Update en Geriatria

UPDATE EN GERIATRIA 2014-15:
Perspectives en atenció geriàtrica i als malalts
crònics en situació de complexitat.
UPDATE EN GERIATRIA
“Perspectives en atenció geriàtrica i als malalts crònics
en situació de complexitat”
Presentació.
Aquest cicle d’actualització de coneixements en geriatria, pretén sintetitzar Perspectives multidimensionals i multidisciplinàries en l’atenció a la persona gran, amb malalties cròniques i de
complexitat, mitjançant sessions monogràfiques treballades amb profunditat.
L'atenció geriàtrica i als pacients crònics complexos, representa una prioritat per al nostre
sistema sanitari.
És molt conegut que un dels pilars del Pla de Salut 2011-2015 de Catalunya sigui el canvi de
model d'atenció per fer front a aquestes noves necessitats. Per altra part, parlem de persones
amb complexitat clínica (comorbilitat, polifarmàcia, alta utilització de recursos) i social, que
requereixen un maneig expert i una manera nova de treballar: és necessari complementar
requeriments tècnics canviants amb habilitats no tècniques (competències o eines de gestió
clínica) dins d’una visió multi-dimensional i bio-psicosocial.
Aquest Update pretén transmetre aquesta visió, que difícilment s’ensenya en les escoles i les
facultats, i suggerir respostes per problemes molt freqüents per aquest tipus de pacients.
Proposta de valor.
Hem dissenyat i programat diferents espais d’aprenentatge i reflexió compartida que es
desenvoluparan al llarg de l’any acadèmic 2014-15.
Les sessions monogràfiques s’ajusten a 4 possibles eixos:
1) L'atenció a aspectes transversals com les síndromes geriàtriques, que es manifesten
per diferents causes i en diferents perfils de pacients, però sempre tenen un impacte
negatiu sobre autonomia i qualitat de vida de les persones;
2) Aspectes específics de patologies amb alta incidència i prevalença, que determinen
conseqüències de salut negatives i alt ús de recursos;
3) Competències i habilitats no tècniques;
4) Aspectes organitzatius i de model que pretenen aportar valor en l'atenció a
aquestes persones.
Formadors, ponents i experts.
No pretenem que l’Update sigui exhaustiu en quan als temes tractats, sinó volem analitzar en
profunditat, i en un format dinàmic i innovador, cadascú dels temes proposats, que s'han
seleccionat i prioritzat en base a una enquesta a professionals de diferents àmbits i nivells
assistencials.
Respectant el principi fonamental de la visió multidimensional de l'atenció geriàtrica i de la
complexitat, ens sembla fonamental mirar qualsevol tema abordant-lo des de diferents
perspectives.
Per aquest motiu, sobretot en les lectures, proposem visions diferents i complementàries (per
exemple aspectes clínics i aspectes psicològics o socials), o fins i tot combinem i sintetitzem
visions, aparentment, contrastant un mateix problema.
Tot això aportant professionals referents dins i fora de Catalunya, d'àmbits diferents, perquè
puguin enriquir aquestes Perspectives. Creiem que això representa un tret diferencial i un valor
afegit respecte a altres cursos sobre temàtiques similars.
Cicle de sessions any acadèmic 2014-15.
El cicle de sessions que formen part de la primera edició de l’Update en
Geriatria es composa de:
• Sessió 1. Abordatge integral del dolor crònic en les persones grans
• Sessió 2. Dieta i nutrició en persones grans: prevenció i tractament
• Sessió 3. Maneig integrat de la fragilitat
• Sessió 4. El pacient amb ictus en la transició cap al domicili
• Sessió 5. Alternatives a l’hospitalització convencional per als pacients grans
complexos
SESSIÓ 1.
ABORDATGE INTEGRAL DEL DOLOR CRÒNIC EN LES
PERSONES GRANS (24/10/2014)
El dolor és un símptoma que s’associa a patologies cròniques molt freqüents. No sempre és
de fàcil maneig, sobretot perquè sovint les causes, com en molts dels problemes geriàtrics,
són multifactorials.
