parroquia de sta maria de camprodon 19620304

OOMINOO.
4 Dl MARZO Dl 1963
Dem. d» Qulncuagédmo
ANO
II
NÚM. 63
RAdAccIAn. Admlnlllr·cl6n y TalUrvii
S.nJg,to, 1
ViCH
T.UI 1792
Dapíiiio Ut<l. B. 14,355 .1960
EDITORIAL
G
UIEN pretenda «angelizar»
al h o m b r e ,
debe partir necesarlamente de la
realldad concreta
que p a l p l t a en
todo hombre. Y
esta realldad ates'
tlgua que el hombre es un ser egoista, que cuando
conoce una cosa
y ve que para él es
IR
CONTRA
ama a este Dlos
por encima de todo, incluso de si
mismo.Yama todo
lo que este Dlos
ama o quiere que
sea amado por El
y en El. Ved como
va abriéndose el
hombre a un amor
supremo, substancial, a un amor
que llega a la perfecclón, pues llega
DIREC
CION
un bien, la ama
con dellrio y se
entrega a ella.
Dios no puede
Ir contra esta tendència. Incluso la
supone cuando da
el preceptO! «Amarés al prójimo con>o te amas a tí
mlsmo». Supone
que nos amamos
a nosotros mlsmos
y esta medlda da
el tono al amor a
los demés.
Bl amor a sí
mlsmo es el fun-
a e n c o n t r a r el
sumo Blen.
Y en esto encuentra el hombre
su blen. Así lo ha
dispuesto Dios. Se
abre aquel circulo que comenzara
en amor egoista y
al abrlrse y expanslonarse ha encontrado toda su períección al llegar
hasta Dlos y por
Dlos a todos los
hombres. Qulenes
no obran así, van
contra dlrección.
damento de todo amor. Però no es la perfección del amor. Si el hombre llega a
conocer a Dlos, Suprema Belleza y Bien
sobre todo blen, este hombre, si obra racionalmente, debe colocar a Dlos en el
primer lugar y pasar él a segundo termino.
Si no lo hace así, es que conoce mal o que,
conociendo bien, no quiere obrar según
justícia.
Ya esté Dlos en primer lugar. El hombre
fi.
vr-f-í
JB'A' AQUELL
W li I ^
WLwMCVmrM
TEMPS...
Lluc 18, 31-43
'Després va prendre amb Ell els dotze i
els digué:
—Mireu, ara pugem a Jerusalem, i es
complirà tot el que han escrit els profetes
sobre el Fill de l'home: serà lliurat als
estrangers, i serà escarnit, injuriat i escopit, i, després d'haver-lo assotat, el mataran, i al tercer dia ressuscitarà.
Però ells no comprengueren res d'aquestes coses; el sentit d'aquesta predicció els
era amagat, i no entenien el que els deia.
Quan s'apropava a Jeriçó, un cec seia
vora el camí,
demanant
almoina. Ensentlr
passar la gent,
preguntava què
era allò. Li van
comunicar:—Es
Jesús de Natearet que passa.
Aleshores
va
cridar:
—Jesús, Fill de David, tingueu compassió de mil
Els qui anaven davant el reptaven perquè callés; però ell cridava molt més encara:
—Fill de David, tingueu compassió de mil
Jesús es va aturar i manà que l'hl duguessin. Quan fou a prop, 11 preguntà:
—Què vols que et faci?
Ell li va respondre:
—Senyor, que hi vegil
Jesús 11 digué:
—Recobra la vista, la teva fe t'ha salvat.
A l'Instant hi veié, i el seguia glorificant Déu. I tot el poble, en veure-ho, donà
lloança a Déu*.
Comentem
El Fili de l'home tenia de passar pel camí
del sofriment i de la mort cruenta per tal de
redimir-nos. Era la voluntat del Pare. I Crist
visqué de cara el Calvari. Costa molt entendre
pràcticament el llenguatge del sofriment
Quan arriba l'hora, talment li passava al
coratjós Sant Francesc Xavier, les frases de
l'Evangeli es tornen fosques de sentit. Ens
passa com als Apòstols que res no entenien del que els deia Crist. Manca il·luminació
interior. Som cecs.
