••••••••«•••«•••<••«<>• % <> DOMINOO. 5 D l AOOSTO 0 1 1963 Rem. VIII d. d * P · n t · c e · t é i AAO II NÚM. 85 RadcGci^ y Adminlttr«ci6ni Apaiudoll V i C H 1.Ul\J<t1 C·pi·llo U f i l . B. 14.3ÍS - 1<)(>0 • •««•••<>••«•••••»•«•• ^cfi^ftri^í ^ N este afàn rcvisionista que invade a los que quieren ser • directores de masa, a veces se nota un coiho desprecio de los ••' símbolos con los que tradícionalmente el pueblo ha manifestado su sentido religioso. Dicen que hay que buscar la «autenticidad» en todo llegaria a la esterilización. El símbolo es una manifestación social de religiosidad, es una àncora para afianzar el espíritu en las realidadcs de la fe, es como una ensena que nos agrupa y distingue, cs, por fin, un tributo de la creación al Dios Creador. iRemedio para no ser dssbordados por los enemigos de la simbologia? No cabé otro màs que explicar al pormenor el alto signiíicado espiritual de los símbolos y hacer comprender 'SCSF •«C^^^KSs"''- . .aí^H:íac»o <Si:3(,-íSt:5y . a ; ^ Amemos los símbolos y que fàcilmente se filtra un sentimiento superticioso y como màgico en el uso de los símbolos. Tengamos en cuenta que nuestra religión està embebida en cosas símbólicas. No hay màs q u e m i r a r la contextura de los sacramentos. Es màs: una piedad sin símbolos seria como üna piedad descarnada que fàcilmente la eficàcia que tienen —bien usados — para la manifestación social y comunitària de nuestra fe. Q u e no haya en la iglesia o en las ceremonias del cuito una sola imagen, un solo gesto, una cosa cuyo signifícado se dcsconozca. H O J A DIOCESANA, en n ú m e r o s sucesivos, contribuirà a este esclarecimiento publicando, en la sección litúrgica, unas notas que seran un incentivo a amar los símbolos con que expresamos nuestra fe. EN AQUELL TEMPS... _ ^^^^ ^^^ ^ ^^ 'Deia també als deixebles: —fil havia un home ric que tenia un administrador, i l'hi oan denunciar com a maloersador dels seus béns. El va cridar i li digué: Què és això que sento dir de tu? Dóna 'm comptes de la teva administració, perguè ja no podràs administiar més els meus béns. L'administrador es va dir dintre seu: Què faré, la que el meu /, amo em treu " l'administració? Cavar, no m'hi veig amb forces; captar, m'en dono vergonya. Ja sé què faré perquè quan se m'hagi tret de l'admieSh,d^~ nistració, em rebin a casa d'ells. Va cridar un per un els deutors del seu amo, i digué al primer: Quant deus al meu amo? Cent barralons d'oli, üa respondre. Pren el teu albarà, li va dir, i seu, de pressa, escriu cinquanta. Després digué a un altre: / tu, quant deus? Cent cargues de blat, 11 contestà. Pren el teu albarà, li diu, i escriu vuitanta. I el Senyor va lloar l'administrador injust, per haver obrat hàbilment, perquè els fills d'aquest món són més hàbils entre ells que els fills de la llum. I jo us dic: Feu-vos amics amb el diner Injust, perquè, quan falti, us rebin a les estances eternes*. Comentem Tots som administradors, i no amos, del que tenim, tant en l'ordre material com en l'ordre espiritual. Hem de donar compte de tot. Terrible judici per als que hem rebut molt i hem malversat aquest dons o bé fentlos servir per a b maldat o frivolitat de la vida 0 bé enterrant els nostres talents esdevenint així infructuosos. Cal pensar-ho sovint en aquesta responsabilitat. Dignes-me el que has rebut i et diré de què et jutjaran. Aquest administrador és home astut de veritat. Raona