M - Hemeroteca Digital

Vendrell. dimars J9 ú' Odulire IIR 18ft7.—Húm. 185.
Dlffl^I: DE í CWFKLUnyR
Hedacció: Teatro, núm. 18, Vendrell.
Administració: Xuclá, n ú m . 13. baixos, Barcelona.
FBEOSi Espanya, I pessetas al iiies.-Antlllas, lO pessetas trinisstre,-Eitrangeri \l IdrOo número, 1Q céntfms. Jlirassat %
!¥®STíaE
May lo catalanisme ha travallat á 1' ombra pera
irribar á la realisació deis seus ideáis. Defensor
delsprincipis honrats que sustenta, ben clars y á
lallum del sol los va exposar á la Reyna Regent d'
Espanya en sa vinguda á Barcelona y ben clars y
concretamcnt los va d o n a r al país en la Assamblea
deManresa de if'92.
Cotn allavors diguérem, enteném avuy que han
de quedar á cárrech del poder central del Estat espanyol las relacions internacionals, 1' exércit de
mar y térra, las relacions económicas d' Espanya
ablosdemés paissos, la construcció d'obras públicas de carácter general, la rcsolució de totas las
cuestions y conflictes inter-regionals y la formado
del pressupost anyal de gastos, al que deurán conIribuhir las regióos á proporció de sa riquesa; tot
ablaorganisacic /orrcsponent y adecuada.
Pero enteném que correspón al Poder regional
lo régimen intern de Catalunya, y que ha de constituhirse aquesta mantenint lo temperament expansiu de sa llegislació y segons sas necessitats y
son modo de ser.
PI^OC^KAIfffA
En consecuencia, volém la llengaa catalana
ab carácter oficial y que sian catalans tots los qne
á Catalunya desempenyin cárrechs públichs: volém
Corts catalanas, no sois per estatuhir nostre dret y
lleys civils, sino toí quant se refereixi á la organisació interior de nosfra térra: volém que catalana
sian los jut) s y magistrats, y que dintre de Catalunya 's fallin en última instancia 'Is plets y causas: volém ser arbitres de nostra administració, fixant ab entera llibertat las contribucions é impostes, y volém, en fí, la facultat de poder contribuhir
á la rormació del exércit espanyol per medi de v o luntaris ó diners, suprimint en absolut quintas y
llevas en massa y establint que la reserva regional
forsosa presti servey tantsols dintre de Catalunya.
Aquest es nostre catalanisme dintre d'Espanya;
aquest es lo nostre regionalisme dins de Catalunya. Aixó es lo que volém; per aixó aném; á n' aixó
arribarém á no trigar gayre.
(Del Manifest de la «Unió Catalanista» del dia 16
de Mars de 1897.)
Sant del dia: S a n t P e r e d ' A l c á n t a r a confeseor. — F a n t de demá: S a n t Joan de C a n c i
confesi^or y S a n t a i r e n e verg-e y m á r t i r . — Q u a r a n t a h o r a s á Barqelona: C o n t i n ú a n en l a
ifflesia de Sunt Matías, de r t l n g i o s a s de S a n t Geroni. Se deseubreix á las v u y t del m a t í y s
reserva á las sis de la t a r d e
;.]:¿.
FAYAMS C A Í A L A Ü?IIC& FÁBRICA m ESPANYA
X e m e u e v a s , C o l u m n a s , G ü r r o s , Testos, P l a t s pera a d o r n o , B o m b o n e r a s ,
pera confits, F l o r s p e r a f e s l a s , e t c . , e l e .
Inmens a s s o r t i t en rajólas de Valencia y F r i s o s e s m a l t á i s pera edificacíó.
Varielat en objecles de cristall, pisa y p o r c e l l a n a .
Cisteliets
34-RamSila de C a t a l u n y a - 3 4
pera vendré, a coca ioiá preus» ¿ wi*
tots los districtes de Sant Maiti dss
Provensals, propis pera fábricas»,
_ _
tallers y altras constriicoions.
Bonará r a t o J. Rivera, de 1 á 2, en lo c a r r e r del Glo*^ nún:. 6\
^M Tnatsix pob^.e. T-léfouo 1.798.
J
i..„l;;¡
i'
''''•'••:
.{•n
m
m
l .:fí'.
-«94*
LA
R E N A K E N S A — D I A R I DE CATALUNYA
üíspeotacies piiblich.s.
BARCELONA
TEATRO PRINCIPAL,—Avuy dimars Lo eBNYOB NADAL y L' ANBLI DB BODA.—A dos
quarts de nou.—Entrada 2 rals.
TEATRO CÁTALA.—ROMEA—Avuy dimars—Gran é x i t . - 5 . * reprefientació del mag.
Hificli drama LA-LLAR. Estreno del saínete de D. Eduart Guillot UN BNSAIG DEL TENORIO 6
LAS GOLFAS DKL ADBOGüKR. —A dos quarts de nou. — Entrada 1 pta. Al segon pis 2 raJs.Demá Societat Cervantes. L A LLAE y L' ONCLE BENET. — Aquesta setmana DON GONZALO
(Llanas).
riVOLI.—CIRCO ECUESTRE.—Avuy dimars 19.-Gran funció desempenyada pertota
la companyla —La grandiosa pantomima L E FIACBE 117. — A tres quarts de nou.—Entrada
a rals.—Próximament LA FIRA DB SEVILLA.
TEATRO DE NOVETATS.—No hi haurá funció fins lo dissapte 23 que tindrá lloch lo
Debut de Ja Companyia cómich.-dramática del primer actor D. Miquel Cepillo ab la comedia en 4 actes FELIPE DEHBLAT.—Se despatxa en contaduría.
ELDORADO.—TEATRO DE CATAl UNYA.—Avuy dimars, dia de Moda. LA MABCHADE
CJCDIZ.—LA COLEGIALA.—Los AUTÓMATAS, nova de gran éxit.—AQUÍ VA A HABEK ALGO GORDO ó L A CASA DE LOS ESCÁNDALOS, nou saynete llrich de briJlantlsBÍm éxit.—A dos quarts
de nou.—Demá dimecres. Los COCINEROS, LA COLEGIALA, AQUÍ VA Á HABER ALGO GORDO Ó
LA
CASA DE r o s ESCÁNDALOS y Los AUTÓMATAS.
Diversions partic-ulars.
TERTULIA CATALANISTA. — Teatro R o m e a . - Escullida funció pera '1 dijous, 21, Dia
de Moda.
¡ A c o i i t e i x e m e n t t e a t r a l ! I.O R £ C T O R 1>E VAHilLFOC^OXA
p e í prlinei- a c t o r I>. Hnricli B o r r a »
y 2." representació de: U N ENSAIG DEL TENORIO Ó LAS GOLFAS DEL ADROGUEB.
Pera la próxima setmana, dijous iS, g-ran
Funcíé fitiimerá ab TERHA BJliXA y MESTRE OLAGUER
Vales á pesseta en lo Basar de joquinas El Ingenio, Eaurielí, P; Sombrerería Gili, Hospital, 16; Xacolatería Jaume, Rambla de las Flors, 33, y Rellotjería Mullor, Baixadadela
Presó, 8.
SECció
POLÍTICA
Si 'Is silvelistas b a r c e l o n i n s son y valen r e a l m c n t a l g u n a cosa, ara h o teoea
d e d e m o s t r a r . De la destruccló per ells, ó d e la c o n s e r v a d o del a c t u a l aborrlt ca«
c i q u i s m e tan h u m i H a n t pera tots, ne d e p é n q u e p u g u i n ó n o c o m p í a r ab algun a s simpatías en aquesta t é r r a , q u e potaer com á p r e p a r a c i ó d* u n h e r m ó s perv l n d r e de IHbertat y de prosperitat ha t i n g u t de passar per totas las vergonyas
d e l m e s escándalos deis c a c i q u i s m e s .
