PFRIODICH QUINZENAL, ARTISTICH, LiTERARI Y ClENTÍFÍCH

PFRIODICH QUINZENAL, ARTISTICH, LiTERARI Y ClENTÍFÍCH
Any III
Barcelona
15 de D e c e m b r e
S U MAR I
T E X T . — CRÓNICA G E N E R A L ,
món
E, Bassegoda.
BATS, per Eduart
per
= NOSTRHS G R A -
Támaro.
= L A NIT
DE N A D A L k CATALUNYA, per
Balagner.
"^''''^"''W^^^^^^
II lili iiiiiiiii 1
Florejachs.
O B R A S D E LA ESPOSA DEL SENYOR,
per María
de BelUloch.
~
FAUST Y
KoMEO Y J U L I E T A , per Modest
=
Viciar
— AMARGOR D E LA V I D A ,
(poesía), per Llui^ Roca y
=
Ra-
SORTINT
DE LA V E R O L A
p e r Frederich
Rnhola.
rruRA, per Francesch
= L A ESCULPFayos.=
T A DE T E A T R E S , per
Pasqual.
=
A R N Ú S , per
Vidal.
(pOCSÍa),
joscph
REVISMaría
EXM- S R . I ) . EVARISTO
B.
Amigó.
~ GOMISSIÓ
G E N E R A L EXECUTIVA DEL MONUMENT
Á COLON.
fí.
=
B E L L A S A R I S , per
F.
= N O V A S . = L L I B R E S REBUTS.
G '.ABATS. —
AivNÚs. =
TEMPLE
LEEM
EXM. S R . D . EVARISTO
L A MARE D E D E U . =
Lo
DE L J NATIVITAT Á B E T H -
= BoN V I A T J E . =
ICONÍSTICA
PE LA N A T I V I T A T . = V I S T A D E B E T H LEEM
=
ÁNGEL
MASSANET.
=
LA
RATA.
CRÓNICA
GENERAL
A bolsa va anunciar
la baixa y '1 termómetro volgué seguirla.
A la estació de las boyras ha seguit la estació de
las neus. A Madrid asseguran q u e de molts anys á
aquesta part lo frct no s'
habia deixat sentir ab la
intensitat que en lo present.
U n a matinada, ó per n o
aventurar, u n dia, ja que
aquella es desconeguda de
molts en la coronada vila,
al despsrtarsesos habitants
Madrid e n t e r a p a r a s q u é s e pulta! baix u n a mortalla
de n e u . E n cambi en lo
Ministeri de la Guerra estalla un horroros incendi
que no deixá de ocasionar
algunas víctimas.
N o hi ha per que posar
l o crit al cel per los excessos del termómetro.
EXCM. .SR. D. EVARISTO ARNÜS
de 1882
N::m. 76
Ab una constanciade verdader enamorat cada any
se sel comportar de la m a teixa manera. Aixís donchs
no 'ns queda altre recurs
que pendrer contra d' ell
Jas precaucionsqueestigan
á nostre alcans. Desgraciadament no logra t o t h o m d'
aquesta manera evitar sos
terribles efectes y per aixó
es que P hivern compta a b
irreconciliables adversaris.
E n h o r a b o n a que '1 desitjen aquells que ben arrecerats en rica estancia y
al calor de '1 escalfa-panxas poden contemplar derrera deis vidres lo q u a dro verament poetich de la
naturalesa esmortuida; los
arbres sense sava y ab las
brancas despulladas, los
nius a b a n d o n a t s , lo cel
gris, y la neu cayent ab
m o n ó t o n a llanguidesa y en
bolvas tenuísimas; enhorabona que '1 desitje lo p o tentai q u e U necessita pera
cridar á son alcássar á las
mes espléndidas bellesas,
flors d' hivern q u e van á
perfumar sos aristocrátichs
s a l o n s , y quals favoi-s corren á disputarse en ells los
mes grans noms de la n o blesa , del talent y del capital
Pero al que sens pá que
donar á sos filis, sens abrich
y sens foch ab que retornar
los membres corgelats veu
avansar V hivern ab tot son
corteig de desolacions, n o
r hi volgueu en cap m a n e ra arrancar V elogi del h i vern; aixó sería fer cantar á
la víctima las glorias de son
butxí.
354
LA
L o s d i a r i s de Madrid venen plens de extensas
resenyas de lassoirées donadas per los mes ilustres titols de sa noblesa. E n cambi á las p r o vincias andalussas la miseria se va fent cada dia
mes general y son molts los infelisos á q u i
manca fins lo mes precis. L o gobern s' ha preocupai ja de la seva sort y está estudiant pera
presentarlo á las Corts u n projecte de lley
pera la introdúcelo Iliure de cereals, disposició que n o mereixeria sino alabansas á no
perjudicarse ab ella d' u n a manera molt grave
los interesos de altras provincias. Matar la
fam á unas provincis pera portarla á unas altras n o es demostrar ni molt talent ni m o l ta filantropía. Pero i s Iliure-cambistas h a n
decidit q u ' ab aquesta disposició se conjuravan
los perills de la fam y pues lo dijo Blas
punto
j'edondo. Y en cas de que lo resultat no sia lo
que ells prometen, mil altres panaceas los q u e dan pera curar tots nostres mals presents y venidors, puig en materia de cambiar d ' o p i n i o n s
ja sabemfins ahont arriva V escrupul deis afortunats deixebles del Cobden Club.
N o fa molt, ab ocasió de discutirse lo tractat
de comers franch-espanyol, menyspreavan los
interesos de la industria, sostenint q u e la agricultura era suficient pera constituir tota nostra
riquesa. Avuy dia h a n eliminat ja de la classe
deis agricultors dignes de ser atesos ais recolectadors de blats, no se sab per quins delictes.
Demá potser toque '1 torn ais cuUiters de vi
quals interessos h a n sigut posats per sobre de
tots los ahres per los Iliure-cambistas, de m a nera q u e d' eliminació en e l i m i n a d o s' arrive
potser al punt d e q u e T u n i c h medi licit de guanyarse la vida, sia '1 de anar á arrancar fosforita en aquellas célebres minas q u e tothom
coneix.
***
U n a altra desgracia pera la literatura catalana. A la mort de 'n Camps y Fabrés, h a succehit la d' en Roca y Florejach. Poeta deis m i llors q u ' ha produhit nostra renaixensa, en
totas sas obras s' hi notava u n sello dedistinció
q u ' acusava al h o m e de gust depurat y denotava al mateix temps q u e s' habia familiarisat ab
r estudi deis grans models. N o era menos apreciable com á h o m e ; era tot u n carácter y á son
entussiasme se deu q u ' Lleyda prengués part
també en lo grant moviment catalanista q u ' i n i ciá la r e s t a u r a d o de nostres Jochs floráis. EU
organisá los certamens de la Academia M a r i a na en los q u a l es admesa la llengua catalana y
p r o m o g u é la c e l e b r a d o d' altres concursos n o
menos profitosos pera nostra literatura
ILUSTRACIÓ
CATALANA
tencionáis, lo terror s' apodera del públich q u e
's trobava en la sala del O d e o n , precipitantse á
las portas q u e no podían dar sortida ais q u e
en ellas s' empentejavan. Los forts derribavan
ais débils y sobre d' ells passa van tots los demés
possehits d' aquesta febra salvatje que en ocasions com aquestas comunica á l ' h o m e 1' i n s tint de la vida. Sort q u e '1 conflicte dura pochs
minuts puig que d' altre manera las desgracias
haurian sigut molt mes considerables, com
succehí en lo teatre de Ring, de Viena.
A propósit del mateix llegim en un periódich
que '1 dia de T o t s Sants fou visitada per mes
de mitx milió de personas la tomba que guarda 'Is restos de las quatre centas víctimas de
aquell teatre y q u e u n a senyora alemanya, qual
fill morí en aquell terrible accident, s' entristí
tant al contemplar la tomba del ser q u ' habia
portat en sas entranyas, q u ' al tornar á son
hotel, va suicidarse, disparantse una pistola.
Q u i hi h a u r a á Barcelona que no haje senlit á en Planté, lo gran pianista, 1' artista corréete y atildat en tant alt grau, q u e logra fer
olvidarais n o m s mes ilustres del piano?
Los mestres mes grans de la miisica se poden
donar per ditxosoi al ser interpretats per m o n sieur Planté. Se necessita u n a i n t u i d o particular propia tan sois del verdader geni, pera
saberse tan perfectament identificar ab lo p e n sament del compositor. E n aquest punt potser
M. Planté n o te rival. Al escoltarlo en u n a
pessa de Chopin se percibeix la inspiració nerviosa y poética d' aquest célebre geni; q u a n i n terpreta á Beetthowen se '1 sent gran y Y esperit entreveu aquells cuadros idilichs de la
naturalesa en que s' inspira d' u n a manera t a n
sublime 1' insigne mestre; y q u a n h o fa ab las de
Gottschalk P a n i m a se sent d o m i n a d a per u n a
voluptuosa llanguidesa. E n cuan á colorista
M. Planté h o es de primera forsa.
Be ha fet donchs lo senyor Brugada en portar á son colysseu á tan gran artista i n t e r r o m pent encara q u e haje sigut per pochs dias la
monotonía deis espectácles, q u e desde comens
de la temporada nos venia oferint.
A Romea lo distingit director del Teatre
Cátala senyor Fontova volgué donarnos en la
nit de son benefici u n aproposit original seu,
segons acostuma d' alguns anys en aquesta
part. E n Fontova versifica molt discretament, y
en aquestas joguinas fetas aposta pera l l u h i r sas
notables qualitats d' actor comich, se fa ab molta justicia aplaudir de t o t h o m .
A c t u a l m e n t L A ILUSTRACIÓ CATALANA estava
esperant d' ell u n trevall, per cert necrológich,
referent á un gran artista de Lleyda y ab qui lo
distingit metje-poeta estava unit ab llassos de la
mes leal amistat.
N o limitarém á aquestas ratllas lo recort de
L A ILUSTRACIÓ á son m a l a g u a n y a t c o l a b o r a d o r ,
y r e s e r v é m per u n altre n ú m e r o 1 ' h o n r a r l a mem o r i a de 'n Roca y Florejachs d' u n a manera
molt mes important.
E n t r e tant, enviém á la familia del difunt
poeta y especialment á laseva viuda, 1' expreció mes sentida de nostre dolor, en n o m propi
y en lo de nostra Redacció.
U n drama verdaderament terrorífich há tingut Uoch en nostre teatre del O d e o n . N o es de
aquells q u e en aquest colysseu solen representarse á quarto V acte. Desgraciadament lo drama h a s o r t i t molt mes c a n ja q u e ha causat u n
m o r t y feridas mes ó menos graves á varias
personas.
Ais crits de foch, donats per alguns mal i n -
Tom III
Las horas se desusaren rápidas sentint t o t h o m al abandonar lo Dándolo lo pesar q u e
s' ha de sentir al despertar d' un somni v e n t u ros que nos ha entretingut durant una nit. Q u i
en la del 2 de Desembre n o ' s trováen lo m o n i tor italiá ja no te dret de comptarse en lo n ú mero deis felissos.
La festa del Dándolo no fou altre cosa qu^
una proba manifesta del agrahiment de Italia
por la espléndida acullida q u e Barcelona d i s pensa ais delegáis que vingueren a q u í á asistir
á la colocado de la primera pedra del m o n u ment á C o l o n .
Los llasos de g e r m a n d ó entre Espanya é Italia se van cada dia estrenyent mes y mes y la
bona amistat que una y altra 's portan se posaren
ben be de manifest en la ocasió avans dita y a b
motiu de las desgracias que^respectivament h a n
afligit á u n a y altra.