En aquesta sessió pretenem complementar una visió clínica experta i d’excel·lència amb un
enfocament psicològic, i dos tallers pràctics que tracten del difícil maneig en pacients amb
deteriorament cognitiu, i d’implementació del maneig del dolor en una organització de salut.
Lectura 1.
Avaluació i maneig
farmacològic.
La lectura es centrarà sobre el maneig clínic del dolor i els reptes específics
en els pacients grans amb patologia crònica. Els principals temes tractats
seran els següents. Mètodes d’avaluació del dolor. Problemes de l’avaluació
del dolor en el pacient gran. Tractaments farmacològics: analgèsics purs,
analgèsics-antiinflamatoris, opioides, i coadjuvants. Interaccions
farmacològiques. Mètodes intervencionistes: pros i contres.
Dr. Antonio Montes Pérez
MD. PhD. Cap de la sessió Unitat del Dolor del Parc Salut Mar. President de
la “Comissió d’Avaluació i Tractament del Dolor” del Parc Salut Mar.
Membre del grup de treball de Dolor Agut de la Societat Espanyola del
Dolor. Tresorer de la Societat Catalana del Dolor.
Lectura 2.
Tècniques
psicològiques per al
dolor crònic.
El dolor crònic no acostuma a caminar sol, va agafat de la mà d’una sensació
d’incomprensió i d’altres desagradables emocions com el sentiment
d’inutilitat i la pèrdua d’il·lusions. Aquests companys del dolor augmenten
l’ansietat i la tristesa i, aquestes emocions, alhora, incrementen el dolor.
Les tècniques psicològiques trenquen aquest cercle viciós. Reduint aquests
sentiments negatius aconsegueixen disminuir indirectament el dolor. En
què consisteixen aquestes tècniques? Respondre a aquesta pregunta serà
l’objectiu d’aquesta sessió
Dra. Jenny Moix Queraltó
Dra. en Psicologia, Professora Titular de la Universitat Autònoma de
Barcelona. Autora de: “Felicidad Flexible” , “Cara a cara con tu dolor” i
“Manual del dolor”. Col·laboradora habitual de: “El País semanal”, “Ofici
de Viure” (Catalunya Radio), i “Afectes positius” (La Xarxa TV).
www.jennymoix.com
Taller 1.
Implementació
pràctica d'un protocol
de dolor per a
persones grans.
Aquest taller aborda la implementació pràctica d’un protocol del dolor
interdisciplinari en un centre sanitari (des de la perspectiva mèdica,
d’infermeria, de teràpies, psicològica etc). A partir d’un cas pràctic,
desplegarem les fases d’anàlisi del problema, de desenvolupament d’un
protocol pràctic interdisciplinari, d’implantació i d’avaluació, centrat en el
context d’un centre de geriatria i malalts oncològics avançats i pal·liatius.
Dr. Josep Majó
Especialista amb Medicina Familiar i Comunitària. Ha realitzat el Màster de
Gerontologia Clínica per la UAB i el Màster de Cures Pal·liatives per UB i
l’Institut Català d’Oncologia. Recentment ha aconseguit la titulació
complementària de Pal·liatòleg amb la Prova ACOE de l’Institut d’Estudis de
la Salut, per a capacitació per les Cures Pal·liatives. Ha treballat des del
2008 fins al mateix abril 2014, col·laborant de manera puntual, amb Equip
PADES de Ciutat Vella, com a suport d’Atenció Continuada amb atenció
geriàtrica i pal·liativa a domicili.
Taller 2.
Maneig del dolor en
pacients amb
demència.
Aquest taller, a través de casos clínics, es centrarà sobre el repte de
l’avaluació del dolor en persones amb demència, mitjançant diverses
escales i altres formes diagnostiques, sobre les seves causes més freqüents,
el tractament i els aspectes ètics.
Dra. Concepción Miralles
Llicenciada en Medicina en la Universidad Central de Barcelona en 1982.
