Des de Capio HGC - Hospital General de Catalunya
Anuncio
Entitats d’assegurança sanitària i altres empreses que tenen acords amb Capio Hospital General de Catalunya ADAC ADESLAS AEGON AGRUPACIÓ MÚTUA COMERÇ INDUSTRIA ALLIANZ RAS ARESA ASEVAL ASISA ASSISTÈNCIA SANITÀRIA COL·LEGIAL ATLÁNTIDAASSEGURANCES MEDIQUES AXAAURORA IBERICA AZKARAN CAIXA ANDORRANA DE LA SEGURETAT SOCIAL CASER SALUD CENTRO ASEGURADOR CIGNA CLINICUM SALUT Qualitat Professionalitat Mutuas de accidentes laborales y enfermedades profesionales que tienen acuerdo con Capio Hospital General de Catalunya Informació i Citacions Entidades de seguros sanitarios y otras empresas que tienen acuerdos con Capio Hospital General de Catalunya DKV SEGUROS FIATC ASSEGURANCES GES SEGUROS GROUPAMA SEGUROS - MEDYTEC SALUD GRUPO SERSANET HERMANDAD NACIONAL DE ARQUITECTOS HERMANDAD NACIONAL DE ARQUITECTOS Servicios Corporativos INSTITUCIÓ MEDICINA LLIURE L'ALIANÇA LA BOREAL MÉDICA LA ESTRELLA LABOR MÉDICA MAPFRE CAJA SALUD MONTEPIO GIRONA MÚTUA DEL PENEDÉS MÚTUA GENERAL DE CATALUNYA P.S. MÚTUA MANRESANA Mútues d’accidents laborals i malalties professionals que tenen acord amb Capio Hospital General de Catalunya 902 53 33 33 Tecnologia ACMAT ASEPEYO FIMAC FREMAP IBERMUTUAMUR MADIN MATT MUPA MÚTUA PREVISORA BARCELONA FONTSALUT MUTUAL FLEQUERA MUTUAL SALUS MUTUALITAT NOSTRA SENYORA DEL CARME MPS POLICLINATIBIDABO PREVISORA GENERAL QUALIMEDIC CARD ROBRESA RTVE SABADELL MUTUAL SANITAS SEGUROS CATALUÑA SHARED CARE VITAL SEGURO VITALICIO SALUD WINTERTHUR Departamento Marketing Capio Sanidad, Febrero 2007 Capio Hospital General de Catalunya Capio Sanidad Nº 3 HIVERN / INVIERNO 2007 Revista de Capio Hospital General de Catalunya Innovació MÚTUA INTERCOMARCAL MÚTUA UNIVERSAL MUTUAL MIDAT CYCLOPS SABADELL ACCIDENTS DE TREBALL (SAT Mútua) UNIÓN DE MÚTUAS UNIÓN MUSEVA IBESVICO WILLY BETZ ESPAÑA Dr. José Ramón Germà Lluch Un lluitador e t r a d i u c r e p p o r p a Capio más de 16.000 profesionales y 100 centros en Europa enfront del càncer Un luchador frente al cáncer www.capiosanidad.es més de 16.000 professionals a 9 països d’Europa www.capiosanidad.es Sumari - Sumario Editorial Editorial Capiómetro Vida Sana 03 Vida Sana Esport i activitat física. Eviti riscos Entrevista Deporte y actividad física. Evite riesgos 04-07 Entrevista Dr. José Ramón Germà Lluch Dr. José Ramón Germà Lluch Nuestros Servicios Els nostres Serveis Oncología Oncologia Desde Capio HGC Des de Capio HGC Servei de Neuroangiografía Reobertura del servei de revisions de salut Auditoria Interna Remodelació en el Servei d'Urgències Primera Jornada de Medicina Forense a Capio HGC II Simposi Social de Medicina i Infermeria Unitat de Cirurgia sense ingrés Catalunya, Sector de Teràpies Naturals Premi a les infermeres de Capio HGC Sopar de Nadal 2006 Reunió Interhospitàlaria d’ORL Comunicació i Medicina a Capio HGC III Premis a la Investigació Fundació Jiménez Díaz Capio II Reunió Internacional Conferència de Santiago Rodríguez Córdoba Nova Unitat de Memòria al Capio Hospital Tres Culturas Conferència a Capio Hospital Sur Felicitació al Servei de Neurologia de Capio Recoletas Albacete Companyies asseguradores Nova oficina de l’Aliança a Capio HGC 08-11 12-15 Servicio de Neuroangiografía Reapertura del Servicio de Revisiones de Salud Auditoría Interna Remodelación en el Servicio de Urgencias Primera Jornada de Medicina Forense en Capio HGC II Simposio Social de Medicina y Enfermería Unidad de Cirugía sin ingreso Cataluña, Sector de Terapias Naturales Premio a las enfermeras de Capio HGC Cena de Navidad 2006 Reunión Interhospitalaria de ORL Comunicación y Medicina en Capio HGC Desde Capio Sanidad Des de Capio Sanidad 16-17 III Premios a la Investigación Fundación Jiménez Díaz Capio II Reunión Internacional Conferencia de Santiago Rodríguez Córdoba Nueva Unidad de Memoria en Capio Hospital Tres Culturas Conferencia en Capio Hospital Sur Felicitación al Servicio de Neurologia de Capio Recoletas Albacete Compañías aseguradoras 18 Oficinas de Atención al Cliente De un vistazo D’un cop d’ull Capiòmetre Capiómetro En el número anterior els feia referència que, al 2007 que ens espera, tenim la voluntat de continuar millorant en els nostres propòsits. També els feia menció que, per assolir l'encàrrec, Capio Hospital General de Catalunya té la sort de disposar d'un grup de persones que hi treballen de manera exemplar. Tots tenim el deure de prestar assistència a la gent que confia en nosaltres. Aquesta confiança només es pot assolir si podem copsar, a la vegada, quines són les opinions, voluntàries i lliures, que les persones que treballen en aquesta empresa tenen d'ella. Per això, durant el mes de febrer del 2007 tots els treballadors que participen en aquest projecte poden ajudar a millorar-lo responent una sèrie de qüestions la valoració de les quals ens dóna una visió que anomenem Capiòmetre, una iniciativa del Departament de Recursos Humans del grup que mesura el nivell de satisfacció de la gent en diferents aspectes de l'Hospital i que serveix per identificar punts de millora. Entenem que, al mateix temps, aquestes accions ajuden que les decisions que es prenen siguin en benefici de tothom: treballadors i usuaris de Capio HGC, les persones que llegeixen la nostra revista, que continuem desitjant que sigui un canal de comunicació útil. Donant les gràcies per endavant a tots els que participaran en aquest exercici d'identificació de punts de millora, els emplaço fins la propera edició. En el número anterior les hacía referencia a que, en el 2007 que nos espera, tenemos la voluntad de continuar mejorando en nuestros propósitos. También les mencionaba que, para cumplir este encargo, Capio Hospital General de Cataluña tiene la suerte de disponer de un grupo de personas que trabajan de manera ejemplar. Todos tenemos el deber de prestar asistencia a la gente que confía en nosotros. Esta confianza solo se puede alcanzar si conseguimos captar, al mismo tiempo, cuáles son las opiniones, voluntarias y libres, que las personas que trabajan en esta empresa tienen de ella. Por ello, durante el mes de febrero de 2007 todos los trabajadores que participan en este proyecto pueden ayudar a mejorarlo respondiendo a una serie de cuestiones cuya valoración nos da una visión que denominamos Capiómetro, una iniciativa del Departamento de Recursos Humanos del grupo que mide el nivel de satisfacción de la gente en diferentes aspectos del Hospital y que sirve para identificar puntos de mejora. Entendemos que, al mismo tiempo, estas acciones ayudan a que las decisiones que se toman sean en beneficio de todo el mundo: trabajadores y usuarios de Capio HGC, las personas que leen nuestra revista, que seguimos deseando que sea un canal de comunicación útil. Dando las gracias por adelantado a todos los que participarán en este ejercicio de identificación de puntos de mejora, les emplazo hasta la próxima edición. 1. Els exercicis més saludables són els denominats aeròbics: aquells que poden mantenir-se a una mateixa intensitat durant un cert temps, com ara el ciclisme, la natació, el rem o el jòguing. Caminar a un ritme actiu durant un mínim de 30 minuts diaris proporciona grans beneficis per a la salut. Si no hi ha contraindicació, també es poden fer exercicis amb pesos. 2. Utilitzi indumentària i calçat apropiats per a cada cas: sempre que pugui, faci activitats a l'aire lliure allunyades de la contaminació ambiental. 3. Incrementi de forma progressiva la intensitat i la duració de les sessions d'exercici físic: realitzi sempre una fase inicial de pocs minuts denominada d'escalfament. Els estiraments musculars d'abans i després d'una activitat esportiva són especialment útils en les persones de major edat. 4. La hidratació ha de ser adequada i dependrà de les condicions ambientals i de la duració de l'exercici: una hidratació escassa o excessiva pot provocar trastorns, fins i tot greus. La suplementació amb sals minerals s'ha de fer de manera òptima i només està indicada en activitats esportives de llarga duració. 5. L'alimentació ha de ser variada i equilibrada: incrementi l'aportació calòrica proporcionalment a la intensitat esportiva i rebutgi els fàrmacs o substàncies denominades ergògenes o amb potencial d'augmentar el rendiment físic. 6. Incrementi les hores destinades a descansar: si l'activitat esportiva és d'una certa intensitat, augmenti les hores de son i eviti fer-la poc abans de dormir. 7. Assessori's mèdicament per un especialista: si practica esport d'alta intensitat o inicia una activitat esportiva amb més de 35 anys d'edat, o pateix alguna patologia metabòlica cardiorespiratòria o de l'aparell locomotor. 1. Los ejercicios más saludables son los denominados aeróbicos: aquellos que pueden mantenerse a una misma intensidad durante cierto tiempo como el ciclismo, la natación, el remo o el jogging. Caminar a un ritmo activo durante un mínimo de 30 minutos diarios proporciona grandes beneficios para la salud. Si no hay contraindicación, también se pueden realizar ejercicios con pesas. 2. Utilice indumentaria y calzado apropiados para cada caso: siempre que pueda, realice actividades al aire libre alejadas de la contaminación ambiental. 3. Incremente de forma progresiva la intensidad y la duración de las sesiones de ejercicio físico: realice siempre una fase inicial de pocos minutos denominada de calentamiento. Los estiramientos musculares antes y después de una actividad deportiva son especialmente útiles en las personas de mayor edad. 4. La hidratación debe ser adecuada y dependerá de las condiciones ambientales y de la duración del ejercicio: una hidratación escasa o excesiva puede provocar trastornos, incluso graves. La suplementación con sales minerales debe realizarse de forma óptima y sólo está indicada en actividades deportivas de larga duración. 5. La alimentación debe ser variada y equilibrada: incremente el aporte calórico proporcionalmente a la intensidad deportiva y rechace los fármacos o sustancias denominadas ergogénicas o con potencial de aumentar el rendimiento físico. 6. Incremente las horas destinadas a descansar: si la actividad deportiva es de cierta intensidad, aumente las horas de sueño y evite realizarla poco antes de dormir. 