L a s circunstancias h a n colocat ais silvelistas en la c o n d i c i ó d' a m o s de !a política conservadora á B a r c e l o n a . L o q u e a n y s á v e n i r h a u r í a m p o g u t fer los ca»
talanistas, y potser a v a n s h a u r í a n mirar altres d e fer, e n c a r a q u e m a y tan radical y e n é r g i c a m e n t c o m n o s a l t r e s , h o p o d r á n fer l o s a m i c h s q u e '1 s e n y o r Siivela te á la capital de C a t a l u n y a . Casi segura la q u e f a t u r a del p a r t i t conservador
pera 'i senyor S i l v e l s , n o m e s falta q u e *ls scus a m i c h s sápigan organisarse y í "
19 D' OCTUBRE DE 1897
«945
valer ia seva InHueacIa pera que 's pugui donar per acabada la loiposlció actual
del caciiuisme. N o es que aixís acabi aquest, puig lo cacich es un parásit n e cessari en tota vida política artificial, falsa com es la política madrüenya; pero
coavé á tots que acabi ia seva forma actual, que no te defensa possible.
Per lo que toca ais sílvelisías, 1' interés personal y polítich apareíx d' acort
abl'interés del país, Mantíngulnse, donchs, fcrms, y resistéixinse á donar influencia y fins entrada á tots los que han prés part activa en la política personal
y complertament allunyada de tots los interessos generáis en aquestos darrers
anjs. Pero sobretot no oblidin una cosa: 1' enemich es temible, perqué te condldoDs á propósif; en 1* estat actual del país, lo caciquisme afavoreix tant ais
quefes de Madrid, que devegadas los convé y *ls tempta: mes ay d'clls! s i n o
saben resistir temptacions y manyaguerías. SI volen obrar en son propl interés
yaíavorir io del país, obrin sense contemplacions: acabin ab ell d' un cop, y
procurín sempre que al menos en la forma protegida per en Cánovas, no pugui tornar jamay á rebrotar.
Alguns periódicbs madrilenys s'estranyan 6 fan com si s'estraayessin de
que 'i Gobern vulgui atendré en tot lo possible ais autonomistas cubaos y es
cohar las sevas indicacions, tenint en compte sos consells en tot lo mes impor>
tant referent á la política que pensa seguir á Cuba.
Alguns se *a estranyan ó se 'n queixan per lo que alzó pot contríbubir á fer
<lismiouhir la inñuencía artificial d e q u e durant molt temps ban gosat certs
personetjes, que sense baver estat may tantsols á Cuba, y sobretot sense tenirhí
arrels, han passat com á representants deis cubans, en tot y pera tot. Altras
com los conservadors, plens de patriotisme, temeot que alxó pugui facilitar á en
Ságasta la pacificació que eils no ban pogut conseguir, bo agafan per lo costat
déla dignitat y del patrioterisme, indignanise de que '1 Gobern atengui ais que
no han volgut ser avans que tot y sobretot cspanyols incondicionaís, y sortint
abJss matelxas teorías de sempre, sobre la subjecció absoluta de totbom sense
condlcions ni compromisos.
No sabém lo que *1 Gobern porta entre mans ni *1 resultat de las entrevistas
queab los seayors Sagasta y Moret hagi tingut i' influyent quefe autonomista
senyor Giberga, cuba y resident generalment á Cuba, autonomista ptr convicio y de gran prestigi en tots los elements de la gran Antilla. Tant si las negodacions han donat com no bon resultat, los personatjes que intervenen s' ho
callan y fan be: per la nostra part, convensuts de lo molt que per aquest camí
potferse, confessém que esperém lo que de tot aixó'n pot resultar, ab molta
^és confiansa que no esperavam, com los sabis deis Cieros y Dinastías^ una
pacificado inmediata de Cuba, quan los célebres envíos de tropas, ab quin sol
anuDci 's pensavan aquí molts que bavía de quedar tot acabat.
Mes, sia lo que *s vulgui *i resultat de las nsgoclacions, tením lo convencíQient de que lo roes antipatríóticfa de tot es aixó que fan los periódicbs conservadors y entre altres la Dinastía de Barcelona, predicant la desconfiansa deis
autonomistas y criticant sa intervencló. Ab tot aixó lo que 's provoca es la desconfiansa deis cubans respecte d' Espanya; lo únich que *s pot conseguir es donararguments ais Intranzfgents d' allá que poden impedir las corrents de coiiIfordia, fent desconfiar ais elements moderats d'unas promesas d'autonomía
hue teñen tant en contra á un deis partits monárquicbs que no s' están d' afa-
•r> a
i .
1:
)
f
' > 1
ti
í^1.
=
»g46
LA RENAIXENSA — DIAM DE CATALÜMYA
car de valent a!s principáis autonomistas, preclsament ea lo mooieat que travallan per la pau que ells tant dluhen que desitjaa;
Si 'Is conservadors de la Dinastía fossia patriotas, lo que tarían en vista del
fracás deis seus amichs fora callar y esperar lo que'Is altres fassin. Inspirar
desconfiansas en los cubans en moments com los actuáis, significará qualsevol
cosa menos patriotlsme.
U N A NOTA ENCERTADA
De tal pot, verameüt, calificarse la que dona 'I dijous prop-passat en lo que
toca á una cuestió delicadíssima nostre particular y distingit anaich lo digníssim representant del Foment del Tiavall Nacional á Madrid don Avelí Brunet
en r hermós discurs que pronuncia ab ocasió del banquet ab lo quin íou obse*
quiat per la LUga de defensa industrial y per los Gremis de Barcelona.
Y no es p^s, precisament, que, al dir aixó, pretenguém nosaitrcs treurc partit de molts deis nnérits que ressortiren eo aquella valenta improvisado pera
enaltir los que tant merescudament totbom regoneix en nostre amicb; no.
Ni 's crega tampoch que nostra missió viaga á ser are la de ressenyar ab lo
deteniment precís tots los conceptes allí veriits per aquell orador, y deis quins
la prempsa tota, en major ó menor escala, ab mes ó menos ben entesa iaterprC'
tació, s* ha fet ressó.
Pei'o si nosalires no venim á omptir aquesta tasca y volém passar per alt tot
lo que en hermosos y convincents períodos exposá '1 senyor Brunet resp cte de
certas ideas generáis, no podém, en cambi, deixar de remarcar, per sa signiñca*
ció y sa trascendencia, 1* esperit suiilíssim y de fina crítica segons lo quin aquell
senyor plantejá devant la considerado de la concurrencia que assisua al acte,
composta, en sa major part, per vallosíssims elements de la societat industrial y
mercantil de Catalunya, la cuestió, ensemps económica que política y social de
la necessitat de la restaurado deis verdaders gremis, de la urgencia de la agrupado de totas las forsas socials productoras, ds la conveniencia, també, en uas
páranla del renaixement deis particuiariscnes en tot alió que guerda reíerendít
ab lo sistema tributari.
Perqué i' Estat, com ha fet notar ab persuasstva elocuencia '1 senyor Bruaet,
no sois va descarregant gran part de sas tuncions, mitjansant lo sistema déla
agremiado per ell imposada com medi de facilitar la distribució del cupo total
deis impostos entre Us contribuyents d' un mateix ofíci ó professió, sobre aquekxos mateixos contribuyents que, ademes de ser objecte de exaccions desmesuradas, moltas voltas acaban per assumir lo paper de roda de la máquina admi'
nlstrativa y sino que, al mateix temps, y gradas á la subsistencia de dos sistemas tributaris, privilegia! y mantingui per pacte T un com es lo quin regeix
pera las regióos Basca y Navarra, igualitari sense igualtat V altre perqué grava
desproporcionadament á las distintas proviocias, segons sa energía de producció, pera lo resvant d'Espanya, ve T Estat á fer víctimas de sos erros y de sos
forsats dispendis á las regióos mes productivas y, per tant, mes ricas, oblidaQt»
entre aleras cosas, que las guerras colonials que avuy posan en perill la Soberanía espanyola en las Antillas y en 1' Extrém Orlent s' han original casi bé mes
per cuestions económicas y d' inmoralitat administrativa que per altras causas.