Curs intensiu interdisciplinari en cures pal·liatives a l’Institut Català
d’Oncologia al 2002. Màster en Gerontologia Clínica de la Universitat
Autònoma de Barcelona del 2001 al 2003. Màster en Cures Pal·liatives en
l’Institut Català d’Oncologia del 2011 al 2013. Comunicació al congrés SEOM
de “Cuidados Contínuos en Oncología médica” a Sevilla el 2005. Ponència
en les jornades de la UIMP a Barcelona sobre limitació al final de la vida en
demències al 2012. Ponència sobre maneig de dolor en residències en les
jornades de Residències al 2013. Metgessa del Servei de Neurologia de
l’Hospital Militar de Barcelona des de 1983 al 1998.
Actualment metgessa coordinadora de l’equip Pades Vallcarca-Carmel del
Parc Sanitari Pere Virgili de Barcelona des de 1999. Formació de Residents
de medicina de família i oncologia de l’ Institut Català de la Salut Barcelona
Ciutat i de l’Hospital Vall d’Hebron del 2008 al 2010
SESSIÓ 2.
DIETA I NUTRICIÓ EN PERSONES GRANS: PREVENCIÓ I
TRACTAMENT (27/11/2014)
La dieta i la nutrició són pilars de l’envelliment saludables, i la malnutrició s’associa sovint a
problemes de salut i socials associats a l’envelliment i a la comorbilitat. En particular, les
virtuts de la dieta mediterrània han estat objecte de divulgació científica i no científica en els
últims anys.
En aquesta sessió pretenem contrastar visions diferents sobre la dieta mediterrània (realitat o
mite?) i d’altres abordatges nutricionals, i oferir eines pràctiques de maneig de dieta i
suplementació nutricional, i de maneig de la disfàgia en persones grans.
Lectura 1.
La dieta
mediterrània en la
prevenció i
tractament de la
síndrome
metabòlica i la
diabetis.
No existeix una estratègia dietètica universal per a prevenir la diabetis o
endarrerir la seva aparició. Conjuntament amb el manteniment del pes ideal,
promoure un patró de dieta Mediterrània ric en oli d’oliva, fruites i verdures,
que inclogui cereals integrals, llegums, fruïts secs, productes làctics baixos en
greixos, i un consum moderat d’alcohol (especialment vi negre) sembla la
millor estratègia per a reduir el risc de diabetis i síndrome metabòlic,
especialment si aquestes recomanacions dietètiques tenen en compte les
preferències individuals de les persones, així permeten una adherència al
patró dietètic millor i a mig termini.
Prof. Jordi Salas
Catedràtic de Nutrició i Bromatologia (Departament de Bioquímica i
Biotecnologia) i director de la Unitat de Nutrició Humana de la Facultat de
Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Des de
1991, Cap Clínic de Nutrició del Servei de Medicina Interna a l'Hospital
Universitari Sant Joan de Reus.
És alhora Director del Centre Català de la Nutrició de l’Institut d’Estudis
Catalans (CCNIEC), President de la Federación Española de Sociedades de
Alimentación, Nutrición y Dietética (FESNAD), Membre del Comité Científico
de la Agencia Española de Seguridad Alimentaria (AESAN) del Ministerio de
Sanidad, Política Social e Igualdad, Membre de la Xarxa d’Experts de l’Agencia
de Salut Pública de Catalunya de la Generalitat de Catalunya i Membre
numerari de l’Institut d’Estudis Catalans (Secció de Ciències Biològiques).
Lectura 2.
Alternatives a la
dieta mediterrània
en pacients amb
síndrome
metabòlic.
La ponència farà referència a les diferents dietes recomanades en la teràpia
nutricional del pacient amb síndrome metabòlic, des de la clàssica
hipocalòrica, baixa en grasses, passant per la dieta Mediterrània i finalment,
la dieta hipoglucídica.
Des d’un punt de vista pràctic s’establiran avantatges i inconvenients de
cadascuna d’elles, amb la finalitat de determinar la que millor s’adapti al
pacient i permeti reduir pes i, per tant, risc cardiovascular.
