta mig dubtant el Sr. Vicari als futurs nuvis. -lo, contesta ell, no. Per ferho malament en prescindeixo. -Senyor, -resava cor endins el Sr. Vicariels camins de la vostra providència són incomptables. Sortiu a tret d'aquesta ànima que no us estima perquè no us coneix. *• • -Miri, -respon ell, ràpid, sincer, viril- si «em tomben», om tindran al seu costat. M'agradarà veure això dels cursets què és Ho podré defensar a atacar. -Veus aquestafinestra?HI entra el sol perquè està aberta. Què és la finestra al costat del sol? No hi ha comparança. Pot, però, impedir al sol que hi passi... Sigues una finestra ben oberta. El curset serà per a lú un sol esplèndid. Cloenda del curset n." 2 a La Gleva. Interrogants. Presagis de llum. Paraules clamoroses de conquesta triomfant. S'obria un camf que es clouria al cap de cinc anys. La, veritable conquesta, la veritable clausura del curset n." 2 tindria Hoc, pera aquell home viril, ferm, dur, sincer, lluitador, al cap de cinc anys en una cel'la d'hospital, morint amb el Sant Crist als llavis, els rosaris ais dits i amb una corona de martiri cisellada amb el goig d'uns amics que eren testimonis vius d'unes obres 1 d'unes eiuenyances. **• -No accepto aquest treball I aquest estatge. Diriéh que m'havia fet catòlic, que anava amb els capellans per situar-me. Continuaré fent de paleta. ** * - «Una cosa m'ha costat després de cursets: estimar la mà dels capellans I anar al confessionari. Avui, però, he estat a punt de partir-me la cara en plena bastida per defensar-vos. Bs a dir per defensar el Crist I a vosaltres». Això ho deia amb un rostre il·luminat pel goig més noble. ** * - l o era comunista perquè no coneixia la caritat. Per això la Caritat centra la meva vida. Mes hi veig en el món tanta injustícia, tanta immoralitat, tanta explotació, hi veig tanta superficialitat, hi manca tant el sentit comunitari de la vida que sento a voltres trontollar la meva fe. Haig d'anar al Sagrari i cridar perquè Criat acabi d'una vegada i per sempre aquest estat de coses, que hi hagi amor. Jo sé que els comunistes, si tomessin, eiQ matarien. Doncs, almenys que hi trobin 'una mica de comunitat cristiana. I us asseguro que també es convertirien. Perquè hi ha molts que lluiten contra ei comunisme per allò que té de bo. Que ut pedseu que hi patirien gaire que us tomessin a cremar els temples? Pateixen pels diners. Trobava en la Hoac el nervi vital de la seva existència. Pocs obrers, obres, i amb vocació d'obreis que estimessin tan a Crist. ** * -No vull acceptar aquesta col·locació -Insisteix- 'Tinc vocació d'obrer. Estimo la condició d'obrer. Crist, què era? • * • * , -Convé aquesta obra per ajudar els germans? Hi dedicaré sis setmanes sense cobrar res. 1 un taller per Invàlids continua existint, fruit d'un acte inicial d'amor generós. (Acabarà ea cl pròxim número) ITINERARI ALS SANTUARIS MARIANS DE LA DIÒCESI Santa Maria de Ripoll Allà on les aigOes escumejants de dos rius, Freser i Ter, s'agermdnen en «na abraçada, fresca encara de les neus que es fonen pels cims pirinencs, les pedres sagrades del Monestir ripollenc ens porten el testimoni d'una altra úbraçoda no menys trascendent: la de Maria amb Vich. D'aquesta abraçada mística n'ha germinat tota la tradició mariana del nostre Bisbat, i més encaro de tot Catalunya. Car Ripoll, per Santo Maria, és el símbol de lo fe del nostre poble. Ho diuen explícitament els seus goigs i ho transcrivim per a deixar-ne pública constància: «De la Pàtria Bella Aurora que per Ripoll eos ixqUé, de Catalunya Senyora feu reflorir aostro fe». Ripoll és, per drets propis, el segon santuari català, després de Montserrat qee —en definitiva— és la seva gloriosa prolongació. Si el nostre poble, oblidés mai aquesta realitat, deixaria de ser el nostre poble, que deia, si fa o no fa, el venerable bisbe Torras i Boges. L'estelor història del Monestir de Ripoll ha passat dissortadament apoques ben tristes de saqueigs i destruccions. Després de lo primera consagració del temple, en 888, j dels succesius