12884 19 04 2005 DISPOSICIONS ADDICIONALS DOGV - Núm. 4.988 DISPOSICIONES ADICIONALES Primera. Incidència en els plans generals o modificacions de planejament en tramitació Els plans generals o les modificacions d’aquests que afecten l’àmbit d’actuació i que es troben en tramitació amb anterioritat a l’aprovació d’aquest Pla d’acció territorial, hauran d’ajustar-s’hi amb caràcter previ a l’aprovació d’aquest, sempre que no hagen sigut objecte d’exposició pública. Primera. Incidencia en los Planes Generales o modificaciones de planeamiento en tramitación Los Planes Generales o sus modificaciones que afecten al ámbito de actuación y que se encuentren en tramitación con anterioridad a la aprobación de este Plan de Acción Territorial, deberán ajustarse a éste con carácter previo a su aprobación, siempre y cuando no hayan sido objeto de exposición pública. Segona. Modificacions del traçat o de la solució tècnica adoptada Segunda. Modificaciones del trazado o de la solución técnica adoptada Durante la redacción de los proyectos de construcción de los distintos tramos de la infraestructura se podrán plantear alternativas al trazado o a la solución técnica inicialmente prevista (túnel, falso túnel, acueducto, sifón, etc.), siempre y cuando la nueva propuesta se realice con la finalidad de minorar posibles afecciones ambientales y no suponga un incremento significativo en el coste de la obra, derivado de un aumento sustancial de la longitud del trazado o de un proceso constructivo más complejo. Si la alternativa al trazado propuesta se sale del ámbito inicial del corredor, su aprobación se ajustará a lo dispuesto en el artículo 8 de esta normativa. Durant la redacció dels projectes de construcció dels distints trams de la infraestructura es podran plantejar alternatives al traçat o a la solució tècnica inicialment prevista (túnel, fals túnel, aqüeducte, sifó, etc.), sempre que la nova proposta es realitze amb la finalitat de minorar possibles afeccions ambientals i no comporte un increment significatiu en el cost de l’obra, derivat d’un augment substancial de la longitud del traçat o d’un procés constructiu més complex. Si l’alternativa al traçat proposada se n’ix de l’àmbit inicial del corredor, l’aprovació s’haurà d’ajustar al que disposa l’article 8 d’aquesta normativa. Conselleria de Territori i Habitatge Conselleria de Territorio y Vivienda DECRET 79/2005, de 15 d’abril, del Consell de la Generalitat, de declaració del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars. [2005/X4085] DECRETO 79/2005, de 15 de abril, del Consell de la Generalitat, de declaración del Paisaje Protegido de la Desembocadura del Millars. [2005/X4085] El riu Millars és el curs fluvial més important de la província de Castelló, tant en cabal com en longitud. El seu naixement se situa sobre els 1.600 metres d’altitud, a la província de Terol. Ja a la Comunitat Valenciana, discorre per les comarques de l’Alt Millars i la Plana Baixa, i capta aigües vessants del massís de Penyagolosa i de les serres d’Espadà i de Pina. Desemboca a la mar Mediterrània, entre els termes municipals d’Almassora i Burriana, i constitueix en el tram final el límit intercomarcal entre la Plana Baixa i la Plana Alta. Es tracta d’un riu amb règim típicament mediterrani, sotmés per tant a fluctuacions intenses de cabal entre les temporades seques i plujoses. Al llarg de la comarca de l’Alt Millars, el riu discorre fortament encaixat entre les estructures geològiques mesozoiques. A partir de Fanzara suavitza el pendent i comença a obrir-se cap a la planura litoral. La desembocadura està formada per un con al·luvial, tancat superficialment per un cordó de graves, trencat només pels efectes dels temporals de llevant sobre la línia de costa. El río Millars es el curso fluvial más importante de la Provincia de Castellón, tanto en caudal como en longitud. Su nacimiento se sitúa sobre los 1.600 metros de altitud, en la Provincia de Teruel. Ya en la Comunidad Valenciana, discurre por las comarcas de Alt Millars y la Plana Baixa, captando aguas vertientes del macizo de Penyagolosa y de las Sierras de Espadán y de Pina. Desemboca en el mar Mediterráneo, entre los términos municipales de Almazora y Burriana, constituyendo en su tramo final el límite intercomarcal entre la Plana Baixa y la Plana Alta. Se trata de un río con régimen típicamente mediterráneo, sometido por tanto a fluctuaciones intensas de caudal entre las temporadas secas y lluviosas. A lo largo de la comarca de Alt Millars, el río discurre fuertemente encajado entre las estructuras geológicas mesozoicas. A partir de Fanzara suaviza su pendiente y comienza a abrirse hacia la planicie litoral. La desembocadura está formada por un cono aluvial, cerrado superficialmente por un cordón de gravas, roto sólo por los efectos de los temporales de levante sobre la línea de costa. Entre los términos municipales de Villarreal y Almazora el río discurre encajado entre materiales geológicos recientes. Este tramo, incluido en el Paisaje Protegido, muestra un notable valor paisajístico y ecológico como ambiente de ribera bien conservado en muchos lugares, en un contexto territorial densamente poblado e intervenido por el hombre. Se trata de un ambiente apreciado por los habitantes de la zona como lugar tradicional de esparcimiento y desahogo, enriquecido por parajes de uso público de profundo significado social para los municipios. En el tramo final del río, entre la población de Almazora y la desembocadura en el mar, el curso fluvial adquiere una notable importancia ecológica por la formación de lagunas poco profundas, ricas en vegetación acuática y subacuática y en comunidades helofíticas, junto con especies y comunidades más típicas de las riberas y cauces fluviales. Estas últimas, conforme se acercan a la costa, van convirtiéndose en juncales y prados húmedos y en comunidades psammófilas. La presencia más o menos permanente de agua ha permitido la existencia de una fauna con una elevada diversidad de especies, algunas de ellas de gran interés para la conservación. Abundantes y variadas son las comunidades de aves: anátidas, ardeidas, láridos, Entre els termes municipals de Vila-real i Almassora el riu discorre encaixat entre materials geològics recents. Aquest tram, inclòs en el paisatge protegit, mostra un notable valor paisatgístic i ecològic com a ambient de ribera ben conservat en molts llocs, en un context territorial densament poblat i intervingut per l’home. Es tracta d’un ambient apreciat pels habitants de la zona com a lloc tradicional d’esplai i esbargiment, enriquit per paratges d’ús públic de profund significat social per als municipis. Al tram final del riu, entre la població d’Almassora i la desembocadura al mar, el curs