Dr. Andreu Nubiola
Responsable de la Unitat d’Endocrinologia de l’ Hospital Universitari de
l´Esperit Sant, des de 1989. Responsable del Servei d´Endocrinologia de
PAMEM (IMAS), adscrit al Consorci Sanitari de Barcelona. Professor
Col·laborador de la Universitat de Barcelona (UB). Profesor de pràctiques del
CESNID, Universitat de Barcelona. (Centre de Estudis Superiors en Nutrició i
Dietètica Humana), desde 1998. Col·laborador Docent en el Curso Nacional
de Lipidologia Clínica (FIPEC). Responsable de la Unitat de Lipids
(Xula/CatSalut) FHES. Membre de la Sociedad Española de Diabetes. Grup de
Treball en risc cardiovascular. Més de 30 publicacions en Revistes Científiques
de l’ Especialitat, i més de 60 comunicacions a Congressos Nacionals i
Internacionals.
Taller 1.
Maneig de la dieta i
dels suplements
nutricionals.
Aquest taller aborda el problema de la malnutrició de les persones grans i
amb patologies cròniques a nivell hospitalari. Després d’un enfocament del
problema, treballarem, mitjançant casos pràctics, la indicació de suplements
orals nutricionals i recomanacions a nivell general a no abusar de les dietes
restrictives.
Dra. Núria Martínez
Llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona
(1992), especialista en Medicina Interna (Hospital Universitari de la Vall
d’Hebron 1993-1997), metgessa adjunta i coordinadora de la Comissió de
Nutrició del Parc Sanitari Pere Virgili de Barcelona.
Taller 2.
Maneig de la
disfàgia en persones
grans.
La disfàgia és una síndrome geriàtrica que afecta entre el 56-76% dels
ancians, a més està relacionada amb més discapacitat, estades hospitalàries
perllongades i major mortalitat. Les complicacions de la disfàgia deriven des
de la desnutrició i la deshidratació fins a la pneumònia i la mort, per tot això
és imprescindible una bona detecció dels signes de la disfàgia, un diagnòstic
precoç, un bon maneig, tractament i educació sanitària així com la implicació
del pacient i la família. El taller es centrarà sobre la valoració de la disfagia a
nivell de cribatge, a través de eines que poden ser utilitzades per diferents
professionals, sobre diagnòstic i aspectes de maneig.
Sra. Natàlia Talleda
Logopeda del Parc Sanitari Pere Virgili. Terapeuta Ocupacional. Especialista
en afasiologia i disàrtria per l’Hospital Sant Pau. Formadora en disfàgia a
metges residents de geriatria, infermeres i auxiliars clíniques.
SESSIÓ 3.
MANEIG INTEGRAL DE LA FRAGILITAT (26/02/2015)
La fragilitat, entesa com un estat de risc de ràpida involució cap a la discapacitat, té una
etiologia multifactorial, i és un estat que, si és detectat amb antelació, permet implementar
estratègies preventives.
En diferents països, durant els últims anys, la fragilitat ha estat objecte d’implementació de
polítiques sanitàries de detecció precoç en atenció primària i d’intervenció mitjançant
programes preventius i maneig interdisciplinari. En breu Catalunya haurà de dissenyar
programes similars.
En aquesta sessió pretenem oferir perspectives clíniques i socials de la fragilitat, i abordar
pilars fonamentals de maneig com l’exercici físic i la detecció i el tractament de la sarcopènia
(o pèrdua de massa muscular).
Lectura 1.
Interacció entre
geriatria i atenció
primària per
prevenir i tractar.
Encara que no existeixi una definició operativa unívoca de fragilitat, en els
últims anys s’ha avançat molt en la comprensió de la fisiopatologia, i per altra
part, s’han proposat i validat diferents eines pràctiques per detectar aquest
fenotip. Paral·lelament, s’han implementat i avaluat models d’intervenció
col·laborativa entre atenció primària i especialitzada, amb resultats molt
prometedors.
Després de l’èmfasi actual sobre els pacients crònics complexos, que
determinen una alta utilització de recursos sanitaris, en els propers anys el
model de salut i social s’orientarà en part cap a aquest grup de població. Per
aquest motiu l’objectiu de la sessió és discutir concepte i possibilitats
pràctiques actuals i desenvolupament futur del tema.