Per aixó es que, deya '1 senyor Brunet, las classes productoras y comercialsl
deuben deixondirse d' aquella apatía que resulta teñir enervadas sas energía'j
en lo sol y meca
preciosos Ilibres,
deuben també sa
l'esfors rtsulti {
colectiva, com h(
obligaren al Gob
Municipal, que
arribar las classe
d'aqueiza monsí
tament ab sas llil
Mes pera con
cicas, ni es sufíc
sentar los verdad
vesuccehint, sic
los gremis, no e
deu esser quelcoi
(com no sian aq
buts), viuhen en
utilíssim fí de qu
decissiu en la vid
d' bornes, per la
devant del Estat
Ab aixó que,
mateixa la tasca
igualment fer, y
ductora y comerc
á qui no vol esseí
sumpios que pod
nant lo sistema c
en general poden
la ambició desapc
Pero si á aque
legi, per lo que n
*s conseguía pera
una cena autonc
completant la ob
repartir, contribu
port total deis ii
gremis, sobre cad
allavors, ja comp
de concentrado c
moviment políticl
que vivim, per la;
caminadas, allavo
trontoUs, la neces
lia societat bavia <
esforsos de la tase
y, dins d» ella, á t
ue trava-
19 D' OCTUBRE DE 1897
*947
en lo sol y mecánich travall de portar ab regularitat lo debe y V haber de sos
preciosos IHbres, a b o n t tancan lo secreí de son poder. Pero, en consecuencia,
deubeo també saber encaminarlas, dins de las Uuyias de la política, á fí de que
l'esfors rtsulti profítós en lo sentlt de fer sempre notar lo pes de sa influencia
colectiva, com ho feren no fa molt temps en una cuestió respecte de la quina
obligaren al Gobern á interpretar segons sas rcclamacions un article de la Lley
Municipal, que aquesta será la única manera y *1 sol camí per los que podrán
arribar las classes productoras fins á eximirse de las imposlcions del caciquisme,
d'aqueixa monstruosa degenerado del sistema parlamentar! que 'ns porta, j u n tament ab sas Uibertats, la gran Revolució.
Mes pera conseguir tot aixó no basta demanar moralitat y veritat en las eleccions, ni es sufícient tronar cada dia perqué 'Is administradors vingan á representar los verdaders interessos deis administráis y no qualsevulga ficció com are
vesuccehint, sino que es menester obrar y organisarse, es precís fcr renaiser
los gremis, no en la forma en que are 's coneixen y que, inperfecte com es, be
deu esser quelcom profítosa quan ells subsisteixen y casi sense funcions propias
(comnosian aquestas las de nombrar síndichs classifícadors y repartir los tribuís), viuhen en la práctica á despit de mil snírebancbs, pero sí cb miras al
utilíssim fí de que ells sian expresió y personificació d' energías socials y facror
decissiu en !a vida política, convertintse en base d' agrupado de cert número
d'homes, per la comunitat d'interessos, los quins poden arribar á pretendre
dcvant del Estat una representado colectiva.
Ab aixó que, á i m i t a d o de lo que ha fet la classe obrera psra facilitarse á sí
mateixa la tasca de conseguir veure implantadas certas reivindicacions, pot
igualment fer, y tal volta ab millor motiu y garantía d'éxit, la burgesía p r o ductora y comercial; y ab una decidida convicció de que resulta imprescindible
á qul no vol esser objecte d' arbitrarietais 1' intervenir en tots los negocis y as •
sumptos que poden perjudicarlo, aixó es, en aquesta cuestió concreta, abandonant lo sistema del absentisme y fent política es com los productors y '1 comers
en general poden esperansar sortir en be de sa Iluyta, avuy tan desigual, contra
la ambició desapoderada del Fiscb.
Pero si á aquestas conquistas ajuntavam la extirpado del régimen de privilegi, per lo que respecta ais sistemas trlbutaris que regeix'en dins d' Espanya, y
's conseguia pera tots, ja que ho han ronseguit en favor seu algunas comarcas
una certa autonomía financiera y fiscal que dongués facultats á las regions,
completant la obra de la agremiació y cotn un superior principi d' ella, pera
repartir, contribubint ab un cupo alsat á las cárregas generáis de la nació, 1' import total deis impostos entre totas las classes, y dins d'ellas, mitjantsant los
gremis, sobre cada grupo contribuyent segons lo grau de sa energía productora;
allavors, ja completada la gran obra de renaixement del esperit colectivista y
de concentrado de forsas Wvas similars, que semblan esser características del
moviment polítich y social que porta en sí la civllisació d' aquest fi de sigle en
que vivim, per las energías mateixas de cada classe social y productora ben encaminadas, allavors, dihém, podria fins arribar á csperansarse si, sense grans
trontoUs, la necessitat d* establir sobre certts bases novas 1' edifici de nostra ve11a societat havia de venir un jorn á esser acomplida pels resultats práctichs deis
«sforsos de la tasca paulatina de la societat mateixa y, per lo que toca á Espanya
y, dins d* ella, á nostra aymada Catalunya, haviam de veure armonisadas totas
.::;',;'!:»;
m.
M
¡m
v.'',&-l
vi
I-, fe !•'«(,
«048
I'A RBNAIZEKSA — DiARI DE CATALONTA
las tendencias particularistas dins d* uaa superior forma d' assoclació taa profitosa al Individuo com á la colectivitat.
Endavant, donchs, podriam dir ab lo senyor Brunet, que ha sonat la hora
de deizoodirse en mltj del ladlfereotlsme que per arreu domina: organísíatse
'Is gremls, reclamln la reforma del sistema tributarl á base d' Igualtat y Ilibertat
los comerclants, ajúntinse las forsas productoras del país, agermáninse, si aixó
es possible, aquestas últimas entre sí dintre de lots sos graus (burgesía y proletaríat) y també ab las restants que ab fruyt cultivan professions lllberals, íomea.
tls la Marina, medí d* extracció per excelencia delj produhits de la activitat deis
pobles, pero, sobre tot y com á condlcló sine quce non pera lograr alzó, llénsinse las classes productoras ioteressadas en aquest cambl á la vida política, procurant matar ensemps lo caciquisme y enrobustir la vida de tots los organJsmes
que personifican una activitat particular!
Nostra coral enhorabona á don Avelí Brunet.
MANUEL X Ü C L Á MAURICIO.
NOTICIAS
La Junta Directiva del Ateneu Barcelonés acordá en una de sas últimas
sessions colocar en la sala*biblioteca de dlt centre '1 busto del Mestre Marian
Aguiló. S' ha encarregat la esculptura al Inspirat artista don Eussebi Arnau, L'
acte de sa colocado será molt solempoe, y s* ba encarregat á dos distiDgldíssims
literata catalans la biografía del Mestre y la lectura d' alires travalls origináis.
Felicitém al Ateneu per aquest acort que tant 1' honra.
•—Teoím molt pler ab donar coneixement á nostres lectors d e q u e nostre
bon company de Sabadell Lo Catalanista ba comensat á sortir com á diari, ótsprés de deu anys de cumplir sa tasca patriótica com á setmanarl. Al donarnos
compte d' aquesta mlUora, publica nostre colega un bermós article editorial en
lo que desenrotlla '1 programa del catalanisme, manifestant sos coratjosos proposita de «defensar á la regió catalana en tot y per tot; vetllar per sa dignitat,
per sos interessos y sos drets que considerém los mes sagrats del mon; propagar
son expressiu y categórich llenguatje que 'ns sembla '1 mes armonios que ezísteix; despertar sas gloriosas tradicions históricas que á tants héroes y sabis baa
Inmortalisat; y enaltir, fíaalment, sa Uegislació en lo que te de característica y
apropiada á sas morigeradas y patrlarcals costums.»