U n a artista compatriota nostra, interesada
també per la sort deis inundats d e l ' Alta Italia, ha alcansat u n a senyalada ovació en la fund ó q u ' ab tan benefich objecte va donarse en
lo Teatre Francés de Niza. N o s referim á la
senyora de Senespleda, q u e cada dia va fent
mes sensibles progresos en la via del art. Arribada expresament de Milán, feya dos dias, per
pendre part en aquella funció, estudia ab l a
p r e m u r a q u e '1 temps exigía la part de Lucia,
de r obra de Donizzetti, en la q u e sorti c o m pletament ayrosa. U n periódich d' aquella c i u tat afirma q u e la Senespleda ha millorat notablement de tres anys á aquesta part; sa veu h a
aumentat de v o l u m , las sevas notas agudas s'
alsan sobre las de las massas ab facilitat d' emissió y son timbre es purisim.
Felicitem á la Senespleda per 1' exit q u ' acaba d' obtenir, que h a de ser lo preludi d' altres
molt mes importants si persevera en lo camí
del estudi, únich que pot arrivar á fer fructificar qualitats tan recomanables c o m í a s sevas.
Realment es mes q u e sustanciós 1' estil adoptat per los socialistas de Monceau-les Mines.
E n u n pasquí fixat á la porta de la casa del Director deis trevalls de Saint Pierre, entre altres
cosas, se diu lo següent:
«Vetaquí nostre primer saludo. Quan vas arrivar á
encarregarte de la direcció portavas esclops plens de
palla. Avuy xuclas la sang deis esclaus que trevallan á
las tevas ordres. Nostre segon saludo, no será ab la
ploma, sino ab plom y dinamita. A tú y al teu amichos
condemném á ser degolláis; deis caps ne farém saisitxas pera fer íevenlar ais gossos, ab ton greix untarém
las rodas deis carros y de ton eos ne farém menjadora
pera 'Is porchs. Sois esperém pera degoUarvos lo dia y
1' hora de la revolució. ¡Visca la Internacional! Te d o ném vuyt dias pera desocupar ta casa y desapareixer.»
T a m b é fou notable la festa del Dándolo.
La oficialitat d' aquest acorassat de la m a r i n a
italiana, q u e d u r a n t alguns dias fou visitat per
mils de barcelonins, tingué la felis idea d' organisar u n a brillant soh'ée á la cuberta del mateix, convertida en u n esplendit pabelló en q u e ,
si s'hi feya notar un bon gust del totesquisit, en
cambi no deixaba de r e u n i r cap de las comoditats q u e en altre siti mes á propositTíaiirian
pogut exigirse.
La cosa seria risible si n o hagués tingut las
tristas conseqüencias q u ' h e m degut lamentar.
Si be es veritat q u e á mes de quatre caps c a lents los foren necessarias algunas dutxas pera
curarlos de sas manías, n o h o es menos q u e á
alguns altres, que res teñen de boig, los convindria altre tractament molt mes enérgich pera
remey de sa malaltía.
Festa mes poética no podia desitjarse y en
ella sois hi hagué q u e lamentar lo crú de la est a d o , lo cual n o hablan de poder evitar sos organisadors, y q u ' obliga á las damas á presentarse ab vestit alt, fent q u e sois en bosqueig se
poguesen admirar sas magnificas gargantas q u '
aparexian com mitx esfumadas entre u n a atmósfera de glassa y musselinas. T a m b e foren suprimidas las quas que tan h a u r i a n contribuhit
á realsar las formas esbeltas de las gentils barceloninas, en rahó ab lo dificil q u e s'hauria fet
lo viatje al Dándolo ab aquella impedimenta.
A Buda-Pesth va celebrarse u n concurs d e
donas hermosas en lo qual obtingué '1 p r e m i
la q u e "s deya Cornelia Szckely. L o s r e t r a tos q u e d' aquesta bellesa h a n arribat á nostras
mans nos h a n acabat de confirmar en alió d e
que res hi ha escrit en materia de gustos, p u i g
en nostre concepte n o resulta gayre mes afavorit lo rostre de la q u e fou proclamada reyna d e
la bellesa, q u e lo n o m de la mateixa, de sobras
anti-artístich.
Tom 111
LA
U n altre concurs per lo mateix estil s' ha i n n a u g u r a t á N o v a - Y o r k y en ell preñen part
c i n q u a n t a noyas de las mes hermosas que han
acudit al reclám de un a n u n c i publicar per lo
propietari del M u s e o . La exhibició d u r a r á tres
setmanas desde la u n a á las sis de la tarda y
^esde las set á las n o u de la nit. D u r a n t aquest
t e m p s cada una de las personas que visiten lo
local tindrá dret á depositar en una u r n a una
papeleta desigiiant, q u a l es, en son concepte,la
•dama que mes se distingeix per sos atractius.
Las u r n a s estarán tancadas y segelladas y baix
Ja inspecció de tres individuos de la prempsa
Jocal.
La ninfa q u e , passadas las duas setmanas,
•obtinga lo major niimero de vots en son fav o r será declarada la mes hermosa deis EstatsU n i t s , amen de lo qual reberá un premí c o n sistent en roo duros en or, la que segueixe en
•número de vots ne reberá 5o y 25 la tercera.
C o m á compensació—y aixó es á nostre entend r e un finíssim epigrama—la c o m p a n y í a de máq u i n a s de cusir de H o w e ha enviat al Museo
u n a valiosa m á q u i n a de cusir á la q u e r e s u l t i
m e n o s afavorida per los vots deis concurrents.
P e r altra part la Brooklipha
Turnitiirey
Company ha oferit u n joch de mobles, un h e r m ó s
c o l u m p i y una taula pera que sian distribuidas per lo j u r a t , segcns son criteri, si 's d o n g u é s lo cas, de que obtingués lo favor p o p u l a r
a l g u n a de las donas menos h e r m o s a s .
H e u s e a q u í una clase de concursos que per
mes de quatre t e n d r á n i n c o m p a r a b l e m e n t mes
atractius q u e ' l q u e a q u í á C a t a l u n y a celebrém
á cada dos per tres. E n t r e a d m i r a r u n perfil
correctíssim qual puresa de líneas nos recorda
las obras maravellosas deis cisells grechs ó escoltar una oda a b u r r i d o r a d' aquellas á que 's
referia lord B y r o n en son i n n i m i t a b l e D. Joan,
la elecció no pot en cap m a n e r a ser d u b t o s a .
***
W a g n e r acaba de vendré la propietat de sas
o b r a s musicals á u n editor de M a g u n c i a , p e r l a
r e n d a a n u a l de i 5 o , o o o marchs, q u e en m o n e da espanyola venen á ser 3o,ooo d u r o s , cantitat que dit editor ha de pagar t a m b é á sos succesors, d u r a n t un período de 3o anys despres
de la seva m o r t .
R e a l m e n t sabia '1 que 's deya lo que califica
al gran mestre a l e m a n y , de músich del pervenir.
RAMÓN E . BASSEGODA.
NOSTRES
GRABATS
EXCM. SR. D. EVARISTO ARNÚS
Vegii la página 366.
LA MARE DE DEU
Segons diu acertadament Mr. Martigni, en sa magnífica obra Diccionari de las antigüetats cristianas; no hi
ha pas figura després de 1' imatje del Salvador, que mes
s' haja reproduhít. que la de la Verge María. Anyadínt
també, que segons las paraulas de Sant Agustí, no posehim pas cap ímatge auténtica.
Las pretesas imatgespintadas per Saní Lluch, qui segons las noticias mes certas era metge y no pintor, no
poden clasificarse baix lo dít concepte, sino que apar
foren obra d' un pintor italiá del sigle xi, anomenat,
Luca Santo; ó segons altres entenen d' un pintó del sigle V anomenat Lluch.
A las Catacumbas de Roma, se troban diversas pinturas representan! la Santa Verge ab son fill, unas vegadas portant un vel sobre lo cap y las espatUas, com á
signe de sa maternitat, y altres,sens vel, encara q u e a b
son fiU soWe sos genolls, com designant mes particularment sa virginitat.
Nestori, Patriarca de Constantinopla, impugna en lo
sigle V, lo títol de Mare de Den, ó en grech Thtotocos, que desde antich se venia donant á la Verge Mafia, y reunit per aquest motiu á Epheso, lo tercer Concili universal ó Ecumenich, 1' any 431, aquest aprobá,
sostingué y confirma, lo esmentat títol dsMarede Deu,
ILUSTRACIÓ
CATALANA
que ha seguit tributantselí sempre per tota ¡'iglesia cristiana.
Segons Nestori lo Verb diví, no había sofert, ni mort,
ni resucitat; sino unícaraent Jesu-Christ, distíngínt per
lo tant entre sa humanitat y divinítat, de manera que
segons tal concepte, Jesucrist no hauría sigut Deu, y María solament seria Mare de Christo.
Presidí lo cítat concili d'Epheso Sant Cirí!, patriarca
d' Alexandría; aprobaren la referida definició y condemnaren los errors de Nestori 198 bisbes, lo día 22
de Juny de 4 3 i , y aprobá los actes del concili lo Papa
Sant Celestí.
Aumentaren desde la citada definició del concili, las
imatges de María ab son fill sobre lo pit ó sobre los
genolls, essent la generalitat de tais imatges pintadas,
y lo nom de Mare de Deu, estés per tota la cristianítat
fou prodigat a María en tota mena de documents solemnes.
Es de notar n' obstant que entre las nacíons llatínas
mes vehinas nostras, ha predominat com á general denominació la de Nostra Senyora y que especialment en
tot 1' antich regne d' Aragó ha predominat generalment
lo títol de Mare de Deu, qual sublimítat queda compresa per sa sola enunciacíó.
Aquest títol ha donat lloch á la creacíó de la nmltitut
d' imatges que veyem esparramadas en nostres antichs
santuarís; en lo temps del renaixement de las arts en lo
segle XVI, inspira á Rafael quals creacíons emularen las
de Fra Angelích y apenas han sigut igualadas, y avuy
día diferents píntors y esculptors han tractat de produhir una obra mestre inspirantse en lo mateix asumpto.
Entre ells Gustavo Doré, ha creat lo mjgnífich grupo
que avuy oferím á nostres suscriptors, ab ocasió de las
festas de Nadal, obra verament inspirada que tradueix
bel' idea del gran mifiteri efectuat ab lo naixement de
Jesús, desde qual moment María queda constituida Mare de Deu.
LO -NEN JESÚS
L' esplendorosa escola espanyola, escollí com un de
sos asumptos predílectes, la pintura del nen Jesús en
diferents moments de sa primera edat.
Zurbaran, que solía oferir marcat realismeen sos quadros, escollí lo moment en que Jesús dorm y lo posa
dormint sobre la creu, damunt de la que té estés un de
sos brasos, havent caygut de son cap la corona de espinas.
L' infantó dorm ab tota tranquilitat y descans, mes
lo tetrich fondoy los esmentats Instruments de martiri,
son prou pera donar á entendrer lo pervindre que 1' espera, tot lo que fa aquesta pintura notable y digne, corresponent pet lo tant á la talla y distingit nom de son
autor.
LO TEMPLE DE LA NATIVITAT A BETHLEEM
Los cristians del sígle primer, quan encara existían
testimonis presenciáis del naixement y vida de Jesucrist,
entre los quals se contava Sant Evaristo, que fou Papa
I' any 100, edificaren sobre la mateixa gruta del naixement, un temple que destruhí 1' emperador Adriá 1'
any i35, voltant aquell venerat lloch de un lucus ó bosch
sagrat dedicat á Adonis.
En la segona centuria, no sois Justí, sino també Orígenes, donan viu testimoni d' aixó; y V any 327 santa
Helena purifica aquell sagrat_lloch, comensant l a s u m p tuosa basílica que termená son fill 1' any 333, y restaura
Justíniá I' any 63o.