Dr. Marco Inzitari
Metge especialista en geriatria, doctor en Medicina, Master en Direcció
d’Institucions Sanitàries. Treballa com Director Assistencial, de Recerca i
Docència al Parc Sanitari Pere Virgili, i com professor associat de Medicina a
la UAB. Col·labora amb diferents grups assessors del Departament de Salut,
és vocal de la Societat Catalana de Geriatria i membre de la secció clínica de
la Societat Catalana de Gestió Sanitaria, i és autor de nombroses publicacions
internacionals relacionades amb el tema.
Lectura 2.
Aspectes socials de
la fragilitat.
En aquesta lectura ens enfocarem en els aspectes socials que augmenten o
redueixen la vulnerabilitat de les persones grans que viuen a la comunitat a
partir de resultats desfavorables de salut. Abordarem preguntes com: quina
diferència hi ha entre la solitud i l’aïllament social? què inclou el concepte de
suport social? què és el capital social? com es relacionen aquests conceptes
amb la salut i l'envelliment?
Dra. Laura Coll
Llicenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona. Màster i tesina en
Salut Pública. Del 2000 a 2007 va viure a Alemanya, on va treballar en serveis
de geriatria, així com investigadora en geriatria amb una beca de la Caixa i
més tard de la Fundació Robert Bosch. És membre de la European Academy
of Medicine in Ageing. Des del 2007, treballa a l’Institut de l'Envelliment de la
UAB, d’on actualment és responsable de l’Àrea de Recerca en Salut. Ha dut a
terme diversos projectes d'intervenció innovadors integrant aspectes físics,
mentals i socials de l'envelliment. També ha col·laborat en projectes de
desenvolupament de TIC per promoure l’envelliment actiu.
Taller 1.
Mesurar i tractar la
sarcopènia i la
immobilitat.
En aquest moment la sarcopènia, o pèrdua de massa i funció muscular, s’està
imposant com un dels determinants més importants de fragilitat i
discapacitat. En aquest taller revisarem la definició actualitzada del concepte
de sarcopènia, i valorarem a nivell pràctic eines aplicades en l’àmbit clínic i
d’investigació per a la detecció de la sarcopènia. Finalment, ens centrarem
sobre aspectes de maneig i intervenció primària i secundària de sarcopènia i
immobilitat.
Dra. Alicia Calle
Metge Geriatra en Parc Sanitari Pere Virgili. Especialitat en Geriatria
realitzada en Parc de Salut Mar (Hospital del Mar. Hospital de l’Esperança.
Centre Forum). Actualment cursant Doctorat en Medicina a la UAB i Màster
en Psicogeriatria a la UAB.
Taller 2.
Exercici i activitat
física: que podem
recomanar.
Breu introducció terminològica sobre la definició d’activitat física, exercici,
despesa energètica i comportament sedentari. Es parlarà sobre els
paràmetres que cal tenir presents per programar correctament l’activitat
física i finalment, els tipus d’intervenció més adients per la gent gran i gent
gran fràgil.
Sra. Maria Giné-Garriga
Doctora en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport i Fisioterapeuta. Professora
de les Facultats de Psicologia, Ciències de l'Educació i l'Esport, i Facultat de
Ciències de la Salut Blanquerna (Universitat Ramon Llull). Ha participat en
diferents projectes de recerca finançats en convocatòries públiques
competents, i els resultats han estat publicats en diverses revistes
internacionals. Ha obtingut l'acreditació de recerca de l’Agència per a la
Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU). Experiència prèvia en la
gestió de l’àrea d’Activitat Física i Salut de l’Àmbit d’Atenció Primària de
Barcelona, de l’Institut Català de la Salut, amb tasques de promoció de
l’activitat física en els centres d’Atenció Primària, activitats de formació i
recerca.
SESSIÓ 4.
EL PACIENT AMB ICTUS EN LA TRANSICIÓ CAP AL
DOMICILI (22/04/2015)
L’ictus cerebral representa una de les principals causes de discapacitat en els Països
Occidentals. Encara que els tractaments invasius moderns hagin millorat la supervivència, la
discapacitat catastròfica conseqüent a l’ictus, és hores d’ara un greu problema de salut
pública, que té implicacions clíniques, socials i organitzatives importants.
