NEUROBIOLOGIA I REGULACIÓ DEL CICLE VIGILIA-SON Dra. Sandra Giménez i Badia. Hospital Sant Pau Grup Interdisciplinari de Trastorns del Son , febrer –abril 2011 EEG, son REM PER QUÈ ESTUDIEM EL SON? Estats comportamentals • Vigilia • Son NREM • Son REM …i perquè dormim? …1/3 de la vida! Foto gorila Funcions del son • Funció vital? • conservació d’energia • termorregulació • recuperació dels teixits i creixement • sistema inmunitari • regulació d’ emocions i regulació psíquica (somnis) • maduració neuronal • teoria de reprogramació dels components innats • consolidació de la memoria i nous aprenentatges ..importància adaptativa Neurobiologia del son El son NO és un estat passiu, sinó que constitueix un estat actiu on es succeeixen nombroses funcions físiques i mentals, imprescindibles per a una bona vigília. Teoria passiva Teoria activa (SRAA, Moruzzi i Magoun, 1949) xarxes neuronals específiques per a cada estat de vigilància Sist. promotors de la vigília SRAA (FR+HP+BP) via indirecta, talàmica o dorsal : desincronitzacio EEG via directa, hipotalàmica o ventral: comportament del despertar cognitiu ImatgeDespertar nature 437 2005 Informació sensorial, somàtica,visceral Despertar autonòmic i somatomotor NT del SRAA (sistema reticular activador ascendent) Eferencies Vigilia NREM REM Regulació vigilancia ++++ +--- ---- (LC) córtex, tàlem.. Atenció, estímuls nous,alerta ↑modafinil ↓prazosin DA SNC ++++ ---- ---- recompensa ↑cocain,anfet ↓antipsicòtic t ↓parkinson ↑ SNC +++ +- ---- V: m.estereotipats S: permissiu REM ↑5-HT1A, IRSS ↓antipsicòtic, tàlem ↓córtex ++++ --- +++ processament inf, atenció i aprenentatge ↑ nicotina ↓ Alzheimer ↑ ↑ SNC +++ +--- ---- Noves situacions ↓ Anti H1 ↑ ↑ SNC, SRAA +++ +-- ?¿ v motora transicions v-s narcolepsia NA (vPAG) 5-HT (RD,RM) Ach (LDT-PT,BF) HA (TMN) Hcrt/Ox (HPL) transició vigilia-son transició vigilia-son: hipotàlem L’hipotàlem es “l’interruptor” on es regulen les interaccions recíproques entre els sist. de vigília-son • HP: “centre de vigília” • HA: àrea preòptica ventrolateral (VLPO) : ”centre de son” • (HA reb informació del SCN : control circadià ) SON NREM (s. lenta) desaferentització tàlem-cortical: EEG sincronització cortical estats de son profunds Regulació vigilia- son : interacció recíproca Sistemes de vigilia Area Tegmental Ventral Dopamina Hipotàlem Lateral Nuclis de la base Aceticolina Hipocretinas Hipotàlem Posterior Locus ceruleus Noradrenalina Rafe dorsal f. circadianes i homeostàtiques Histamina adenosina VLPO GABA galanina Promotors de son serotonina Formacio reticular Glutamat Tecmentum pontinum acetilcolina Hcrt Son REM Regulació son REM Regulació son REM REGULACIONS CIRCADIANES VLPO(Hipotàlem anterior) GABA galanina REGULACIONS HUMORALS Hipotàlem Posterior HA Hipotàlem lateral Hcrt/MCH vPAG TLD GABA Glicina LC-DRN NA 5-HT REM-OFF esf era ponto–bulbar Lcα GABA glutamat LDT-PPT Ach REM-ON Desincronització cortical Fenòmens fàsics son REM ATONIA MUSCULAR: N. Magnocel.lular bulbar Peri-LC GLU Interneurona inhibidora múscul motoneurona Ach GLY ACTIVITAT FÀSICA: Ondes cerebrals Ponto-Geniculo-Occipitals (PGO) Originades tegmentum pontine (LDTP) n. talàmic geniculat córtex occipital Aquesta ona fàsica es transmet al mateix temps cap als n. oculomotors i altres sistemes sensorials del córtex cerebral. Regulació cicle vigilia-son MODEL A DOS PROCESSOS COMPONENT HOMEOSTÀTIC COMPONENT CIRCADIÀ SCN HIPOTÀLEM ANTERIOR FACTORES ENDÒGENS FACTORS EXÒGENS I. Regulació circadiana VLPO (infor. cir, homs i endògena) (RGCs) Sueño Termorregulacion melanopsina Ciclos endocrinos (Neuroendocrinologia del son) II. Regulació homeostàtica III.Regulació cvs-vigilancia Control succesió de vigilia- son Variacions en la Vigilancia Modelo a DOS PROCESOS” 1982: Bobérly Factors socials MODEL DE PROCESSOS OPOSATS ICSD C’est là un bien grand mystère...