Al retornar lo carinyós saludo que Lo Catalanista endressa á la prempsa
regionalista de dintre y fora de Catalunya íem vots per sa prosperitat, en bé de
la causa patriótica que tots defensém.
—Demá dimecres á las nou de la vetlla, se celebrará en lo local de la «Lliga
de Catalunya» una reunió composta deis Presidents de totas las entitats catalanistas de Barcelona al objecte de tractar de la fundació de la primera Escola
catalana.
—Avuy dimars, deuhen celebrarse en la Iglesia Parroquial de la Junquera
'Is funerals per 1' ánima del plorat escriptor cátala Carks Bosch de la Trlnzería.
En alguna diaria de Barcelona y de Glrona hem lleglt sentidas frases dedica^
das á la memoria del nostre malaguanyat amich.
19 !>' OCTUBRE DÉ 1897
^949
—Ea atenció á la Importancia y graa desenroillo que ha prés 1' «Offeó Caíala», y essent per tant iasuficieat lo local que ocupa, á primer del mes entrant
s'instalará en la antiga casa Molxó situada á la plassa de Saat Just, y devant
perdevant de la iglesia d' aquest nou. Aquest nou domicili, que es molt cspa •
yós, permeterá encere mes progressos; puig conté diferentas dependencias ben
apropiadas ais fíns de tan patriótica corporació.
Apropósit del «Orfeó Cátala,» sabém que son Director En Lluis Millet ha
escullit per pessas de Uuhiment en lo Concurs internacional d' orfeons que 's
celebrará á Nice en lo mes vioent, La Brema y Los Pescadors d' en Cla/é, qual
lletra ha traduhit al francés pera esser repartida entre 'is concurrents lo notable
novelista cátala E n Joseph Pin y Soler.
—Nostre amich En Joseph A. Duran y Folguera ha tingut la desgracia de
perdre un ñll seu. Rebi nostre condol.
—Llegim en un diarl de Madrid que '1 dia 4 del corrent va celebrarse en la
Sala primera del T r i b u n a l Suprém la vista del recurs de cassació interposat per
don Salvador Bascos, contra la sentencia de la Audiencia de Barcelona.
A aquest senyor ha representat 1'ilustre ex ministre Iliberal don Antón
Maura, que ha pronunciat un notable discurs.
Representava á la part recurrent lo nostre amich y company de causa don
Joan Mon y Bascos qui pronuncia un notabilfssim discurs. Segons lo colega
madrileny de qui copiém la nova «casi tot lo discurs que ba sigut de molt r e lleu, r ba pronunciat en Uatí íent numerosas citas del Digest, lo Códich (De
Inoficiosi tcstamenti y De reivindicaiione), Sext de las Dscretals, Las Partidas y
las Glosas de Gregori López y Santencias del Tribunal Suprém.»
Per noticias posteriors bavém sapigut que la Sala ha donat Uoch al recurs
conforme á la petició de nostre amich senyor Mon, á qui feücítém per son
trlomf.
—Lo jove pianista don Alexandre Ribo dona dissapte son aaunciat concert
en la hermosa sala que la fábrica de pianos d' Estela, Bernareggi y Comp." te á
la Gran Vía de Barcelona.
Lo senyor Ribo toca un estens programa compost de música de Schumann,
Bufalátti, W a g n e r L i s z í , Chopin, Ratr.eau, Tchaikowsky y Moszkowiky, mostrantshi 1' artista que ha sapigut aprontar lo temps estudiant lo difícil mecanisme del piano.
Te alguna propensló á exaltarse, precipitant los temps de tal manera, á vegadas, que 'n surt perjudlcat 1' efectc de la música que toca.
Fou aplaudit ab entussiasme en los números de mes difícultat.
Lo senyor Rlbó ha vingut de París, ahont hi ha fet sos estudis lo darrer h i lero, y segons sentírem á dir, se 'n entorna á aquella ciutat á continuarlos» N o
delxa de cridar la atenció deis coneixedors de la materia, la manía que te una
part de nostre jovent d' anar á estudiar lo piano al extranger, prccisament traclantse d' un instrument qual ensenyansa está tant adelantada á Barcelona, com
bo pugui esser la de la ciutat mes filarmónica del mon.
No podém deixar de consignar q u e ' i piano que toca'1 concertista, procedeat deis tallers del senyor Estela honra, per sas armoniosas veus, á la industria
catalana.
—Los reclutas del actual reemplás pertanyents al cupo d' Ultramar que s
trobla en la zona de Barcelona número 59, serán desiinats al regiment d* I n -
'.-.I.
:X^H
i^r
295o
L A RENAIXENSA — DtARt DE CATALUN-KA
fantería d* Almansa, y deis de la zona 6o, seixanta dos al mateix regíment y 'I
resto al de Navarra. Los de la de Mataró 's repartirán entre 'Is de Navarra y
Aragó y batalló de cassadors de Flgueras, á rahó de 44 pera 'i prinier y 314 pera cada un deis altres dos. Los de la zona de Manresa 's destinan á las compa*
nyfas de Sant Quintí allí destacadas.
—Tractaot la empresa del Teatro EIdorado de Barcelona de donar la major
varietat possible á las fuDclons, procura estrenar cada setmana alguna délas
obras que major ézit han obtingut á Madrid durant la darrera temporada.
La passada setmana toca M torn á Los autómatas,
obra que no es mes que
una de tantas com se 'n estrenan cada any á dotzenas en ios teatros madrilenys,
sense mes partlcularltat que la de presentarshi '1 coro de senyoras convertiten
eos de ball, y la de donar ocasió pera lluhirse á la senyoreta Fernández y al
senyor León, pre?entantse com autómatas,
Abdos artistas foren molí aplaudlts, sentintse també no pochs aplausos al
acabar la obra estrenada.
Lo teatro complsrtament pié, c o m b o estigué t a m b é ' 1 diumenge tarde y
nit.
—Hem rebut los números 7-12 de la molt notable Revue Félibréenne qus
conté alguns travaüs Importants de Frederich Mistral, Félix Gras, Mossen
Roux, Marius André, August Fourés, Paul Maricton, N u m a Boudet, prímp*
cep Colonna, baronesa de Baye, comte Remacle y altres.
—Lo senyor Alcalde accidental de Barcelona va firmar ahij dematí las escripturas d' adjudicado definitiva de las subastas de las obras d' empedrat de la
secció primera del carrer de Vilano 'a y del carrer de Sicilia en lo tros compres
entre '1 Passeig de Pujades y '1 dipóslt d' aygua del Parcb, y de Iss obras de C£nalisació de la secció primera del passeig de Sant Joan autorisadas per lo notar!
municipal don Joseph Ferrer y Bernades.
'—En lo vapor correu «Cataluña» arribaren diumenge á Barcelona 100 reclutas que junt ab los d' aquesta regió y Aragó deuhen embarcar pera Cuba demá dímecres en lo vapor correu «Alicante».
—Lo ministre de la Gobernació ha telegrafía! al gobernador civil de Barcelona recomanant s' atengui ab eficacia y se facíllti tota classe d' auxilis sis soldats que desembarquin en aquell port malalts ó ferits procedents de Cuba y
Filipinas, á fí de que puguin arribar á sas casas degudament sssistits.
—Se creu que '1 desgraciat accident ocorregut prop del Brucb, y del qualva
serne víctima un soldat del cuart regiment de sapadors-minayres, íou degutá
que un company seu estava ens;oyant á un paysá 'i mecanisme del fusell Maüser sense haver pres la precaució de colocar io segur en lo carregador. L' infelís soldat que morí s' havía colocat devant de la boca del cañó, atravessantlo '1
projectÜ de part á part.