fluvial adquireix una notable importància ecològica per la formació de llacunes poc profundes, riques en vegetació aquàtica i subaquàtica i en comunitats helofítiques, juntament amb espècies i comunitats més típiques de les riberes i llits fluvials. Aquestes últimes, a mesura que s’acosten a la costa, es converteixen en jonqueres i prats humits i en comunitats psammòfiles. La presència més o menys permanent d’aigua ha permés l’existència d’una fauna amb una elevada diversitat d’espècies, algunes d’aquestes de gran interés per a la conservació. Abundants i variades són les comunitats d’aus: anàtids, ardeids, làrids, limíco- DOGV - Núm. 4.988 19 04 2005 les i passeriformes palustres estan presents en els diversos ambients generats pels gradients de salinitat provocats per l’entrada ocasional d’aigua marina. Per aquestes raons, aquest tram final del riu està inclòs, amb la denominació Desembocadura del Millars, en el Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana, aprovat per Acord de 10 de setembre de 2002, del Consell de la Generalitat. No obstant això, les primeres mesures de protecció sobre la desembocadura del Millars daten de molt abans. Ja en 1985 la Conselleria d’Agricultura i Pesca hi va prohibir la caça per l’interés ecològic de la zona humida, fet que va ser referendat per la declaració de refugi de caça el 12 de novembre de 1996, efectuada per la llavors Conselleria de Medi Ambient. Des del 9 de maig de 2000, la zona humida de l’esmentada desembocadura està declarada, per Acord del Consell de la Generalitat, com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (zona ZEPA), d’acord amb la Directiva 79/409/CEE, de 2 d’abril de 1979, del Consell, relativa a la conservació de les aus silvestres. La zona, així mateix, va ser inclosa, per Acord de 10 de juliol de 2001, del Consell de la Generalitat, entre els llocs d’interés comunitari (LIC) de la Comunitat Valenciana, per raó de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, del Consell, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. L’abundància d’aigua a la zona potser va determinar la ubicació de diversos assentaments humans històrics, que avui formen part del patrimoni arqueològic. Entre altres, poden citar-se el Torrelló de Boverot, que s’adscriu al bronze ibèric (Almassora), el poblat de Vinarragell, d’adscripció ibericomedieval (Burriana), el Castell d’Almançor, també medieval (Almassora), o l’assentament eneolític de Vil·la Filomena (Vila-real). Més recents, encara que d’elevat valor patrimonial i religiós, són les ermites de la Mare de Déu de Gràcia (Vila-real) i de Santa Quitèria (Almassora), ambdues molt apreciades per la població local. Aquests edificis religiosos són nucli d’importants espais d’ús públic. A Vila-real es tracta de l’àrea coneguda com el Termet o la Mare de Déu de Gràcia, dotada d’equipaments públics com a àrees de protecció natural, itineraris d’educació ambiental, aula de la natura, alberg juvenil, equipaments hostalers, piscina i espais lliures d’ús públic. En el cas d’Almassora, l’ermita de Santa Quitèria és el centre d’un complex que inclou espais riberencs d’ús públic, aula de la natura i dotacions hostaleres. D’altra banda, el riu, per la seua elevada capacitat d’evacuació de cabals en cas d’avingudes, garanteix la seguretat de les poblacions per les quals discorre, en reduir considerablement el risc d’inundació. En l’actual conformació del riu i de la seua desembocadura té molt a veure l’acció humana a través de la història, que ha configurat ambients nous i diversos. Juntament a aquest efecte positiu s’observen distints impactes ambientals negatius que han de controlar-se, com els abocaments de residus sòlids, el pasturatge excessiu i els abocaments líquids amb eutrofització de les aigües, entre altres. Tot això en el context territorial de la Plana, caracteritzat per la seua intensa dinàmica agrícola, urbana i industrial. El règim del paisatge protegit ha d’atendre aquesta realitat territorial i, en conseqüència, no es configura en forma estàtica, sinó que estableix les bases per a un mecanisme de gestió activa basat en una atenció especial als processos econòmics, socials i territorials que són responsables de l’evolució del sistema i de la seua adaptació a les noves realitats històriques. La Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, inclou la figura de paisatge protegit com especialment indicada per a la conservació i la gestió racional d’ambients significatius per la relació harmoniosa entre l’activitat humana i l’ambient físic. El règim de gestió de l’espai protegit propugna l’ús sostenible dels recursos naturals, i s’inclou en aquest concepte una important funció social derivada de l’estudi, l’ensenyament i el gaudi ordenat dels seus valors ambientals i culturals. Per tot això, complits els tràmits procedimentals prevists en l’article 49 bis de la Llei de Govern Valencià, a proposta del conse- 12885 limícolas y paseriformes palustres están presentes en los diversos ambientes generados por los gradientes de salinidad provocados por la entrada ocasional de agua marina. Por estas razones, dicho tramo final del río está incluido, con la denominación Desembocadura del Millars, en el Catálogo de Zonas Húmedas de la Comunidad Valenciana, aprobado por Acuerdo de 10 de septiembre de 2002, del Consell de la Generalitat. No obstante, las primeras medidas de protección sobre la desembocadura del Millars datan de mucho antes. Ya en 1985, la Conselleria de Agricultura y Pesca prohibió la caza en la misma por el interés ecológico de la zona húmeda, lo que fue refrendado por la declaración de Refugio de Caza el 12 de noviembre de 1996, efectuada por la entonces Conselleria de Medio Ambiente. Desde el 9 de mayo de 2000, el humedal de la citada desembocadura está declarado, por Acuerdo del Consell de la Generalitat, como Zona de Especial Protección para las Aves (zona ZEPA), de acuerdo con la Directiva 79/409/CEE, de 2 de abril de 1979, del Consejo, relativa a la Conservación de las Aves Silvestres. La zona, asimismo, fue incluida, por Acuerdo de 10 de julio de 2001, del Consell de la Generalitat, entre los Lugares de Interés Comunitario (LIC) de la Comunidad Valenciana, en virtud de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de mayo de 1992, del Consejo, relativa a la Conservación de los Hábitats Naturales y de la Fauna y Flora Silvestres. La abundancia de agua en la zona quizá determinó la ubicación de varios asentamientos humanos históricos, que hoy forman parte del patrimonio arqueológico. Entre otros, pueden citarse el Torrelló de Boverot, de adscripción bronze-ibérica (Almazora), el poblado de Vinarragell, de adscripción ibérico-medieval (Burriana), el Castell de Almançor, también medieval (Almazora), o el asentamiento eneolítico de Villa Filomena (Villarreal). Más recientes, aunque de elevado valor patrimonial y religioso, son las ermitas de la Virgen de Gracia (Villarreal) y de Santa Quiteria (Almazora), ambas muy apreciadas por la población local. Estos edificios religiosos son el núcleo de importantes espacios de uso público. En Villarreal se trata del área conocida como El Termet-Virgen de Gracia, dotada de equipamientos públicos como áreas de protección natural, itinerarios de educación ambiental, aula de la naturaleza, albergue juvenil, equipamientos hosteleros, piscina y espacios libres de uso público. En el caso de Almazora, la ermita de Santa Quiteria es el centro de un complejo que incluye espacios ribereños de uso público, aula de la naturaleza y dotaciones hosteleras. Por otra parte, el río, dada su elevada capacidad de evacuación de caudales en caso de avenidas, garantiza la seguridad de las poblaciones por las que discurre, al reducir considerablemente el riesgo de inundación. En la actual conformación del río y de su desembocadura tiene mucho que ver la acción humana a través de la historia, que ha configurado ambientes nuevos y diversos. Junto a este efecto positivo se aprecian distintos impactos ambientales negativos que deben controlarse, tales como los vertidos de residuos sólidos, el pastoreo excesivo y los vertidos líquidos con eutrofización de las aguas, entre otros. Todo ello en el contexto territorial de la Plana, caracterizado por su intensa dinámica agrícola, urbana e industrial. El régimen del Paisaje Protegido debe atender a esta realidad territorial y, en consecuencia, no se configura en forma estática, sino que sienta las bases para un mecanismo de gestión activa basado en una atención especial a los procesos económicos, sociales y territoriales que son responsables de la evolución del sistema y de su adaptación a las nuevas realidades históricas. La Ley 11/1994, de 27 de diciembre, de la Generalitat, de Espacios Naturales Protegidos de la Comunidad Valenciana, contempla la figura de Paisaje Protegido como especialmente indicada para la conservación y la gestión racional de ambientes significativos por la relación armoniosa entre la actividad humana y el ambiente físico. El régimen de gestión del espacio protegido propugna el uso sostenible de los recursos naturales, incluyendo en este concepto una importante función social derivada del estudio, la enseñanza y el disfrute ordenado de sus valores ambientales y culturales. Por todo ello, cumplidos los trámites procedimentales previstos en el artículo 49 bis de la Ley de Gobierno Valenciano, a propuesta 12886 19 04 2005 ller de Territori i Habitatge, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana i després de la deliberació del Consell de la Generalitat, en la reunió del dia 15 d’abril de 2005, DECRETE DOGV - Núm. 4.988 del conseller de Territorio y Vivienda, conforme con el Consejo Jurídico Consultivo de la Comunidad Valenciana y previa deliberación del Consell de la Generalitat, en la reunión del día 15 de abril de 2005, DECRETO Article 1. Objecte De conformitat amb el que estableix l’article 13 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, es declara el Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars, i s’estableix per a aquest un règim especial de protecció per raó de la llei esmentada. Artículo 1. Objeto De conformidad con lo establecido en el artículo 13 de la Ley 11/1994, de 27 de diciembre, de la Generalitat, de Espacios Naturales Protegidos de la Comunidad Valenciana, se declara el Paisaje Protegido de la Desembocadura del Millars, estableciéndose para el mismo un régimen especial de protección en virtud de la citada Ley. Article 2. Àmbit territorial 1. El Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars comprén una extensió de 424,65 hectàrees dels termes municipals d’Almassora, Burriana i Vila-real; els seus límits són els següents: Artículo 2. Ámbito territorial 1. El Paisaje Protegido de la Desembocadura del Millars comprende una extensión de 424,65 hectáreas de los términos municipales de Almazora, Burriana y Villarreal, siendo sus límites los siguientes: a) Tramo fluvial inferior: El límite del Paisaje Protegido coincide con el límite de la zona húmeda Desembocadura del Millars, así denominada en el Catálogo de Zonas Húmedas de la Comunidad Valenciana, aprobado por Acuerdo de 10 de septiembre de 2002, del Consell de la Generalitat. b) Tramo fluvial superior: Continuando la delimitación anterior en sentido aguas arriba del Millars, el límite del espacio protegido continúa en la forma siguiente: – En el término municipal de Almazora, dicha delimitación coincide con el límite del suelo no urbanizable protegido (protección de cauces y protección especial adosado al anterior), definido en el vigente planeamiento urbanístico del municipio, hasta alcanzar la autopista A-7, desde donde continúa por el límite de dominio público hidráulico y posteriormente engloba la zona de protección especial de suelo no urbanizable. Dentro de dicho término municipal, el eje de Betxí-Borriol constituye el límite del Paisaje Protegido por el oeste. – En el término municipal de Villarreal, el límite del espacio protegido coincide con el linde del suelo no urbanizable de protección medioambiental y sistemas generales y equipamientos diversos, definido en la zona por el vigente planeamiento urbanístico del municipio hasta alcanzar la autopista A-7, desde donde continúa por el límite de dominio público hidráulico hasta alcanzar una acequia que retoma hasta llegar al eje de Betxí-Borriol. Dentro de dicho término municipal, el eje de Betxí-Borriol constituye el límite del Paisaje Protegido por el oeste. 2. La delimitación gráfica del Paisaje Protegido figura como anexo de este decreto. a) Tram fluvial inferior: El límit del paisatge protegit coincideix amb el límit de la zona humida Desembocadura del Millars, així denominada en el Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana, aprovat per Acord de 10 de setembre de 2002, del Consell de la Generalitat. b) Tram fluvial superior: Si seguim la delimitació anterior en sentit aigües amunt del Millars, el límit de l’espai protegit continua de la forma següent: – Al terme municipal d’Almassora, aquesta delimitació coincideix amb el límit del sòl no urbanitzable protegit (protecció de llits i protecció especial adossat a l’anterior), definit en el vigent planejament urbanístic del municipi, fins a arribar a l’autopista A-7, des d’on continua pel límit de domini públic hidràulic i posteriorment engloba la zona de protecció especial de sòl no urbanitzable. Dins d’aquest terme municipal, l’eix de Betxí/Borriol constitueix el límit del paisatge protegit per l’oest. – Al terme