Comencem-ne a parlar De què? De les Colònies d'estiu. El tema és afalagador i temptador. Ara que nosaltres ja comencem a posseir una experiència del que són les Colònies i endevinem, més o menys, fins on oden parríbar les seves possibilitats, ens sentim també més responsables. Tenim consciència l'hem presa a través de la nostra reflexió personal I col·lectiva de que les Colònies no es poden improvitzar. Exigeixen una preparació: una preparació que si bé ha de tenir en compte l'edifici o lloc on es desenrotllen les Colònies, ha de tenir molt més en compte als monitors que, en darrer terme, són els que en realitat "fan" la Colònia. Les Colònies del nostre Bisbat són fruit d'una inquietud. Això sol, al meu veure, ja és garantia d'autenticitat. Són fruit d'un amor als infants; són fruit d'una preocupació pastoral. Fins ara, hem de confessar-ho, hi havia hagut una preocupació que surava per damunt de totes: "posar Colònies en òrbita". Ara, un cop superada ja aquesta etapa, important a tot ser-ho, té preponderància una nova preocupació: "la preparació dels lUIonitors". Per la nostra banda, mentre observem com es desenrotlla el curset de preparació de Monitors, amb el desig de començar a moure l'ambient de la nostra ciutat de cara a les Colònies d'estiu, hem demanat a l'amic Lluís Sunyer, cap de les Colònies que s'han dedicat als nens de Figueres, unes paraules que ens complaurem en transcriure. Voldríem que el neguit d'uns quants, fos el neguit de tots. Sí tots estimem als nens, demostrem-ho amb la nostra preocupació: L'EQUIP DIRECTIU HA FET UN TREBALL SENZILL, PROGRESSIU I MES O MENYS CONSTANT. . Per unes raons que no tenen res a veure amb cap decisió meva em vaig trobar enrolat al moviment de Colònies de vacances que, ara fa tres anys, es va iniciar a la comarca de Figueres. Des de llavors l'equip directiu ha fet un treball senzill, progressiu i, més o menys constant; un treball que es pot veure reflexat en el nombre de nens que cada any van augmentant la llista d'amics de les Colònies. Malgrat això, sembla evident que per una ciutat com Figueres caldrien més tandes de les que es realitzen actualment. Pensant però d'una manera una mica realista, hem de tenir en compte que en el bisbat hi han molts d'altres nens que volen assistir a les Colònies. Es per això, que el nostre principal objectiu d'aquest any, aquí a Figueres, estarà centrat més que en l'augment d'assistents en la qualitat del treball que s'hi fac. D'aquí que, l'equip central, està fent una reestructuració total de les Colònies de Vacances. En aquest canvi, una de les coses que es vol tenir en compte és la prèvia formació pedagògica, moral i social que rebran els dirigents (monitors) que han de portar la Colònia. Aquesta formació, juntament amb altres modificacions que s'estan fent, ens permetrà de realitzar uns tipus de Colònies en les que els infant s'hi senti més estimat i comprès. Ei dirigent no serà tant el que dirigeix les operacions "a cops de xiulet" sinó el germà gran que està al seu servei. En fi, un tipus de Colònies que l'infant, en la mesura possible, intervigui en l'organitzaciò de les tasques del dia (jocs, treballs manuals, etz.) i on se l'ajudi a fer-se gran amb llibertat I respecte ais altres. Aquestes últimes paraules poden semblar una Il·lusió, un ideal massa allunyat; però, que hi ha un equip que treballa amb afieló i coratge per aconseguir-ho, bé s'hi pot arribar. Malgrat tot aclarim que el nostre propòsit no és de fer una "organització model", on tot sigui amidat i controlat amb "exactitud matemàtica". Diputació de Girona — Servei de Biblioteques El Sr. Obispo insiste en la necesaria sobriedad y sencillez en las primeras Comuniones Radio Kscolar, del Servicio de Extensión Culta ral de la Diputación de Gerona, ha realizado una entrevista con el Obispo de la diócesis, doctor don Narciso Jubany y Arnau. Kl tema tratado y las respuestas de nuestra primera autoridad eclesiástica, hacen de la entrevista, interesante cuestión de actualidad, razón por la cual, la damos a conocer a nuestros lectores. —Sr. Obispo, ¿las disposiciones sobre la Primera Comunión son consecuencia de las actuales normas litúrgicas? —La renovación litúrgica, impulsada fuertemente por el Concilio Vaticano II, pone un. especial interés en la participación "consciente" de los fieles en todos los actos litúrgicos, especialmente en la Santa Misa y en la recepción de los sacramentos. Por esto, no tiene nada de extraño que los párrocos y los educadores todos —tanto seglares como religiosos— animados y refrenados por mí,hayan fijado su atención en la Primera Comunión de los niños. Las normas y disposiciones que han sido dadas, responden plenamente a este deseo: que los niños sean "verdaderamene conscientes" de lo que hacen, al recibir por primera vez la Eucaristía. Y esto se halla en la línea más perfecta del Concilio, expresada en la Constitución sobre la Sagrada Liturgia. —¿Qué finalidad persiguen? —La finalidad perseguida por las