7. Asesórese médicamente por un especialista: si practica deporte de alta intensidad, o inicia una actividad deportiva con más de 35 años de edad, o padece alguna patología metabólica cardiorrespiratoria o del aparato locomotor. Dr. Eduardo Garrido Cap de Servei Medicina de l’esport Dr. Eduardo Garrido Jefe de Servicio Medicina del Deporte 19 Coordinación y redacción: Departament Comunicació Capio HGC: Pilar Caballero, pcaballero@hgc.es - Departamento Marketing Capio Sanidad, Mari Cruz García, cruz.garcia@capiosanidad.es Diseño, Maquetación y Fotografía: Departamento Marketing Capio Sanidad, José Mª Martín, Javier Abellán, Nuria Doya 02 Esport i activitat física. Eviti riscos Deporte y actividad física. Evite riesgos 02 Editorial Capiòmetre Dr. Joan Sala Sanjaume Director Gerent Capio Hospital General de Catalunya Vida Sana Capio Hospital General de Catalunya Cartera de Serveis - Cartera de Servicios SERVEIS CENTRALS Anàlisis Clíniques Anatomia Patològica Anestèsia i Reanimació Diagnòsic per la Imatge Farmàcia Intervencionisme Vascular Perifèric Medicina Intensiva Medicina Nuclear Neuroangiografia Oncologia Radioteràpica Reabilitació Urgències 902 53 33 33 Informació i Citacions DEPARTAMENT QUIRÚRGIC Cirurgia Cardíaca Cirurgia General Digestiva Cirurgia Maxil·lofacial Cirurgia Mínimament Invasiva Cirurgia Ortopèdica i Traumatològica Cirurgia Pediàtrica Cirurgia Plàstica i Estètica Cirurgia Toràcica Cirurgia Vascular Neurocirurgia Odontoestomatologia Oftalmologia Otorrinolaringologia Tocoginecologia Unitat del peu Urologia DEPARTAMENT MÈDIC Alergiologia Cardiologia Clínica Oberta Dermatologia Digestiu i Endoscòpia Endocrinologia Medicina de l’Esport Medicina Interna Medicina Preventiva Nefrologia Neurologia Oncologia Mèdica Patologia de la Son Pediatria i Neonatologia Psicologia Psiquiatria Reumatologia 03 Entrevista de Pilar Caballero José Ramón Germà Lluch, Cap del Servei d’ Oncologia Capio HGC. “Curem mes, cuidem millor” Capio Hospital General de Catalunya A José Ramón Germà Lluch la seva mare li va regalar una bata blanca i un estetoscopi quan tenia sis anys, i li va deixar també en herència genètica la facultat de dormir poc. Amb aquests vímets i una notable capacitat de treball, el Dr. Germà ha construït un present dedicat a tractar el càncer, una malaltia que avui es cura, com explica al llibre que acaba de publicar. Un títol rotund per al seu llibre, “El càncer es cura, 50 històries d'esperança”. El poden acusar d'optimista? Se m'ha d'acusar d'optimista, encara que és la conclusió a què he arribat després de 30 anys de treball com a oncòleg. Qui ha vist l'evolució dels pacients amb càncer des que vaig començar en això fins avui, pot resumir-los en: curem més i cuidem millor. són els seus pensaments, la seva escala de valors, quina filosofia té, quines són les seves pors, etcètera. Què s'ha de donar a un pacient a més de fàrmacs? Atenció. Crec que el que demanen els pacients es pot resumir en dues coses: atenció contínua i ràpida al seu problema, i la professionalitat de donar-los el millor que se'ls pot donar avui per a la seva malaltia. Això és el més important. Per exemple, el primer diagnòstic, quan encara no sap si té càncer o no, si serà curable o no… Aquí s'ha de ser molt curós per reduir al màxim aquest temps d'incertesa. Moltes vegades intento donar totes les exploracions en un dia i parlar amb ell a la vesprada, perquè no tingui temps per pensar. Crec que el paper del metge solitari s'ha acabat, que els equips que reuneixen diferents especialistes involucrats en cada càncer en particular són els que han de decidir l'estratègia terapèutica que cal seguir des del principi. Aquesta és la decisió més important. Atenció i esperança són les paraules clau. Crec que, avui dia, aquesta part de contacte directe se supleix més amb la tècnica, es prefereix fer un escàner abans que una exploració física llarga, perquè l'escàner et dóna més informació. Però el contacte físic de l'exploració és una cosa que no es pot perdre, perquè en el fons és el que produeix empatia entre el metge i el malalt. La medicina s'ha anat, jo no diria deshumanitzant, però sí tecnificant, i s'ha abandonat una mica aquella atenció exquisida en els petits detalls. Com es cura vostè de tant de dolor? La mala evolució dol molt. Normalment he portat una gran quantitat de pacients superjoves, per la qual cosa l'impacte és molt més gran, perquè queden molts més anys de vida que es poden perdre, des del punt de vista social i professional. La veritat és que crec que la fortalesa surt de veure tot el conjunt, és a dir, crec que és una sort que l'ésser humà tingui tan mala memòria per a les coses que no són bones i tan bona memòria per a les coses que sí que ho són. Per això el percentatge de pacients que moren queda contrarestat amb el percentatge dels que se salven, com en el cas del càncer de testicles Quin és el futur de la malaltia? Les històries que vostè reflecteix en el llibre no són les pitjors. No, òbviament. Crec que si el llibre es titulés “Tot el càncer es cura” seria un gran mentider, i és per això que vam posar “El càncer es cura i 50 històries reals d'esperança”. El que sí que puc dir és que el llibre, en el fons, amalgama tres aspectes que són molt importants: el primer és que fa una descripció de com s'ha arribat on estem. La segona qüestió és que explica els tipus de càncer. El lector, quan llegeix, sap de quin tipus són i quina història tenen. Els tumors més importants que existeixen estan desglossats perquè la gent vegi què és el que li pot succeir; crec que és un punt important a transmetre. La tercera és posar exemples de casos difícils que, al principi, es pensava que anirien malament, però que al final s'han acabat curant, no tots, òbviament. Això ho he fet perquè ja estava fart de sentir només notícies negatives del càncer. Per això volia que en un llibre que tothom pot llegir s'expliqués l'altra part del càncer, perquè per segon any consecutiu ha augmentat la taxa global de supervivència, és a dir, més del 60% dels pacients amb càncer es curen. Per tant, el 40% és inferior, i hauríem de parlar més dels que es curen, sense oblidar-nos dels que no es curen, perquè si no no milloraríem. 04 L'altre dia vaig llegir un article on diversos científics deien que les expectatives als EUA eren que per al 2010 s'hauria reduït un 50% la mortalitat per càncer, però això no succeirà fins al 2040. Això vol dir que el problema fonamental és que el càncer són moltes malalties diferents i les anirem vencent en moments diferents. Algunes ja les hem superades de forma definitiva, amb altres hem avançat enormement i amb altres estem totalment estancats, per exemple el càncer de pulmó, la taxa de supervivència del qual és la mateixa que fa 20 anys. Encara que ara es té més qualitat de vida amb el càncer de pulmó, les taxes de supervivència no milloren. El mateix passa amb el càncer de pàncrees o el d'esòfag. Mentre que amb altres tipus de tumors, com els testiculars, els limfomes, els d'ovari, en algunes ocasions el percentatge de curació és espectacular. Els tumors testiculars, en el nostre grup, ascendeixen a un 94% de curacions, mentre que el 1979 teníem una taxa de mortalitat del 90%. Hi ha canvis enormes. D'aquí a 50 anys crec que el que succeirà és que haurem vençut de 25 a 30 càncers més, però encara en quedaran alguns que haurem de vèncer. Amb més informació, hi ha menys por? Hi ha una cosa molt important que hem de fer: acabar amb el mite del càncer associat a mort o patiment, perquè és una actitud totalment equivocada. El canvi de paradigma és un problema de cultura. La cultura no s'aconsegueix en tres mesos ni en un any. Quan veus un pacient i li expliques la veritat , i jo sóc partidari de fer-ho, el més important és adonar-se que la veritat es pot explicar de moltes maneres, i la gràcia és explicar-la infonent esperança, il·lusió i fent que s'enganxi al tractament. Aquesta és la millor forma d'explicar la veritat. Si un pacient no sap què té, no és capaç d'aportar tot el que és necessari per a la seva evolució favorable. Cim del Kilimanjaro, novembre de 2003, Tanzània. / Cima del Kilimanjaro, noviembre de 2003, Tanzania. Quants pacients veu vostè en un any? Ara en veig menys. Em vaig convertir en cap de servei fa uns catorze anys. En aquests moments, al servei de l'Institut Català d'Oncologia (ICO) tinc uns vint-i-dos adjunts; és un dels serveis més grans d'Espanya. A Capio HGC en som al voltant de sis, amb la qual cosa continuo veient un nombre important de pacients. Això em dóna molt de treball, encara que sempre he pensat que els caps de servei han de ser “facilitadors”. Crec que hi ha dues formes de pujar: fer-ho tots junts o pujar tot sol recolzat en els altres. Sóc dels que defensen que hem de pujar tots junts, perquè cal tenir una certa harmonia i cuidar-nos els uns als altres. Abans d'aquests catorze anys, jo visitava molts malalts, perquè a més compaginava el treball d'oncòleg amb el de gastroenteròleg, i la quantitat de pacients era impressionant. Finalment, després d'onze anys, vaig decidir que faria només oncologia perquè no podia cobrir les dues especialitats. Per què es va decidir per l'oncologia? Per casualitat. No sóc vocacional de l'oncologia. A més sóc metge internista i digestòleg per una escola molt important, la de Paco Vilardell de l'Hospital de Sant Pau. Va arribar un dia, l'any 1973, quan era meritori, que vaig haver de prendre la decisió i van sortir places d'una especialitat que es deia oncologia i que jo, la veritat, no sabia realment què era. Estava a l'Hospital de Sant Pau fent pràctiques en Digestiu i vaig anar a parlar amb el cap d'Oncologia, el Dr. Pau Viladiu, a qui considero el meu mestre i el meu amic, i quan li vaig preguntar què era això de l'oncologia em va assegurar que si feia aquesta especialitat no m'avorriria mai. Em va semblar molt important. I dono fe que no em va mentir. A més, em donaven la possibilitat de fer les dues coses, digestiu i oncologia, una enorme oportunitat perquè en aquell moment no es podien fer dues especialitats al mateix temps. De totes maneres, cada vegada que mor un d'aquests malalts, el 6%, ens sembla molt més injust enfront del 94% que es cure. L'altra sortida és fer altres coses; per exemple, a mi m'encanta el viatge d'aventura, la fotografia… Cal tenir una sèrie de vàlvules de fugida. Per què li va agafar per estudiar medicina? La meva mare ho tenia claríssim. A 6 anys em va regalar una bata, un aparell per auscultar i un nino que podia punxar. Ella sempre em va dir que faria cirurgia vascular. De fet, mai en la meva vida no he pensat a tenir una altra professió que no sigui la medicina. Sabia que seria