municipal de Vila-real el límit de l’espai protegit coincideix amb el límit del sòl no urbanitzable de protecció ambiental i sistemes generals i equipaments diversos, definit a la zona pel vigent planejament urbanístic del municipi fins a arribar a l’autopista A-7, des d’on continua pel límit de domini públic hidràulic fins a arribar a una séquia que reprén fins a arribar a l’eix de Betxí/Borriol. Dins d’aquest terme municipal, l’eix de Betxí/Borriol constitueix el límit del paisatge protegit per l’oest. 2. La delimitació gràfica del paisatge protegit figura com a annex d’aquest decret. Article 3. Règim de protecció El règim de protecció del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars, que serà desenvolupat pel Pla Rector d’Ús i Gestió de l’Espai Protegit, està dirigit a les següents finalitats: a) Conservar, regenerar, si és el cas, i incrementar el valor ecològic i paisatgístic dels hàbitats naturals i seminaturals de la zona humida, llit fluvial i ribera. b) Conservar i millorar els paisatges harmònics generats per la interacció històrica entre el medi natural i l’activitat humana. c) Protegir i conservar el patrimoni cultural constituït pels elements arqueològics, arquitectònics i etnològics presents a la zona, de conformitat amb les disposicions contingudes en la Llei 4/1998, d’11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià. d) Promoure la gestió racional i l’ús sostenible dels citats recursos ambientals i culturals, en el marc d’una estratègia de desenvolupament sostenible. e) Fomentar específicament l’ús social de l’espai protegit per mitjà de l’estudi, l’ensenyament i el gaudi ordenat dels valors ambientals, paisatgístics i culturals, i promou, així mateix, el turisme sostenible en relació amb aquests. Artículo 3. Régimen de protección El régimen de protección del Paisaje Protegido de la Desembocadura del Millars, que será desarrollado por el Plan Rector de Uso y Gestión del Espacio Protegido, está dirigido a las siguientes finalidades: a) Conservar, regenerar, en su caso, e incrementar el valor ecológico y paisajístico de los hábitats naturales y seminaturales de humedal, cauce fluvial y ribera. b) Conservar y mejorar los paisajes armónicos generados por la interacción histórica entre el medio natural y la actividad humana. c) Proteger y conservar el patrimonio cultural constituido por los elementos arqueológicos, arquitectónicos y etnológicos presentes en la zona, de conformidad con las disposiciones contenidas en la Ley 4/1998, de 11 de junio, de la Generalitat, del Patrimonio Cultural Valenciano. d) Promover la gestión racional y el uso sostenible de los citados recursos ambientales y culturales, en el marco de una estrategia de desarrollo sostenible. e) Fomentar específicamente el uso social del espacio protegido mediante el estudio, la enseñanza y el disfrute ordenado de los valores ambientales, paisajísticos y culturales, promoviendo, asimismo, el turismo sostenible en relación con los mismos. DOGV - Núm. 4.988 19 04 2005 f) Integrar l’exercici dels usos econòmics i socials del sòl, tant els presents en l’actualitat com aquells que puguen derivar-se de les finalitats de l’espai protegit, amb els objectius de conservació del medi ambient i del paisatge, i que permeten la seua evolució futura atenent els canvis en la realitat econòmica, social i territorial dels municipis. Estan en aquest cas l’activitat agrícola, l’edificació residencial existent i les construccions, equipaments i serveis relacionats amb l’ús públic del medi. g) Integrar, de la mateixa manera, els usos i aprofitaments dels recursos naturals renovables i no renovables, amb especial atenció al recurs hídric. h) Aconseguir i mantenir un adequat nivell de quantitat i qualitat de les aigües superficials, per evitar qualsevol actuació que puga ser causa de la seua degradació. i) Corregir progressivament els impactes negatius existents sobre els hàbitats i el paisatge, per mitjà de la regeneració d’ambients degradats i la intervenció sobre els processos naturals i artificials susceptibles de provocar-los. j) Fomentar la participació pública i privada en la gestió de l’espai protegit. k) Promoure la coordinació i la concurrència d’iniciatives entre la Generalitat, les administracions local i estatal, les institucions de la Unió Europea i el sector privat, en les matèries relatives a la gestió del paisatge protegit. 12887 f) Integrar el ejercicio de los usos económicos y sociales del suelo, tanto los presentes en la actualidad como aquellos que puedan derivarse de las finalidades del espacio protegido, con los objetivos de conservación del medio ambiente y del paisaje, permitiendo su evolución futura atendiendo a los cambios en la realidad económica, social y territorial de los municipios. Están en este caso la actividad agrícola, la edificación residencial existente y las construcciones, equipamientos y servicios relacionados con el uso público del medio. g) Integrar, de la misma manera, los usos y aprovechamientos de los recursos naturales renovables y no renovables, con especial atención al recurso hídrico. h) Conseguir y mantener un adecuado nivel de cantidad y calidad de las aguas superficiales, evitando cualquier actuación que pueda ser causa de su degradación. i) Corregir progresivamente los impactos negativos existentes sobre los hábitats y el paisaje, mediante la regeneración de ambientes degradados y la intervención sobre los procesos naturales y artificiales susceptibles de provocarlos. j) Fomentar la participación pública y privada en la gestión del espacio protegido. k) Promover la coordinación y la concurrencia de iniciativas entre la Generalitat, las Administraciones local y estatal, las instituciones de la Unión Europea y el sector privado, en las materias relativas a la gestión del Paisaje Protegido. Article 4. Règim de gestió La gestió del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars correspon a la conselleria competent per raó de la matèria, sense perjudici que aquesta gestió puga delegar-se totalment o parcial als ajuntaments dels municipis afectats territorialment per l’espai protegit, d’acord amb el que estableix l’article 48 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Artículo 4. Régimen de gestión La gestión del Paisaje Protegido de la Desembocadura del Millars corresponde a la Conselleria competente por razón de la materia, sin perjuicio de que dicha gestión pueda delegarse total o parcialmente en los Ayuntamientos de los municipios afectados territorialmente por el espacio protegido, conforme a lo establecido por el artículo 48 de la Ley 11/1994, de 27 de diciembre, de la Generalitat, de Espacios Naturales Protegidos de la Comunidad Valenciana. Article 5. Pla Rector d’Ús i Gestió 1. La conselleria competent per raó de la matèria elaborarà i tramitarà un Pla Rector d’Ús i Gestió del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars, el qual, en desenvolupament del règim de protecció establit per aquest decret, serà el marc dins del qual s’executaran les activitats directament relacionades amb la gestió de l’espai protegit. 