en pla humk i el que fa no sembla pas just, però a ell li anirà de primera, car així e^ farà amics que l'ajudaran a l'hora de quedar el carrer. Veritablement els fills de le; tenebres són astuts i ho veiem cada dia. Els dolents en molts ordres de coses tenen una lògica que no tenim els que volem ser bons. Les riqueses són un destorb per a la vida espiritual. Es una veritat ben palesa. I tots les cerquem àvidaraent Jesús ens avisa: el diner que pot portar a la injustícia, pot fer-se servir també per a assolir estances eternes on tinguem els amics, els pobres, a qui hem afavorit i ells ens obriran les portes. Recordem que el ric té massa orgull i suficiència pròpia, però quan vol fer de providència per al pobre i es desfà de les seves riqueses \:eT alleujar altres que estan aclaparats, aleshores obra prndentm:nt i es fa digne del Regne del cel. Que pocs entenen aquesta veritat! Per això Crist la il·lustra d'una manera ben interessant. Si la mujer practica la equttaclón o el ciclis:·t), deberà llevar Indumentària qae cuadre con la delicadeea femenina. Lo mlsmo hay qae declr de los deportes sobre la nleve. (Normas de decència cristiana). A UNA REINA DE LA BELLEZA ii[ iiiii m[ i: mu < Vuestra Majestad es una reina sin reina, puesto que sois reina de la belleza tj la belleea no os pertenece. El premio y el campeonato que Vuestra Mafestad ha logrado, me recuerdan los que logran, sin sudores propios, los propietarios de galgos y de caballos. Yo no he podido contener una sonrlsa cuando el dueno de cuadras o de perros, obeso y linfdtico, sentado en un sillón, me ha dlcho ensenando la gran copa de plata: ~Esa la gané yo en las carreras del ano pasado (la habian ganado los galgos). No se conteníe, pues, Vuestra MajestaA, con ese reino fràgil... No haga Vuestra Majestat oficio y profesión de la belleza. No hi y nada mds estúpida que una mujer que solo oive de ser bella y parece que lleva su cara coma se lleva un traje nueva, can el embarazoso culdado de que no se le arrugue o se le estropee. I No, por D'tos! El gran encanto de las rosas es que son bellas con naturalidad. El dia en que las rosas conocieran su belleza seria Imposible entrar en un jardin... Piense, sufra y ame Vuestra Majestad, aun costa de su perfección estètica. Sea Vuestra Majestad bella, però sea también una bella joven, una bella esposa, una bella madre y, sobre todo. una buena mujer». — /. M." Pemón. 8, Dmc. Sf Joon M° Vianney, cèlebre rector d'Ars per la seva vida austera i pel seu zel per la salvació de les ànimes; és patró dels rectors. St. Ciríac 1 companys martiri, a Roma. Sf. Sever, prev. 5. DIUMENGE VIII D. PENTECOSTES. Lo t\Aare de Déu de /es Neus, que ens recorda el prodigi que féu la Verge de cobrir de neu, en ple estiu el lloc on volgué que s'edifiqués un temple, l'actual basfllca de Sta, Maria la Msjor. Si. Oswald, ret d'Anglaterra. 6 DU. Lo Tronsfiguració de N. S. Jesucrisf, a la muntanya del Tabor. Sis. Jusf i Pastor, nens germans d'Alcalà d'Henares, que moriren màrtirs en defensa de la seva fe. St. Sixf //, papa mr., junt amb els diaques St. Fellcissim i St. Agapit. 7. Dm. St. Co/elà, de noble família italiana, fundador dels Teatlns. Sf. Albert, carmelita, de Sicília, es distingí per la seva castedat i penitència i pel do de miracles. Sf, Donof, bisbe mr. 9. Dj. Vigília de Sf. Llorenç. St. Romà, soldat de Roma, el qual es convertí veient la valentia de St. Llorenç en confessar lesucrist, I fou batejat pel sant diaca. Ei trasllat de 5f. Sever a Barcelona. 