Aquesta sessió pretén associar, al tema de les complicacions de l’ictus i de la prevenció
secundària, una visió de models organitzatius, que han sigut una clau de la millora de l’atenció
aguda i estan avançant també en l’àmbit de la rehabilitació i de l’atenció post-aguda.
Finalment, els tallers pràctics es centraran sobre com predir l’evolució d’un pacient amb ictus
després de la fase aguda, i en donar eines per al suport de pacients i cuidadors.
Lectura 1.
Complicacions i
prevenció II.
L’ictus representa una de les més importants causes de discapacitat en el
món occidental, contribuint a una càrrega rellevant per als pacients, les
famílies i el sistema sanitari. No obstant l’avenç dels tractaments aguts, molt
queda per fer en aquest camp. Sobretot, després de la fase aguda, caldrà
tenir en compte les diferents complicacions que poden alterar la recuperació
del pacient i instaurar correctament les mesures de prevenció secundària, a la
llum de la evidencia disponible.
Dr. Carlos Molina
Neuròleg. Director, Unitat d’Ictus i d'Hemodinàmica Cerebral, Hospital
Universitari Vall d'Hebrón i UAB, Barcelona. Autor de més de 150 articles
internacionals sobre ictus. Membre del Comitè Editorial de la revista
internacional Stroke.
Lectura 2.
Organització de
serveis i trajectòries
després de la fase
aguda.
L’organització dels serveis per a l’atenció de l’ictus ha permès grans avenços
en el maneig i en el tractament de l’ictus agut (unitats d’ictus, codi ictus etc).
Malauradament, queda un gran impacte d’aquesta patologia sobre la
discapacitat de les persones afectades, i les intervencions durant les fases
post-agudes i de rehabilitació encara tant estandarditzades. Per altra part,
noves formes d’atenció post-aguda, derivades sobretot dels Països del Nord
d’Europa, s’estan demostrant prometedores, i s’estan començant a replicar
en els Països Mediterranis. Aquesta lectura proposarà les solucions i
experiències organitzatives amb més èxit per al maneig de l’ictus, i les
contextualitzarà amb els programes posats en marxa a Catalunya.
Dr. Miquel Gallofré
Miquel Gallofre . Director del Pla Director de la Malaltia Vascular Cerebral,
Departament de Salut. Amb anterioritat Director Mèdic de l’Hospital Vall
d’Hebron. Postdoctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona. Màster en
Economia de la Salut a la UAB. Llicenciatura en Medicina a la UB.
El procés de recuperació després d’un accident cerebrovascular té com a
Taller 1.
Models predictius objectiu principal el compensar els dèficits secundaris a fi d’afavorir
en la rehabilitació l’adequada reintegració familiar, social i laboral.
del ictus.
El poder identificar amb major precisió els factors associats a una millora
funcional podrien ser d’utilitat per a intentar predir l’evolució de la
recuperació dels pacients amb ictus; sent aquesta alhora una gran ajuda no
sols per l’equip assistencial en la presa de decisions clíniques i intent de
proporcionar l’atenció sanitària més adequada, sinó també a les famílies i
cuidadors respecte a les expectatives de recuperació.
Dra. Laura Mónica Pérez Bazán
Geriatra - Unitat de Convalescència - Parc Sanitari Virgili. Especialitat Geriatria
- Parc de Salut Mar. Estudiant de Doctorat de la Universitat Autònoma de
Barcelona. Membre del Grup d’Actualització en Ictus, Comissió de Delirium i
Contencions del Parc Sanitari Pere Virgili
Taller 2.
Risc/benefici en la
antiagregació i
anticoagulació en
pacients grans,
crònics complexos:
a la pràctica.
A la pràctica clínica sovint per a pacients grans i complexos no es segueixen
les recomanacions basades en l’evidència per a la prevenció primària i
secundària de l’ictus, per molts motius (edat, risc de caigudes, risc de sagnat
gastrointestinal, dificultats logístiques de maneig dels anticoagulants etc).