Tota descripcíó que pogues ferse de aquest temple, está de mes, vist lo bonich grabat que avuy publiquem, y
segons pot notarse fácilment, té tota la pompa y estil d'
ornamentado oriental, essent son punt principal 1' ábside que forma la propia cova de la natívitat, de que parlarem en lo pasat any.
BON VIATJE
QUADRO
DE
G.
FAVRETTO
Aquest bonich quadro de G. Favretto, reproduheíx
una de las interessants escenas que poden veurers sovint á Venecia.
Una de sas numerosíssimas góndolas, després d' atracar al peu del llíndar de la porta d' una de las antigás
casas de la Uacuna, ha embarcat una elegant dama que
surt á llunyá viatje, mentres tres personas amigas de
la casa que deíxa, restan en lo llíndar despedintse de
ella fins que la descubreixen, augurantli lo « bon
viatje.»
Es felicíssíma 1' execució d' aquest quadro y 1' autor
coneixedor á fondo de son país, 1' ha exornat ab totas
las partícularitats y bellesas que sois éll podia coneixer. Per tais motíus crida vivament V atenció á 1' Exposició de Milán, y lo grabat que avuy publiquem dona
del mateix complerta idea.
ICONÍSTICA DE LA NATIVITAT
Estudiada la gran escena del naixement del Redemptor en las mes antigás fonts, han sigut reconegudas las
celebres pinturas de las catacumbas, y allí entre los di-
355
ferents lineaments que portan senyalats vestígis del paganisme, han sigut troDats repetidament reproduits, los
asumptos referents al naixement de Jesús y mes particularment á I' adoració deis Reys d' Oríent.
Reprodueix nostre grabat alguna d' aquestas escenas
estudiadas magístralment per M. de Rossí, y entre ellas
la del núm. i existent en lo cementírí de Priscíla, representa mes concrctament lo naixement, puíx en eila
apareix sola la Verge Maria'ab lo nen Jesús; essent segons s' opina la figura inmediata la del profeta Isaías que
senyalá 1'este! que ell consigna que anunciaría lo naixement del Salvador.
Los díbuixos núms. 2 y 3 representan 1' adoració deis
Reys figurada en diferents llochs de las mateíxas catacumbas de Roma, y sa sola vista demostra 1'interés que
mereíxen aquests antíquíssims monuments, tots de similar factura, mes de desigual mérit y de notable espresió, fidel trasumpto per sa composicióy simplícitat
de I' estat de I' art en aquells prímers sígles del cristianisme.
VISTA DE BETHLEEM
Bethleem, la petita ciutat deJudá, asentada e n u n a r e duída altura y esparramada per 1' accidentada vessant
d' una montanya, ab sos horts, figueras y oliverars, ab
sas casas blancas, y ab sos terrats plans, presenta un
peculiar aspecte propi d' aquells paissos orientáis ahont
lo sol brilla ab particular esplendor.
Descríu perfetament lo Sr. Rada y Delgado aquesta
antiquísima ciutat y sos envoltants, fent menció del sepulcre de Raquel y de las ruinas de Rama. Antigament
Bethleem fou anomenada£)7/»-<3tó, que significa la fértil,
y posteriorment prengué lo referít nom, que vol dir: térra de pá.
Aquesta fertilitat del terreno, está ajudada principalment per I' industria deis betlemítas,que han formatab
pedruscall diferentas méselas pera contenir, 1' esllabíssament de las térras, y aíxis aquesta producció queda
asegurada y aumentada.
L' aspecte interior de la ciutat es alegre y placentery
sos habitants, cristians en sa major part, son de bon tráete y vesteixen ab curíositat. Las donas especialment,
portan una túnica fins ais peus, apretada á la cintura
per medí d'una faíxa de colors. Portan sobre lo pit una
especie de peto quadrat ab sarrells y brodats y damunt
vesteixen un jech obert y brodat de Uargaria un xich
mes avall de las caderas, ab manegas que no pasan del
colze, per sota de las quals surten las folgadas y a m plíssimas de la túnica. Cobreix son cap un estrany tocat en forma de sístellet voltat de telas retorsadasab d i ferents monedas penjants que també adornan lo cordó que sosté aquest tocat pasant per sota la barba; y
pera sortir de casa preñen una toca ó cufia blanca, ab
franjas y adornos unas vegadas y altres Uisa, subjectada també sota la barba y cayent per las espatllas fins
prop de la cadera.
A la entrada d' aquesta ciutat se trobava lo kan ó diversorium ahont busca en vá acoUiment la sagrada familia que acudía pera la formació del cens ordenat per
1' emperador August, y se refugia en consecuencia dintre una de Us mollas covas que 's troban en los entorns
deBethleem, verificantse alli lo naixement de Jesús.
B. ÁNGEL MASSANET
Ab tot y trovarse al comensament de sa vida artística lo tenor Massanet ha fet lo que no han co»seguit
molts artistas líríchs ja envellíts en lo proscení; ferse
aplaudir d' un públich tan poch tolerant per lo que 's
refereix á deixar passar la mítjania, com es lo que
acostuma assistír al Real de Madrid, intolerancia per
altra part ben justificada, puig la crescudíssima subvenció qu' aquell coliss^u reb del gobern 1' inhabilita pera
presentar artistas que no sian de tot punt aceptables.
En Massanet, com acabém de dir, ha lograt ferse
aplaudir en lo Teatre Real de Madrid y s' ha fet aplaudir no d' una manera vergonyanta y servil; en I' ovació
qu' allí va obtenir en Massanet la claque no hi tingué
la mes petita part, puig que ab tota veritat pot dirse
que fou tan espontánea com merescuda.
Prova irrecusable de que aíxís sigue fou la acullída altament satisfactoria que la critica de la coronada vila,
dispensa al jóve artista en aquella ocasió. Un periódich
tan autorísat y de tanta circulació com El Liberal
parla d' en Massanet en termes altament encomíastichs,
y en veritat que per ferho aíxís tenia rahó sobrada,
puig tan sois essent artista de debo podia salvarse qui
tenia 1' atreviment de debutar en un teatre de 1' importancia del Real. Perqué es precís fer constar que fou la
nit de son debut aquella en que en Massanet, fent u n
acabat Rambaldo, logra ferse aplaudir tan calurosament
del públich de Madrid.
Y a r a ab motiu de publicarse en la plana 340 lo r e trato del jove artista, aném á donar alguns datos biográfichs, que ja 's compren que serán poc'hs tractantse
de qui 's trova encara en lo comens de sa carrera y que
extractém en sa major part d' una revista de teatrcs p u blicada en El Liberal
356
LA
LA
MARE
DE
ILUSTRACIÓ
DEU
—
CATALANA
ESTATUA DE GU.ST, VO DOHÉ
Tom ill
Tom III
LA
LO
LO T K M P L E
NEN
JESÜi
ILUSTRACIÓ
—
D E LA NATIVITAT
CATALANA
QuADRO DE ZURRARAN.
Á BETHLEEM
-
DIBUIX DE MELE^DE
riBWX DE R. VELAZQUEZ
357
358
LA
En Massanet nasqué en Manacor, poblé de 1' illa de
Mallorca, en i858; fiU d ' u n a familia de posició bastant
regular, estudia segona ensenyJnsa fins á conseguir
lo grau de batxiller quan comptava i5 anys. AUavors
lo seu pare que 's trobava ja en una edat molt avan•sada lo crida á son costal pera que 1' ajudés en la administració de son patrimoni, cuydant de las térras que
formavan 1' hisenda deis Massanet. Fou allavors que
comensá á manifestarse la vocació artística del jóve,
puig los que podian sentirlo comptavan maravellas del
gust y delicadesa ab que en Massanet entonava aquellas magníficas cansons mallorquínas que may oblida
qui un cop ha arrivat á sentirlas, tanta es la riquesa de
sa melodía ab que tan fidelment s' interpretan Jas frasses de la Uetra. Pero encara allavors no poseía la mes
petita noció de solfeig, aixís es qu' encoratajat per los
concells de bons amichs y responent també ais desitjos
que feya temps acariciaba resolgué consagrarse á la
carrera lírich-dramática tan ocasionada á destorbs y
entrebanchs per los que no logran sortir de la esfera
de lo mitjá. Los senyors Capo y Quegles foren los que
guiaren los primers passos d' en Massanet en 1' estudi
del cant passant al cap de cinch niesos á posarse baix la
direcció del reputat aficionat don Jaume Escales, que
prompte sapigué treurer tot lo partit que debía de son
jove deixeble. No sigueren pochs los profits que de tal
ensenyansa reporta en Massanet, de tal manera qu' al cap
d' un any habent tingut ocasió de sentirlo lo mestre
Goula, gloría de Catalunya, acepta gustosissim 1' encárrech de perfeccionarlo, y tais degueren ser los esforsos que mestre y deixeble degueren posar en ¡och
pera lograr son objecte qu' un any y mitx sigue prou
pera q u ' e n Massanet se sentís ab forsa suficíent pera
sufrir lo veredícte del públích d ' u n teatro de 1' importancia del Real.
Lo que val en Massanet ho sab també lo públích de
Barcelona, puig no son pocas las ocasions qu' ha tingut
d' aplaudirlo en lo teatre del Bon Retiro, distingutintse
entre altras obras en La Favorita en que ha cantal
un Spirito gentile d' una manera acabada. Actualmenl
se trova á Reus, en lo teatre recentment inaugural,
ahonl logra ferse aplaudir tant com á Barcelona.
En Massanet es una verdadera esperansa del art y
estém ben convensuts de que sos triomfs no han de
quedarse en los qu' acabém de manifestar, puig ab perseverancia y estudi té medís suficíents pera figurar dignamenl al costal deis millors qu' avuy irepitjan las" tañías del prosceni.
LA RATA
QUADRO DE
MME.
ANTIGNA
Aquest bonich quadro de genero té son principal merit en sa senzillesa. L' entreteniment de dos germans
que están juganl ab una rata subjectada per la cua á la
trapa d' una ratera, es per ells un singular motiu de
distracció y per son germanet mes xich objecte de alegría y admíració.
Madame Antigna ha imitat ab aquesta obra las bonas
composicions de 1' escola holandesa, possant de relleu
aquestas hermosas escenas familiars, que tant joch donan á 1' imaginació de 1' artista y que tan complau admirar per la bona dísposició de las fignras y en general
per la correcta y minuciosa execució de tota 1' obra.
EDUART TÁMARO
LA N I T D E N A D A L Á C A T A L U N Y A
I
\m com r autor d' aquestas ratlJas n o viu
ja d' esperansas sino de recorts té
• sempre alguna cosa que contar pera delit ó
ensenyansa del jovent. E n 1' época á que 's rem o n t a n mos recorts, Barcelona vivia tancada
estretament, empresonada mes ben dit, derrera
sas m u r a l l a s y c o n t r a m u r a l l a s , de fossos y contrafossos, de sos redactes, empalissadas, torreons y p o n t s llevadissos, lo qual li donava tot
r aspecte d' u n gran castell feudal. Y com q u '
era ciutat q u e d' antich tenia fama per lo carácter b r a u y s o m o g u t de sos habitants, n o b l e ment afectes á conservar las honradas Iliberals
tradicions deis avis, á un costat hi veya aixecarse la Ciutadela y '1 F o r t - P i o , al altre M o n juich y en los dos extrems de sa celebrada
R a m b l a las Dressanas y Canaletas, fortalesas
totas erissadas de canons apuntats sempre á la
ciutat.