metge. A 15 anys, com que volia ser metge i vivia a les Canàries i allà no podia ser-ho, els meus pares van decidir venir a Barcelona perquè pogués estudiar medicina. La meva mare em feia llevar a les quatre de la matinada per estudiar. I si no hagués estat metge? Periodista de primera línia. Sempre he admirat el periodisme de primera línia: de guerra, d'aventures… Periodisme d'adrenalina, m'agrada molt l'aventura, un De la Cuadra Salcedo, alguna cosa així. D'altra banda, m'agrada escriure, amb la qual cosa casava dos de les meves grans apetències. D'on treu el temps lliure? Tinc una sort i una desgràcia, depèn de com es miri. La meva mare és insomne i jo he heretat bastant del seu insomni; no dormo més de 4 hores i mitja al dia. Així, doncs, això em dóna per a molt. Fàcilment, els caps de setmana a les sis i mitja estic al meu despatx fent coses, no sóc capaç de quedar-me al llit donant voltes. A més, jo cada dia arribo a les sis i mitja a l'hospital, la qual cosa em dóna prou temps per fer coses abans que arribi la meva gent (entre les 8 i les 8.30). Perquè són unes quantes hores, i, si les sumes, al llarg de la setmana en són unes 14-16. Ha aconseguit ser metge i publica llibres. Respon a la figura de metge-humanista en via d'extinció? Crec que el que està succeint és que la medicina s'ha fet molt més sofisticada del que era, i per tant cal posar molt més esforç, quan ets especialista, a mantenir-te una mica al dia. D'altra banda, crec que hi ha una certa crisi d'escala de valors. En el fons, quan tecnifiquem molt la medicina ens oblidem de l'acte més sublim que existeix en ella: l'acte mèdic; dues persones que s'enfronten cara a cara, amb la tremenda injustícia que representa, per exemple, una primera visita oncològica. El metge té més o menys algun antecedent respecte al malalt, però ell no té cap antecedent del metge, ningú no li ha donat el seu currículum i ha de dipositar la vida a les seves mans. El metge tampoc no sap gaire del pacient; quins www.capiosanidad.es 05 Entrevista de Pilar Caballero José Ramón Germà Lluch, Jefe del Servicio de Oncología Capio HGC “Curamos mas, cuidamos mejor” Capio Hospital General de Catalunya A José Ramón Germà Lluch su madre le regaló una bata blanca y un estetoscopio cuando tenía seis años, le dejó también en herencia genética la facultad de dormir poco. Con esos mimbres y una notable capacidad de trabajo, el Dr. Germà ha construido un presente dedicado a tratar el cáncer, una enfermedad que hoy se cura, como explica en el libro que acaba de publicar. Un título rotundo para su libro, “El cáncer se cura, 50 historias de esperanza”. ¿Le pueden acusar de optimista? Se me debe acusar de optimista, aunque es la conclusión a la que he llegado después de 30 años de trabajo como oncólogo. Quien ha visto la evolución de los pacientes con cáncer desde que empecé en esto hasta hoy los de hoy puede resumirlos en: curamos más y cuidamos mejor. el fondo, cuando tecnificamos mucho la medicina, nos olvidamos del acto más sublime que existe en ella: el acto médico; dos personas que se enfrentan cara a cara, con la tremenda injusticia que representa, por ejemplo, una primera visita oncológica. El médico más o menos tiene algún antecedente respecto al enfermo, pero él no tiene ningún antecedente del médico, nadie le ha dado su currículo y tiene que depositar la vida en sus manos. El médico tampoco sabe mucho del paciente; cuáles son sus pensamientos, su escala de valores, qué filosofía tiene, cuáles son sus miedos, etcétera. ¿Qué debe darse a un paciente además de fármacos? Atención. Creo que lo que piden los pacientes se puede resumir en dos cosas: atención continua y rápida a su problema, y la profesionalidad de darles lo mejor que se les puede dar hoy para su enfermedad. Eso es lo más importante. Por ejemplo, el primer diagnóstico, cuando todavía no sabe si tiene o no cáncer, si va a ser curable o no… Ahí se tiene que ser muy cuidadoso en reducir al máximo ese tiempo de incertidumbre. En muchas ocasiones intento dar todas las exploraciones en un día y hablar con él por la tarde para que no tenga tiempo para pensar. Creo que el papel del médico solitario se ha terminado, que los equipos que reúnen diferentes especialistas involucrados en cada cáncer en particular ahora están muy bien preparados desde cada especialidad, y que son los que deben decidir la estrategia terapéutica que hay que seguir desde el principio. Esa es la decisión más importante. Atención y esperanza son las palabras clave Creo que, hoy en día, esa parte de contacto directo se suple más con la técnica, se prefiere hacer un escáner antes que una exploración física larga, porque el escáner te da más información. Pero el contacto físico de la exploración física es una cosa que no se puede perder, porque en el fondo es lo que produce empatía entre el médico y el enfermo. La medicina se ha ido, yo no diría deshumanizando, pero sí tecnificando, y se ha abandonado un poco ese cuidado exquisito en los pequeños detalles. .¿Cuál es el futuro de la enfermedad? Las historias que usted refleja en el libro, no son las peores. No, obviamente. Creo que si el libro se titulara “Todo el cáncer se cura” sería un gran mentiroso, por eso pusimos “El cáncer se cura y 50 historias reales de esperanza”. Lo que sí puedo decir es que el libro, en el fondo, amalgama tres aspectos que son muy importantes: el primero es que hace una descripción de cómo se ha llegado donde estamos. La segunda cuestión es que explica los tipos de cáncer. El lector, cuando lee, sabe de qué tipo son y qué historia tienen. Los tumores más importantes que existen están desglosados para que la gente vea qué es lo que le pude suceder, creo que es un punto importante a transmitir. La tercera es poner ejemplos de casos difíciles que, al principio, se pensaba que irían mal, pero que al final se han acabado curando, no todos, obviamente. Esto lo he hecho porque ya estaba harto de oír solo noticias negativas del cáncer. Por eso quería que en un libro que todo el mundo puede leer se explicara la otra parte del cáncer, porque por segundo año consecutivo ha aumentado la tasa global de supervivencia, es decir, más del 60% de los pacientes con cá ncer se curan. Por tanto, el 40% es inferior, y tendríamos que hablar más de los que se curan, sin olvidarnos de los que no se curan, porque sino no mejoraríamos. 06 El otro día leí un artículo de varios científicos que decían que las expectativas en EEUU eran que para el 2010 se habría reducido un 50% la mortalidad por cáncer, pero eso no sucederá hasta el 2040. Ello quiere decir que el problema fundamental es que el cáncer son muchas enfermedades diferentes y las vamos a ir venciendo en distintos momentos. Con algunas ya hemos podido de forma definitiva, con otras hemos avanzado enormemente y con otras estamos totalmente estancados, como por ejemplo el cáncer de pulmón, cuya tasa de supervivencia es la misma que hace 20 años. Aunque ahora se tiene más calidad de vida con el cáncer de pulmón, pero las tasas de supervivencia son las mismas, no mejoran. Lo mismo pasa con el cáncer de páncreas o el de esófago. Mientras que con otros tipos de tumores, como los testiculares, los linfomas, los de ovarios, en algunas ocasiones el porcentaje de curación es espectacular. Los tumores testiculares, en nuestro grupo, ascienden a un 94% de curaciones, mientras que en 1979 teníamos una tasa de mortalidad del 90%. Hay cambios enormes. Dentro de 50 años creo que lo que sucederá es que habremos vencido de 25 a 30 cánceres más, pero todavía nos quedaran algunos que tendremos que vencer. Con más información, ¿hay menos miedo? Hay algo muy importante que debemos hacer: acabar con el mito del cáncer asociado a o bien muerte o sufrimiento, porque es una actitud es una cosa totalmente equivocada, El cambio de paradigma es un problema de cultura. La cultura no se gana alcanza en tres meses ni en un año. Cuando ves a un paciente y le explicas la verdad, y yo soy partidario de hacerlo, lo más ¿Cómo se cura usted de tanto dolor? A Chiquitania amb metges sense fronteres, Bolívia 1999 /. importante es darse cuenta que la verdad se puede explicar de muchas formas, y la gracia es explicarla infundiendo esperanza, ilusión y haciendo que se enganche al tratamiento. Esa es la mejor forma de explicar la verdad. Pero si un paciente no sabe qué tiene, pues no es capaz de aportar todo lo necesario para su evolución favorable. ¿A cuántos pacientes ve usted en un año? Ahora veo menos. Me convertí en jefe de servicio hace unos catorce años, en estos momentos, en el servicio del Instituto Catalán de Oncología (ICO) tengo unos veintidós adjuntos, es uno de los mayores servicios de España. En Capio HGC somos alrededor de seis, con lo cual continúo viendo un número importante de pacientes, eso me da mucho trabajo, aunque siempre he pensado que los jefes de servicio tienen que ser “facilitadores”. Creo que hay dos formas de subir: hacerlo todos juntos o subir uno solo apoyado en el hombro de los demás. Soy de los que defiende que tenemos que subir todos juntos, porque hay que tener una cierta armonía y cuidarnos unos a otros. Antes de estos catorce años, yo visitaba muchos enfermos, porque además compaginaba el trabajo de oncólogo con el de gastroenterólogo y la cantidad de pacientes era impresionante. Finalmente, después de once años, decidí que haría sólo oncología porque no podía más cubrir las dos especialidades. En Chiquitania con médicos sin fronteras, Bolivia 1999. ¿Por qué se decidió por oncología? Por casualidad. No soy vocacional de la oncología. Además soy médico internista y digestólogo por una escuela muy importante, la de Paco Vilardell, del Hospital de Sant Pau. Llegó un día, en el año 1973, cuando era meritorio residente, en que tuve que tomar la decisión y salieron plazas de una especialidad que se llamaba oncología y que yo, la verdad, no sabía realmente lo que era. Estaba en el Hospital de Sant Pablo haciendo prácticas en Digestivo y me fui a hablar con el jefe de Oncología, el Dr. Pau Viladiu, al que considero mi maestro y mi amigo, y cuando le pregunté qué era eso de la oncología me aseguró que si hacía esa especialidad no me aburriría nunca. Me pareció muy importante. Y doy fe de que no me mintió. Además, me daban la posibilidad de hacer las dos cosas, digestivo y oncología, una enorme oportunidad porque en ese momento no se podían hacer dos especialidades a la vez. La mala evolución