2. L’abast, el contingut, els efectes i la tramitació d’aquest Pla Rector s’hauran d’ajustar al que estableixen, amb caràcter genèric, els articles 37 a 41 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Artículo 5. Plan Rector de Uso y Gestión 1. La Conselleria competente por razón de la materia elaborará y tramitará un Plan Rector de Uso y Gestión del Paisaje Protegido de la Desembocadura del Millars, el cual, en desarrollo del régimen de protección establecido por este decreto, será el marco dentro del que se ejecutarán las actividades directamente relacionadas con la gestión del espacio protegido. 2. El alcance, contenido, efectos y tramitación de dicho Plan Rector se ajustarán a lo establecido, con carácter genérico, por los artículos 37 a 41 de la Ley 11/1994, de 27 de diciembre, de la Generalitat, de Espacios Naturales Protegidos de la Comunidad Valenciana. Article 6. Consell de Participació 1. Es crea el Consell de Participació del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars, com a òrgan col·legiat col·laborador i assessor de la conselleria competent per raó de la matèria en la gestió de l’espai protegit. 2. Les funcions del Consell de Participació són les establides, amb caràcter genèric, per l’article 50 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Per raó d’aquestes funcions, el Consell de Participació constitueix un òrgan consultiu, assessor i representatiu, i és, així mateix, una via per a canalitzar les iniciatives de les distintes administracions i agents, públics i privats, relacionats amb la gestió del paisatge protegit en els àmbits administratiu, econòmic, social i cultural. 3. El Consell de Participació del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars es composa de 16 membres, els quals s’allisten a continuació: a) El president nat del Consell de Participació. b) El president del Consell de Participació. c) Un representant per cadascun dels ajuntaments els municipis dels quals estiguen afectats territorialment pel paisatge protegit. Artículo 6. Consejo de Participación 1. Se crea el Consejo de Participación del Paisaje Protegido de la Desembocadura del Millars, como órgano colegiado colaborador y asesor de la Conselleria competente por razón de la materia en la gestión del espacio protegido. 2. Las funciones del Consejo de Participación son las establecidas, con carácter genérico, por el artículo 50 de la Ley 11/1994, de 27 de diciembre, de la Generalitat, de Espacios Naturales Protegidos de la Comunidad Valenciana. En razón de dichas funciones, el Consejo de Participación constituye un órgano consultivo, asesor y representativo, siendo, asimismo, un cauce para canalizar las iniciativas de las distintas Administraciones y agentes, públicos y privados, relacionados con la gestión del Paisaje Protegido en los ámbitos administrativo, económico, social y cultural. 3. El Consejo de Participación del Paisaje Protegido de la Desembocadura del Millars se compone de 16 miembros, los cuales se relacionan a continuación: a) El Presidente nato del Consejo de Participación. b) El Presidente del Consejo de Participación. c) Un representante por cada uno de los Ayuntamientos cuyos municipios estén afectados territorialmente por el Paisaje Protegido. 12888 19 04 2005 DOGV - Núm. 4.988 d) Un representant de la Diputació Provincial de Castelló. e) Un representant de la Conselleria de Territori i Habitatge. f) Un representant de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació. g) Un representant de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport. h) Un representant de la Conselleria d’Infraestructures i Transport. i) Un representant de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. j) Un representant del Servei Provincial de Costes a Castelló. Demarcació de Costes a València. k) Un representant dels propietaris privats de terrenys inclosos en l’àmbit del paisatge protegit. l) Un representant de les entitats locals de regs vinculades a l’àrea. m) Dos representants de les associacions vinculades a la conservació i l’estudi de la natura o el patrimoni cultural. 4. President nat del Consell de Participació: De conformitat amb el Decret 264/2004, de 3 de desembre, del Consell de la Generalitat, pel qual es modifica la composició de les Juntes Rectores dels Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana, el conseller competent en matèria de medi ambient, serà president nat del Consell de Participació. Quan assistisca a les reunions exercirà la presidència de la sessió amb veu i vot, fins i tot diriment, i tindrà tots els drets i les obligacions que puguen correspondre a qualsevol membre del Consell. 5. El president del Consell de Participació. a) El president del Consell de Participació serà nomenat pel conseller competent en medi ambient, i el nomenament podrà recaure en un dels membres del Consell. b) En absència del president nat, les funcions d’aquest durant las sessions seran assumides pel president. 6. El secretari del Consell de Participació, que serà nomenat pel conseller competent en matèria de medi ambient, podrà ser un membre del Consell de Participació, o siga una persona al servei de les administracions autonòmica o local. 7. El funcionament intern del Consell de Participació es regirà per un reglament de funcionament que aprovarà el mateix Consell, la proposta del qual serà redactada pel secretari d’aquest. Fins a la aprovació del reglament expressat, el funcionament del Consell es regirà d’acord amb la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. 8. Per a la correcta execució de les seues funcions, el Consell de Participació podrà organitzar-se en les comissions que calguen. Amb caràcter permanent o temporal, aquestes comissions podran exercir per delegació del Consell, al qual donaran compte de les seues activitats, determinades funcions d’informe, proposta, assessorament i seguiment sobre matèries concretes de la gestió del paisatge protegit. d) Un representante de la Diputación Provincial de Castellón. e) Un representante de la Conselleria de Territorio y Vivienda. f) Un representante de la Conselleria de Agricultura, Pesca y Alimentación. g) Un representante de la Conselleria de Cultura, Educación y Deporte. h) Un representante de la Conselleria de Infraestructuras y Transporte. i) Un representante de la Confederación Hidrográfica del Júcar. j) Un representante del Servicio Provincial de Costas en Castellón. Demarcación de Costas en Valencia. k) Un representante de los propietarios privados de terrenos incluidos en el ámbito del Paisaje Protegido. l) Un representante de las entidades locales de riegos vinculadas al área. m) Dos representantes de las asociaciones vinculadas a la conservación y estudio de la naturaleza o el patrimonio cultural. 