engrondiments de 935, 977 i el del Bisbe-Abot Òliba en 1032, amb ei qual Ripoll ateny el zenit de la seva grandesa, arriben les destruccions: unes per obra de cataclismes ntíturals, com lo del terratrèmol de 1428, que l'enderrocà en gran part; altres, més deplorables, per mà dels homes, com és ora el saqueig de 1463, en el qual lo soldodesca del de Rocobertf s'apoderà dels tresors que tontenio l'altar de lo Verge. Però el més fort, el fatal, fou el de 9 d'dgost de 1835: les Hirbes no en tingueren prou amb opoderar*• de tot el que hi havia de valor, sinó que àdhuc s'dtreviren contre les venerables pe- dres del cenobi, el qual, després d'un povorós incendi, s'enderrocà irremissiblement. LJn successor d'Oiibo en lo seu vigolona, l'Il·lustríssim Bisbe Morgodes, s'encarregà —beneïda providència de Déul— de la restauració del Monestir. El poc que quedava en peu de l'antic, fou completat d'acord amb la més depurada tècnica arqueològica d'oleshores. El mateix papa Lleó XIII va regalar en mosaic de la Verge, obrat als tallers vaticans pel pintor Enric Serro, que és el que venerem actualment. I el Bisbe Morgodes vo consagrar, per última vegada, lo nova Basílica, l'I de juliol de 1893. El daltabaix de 1936, malgrat profanar els oltars i sepulcres, va respectar lo jo mosso turmentodo arquitectura. Aro, el Monestir exerceix funcions de temple parroquial. I avui el Monestir de Ripoll, tron de la Verge i centre d'atracció universal, ens ofereix encaro lo vetustesa de les seves meravelloses nous, lo pou incomparable dels seus claustres i el record immortal d*! seu «scriptorium», focus de civilització crlstlona d'irradiació mundial. J. PUNES. Parròquio de Santa Maria de Camprodon Diumenge, dia 20 de Oenerde 1963.—A dos quarts de 8, Missa Aniversari de Ricard Mayà (a.C.s.) A les 10, a l'Església de Ntra. Dona del Carme, Missa en sufragi de Josep Güell Coma (a.C.s.) A les 12, Ofici cantat en honor de Sant Sebastià per una família devota del Sant. Nit, a les 8, Missa Vespertina, en sufragi de Dolors Carreras (a.C.s.) Tarda, a un quart de 4, Catecisme. A les 4, Sant Rosari i Visita al Santíssim. Dilluns, dia 21.—k dos quarts de 8, Missa en sufragi de Joan Perals Pagès (a.C s) A les 9, Missa en acció de gràcies a la Verge del Remei. Dimarts, dia 22. — A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Rafael Gatíus Vila (a.C.s.) A les 9, Missa en sufragi de Maria Ubach Coli (a.C.s.) Dimecres, dia 23.— A dos quarts de 8, a la Capella del Sant Hospital, Missa en sufragi de Tomàs Acosta (a.C.s.) A les 9, .Missa Aniversari de Camil Güell Coma {a.C.s.) Dijous, dia 24.—A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Jaume Vila i Maria Soler (a.C s.) A les 9, Missa d'acció de gràcies a la Verge de Lourdes. Divendres, dia 25.—A dos quarts de 8, Missa en acció de gràcies ai Sagrat Cor de Jesús. A les 9, Missa a Sant Antoni demanant una gràcia. Dissabte, dia 26.—A dos quarts de 8, a la Capella del Immaculat Cor de Maria, Missa en honor de Sant Antoni. A les 9, Missa en sufragi d'Antoni Torrelles (a.C.s) Diumenge, dia 27 de Oener.—A dos quaits de 8, Missa de Novena, en sufragi de Núria Surriba (a.Cs.) A les 10, a l'Església de Nostra Dona del Carme, Missa en sufragi d'Eduaid Güell Coma (a C.s.y A les 12, Missa d'acció de gràcies. Nit, a les 8, Missa Vespertina, en sufragi de Dolors Carrera (a.C.s ) Tarda, a un quart de 4, Catecisme. A les 4, Sant Rosari i Visita al Santíssim. Veu de la Parròquia. Sant Baptisme. A les Fonts Baptismals de Santa Maria, ha estat regenerat i incorporat a Crist pér mitjà de l'Església, Antoni Luengo Calderón, fill legítim de Francesc i Antònia. Que sia un sant Cristià!. Resultat del Concurs de Pessebres. Ha assolit el primer premi les Germanes Puigmal. Segon Jaume Bertranpetit. Tercer Hotel Claret. Quart Marià Monzó. La quantitat serà repartida aixis Primer 100 pessetes. Segon i tercer 50 pessetes Quart 25 pessetes. Quals quantitats es faran efectives a la Caixa d'Estalvis. Una vegada més agraïm la donació de la Caixa. P. Aaiflada Camprodon