duele mucho. Normalmente he llevado una gran cantidad de pacientes superjóvenes, por lo cual el impacto es mucho mayor, porque quedan muchos más años de vida que se pueden perder, desde el punto de vista social y profesional. La verdad es que creo que la fortaleza sale de ver todo el conjunto, es decir, creo que es una suerte que el ser humano tenga tan mala memoria para las cosas que no son buenas y tan buena para las cosas que sí lo son. Por eso el porcentaje de pacientes que mueren, el 6%, queda contrarrestado con el porcentaje de los que se salvan, como en el caso del cáncer de testículos . De todos modos, cada vez que fallece uno de estos pacientes nos parece mucho más injusto frente al 94% que se curan. La otra salida es hacer otras cosas, por ejemplo a mí me encanta el viaje de aventura, la fotografía…Hay que tener una serie de válvulas de escape. ¿Por qué le dio por estudiar medicina? Mi madre lo tenía clarísimo. A los 6 años me regaló una bata, un aparato para auscultar y un muñequito que podía pinchar. Ella siempre me dijo que haría cirugía vascular. De hecho, jamás en mi vida he pensado en tener otra profesión que no sea la medicina. Sabía que iba a ser médico. A los 15 años, como quería ser médico y vivía en Canarias y allí no podía serlo, mis padres decidieron venir a Barcelona para que pudiera estudiar medicina. Mi madre me levantaba a las cuatro de la madrugada para que estudiara. ¿Y si no hubiera sido médico? Periodista de primera línea. Siempre he admirado el periodismo de primera línea: de guerra, de aventuras… Periodismo de adrenalina, me gusta mucho la aventura, un De la Cuadra Salcedo, algo así. Por otro lado, me gusta escribir, con lo cual casaba dos de mis grandes apetencias. ¿De dónde saca el tiempo libre? Tengo una suerte y una desgracia, depende de cómo se mire. Mi madre es insomne y yo he heredado bastante de sus insomnio, no duermo más de 4 horas y media al día. Así que eso me da para mucho. Fácilmente, los fines de semana, a las seis y media estoy en mi despacho haciendo cosas, no soy capaz de quedarme en la cama dando vueltas. Además, yo cada día llego a las seis y media al hospital, por lo que me da bastante tiempo para de hacer cosas antes de que llegue mi gente (entre las 8 y las 8.30). Pues son varias horas y, si las sumas, a lo largo de la semana son unas 14-16 horas. Ha conseguido ser médico y publica libros. ¿Responde a la figura de médico-humanista en vías de extinción? Creo que lo que está sucediendo es que la medicina se ha hecho mucho mas sofisticada de lo que era, y por tanto hay que poner mucho más esfuerzo, cuando eres especialista, en mantenerte un poco al día. Por otro lado creo que existe una cierta crisis de escala de valores. En Namíbia 1995, amb el guia nadiu. / Namibia 1995, junto al guía nativo. www.capiosanidad.es 07 Els Nostres Serveis Oncologia. Interdisciplinarietat i equip sanitari per el tractament del càncer Capio Hospital General de Catalunya El Departament d'Oncologia de Capio HGC disposa d'una planta d'ingressats, d'un Hospital de dia i de consultoris externs propis. Totes les instal·lacions estan situades en la primera planta de Capio HGC. La sala disposa d'un total de 14 llits, amb personal d'infermeria especialitzat i dedicat a l'administració de quimioteràpies prolongades en el temps, al tractament de complicacions associades als tractaments oncològics i a la cura de pacients amb símptomes difícils de pal·liar de forma ambulatòria. L'Hospital de dia, que està especialment decorat perquè hi hagi un entorn agradable al voltant del pacient, disposa de tres àmplies habitacions-box i de 6 butaques electròniques per a l'administració de quimioteràpies ambulatòries. Tots els cubicles disposen de televisions per fer una mica més agradable l'estada de pacients i familiars a la unitat. Tres infermeres oncològiques amb una llarga experiència en el maneig de quimioteràpia estan a càrrec de l'hospital de dia (vegeu foto adjunta). L'experiència de la infermeria és fonamental per buscar l'excel·lència en els tractaments complexos amb fàrmacs antitumorals. No resulta difícil imaginar els pensaments que ronden a un pacient i als seus familiars més propers quan es troben en la sala d'espera del Departament d'Oncologia de Capio HGC. Malgrat haver rebut una acollida càlida per part de la Núria, l'experta secretària del Departament, la vista del nou visitant es concentra amb preocupació en el color blau mediterrani de la porta del despatx on, d'un moment a l'altre, un dels especialistes en malalties neoplàsiques reclamarà l'atenció i la presència de la visita següent. La immensa majoria de les vegades hi ha un profund sentiment d'incertesa. És l'etapa de la malaltia en què predomina l'angoixa d'enfrontar-se amb el que es desconeix. El pacient i la seva família han rebut diferents informacions que els anuncien, amb una major o menor precisió, les males notícies amb què s'associa el vocable càncer. Sempre he manifestat que la primera visita oncològica conté una gran part d'injustícia. Dos éssers humans, totalment desconeguts moments abans del seu primer contacte, han d'assentar, en a penes una hora, els fonaments d'una relació en què almenys un d'ells es juga la vida. És la formalització d'un contracte tàcit en què el malalt reclama el dret de l'ajuda i la persona que en pren cura té el deure de propiciar-la. Atenció, continuitat i criteri A la sala d'espera oncològica un altre sentiment molt més poderós aflora en tots i cada un dels pacients: un desig insaciable d'esperança de trobar, darrera la porta tancada, la solució als seus problemes. Després de trenta anys ininterromputs d'exercir com a oncòleg en les més diverses circumstàncies, he après quines són les necessitats primordials dels malalts oncològics. Potser no disten massa de les d'altres especialitats, però la sensació d'incertesa i gravetat inicial les accentuen. Enfront del diagnòstic d'un càncer, el pacient reclama atenció ràpida, que tingui continuïtat en el temps i que reuneixi els criteris d'excel·lència que li donin el màxim d'oportunitats de recobrar totalment la salut, si això és possible, o que li brindi les cures necessàries per a gaudir d'una qualitat de vida acceptable. El Departament d'Oncologia que dirigeixo està especialment dissenyat en funció de les necessitats del malalt, i anteposa en tot moment la triada de requisits essencials per practicar una oncologia eficaç en els nostres dies: celeritat, continuïtat i coneixement, juntament amb altres dos requisits bàsics propis de la medicina moderna definits com interdisciplinarietat i equip sanitari. L'oncologia de Capio HGC proporciona, a tots els pacients diagnosticats de neoplàsies, una presentació detallada del seu cas a la Comissió Interdisciplinària de Tumors, on els diferents especialistes involucrats en el diagnòstic i el tractament de cada patologia consensuen l'estratègia més adequada que cal seguir en cada pacient. És ben sabut que els consensos dels especialistes incrementen la qualitat de l'assistència oncològica. Diagnòstic ràpid En les agendes de consultes externes preval la filosofia de fer les proves complementàries el mateix dia de la visita, estalviant així viatges i ansietat als pacients, que coneixen els resultats de les proves poques hores després de ser realitzades. Finalment, disposa d'una sèrie de circuits especialment dissenyats per al diagnòstic ràpid dels pacients nous en els quals s'hagi de descartar la presència d'una neoplàsia. Quadre facultatiu del Departament d'Oncologia de Capio HGC Nom Consulta d'Oncologia en ple funcionament. / Consulta de Oncología en pleno funcion amiento. Així, internistes, experts mèdics diversos, cirurgians generals i especialitzats, radiòlegs, patòlegs, radioterapeutes i oncòlegs mèdics projecten el millor disseny diagnosticoterapèutic basat en les característiques pròpies de cada pacient afectat d'un tumor. És important remarcar que, després de la reunió de la Comissió, les dues eines terapèutiques essencials en el tractament del tumor primitiu queden perfectament definides, atès que els serveis de Cirurgia i el Departament d'Oncologia Radioteràpica planegen amb precisió la logística oportuna per aconseguir els resultats més adequats. La qualitat professional i l'experiència d'aquests serveis són la ferma garantia d'un primer tractament del tumor tan expedit com sigui possible. D'altra banda, no és infreqüent que la quimioteràpia tingui un paper rellevant en l'inici del tractament, postergant la cirurgia i/o la radioteràpia al moment oportú en què s'hagi reduït el tumor. Construir esperança Els cinc membres del Departament d'Oncologia, a més de tenir coneixements sobre el càncer en general, són experts en les diferents àrees en què els tumors són més freqüents , de manera que aporten així un valor afegit a l'acció d'equip. L'estil del Departament fuig d'aventures terapèutiques amb la finalitat de proporcionar al pacient el millor tractament basat en els coneixements mèdics més moderns, avalats per resultats ben establerts. Els seus facultatius, metges reconeguts dins l'ambient oncològic per la seva professionalitat i curosa dedicació, es postulen com a valedors dels interessos de cada un dels seus pacients. Ho fan des de la valentia de la sinceritat compartida i de la creació d'un substrat d'esperança on construir una relació metge-malalt útil i enriquidora per a ambdós. Ben relacionats amb el món que els envolta, posen a l'abast de cada un dels seus pacients el ventall complet d'opcions terapèutiques considerades com potencialment beneficioses per al mateix pacient. La segona prerrogativa bàsica del Departament d'Oncologia és lluitar contra la malaltia amb un equip sanitari molt experimentat, on cada element és complement de la resta. Punxar adequadament una vena, aconsellar de forma intel·ligible sobre la prevenció i el tractament de les diverses toxicitats associades als tractaments oncològics o assessorar sobre com mantenir una nutrició sana i equilibrada durant les fases especialment difícils dels efectes secundaris, no resulta gens banal a l'hora d'administrar els tractaments requerits en cada cas particular. Tant la infermeria de l'Hospital de dia com el personal sanitari dedicat a la cura dels pacients en règim d'ingrés posseeixen els atributs personals que els fan idonis per procurar el benestar dels malalts en el dia a dia tantes vegades infamat. Aquest suport en els esdeveniments de cada dia és el que els