4. Presidente nato del Consejo de Participación: De conformidad con el Decreto 264/2004, de 3 de diciembre, del Consell de la Generalitat, por el que se modifica la composición de las Juntas Rectoras de los Parques Naturales de la Comunidad Valenciana, el conseller competente en materia de medio ambiente será presidente nato del Consejo de Participación. Cuando asista a sus reuniones ostentará la Presidencia de la sesión con voz y voto, incluso dirimente, teniendo todos los derechos y obligaciones que puedan corresponder a cualquier miembro del Consejo. 5. El presidente del Consejo de Participación. a) El presidente del Consejo de Participación será nombrado por el conseller competente sobre medio ambiente, pudiendo recaer el nombramiento en uno de los miembros del Consejo. b) En ausencia del presidente nato, las funciones de éste durante las sesiones serán asumidas por el Presidente. 6. El secretario del Consejo de Participación, que será nombrado por el conseller competente en materia de medio ambiente, podrá ser un miembro del Consejo de Participación, o bien una persona al servicio de las Administraciones Autonómica o Local. 7. El funcionamiento interno del Consejo de Participación se regirá por un Reglamento de funcionamiento que aprobará el mismo Consejo, cuya propuesta será redactada por el Secretario del mismo. Hasta la aprobación del expresado Reglamento, el funcionamiento del Consejo se regirá de acuerdo con la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común. 8. Para el correcto desempeño de sus cometidos, el Consejo de Participación podrá organizarse en las Comisiones que fueran necesarias. Con carácter permanente o temporal, dichas Comisiones podrán ejercer por delegación del Consejo, al que darán cuenta de sus actividades, determinadas funciones de informe, propuesta, asesoramiento y seguimiento sobre materias concretas de la gestión del Paisaje Protegido. Article 7. Finançament del paisatge protegit Per a la gestió del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars, el Consell de la Generalitat habilitarà els crèdits oportuns, sense perjudici de les aportacions materials de què puguen disposar els ajuntaments implicats i altres administracions o entitats, tant públiques com privades, interessades a col·laborar en aquesta gestió. Artículo 7. Financiación del Paisaje Protegido Para la gestión del Paisaje Protegido de la Desembocadura del Millars, el Consell de la Generalitat habilitará los créditos oportunos, sin perjuicio de las aportaciones materiales que puedan disponer los Ayuntamientos implicados y otras Administraciones o entidades, tanto públicas como privadas, interesadas en colaborar en dicha gestión. Article 8. Règim d’infraccions i sancions El règim jurídic sancionador en l’àmbit del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars serà el que estableixen els articles del 52 al 60 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Artículo 8. Régimen de infracciones y sanciones El régimen jurídico sancionador en el ámbito del Paisaje Protegido de la Desembocadura del Millars será el establecido por los artículos 52 a 60 de la Ley 11/1994, de 27 de diciembre, de la Generalitat, de Espacios Naturales Protegidos de la Comunidad Valenciana. DISPOSICIONS FINALS Primera Es faculta el conseller de Territori i Habitatge perquè, en el marc de les seues competències, dicte les disposicions necessàries per a l’execució i el desenvolupament del present decret. DISPOSICIONES FINALES Primera Se faculta al conseller de Territorio y Vivienda para que, en el marco de sus competencias, dicte las disposiciones necesarias para la ejecución y el desarrollo del presente decreto. DOGV - Núm. 4.988 19 04 2005 12889 Segona Aquest decret entrarà en vigor el mateix dia de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. Segunda Este decreto entrará en vigor el mismo día de su publicación en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. Tercera D’acord amb l’article 41, apartat 4, de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, el Pla rector d’Ús i Gestió s’aprovarà en el termini màxim de dos anys des de l’entrada en vigor del present decret. Tercera De acuerdo con el artículo 41, apartado 4, de la Ley 11/1994, de 27 de diciembre, de la Generalitat, de Espacios Naturales Protegidos de la Comunidad Valenciana, el Plan Rector de Uso y Gestión se aprobará en el plazo máximo de dos años desde la entrada en vigor del presente decreto. Valencia, 15 de abril de 2005 València, 15 d’abril de 2005 El president de la Generalitat, FRANCISCO CAMPS ORTIZ El conseller de Territori i Habitatge, RAFAEL BLASCO CASTANY El presidente de la Generalitat, FRANCISCO CAMPS ORTIZ El conseller de Territorio y Vivienda, RAFAEL BLASCO CASTANY 19 04 2005 0K 40 88,0 89,0 Quad ra í 78,4 82,7 80,9 d'Alma 87,8 la 87,8 As da nd o 54,0 mb la la 82,3 72,6 76,2 de 71,6 Mu 80,8 lons Dob dels ra Llop rete dels í Cam lí Mo l A-7 í Millars Llop Kv Kv lí Mo 400 mí Camí Cas l Ond 58,3 54.3 de Fundació Flors 63,9 Pesc adors 57,1 l'E CV-20 rm 1 Melilla 73,8 Ma dri ga l K.439 ita 52,9 69,3 Kv 52.7 a dels uello 66 62,2 4426000 Senda 76,0 73,6 73,4 46.2 64,1 67,4 2 54,2 47,7 65,9 46,7 46.2 67,0 b 3 58,4 Se rià el Corral Roig Todagrés Bellot la Bòvila 64,8 68,7 74,0 Cam 63,4 de 45.5 ny 56,6 lcam 61,7 p 47,6 52,4 í Mira 56,1 58,1 tils 51,8 59,0 Bello 59,0 Institut de F.P. Miralcamp 57,6 t 42.1 44,9 fàbrica de paper Camí Camí 45,6 Vila-real 42.8 Villarreal 85.9 48,0 el Poble Sec 52,8 54,9 58,5 62,6 56,9 743000 744000 K.440 Camí Betxí 745000 746000 ANEXO DELIMITACIÓN DEL PAISAJE PROTEGIDO DE LA DESEMBOCADURA DEL MIJARES Hoja 1 Escala: 250 0 250 500 750 1000 1250 1500 Meters 40.8 magatzems de taronja 53,3 els Evangelistes 747000 748000 Leyenda Límite propuesto Núcleos urbanos Límite municipal Vías de comunicación Curvas de nivel Caminos 4425000 69,7 Rà 4425000 de l Camí lju de Assegador í d'And l'A Cam 55.7 dri Ma l rià nd d'A de ny Se eal 63,2 79,9 da al mí de Ca Vila-r a 69,9 57,5 Molí Bisb de 68,6 r 73,5 Cuq a 58.0 62,3 ets g telló Pou del Pilar rn se de Camí del Fo As 73,8 Pantanet de Santa Quitèria Vell ga Ca 400 4427000 ls Vell 72,7 4426000 Ermita de San a 61,6 68,4 Camí 73,3 del Riu On Torre Selmo 72,2 Pescadors Kv 53.0 Vora s 4427000 Ond lar M a d r i g a l 77,6 79,3 bla 67,8 75,3 o ad m de cementeri 65,8 Camí Ra í e l 77,4 Kv ra m rs 67,0 62,2 ls Vo 58,7 Ca illa Mil 68,3 a de e Santa Quitèria u club de tenis 77,9 Miralcamp M telló K.438 73,8 íd u 74,2 Zirconio 76,1 66 Camí Ri ita í la Revolta de Roca a m 57.4 rm m 81,9 da M a d r i g a l 66 Riu l'E Ca Cas 73,0 78,8 79,1 Quitèria 61.6 de 57,4 Vo ra Vell de e l mí de 79,5 l Sen Ca 69,0 72,3 75,9 Cam í 83,7 85,0 ràdio 80,6 -real Onda de Séquia Major 81,8 75,8 Vila 88,5 Ca 62,3 Castelló de la Plana 8 km 77,6 de s d'Onda 65,8 Ri Vell bla 57,8 Santa 65,7 de 84,9 88,1 de am Camí del Mig mí Camí aR 62,6 Ca 81,0 Vor 67,6 Vila-real 1.5 km A-7 83,8 í de . 