N o poden formarse idea de lo q u ' era B a r celona, aquells que la vehuen avuy extendre y
ILUSTRACÍÓ
CATALANA
arribar fins á las vehinas m o n t a n y a s per medi
d' ampies carrers é inmensos y sumptuosos
barris de casas y palaus. Era camp tot lo que
avuy es Ensanche y nova Barcelona. Desde la
ciutat antiga fins á.\aBona A^oi'íi,fins al mateix
Tibi-Dabo, fins á las ruinas del antich palau de
Bell Esguart,
castell u n dia deis comtes de
Barcelona, avuy se pot anar en trajo de visita,
c ó m o d a m e n t , per espayosos y ordenats carrers
que las botigas a n i m a n , que las casas e m b e Ueixen y que '1 gas i l u m i n a . E n altra época
una excursió al T i b i - D a b o era un v i a t j e y á vegadas un viatje perillos. Com sa fasomia, Barcelona ha m u d a t també sas costums.
N o sé si alguna de las que vaig á recordar se
conserva encara; pero á las horas, q u a n jo era
jove, lo dia de Nadal y 'Is quatre que '1 precedían ho eran d' alegría, de festa, d' animació y
goig pera la q u e llavors se deya ciutat deis
comtes. La població tota 's vestía de gala convertinse en una gran fira. Desde '1 Portal N o u
al de Sant A n t o n i , desde 'Is portáis del m a r
fins al pont llevadís del Ángel, ja desapareguts
avuy, tot era vida y bullici, moviment y sor o l l ; era alió u n a gran exposició y un i n m e n s
mercat en que tot se manifestava y 's venia tot,
desde '1 travall mes rich y la joya de mes preu
fins al mes rústech test y '1 mes h u m i l trasto.
La multitut elegant, lo bon tó barceloní, se
dignava embellir ab sa presencia '1 glacis de la
Ciutadela, a h o n t era '1 gran mercat deis galls y
ahont era t a m b é clássica y tradicional costum
trasladar desde '1 dia de Sant T o m á s lo passeig
que en las demés festas del any pertanyía per
dret inconcús á la R a m b l a ó á la muralla de
M a r . Las botigas se presentavan enlluhernadoras de luxo y bon gust, y rivalisavan entre ellas
pera oferir y ostentar mellor ais ulls deis passejants sos géneros y productes, las obras admirables del art y de 1' industria.
E n las plassas de Sant J a u m e y del Ángel s'hi
colocavan las paradas de pisa y cristallería; los
estrets y torts carrers de la Bocaría y del Cali
amagavan los vells m u r s de sos antichs y venerables edificis darrera 'Is extensos cortinatjes de
p u n t a s , telas, vestits, mocadors, cintas, tot ab
gust y artísticament entrellassat; lo carrer de 1'
Argentería eslava e n l l u h e r n a d o r d' or y plata ;
en la plassa de Santa María hi havia las tendas
y caixas de j o g u i n a s ; tots los demés carrers y
plassas se presentavan també de fira y de m e r cat, y era cosa de veure per entre la m u l t i t u t
que tot h o u m p l í a com creuhava desperta y
alegre 1' ayrosa pagesa del plá ab sas faldillas
mitx-curtas, sas polidas xinetlas, son mocadoret d.' anticúelas y 1' inseparable cistell de vímets al seu n ú y ben tornejat bras. Arribava a b
tot aixó la vigilia de N a d a l , y ab aquest dia s'
acabava la fira, que anava á m o r i r d u r a n t la
vetlla en los mercats del B o r n y de la Bocaría
ab la venda de que-viures pera 1' endemá, en
qual dia aquests mercats estavan tancats á fí
de q u e la festa pogués ser complerta.
E n 1' época á que alcansan mos recorts, quedavan encara reminiscencias de mes antigás
usansas, d' aquella época en que '1 dia d é N a dal era anunciat per alboradas de porta en porta, al só de tabalets y violins d u r a n t aixó tot lo
mes que precedía al aniversari del Naixement
del Senyor.
Ab la Nit de N a d a l paravan los odis y r e nyinas de familia, que 's r e u n í a fraternalment
al voltant de la taula, presidida pe '1 mes v e l l ;
y á tal costum fa referencia una cobla de certa
antiga cansó p o p u l a r .
E n aquests días se feyan grans distribucions
de pá ais pobres, y aquests trobavan son seti
senyalat v o r a la llar de la casa; cada familia
pastaba sa part de pá pera 'Is pobres, y d u r a n t
Tom III
quaranta días certa quantitat de cara era enviada
ais hospitals per las mes distingidas familias.
Mentres per una banda vetllava la caritat, P
interior de cada casa oferia 1' imatge de la mes
perfeta unió.
Recordó molt bé una antiga familia de m e nestrals catalans, en qual casa '1 sopar de la
Nit de Nadal era una veritable solemnitat. La
taula possada al devant de la llar, se cubría a b
tres toballons que figuravan la Santíssíma T r i nitat, y tretze pans, un mes gros que 'Is altres,
quedavan colocáis al voltant de la taula ab una
branca de murtra cada un en memoria de Jesucrist y de sos dotze apóstols. Lo grossíssim tió
que cremava en la llar representava també á
Jesucrist, y '1 vi, ab que '1 mes vell de la casa
ruixava '1 tió avants d' asseures á la taula, significava la multitut de nostras i n i q u i t a t s ' q u e
debían ésser consumidas en lo foch de la caritatD u r a n t aquella nit clássica no paravan m a y
en los carrers 1' animació y '1 soroll de tabalets
y sachs de gemechs, y á la una de la m a t i n a d a ,
ab extraordinaria y no sempre certament respectuosa concurrencia, se cantava la missa del
gall, ahont comensavan los organistas á fer u s
de la Ilibertat que se 'Is hi tolerava fins al dia
deis R e y s d e tocará 1' orga d u r a n t la missa m a jor tot lo que 'Is hi passava pe '1 cap desde la
composició mes solemne de música religiosa
fins á la gayta gallega y '1 fandango.
II
E n t r e 'Is solem.nes y piadosos recorts que de
las épocas passádas nos han vingut n' hi ha a l g u n s quina práctica ha estat religiosa y escrupulosament conservada. Aixís es com I' aniversari del Naixement de Jesús ha atravessat los
segles, embellit ab sa aureola de poéticas y cristianas llegendas.
E n aquells pobles (y per fortuna es u n d'ells
Catalunya) en que la fé viu encara sagrada y
pura, lo sol recort d' aquesta festa alegra '] cor
y tot lo que á ella 's refereix es motiu de joya y
de ditxas. Moltas son las familias que en s e m blant diada 's reuneixen y congregan en la taula
payral. L o vell .pare, al benehir la taula, beneheix també á tots los seus filis, á tots los m e m bres de la familia allí congregáis.
Al acostarse '1 dia de Nadal lo vell sent t o r narse jove, se recorda deis seus primers anys y
somriu al noy que s' estremeix de plaher.
Y aixó succeheix n o solament en u n petit é
ignorat recó de m o n , sino per tot arreu a h o n t
lo cristiá ha plantat la creu del Salvador del
mon.
Desde '1 poblé mes civilisatfins al méssalvatje 's repeteixen los mateixos cants, lo mateix
res q u e ab tanta majestat ressona aquest dia
sota las voltas de nostras basílicas y que ab t a n ta senzillesa s' ou en 1' h u m i l gruta ahont l o
missioner rodejat deis salvatjes que ha catequisat ofereix á Deu lo sant sacrifici.
La diada de Nadal se celebra en diversas c o marcas segons tradicionals usansas, pero tal
Yolta en cap part d' una manera tan característica ni ab un sabor tan religiós y local com en
la provincia de Lleyda y en sa comarca d' U r »
gell. E n aquestas cerimonias teñen las d o n a s
una part molt principal, y ellas soni ' ánima d e
la festa.
Cal dir primer, pera 'Is qui no h o saben, q u e
1' Urgell es á Catalunya la comarca de la fé, d e
la cavallería, de la tradició y de la poesía. E n
sa fortalesa de la Seu es ahont comensaren sa
heroica y homérica Uuyta los i n d e p e n d e n t s q u e
pam á pam y p u i g á puig anavan reconquerint
ais alarbs la térra catalana. Allí en la Seu d*
Tom III
Urgell resguardáis per P aspresa de las montanvas y natural fortalesa del siti y castells que s'
edificaren, fou ahont los nou barons de la fama tan renomenats en las crónicas catalanas comensaren la guerra de la reconquista; allí es
ahont deixavan á sas mulJers y filias quan ells
marxavan cap á las bregas y perills de una gloriosa Iluyta; allí es ahont posa 'Is fonaments de
sa nissaga y de son casal aquella batalladora familia deis comtes d' Urgell, que tantas planas
de gloria debia umplir en nostres anals, y que
tan amunt havia d' aixecar lo vol pera després
anar á acabar desastrosament ab son darrer hereu en Jaume 7 desditxat en las malsanas presons del castell de Xátiva.
La llegenda cavalleresca, la cansó popular,
la crónica tradicional embellexen tots los recorts
de la lleydana comarca d' ürgel). Lo dia de
Nadal, que encara avuy se celebra tal com vaig
á contar, recorda una singular costum, que 'Is
antichs cavallers tenían en gran honor, y que
•'Is comtes d' Urgell van introduhir á Catalunya
prenentho de Provensa, quals gloriosos anals
contan á cada punt valiosas hassanyas d' aquella ilustre familia catalana tan popular en las
voreras del Duranza com en las del Segre. La
costum de Nadal á que 'm reteresch es la nomenada cerimonia del gall.
Lo gall, lo mateix llavors que ara, figurava
com á part principal en los dinars de Nadal;
sois que donava lloch á una especie de cerimonia que avuy se trobaria compl^rtament ridicula, y que á las horas era gran y solemne por la
fé d' aquells bons y piadosos cavallers. Lo dia
de Nadal lo gall, considera! en P Etat mitjana
com un aucell noble y com un menj'ar esquisit
y delicat era servit en la taula deis alts barons
ab un refinament de luxo y de cerimonias, que
testificavan lo preu y V estima en que 's tenia.
No sois apareixia en la taula vesrit de flors y
llensant pe'l bech una brillant flama sino que
'1 cuydado de servirlo ejtava reservat en semblan! dia á la dama del castell. Entrava aquesta
al menjador precedida de dos patjes que 1'
anunciavan, y seguida d' escuders ab atxas.
Tots los convidats s' alsavan y la dama depositava '1 gall que duya en una safata de plata ó d'
or al devantdel senyor del castell ó bé al devant d' algún hoste ilustre que fós en lo diñar.
L' hoste, honrat ab aquesta elecció, debía tallar lo gall ab bastanta destressa pera que tots
los presents poguessen rebre'n sa part. Aquesta operació 's feya sempre entre aplaudimentsy
felicitacions dirigidas al cavaller que trínxava,
y relatius á sas passadas proesas, ais fets d' armas que li donaren fama. Lo cavaller, tan bon
punt tenia trinxat lo gall, s' alsava, extenia solemnement la má demunt del plat, y prestava
'1 jurament de mereixer majors felicitacions encara, ja fos conquerint la palma en algún torneígpróxím, ja oferintse á plantar lo penó de
son rey demunt los torricons d' una víla que 's
proposava assaltar, ja assegurant que en la primera batalla havia d'ésser qui dones lo primer
cop de Uansa, ja comprometentse á sostenir
com la mes perfeta contra qualsevulla que lo
contrari sostingués, la bellesa sens rival de tal
ó qual dama, etc.
Pera '1 vot se servia d' aquesta fórmula consagrada:
—Juro á Deu, Nostré Sensor, á la Verge
Santa, á las damas aqui presents y al gall, fer
tal ó qiial cosa.
De seguida cada un al rebre sa part, prestava
X3Lmhé''\ jurament del gall, com st deya, jurament que deixantse de cumplir, tirava una taca
en r escut del cavaller que T havia prestat. La
dama del castell prenia nota d' aquests vots,
quedant jutje y arbitre d' exigir son cumplí-
LA
ILUSTRACIÓ
359
CATALANA
ment ó acusar al cavaller que faltes á lo compromés, pera lo qual cada un deis juramentáis
rebia una penyora de la dama, que aquesta la
reclamava en la nit de Nadal del any vinent
acusantlo al mateix temps si no había realisat
sa prometensa.