—Diumenge ai vespre's va produhir una alarma en lo Café d'Orientde
Barcelona, originada per un petit desperfecte ocorregut en u n fil-ferro conductor ds la electricitat. Com que las lámparas quedaren apagadas y deis fils sorJÍan moltas guspiras, los concurrents abandonaren mes que depressa 'i local
fent lo mateix los que 's trobavan en lo saló de biUars, anantscn alguns deis que
jugavan, en mánegas de camisa y ab lo taco á la má. Tallada la corrent y arreglat lo desperfecte, renasqué la calma y tornaren á ocupar los seus llochs los
concurrents.
19 !>' OCTUBRE DE 1897
igSt
—Aquesta nit en lo Teatro Hornea, després de la quinta representado del
molt aplaudit drama La llar, s' estrenará, balx la direcció del primer actor senyor Bonaplata, '1 saynete en un acte escrlt en prosa catalana per don Eduart
Guillot ab lo títul de Un ensaig del Tenorio ó las gol/as
deladroguer.
—Un noy d ' o n z e anys que junt ab altres de la seva edat jugava dlumenge
«n un pati del carrer del Valldonzella, caygué á un pou, d' ahont fou estret cadáver. Al ocorrer 1'accideot, los seus companys espantats anaren á participar
ala mvri del Infelís la trisfa noticia, y la mare desesperada pregava á tothom
que passava peí carrer que salvessln á son fill, pero en vista de la fondaria del
pou y de la dificultat de baixarhl, ningú s' atreví á arrlscarshi, fins que, avisats
los bombers del cuartelillo d' allí prop, balxaren al pou, d' abont tragueren lo
cadáver del noy.
— DIuhen de Madrid que '1 ministre de la Gobernació senyor Ruíz Capdepon ha dirigit á tots los gobernadors interins una circular, ordeaántloshi que
s'abstlnguia d' abusar de las facultats que la lley los hi concedeix d' enviar deJegats y comissions ais pobles, convertint alxó en arma política no autorlsada
peí Gobern.
—Demá, á las nou del vespre, se reunirá la Sécelo d' Agricultura del Atenea Barcelonés, pera procedir á la elecció de Vicepresident de la mateixa oera
haver dimitlí lo cárrech don Amand Alvarez de Mesa, y pera tractar del Congrés Vitícola de Sant Sadurní de Noya.
—Diu El Correo de Madrid:
«Nos consta de la manera mes autorlsada que '1 senyor comte de Xiquena
se troba fermament resolt á mantenir son decret de 22 de Novembre de 18S9
sobre ensenyansa lllure, peí qual, al matelx temps que 's donavan majors facilitáis ais a l u m n o s que estudian píivadament, permeténtloshl graduarse en qual
sevol época del any y en qualsevol establlment oficial, mentras que avanssols
podkn fírho en determinadas épocas y en la LTaiversIlat de Madrid é Instiiuts
de capital de districte universitarl, se determina que solzament poguessin aprobar laa asslgnaturas en los mesos de J u n y y de Setembre, com los alumnos oficiáis, si be ab la ventatja respecte á aquestos de poder examinarse en cada una
de las convocatorias «de totas» las asslgnaturas de la carrera,
Pfir vía de gracia s' han vlngut concedint exámens en lo mes de Jaoer, d i hentse sempre que seria per última vegada, fins a) curs passat ea que dcixaren
de otorgarse, cumpílnt lo preceptuat en dlt real decret.
Son, donchs, complertament inútils totas las gestions que 's fassin pera la
concessió d' exámens ea Janer, qual convocatoria fou suprimida, d* acort ab lo
Conseli i ' Instrucció piábllca, per las rahons reiteradament exposadas en los
preámbuls de las disposicions, dictadas ab aquest motiu.
Podém jgualment afirmar que '1 comte de Xiquena se troba decldlt á no
consentir 1* abtSs de las vacaclons anticipadas deis alumnos oficiáis, comptant
no sois ab 1' apoyo deis claustres, com també ab la cooperació deis pares, per 1'
interés que deuhen teñir en 1' aprofitament de sos filis, y molt principalmcnt
ab la classe escolar, qual elevado de sentlments 11 es ben coneguda, puig en lo
Uarca temps que '1 senyor comte ocupa 'i Gobern de Madrid, la cordura y la
afectuosa deterencla deis estudiants, 11 proporcionaren sempre la preciada satlsíacció de no teñir que recorrer á midas de rigor.»
— S ' ha publicat un resúm estadístich deis serveys prestats per la Creu Roja
••••'..
!'•
•^•'y-
JÜ
'M
-i:-m
2952
L A RENAIXENSA —> DIARI BE CATALUNYA
espanyola, desde que comensarea las campanyas de Cuba y Flllplaas fíns al 3i
de JuHol últlm. Copiém algunas notas q u e compren dit resúm corresponent
tant á la Assamblea superior de Madrid com á las conoissions provincials: N ú mero de soldats socorreguts ab auzilis de tot género en los Sanatoris, 9,094;
número de soldats socorreguts fora deis establiments, 16.392; total de lo gastat
en metálich del* fondos propis de las cotriisslons ó per ellas reunits, 731,824*23
pessetas; import total de las robas, medicaments, vins, apósits, etc., regalats y
qual valor no s' incluheix entre 'Is gastos en metálich, 173,977 86 pessetas; operacions quirúrgicas realisadas, 127; enterros pagats, 8 3 .
—Lo dissapte de la present setmana inaugurará sas funcions en lo teatro de
Novetats la companyía cómich dramática de don Miquel Cepillo, essent la obra
escullida pera debut la comedia en cuatre actes de Georges Ohnei Felipe Derblay.
—Los autors deis modelos de cartell que no hagin obiingut recompensa de
cap classe, podrán recullirlos previa la presentació del resguart q u e se 'Is hi
lllurá al fer la entrega, desde avuy ñ a s al dissapte vinent, 23 del actual, després
de qual feíxa, la Comissió Ezecutiva de la Ezposició general de Bellas Arts de
Barcelona, declina tota responsabilitat, per la conservado y custodia de las re-.
ferldas obras.
—Diumenge celebra una r e u n i ó en lo teatro del Circo la comissió de Montepíos, acordant la creació d' una junta d* auxilis ais soldats q u e tornin malalts
ó ferits de Cuba y Filipinas. Al efecte se concedí un vot de confiansa al senyor
don Aurelia Pisza, president de la junta.
—Lo rector de Saní Martí de Provensals, Rvnt, don Miquel R o u r a , ha publicat una circular dirigida ais seus feligresos y á las personas amants del cult,
pera q u e s'interessin per que la barriada de Sant Martí de Provensals tingui
u n temple parroquial que lespongui á la importancia y necessiiats deis seus DU»
merosos vehlns, puig ab tot y esser un grandiós centre fabril, admirable per la
riquesa, V Importantíssim n ú m e r o de fábricas, te sense terminar la seva iglesia.
—Per ordre del senyor Alcalde accidental de Barcelona s' instruheir expedient pera depurar una denuncia formulada per tractaots de bestiar, á quins,
segons sembla, los hi desaparegueren bz caps de bestiar de llana del mercat.
Aquest fet ocorregué 'i divendres passat; s* h a n practicat moltas diligencias ea
busca del bestiar y pera depurar responsabilitats.
—Se disposará del Palau de Ciencias, convenientment arreglat, pera allotjarhi *is 900 soldats que han arribat á Barcelona pera embarcarse demá cap á
Cuba, si '1 Gobern no atent lo telegrama que li dirigí '1 President de la Diputad o senyor Sard.
—Segons un periódich se tracta de donar ais tinents d' alcalde de Barcelona
majors atribucions de las que actualment teñen, al objecte de descentralisar alguns serveys pera major comoditat del públich,
CORRESPONDENCIA
•'•
•
l - • . | - - . • ^ l
I.
. -
• •
•
I
„
,
,..,_,
,
.
viuda de
si no qu(
its deis ti
Ni al mé
los dos p{
de feís qu
perjudica
motiu: de
blican.