Estem tractant bé els nostres pacients? Cal desmitificar alguns tòpics?
Serà un taller totalment pràctic de casos clínics, que donaran l’oportunitat de
repassar eines pràctiques de presa de decisions i avantatges i inconvenients
dels medicaments i del seu maneig.
Dr. Lluís Espinosa Serralta
Especialista en Medicina Intensiva, Màster en Geriatria i Gerontologia Clínica
per la UAB, postgrau en Direcció i Gestió de Centres Sociosanitaris i d'atenció
a persones amb dependència per la Fundació Universitària del Bages i
Fundació UCH. Actualment és Coordinador Clínic del Parc Sanitari Pere Virgili i
professor de la Facultat de Ciències de la Salut, Universitat Ramon Llull.
SESSIÓ 5.
ALTERNATIVES A L’HOSPITALITZACIÓ CONVENCIONAL
PER ALS PACIENTS GRANS COMPLEXOS (18/06/2015)
L’atenció als pacients grans i amb complexitat clínica i social requereix un canvi organitzatiu
radical respecte als models tradicionals reactius, centrats sobre hospital d’aguts. Les
experiències internacionals d’atenció integrada, el rol proactiu de l’atenció primària,
l’organització d’alternatives a l’atenció de les crisis, i l’aspecte transversal de la presa de
decisions davant dels problemes complexos són elements clau d’aquest canvi de model, basat
sobre una avaluació i una evidència certament prometedora, i seran l’objecte d’aquesta
sessió.
Lectura 1.
Visió integrada de
l'atenció al malalt
crònic.
L'atenció al pacient crònic en situació de complexitat és tot un repte per als
sistemes sanitaris actuals. La concentració de l'ús de recursos sanitaris a
l'edat avançada i sobretot en el darrer any de la vida, ens mostra que els
sistemes sanitaris actuals no estan preparats per a l'atenció de pacients
afectats per malalties cròniques i/o persones en situació de malaltia crònica
avançada tributària d'atenció de cures pal·liatives de forma precoç.
A tot l'ample del món han sorgit experiències per a dotar als sistemes
sanitaris de models d'atenció integrada orientats a resoldre aquest
paradigma. Alguns d'aquests sistemes estan obtenint resultats positius.
L'objectiu d'aquesta lectura és centrar el discurs de que és un pacient crònic
en situació de complexitat, com abordar els pacients en situació de malaltia
crònica avançada i en que basen el seu èxit els programes d'atenció
integrada.
Dr. Sebastià Santaeugenia Gonzàlez
Cap de Servei de Geriatria i Cures Pal·liatives de Badalona Serveis
Assistencials, Màster en Gerontologia Clínica i Màster en Direcció
d’Institucions Sanitàries de la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva
Tesi doctoral versa sobre la construcció d’un model d’atenció geriàtrica en el
marc d’una Organització Sanitària Integral basant-se en els models
internacionals d’èxit d’atenció Integrada. El seu servei participa dintre de dos
projectes d’Investigació en Atenció Integrada de la Comunitat Europea
(Integrated Palliative Care InSup-C. Seventh Framework Programme (FP7Health). Project reference 305555 i l’Study of Integrated Care in European
Regions: Case Studies - JRC/SVQ/2013/J.3/0043/NC). Actualment és el
vicepresident de la Societat Catalana de Geriatria i participa com a expert en
el Consell Assessor del Pla Director Sociosanitari i en el grup d’experts del Pla
de Prevenció i Atenció a la Cronicitat ambdós del Departament de Salut de la
Generalitat de Catalunya.
Lectura 2.
Reorientació de
Tradicionalment l'atenció primària (AP) ha pretès oferir una atenció
longitudinal, integrada i integral i ha liderat una posició humanística de la
pràctica, centrada en els valors del professionalisme i les necessitats de la
persona. Però després de 30 anys de la reforma de l’AP, en el moment actual
l'atenció primària.
ens preguntem:
- Està l’AP donant resposta a les necessitats de la població?
- Si no ho està fent, quins són els motius?
- Pot l’AP liderar l’atenció a la comunitat? Ho farà amb visió territorial?