10 Dv. St. Lforenc, diaca màrtir, fill d'Osca, a Roma desplegà el ssu zel i allí ttngué lloc el seu gloriós martiri, on hi té aixecada una famosa basílica. Sf. Deudonaf, obrer romà que es santificà amb el seu treball 1 constant oració i penitència. 11. Ds. Sf. Tihurci. mr., de nob'.e família romana, per confesar la seva fe cristiana el feren caminar sobre brases de foc i després fou degollat Sfo. Susogna, vg. i màrtir romana. St. Alexandre, bisbe, molt humil i de gran ciència, mori màrtir. ESQUEIXOS DE LA VIDA L%<Amíifat» dle Moicú -Bona nit- diu amablement el Sr. Rogov. -Igualment- respon Antoni Okotcha. Antoni Okotcha estava Invitat aquella nit a una reunió que, patrocinada per TEnibaixada russa a Londres, es tenia en un dels molts locals londinesos. Okotcha és nigerià. Fill d'un farmacèutic, casat amb Abismeke Azlklwe, germana alhora del famós i conegut polític nigerià Azlklwe, en un temps governador de Nigèria. Gaudia Okotcha d'una beca al Kentish Town College de Londres, que amb el temps resultà Insuficient. Llavors, a fi de poder continuar els estudis de dret internacional, es posà a treballar, mantenint així la seva esposa, mantenint-se ell mateix i continuant la seva carrera. Però una invitació de l'Embaixada russa com a membre que era del grup Aíro-Asiàtic el posà en contacte amb el Sr. Rogov. Amable- ment li prometé interessar-se per ell, sota la condició que acabat el curs a Londres és traslladés a Moscú on tindda una beca més que Hufident, 1 amb possibilitats, quan Nigèria fos Independent, d'obtenir un lloc destacat en el Ministeri d'Afers Exteriors. Això agradà a Okotcha. El 19 d'octubre estava a punt de volar cap a Rússia, junt amb uns vint estudiants més. La primera classe fou espantosa. Tres hores seguides sobre ciències polítiques, diont-nos per endavant que ens trobàvem en el país més feliç del món. Després no paràrem. Classes d'activisme, mètodes per a volar ponts, matar ràpidament un home, produir el terror, classes de nigromància 1 ocultlsmc, etz, etz. Jo no necessitava d'aquelles teories. La meva carrera de dret Internacional estava penjada enlaire, sense avançar gens. Okotcha, però, era cap nat d'aquella colla d'estudiants i apte per a la captació. Per això el rector li digué; -AmiC: algun estudiant ha d'anar a Londres a reclutar altres estudiants. lo crec que tu estàs plenament capacitat per fer-ho. Endavant, doncs. -Molt bé, vaig respondre jo. El 4 de febrer marxàvem la meva esposa i jo cap a Londres. AUà em vaig dedicar a cercar joves estudiants per anar a Moscú. Malgrat la meva bona voluntat, la tasca resultà un xic infructuosa. Només 30 estudiants es comprometeren a anar a Moscú. -Amic, em digueren poc temps després, hem comprès que la doctrina comunista és plenament arrelada en tu. Et manem que et desplacis a Nigèria per a fomentar el Congrés de la Joventut Nigeriana i l'Asfoclarió Professional d'Esquerres. Ara hauràs d'aplicar el que t'hem ensenyat a Moscú. Però el cop fou massa fort. Entre les víctimes de la meva acció terrorista a Nigèria hi h<ivia, en primer lloc, el meu cunyat. No podia ésser. Rússia no era la salvac^ora del món, ni la seva Universitat era la de verdadera Anplstat. I he escrit tot això, perquè aquest é« el cas i el problema de tants estudiants africans a Rússia. XAVIER DE VIVES DE LA NADA, NADA 