Pero h
cacní que
cional refl
bauría fet
deu. El li
cions dei q
ment batee
perqué no
per cert baj
cedlr de El
deizin en J<
parents á ol
lmpertlnen<
vagi, com ei
blesa, á don
Aném ar
Pccte á la ex
que Moret ti
lertnlnats ele
políticas, hi i
'fl guerra s' a
Olía no es ja (
dluben aigua
en Moret asse
hl ba qul 'I fa
Deu ho vu
ííódichs miiiti
rahó de que n
Píi/or es que $
'a ni molt mci
tíarrers consell
Avuy ha a r
ios desenfeynat
MADRID
.iHi., „ ,
MADRID
l 6 d'Octubre.
La brega entre El Nacional y El Imparcial armada ab motiu d' haver proposat lo primer d ' a q u e t s perlódichs que la Reyna Regent vagi á visitar á la
Avuy cap al
<=«? á Cuba. At
paria de la mlss
tcrnydelcqu,
:::$mim
m 1
jg
D' OCTUBRE OB 1879
a^S^
viada de Cánovas, éntrete las conversas no fa sois en los rotllos deis polítichs
si no que es també ob/ecte de discussíó animada y fíns acalorada en los entreactcs deis teatros y en las tertulias de lo que se 'n dlu bona societat madrllcnya»
Ni al mes enemícfa deis alts prestigis se 11 hauría acudli la tasca que han emprés
los dos periódichs monárquicas y dínástichs, trayent á colació noms y recorta
d e f e t s q u e a l mentarlos donan llocb á divergencias de l a s q u a l s o e resultan
perjudicáis aquells prestigis. Lo perlódlch de Romero s' ha crescut molt ab tal
motiu; de cop s* ha trasformat en un deis mes llegits que á Madrid se p u blican.
Pero la brega no pot durar y avuy £1 Imparcial recula y fa be perqué per lo
camí que '1 seu contrlncant ha emprés Deu sab afaont s' aniría á parar. El iVaí/o«a/reflecta aquets días lo carácter de Cánovas. S'expressa com aquest ho
hauría fet si en vida s' bagues vist obligat á recordar lo que la Restaurado H
deu. El Imparcial podía estar mes enérgich al contestar á aquestas maaifestacioDS dei que 'n podríam dir orgull póstum de Cánovas. Pero obra prudeníment batentse en retirada. Per altra pan la viuda de Cánovas s' interessa també
perqué no avansi mes la dissidencia. Ha enviat á tots los periódicbs un suelto,
per cert bastant mal redactat, en que manifesta que res te que veure ab lo pro>
cedir de El Nacional y prega ais demés periódicbs que no s' ocupin d* ella y la
deizln en lo seu dolor de viuda. Al matéis temps se diu que ha enviat ais seus
parents á oferir los seus respectes á la Reyoa Regeni, com á protesta contra las
impertinencias de El Nacional. Pero no 's diu que ella, la viuda de Cánovas,
vagi, com es costum ferho en tots los que *s veuhen honrats ab un títol de nO'
blesa, á donar las gracias á la Reyna.
Aoém ara á la crónica política. Avuy no son tan bañas las impresions respecte á la exiensló de las reformas que Sagasta prepara per Cuba. S' asscgura
que Moret troba entrebancbs y que en alts Ilochs ó ;o crech millor qus en de<
terminats elementa que en mes ó en menos influbeixen en totas las sltuacions
políticas, hi ha certa reaccíó favorable ais que encara insísteizea en que sois per
la guerra s* acabi '1 conílicte de Cuba. Mes ciar, lo propósit de dar la autonomía no es ja en Ssgasta tan ferm com semblava aquets darrers dias. Aizís ho
diuben alguns deis minfsteriais que ho poden saber. N o obstant ios amichs d'
en Moret asseguran que no hi ha res de lo que 's diu, y que en lo de Cuba no
iii ba qui '1 fassí anar enrera.
Deu ho vulgui. Las senyals no son pas falagueras en aquest sentít. Los periódicbs miiitars intianzigents apareizen mes forts que may queízantse sense
rahó de que no se ^\s atengui en lo deis prestigis del ezérclt que aingú ataca. Lo
Plt/or es que s' assegura que '1 ministre de la Guerra no 's mostra pas entussiasta oi molt menos de que 's doni á Cuba la autonomía y que no ha assistlt ais
darrers consells de ministres en que s* ha tractat extensament d' aquest punt.
Avuy ha arribat á Madrid lo rey de Siam, y ja tením en moviments á tots
los desenfeynats que li van darrera.—X.
';í.í:t^;í*:
!
•
•
:
' ••.
•
17 d'Octubre.
MADRID
Avuy cap al tart sortirá de Madrid lo general Blanco y demá s'embarcará
cap á Cuba. Ab tal motiu avuy mes que en altres días en los rotllos polítichs se
parla de la missió del general, es á dir de las instruccions que ha rebut át\ G o bcrn y de lo que ellas han d' iofluhir en la pacificació d' aquella isla. N o hi ha
r^ie
^!y
í'iU
m^
3^54
L A RENAIXENSA — DIARI DE CATALUNYA
cooíormltat en lo referent al carácter y trascendencia d' aquestas Instruccions.
Mentres bi ba qui dlu saber que en quant arrlbl Blanco á Cuba pendra uaa
serie de dlsposJcíons que darán nou carácter tant á las operacions de campanya
com á la administrado en general, altres y }0 crecb que están en lo cert diuhen
que per a'a no bi baurá innovacions d' importancia y que res se fará en un y
altre sentit fins ja entrat lo vinent Novetnbre en que Moret baurá publicar los
seus decrets de reforma y se sabrá 1* efecte que en la isla y fora d' ella puguio
produhir la inteligencia existent actualment e n t r e ' 1 gobern y Is autonomistas cubans.
Lo únicb que 's raodlficará á la arribada del general Blanco es lo carácter
de las operacions miüíars, acabantse d' una vegada la guerra de destrucció que
s' ha íet durant Jos darrers temps del mando del general "Weyler.
En quant á Blanco se dlu avuy que no *s mostra tant partidari de la autonomía com sería de desiíjar, y que aquets dias ba tingut mes entrevistas ab Gamszo y Maura que ab Moret. Los que tal observan diulien que Blanco s decanta en tot y especialment en la cuestió de Cuba mes á íla dreta que á la esquerra del partit Iliberal.
Pero en lo de Cuba lo que avuy mes afecta á la opinió pública es la noticia
del naufragi del vapor mercant «Tritón»; catástrofe molt semblant á la del
«Reyna Regent». Sortí de la Habana carregat ab efectes de guerra per las píassas de! litoral de la isla y á mes portava setanta soldats y un centenar de passat
jers. Sa diu que ni un deis embarcats s' ba salvat. La desgracia no 's cansa de
perseguirnos en tot. Desde '1 dia infaust en que esclatá á Cuba la guerra no
hem tingut un succés de que bagim pogut racionalment alegrarnos. Si en lo
que dependéis de cálcul errém, y en lo que á la Providencia ó á la sort hem de
deixar nos surt contrari, será cas de plegarnos de brassos y baixar lo cap devant de la fatalitat que 'ns aplana.
E n mil) d' aquestas tristesas irrita veure ais políticbs de per aquí mes que
may afanyats en parlar de las miserias que á ells sois particularment interessa,
La cuestJó deis ahs empleos es causa de gran disgust entre la gent ministerial.
Com per cada un d' ells bi ha tres ó quatre pretendents ab probabilitats d' éxit,
pot suposarse com se posan aquets y 'Is seus protectors y amicbs al saberse que
la vacant s' ha provehií no conforme ais seus desitjos. N o es nou I' espectacle,
pero may bavia provocat lo soroll que ara ocasiona. H i ha que sentir lo que. 's
diu contra tots los ministres sense excluhir á Sagasta, perqué los millors empleos los donan ais seus parents tinguin ó no mérits contrets. Alió de la yernocracia que tant desacredita al partit Iliberal 1* altra vegada que goberná, 'se presenta aquesta ab mes relleu que may. N o 's quedaren curts los canovins; pero,
senyor, d' ahoní trauben tanis filis y tants gendres los personatjes del partit Iliberal? es cosa de no acabar de comptarlos.