malalts reclamen amb insistència justificada. Especialitat Expertesa J. Ramón Germà Oncòleg mèdic General y tumors urològics Ricard Mesia Oncòleg mèdic ORL, Pulmó, tumors insuficients Angeles Arcusa Oncòleg mèdic Mama, tumors ginecològics Vicente Valentí Oncòleg mèdic General y tumors digestius Abel Domingo Hematòleg clínic Linfomes, Leucèmia i mieloma Nuria Calcerrada* Internista General *activitat compartida amb el Departament de Medicina interna Al Departament d'Oncologia tothom és conscient que en les petites coses quotidianes hi ha, com a mínim, la meitat del confort del pacient. I, sens dubte, l'altra meitat resideix en el seu restabliment definitiu, si és possible, sense seqüeles. L'equip interdisciplinari que tracta els pacients amb càncer té com a objectiu molt especial fer una política de conservació d'òrgans, quan aquesta resulta possible bé per la grandària inicial de la malaltia, bé per la resposta induïda pels tractaments oncoradioteràpics administrats en el període previ a la cirurgia. La conservació de mames, laringe, recte o llengua, entre moltes altres estructures anatòmiques, és el fosc objecte del desig de cada especialista que tracta els tumors de cada una d'aquestes localitzacions. Això explica les xifres superiors al 80% de cirurgia conservadora de la mama en el nostre medi. És més que probable que l'equip oncològic de Capio HGC no sigui el millor del món, però l'exquisida cura amb què tracta de forma personalitzada cada pacient aconsegueix els fins terapèutics que cada malalt desitja i mereix. És precisament per aquests excel·lents resultats que no ens importa obrir cada dia de bat a bat les portes del nostre Departament per acceptar el repte que cada nou pacient significa. Infermeria: Maribel Seco Pérez - Lourdes Horcas Ruiz - Paqui Ruiz Mata Dr. José Ramón Germà Lluch Cap de Servei d’Oncologia 08 www.capiosanidad.es 09 Nuestros Servicios Oncología. Interdisciplinariedad y equipo sanitario para el tratamiento del cáncer Capio Hospital General de Catalunya El Departamento de oncología de Capio HGC dispone de una planta de ingresados, de un Hospital de día y de consultorios externos propios. Todas las instalaciones se encuentran ubicadas en la primera planta de Capio HGC. La sala dispone de un total de 14 camas, con personal de Enfermería especializado dedicado a la administración de quimioterapias prolongadas en el tiempo, al tratamiento de complicaciones asociadas a los tratamientos oncológicos y al cuidado de pacientes con síntomas difíciles de paliar de forma ambulatoria. El Hospital de día, que está especialmente decorado para disponer de un entorno agradable alrededor del paciente, dispone de tres amplias habitaciones-box y de 6 sillones electrónicos para la administración de quimioterapias ambulatorias. Todos los cubículos disponen de televisiones para hacer algo más agradable la estancia de pacientes y familiares en la Unidad. Tres enfermeras oncológicas con una larga experiencia en el manejo de quimioterapia están a cargo del Hospital de Día (ver foto adjunta). La experiencia de la enfermería es fundamental para buscar la excelencia en los tratamientos complejos con fármacos antitumorales. No resulta difícil imaginar los pensamientos que rondan a un paciente y a sus familiares más allegados cuando se encuentran en la sala de espera del Servicio de Oncología de Capio HGC. A pesar de haber recibido una acogida cálida por parte de Nuria, la experta secretaria del Departamento, la vista del nuevo visitante se concentra con preocupación en el color azul mediterráneo de la puerta del despacho donde, de un momento a otro, uno de los especialistas en enfermedades neoplásicas reclamará la atención y la presencia de la visita siguiente. La inmensa mayoría de las veces existe un profundo sentimiento de incertidumbre. Es la etapa de la enfermedad en que predomina la angustia de enfrentarse con lo desconocido. El paciente y su familia han recibido diferentes informaciones anunciándoles, con mayor o menor precisión, las malas noticias con que se asocia el vocablo cáncer. Siempre he manifestado que la primera visita oncológica contiene una gran parte de injusticia. Dos seres humanos, totalmente desconocidos momentos antes de su primer contacto, deben asentar, en apenas una hora, los fundamentos de una relación en la que al menos uno de ellos se juega la vida. Es la formalización de un contrato tácito en el que el doliente reclama el derecho de la ayuda y el cuidador el deber de propiciarla. Atención, continuidad y criterio En la sala de espera oncológica otro sentimiento mucho más poderoso aflora en todos y cada uno de los pacientes: un deseo insaciable de esperanza de encontrar, tras la puerta cerrada, la solución a sus problemas. Tras treinta años ininterrumpidos de ejercer como oncólogo en las más diversas circunstancias, he aprendido cuáles son las necesidades primordiales de los enfermos oncológicos. Quizás no disten demasiado de las de otras especialidades, pero la sensación de incertidumbre y gravedad inicial las acentúan. Frente al diagnóstico de un cáncer, el paciente reclama atención rápida, que tenga continuidad en el tiempo y que reúna los criterios de excelencia que le den el máximo de oportunidades de recobrar totalmente la salud, si ello es posible, o que le brinde los cuidados necesarios para disfrutar de una calidad de vida aceptable. El Departamento de Oncología que dirijo está especialmente diseñado en función de las necesidades del enfermo, primando en todo momento la tríada de requisitos esenciales para practicar una oncología eficaz en nuestros días: celeridad, continuidad y conocimiento, junto a otros dos requisitos básicos propios de la medicina moderna definidos como interdisciplinaridad y equipo sanitario. La oncología de Capio HGC proporciona, a todos los pacientes diagnosticados de neoplasias, una presentación detallada de su caso en la Comisión Interdisciplinaria de Tumores, donde los diferentes especialistas involucrados en el diagnóstico y el tratamiento de cada patología consensúan la estrategia más adecuada a seguir en cada paciente. Es bien sabido que los consensos de los especialistas incrementan la calidad de la asistencia oncológica. 10 Diagnóstico rápido En las agendas de consultas externas prima la filosofía de realizar las pruebas complementarias el mismo día de la visita, ahorrando así viajes y ansiedad a los pacientes, que conocen los resultados de las pruebas pocas horas después de ser realizadas. Finalmente, dispone de una serie de circuitos especialmente diseñados para el diagnóstico rápido de los pacientes nuevos en los que se deba descartar la presencia de una neoplasia. Cuadro facultativo del Departamento de Oncología de Capio HGC El Servei d'Oncologia reunit decidint l'estratègia terapèutica d'un pacient. / El Servicio de Oncología reunido decidiendo la estrategia terapéutica de un paciente. Así, internistas, expertos médicos varios, cirujanos generales y especializados, radiólogos, patólogos, radioterapeutas y oncólogos médicos proyectan el mejor diseño diagnóstico-terapéutico basado en las características propias de cada paciente afecto de un tumor. Es importante remarcar que, tras la reunión del Comité, las dos herramientas terapéuticas esenciales en el tratamiento del tumor primitivo quedan perfectamente definidas, dado que los servicios de Cirugía y el Departamento de Oncología Radioterápica planean con precisión la logística oportuna para alcanzar los resultados más adecuados. La calidad profesional y la experiencia de estos servicios son la firme garantía de un primer tratamiento del tumor lo más expedito posible. Por otra parte, no es infrecuente que la quimioterapia tenga un papel relevante en el inicio del tratamiento, postergando la cirugía y/o la radioterapia al momento oportuno en que se haya reducido el tumor. Los cinco miembros del Departamento de Oncología, además de poseer conocimientos sobre el cáncer en general, son expertos en las diferentes áreas en que los tumores son más frecuentes , para aportar así un valor añadido a la acción de equipo. Construir esperanza El estilo del Departamento huye de aventuras terapéuticas en aras de proporcionar al paciente el mejor tratamiento basado en los conocimientos médicos más modernos, avalados por resultados bien establecidos. Sus facultativos, médicos reconocidos dentro del ambiente oncológico por su profesionalidad y cuidadosa dedicación, se postulan como valedores de los intereses de cada uno de sus pacientes. Lo hacen desde la valentía de la sinceridad compartida y de la creación de un sustrato de esperanza donde construir una relación médico-enfermo útil y enriquecedora para ambos. Bien relacionados con el mundo que los rodea, ponen al alcance de cada uno de sus pacientes el abanico completo de opciones terapéuticas consideradas como potencialmente beneficiosas para el mismo paciente. La segunda prerrogativa básica del Departamento de Oncología es luchar contra la enfermedad con un equipo sanitario muy experimentado, donde cada elemento es complemento del resto. Pinchar adecuadamente una vena, aconsejar de forma inteligible sobre la prevención y el tratamiento de las diversas toxicidades asociadas a los tratamientos oncológicos o asesorar sobre cómo mantener una nutrición sana y equilibrada durante las fases especialmente difíciles de los efectos secundarios, no resulta nada banal a la hora de administrar los tratamientos requeridos en cada caso particular. Tanto la enfermería del Hospital de día como el personal sanitario dedicado al cuidado de los pacientes en régimen de ingreso poseen los atributos personales que los hacen idóneos para procurar el bienestar de los enfermos en el día a día tantas veces denostado. Este soporte en los eventos de cada día es el que los enfermos reclaman con insistencia justificada. En el Departamento de Oncología todo el mundo es consciente de que en las pequeñas cosas cotidianas está, al menos, la mitad del confort del paciente. Y sin duda, la otra mitad reside en su restablecimiento definitivo, si es posible, sin secuelas. El equipo interdisciplinar que trata a los pacientes con cáncer, tiene como objetivo muy especial realizar una política de conservación de órganos, cuando ésta resulta posible bien por el tamaño inicial de la enfermedad o por la respuesta inducida por los tratamientos onco-radioterápicos administrados en el periodo previo a la cirugía. La conservación de