2 > ^ «d Balmes argumenta de este modo: «si en algun momento no hubiese habido t ada, nunca habría habido nada, porque de la nada no sale nada. De lo cnal se deduce que Dios ha tenido qoe existir siempre, desde toda la eternidad, y que El e?; el creador de todo. De la nada no s.ile nada —como lo afirma la misma filosofia—, a no ser por una potencia infinita, pròpia de Dios. Crear no es otra cosa qne sacar de la nada, sea cnal sea la forma y proceso seguida para llegar a la plenitud de lo creado. De *iecho la Sagrada Escritura, en su primer libro, el Gènesis, nos coenta la creación de todas las cosas por Dios. El primer dia hizo la luz, el segundo el firmamento, etc. C a r o qne, en definitiva, el hagiógrafo no pretende mas que revelarnos que Dios ha creado todr, prescindiendo del proceso de desenvolvimiento de las cosas, según nos lo descubra Inego la ciència. Lo cierto es qne entre la ciència verdadera y la Revelación no puede darse contradicción alguna, porque la verdad no puede oponerse a la verdad. Que Dios es creador de todo —incluso de la 'nerpía atòmica escondida en el seno de la naturaleza— y corservador, por ur.n continuada creación, como ensena la sana filosofia y la Teologia, es una idea que el hombre debe tener muy clara, para que no se haga centro de las cosas —por un antropocentrismo, como dicen— sinó que dé toda la glòria a Dios, para la cnal han sido creadas todas las cosas del cielo y de la tierra. R. R. UN TEMA INTERESSANT Insirucdó al poble sobre les tapies La capta, en el sentit ja exposat, té un significat eclesial i teològic. El fidel que està ben instruït en aquest afer dóna i dóna amb gust i espontàniament car té necessitat de donar. Però cal que els sacerdots instruïm bé al poble cristià. Si no estant al corrent o no poden capir de moment el sentit espiritual, cal no mol-star-los massa sobre aquesta matèria. Convé de totes maneres fer entendre que la capta s'ha de fer en el dia ff stiu quan tota l'asfemblea cristiana està present. Fer veure que el donar ha d'ésser -r\":S^ amb esperit sobrenatural, no pas per quedar bé amb qui sigui. Que el diner material s'espiritnalitza segons la intenció del qui dóna. Que l'Església redimirà el diner de pecat donant-li una destinació apostòlica. En fi, donar doctrina sobre el sentit de les captes per treure aquest regust de contribució o bé aquest soroll metàl·lic que tan poc escau a dins de l'església i menys B l'hora del sacrifici de Crist. Poble que ha entès bé això no pot escandalitzar-se de cap manera. Tindrà un concepte elevat del qui predica la col·lecta. No veurà el gest o bé oirà el clam d'un «ploraner* com diuen, sinó sentirà la veu de Crist que el mourà a ser generós. — L. V. G. ITINERARI ALS SANTUARIS MARIANS DE LA DIÒCESI VERGE DE LA SALUT E L Pla de Bages, i més concretament la ciutat de Manresa i els sens voltants, han tingut sempre una devoció particular a la Mare de Déu. Ho confirmen amb escriix les moltes capelles i santuaris que, a la ciutat o a la comarca, li són dedicats sota les més divsrses advocacions, llegades per la pietat popular o per la tradició. Entre aquestes advocacions una de les que més escau a la Verge Maria és la de la Salut, títol amb el qual és venerada a Viladordis, prop de Manresa. La data de fundació del santuari és quisap-lo incerta, però pels antics vestigis que queden del primitiu, sembla qàe pot remuntar-se cap als segles Xl-XII. La