També un cec, prop de Jericó, sèu vora el
camí, demanant almoina. Exemple plastificat
de la disposició interior nostra. Prop del camí
de la vida, cecs, demanant almoina de satisfacció minsa a les creatures. Elles són les
engrunes que han caigut de la taula ben abastada del Pare. Engrunes i res més. I nosalf es
maldem per saciar la nostra fam per mitjà
d'aquestes engrunes...
Quan sentim que s'apropa Jesús, en la
comunió, en una predicació o bona lectura,
per mitjà d'un bon exemple o d'una amistat,
aleshores cal «cridar». Crist tindrà compassió
dels que saben demanar amb ardorós anhel.
Com el cec de l'Evangeli. Li passava una
«oportunitat». Passa Crist i hom es recorda
de la dita de Sant Agustí: «Temo que Crist
passi de llarg».
«Senyor!, que hi vegil». Quina oració tan
senzilla i patètical No cerquem fórmules estereotipades per dirigir-nos a Déu. Deixem que
parli el cor amb afecte filial i sense complicació de cap mena.
«La teva fe t'ha salvat», li diu Crist. Pregar,
fent servir la nostra fe: hens ací tot.
Oració Consagratòria (XIV)
</ també a nosaltres, pecadors, servents
vostres, que confiem en l'abundor de la vostra
misericòrdia, vulgueu donar-nos part i companyia amb els vostres sants apòstols i màrtirs,
amb Joan, Esteve..., Perpètua, Felicitat..., i amb
tots e/s vosfres sants, admeteu-nos a entrar en
el seu consorci, no pas valorant e/s nostres
mèrits, sinó el vostre perdó...».
Segueix el cànon; i encara insistim una
vegada més en demanar per a nosaltres una
perfecta comunió amb tots els sants del cel.
Es lògic que aquesta oració sigui una continuació d'aquella anterior: <Humils us supliquem.. >, en la que hi demanem les benediccions del cel, mentre que acf fem petició
de la woteixa vida eterna, fruit de la participació en el menjar eucarístic.
Aquests «nosol/res, pecadors, servenfs, vos|res...», sembla que es refereix al celebrant
i a tot el clergat que l'acompanya, segons es
dedueix del sentit que primitivament tenia
aquesta expressió.
Però, fixem-nos que l'oració està encapçalada per la partícula «també»; per tant, si
«també» els clergues, es presuposa que entre
ois qui confien en «l'abundor de la misericòrdia» de Déu i els qui esperen la «part i
companyia amb els apòstols i màrtirs» hi
•ntra «també» el poble sant reunit.
N o són, doncs, els nostres mèrits solament, que són ben escassos i pobres, sinó Id
misericòrdia del Déu del perdó, el que ens
pot donar esperança de poder participar un
dia en la comunitat dels que ja gaudeixen
de la glòria eterna.
Que la Missa sigui per a nosaltres, els
participants, una font de misericòrdia i un
aglutinant poderós de la comunitat cristiana
de la terra amb la del cel.
R. P.
DIA 4. DIUMENGE DB QUINQUAGBSIMA. St. Casimir, príncep de Polònia, féu vot de virginitat, i, després de
molt dures penitències, m. als 23 a., el
1484. St. Uuci, papa, mr., degollat a Roma.
Avui comença la Novena de la Gràcia a St. Francesc Xavier.
DIA 5. DU. St. Adrià, mr. a Cesarea
(s. III). St. Joan Josep de la Creu, íranciscà que es distingí per la seva caritat i
penitència (1654-1734). St. Foques, mr. a
Antioquia.
DIA 6. Dm. Stes. Perpètua, noble dama de Cartago, i Felicitat, esclava, les
quals foren llençades a les feres 1, després, decapitades, l'a. 203. St. Olaguer,
fill i bisbe de Barcelona i, després, arquebisbe de Tarragona (1060-1136).
DIA 7. DIMECRES DE CENDRA.
Avui comença la Quaresma. St. Tomàs
dAquino. (1225-1274), dominic, anomenat «Doctor Angèlic» per la seva puresa
1 saviduriat és patró de les escoles catòliques. Avui és dejuni pe/s qui tenen io
Butlla.