Los periódichs conservadórs trauhen d' aixó tot lo partit que poden; y El
Nacional de Romero Robledo ha emprés una campanya fent \\a. historia de
cada nombrament, que resulta molt divertida. Mentres tant passan diai y no's
fa vía. Sagasta scmpre ba ensopegat ab lo mateix entrebancb. N i en aixó sab
imposarse. Y lo pitjor es que casi sempre bo fa tart y malament.
N o hl ha fora de lo expressat cosa important de que escriure. La gent reposada torna á veure molt negre '1 pervindre d' Espanya: hl ha encara alguna csperansa de que miliori én lo de Cuba, pero es mes débil cada dia.—X,
SECCIu RELLIGIOSA
2955
•Rifi
! .'.
^•IM
i^M
»9^6
L,k
REHAIXENSA
SECCIO
— DlARI 1>B CATALUNYA
COMERCIAL
'^ioaüih o o r r e a t s Aonau ptr is Ju»ta d* Goder» d*l CoUgí d€ Gorrmart
mers de la plassa de Barcelona i 18 ¿* Octubre de 1897.
¿ima &t¡
i"í»{S' <>
A««loiis.>-CM»naptMt.
Banoh H. Colonial.—1 á 80 mil
> Barcelona
> de Vilanová
» de Préstams y Descomp. .
Fer-car. de Tarrag-ona B. y F. .
> Med.*á Zam. y de O. á V.
> 7 minas S. Joan A. en IÍQ. 8'25 8'75
> NoTt d' Bspanya
Canal d' Urgrell.
A««lon« 11 m e s .
20 15 20 25
Banoh H. Colonial.—1 á 80 mil 9 40 9 50
Fer-oar. Tarrag-ona, B a r . ' y F.
> Medina á Zam. y O. á. Vis"© 24 10 24 20
> Nort d' Bspanya
Obllsaeiona.—Coaiptat
Fer-car. N. Bsp. priortiat Baro.
Fer> N. Esp.^Lleyda á Reua y 77'80 7810
Tarrag-. (ac. adheridas)
-car. N. Bep. espe. Segovia. SrSO 82'15
» >
>
Almanaa f8'40 58'6C
á Valencia y Tat-rag-ona 95*
9^'25
> y Minas Sant Joan Abade- 85'40 85'60
sas grar. N o r t : . . . . 52 60 L2'85
>
<
> Tarrag-. B.*y Franss, hip.
> Tarr. B. y Fransa, no hip.
=
. 0'75 5 r
>
> Tarrag.* Barcelona y Fr. 5S'25 5S'E0
» Madrid á Barc. (directea).
>
> R e n s á Roda sreo 32"
Grao, Alm. Val. no adhey.
A l m . Val. Tarr. adheridas
Medina á Z. y de Orense á
Vigro, emiflió 1880 y 82.
>
>
>
>
prioriiat
Canal d' Urgrell
Societat comp. Trasatlántica..
Barulona 18 de Octubre
de 1897.
Comp. gren.
Tabacos Filipinad.
C R B Í M O M e r c a n t i l . — P r a n c h » , 30'70.—Llinra», 32'93.
C a p o n a . — 1 Octubre 1897. — Cubei, 29'50 per 100 bonefici. — Exterior, ¡¿9'OC p-jr
lüi oenefici.—Interior y Amortisable, 2'00 per 100 d a n y .
ú y . — Centenal Alfonso, 27'50 per 100 de prima.—Gontenaa I«e&eiia6S, 33'50 i ¿ . Moneda» da 20 peasatas, 29 60 id.—Onaa», 30'00 id.—Or p e t i t , 26'50.
Kota.—Aqueta p r e a i son d e compra.
monedas extrangeras: Marchs, 159'00.—Liras, 21*00.—DoUars,32*00.—Franchs, 29'70.
— Lliuras, 32*40.
Nota.—Preus aproximáis segona cantitat.
Gara déla c a m b i a e n l o d i a d' a h i r .
,
-,._
Settió de la tarde.
A iaa 1 4 5 eomensaren k ferse en lo Pati de la Bolsa operación? s i s seeüeník eamí is;
4 per 100 Interior, m e s , 64'82, 8 3 , 85 y 82.—Exterior, < m e s , 80' 35, 37 y 40.
A las 2'30. Obertura oficial de Bolsa. Se e o t i s i a i s següente cambia:
4 per 100 Interior, fi m e s , 64*85, 8 1 , 8 2 , 83 y 8 5 . — E x t e n o t , íi m e s , 80*33, 37, 3S y
90 d/f. 82'50 dlner.
¿.«ndrea.*.
Id. & la vista. 32'95 paper.
' paper.
Pa?lfl..o
Sd/T.
30'90
paper.
Id.
á l a Tiflta.
<• - •«iací2»53S3ía5i¡raa?^Jír3;a«js^%i:ire!í5«r^.nis!^^
88 rf. vUteá
8 d. Pteta
^ b a o e t e . . . ÍÓ'SSdftn^i Má.lag>a...... O'SSdany
ÍO'38 * 5'' Madrid
O'SS *
ÚdQOJ.
0'S8
O'SS >
^loant
!0S8 > iMíiTcia
O'SS
Almería
0'S8 > j OiBuse
O'SS >
Badajos
O'SS
O'SS >
j Oviedo
Bilbao
0'.S8 > 5 Palma . , .. O'SS >
0'S8 > í Falencia. . O'SS
Bürg-os
0'S8 > I Pamplona.. O'SS >
Cádiz
0*88
0*88
BeuB
Cartag-ena.. 0*88 >
O'SS >
Caateñd
O'SS > ;I Salamanca.
O'SS
S.
Sebastiá.
Córdoba .... 0'50
O'SS >
í
Santander.
O'SS > ISantiag-o.... O'SS
Corana
0'S8 > ¡Sevilla
0'25 >
7igrneraa ... O'SS
O'SS
Tarrag-ona. 0'S8
0*88 >
Qerona
O'SS »
TortoBa
lO'SS
Granada.... O'SS
! Valencia.... ,0'88 >
Huesca
0'75
iValladolid.. O'SS >
O'SS
Jerez
Vigro
O'SS »
Lleyda ...... £S£s!ssssi:^issí Vitoria
Bfe««ec pAbllalia.
Diner.
Paper,
Lo^rofio....
i Zarag-osa....
Loroa interior de fl mes. . 6485
Dente
64'875
I
Lng-o
<
>
> fl prózim. .
80
375
80'40
> Bzterior fl de mes.
<
>
» fl prózim, . 78 10
78'35
> amortiaable comptat. 97-10
97*25
C. p. Tre. Renda Aduanas.. .94'7."i
95'
Bit. Hípoteo- Cuba 1886 id. 78'75
79'
*
>
> 1890 Id.
C. p . Tre. Filpinas, serie A.
BUTLLETÍ BURSÁTIL. — A las 4 tarae.
MADRID, I 8
<Jor, p u í g a v u y
Al rey d e S
molt r a s p e c t e
iotas las s o r t s c
Ha sortlt d<
¡ . ;.i'5r;i¿,.,A.:íf.,:<
.*•;•.-irfftt.ri'.iíjJ.
'
,,^
, <i',.•••••.'•>•,•<• c í í j t
• •
19 D* OCTUBRE DE 1897
«957
40.-F. C. áel Nort, fi mes, 24»20, 15, 24*00, 05, 10 y 20.—Id. de Franta, 6 mes, 19"76.
no, 80, 90, 20'00, 05, 10 y 2 .—Espanya Industrial, 84'50 operacions.—.Gubaa, 8 per 100,
comptat, 94*87, 75 y 87.—Cubas, 5 per 100, comptat, 78'87, 75, 62 y 75. — Empréstit
Aduanas, 5 per 100, partida 97'12.—4 per 100 Amortisable. partida, 78'25. — Gurs del
Bxterlo? ó Pad*, fi Octubre, 61'75 y 68.—Curs del Exterior á Londres fi Octubre, 61'62.