imatge també sembla molt antiga,- hem trobat opinions que la refereixen als últims segles de la cultura bizantina. Fins a l'any 1945 anava coberta de rics vestits que van ser retirats en restaurar-se la imatge. La tradició popular també ha ornat d'un llegendari vestit el trobament de la imatge, amb la repetida conta.la dels moros, dels xais i dels pastors, més que qüestionable. Sant Ignasi de Loyola va ser molt devot d'aqusst santuari. El visitava sovint i hi romania llargues estones en èxtasis espirituals. Moltes ilustracions i gràcies devia rebre'n car, en absentar-se de Manresa, va deixar als peus de la Verf e de la Salut el sen cinyell penitencial en penyora de reconeixement. Quan la revolta del 1936, la santa Imatge va ser amagad» per mans devotes, primer en un paller i després en unes roques a la vora del Llobregat, fins que fou restablerta la pau i el culte, en 1939. El retaule del santuari, en canvi, fou totalment destruït pel sacríleg incendi revolucionari. No li han faltat mai devots a Maria en la seva imatge de Viladordis. Quan el flagell de la secada, força sovintejat al Bages, ha assotat Manresa, tota la ciutat en pes hi ha acudit en processó, implorant l'aigua saludable. I és que realment Maria és la Mare de la Salut; del cos, sens dubte, però sobretot de l'ànima. Csl qne no ho oblidem mai. — JORDI PLANES. apostolado caslreji.se Pelegrinalge diocesà a MONTSERRAT et dia 19 d'agost Pregàries pel proper Concili Ecumènic. Acció de Gràcies a la Mare de Déu pel retorn del Servei Militar dels joves de la Quinta del 60. VVVVV\VWVv1AVVWVlVuV\VV-V\VWAVWVVVVVVVVHV\V\VVVVVVV^^ VV«VWl\VVVW%·VWWVW*W ei afo VWIVAMVVMWVVWVVWVVVIWtVtV.VUVVVVMtVMUVVVVVWnVWVUVVWWVVVl·VVUU v n W W U V W W V W i W Et lujo y los dlspendíos supeiíluos, exasperen a los déblles EspsAa es una de Us naclonas de Europa con una renta nacional muv baja. Ello quiere decir que existen sectores donde el estómago vacío impide que la mente reflexlone sertamente. Pues bien, las estadlsticas p/oclaman que Espafli, en gastos supeifluoo y lujo, es el tercer país de Europa. Socialmente eso es fatal. Nos dlveriimos demaslado y las clases pudientes dilapiden demasiado en lujo y supeiiluidades. Se impone una tarea de educaclón hacia la austeridad de los que no poneí cotó a sus egoismos y ambiciones. Si la carrera de diverslones y lujo no se para, vamos a crear un estado social patológicamente enfermo y de curación imroslhlo. QuÍ8Íéramo!> que se recapacltara sobre este extremo que tlene una vigència vital aun prescindiendo del concepto cristiano de ia austeridad. Porqué la templanza es una viitud moderadora y la austeridad le sirve admirabkmente. Qulen suprimicndo supeifluidades, cntregisho rros a los menesterosos o bien aumenta salarios a sus subordinados, esld hsciendo una labor social urgente y de u.ia eficàcia sin par. Quien por el contrario, con su lujo y despilfiiro, exaspera a los pobres y económicamente débiies, eslA reallzendo una obra antisocial de tlpo anérquico. Ha perdido la con ciència social y con esta maniobra funesta todo es posiblc. ECO. Una capíUa con un tronco... en la O. N. U. En la Babel moderna, la ONU, se dieron cuenta que faltaba una capiUa a modo de iglesia donde los prohombres que allí se reunen, pudieran rogar al Dios Altisimo para que nos concediera a todos la paz y la prosperidad. Estupenda idea y manos a la obra. Peio ., fatalidad. Construïda una