67,8 el Termet de m Kv 4428000 la Ganya Assut de Vila-real 77,9 bla 66,0 67,5 71,4 49,8 400 Mig Ermita de la Mare de Déu de Gràcia 47,8 Riu Molí Paquero Cam del 58,0 ra 79,5 lco Ca 65,5 Santa Quitèria 71,6 l'A Riu 83,5 92,4 Rambla Kv Camí 72,6 K.437 84,3 83,1 86,9 60,9 m 88,4 Finca dels Pobres 400 78,9 75,5 Madrigal ràdio 71,2 75,0 81,9 ra 76,1 el sub. 63,2 37,2 70,3 70,5 72,5 Onda a ros 70,3 72,4 83,5 77,6 Vo Muse Ra Vora e ra 68,2 Riu 94,7 Vo 71,6 74,6 la Florida Castelló 73,1 75,5 de í Finca dels Pelleros 64,6d 41,6 71,3 í rs 76,1 76,7 í 46,7 m 93,0 Cam Cam 47,0 72,4 77,9 Sega 82,0 Riu Milla Camí 66,3 44,5 73,0 72,2 Ca 4428000 dors 78,1 94,5 90,2 o 45,6 de 73,4 73,3 Car 87,5 Riu 96,5 K.436 76,6 61,6 ra Fond A n i m e t e s 61,5 l e s 63,2 67,8 lco sub. 77,7 78,1 66,0 62,2 l'A 80,8 71,3 76,6 84,0 89,0 ra 46,3 74,4 78,0 mí 68,6 de 92,4 Ca mí it 92,0 Vo la Llum de Tol Riu 64,4 Ca Ple 87,7 de 63,1 67,2 70,6 62,2 Camí 76,5 da ra mí 94,7 00,6 ros 51,6 80,4 80,8 Viu Vo Ca se 68,6 69,1 67,2 74,2 84,9 da 65,4 67,6 69,2 82,8 del 92,0 95,2 Sen 64,3 89,8 94,1 el Torrelló B e n a d r e s s a 68,2 A7 de r do ga se Fo 87,5 49,6 63,8 71,0 de Ra 63,1 65,8 57,1 lla 65,5 ra rera el Boverot 70,7 56,0 62,8 64,2 82,5 85,0 Sen 77,8 a Ped Vora 84,4 92,4 Rat 65,4 67,8 lco 88,8 94,3 97,5 la 63,3 71,0 76,5 76,4 í de 67,7 K.435 76,6 62,8 Cam 65,8 66,5 71,9 75,5 77,9 Pla 67,6 67,8 72,6 4429000 í 67,8 72,9 78,0 l'A m Rambl Ca 96,8 100,6 78,1 77,4 del de 93,2 72,4 77,4 79,9 89,7 100,6 s 86,9 86,5 95,9 la 78,3 79,5 65,3 % 103,2 72,4 75,3 79,9 í 81,3 66,9 res 78,6 79,4 Cam mí 67,8 1 km Ca 73,9 Llad 0 10 ta Co tlla 67,2 71,1 71,9 76,9 de Ra a 93,5 ig 70,6 73,0 Benadressa mí 78,8 78,6 ud nm 102,3 79,1 80,4 98,0 lar Ca tlla 78,0 70,6 75,4 78,6 Vi 98,3 d'E 3 Camí de la Ra 77,0 80,2 83,9 Boverot í K.434 67,7 Castelló de la Plana Cam 82,2 63,5 93,6 74,1 72,2 80,4 73,5 el Pla de Museros 80,6 96,1 71,6 77,9 75,2 81,7 82,2 101,6 103,4 400 Kv. 72,3 ssora 86,2 103,3 106,1 73,0 dels Ratlla 82,8 91,6 96,4 75,8 72,4 76,0 da la 78,9 ora 75,0 73,1 72,4 83,8 86,1 98,5 l'Alc 75,4 82,0 85,8 de 66,5 bla 102,5 107,6 104,1 4429000 78,3 Vila-real 7,7 km 83,5 82,5 76,4 4430000 Ram 4430000 Cam 92,8 Mas de Villaescusa a 189 75,8 74,8 77,1 82,1 98,2 -real 102,5 CV75,8 83,9 85,4 78,5 75,3 Mas de Petit la Vila 106,6 78,4 81,0 96,0 101,1 114,1 81,9 A-7 100 Cota nal Ca jar de Baix 86,2 88,0 91,2 98,2 79,2 78,4 76,7 3.5 km Vora 91,2 96,8 104,4 78,6 77,0 78,9 77,2 69,3 102,3 de Pou de Pere Pasqual 78,8 78,5 81,7 85,8 95,9 101,7 108,3 113,8 17,4 87,1 87,3 Castelló de la Plana 6 81,6 92,9 71,3 100,8 CV-189 ra 76,6 94,3 116,2 104,7 83,0 85,4 de Quad 111,4 80,9 85,2 Mas de Donyana 92,1 81,3 Sen 97,3 83,1 81,7 83,3 88,1 78,0 de 82,6 82,0 82,4 89,4 v l'Alcora 17 km 0K de del 93,0 40 84,9 4431000 95,5 82,9 86,4 Benadressa 98,0 Mas de Pessudo 93,2 7,2 82,2 85,1 100,4 77,6 87,1 83,5 85,4 96,6 83,1 84,7 B e n a d r e s s a ra Malvestit del 98,9 73,0 748000 84,9 87,9 93,0 93,1 138 Kv. N 747000 v la 75,0 115,4 116,2 746000 95,6 de na Ca nal Ca mb 100,4 nc 74,3 í 745000 rra m 96,1 75,7 Ra Ba Ca 120,2 123,6 4431000 744000 Co 743000 5,8 DOGV - Núm. 4.988 Quad 12890 19 04 2005 de lco Camí Rea 47.2 ra 47.7 cia ia lèn Va Se a jor n go d'Almassora % i Da o qu ia de Se er rc Te % Kv % 181 0 or ia Maj Séqu 66 ia Ma a r 66 ia u Pa nta Sa mí Ma Kv la 17,8 17,5 Sé qu 16,5 de lau Pa de ia qu Sé a nd Ta la de o a an Su bir les Nu de ia de Ca er rc Te qu u mí 21,9 18,4 18,7 Ca rn ència - Vinaròs iss ers 21,9 Sé No na olí l M rin 18,3 ia de 18,7 Ca dre ye Molí de Matella 21,8 e l C % 21,1 26,2 22,3 19.3 r de 24,7 C a r i n y e n a í de í de ls d Cam mí K. 3 Séqu mí 24,8 23,4 Ca 24,8 Cam Ca bir Su qu Ca Sé ia qu 23.8 Almassora 4,5 ekm la ny Sé 25.4 de Se rs rnis se ao an de ia les Nu Séquia la de arr oD art Qu % v r 25.1 les Solades 22,4 22.9 de Pa lau a Ma nd Se er m Ta de ny Jus 21.7 la S ny de Se er rc Te % s o Ca T a ní dedla a 24,4 Burriana 3,5 km o Riu 4423000 de la Burriana 3 km 26,7 Vora ers els Vintens 27.0 3 K. 60 í de 23,1 20,6 24,6 les Penyetes Ca mí de ls % 747000 748000 749000 750000 ANEXO DELIMITACIÓN DEL PAISAJE PROTEGIDO DE LA DESEMBOCADURA DEL MIJARES Hoja 2 Escala: 250 0 250 500 750 1000 1250 Meters Vo Carniss de 26.8 26.8 27.2 í de rs dels Mitjà Vila-real 3 km 31,6 Ca 24.2 u Nules 8,5 km Cam Milla 26.1 No a Cam 23.2 Riu u olí 0K No 22.1 re 22 olí 24.7 ed Séq lM lM san de 26.1 27.8 el Barranc de Pitoto de 26.5 ia de Baix qu ia 28.7 lC jor Sé K.4 el Xop de Nius de Ma a) 24.9 mí uia nd fàbrica de ceràmica 27.0 Ca 28,3 Nules 7.5 km mí ia bir Ta re 2 32,8 Ca qu ny 28.1 26.3 Vila-real 1,5 km ana (o de la ed C a r i n y e n a 1 Juss Sé N a an lC lte 29.4 Su 27.4 K.61 Estació de Vila-real 4 km Baix de ana y en ed rS rce Te ny qu s ule de Molí de la Roqueta 27,9 d'Alm asso ny de Se rre r ny de Se n go Se art Qu 29.4 qu 29.0 28.8 S a 24.4 27.5 no Sé 33.4 27.7 K. 56 Panyet dels Arbones era Molí del Pont del Corrent 30,8 30,8 CV - ia ed rS rce lla mí 40 ste 28.8 Ca Vo o rr de Alqueria de la Monja 33,1 de art Da Se Cant Camí Qu 30.7 185 Porcelanosa 31.3 er la 4424000 Sé r 40 CV- 35,3 31.0 Camí de 21.9 lC a Sé 31.0 K. 57 N-3 de Juss % % % Ma Ma ia la 32.2 37,2 4423000 ta 28.6 34.8 41.9 l de de 4424000 mí jor Ca dre N- 3 Almassora 4.5 km 37,3 fàbriques de ceràmica ço tra 31.1 e lC Instal·lacions esportives 37.0 N-340 En 30.8 32.1 de 39.9 4425000 31.4 mí K.58 K.5 Pont del Secanet Ca 34.7 72 28.4 i S o l a d e s 32.5 38.4 fàbriques de ceràmica -18 ta 33.3 Riu rd 25.1 Molí de Tatxes ra Jo Molí de Vernís 28.3 Vo nt Mar 24.4 de ne Sa la 25.8 mí Bo 34.9 de 23.0 í de Ca 42.7 K.62 í et re na m l e s og lR Ced de de mí el Muntanyar ta del Ca de mí 35.5 31.2 atà 24.5 Alqueria de Marín tra Ca En 35.8 Ca 41,2 la Molineta 30.9 CV r 31.4 32.5 33.9 lB la Molineta iu a R Ma el Quartó l'Estació 38.0 Vor la Ma na de uia í de 32.0 de 29.3 Partidors Reals 38.0 43,3 Cam 28.6 Cam 32.7 35.0 ia del Molí K.59 mí 40.8 jor depuradora rria ta 32.3 Bu ne la Llavanera 29.5 Séqu de Bo 23.9 29.6 33.0 Kv 37.2 na sora ia 2 39.6 de rd Te Jo lmas qu í 20 eny Sed nt í d'A 33.1 33.6 on Sa Seg de Sé s Evangelistes 36.4 Ca 39.7 m 35.5 Cam mí Riu 40.8 Camí 36.9 45.0 qu y ra Ca 85.9 24.8 27.5 Molí del Batà 40.4 Villarreal 32.2 