Dra Esther Limón
Membre del grup ATDOM de la CAMFIC i la responsable del grup de Cures
Pal·liatives de semFYC. Especialista en Medicina Familiar i Comunitària.
Màster en Gestió Clínica i Assistencial d’Atenció Primària per la UB. Doctora
en Medicina per la UB. Membre col·laborador del Pla Director Sociosanitari
fins el 2011.
Taller 1.
Utilització i
reorientació de
recursos.
Aquest taller es centrarà en la utilització de recursos i dispositius sanitaris a
partir de casos clínics de pacients. Com avaluem? Cap a on dirigim aquest
pacient concret? Quin valor i quines limitacions? Des de situacions
pràctiques, avaluarem les millors opcions per a una bona selecció dels
pacients i per a una adequada utilització dels recursos tradicionals i nous, i de
com en canvi es podrien adaptar o reorientar recursos per a que aportin més
valor.
Dra. Neus Gual
Llicenciada en Medicina i Cirurgia per la UAB, ha realitzat la especialització en
Geriatria a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron. Actualment treballa com a
geriatra al Parc Sanitari Pere Virgili, entre la Unitat de Subaguts i la
Convalescència. Ha participat en diversos treballs en relació a la nova
proposta d'atenció a pacients crònics reaguditzats en unitats específiques
d'hospitals intermitjos.
Taller 2.
Presa de decisions.
En el dia a dia de l’atenció a les persones amb fragilitat i complexitat clínica,
són habituals tan la incertesa situacional (què li passa al pacient? on passa el
pacient?) com la dificultat en la presa de decisions (què fem ? com ho fem?).
Els professionals necessitem arguments pràctics que facilitin aquest procés
conciliant objectius clínics plausibles amb els valors i preferències dels
pacients. Aquesta sessió vol donar algunes respostes a aquestes qüestions
Dr. Jordi Amblàs
Metge geriatre. Adjunt de la Unitat Geriàtrica d’Aguts de l’Hospital General
de Vic / Hospital de la santa Creu de Vic. Professor a la Facultat de Medicina
de la Universitat de Girona (UdG). Coordinador del Mòdul de Geriatria del
Màster de Cures Pal·liatives de l’ICO / UVic. Membre del Grup de Recerca de
Cronicitat Avançada / Càtedra de Cures Pal·liatives UVic.
Direcció acadèmica de l’Update en Geriatria
Dr. Marco Inzitari
Metge especialista en geriatria, doctor en Medicina, Màster en Direcció d’Institucions
Sanitàries. Treballa com Director Assistencial, de Docència i Recerca al Parc Sanitari Pere Virgili,
i com professor associat de Medicina a la UAB. Col·labora amb diferents grups assessors del
Departament de Salut, és vocal de la Societat Catalana de Geriatria i membre de la secció
clínica de la Societat Catalana de Gestió Sanitaria, i és autor de nombroses publicacions
internacionals relacionades amb el tema.
Metodologia
Cada sessió inclou:
•
•
dues lectures, des de diferents Perspectives sobre un tema
i dos tallers pràctics.
Els tallers i les lectures són a càrrec de formadors experts per matèria, orientats a presentar
diferents continguts, experiències i línies de treball, i entrenar i desenvolupar tècniques,
recursos i models que puguin ser útils per aplicar a d’altres organitzacions.
Inclouen activitats i dinàmiques participatives per promoure l’intercanvi de coneixements i
experiències professionals.
Cada sessió té un format de mitja jornada intensiva (de 9:00 a 15:00 h), incorporant dinarcol·loqui per afavorir la interrelació entre els participants.
Modalitats d’inscripció
Dues possibilitats d’inscripció al cicle Update en Geriatria:
•
Inscripció al pack de 5 sessions del Cicle Update en Geriatria. El cost d’inscripció és de
385 euros.
•
Inscripció individual a alguna de les sessions del Cicle Update en Geriatria. El cost
d’inscripció és de 110 euros .
Per a més informació
Unió Consorci Formació. Maria Nadal mnadal@ucf.cat www.ucf.cat Tel: 93.259.43.81