normas dictadas, es doble: por una parte, queremos que los niños tengan una recta disposición de ánimo al ir a comulgar; por otra, deseamos que sean desterrados la mundanidad y los gastos supèrflues, que dan lugar a envidias y competencias, totalmente extrañas al acto de la Primera Comunión. Con otras palabras, hay que volver al "Sentido religioso" de la Primera Comunión y hay que huir del "sentido profano" y del "boato", de que ha sido rodeada de unos años a esta parte. —¿Es que antes, se habían llegado a prácticas o solemnidades exageradas y fuera de lugar? —Evidentemente. No hay más que asomarse a la calle y leer los anuncios de los periódicos por ejemplo, para descubrirlo inmediatamente. En los vestidos y regalos, a veces se ha llegado a exageraciones inadmisibles y a unas competencias, entre familiares, amigos y parientes que nada tienen que ver con el sentido religioso de la comunión. Por otra parte, las comidas siempre deben tener la sobriedad que es conveniente a toda fiesta mundana, los verdaderos actores —los que disfrutan— son las personas mayores, mientras que el niño se convierte en una especie de "victima". En efecto, en vez de ayudarle a que comprenda lo que significa para su vida el participar Fwr primera vez de la Eucaristia se envuelve al niño en un cima "profano de mundani- dad", que es más propio de "una fiesta de sociedad "que de un "acto religioso". —¿Estas normas van dirigidas únicamente a los padres? —Principalmente, aunque no exclusivamente. Digo que principalmente, van dirigidas a los padres, porque éstos son los primeros responsables ante Dios de la educación de sus hijos. Por lo tanto, son ellos los que principalmente han de velar para que sus hijos tengan aquellas disposiciones personales que requiere la Primera Comunión Pero también van dirigidas las normas a todos los fieles que constituyen la commiidad cristiana. Porque la Primera Comunión de los niños, afecia a todo el pueblo de Dios, es una fiesta de toda la comunidad de los que creen en Crito. Por esto, adquirir una "seria mentalidad religiosa" a este respecto, es un deber de todos los fieles. —¿Como deben prepararse los niños para la Primera Comunión; —Lapreparación que debe darse a los niños para la Primera Comunión, ha de fundamentarse sobre la fe. Para ello, ima buena catequesis es imprescindible. Es necesario que los niños sepan lo que van hacer; van a Cristo por primera vez; van a participar del sacrificio del altar; van a responder al llamamiento de Dios para participar más plenamente en la vida de la Iglesia; van a unirse sacramentalmente con Cristo —que es el amor de Dios hecho hombre— para poder amar más a Dios y más a los hombres. Ahora bien, comprender todo esto supone una instrucción adecuada, que debe ser dada por los padres ante todo y también, compartiendo su responsabilidad, por sacerdotes y educadores. Sólo una buena educación en la fe podrá dar lugar a una devoción, sólida y digna. —¿Quiere decirles algunas palabras a todoa estos niños y niñas de los colegios y escuelas c^ue están escuchando esta emisión? —Con mucho gusto. Niños yniñas que vais a hacer la Primera Comunión; el señor Obispo os pide que aprendáis bien el Catecismo y que procuréis ser buenos. Jesús os ama muchos cuando le recibáis por primera vez, desea encontrar vuestra alma, limpia de todo pecado y llena de fe y de amor. Nens i nenes: Penseu que es tracta de la Primera Comunió, Quina sort si la rebeu bé! Jesús vindrà al vostre cor. Els vestits, els regals, la festa tenen ben poca importància. Es la vostra ànima la que Jesús vol. A tots els nens 1 nenes del bisbat de Girona que fareu la Primera Comunió el Sr. Bisbe us beneeix. Jo pregaré per vosaltres. Perquè sigueu sempre bons tots els dies de la vostra vida. V I L A N O V A MUI·LIS « DICOIACIOM FIOtfftfiAf Tal ideal ens portaria a un rotund fracaç. Tota Colònia s'ha de moure en un àmbit de flexibilitat que permeti a cada nen dessenvolupar les seves pròpies qualitats i al ensems aprengui a viure en comunitat. Una organització model enlloc d'ajudar-nos a aconseguir el que acabem de dir ens portaria a despersonalitzar l'Infant, convertint-lo en un autómata. Tal volta serà necessari recordar sobre aquest punt, que la comunitat és per a la persona i no la persona a la comunitat. Es supeditant-nos a aquestes normes on intenten portar endavant tota la organització. Amb tot ens enganyem; molts part de l'èxit l'hem de centrar en la pre-Colònia, és a dir, en la família, la parròquia, el barri... Sou vosaltres els pares, els educadors els que han de donar l'impuls més gros en la vida de l'infant. Seria bo prendre'n consciència d'això i ens donaríem compte que es Colònies, com qualsevol moviment de pseadolescents, no ha d'estar centrat en la preocupació d'un grup reduït d'individus, sinó en tots els que d'una o altra manera són part integrant de la vida de la ciutat. Per això, cal que tots posem el nostre gra de sorra en aquesta obra, per tal que tots esperem. LLUÍS SUÑER