—Curi dsl Interior ft Madric fi Octubre, 64'85.
Obligacions.—Municipal, 6 per 100, vells, 99'00 diner.— Id. nous, 98'5o diner.—Segovia, 5 per 100, ?8'C0 diner.—Almansas, 5 per 100, 8¿'00 dinor.—Sant Joan de las Aba«
desas, 58'50 diner. — Fransas, 6 per 100, 95'00 diner. — Id. 3 per 100, 52'50 diner.
Cédulas, 6 per 100, 85'50 diner. — Roda á Reus, 51*50 diner. — Almansas, adheridas,
58'00 diner.—Id. no adheridas, 51'00 diner. — Orenses, 32'00 diner,—Orenses prioritat,
00*00 diner.—Companyia Trasatlántica, 00*00 diner. — Canal d' Urgell, 65*00 diner.
Empréstit de Filipinas, 93'62 operacions.
EXTRANGER
17.—Lo gobern ha iaformat á Edem-Pacha de q u e ' I s membres
grechs da la comissíó mixra que s' ocupa en repatriar ais ttssalenchs, están á
punt de rnsrxar cap á Domokos ahont deu reunirse la comJssIó.
Lo gobern demana ñxar un día pera comensar los travalls de la comissíó.
LoNDRts, 17.—Díuhen de Víena al Daily Telegrapk
que las potencias se
limitarán á acusar rebut de la nota del gobern turch que fa referencia á Creta^
scnse respondrehi.
TíJegrafían de la Canea al Times que entre 'Js crístians produheix bona im»
prcsió 'i r u m o r de que probablement será nombrat gobernador de ia isla de
Creta 'J senyor N u m a Droz.
Comunican del mateix punt al Standard que 'Js notables mahometans y la
majoría de IA població juheva de la Canea dirigirán ais almiralls de las efcuadras de las potencias una petició demanant que la cuestió de las indempnisacíons que s ' ü s n de concedír á las personas que han sufert pérduas per efecte
de la insurreccíó sia tinguda en consideracíó quan se fassi 1'arreglo deis a s sumptos de Creta.
Los cristians no han firmar aquesta demanda.
Los almiralls han resolt llicenciar á la gentdarmería turca lo primer de N o vembre.
LONDRES, 17.—Los diaris publican un telegrama de Viena anuncian! la org&nisació á Constantinopla d' un bazar nacional á benefíci deis otomans ferlts.
S'ha recullii ja ab aquest objccte cincuanta mil Iliuras esterlinas. Se diu que
entre 'is donadors de mercaderías peí bazar hi figuran 1' emperador FranclscoJoseph, 1' emperador Guillem y '1 president F a u r e .
LONDRES,
'
•
:-
]&íi
TELEGRAMAS
MADRID, 18.—Sembla que ha comensat la escampada en lo partlt conservador, puig avuy S5 deuhen presentar al senyor Silvela 20 dfputats de la ma/oría.
Al rey de Slam no li ha acabat de satisfer 1* espectacle nacional, Li agrada
inolt 1' aspecte de la plassa y la aDÍmació que ocasiona la festa, pero ha dit que
totas las sorts del toreig lo feyan patlr.
Ha sortlt de Nova York una escampavía aduanera que anlrá en seguiment
i '-t;.'
.(.*!•• •
M:''
•dmh
ag58
L A RENAIXEMSA — DIARI DE CATALUNYA
d* un barco que transporta á Cuba un important cárrech d' armas y oaunicions
destinadas ais Insurréctes.
Van arribant noticias referents al naufragi del vapor «Tritón» ocorrcgut á
poca distancia del port de la Habana. La catástrofe succebí á lasduas de la tnatinada, mentres lo pasíatje dormía. Lo barco portava 200 passatjers y 3o tripulants, á mes d' una forta cantitat destinada á pagar las obligacions de diferents
cossos que operan á Pinar del Rio, Entre '1 passatje hi anavan uns bo soidats.
Han arribat á la Habana dos vapors que sortiren á reculiir los náufrechs del
«Tritón», haventne trobat uns 5o que lograren salvarse agafats á unas fustas.
Hi ba esperansas de poder salvar á tots los demés náufrecbs.
S' ba celebrat á Málaga un meetiog ^socialista obrer pera demanar al gobern
la iguáltat del servey militar.
Abir celebraren una important conferencia los ministres d' Estat, Guerra y
Ultramar pera tractar de las instruccions que dura á Cuba '1 general Blanco.
Aquest assistí á la reunió, anant després á despedirse de la reyna.
Están molt avansats los travalls d' instalació de la Exposició d* Industrias
modernas, creyentse que 's podrá fer la inaugurado '1 dia 2^,' del corrent.
Abir vespre á las set sortí de Madrid lo nou capitá general de Cuba, junt ab
los generáis y oficiáis que 1' acompanyan en son viatje. L' anden de la estado
estava pie de polítlcbs y militars, fígurant en primer Uocb los ministres.
Alguns telegramas de Vitoria negan que entre 'Is carlins de Vizcaya y Na*>
varra s' bagin repartit 14,000 fusells.
Segons telegrafían de Nova York, la senyoreta Evangelina Cisneros ba sigut
objecte d* una manifestado.
S' ba aplassat la celebrado del consell de ministres, á causa d* estar indispO'
sat lo senyor Sagasta.
No s* ha rebut cap noticia referent á las campanyas de Cuba y Filipinas.
Segons noticias rebudas per V últlm correu dt la Habana, han arribat á Pinar del Rio dos representants de casas americanas pera instalarbi sucursals de
duas fábricas de tabaco, essent creencia general que ab lo nou estat de cosas
que 's prepara en la isla ab motiu de la aplicado de las reformas, rependrán sos
travalls mohas fábricas del país. També han anunciat sa próxima arribada á la
Isla gran número d'autonomistas que s'havían vist obligats á marxar ais Eátats
Units á causa de las disposicions del general Weyler.
Hi ha gran escassedat de noticias. Abir y avuy tot s' ha redubit á parlar del
rey de Siam. Las demés cuestions que veritablement interessan han quedat de
banda. En un circuí conservador han assegurat que á primers del mes entraní
arribaría á Madrid lo senyor Romero Robledo, venint dlsposat á moure brega.
Referent á la pérdua del vapoi aTriton», se diu que avans de sortir del port
se consulta al observatori deis jesuítas, havent manifestat aquestos que no b¡
havía perill de que '1 vapor se fes á la mar. Altres asseguran que '1 naufragi fou
degut á deñciencias del barco y mes que tot á portar mes carga de la que ii corresponía.
Días enrera s' bavía parlat de certs disgustos ocasionats per la pretensió deis
senjrors Grofzard y Gullon de que 's concedís uaa dlrecció general á cada un
deis seus ñus. Sembla que la cuestió ha quedat arreglada á gust de tots los la
teressats.
Imprempta de Ramou Germáns.—Vendreih
Adu
DSi Espanja. I
May lo catalán i
arribar á la real
deis principis hoi
lallum del sol los
Espanya en sa v
concretament los •
deíilanresa de i8g
Com allavors d
de quedar á carree
panyol las relacii
mar y térra, las r
ablos demés paísf
blicas de carácter i
cuestions y conflic
del pressupost any
tnbuhir las r e g i o "
ab la organ¡sacie ,'i
Pero cnteném c
10régimen intern d
tituhirse aquesta 1
pansiu de sa llegi
son modo de ser.
Sant del dia:
má: Santa Ursuli
celona: Acaban
V(o
Jasvuyt del matl
Se
ncas y a
Santa M
Donará (
senyor J
Bonará raj
<ioi m a t e i x p(