mamas, laringe, recto o lengua, entre otras muchas estructuras anatómicas, es el oscuro objeto del deseo de cada especialista que trata los tumores de cada una de estas localizaciones. Ello explica las cifras superiores al 80% de cirugía conservadora de la mama en nuestro medio.Es más que probable que el equipo oncológico de Capio HGC no sea el mejor del mundo, pero el exquisito cuidado con que trata de forma personalizada a cada paciente, consigue alcanzar los fines terapéuticos que cada enfermo desea y merece. Es precisamente por estos excelentes resultados que no nos importa abrir cada día de par en par las puertas de nuestro Departamento, para aceptar el reto que cada nuevo paciente significa. Nombre Especialidad Esperteza J. Ramón Germà Oncólogo médico General y tumores urológicos Ricard Mesia Oncólogo médico ORL, pulmón, tumores insuficientes Angeles Arcusa Oncóloga médica Mama, tumores ginecológicos Vicente Valentí Oncólogo médico General y tumores digestivos Abel Domingo Hematólogo clínico Linfomas, Leucema y Mieloma Nuria Calcerrada* Internista General * actividad compartida con el departamento de Medicina interna. Núria Presas Serra, atiende a los pacientes Dr. José Ramón Germà Lluch Jefe del Servicio de Oncología www.capiosanidad.es 11 Des de Capio HGC Desde Capio HGC Servei de Neuroangiografia. Tractaments percutanis i/o endovasculars Servicio de Neuroangiografía. Tratamientos percutáneos y/o endovasculares. El Servei de Neuroangiografia Terapèutica comprèn més de 200 actes terapèutics diferents. La seva activitat, des del novembre del 1993 fins avui, ha tingut un increment progressiu. Actualment es fan al voltant de 700 procediments anuals, com: El Servicio de Neuroangiografía Terapéutica abarca más de 200 actos terapéuticos diferentes. Su actividad, desde noviembre de 1993 hasta hoy, ha tenido un incremento progresivo. Actualmente se realizan alrededor de 700 procedimientos anuales, como: Tractament de lesions vasculars i tumorals del sistema nerviós central, aneurismes, MAV, FAV, glomus, nasofibromes, meningiomes, etcètera. Tractament endovascular de les malformacions vasculars de la medul·la espinal. Tractament agut de l'ictus cerebral: hemorràgic i isquèmic, 24 hores durant 365 dies. El Servei també desenvolupa una important Tractament d'angiomes superficials (en adults i infants). activitat docent i d'investigació; rep becaris de la Tractament percutani de l'hèrnia discal, vertebroplàsties. Sociedad Ibero latinoamericana de Angioplàstia carotídia i intracranial amb col·locació d'endopròtesi. Neurorradiología (SILAN) i actualment forma dos professionals l'any. Quimioteràpia intraarterial i quimioembolització tumoral. Tratamiento de lesiones vasculares y tumorales del sistema nervioso central, aneurismas, MAV, FAV, glomus, nasofibromas, meningiomas, etcétera. Tratamiento endovascular de las malformaciones vasculares de la médula espinal. Tratamiento agudo del ictus cerebral: hemorrágico é isquémico, 24h durante 365 días. El Servicio también desarrolla una importante Tratamiento de angiomas superficiales (en adultos y niños). actividad docente y de investigación, recibe Tratamiento percutáneo de la hernia discal, vertebroplastias. becarios de la Sociedad Iberolatinoamericana Angioplastia carotídea e intracraneal con colocación de endoprótesis. de Neurorradiología (SILAN) y actualmente forma a dos profesionales por año. Quimioterapia Intraarterial y quimioembolización tumoral. Reobertura del servei de revisions de salut Reapertura del Servicio de Revisiones de Salud El Servei de Revisions de Salut de Capio HGC està orientat no sols a detectar les possibles malalties dels nostres clients sinó també a promoure la seva salut. El Servicio de Revisiones de Salud de Capio HGC está orientado no solo a detectar las posibles enfermedades de nuestros clientes, sino también a promover la salud de los mismos. Auditoria Interna Auditoría Interna Després d'aconseguir la reacreditació de la Joint Commission per als pròxims tres anys, Capio HGC continua treballant per la continuïtat de la qualitat en els seus serveis. Amb aquest mateix fi, els dies 21 i 22 de febrer tindrà lloc l'auditoria interna anual del grup Capio Sanitat. Después de conseguir la reacreditación de la Joint Commission para los próximos tres años, Capio HGC sigue trabajando por la continuidad de la calidad en sus servicios. Con este mismo fin, los días 21 y 22 de febrero tendrá lugar la auditoría interna anual del grupo Capio Sanidad. Remodelació en el Servei d'Urgències Ha finalitzat la primera fase de la remodelació prevista en el Servei d'Urgències amb l'ampliació i millora de la sala d'espera per afavorir l'assistència i el confort dels nostres clients. Primera Jornada de Medicina Forense a Capio HGC Els dies 13, 20 i 21 d'abril tindrà lloc la Primera Jornada de Medicina Forense dirigida a metges especialistes en medicina familiar i comunitària, i d'assistència mèdica en general, així com a altres professionals sanitaris interessats en els aspectes legals bàsics de l'assistència sanitària. Amb l'objectiu d'oferir una visió general i pràctica dels aspectes forenses i medico-legals de l'activitat medico-assistencial, en la Jornada es tractaran temes com ara: el paper del metge forense en els casos de violència domèstica, agressió sexual, morts violentes, internaments psiquiàtrics, processos d'incapacitació i altres relacionats amb aquesta especialitat. II Simposi Social de Medicina i Infermeria: el malalt i les Teràpies Mínimament Invasives II Simposium Social de Medicina y Enfermería: el enfermo y las Terapias Mínimamente Invasivas Al març del 2005 es va celebrar la primera edició del simposi “El malalt i la Cirurgia Mínimament Invasiva (CMI)”, destinat al col·lectiu sanitari i dirigit també a estimular la participació del malalt. Aquest any se'n celebrarà la segona edició, els dies 15 i 16 de juny, al Museu de la Ciència CosmoCaixa de Barcelona. La infermeria té un paper primordial en aquesta edició, per la seva importància tant en les cures prèvies com en les posteriors i en l'acte terapèutic mateix. En marzo de 2005 se celebró la primera edición del Simposium “El enfermo y la Cirugía Mínimamente Invasiva (CMI)”, destinado al colectivo sanitario y dirigido también a incentivar la participación del enfermo. Este año se celebrará la segunda edición, los días 15 y 16 de junio, en el Museo de la Ciencia Cosmo Caixa de Barcelona. La enfermería tiene un papel primordial en la presente edición, tanto en los cuidados previos como posteriores y en el propio acto terapéutico. Tertúlies Pediàtriques Tertulias Pediátricas Fins al mes de juny tindran lloc a Capio HGC les Tertúlies Pediàtriques que organitza el Servei de Pediatria. Aquestes tertúlies estan dirigides a pediatres i metges en exercici privat o públic dedicats a l'assistència pediàtrica. Els objectius són: actualitzar els coneixements en diversos àmbits pediàtrics amb una revisió de les pautes d'actuació i temes candents. Les Tertúlies estan coordinades pel Dr. Fèlix Muñiz, cap del Servei de Pediatria, i la Dra. Núria Gorina, pediatra d'aquest servei. L'agenda de les Tertúlies es va iniciar el passat dia 31 de gener i tindrà continuïtat el 22 de març, el 10 de maig i el 14 de juny. Hasta el mes de Junio tendrán lugar en Capio HGC las Tertulias Pediátricas que organiza el Servicio de Pediatría. Estas tertulias están dirigidas a pediatras y médicos con ejercicio privado o público dedicados a la asistencia pediátrica. Los objetivos son: actualizar los conocimientos en diversos ámbitos pediátricos con una revisión de las pautas de actuación y temas candentes. Están coordinadas por el Dr. Félix Muñiz, jefe del Servicio de Pediatría y la Dra. Nuria Gorina, pediatra de dicho servicio. La agenda de las Tertulias se inició el pasado día 31 de enero y tendrá continuidad el 22 de marzo, el 10 de mayo y el 14 de junio. Unitat de Cirurgia sense ingrés Unidad de Cirugía sin ingreso Augmenta l'activitat a la Unitat de Cirurgia sense Ingrés, on es constata una gran acceptació per part dels usuaris. Aquesta unitat permet al pacient recuperar-se sense ingrés hospitalari i amb les mínimes molèsties després de les intervencions. Les actuals tècniques anestèsiques i quirúrgiques permeten practicar algunes intervencions amb tota la qualitat i garantia sense les incomoditats de l'ingrés hospitalari. Personal altament qualificat duu a terme la intervenció de forma segura sota anestèsia general, regional o local, i fa tots els controls necessaris per a la bona marxa del tractament. D'aquesta manera, el pacient pot tornar a casa el mateix dia de la intervenció per fer la recuperació al seu ambient habitual, envoltat de familiars i amics. Aumenta la actividad en la Unidad de Cirugía sin Ingreso, donde se constata una gran aceptación por parte de los usuarios. Esta unidad permite al paciente recuperarse sin ingreso hospitalario y con las mínimas molestias después de las intervenciones. Las actuales técnicas anestésicas y quirúrgicas permiten practicar algunas intervenciones con toda la calidad y garantía sin las incomodidades del ingreso hospitalario. Personal altamente cualificado lleva a cabo la intervención de forma segura bajo anestesia general, regional o local, así como todos los controles necesarios para la buena marcha del tratamiento. De este modo, el paciente puede volver a casa el mismo día de la intervención para hacer la recuperación en su ambiente habitual, rodeado de familiares y amigos. 