VÍCTOR BALAGUER
S' acabará
AMARGOR DE LA VlDAd)
A LA SOBERANA VERGE DE MONTSERRAT
ODA premiada ab la viola d' or y argent en los «Jochs Floráis«
de Barcelona de 1864
M' aturdeix de la térra
Lo brugit espantos que al cor retrona,
Vinch á la vostra serra
Perqué m' doneu, Madona,
La ansiada pau que res del mon me dona.
• Com cerva perseguida
Que fuig deis cassadors la turba irada,
Fujo deis que á ma vida
Tramaren emboscada,
Per assestam' sageta enverinada.
Sentó que la amargura
Sas negras alas dins mon pit desplega,
Y de la valí impura
L' ayre viciat m' ofega,
Y la póls deis combats ma vista encega.
Y un sol remey, Senyora,
Tinch, no tornar al món que es ma agonía,
Y 1' goig que 1' coranyora
Buscarlo en Vos, MARÍA,
En Vos, port de salut, font d' alegría.
Per ell á la montanya
Pujo, que sé de vostres dons es plena,
Mon ángel m' acompanya
Y 'Is mérits d e m a pena
Com presentalla us duch, y ma cadena.
Instint secret la ajuda
M' assegura obtenir que en Vos se troba.
Verge, no bé us saluda
Ma vista, y ja s' renova
T o t l ' e s p e r i t y altra existencia proba.
D' himne suau m' encanta,
Regeneran!, mon ser, dolsa armonía:
Es la cadencia santa
Del Virolay, MARÍA;
Que en torn vostre casal s' ou cada dia.
Angélich cor 1' ensenya
Al tendré infant que son acort modul?,
Y un eco déla penya
Entre 'Is penyals ondula,
Y I' repeteix lo riu qne al peu circula.
¡Y cóm eix cant recorda,
Al difundirse en vibració infinita,
L' apassionada corda
De! arpa israelita
Cuan celebra á la egregia Sulamita!
Del vent en alas munta
Fins vostre etern palau ¡oh Mare meva!
¡Y ab quin consol s' hi junta
L' inmens clamor que eleva,
Com trist sospir, lo desterrat fill d' Eva!
Quietut, dolsura y vida
Recull en eix concert que 1' enamora
L' ánima dolorida,
Y es ab tal fruyt, Senyora,
Que si segueix plorant, de ditxa plora.
¡Y ab quin plaher la cresta
Deis picha serrats á descubrir se alcansa.
Que en prodigiosa aresta
Al firmament se Uansa
Sempre indicant lo cel, nostra esperansa!(i) Aquesta poesía es sens dubte una de las millors que ha produhit la renaixensa de las Uetras catalanas, y ab la trista ocasió de la
raort del seu autor, hem considerat oportuna sa publicació. Com á
proba del mérit qti' avalora aquesta comp»sic¡ó basta dir que d' ella
se *n han fet moltas traduccions, entre las que recordem la de D. Joseph María Escola, publicada en io « Calendario Mariano • de 1868, la
de don Félix Pizcaeta, en lo «Museo Literario» de Valencia, la de
don Obdulio de Perca, en h» « Porvenir Alavés, > y la de don Víctor
Navarro en "Las Provincias.» de Valencia.—N, de la R.
Sovint m' han dit que s' posa
Sobre 'Istallats turons la boira freda,
Y entre 1' vapor confosa
Llavors tota vereda.
Del món aislada la montanya queda.
Millor; així á ma vista
Del món la imatge no ofendrá importuna.
Boira mes freda y trista
Allí es la glassa bruna
Que 'Is cors cubreix quan penan sens fortuna.—
M' han dit que la tormenta
Aqu! mil voltas ab fragor estalla,
Y en conmoció violenta
Tot element batalla,
Y foch deis núvols esquinsats devalla.
;Y al que ha sofert la injuria
De mes horrendas tempestats encara.
Qué li ha de fersa furia,
Senyora, si s' ampara,
Com r abrich mes segur, junt á vostra' ara?
Jo sé que entre ruinas,
Alberch un jorn d' austers anacoretas,
Al temple sant vehinas
Hi ha rústicas casetas,
Com nius de inofensivas orenetas.
Deixáu que, sens memoria
Del temps perdut, jo tinga en la mes alta
Un llar que 1' home ignoria,
Hont r ánima malalta
Passi r breu temps que de sofrir li falta.
Y quan en I' ampia esfera
Marqui inflexible soberana águila
Lo fi de ma carrera,
Ycaigui com la fulla
Del arbre sech que la tardor despulla.
Del viador lacanya
Que m'sostingué en ma Uarga romería
Quedará en la montanya
Jo US trobaré ¡oh MARÍA!
En la eterna Sion desde aquell dia.
LLUIS ROCA Y FLOREJACHS.
OBRAS DE LA ESPOSA DEL SENYOR
^oRRiA '1 segle xvi: innombrables mals invadían la térra, y nostra vehína Fransa
soleada per la heretjia de Lutero, gran dany
s' esdevenia fer á la católica Espanya.
Mes Deu que permet á voltas al esperít del
mal, sacudir ab furia los hermosos sembráis de
la seva Iglesia, tambe li te dada páranla infalible de que «jamay las portas del infern prevaleixerán contra Ella, y de que sa duració será
fins á la fi deis Segles.»
Per aixó á cada nova invasíó, nova barrera
surt pera oposarse á los plans de la iniquítat.
Eran las tenebras foscas, cap raig del cel s' ovírava ; á tan gran mal era precís remey de tota
forsa; primeramenr fins Deu, tot un Deu baixá
á la térra á sufrir mort cruersta, pera llíurarla
de sos mals. Després quant la inicua lley délas
persecusions, enviá aquella pléyade de valerosos martres que ab sa sanch fecundaren las arenas del circo, conquistan á cada pas adeptes en
gran nombre per la nova lley d' amor: seguit
d' ells vingueren los sabis concilís, y los teolechs, y en lo segle xii quán la relaxado y
luxo tot ho avassallava, enviá apostols, com
sant Francesch, de la caritat y humilesa.
Aixis donchs, en lo segle xiv, á la negre
maror de la heretjia Luterana era precis que
Deu envíes un ser prívilegiat, extraordinari,
pera fer veure la clara llum de sa doctrina; y
prevalentse en Espanya del gran ímpuls que
pervenia á las Iletras, y que tan gran trascendencia devian teñir, en las Iletras lo busca y joh
prodigi! escullí per aixó á una dona.
Eíxa fou Teresa, Teresa, la mística Doctora,
gloría de la Iglesia y de las Iletras patrias, T
arch de bonansa que devía aclarír aquella ne-
36o
ce
o
2
I
c
•
D
Ti
>
K
H
O
LA
ILUSTRACÍÓ
CATALANA
Tom líl
Tom III
LA
ILUSTRACIÓ
CATALANA
36i
364
LA
ILUSTRACIÓ
CATALANA
Tora III
T o m III
LA
ILUSTRACIÓ
CATALANA
365
tre concepte, si be defectuosa, una de,
las mes extraordinarias que han sortit
de la ploma del mes popular deis autors dramátichs. Un apreciable colega
que no es deis que mes suaument critican las obras artísticas, va dir que
Lo timbal del Bruch, tiene magnificencía deestro poético, y en veritat que
no sabriam pas trovar paraulas que
mes apropiadament espressessen la
qualitat que mes avalora 1' obra del
autor de las Euras del mas.
La idílica senzillesa de aquell primer acte , pera significarla á nostres
lectors bastará dirlos que essent extensissim, son lo mes cinch ó sis escenas, pot donar una idea de la sobrietat
ab que está concebuda la seva trama.
Los carácters apareixent franchs, sencers, y sens la mes petita nebulositat
que puga enfosquir los naturals perfils y las afiligranadas bellesas que 'Is
conforman, la divagació superbament
poética ab que expresa lo seu dolor
lo pobre Joseph María; lo cinisme delicadament cobert ab apariencia de pur
sentimentalisme ab que 1'hereu Segimon se vol guanyar lo cor de la que
1' hi ha de donar las sevas riquesas
donantlhi la filia; la grandesa ab que
lo francés Lluis ven á son mateix amparador y la magnitut de 1' alé que
representa lo haber lograt que dintre
de aquella situació no resultes antipátich lo jove francés, son prendas
totas de prou valía pera donar á u n
acte la patent de espléndit, ja que no
la de perfecte, per algunas petitas equivocacions que afortunadament vejerem corretjidas en la segona audició.
Lo segon acte mostra encara resabis
de son antecesor y en res desmereix de
éll. L' acció 's va desarrollant imponenta y scnzilla y acaba 1'acte ab un
efecte de bona lley, arrencador d' un
REVISTA DE TEATRES
TEATRE CA.ALÁ
Lo Timbal del Bruch , drama en
quatre actes y en vers d' en Frederich
Soler.
La millor prova de que la última
prodúcelo del autor de Las joyas de
la Roser es una obra que s'alsa sobre
'1 nivell de lo vulgar, es la divergencia
de parers á que ha donat ocasió segons
las escolas y la manera de ser deis
que han volgut evaluarla.
Precindint de agenas opinions anem
á considerarla nosaltres, y en veritat
que cap passió amiga ni enemiga guiará nostra ploma; ressenyarem tan sois
r impresió que reberem y d' ella deduhirem una crítica desapassionada y
justa.
Lo que tot d' una apareix á nostre
vista donantnos pauta pera ficsar la
atenció en 1E citada obra, es la sorpresa
que han rebut alguns al veurer que
avuy, que ja van donadas prop de una
dotzena de audicions d' ella, se contan
casi per plens las entradas que lo
anunci de Lo timbal del Bruch ha portat al Teatre Romea.
A nosaltres no nos ha sorprés en lo
mes mínim.
¿Y com noí ¿Donchs qué? Per ventura se fan impunement en art dos actes
magníflchs pera que pugan dos inferiors que 'Is segueixen destruir 1' obra
admirable que durant duas horas llargas han tingut en suspens á tot un
públich?
No certament.
L' impresió desfavorable en la primera representació de'ls actes tercer y
quart no podían ni debían llensar al
fons del olvit una obra qu' es, en nosB.
LA
ÁNGEL
R A T A
—
M A S S A N E T
Q.U.IUHÜ UE M M E . ANTIGNA
366
LA
de aquells aplausos generáis que no fallará de segur en
totas las representacions de la obra. Una observado se
'ns ocorregué acabat lo segon acte, y es que lo defecte
histórich que conté, es sens cap mena de dubte la font
de grandesa de concepció que la obra respira. Y dihem
defecte histórich ó error, si be mes sentó aquesta última calificació per 1' esmentada tara, perqué tothom sab
y no creyem que I' autor puga ignorarho, que 'n aquell
primer temps de la guerra no cabia en lo huma, ni era
posible lo pensar que en Catalunya se pogués amparar
á un francés ab tanta clemencia. Las salvetats y exepcions que I' autor posa en boca de sos personatjes, suavisan lo defecte, pero de segur que es aquest lo punt
capital en lo qual flaqueja lo drama. Aixó no obstant,
com ja avans havem dit precisament, en aquesta tara
s' asenta la grandesa y magnitut de I' obra. Sustituhir
lo qu' es verament per lo que deuria ser si I' home tingues la fortalesa deis sants, sempre será lloable y donará
tesultats grandiosos y aplausos tan forts y nutrits com
los que coronan aquella quarteta que diu:
»Amor que en un tots confoH
By tots los limits traspassa,
»!' amor de uní en una rassa
titotas las rassas del m o n .
Tom III
ÍLUSTRACIÓ CATALANA
Ab tot, agrahim al empressari senyor Brugada lo habernos portat aquesta notabilitatá Barcelona.