DIA 8. St. Joan de Déu, (1492-1550)
fundador de l'Ordre dels Germans Hospitalaris, cèlebre pel seu amor als pobres;
el seu cos incorrupte es venera a Granada, on morí; és patró dels hospitals. St.
'ulià, arquebisbe de Toledo.
DIA 9. Dv- Sto. Franciscà Romana,
(1384-1440), la casaren els seus pares als
12 a. i fou model de mares. Essent vídua,
fundà les Oblates. Déu premià la seva
gran humilitat amb el do de profecia i
miracles, fent que sovint pogués veure
el seu Angel de la Guarda. St. Poció,
fill i bisbe de Barcelona (s. IV). Avui és
dia d'abstinència.
DIA 10. Ds. St. Melitó i Company,
mrs. Eren soldats 1 en nombre de 40 foren llençats a un estany d'aigua gelada,
a Sebastei havent claudicat un d'ells, el
reemplaçà l'escarceller, convertit en
aquell moment
J
CSQU£IXOS DE LA VIDA
<16
D
ENIGRAR, burlar-se i condemnar la
santa religió és propi d'insensats i
d'ignorants. Parlar d'una cosa de la qual
s'ignoren els fonaments i que només es palpa
superficialment és la parla del petulant, que
mereix menyspreu, perquè no hi ha dret
sentar càtedra en allò que s'ignora.
Poc després de l'última guerra, a Bèlgica,
un general heroi, tan distingit en la carrera de
les armes com en l'il lastrat coneixement on es
basava la seva fe catòlica, acompanyava un fill
seu al Seminari. Entraren en el vagó del tren
que havia de conduir-los a Brasel'ies. Estava
atapaït de viatgers, i un prohom feia estona
que perorava, blasonant de lliberal i incrèdul,
proferint sarcasmes i invectives contra la santa
religió catòlica. Els viatgers coneguts, saludaren i donaren l'enhorabona al general per la
vocació del seu f)Il. L'incrèdul, redoblà la seva
petulant xerrameca, al general, dient-li:
—Fa mal fet, general, d'acompanyar el seu
flll a aquest lloc. Tot això és mentida i engany.
El general, sense immutar-se, enmig de l'atenció de tots, contestà suament però amb
fermesa:
—Es el meu deure, que compleixo molt a
gust i amb molta alegria, perquè per a un i>are
cristià, és la més gran satisfacció i el premi
més gran a la seva paternitat poder tenir un
fill sacerdot, que sempre és una sublim finesa
de Déu.
L'envanit incrèdul, mossegant-se els llavis,
insistí:
—S'equivoca, general. Les doctrines que li
ensenyaran són buidor, misteris inintel·ligibles,
realitats inútils, en ff, tot una farsa.
El general l'escoltà compassivament, i amb
molta llàstima l'interrogà:
—Coneix l'heroïsme de les Germanes de la
Caritat, dels grans Missioners, de tots aquells
apòstols abnegats, que en ares de la religió ho
sacrifiquen tot, fins la vida?
—No; no ho conec,
—Almenys deu haver llegit les Conferències de Frayssinous; els Estudis Filosòfics
d'August Nicolàs, el «Coneixement de Déu»,
de Bossnet, i algun tractat de Religió?
—No, no. Tampoc. No necessito llegir res
d'això.
—Doncs, segurament que ha llegit el Catecisme, o altres obres de controvèrsia, on
s'exposen els fonaments de Religió?
—No he estat mai aficionat a aquestes
lectures.
Parlant, parlant, el general es convencé,
que tota la ciència d'aqnell company de viatge
es reduïa a la lectura d'articles de diaris i de
novelles d'autors corromputs i impius. I com
que aquell presumit insistí en anomenar-se incrèdul, el general, seriosament, li recalcà:
—Jo li asseguro que V. no és incrèdul.
—Li prego, doncs, que em digni el que sóc.
—Ja que m'ho demana, mal que li pesi, li
diré que V. no és res més que un pobre i dissortat ignorant.
Així acabà aquella conversa, aplaudint la
totalitat dels viatgers al general, i restant confós i avergonyit el vanitós incrèdul, que, escorregut, canvià de departament.