12 Cefalees, migranyes Ansietat, depressió menor Alteracions del son Disfuncions menstruals, dolor menstrual Diarrea, restrenyiment crònic Ha finalizado la primera fase de la remodelación prevista en el Servicio de Urgencias con la ampliación y mejora de la sala de espera para favorecer la asistencia y el confort de nuestros clientes. Primera Jornada de Medicina Forense en Capio HGC Los días 13, 20 y 21 de abril tendrá lugar la Primera Jornada de Medicina Forense dirigida a médicos especialistas en medicina familiar y comunitaria, y de asistencia médica en general, así como a otros profesionales sanitarios interesados en los aspectos legales básicos de la asistencia sanitaria. Con el objetivo de ofrecer una visión general y práctica de los aspectos forenses y médico-legales de la actividad médico-asistencial, en la Jornada se tratarán temas como: el papel del médico forense en los casos de violencia doméstica, agresión sexual, muertes violentas, internamientos psiquiátricos, procesos de incapacitación y otros relacionados con esta especialidad. Cataluña pionera en Europa en la regulacion del Sector de Terapias Naturales Catalunya, pionera a Europa en la regulació del Sector de Teràpies Naturals En aquesta línia, la Unitat d'Acupuntura de Capio HGC, dirigida per la Dra. C. Ruiz Pérez, especialista en anestesiologia, reanimació i tractament del dolor, aposta per practicar una medicina integral unint els esforços de tots els professionals de la medicina i utilitzant totes les tècniques d'eficàcia provada en: Remodelación del Servicio de Urgencias Asma bronquial Hipertensió Tabaquisme Obesitat Vòmits de l'embaràs Vòmits postquimioteràpia En esta línea, la Unidad de Acupuntura de Capio HGC, dirigida por la Dra. C. Ruiz Pérez, especialista en anestesiología, reanimación y tratamiento del dolor, apuesta por practicar una medicina integral uniendo los esfuerzos de todos los profesionales de la medicina y utilizando todas las técnicas de eficacia probada en: Cuadros dolorosos del aparato osteomuscular (lumbalgia, dolor cervical, tendinitis, contracturas musculares) Cefaleas, migrañas Ansiedad, depresión menor Alteraciones del sueño Disfunciones menstruales, dolor menstrual Diarrea, estreñimiento crónico Asma bronquial Hipertensión Tabaquismo Obesidad Vómitos del embarazo Vómitos postquimioterápia www.capiosanidad.es 13 Des de Capio HGC Premi a les infermeres de la Unitat de Patologia Neonatal de Capio HGC El passat mes d'octubre es va celebrar a Tenerife el IV Congrés Espanyol de Lactància Materna, on, en nom de les infermeres de la Unitat de Patologia Neonatal (UPN) de Capio Hospital General de Catalunya, vaig presentar i defendre un pòster en què es resumia el treball d'investigació realitzat pel personal d'infermeria de la unitat en el període 2002-2006. Ens vàrem plantejar modificar el protocol existent de lactància materna per a prematurs amb l'objectiu d'augmentar el nombre de prematurs alimentats amb lactància materna exclusiva, ja que la literatura indica que la lactància materna és la millor elecció per alimentar un nadó prematur. El nou protocol es va començar a aplicar al setembre del 2004. Aquell mateix any vam presentar en el III Congrés Espanyol de Lactància Materna un pòster en què s'exposaven els nous mètodes i el protocol que s'ha de seguir.L'estudi tenia la finalitat d'avaluar si s'evidenciava un augment en el percentatge de nens prematurs alimentats amb lactància materna exclusiva durant l'ingrés i després de l'alta en el domicili. Per fer-ho es va dur a terme un estudi transversal de cohorts ambispectiu i mostra de casos seqüencials, així com una anàlisi estadística. Com a criteris d'inclusió es van tenir en compte els prematurs alimentats amb lactància materna o lactància mixta (lactància materna més suplement) de menys de 37 setmanes de gestació ingressats en la nostra unitat. I com a criteris d'exclusió es van tenir en compte els prematurs alimentats inicialment amb lactància materna però que, per diferents motius, el dia de l'alta s'alimentaven amb lactància artificial, i els prematurs que havien estat traslladats a altres centres hospitalaris. Els resultats obtinguts van ser favorables perquè van demostrar que, malgrat la prematuritat i les diverses patologies dels nadons, es va reduir el temps d'inici de la lactància materna directa, es va incrementar el nombre de preses que la mare assistia, van augmentar d'un 30% els nens prematurs que exclusivament prenien el pit en l'alta, la duració de la lactància materna a casa havia augmentat al voltant de 2 mesos, i un fet rellevant que es va evidenciar amb l'aplicació del nou protocol va ser la millora en la coordinació entre els professionals de l'àmbit maternoinfantil. El Comitè Científic del IV Congrés Espanyol de Lactància Materna va certificar que la comunicació amb el títol “Avaluació del protocol de lactància materna en la UCI de prematurs de Capio Hospital General de Catalunya”, les autores de la qual són Gemma March, Elisabeth García, Marta Balagué, Dolors Alcaraz, Neus Castan, Judith Puig, Rosa Collado, Mariona Rossell, Lídia Caballé i Pilar Acuña, ha obtingut el premi al millor pòster atorgat per l'Associació Nacional Espanyola de Vigilància Intensiva Pediàtrica i Neonatal (ANECIP). Equip Infermeria Unitat Neonats Èxit d'organització del Servei de Neuroangiografia en el sopar de Nadal 2006 Desde Capio HGC Premio a las enfermeras de la Unidad de Patología Neonatal de Capio HGC El pasado mes de octubre se celebró en Tenerife el IV Congreso Español de Lactancia Materna donde, en nombre de las enfermeras de la Unidad de Patología Neonatal (UPN) de Capio Hospital General de Catalunya, presenté y defendí un póster en el que se resumía el trabajo de investigación realizado por el personal de enfermería de la unidad en el periodo 2002-2006. Nos planteamos modificar el protocolo existente de lactancia materna para prematuros con el objetivo de aumentar el número de prematuros alimentados con lactancia materna exclusiva, ya que la literatura indica que la lactancia materna es la mejor elección para alimentar a un recién nacido prematuro. El nuevo protocolo se empezó a aplicar en septiembre del 2004. Ese mismo año, presentamos en el III Congreso Español de Lactancia Materna un póster en el que se exponían los nuevos métodos y el protocolo a seguir. El estudio realizado tenía la finalidad de evaluar si se evidenciaba un aumento en el porcentaje de niños prematuros alimentados con lactancia materna exclusiva durante el ingreso y tras el alta en el domicilio. Para ello se realizó un estudio transversal de cohortes ambispectivo y muestra de casos secuenciales, así como un análisis estadístico. Como criterios de inclusión se tuvieron en cuenta los prematuros alimentados con lactancia materna o lactancia mixta (lactancia materna más suplemento) de menos de 37 semanas de gestación ingresados en nuestra unidad. Y como criterios de exclusión se tuvo en cuenta a los prematuros alimentados inicialmente con lactancia materna pero que, por diferentes motivos, el día del alta se alimentaban con lactancia artificial, y los prematuros que habían sido trasladados a otros centros hospitalarios. Los resultados obtenidos fueron favorables pues demostraron que, pese a la prematuridad y a las diversas patologías de los recién nacidos, se redujo el tiempo de inicio de la lactancia materna directa, se incrementó el número de tomas que la madre asistía, aumentaron en un 30 % los niños prematuros que exclusivamente tomaban el pecho al alta, la duración de la lactancia materna en casa había aumentado alrededor de 2 meses, y un hecho relevante que se evidenció con la aplicación del nuevo protocolo fue la mejora en la coordinación entre los profesionales del ámbito materno-infantil. El Comité Científico del IV Congreso Español de Lactancia Materna certificó que la comunicación con el título “Evaluación del protocolo de lactancia materna en la UCI de prematuros de Capio Hospital General de Catalunya”, cuyos autores son Gemma March, Elisabeth García, Marta Balagué, Dolors Alcaraz, Neus Castan, Judith Puig, Rosa Collado, Mariona Rosell, Lidia Caballé y Pilar Acuña, ha obtenido el premio al mejor póster otorgado por la Asociación Nacional Española de Cuidados Intensivos Pediátricos y Neonatales (ANECIP). Equipo Enfermería Unidad Neonatos Reunió Interhospitàlaria d’ORL Reunion Interhospitalaria de ORL El dissabte 3 de febrer del 2007, coincidint amb la festivitat de Sant Blai, patró dels otorinolaringòlegs, el Servei d'ORL de Capio Hospital General de Catalunya es va encarregar d'organitzar la LXI Reunió Interhospitalària dels Serveis ORL d'Aragó, Catalunya i Balears. La Reunió es va desenvolupar amb gran èxit d'assistència i la participació dels més prestigiosos professionals. Així mateix, la reunió va comptar la col·laboració dels laboratoris Schering-Plough. El sábado 3 de febrero de 2007, coincidiendo con la festividad de San Blas, patrón de los otorrinolaringólogos, el Servicio de ORL de Capio Hospital General de Catalunya se encargó de organizar la LXI Reunión Interhospitalaria de los Servicios ORL de Aragón, Cataluña y Baleares. La Reunión se desarrolló con gran éxito de asistencia y la participación de los más prestigiosos profesionales. Asimismo, la reunión contó con la colaboración de los Laboratorios Schering-Plough. Éxito de Organización del Servicio de Neuroangiografía en la Cena de Navidad 2006 Siguiendo la tradición de la cena de Navidad que se realiza todos los años en nuestro Hospital desde su inauguración, la organización de la misma corresponde cada año a un departamento diferente. La pasada Navidad fue el Servicio de Neuroangiografía Terapéutica el que se responsabilizó de la fiesta que tuvo lugar en Can Amat Paradís de Abrera, con una notable presencia de profesionales de Capio HGC. El Dr. Guimaraens, jefe del Servicio, entregó el diploma de la Beca Capio HGC-SILAN 2006 (Sociedad Ibero Latinoamericana de Neuroradiología Diagnóstica y Terapéutica) al Dr. José Gavito de México. Seguint la tradició del sopar de Nadal que es fa cada any al nostre Hospital des de la seva inauguració, en cada ocasió es fa càrrec de l'organització un departament diferent. El passat Nadal va ser el Servei de Neuroangiografia Terapèutica el que es va responsabilitzar de la festa que va tenir lloc a Can Amat Paradís d'Abrera, amb una notable presència de professionals de Capio HGC. El Dr. Guimaraens, Cap de Servei, va entregar el diploma de la Beca Capio HGC-SILAN 2006 (Sociedad Ibero Latinoamericana de Neuroradiología Diagnóstica y Terapéutica) al Dr. José Gavito de Mèxic. Trobada sobre “Comunicació i Medicina" a Capio HGC Encuentro sobre “Comunicación y Medicina" en Capio HGC El 21 de novembre del 2006 es va celebrar a Capio HGC la jornada per a la millor gestió dels pacients i la transmissió de coneixements. El 21 de noviembre de 2006 se celebró en Capio HGC la jornada para la mejor gestión de los pacientes y la transmisión de conocimientos. En la trobada, moderada pel professor Manuel Maynar, considerat pioner en la incorporació a la seva activitat quotidiana de l'ús d'instruments de comunicació, es va debatre sobre com hauríem de reaccionar davant les tecnologies actuals. 