LICEO
Oemá, día i6, deu obrirse de nou lo gran teatra al
frente del qual se trova 1' inteligent y actiu empresari
senyor Bernis , del qual esperem grans aconteixements
musicals.
A pesar del curt temps de que ha disposat per formar
companyía ha portat notables artistas, tais com la Cepeda y r Stagno, ja coneguts del públich, y la contrait
Mariani, que logra gran fama en lo mon artistich.
La companyía debuta ab la nova ópera de Donizetti,
// duca d' Alba, y próximament s' estrenará La Gioconda.
Desitjem á la nova empresa las satisfaccions á mesura de sos desitjos.
'BON RETIRO
Seria llarch anomenar la Ilista de
cantants que continuament debutan
estivench, en lo qual I' ópera que ha
mes justa interpretació, ha estat Lo
artistas, ó millor,
en aquest teatro
tingut mes exit y
Fra-Diavolo.
CIRCO
Kntrant are en lo capítol de cárrechs, debem dir que
no 'ns piau que I' hereu Segimon cambihi en lo tercer
acte sos instint» egoístas per I' amorós sentlment que 'I
porta á dar una tombada tan radical á lo seu carácter.
No passa aixis ab lo vell Onofre, aquest se sosté íntegro en lot lo drama y éll es qui sosté lo segon acte en la
ben trevaliada escena en que amenassa á Segimon per
lo cas de que vulga fer cap mal á la seva estimada putiilleta. Lo final de aquest acte es gros y 1' haver arrlbat
á r expansió que ell dona, compensa al públich de las
escabrositats que puga haver trovat per arribarhl.
Lo quart acte ja va millor; 1' enjoyan hermosos conceptea poétichs y algún parlament que, com los deis dos
primers actes, arrencan llarchs aplausos y crldaments á
las taulas.
• Aixó no obstant, nosaltres creyem que no están los
dos últims actes á la altura deis dos primers. En lo que
están igüals tots es en la afluencia de rica y vigorosa
versificació que 'Is vesteix, essent-aquesta qualltat la
milIor qualitat que pot ostentar I' obra.
Perqué la idea de que 'Is bons dramátichs no espressan
sos sentlments en llargas y abundosas tiradas de versos
es absolutament equivocada, vejes sino lo inmortal
Skaspeare quan s' expresa en V Ótelo, al creures enganyat per Desdémona y vejes lo príncep de Dinamarca
quina Margarla de pensaments necessita per expresar
la Iluyta de passions y efectes que 11 destrossan la
ánima.
Tant no flaqueja en aquesta part Lo timbal del Britch,
que precisament los dos primers actes, que son aquells
en que mes abundan las tiradas de versos, son los mes
perfectes y acabáis del drama.
En suma, lo Uorejat poeta conta ab un nou triunfo y
no dubtem que creixent com creix en cada representac'ó 1' éxit de Lo timbal del Bruch, aquesta obra está
destinada á ser una de las que mes honra y profit pugan dar al afortunat poeta.
L' obra está ben posada en escena.
L' execucló es bona, ab Ueujeras escepcions.
Lo senyor Fontova está inimitable. Lo senyor Soler
té ocasió en aquesta obra de posarse á gran altura si vol
dar color y vida á lo seu paper; deuria procurarho perqué '1 té ben compres , está en caixa y lo día que logri
donarhi forsa creyem que será un de sos millors éxits.
Lo senyor Goula, está inimitable en lo primer y segon
acte, decayent després, sens dubte á causa de 1' índole
del paper que representa. Los demés actors no fan mes
que secundar ais altres en lo desempenyo de 1' obra,
que proporciona y proporcionará honra y profit á la
empresa del Teatre Cátala.
TEATRE PRINCIPAL
Suspesas temporalment las funcions de ópera Ueugera en las quals se distingeixen notablement la tiple
Fiorio y lo baix Cesari, ha debutat la companyía de declamado italiana, per exhibir la aventatjada nena Gemma Cuniberti.
Aquesta actriu en miniatura conta ab grans facultáis
per lo dificll art á que la dedican, Uuytant empero ab
grossos inconvenients com son la edat, la veu infantil,
gens apropósit per fer las inflecsions que reclama 1' art
dedamatori, y la figura, ó mellor la fesomíaque no logra agradar á tothom.
La mena de produccions en las quals deu pendre part
leñen generalment poch interés y escassa trama, lo que
fa que lo públich sois admiri la precocitat de la nena
Cuniberti, la qual es cada día aplaudida en lo degá de
nostres colisseus.
Lo resto de la companyía sois es regular, debent fer
particular menció de 1'actriu Cuniberti (A.) y especialment de 1' actor genérich Luciano Cuniberti.
En aquest teatre está en ensaig una sarsuela en 3 actes, original del distingit poeta don Joseph Feliu y Codina, y música del inspirat mestre don Cosme Pv.ibera.
Molt nos prometem de tan acreditats autors.
JOSEPH M." PASQUAL.
EXM. SR. D. EVARISTO ARNUS
A p r e s e n t a d o de D . Evaristo A r n ú s ais
lectors de
L A ÍLUSTRACIÓ CATALANA
es
c o m p l e r t a m e n t ociosa. N o hi ha á Barcelona qui
no coneixe al opulent b a n q u e r qual retrato va
en la primera plana d' aquest n ú m e r o . N o obstant y ser cuantiosíssima sa fortuna no hauria
vingut lo senyor A r n ú s á figurar en la galería
denotabilitats de nostre periodich, sino bagues
passat de ser un Cresso mes ó menos vulgar á
qui \o continuat tráete ab los milions, bagues
anulat per complet en son cor los mes nobles
sentiments.
De tais tipos ne coneixem no pochs y per aixó
nos creyem poder afirmar ab alguna autoritat
que 'I senyor A r n ú s no se 'Is hi sembla en poch
ni en molt. Lo entusiasme que dit senyor sent
per r art se mostra de tot punt evident en lo
magnífich t e m p l e q u e va dedicarli ab lo n o m
de T e a t r o lírich; de sa h o n r a d a m a n e r a de p r o ccdir en lo negoci ne poden donar fé quants
han tingut ocasió de tractarlo en aquest concepte; y de las llágrimas q u ' aixugat lo b o n d a dos carácter del senyor A r n ú s t a m b é no serian
pochs los q u e 'n podrían informar. La biografía de tan acaudalat capitalista ha de ser ben
curta. N o representa altra cosa q u e 'I poder d'
una inteligencia especial pera '1 negoci, agermanada ab una honradez irreprotxable, pera
conseguir una fortuna considerable.
D. Evaristo A r n ú s nasqué en Barcelona en
1820 fent los seus primers estudis en las escolas gratuitas deis Pares escolapis; fins á 1841
fou procurador a m a n u e n s e , en qual época rebé
'1 n o m b r a m e n t d' ajudant arxiver del Ajuntament de Barcelona ab lo trist m o t i u de la mort
del seu estimat pare, q u e fou t a m b é u n a persona d' envejables qualitats.
Incorporat á la Milicia nacional, en classe d'
ajudant presta senyalats serveys á la causa de
la Ilibertat no m e n o s q u ' á la del o r d r e q u ' en
las difícils circunstancias d' aquells temps a n a van algún tant divorciats.
H a b e n t fet práctica de C o r r e d o r Real de
Cambis ingressá en aquest distingit eos en 1'
any 1846. Desde Ilavors comensá á teñir partic i p a d o directa en la fundació de societats de
crédit y utilitat p ú b l i c a , essent algunas las
institucions financieras q u e al senyor A r n ú s
deuhen sa existencia ja que sens dubte no s' haurian portat á cap á no ser las innegables con-
dicions d e a c t i v i t a t , inteligencia y honradesa
que son las q u e 's destacan en la fesomía m o r a l
del opulent capitalista. L o B a n c h Hispano-Colonial y '1 Casino Mercantil adveran d' u n m o d o
eloqüent quan fructuosa fou pera ditas societats la participado del senyor A r n ú s en sos a s sumptos ; lo primer d' aquests establiments ab
lo patriotich objecte de sos operacions y ab la
elevada cotisació q u ' han alcansat sos titols y lo
segon ab lo magnifich edifici q u' está aixecant de
peu pera local de la societat y qu' es ben cert
qu' á no ser la poderosa iniciativa del senyor
A r n ú s , desde la presidencia de la Societat constructora del Bolsin , encara h a u r i a m passat
molts anys sense que lo projecte bagues deixat
de ser tal. Aixis degué c o m p e n d r e h o la J u n t a
del Cassino q u e va n o m b r a r l o President h o n o rari perpetuo.
Igualment ha format part de la Junta de Gobern del Colegí de Corredors com també de la
D i p u t a d o Provincial de Barcelona, representant en distintas ocasions al districte de Badalona. Actualment es senador del R e g n e y encara
qu' apareixí elegit per lo partit constitucional , nosaltres tenim la convicció de que entre sos electors se trobavan molts q u e no simpatisavan poch ni molt ab 1' actual s i t u a d o .
Basta coneíxer personalment á D . Evaristo,
com 1' hi d i u h e n la generalitat de las personas,
pera sentirse atret per ell d' un m o d o irresistible. Tractanse de que Barcelona estígues representada en lo Senat per u n a persona dignissima,
certament que '1 senyor A r n ú s estava perfectament indícat. Per aixó estem en la convicció
de que habían de votarlo desde 'Is defensors
del pacte sinalagmatich fins ais q u e se senten
mes refractaris á tot lo que vulga dir expansió
y moviment politichs, ab tots los seus matisos
intermedis. E n 1868 fou agraciat ab una encomienda de Carlos I I I y en 1877 ab la gran
creu d' Isabel la Católica.
T o t h o m sab qu' es lo propietari del T e a t r o
Lirich, s u m p t u o s c o l i s s e u q u e e s t á ñ e n l o cas d'
envejar á Barcelona, fins las ciutats mes r e n o menadas d' E u r o p a . Los amants del art no p o drán may olvidar q u e sa elegantíssima sala fou
inaugurada per la batuta del gran Massenet y
que en ella deixá sentirse la mágica pulsació
que sab c o m u n i c a r á las teclas del piano lo geni
del célebre Saint Saens.
N o es menos 1' a m o r qu' á las altres arts
porta lo senyor A r n ú s . N o son pocas las obras
de pintura y escultura q u ' a d q u i r e i x a n u a l m e n t
de nostres artistas y q u e p r o c l a m a n per altra
part una intuició artística poderosa que logra
manifestarse á despit de la vida prosaica y a b sorvent deis milions. Gracias á sa generositát
u n artista tan conegut á Barcelona com lo distingit aquarelista Alorda, está perfeccionant los
seus estudis en la capital de Italia.
T a m b é protegeix lo senyor A r n ú s á las lietras catalanas, y en varias ocasions ha oferít
valiosas joyas pera ser adjudicadas en nostres
certámens á c o m p o s i c i o n s escritas en cátala.
T a l es encara que resumidament lo senyor
D. Evaristo A r n ú s .
B . AMIGÓ.
COMISSIÓ G E N E R A L E X E C U T I V A ;
DEL
MONUMENT Á COLON
Acordat per aquesta Comissió procedir á concurs públich pera la realisacióde las principáis obras escultóricas del monume.it que s'está erigint en aquesta Ciutat
á la memoria de CristófoLColon, se convoca á tots los
escultors espanyols pera que ab subjecció á las bases del
present programa procedescan á la execució de "bocetos
deis grupos, estatuas y baixosrelleus que s' indican, los
quals á judici del jurat obtindrán las recompensas següents:
Tom III
Diploma d' honor é indemnisació consistent en la
quamiiat de 25o pessetas.—Se conredirán al autor deis
dos mellors bocetos de lleons heráldichs, executats conforme ais dissenyos senyalats en lo projecte arquitectónich de núms. i y 2, quals modelos definitius deurán
presentarse en guix ó fusta y en condicions propias pera sa fundició en ferro, subjectantse en sa base ó plinto
á las dimensions de i'40 metros d'ampiada per 3'oo metros de llarcb y sent son preu en presupost de 2,000 pessetas cada un.