Vo 42.8 -1 31.4 K.63 Séquia Major ar 31.9 Ma en 26.7 33.0 ia ed Salv l'Estret e 44,9 rs 25.2 Ca fàbrica de paper i lla 37.5 % rS de la Vila-roja uM íd me Pont 28.4 m Pri ulla 34.9 Ca 41.9 í de l 31.8 qu Sé 45.5 42.1 Cam 33.0 % 40.8 K.60 ass CV 39.3 35.3 Se ca rro la de í Ca m ny Ri y eG lló Fe ita rril Tra rm Sede n de ste 45.0 Camí d'Almassora 45,6 ot tera ina -V Ca qu Sé ia Major de qu ia d'A lm de as so Bu ra rria na ss ve l'E 46.2 31,5 cia CV-1872 a lon rce Ba -% qu Ca d mí 4426000 de 52.0 44.1 Santa Àgueda 46,7 Azuvi Carre ròs al mí Sé 42.3 er 25.0 35.4 37.0 ia Molí Bisb Ca la Maiorasga Vila-real la Bòvila Séq lèn cia 39.2 - Casa de les Reixes Sé K.64 28.6 31.8 Assut de Burriana Camí de Vora Riu Prim l'Arboleda qu ia Alm de C as aste so ra lló % Camí del Sé 45.8 46.2 36.4 39.0 la Foia 48.2 46.4 Kv 43.0 45.0 54.3 0 44.6 Kv 46.2 4425000 22 45.0 Sé 48.7 K.65 45.9 K.61 Fundació Flors Vila-real lèn de te lars 55.7 26.0 Molí de la Breva Almassora 33.5 Séqu l ga dri Mil 46.0 40 N-3 y da Riu 52.7 47,7 39.2 polígon industrial el Millars % a 35.4 58.0 la 400 Kv 31.4 33.4 43.8 47.0 Pamesa 58,3 4426000 Ca el Ramonet Molí Nou Séquia Major telló Pou del Pilar 66 29,8 31.8 ra Séquia Major 61,6 Ma de l'Alco Assut d'Almassora-Castelló Pont de Santa Quitèria 43.8 Cas 57,5 N-225 1 km 38.6 % 49.7 de On 62,3 mí Almassora 1 km Almassora 0,5 km 4427000 Pantanet de Santa Quitèria Vell Vo Mig Ermita de Santa Quitèria Camí 36,4 45,1 46.5 Vila-real 2,2 km % de del Ca 52.7 fàbrica d'esmalts Riu a 62,2 39,4 54,7 Castelló de la Plana 3,5 km Castelló de la Plana 3,5 km K.62 Cam í l Cam mí 53.0 Vora s 28,7 41,6 51,3 da la Viu la de Ond a de lar Pont de la Mallorquina K.66 53,1 ra mb Mil 67,0 47,3 í Rea l l'A bla rs 57.4 u 36,8 jor de Ram í Ri Riu 55.4 Santa Quitèria m i lla de 57,4 Vo ra Ca M 4427000 mí Ra u mí 46,1 51,0 % 58,7 61.6 Ri Ca 32,0 Ma Ca Ca 69,0 ll rre da bla 62,3 adre qu m 33,8 F Sé Ra tlla % ra Ra s Quitèria Santa 65,7 Séquia Major la dre ars e s 67,6 Vo 54,8 55,8 Hostalasso 67,8 e Viu dels íd íd Camí la Camí del Mig de 35,0 28 2 30,4 Lla 46,8 m m ls bla Ca 48,7 de am a aR 62,6 Ca nd Vor Se . 31,5 31,9 ra bla ra Kv 65,8 í Pou del Centenari 38,8 de 57,8 66,0 36,1 Va lco m 400 Mig í de 46,1 54,2 Camí Real l'A Cam del Cam % de Ra 1,6 41,9 28,0 29,1 29,7 CV- 18 í 65,5 Santa Quitèria 38,8 33,2 35,6 4428000 m Rambla Kv 752000 31,5 48,0 51,5 57,6 37,3 42,3 R a m o n e t e l Ca 400 amí K.63 sos 60,9 68,2 44,3 Va 57,2 ràdio 37,2 46,7 tlla CC Lladres sub. 63,2 34,5 FF 52,9 38,1 K.67 % ros dels Hostalas 70,3 751000 41,8 49,4 dels Muse da m 51,2 íd e la Ra 40 Camí e N 41,6 ora 4428000 64,6d Camí í 46,7 Ca 52,9 N- 3 ra Real lco Cam 47,0 750000 44,2 Sen 54,6 en l'A 61,6 66,3 ia M 749000 58,2 63,2 67,8 Séqu 748000 66,0 % 747000 12891 ra DOGV - Núm. 4.988 751000 752000 Leyenda Límite propuesto Núcleos urbanos Límite municipal Vías de comunicación Curvas de nivel Caminos 19 04 2005 mer 8.6 Cam la CV -18 72 de 3,4 ra 18.0 de Molí de Beltran inàs Cam às min 8.6 el Marjalet 3.1 Alqueria de les Ferreres 11.6 7.0 dels qu de Carniss ia lM No ers olí 3.6 Pau u í de Vora Cam í de la S ta. Cam 8.4 12.0 Riu Milla rs 13.6 8.2 7,4 ssa Ca rre te ra de Ca pa Cam í de la M ar 6,2 Escullera del Maso Ermita 9,5 Ermita de Sant Joan 7,2 3.8 í de Vora 5,9 Riu Riu 11,6 Riu de de mí 4,7 Mil lars 8,2 4,7 4,4 rs 10,7 5,4 mí Milla rra Ca Se el Ri u 10,8 Ca 16,1 7,3 Pla la d3,5e Torre 3,6 mí de Vo ra 4,8 nta Sa de mí Ca lP ala cie de ers iss l Pa lac iet l'Alter -18 9,9 4,6 3,1 5,5 CV 12,0 4422000 50 de Alqueries de Sta. Bàrbara Riu rn 3,3 a Ca rra mí Vor Se 12,8 ls 3,3 4,9 Ca 8,7 de mí í Ca Cam B à r b a r a S a n t a 17,8 7,1 t rs ou de lla mí 11,3 Mi lí N Ca 11,8 Riu Pa u o l M 4422000 Cam Riu Co Ca 14,5 15,0 Ca Vora 16,5 18,4 de í de la Camí de la Santa Pau rs se rnis Ca í de ls rra Cam Se 4423000 e Cam 12,2 17,0 17,5 mí 4,8 Santa 14,6 Bàrbara 15,6 3,0 13,2 15,4 8,2 9,4 13,1 T o r r e l a 4423000 íd 12.6 16.2 18,3 Torre la el Bosc 10.8 m 18.8 5,1 pa 5,4 7,5 5.2 ia de r de Ca tera 6,8 Mar de Pla el 6.3 Riu 13.1 Ca Séqu Ma la 9,0 15.2 6.0 la de 9.3 15.6 V i n a r r a g e l l 18,7 rre 8,9 Camí la Vila Moncarro 4.6 Vinarragell 19.3 Ca 11.7 4.2 21.2 22.9 4,1 la 13.2 Murg a onad de Vora Riu 12.2 18.5 8.4 21.7 les Palmeretes 7,2 ar tera Camí de Riu la M 13.0 nàs 21.6 í de 5,0 2,8 es Ca lera Mu 14.5 de 15.6 rs Cam sc 16.9 Camí Sé 22.1 lant 7,2 16.2 21.3 24.2 Col rre Vora el Xopar Ca í de 19.3 Riu Cami ana Juss ia Séqu Cam de 16.7 Vora 4,3 Alqueria de Collantes 4424000 í de 3,1 5,3 5,0 de Sant 22.7 el d'Ortega ta 7,8 Muscl ton i 14.0 An Riu Cam Milla ra de la Cas sole 12.5 de la Mar era Vo Camí A n t o n i inàs de S a n t 24.4 23.2 Riu u Molí del Pont del Corrent Pavos 9.1 18.1 Panyet dels Arbones era 24.9 de 3,0 Cam mí 4424000 4,9 Ca Cant 26.1 mí ans Torre iu a R la 26.5 Ca í Catal 3,9 4,9 el Partidor del Mig Carrete 11.8 Molí de Matella afel Pa i Vi 27.5 No felí Ben 5,0 20.9 21.9 olí í de Pla de la Vor Camí de B Camí de Ben afelí 17.7 Ermita de Sant Antoni 25.1 lM de l'O m # 3,8 Ermita de Sant Josep Molí de Tatxes de Camí 6,2 s 11.5 28.3 K.5 ia Ca Bena de mí 8.6 25.8 Pont del Secanet qu # 24.4 24.5 Sé Cam l'Ereta min Molí de Vernís talan Camí lera Camí de Benafelí 16.4 21.0 la Molineta a) 4,2 Platja del í de 29.3 Musc às Mar í Ca 6,0 21.6 23.0 í de # 4425000 28.6 Partidors Reals nd inàs 8.0 Ca ia l Sé ia del Molí Cam 4425000 de 3,9 Catalans qu 29.5 Ta Cam B a t à Molí del Batà tà Ba # # 8,1 24.8 27.5 la Llavanera la Molineta s # # 4,6 ra cle de Cam e l 8.5 16.4 a n # 5,9 Pal la de 9.3 13.3 31.4 Séqu 756000 8,0 Mu 18.8 inàs N 755000 8.4 a Caminàs Alqueria Blanca 32.2 31.9 754000 Cam la Vila-roja 4426000 753000 de Sant A 752000 9 4426000 751000 DOGV - Núm. 4.988 # 12892 Ca mí 5,3 11,6 de 12,7 la Ma 9,3 Forn de Huite r 4,4 m Pa í ue t de la Co ss a 12,7 de Ca Sa nta 10,3 Ca mí 11,3 10,4 les m 8,4 í d'E txe mí de Sa nta Pa u Ca Ca va rria 4421000 4421000 5,4 7,4 Peguntes 10,6 Mas Quemado 5,8 11,7 Ca mí de la Co ss 7,2 a 8,5 5,5 6,1 ia lí N qu ou Sé 6,7 m í d'E rria les va ro txe ue s Fig clé de d'U ra er 8,6 Ca te an 1 rre rre To Ca gr let an rja lM Ma Séquia del l de la de Ull Mo mí de Ca 4,3 2 a 9,1 de í m ra el Ra jolí de Ca 5,6 te Fig 4420000 rre 3 4420000 Ca la Co ss 7,8 ue ro í del qu ia Ermita de Sant Gregori lM ngra de Ma Sé qu ia de la No ner olí 8,6 Gregori l'Ermita de Sant 6,0 Sé del let a rja Ull ng Ma lafa u 8,8 To rre d'U clé s lí ny Pa el R el Calamó ajo de Cam la les Se de Riu Se c 5,7 de ny 8,2 Se Sé d qu 751000 752000 753000 754000 ANEXO DELIMITACIÓN DEL PAISAJE PROTEGIDO DE LA DESEMBOCADURA DEL MIJARES Hoja 3 Escala: 250 0 250 500 750 1000 1250 Meters 755000 756000 Leyenda Límite propuesto Núcleos urbanos Límite municipal Vías de comunicación Curvas de nivel Caminos