F. C , prev.
ITINERARI ALS SANTUARIS MARIANS DE LA DIÒCESI
Verge de
Fussimanya
D
EIXEM a part la història llegendària de
Fussimanya per a fixar-nos, només,
amb el que ha fet d'aquesta capelleta un
santuari conegut arreu del món. Sapiguem,
però, que, segons tradició, la imatge va
ésser trobada per una noieta i que els miracles que se li atribueixen són nombrosíssims.
El que fa que Fussimanya hagi ressonat
per tot el món és la presència distanciada
de dues ànimes grans davant la Verge: canonitzada la una, St. Antoni M " Claret, i en
procés l'altra, la màrtir de lo puresa, Josefina
Vilaseca, de recent memòria. Els rosaris
desgronots per aquestes dues ànimes selectes
encara es pdlpen quan, amb la fe dels romeus, feu les mateixes dreceres i recorreu
els mateixos camins que ells feren, anant
càp a Fussimanya. I llur amor marià se
US encomana, quan us agenolleu davant la
ruda imatge que va escoltar llurs fervents
avemaries.
la Verge, que l'emprempta mariana de la
seva vida va ésser la que més va ressaltar de
totes les que van exornar lo seva prodigiosa
existència. I l'Institut de Missioners Fills de
l'Immaculat Cor de Moria en són la prova
més palpable.
El gran apòstol sallentl i glòria de la
nostra diòcesi, St. Antoni M." Claret, solia
anar-hi sovint, infant encara, en companyia
de la seva germana, bo i resant les parts del
rosari. El seu cor, innocent des del baptisme,
bategava occelaradament quan des de lluny
veia ja la capella de la Verge. El camí se li
feia curt d'anada i llarg de tornada, només
de pensar que s'húvta de separar de lo
Verge dels seus amors. Tan endins se li ficà
Igualment per a Josefina Vilaseca, Fussimanya va ésser lo font on va beure la cristal·lina aigua de la puresa que més tard va
vessar amb tanta efusió, quan l'empento del
maligne va presentar-li les seves traves.
També per o nosaltres, Fussimanya ha de
ser el doll d'aigua de lo vida, la vida de lo
gràcia, com aquests dos enamorats de lo
Verge ens ensenyen, l'un i l'altre, de manera
ben diversa.
C ATO
LICO
Llego el tiempo de tomar la Bula de la
Santa Cruzado.
Sé generoso y muestro tu amor hocio
la Santa jglesio.
LEY DEL AYUNO Y ABSTINÈNCIA
l.-LEY: Todo católlco esrA obligado a «ayunar y abtenene de comer came cuando lo
manda la Santa Iglesia».
Los espaftoles, en virtud de la Bula de la Santa Cnizada, gozamos de un privileglo. Según éh
a) TBNIBNDO LA BULA, nos obliga.
A SOLO LA ABSTINÈNCIA: Todos los viemes de Cuaresma.
A SOLO EL AYUNO. El miércoles de Ceniza.
A LA ABSTINÈNCIA Y EL AYUNO. Viemes Santo y las vigfllas de la flesta
de la Inmaculada y de Navidad. (Esta se puede anticipar al sébado anterior).
b) NO TBNIBNDO LA BULA nos obliga.
A SOLO LA ABSTINÈNCIA. Todos los viemes del afto.
A SOLO EL AYUNO. Todos los demés dlas de la Cuaresma.
A LA ABTINBNCIA Y BL AYUNO. Miércoles de Ceniza, Viemes y Sébados de
Cuaresma, ferias (miércoles, viemes y sàbados) de las cuatro Témporas y
vigilias de Pentecostes, Todos los santos, Inmaculada y Navidad.
2.-A QUE OBLIGA; La abstinència, a no comer came ni caldo de came) el ayuno, a
no hacer mAs de una comida completa al dia, si bien se permite un desayuno ligero
(2 o 3 onzas. Igual a 62'50 gramos) y una colaclón frugal (8 o 10 onzas, igual a 250
gramos).
En Espafta, en la vigília de Navidad puede duplicarse la cantidad de la colaclón.