Diploma d' honor é indemnisació consistent en la qitaniitat de 25a pessetas.—Se concedirá al autor deis dos
mellors bocetos de baixos relleus r,;presentant dos deis
assumptos histórichs següents: Primer Presentado de
Cristófol Colon en la Cort deis Reys Católichs en Córdoba dos anys després de sa vinguda á Espanya.—Segon
Embarch de Colon en lo port de Palos en 3 d' Agost
de 1492.—Tercer Cristófol Colon en V acte de trepitjar
la térra descuberta.—Quart Rebuota del inmortal genovés en la ciutat de Barcelona pe 'Is Reys Católichs en
la tornada de sa primera esped-ició; quals obras de un
metro d' alsada per 4*15 mets. llargada deurán ser definitivament executadas en pedra dura d' Alicant sent
son preu en presupost>de i25o pessetas cada u n .
Diploma d' honor é indemnisació consistent en laquantitat de 3no pessetas.—Se concedirá al mellor boceto de
cada una de las estatuas en posició sentada representant
á Catalunya, Castella, Aragó y Lleó, quals obras de 3'40
metros d' alsada deurán ser definitivament executadas
en pedra dura d' Alicant, subjectantse en sa base ó plinto á las dimensions de i'4o metros de ampie per 2*40
llarch, sent lo preu en pressupost de 4000 pessetas cada
una.
Diploma rf' linnor é indemnisació consistent en la quantitat d' 400 pessetas.—Se concedirá al autor del mellor
boceto de cada un deis grupos que simbolisen: Primer
lo triomph de la civilisació en América personificat pe
'1 venerable monjo Bernat Boi!.—Segon Lacooperació de
la ciencia en lo descubriment d' América personificat
pe '1 sabi astrónom cátala Ferrer de Blanes.—Tercer Lo
poderlo espanyol en América representat pe'l capitádon
Pere de Margarit.—Quart L'auxili material prestat pe
'1 r e g n e d ' A r a g ó al descubriment d' América personificat pe '1 escriba D. Lluis de Santángel; quals obras de 3
metros d'alsada deurán ser definitivament executadas
en pedra dura d' Alicant subjectantse en sa base ó plinto á las dimensions de i'25 metros d' ampiada per i'8o
metros llarchy sent lo preu en pressupost de 7000 pessetas cada un.
Diploma íf' honor é indemnisació consistent en laquantitat de 500 pessetas-—Se concedirá al mellor boceto d'
estatua terminal ó remat del monument representant á
Cristófol Colon, qual modelo definitiu de 5'20 metros d'
alsada deurá presentarse en fusta y en condicions propias pera sa fundició en ferro ó bronze, subjectantse en
sa base ó plinto á las dimensions de i'yS metros quadrats y sent lo preu en pressupost de i25oo pessetas.
LA
ILUSTRACIÓ
CATALANA
que será confiada ais individuos q u ' ella delegue y al
autor del prcjectedel monument.
8." Un contráete especial fixará las condicions y demés formaliíats que s' establescan pera 1' ordenada execució de las obras objecte d' aquest concurs.
9." L' execució de las estatuas qu' han de trevallarse
en pedra se realisaráprecisament en los locáis que aquesta Comissióestablirá ert lloch inmediat al monument ó
en cascontrari correrán á cárrech del artista los gastos
de transpon fins al lloch mencionat, fentse responsable
de las averías que poguessen succehir.
10.' En cas de que'1 Jurat declares desert algún óalguns deis premis establerts en lo present programa, la
Comissió 's reserva 'Idret d'obrar segons crega oportú.
CasasConsistorialsde Barcelona i."Desembrede 1882.
—L' Arcalde Constitucional President, Francisco de
P. Rius y Taulet.—Lo Secretari General, Carlos Pirozzini y Martí.
BELLAS ARTS
367
alts cossos consultius. Los felicitem per tan merescuda
recompensa y molt particularment al senyor Barado,
á qui tenim lo gust de comptar com á company de redacció.
En la nit del 12 del corrent, tingué lloch la junta
general convocada en la Associació Catalanista d' excursions científicas, pera la renovado deis carrechs que
debían resultar vacants en la directiva, quedant elegits
vocals los senyors don Joseph M." Valls y Vicens, don
Heribert Barallat, don César August Torras y don Antoni Massó; y secretari primer don Lluis M." Soler.
Próximament será convocada nova junta pera cubrir la
vacant que resulta del cárrech de secretari segon.
La Real Academia de Bonas Lletras ha elegit pera
constituhir la Junta Directiva durant lo próxim bieni,
ais senyors següents: D. Joaquim Rubio y Ors, president; don Ramón de Ciscar, vicepresident; don Joseph
Balari y Jovany, secretari primer; don Francisco Maspons y Labros, secretario segon; don Andreu Balaguer
y Merino, arxivery bibliotecari; don Joseph Flaquer y
Fraisse, tresorer, y don Felip iSertran de Amat, contador.
Igno.''cencia 's titula una hermosa estatua del senyor
Font exposada en la galería Pares. A la correcció y beIlesa de sas ratllas s' hi agermana la encantadora sobrietat a t que está simbolizada aquesta.
LLIBRES REBUTS
La Festa de bodas, quadro del pintor valencia Sr. Cutanda, es una altre de las obras que en la mateixa galeMONUMENTO Á CRISTÓBAL COLON. Proyecto del arquiría se recomanam. Aquest autor pinta ab rara delicadequitecto D. C. Buigas y Monrabá.
sa Y gran pulcrítut de toch; y tais qualitats brillan
Ab aquest títol ha publicat lo senyor Buigas la meen gran escala en aqueíx cuadro. Los grupos están ben
moria del projecte que I' hi tou premiat en lo concurs
disposats, especialment lo de la .esquerra, y magistralcelebra! al efecte y qual realisació no 's deu demorar
ment pintats; empero deixan veure que P artista ha
després d' haberse posat la primera pedra del monupintat ab la mateixa suma de detalls los de 1' últim terment, ab tan aparatosas cerimonias. Tots quants tinme que los del primer, aixi es que totas las figuras tegueren ocasió d' examinar los dos projectes que en deñen igual valor y '1 quadro manca de perspectiva. Exfinitiva van venir á disputarse '1 premi, saben ab quina
cepció feta de tal defecte y de la poca forsa de las mitxas
justicia fou escuUit pera tal distinció, l o q u e portava
tintas, lo quadro es una verdadera joya.
per lema Honrando á Colon, Cataluña honra á sus hiDel Sr. Pahisa es un paíssatje que 's recomana per la
jos
predilectos, tema que dista molt de poder justifibellesa d' un cel pur y transparent y per la intensitat
carse. La memoria acompanyatoria de dit projecte, que
de la llum, empero es una mica flach en sas sombras y
en espléndida edició y acompanyada de duas láminas
débil de colorít en alguns fragments.
heliográficas
acaba de publicar lo jove arquitecte senyor
Lo Sr. J. Masriera te també una obra de aquest géneBuigas, es un conciensut trevall suficient pera deixar
ro, notable com totas las sevas; no obstant, no deixa sadel tot motivada la manera com procedí lo seu autor al
tisfet del t o t , donat lo punt de vista que va elegí lo
dissenyarlo seu projecte, y baix aquest concepte pot ben
pintor; aixi es que aquesta obra podría dividirse ab
dirse que mereixia los honors de la publicado.
facilitat en dos distints quadros, sense que en cap d' ells
ALMANAQUE ILUSTRADO DE LA MOSCA KOJA PARA I 8 8 3 .
si troves á faltar la unitat. La factura de aqueixa tela es
L' inteligent editor d' aquest periódich ha publicat un
acromada.
almanach, en lo que, com es de costum en semblants
Fabrés ha exposat dos estudis á la ploma deis quals
obras, la part d'almanach es sois un pretext pera oferir
sois nos plau lo que representa una monja estesa en un
al públich una colecció de quentos, xistes, anécdotas y
tablado. La Cleopatra nos sembla molí inferior, y al trapoesías satíricas, ilustráis ab dibuixos mes ó menos revés de la execució per demés desenfadada no hi sabem
comenables. Lo Almanaque de la Mosca roja es notable
concebir la hermosa egipcia en aquella figura horrible
per aquest concepte; conté numerosas ilustracions al
y en aquell rostre descompost. Mereix los majors elogis
c r o m o , degudas á reputáis artistas y un text excelent
lo magnífich quadro á la aiguada que representa una
circassiana, en la que lo que menos nos agrada es la en que ab forma humorística se fan finíssimas alusions
á la política contemporánea.
actitut de la figura.
CONDICIONS
Aquest almanach, de forma infolio, se ven al preu
Altres Irevalls s' han exposat en la ja mentada galeI . ' LOS bocetos deurán presentarse en guix ó térra
de una pesseta en totas las Uibrerías.
ría, com son bustos de barro, deis que avuy s' en fá tant
cuyta acompanyats d' un plech d o s que contindrá '1 nom
abus, y quadros de secundan valor., motiu per lo qual
LA PROSTITLCION EN LA CIUDAD DE BARCELONA, por don
de son autor y un lema igual al de 1' obra presentada,
posem punt final á eíx inventari.—F. B.
Prudencio Sereíiana y Partagas.
advertint que '1 tamany del busto no podrá ser menor
En u n Ilibre de 242 planas esmeradament imprés,
de o'8o metros en los grupos, estatuas y lleons heráltracta '1 senyor Sereñana 1' espinosa qüestió que s' indichs, fixantse 'Ideo'So metros pera 'Is baixos relleus
NOVAS
dica en lo títol de 1' obra, ocupantse llargament en la
y '1 de I metro pera '1 de 1' estatua terminal del monuprimera part de 1' historia de la prostitució en 1'antiment.
Ab ocasió de las festas de Santa Creu tindrá lloch á
güetat, y fent seguidament una exposició de las lleys
Figueras un certamen coral pera premiar al autor
2." Los bocetos deurán ser presentats fins á las 12 del
que pera regularizar aquell inmoral comers han posat
ampurdanés que haje compost millor choro á veus
dia 3o d' Abril del any vinent en lo Uoch que anticipada
en vigor los varis goberns d' Europa y d' América.
solas, sobre la lletra de la poesía La Fira de Santa
y públicament designará aquesta Comissió, corrent á
Consagra 1' autor un llarch capítol á la prostitució en
Creu, que 's posa á disposició deis que la soliciten, dicárrech deis artistas concurrents al certamen la presenEspanya y particularment en Barcelona, y termina la
rigintse á tal objecte á don Francisco Bonet, carrer de
tació deis sostentáculs necessaris pera la deguda colocaobra ab un projecte de Reglament pera 1' fligiene esVilafaht, Figueras. A mes del premi, consistent en una
ció de sas obras.
pecial de nostra ciutat, en lo qual demostra '1 senyor
lápida de márbre y un centre formal per los atribuís
Sereñana possehir extensos coneixemenls sobre la ma3.* Terminal lo plasso d' admissió los bocetos prede la música del país, podrá concedirse un accéssit, que
teria. L' obra va precedida d' una carta-prólech del
sentats s' exposarán a! públich per espay de i5 días
será una paleta artística, á la composició que segueixe
distingit professor de nostra escola de Medicina, doctor '
quedant somesos al judici y decissió d' un Jurat.
en mérit á la guanyadora del premi. Los Irevalls deurán
Giné y Partagas, travall escrit ab la correcció y ele4 . ' Al endemá de la terminado del concurs y predirigirse á don Francisco Bonet, carrer de Vilafant, adgancia d' eslil á que 'ns té acostumats lo erudit é incansentado de las obras se constituirá la Comissió central
melentse fins lo dia 3i de Desembre, debenl los autors
sable catedrátich de Clínica quirúrgica.— Se ven aquest
executiva del monument á fide procediral nombrament
inclourer ab la composició, que en cap manera podrá
Ilibre al preu de 4 pessetas en las principáis Uibrerías.
del Jurat, que 's compondrá del Exm. Sr. Alcalde Consanar firmada, u n plech tancal conteninl son nom, y en
titucional President, de dos individuos de la Comissió,
qual sobre figurará lo lílol y lema de son respectiu tredel arquitecto autor del monument y dos artistas elegits
ADVERTEMCIAS
vall. La festa de repartido de dislincions, tindrá Uoch
per la mateixa. En lo mateix dia 'Is autors de las obras
Supliquem
á nostres suscriptors qual abono
presentadas al concurs per ells mateixos ó per medi de lo dia 6 de Maig del any vinent y en ella s' execulará la
termine á fi d' any, que procuren renovarlo lo
composició
que
haja
guanyal
lo
premi,
reservanlse
la
Cosos delegáis y previa la presentado del corresponent remes prompte possible si no volen sofrir retart
missió organisadora la facultat de fer interpretar igualbut nombrarán en votació secreta tres individuos qu'
en la rebuda deis números.
ment
la
que
ha;e
obtingut
accéssit.