pequefía habitació n de cinco metros por cuatro, no hubo acuerdo para poneí al altar y el santó a qulen encomendarse. No se podia poner a la Santísima Virgen porque los protestantes «protestarlan>, naturalmente. Ni tampoco a Cristo, pues los roahometanos, los hindúes y los budistas levantarlan airados sus voces. Ni tampoco pudo pensarse en poner un sfmbolo de la Trinidad, pues ahf esté el bloque sovlético y demts es- clavizados que se llaman «aleos». íQué pondiiamos en esta minúscula capllla de un edlficlo de sesenta pisos? La solución ai canto. UN TRONCO DE ARBOL de un metio de alto CON UN TIBSTO enclma de dor.de pende una EMREDADERA y, detids del tronco, la BANDERA DE LAS NACIONES UNIDAS. Un portento de maravilla, vamos. Y de este «centro de oración y lecogimieuto espiritual» deriva la <pnz> (?) de que disírutamos y disfrutaremos. íNo te parece todo ello, lector, un remedo de la Torre de Babel? Y ya sabes lo que dijo Dios a propóslto de aquelUa tarascada de la Humanidad «Confundamos su manera de hablar y pensar a fin de que sean dispersados». Me parece que Dios esté en nuestros dlas, pronunciando la misma sentencia. ROMANUS Parròquia de Santa Maria de Camprodon Diumejnge, dia 5 d'Agost de 1 9 6 2 — A les 7, Missa en sufragi de Neus Rius de Mayà (a.C.s.) A les 9, Missa en sufragi de Mossèn Josep Birba Pvre. (a.C.s) A dos quarts de I I , a l'Església de Ntra. Dona del Carme, Missa en sufragi de Sebastià Delos (a C. s ) A les 12, Tercer Aniversari d'Esteve Vila Roca (a. C s.) Tarda, a les 8, Missa Vespertina, en sufragi dels difunts famílies Anglada - Roger (a C. s.) A les 4, Sant Rosari i Visita al Santíssim. Dilluns, dia 6 —A les 7, Missa en sufragi de Josep Barceló (a. C s . ) A les 9 Mis- sa en sufragi de les Animes del Purgatori. Dimarts, dia 7. —A les 7 i a les 9, Missa en sufragi de les Animes del Purgatori. Dimecres, di^i 8 —k les 7, Missa en sufragi de Ramon Bertran (a. C. s.) A les 9, Missa en sufiagi de Maria Güell de Mayà (a. C s.) Dijous, dia 9. — A les 7, Missa en sufragi de les Animes del Purgatori. A les 9, Missa en sufragi dels difunts families Claret Soler (a. C.s,,) Divendres, dia 10.—\ les 7, Missa en sufragi de Llorenç Juncà Busquets ( a C s.) A les 9, Aniversari de Josep Boyé (a.C.s.) Dissabte, dia / / . — A les 7, Missa en sufragi de Simeó Garcia N i e t o (a. C. s.) A les 9, Missa en acció de gràcies a la Verge de Louides. Diumenge, dia 12 d'Agost- — A les 7, Missa en sufragi de Narcís Marfà Clivillés (a. C. s.) A les 9, Missa en sufragi de Maiia Roca Puig (a. C. s.) A dos quarts de 11, a l'Esglcsia de Nostra Dona del Carme, Missa en sufragi de Josep T r i a d ú Solà (a. C. s.) A les 12, Missa en sufragi de Joan Saqués Noguer (a. C.s.) .Tarda, a les 8, Missa VesperHna, en sufragi de Narcís Marfà Clivillés i.a. C. s ) Tarda, a les 4, Sant Rosari i Visita al Santíssim. V e u de lo Parròquia. Necrològica: Després d'haver rebut els Sants Sagraments de la Penitència i Extremunció ha entregat llur ànima a D é u el nostre germà en Crist, Josep Maria Corbella Pont (a. C. s) A remarcor: Diumenge propvincnt dia 12 d'Agost, es farà la Capta del dia del " H o s p i t a l " en les taules que hi hauran a l'entrada de l'Església Parroquial i altres llocs de costum. Associació de Filles de M o r i a : Diumenge 12 d'Agost, a les 9, a l'Església Parroquial, Comunió (JL'neral i a les 4 de la tarda Exhortació. P. Anglada Camprodon