3.-A
QUIEN OBLIGA: La abstinència, a los que han cumplido 7 afios. Bl ayuno, desde
los 21 afios cumpiidos basta comenzados los 60.
A T. R. T.: Acusamos recibo de su carta.
No podemos dorle respuesto en esta seccíón.
SI nos da su dirección, contestaremos en
particular.
Respuesto o/ ^r, J. S. D., en su consu/to sobre
oyuno y obsímenc/as:
Se puede condimentar con sebo de animales y con grasa de tocino derretido en
dfas de abstinència. Siendo condimento serd
llcito aún tomar la parte que al cocerlo no
se derritió. No se puede tomar el tocino
como manjar principal. No se permite condimentar con jamón, pues no es tenido
como grasa. Según la sentencia mds corriente, para cometer pecado grave en dia
de ayuno, hobrlo que rebasar la cantidad
permitida en unas dos onzas (60 gramos)
en el pequeRo desayuno de la moHana o en
unas cuatro onzas (120 gramos) en la colaclón de la noche. En dlós de abstinència
oigunos moralistas ven pecado grave en comer 30 gramos de came al d(a (de una sola
vez o en varias veces); però otros juzgan
ser pecado grave si se pasa de 60 gramos.
t^ip4tl2(tMüR(l
UN NUEVO PROCESO
DE BEATIFICACION
Una fausta noticia para nuestros lectores: El dia 9
x*^;~»
del pasado diciembre tuvo lugar la apertura del proceso
de beatificación del siervo de Dios, Rndo. Dr. Juan CoUell Cuatrecasas, fundador de la Congregación de Religiosas Siervas del Sagrado Corazón de Jesús, en Vich.
Figura eminente la del Dr. CoUell, hijo de Vich, con una ejemplaridad insigne en piedad y
estudio, celoso de la glòria de Dios, apòstol de las jóvenes obreras y ferviente devoto y propagandista de la devoción al Sagrado Corazón de Jesús.
Murió santamente el dia 5 de octubre de 1921 y se le considero en seguida como un santó. La
Congregación por él fundada tiene actualmente 23 casas, dedicàndose preferentemente a atender a jóvenes obreras, a ensefianza y guarderías.
Al dar tan grata noticia queremos que nuestros lectores eleven una plegaria de acción de
gracias a Dios, que tantos dones de santidad ha concedido a la Diòcesis Ausetana, y también
deseamos que sean muchas las almas que invoquen el vahmiento de este siervo de Dios, para
que muy pronto podamos festejar su elevación a los altares para mayor glòria de Dios y ejemplaridad del clero diocesano. — ECO.
Piden que San José sea
incluido en lot textos
de la misa
Dosclentos cardenales, arzobispos y obispos italianos,
así como 14 rectores de Universidad y 60 superiores de
Ordenes religiosas, han fírmado una petición al Papa, pidiendo que el Concilio Vaticano estudie la posibilidad de
induir el nombre de San José
en las oraciones de la misa.
Según la propuesta, el
nombre de S. José se querría
después de la Santísima Virgen en el «Conflteor», el «Suscipe Sancta Trinitas», el «Comunicantes» y el «Libera
Nos».
Un Seminario internacional de cultura en
Polònia.
Los Clubs de los Intelectuales católicos de Polònia,
han organizado recientemente
un seminario internacional sobre la cultura europea. Participaren miembros de «Pax
Romana», en representación
de diferentes paises de Europa, Àfrica y Àsia.
El intercambio de ideas
entre personas pertenecientes
a paises occidentales y orientales de tras el telón de acero,
ha permitido destruir una
sèrie de prejuicios que existían en ambas partes y comprender mejor las situaciones
nacionales, así como estrechar
los lazos de amistad entre los
participantes.
Ya se ha anunciado el
dia de la obertura del
Concilio
El dia 2 de febrero, la Purificaciòn de Ntra.Sra., el Papa
anuncio al mundo que el
Concilio Vaticano II se abrirà,
D. m., el dia 11 de octubre
próximo, fiesta de la Maternidad divina de la Virgen
Maria.
Se estima que la duración
de dicho Concilio seià de mes
y medio a dos meses. Y si es
asi, podria concluirse el dia
de la festividad de la Inmaculada, como algunos creen.