Lo
Jurat
encarregat
entrarán á formar partde! Jurat.
de jutjar los trevalls presentats, lo forman los senyors
b.» Aquest será convocat per son President dins deis
Advertim á nostres corresponsals que durarit
don Fermí Alvarez, don Joseph M.* Arteaga, don Bonatres dias inmediats á son nombrament venint obligat á
lo present y '1 próxim mes de Janer se 'is serviventura Frigola, don Claudi Martínez é l m b e r t y don
donar son fallo per tots los 3o dias després de sa consrán números de mostra á tots quan los demanin
Felip Pedrell.
titució.
6." Los bocetos premiats quedarán de propietat exclussiva y perpetua de la Comissió y 'Is demés serán retornáis ais seus autors mediant la presentació del rebut
que se 'Is hi haurá donat á sa entrega.
7.' Durant lo curs de 1' execuciódels modelos de las
obras premiadas la Comissió se reserva '1 dret d' inspecció.
Los senyors don Francisco Barado y don Joan Genova, distíngits oficiáis del arma de infantería y autors de
r excelent ohva Las armas portátiles defuego, han sigut
proposats á S. M. pera lo grau de capitá, després d' un
favorabilíssim informe que de dita obra han fet los mes
pera la explotació de nostre periódich. L' empresa del mateix no ha cregut convenient la
publicació de prospecte pera 1' any vinent, puig
en son concepte res pot respondre tan perfectament de lo qu' es la publicado, com la publicació mateixa.
ciPiíiiimsiTiíim
ViPiS-COMiS DI ü
AVANS DE A. LÓPEZ Y C.
« « ^ « S E R V E Y
AVANS DE A. LÓPEZ Y C *
FtJET^TO-PLlGO,
P E R ^
Servey p e r a COrOM y r A C i r i C U
H I ^ B A N ^
Y
los días 4 y 25\
Barcelona. . .
»
5 ...
Valencia . . .
Mála-a. . . .
7y27f,
,
Sortidas i Cádiz
ioyao}^^^^*^^ "^^'
(Santander. . .
20. .. *
\ Coruña. . . .
21....
Los vapors que surten los dias 4 de Barcelona y 10 de Cádiz admeten cárrech y passatjers
pera LAS PALMAS (Gran Canaria) y VER A CRUZ.
Los que burten los dias 25 de Barcelona y 30 de Cádiz, y 'Is que surten lo 20 de Santander y
Rebaixas a familUs.—Preus convencionals pera estatjes de luxo.—Rebaixas de passatjes d' añada y tornada.—Billets
De 3 . ' preferent ab mes comoditat á 5 0 auros pera Puerto-Rico y Í O duros pera Espanya.
de 3.* classe pera 1* Habana, Puerto-Rico y sos litorals á 3 5
CO R U N A
Lo25Desimbre .sortirá d'aquest port LO VAPOR,
^ER^GI^XJZ)^<^
lo 21 de Goniñi, enllassíint !o serveys antillans de la mateixa Gompanyía Trasatlántica en
combinació ab lo ierro carril de Panamá y línea de vapors del Paciíich preneo cárrech á
flete corrregut pera Ms s^*ííüents punís;
i J t o r a l d e I»uerti»-K,ici>.^San Juan de Puerto-Rico, Mayagiiez, Ponce y Aguadilla.
l/itroral ele Cu]»a.—Santiago, Gibara y Nuevitas.
A m é r i c a e e n t r . i l . — S a b a n i l l a , Coico y tots los priníipals ports del Pacífich, com Punta
Arenas. San Juan del Sur, San José de Guatemala, Ghamperico, Salina ':ruz,
n í o r t d e l Pacífich.—Tots los ports principáis desde Panamá á California, com Acapulco,
Manzanillo, Mazantinn y San Francisco de California.
ji^ufl <It^l P a c í l i c h . — T o t s los ports principáis de Panamá á VaVaraiso, com Buenaventura. Guayaquil. Pavta, Callao, Arica. Iquique, Caldera, Coquimbo y Valparaíso.
duros
pera CÁDIZ, escalas y demés serveys corresponents
Consignataris : senyors D. Ripol y Companyia, plassa del Palau^ cantonada al carrer de l.i Marquesa.
H o t a . Aquesta agencia pot facilitar directameiit ais carregadors ios medis de asseg-urar las mercancías y efcctes trasportáis per los vapors de la Compányía, fins á verificar la entrega
de certas mercancías y efectes en los punts de consignar.ió.
«ii»
«iKfc
PASTA PECTORAL DEL DOCTOR ANDREU^
3DE
B - A . R . C; E 3L, O ]Sr A .
Eemey segur pera tots los que pateixen catarros, ronqueras y constipats rebeldes, etc., facUitant sempre la espectoraoió
.k^.
^_m ^ ^
^ ^
Aquest remey es tan posltiu, que ni
I I I
^ ^
en un sol cas han fallat los seus bons
I
I
*
^ ^
l l
I
resuUats. A las primeras tomas d'
^ ^
aquesta pasta, lo malalt sent ja un
gran alivi que '1 sorprent y anima.
Pera probar la virtut y valer d* aquesta pasta, basta
dir que molts facultatius de Espanya quals noms som
autorisats per publicar, han curat la tos ab eixa pasta
pectoral, despres de haber recorregut á totas las fórmulas mes conegudas, per qual rahó la prescribeixen constantment á sos malalts, deis quals rebem cada día mostras de verdadera gratitul y afecte.
Es també lo medicament mes cómo-
TOS
do y agradable que 's coneix, no molesta en lo mes mínim al malalt y son
sabor balsámich es molt agradable.
¡BOCA!.::, ¡BOCA!
L'elíxir higiénich del célebre metje alemán Dr. Gutler preparat peí
Dr. Andreu de Barcelona, es lo niellor •lentífrich que 's coneix en lo mon.
Aquest elíxir obra d" una manera segura y admirable y sos efectes son
sempre los seguents:
1 " Calma y evita lo dolor de caixal.
2 '" Extingeix lo mal alé y dona frescura á la boca.
3 . " Neteija y enblanqueix 1' esmait de la dentadura.
4 . " Deté Jas caries y cura radicalmant 1' escorbut.
5.'° Dona fixesa á las dents y caíxals, puig vigorisa las genivas de tal
manera, que las fa insensibles ais ecsessos de caló y fret.
Aquestas y altres ventatjas se consegueixen sempre ab 1' us del elixir
del sabi alemán Dr, Gutler, essent d' absoluta necesitatat á totas los famimilias que estimen en alguna cosa la important salut de la boca.
Se venen tots eixos medica nents en las rnellors farmacias de las principáis poblrcioiis d' líspanya y AmJrica així com Fransa y Italia, Inglaterra y Portugal.
P r o ü i p e c t e . s s;;ratis
ALIVI Y CURACIÓ
Ó SOFOCAÜIÓ DE TOTA
CLASE DE
ASMA
al) los Cigarrillos balsainiclis y los papers azoats
Fumant un sol cigarrillo fins en los ataques mes forts
del asma se sent al instant un gran alivi. La espectoració
's produeix mes facilment, la tos se alivia, lo pit bat ab
mes regularitat y *1 malalt acaba per respirar lebremeni.
LOS ATACHS D'
ASMA
per la nit se calman al instant
ab los papers azoats, cremantne
un diiis r babitació, de modo
que*I malalt que 's troba privat
de descansar, sent ben protnto un agra^iable benestar que 's
converteix en lo mes apacible
somni.
TALLEI\S DE REPRODUCCIONS ARTÍSTICAS
«1^.-^
2 12 -
GRANYIA
-
^ 4 - CANUDA - 14
^THOMAS
2 12
B A R C X : i . O N A
B A R C E L O N A
GRABAT PANICONOGRÁFICH Y FOTOGRABAT
Reproduccions de dibuixos de totas classes, manuscrits, mapas, música, estampería, etc., etc., en clixés tipográfichs
-^
P R I V I L E G I E X C L U S I U PERA L' APLICACIÓ DEL TON P A P I E R
,^_
ü^j^
IL.T:JSTI=L^^GIÓ
Paissos de !' Unió Pastal . . .
Se
SU S C R I P C I Ó
]3 E
P R E U S
ANV
SEMESTRE
TRIMESTRE
MES
60 rals
80 •
32 rals
18 rals
24 •
6 rals
44
»
p u b l i c a 'Is d í a s i 3
de cada mes
y
3o
PREUS
DE
SUSCRIPCIÓ
D I R E C T O R - PROPIETARI
CARLOS SANPONS Y GARBO
UNIÓ,
Se paga per endt.vant. — N úmeros solt 4 rals
O.A.T.A.I-.^^N-.A.
Filipinas, Méjich y Riu de la P l a t a . . .
28
BARCELONA
PAGANT
EN
OR
ANY
SEMESTRB
5 pesos forts
6
•
»
3 pesos forts
3'5C *
•
Y en los altres paissos, los preus d' Espanya y ademes lo franqueig
^a^B^
Pernando VII, 20. Barcelona • L L i U I S
VIVES
Y
GOMPANYÍA
OBJECTES
ARMAS
Escopetas pera cassa de un y dos canons, del país y
extranger, desde las mes baratas fins al mellor género
deis mes celebráis fabricants inglesos.
Escopetas y pistolas de saló Flobert y d' aire comprimit.
Revólvers y pistolas de Reglament y de butxaca,
del Esiats-Units del Nort de América.
Canyas de pescar.
Armas antigás y de Toledo.
Fernando VII, 20. Barcelona • L L U I S
||
DIFERENTS
Cartutxos y accessoris. Cartutxos carregats al sistema inglés ab pólvora alemanya é inglesa y ab perdigóos forts de Newcastle.
Efectes de gimnassia y d' esgrima.
Panoplias, Perxas, Armaduras enteras del Japó y
altres paissos.
Objectes artístichs de ferro cisellat é incrustat de
Toledo.
Fuets y espuelas.
Bastons, Boquillas, Petacas, Carteras, Ganivets de
las mellors marcas.
ESPECIALITAT
Reserváis loi drets Ue reprodúcelo artística y literaria
• Fernando VII, 20. Barcelona
VIVES
Y
TIPOGRAFÍA DE E . U L L A S T R E S .
C O I K I P A N Y Í A • Fernando VII, 20. Barcelona
RONDA DE LA UNIVERSITAT,
g6
D S'envían números de mostra/ora Je Barcelona