Parrèquio de Santa Maria de Camprodon
Diumenge de Quiquagèsima,
4 de Març de 1962.— A dos quarts de 8, Missa
«Pro Populo» A les 10, a l'Església de Ntia. Dona dol Carme, Missa en sufragi de
Anna Puigvert Soler (a. C. s.) A les 12, Missa en acció de gràcies a Sant Cristòfor- Nit,
a les 8, Missa Vespertina, en sufragi de Valentí Anglada i Roger (a. C. s.) Tarda, a
les 4, Sant Rosari amb Exposició Major del Santíssim, Trissagi a la Santíssima Trinitat
i Set Diumenges en honor de Sant Josep.
Dilluns, dia 5. — A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Joaquim Moncanut
(a. C. s.) A les 9, Missa en sufragi de Josep Roger Baus (a. C. s.) A dos quarts de S,
Rosari amb Exposició del Santíssim.
Dimarts, dia 6. — \ dos quarts de 8, Missa en sufragi de Josep Vila Pujolar
(a. C. s.) A les 9, Missa en sufragi de Anna Viada Rossell (a C. s.) A dos quarts de 8,
Rosari amb Exposició del Santíssim.
Dimecres, di^i 7.— Dimecres d e Cendra. Dejuni. A dos quarts de 8, a la Capella del Sant Hospital, Missa en sufragi de Ricard Mayà (a C. s.) A les 9, Benedicció solemne de la Cendra, imposant-la tot seguit als fidels. Ofici. Nit, a dos quarts
de 8, Rosari i Via Crucis.
Dijous, dia 8.— A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Teresa Molas Vda. Vila
(a. C. s.) A les 9, Missa de novena en sufragi de Joaquima Bertran (a. C. s.)
Divendres,
dia 9.—A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Maria Vila Ciureneta
(a. C. s.) A les 9, Missa a intenció de Dolors Picola. A dos quarts de 8, Sant Rosari
i Via Crucis.
Dissabte dia íO.—k dos quarts de 8, Missa en acció de gràcies a la Verge dels
Dolors, a la Capella de l'Immaculat Cor de Maria, A les 9, Mi-ssa en sufragi de Anna Viada Rossell (a. C. s.)
Diumenge. Primer de Cuiresma,
dia 11. — A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Sebastià Sala Esquena (a. C. s.) A les 10, a l'Església de Ntra. Dona del Carme, Missa en sufragi de Anna Puigveit Soler (,a. C. s.) A les 12, Missa en acció de
gràcies. Nit, a les 8, Missa Vespertina, en acció de gràcies. Tarda, a dos quarts de
4, Catecisme, a les 4, Sant Rosari, Set Diumenges i Via Crucis.
VEU DE LA PARRÒQUIA. Sant Baptisme: En les Fonts Baptismals de la nostra
Parròquia ha estat regenerada i incorporada a Crist, la nena Montserrat García Santoro. Que sia una santa cristiana!
Amonestacions Canòniques. Tercera de Joan Pérez Cortacans, solter, amb
Margarida Ribas Rabat. Segona de Felip Gonzalez Sanchez, solter, amb Nativitat
López Ruiz, soltera. Segona d'Alfred Alcazar Giménez, solter, amb Carme Santaclla
Zambrano, soltera. Primera de Antonio Aparicio Lucha, solter, natural de Orcera i
veí de Camprodon, fill llegítim de Teodori i d'Elvira; amb Soledat Hoyo Paz, soltera, natural de Orcera i veïna de Camprodon, filla llegítima d'Antoni i d'Esperança.
Primera de Antoni Santoro Pérez, solter, natural de Orcera, fill llegítim de Isidre i
Assumpció; amb Manuela Blàzquez Alvàrez, soltera, natural de Orcera, i veina de
Camprodon, filla llegítima de Baptista i de Maria.
A remarcar: Cada dia de 12 a 1 del matí per els nens de la 1.^ Comunió i de 5 a
6 de la tarda per els de la Comnnió Solemne, Catecisme, començant el dijous dia 8
de Març.
P. Anglada Camprodon