14 S'hi va exposar una mostra de les esmentades tecnologies i va concloure amb una taula rodona en què van participar representants de les institucions públiques, centres hospitalaris, centres de R+D i l'empresa privada. En el encuentro, moderado por el Profesor Manuel Maynar, considerado pionero en la incorporación a su actividad cotidiana del uso de instrumentos de comunicación, se debatió sobre cómo deberíamos reaccionar ante las tecnologías actuales. Se expuso una muestra de dichas tecnologías y concluyó con una mesa redonda en la que participaron representantes de las instituciones públicas, centros hospitalarios, centros de I+D y la empresa privada. www.capiosanidad.es 15 Des de Capio Sanidad Els nostres hospitals Desde Capio Sanidad Nuestros Hospitales III Premios a la Investigación Fundación Jiménez Díaz Capio III Premis a la Investigació Fundació Jiménez Díaz Capio Un any més van ser convocats els Premis a la Investigació de la Fundació Jiménez Díaz. En relació amb els premis Tesi doctoral en Biomèdica Experimental i en Biomèdica Cínica, aquest any s'han rebut 10 sol·licituds que s'han dividit en dos grups: 5 sol·licituds per a Biomèdica Experimental. 5 sol·licituds per a Biomèdica Clínica. Cada sol·licitud ha estat avaluada per dos membres de la comissió de forma anònima. Rebudes les avaluacions amb les seves puntuacions corresponents, s'han sotmès al dictamen final de la comissió a v a l u a d o r a . C a l d e s ta c a r l ' a l ta q u a l i ta t d e l s t r e b a l l s p r e s e n ta ts e n a m b d u e s c a t e g o r i e s . S'ha acordat per unanimitat atorgar el premi a la Tesi Doctoral Clínica ex aequo a Alberto Lázaro Fernández i a Vanesa E s t e b a n V á z q u e z ( a m b l a p u n t u a c i ó m é s a l ta o b t i n g u d a e n l ' a v a l u a c i ó ) . E l p r e m i s e r à de 3.000 per compartir entre tots dos. S'ha acordat per unanimitat atorgar el premi a la Tesi Doctoral Experimental ex aequo a José Morales Coraliza i a Rosa Riveiro Álvarez (amb la puntuació més alta obtinguda en l'avaluació). El premi serà de 3.000 per compartir entre tots dos. El lliurament dels premis s'ha fet efectiu el 14 de febrer, durant la celebració de l'aniversari de la Fundació Jiménez Díaz. Les tesis no premiades també han rebut un diploma acreditatiu de la seva participació. El Prof. Santiago Rodríguez Córdoba en el Aula Magna de la FJD Un año más fueron convocados los Premios a la Investigación de la Fundación Jiménez Díaz Capio. En relación con los premios Tesis doctoral en Biomédica Experimental y en Biomédica Cínica, este año se han recibido 10 solicitudes que se han dividido en dos grupos: 5 solicitudes para Biomédica Experimental. 5 solicitudes para Biomédica Clínica. Cada solicitud ha sido evaluada por dos miembros de la comisión de forma anónima. Recibidas las evaluaciones con sus puntuaciones correspondientes, se han sometido al dictamen final de la comisión evaluadora. Es de destacar la alta calidad de los trabajos presentados en ambas categorías. Se ha acordado por unanimidad otorgar el premio a la Tesis Doctoral Clínica ex aequo a Alberto Lázaro Fernández y a Vanesa Esteban Vázquez (con la mayor puntuación obtenida en la evaluación). El premio será de 3.000 a compartir entre ambos. Se ha acordado por unanimidad otorgar el premio a la Tesis Doctoral Experimental ex aequo a José Morales Coraliza y a Rosa Riveiro Álvarez (con la mayor puntuación obtenida en la evaluación). El premio será de 3.000 a compartir entre ambos. La entrega de los premios se ha hecho efectiva el 14 de febrero, durante la celebración del aniversario de la Fundación Jiménez Díaz. Las tesis no premiadas también han recibido un diploma acreditativo de su participación. II Reunió Internacional sobre Investigació Translacional i Medicina Individualitzada: noves aplicacions terapèutiques II Reunión Internacional sobre Investigación Traslacional y Medicina Individualizada: nuevas aplicaciones terapéuticas El 8 de febrer es va celebrar a la Fundació Jiménez Díaz la II ReunióInternacional sobre Investigació Translacional i Medicina Individualitzada. Per segon any consecutiu, el seu objectiu era reunir experts de tot el món per crear fòrums de discussió i debat de molt alt nivell científic. El contingut científic d'aquesta reunió va estar orientat cap a les aportacions que ofereixen aquestes noves eines terapèutiques a la medicina personalitzada, que mira de proporcionar a cada pacient una solució a mida per als seus problemes de salut. Es van desenvolupar vuit simposis dedicats a les noves vacunes en el segle XXI, l'aplicació estratègica dels fàrmacs antiretrovirals recentment desenvolupats per al tractament de la sida, els últims avenços en medicina reproductiva, en medicina i envelliment, en el diagnòstic i el tractament del càncer colorectal, malalties neurològiques, dermatolò giques i nefrològiques. A més dels vuit simposis, es van celebrar dues conferències magistrals impartides per convidats d'excepció: el professor José Esparza (Bill & Melinda Gates Foundation) i el professor Joseph Torrent Farnell (Agència Europea del Medicament), que van fer que aquesta reunió fos per segon any consecutiu una de les activitats de formació científica més innovadores, creatives i de més alt nivell científic al nostre país. El 8 de febrero se celebró en la Fundación Jiménez Díaz la II Reunión Internacional sobre Investigación Traslacional y Medicina Individualizada. Por segundo año consecutivo, su objetivo era reunir a expertos de todo el mundo para crear foros de discusión y debate de muy alto nivel científico. El contenido científico de esta reunión estuvo orientado hacia las aportaciones que ofrecen estas nuevas herramientas terapéuticas a la medicina personalizada, que trata de proporcionar a cada paciente una solución a medida para sus problemas de salud. Se desarrollaron ocho simposios dedicados a las nuevas vacunas en el siglo XXI, la aplicación estratégica de los fármacos antirretrovirales recientemente desarrollados para el tratamiento del sida, los últimos avances en medicina reproductiva, en medicina y envejecimiento, en el diagnóstico y el tratamiento del cáncer colorrectal, enfermedades neurológicas, dermatológicas y nefrológicas. Además de los ocho simposios, se celebraron dos conferencias magistrales impartidas por invitados de excepción: el profesor JoséEsparza (Bill & Melinda Gates Foundation) y el profesor Joseph Torrent Farnell (Agencia Europea del Medicamento), que hicieron que esta reunión fuera por segundo año consecutivo una de las actividades de formación científica más innovadoras, creativas y de mayor nivel científico en nuestro país. Conferència de Santiago Rodríguez Córdoba, professor d'investigació del Centre d'Investigacions Biològiques del CSIC, a l'FJD Mesa Inaugural de la II Reunión Interna cional sobre Investigación Traslacional y Medicina personalizada Nova Unitat de Memòria al Capio Hospital Tres Culturas El 26 de gener, a les 13 hores, va tenir lloc a l'aula magna de la Fundació Jiménez Díaz la primera de les conferències dels Seminaris de Biomedicina 2007 organitzats pel Sector d'Investigació de l'FJD, les invitacions del qual va cursar la Dra. Marina Sánchez. L'Hospital Capio Tres Culturas ha estat pioner a Toledo en la posada en marxa d'una consulta especial contra el deteriorament cognitiu: la Unitat de Memòria. La directora mèdica d'aquest hospital, Maria José Salcedo, i la geriatra responsable de la Unitat de Memòria, Rocío Menéndez, ens expliquen la interessant tasca que desenvolupen, dirigida específicament a pacients ancians. Santiago Rodríguez Córdoba, professor d'investigació del Centre d'Investigacions Biològiques del CSIC, va pronunciar la conferència "Genòmica de la immunitat innata i les seves repercussions en patologia renal i ocular". Aquest treball del CSIC identifica un gen que confereix un risc elevat de patir insuficiència renal aguda en infants. Felicitació al Servei de Neurologia de Capio Hospital Recoletas Albacete Conferència a Capio Hospital Sur: "Rehabilitació cardíaca. Últims avenços de la investigació amb cèl·lules mare en Patologia Cardíaca" La doctora Carmen Terzic, metgessa adjunta de la Unitat de Rehabilitació Cardiovascular de la Clínica Mayo de Rochester (Minnesota, EUA) i reconeguda experta mundial en investigació i rehabilitació cardíaca, va visitar el Capio Hospital Sur d'Alcorcón per oferir la conferència “Rehabilitació cardíaca. Últims avenços de la investigació amb cèl·lules mare en Patologia Cardíaca”. 16 El Servei de Neurologia de Capio Recoletas Albacete, dirigit pel Dr. Luis López-Ibor, ha estat felicitat pel Servei de Neurologia del Complex Hospitalari Universitari d'Albacete pels resultats obtinguts en el tractament de l'hemorràgia subaracnoide en la col·laboració que es manté entre tots dos centres. Al novembre de l'any passat es va publicar conjuntament un pòster en el Nacional de Neurologia celebrat a Barcelona que mostrava els bons resultats relatius al maneig de pacients amb HSA. L'enhorabona al Servei de Neurologia per aquesta felicitació. Capio Sanidad Conferencia de Santiago Rodríguez Córdoba, profesor de investigación del Centro de Investigaciones Biológicas del CSIC, en la FJD El 26 de enero, a las 13 horas, tuvo lugar en el aula magna de la Fundación Jiménez Díaz Capio, la primera de las conferencias de los Seminarios de Biomedicina 2007 organizados por el Sector de Investigación de la FJD, cuyas invitaciones cursó la Dra. Marina Sánchez. Santiago Rodríguez Córdoba, profesor de investigación del Centro de Investigaciones Biológicas del CSIC, pronunció la conferencia "Genómica de la inmunidad innata y sus repercusiones en patología renal y ocular". Este trabajo del CSIC identifica un gen que confiere un riesgo elevado de padecer insuficiencia renal aguda en niños. Conferencia en Capio Hospital Sur: "Rehabilitación cardíaca. Últimos avances de la investigación con células madre en Patología Cardíaca". La doctora Carmen Terzic, médica adjunta de la Unidad de Rehabilitación Cardiovascular de la Clínica Mayo de Rochester (Minnesota, EEUU) y reconocida experta a escala mundial en investigación y rehabilitación cardiaca, visitó el Capio Hospital Sur de Alcorcón para ofrecer la conferencia “Rehabilitación cardíaca. Últimos avances de la investigación con células madre en Patología Cardíaca”. Nueva Unidad de Memoria en Capio Hospital Tres Culturas El Hospital Capio Tres Culturas ha sido pionero en Toledo en la puesta en marcha de una consulta especial contra el deterioro cognitivo: la Unidad de Memoria. La directora médica de este hospital, María José Salcedo, y la geriatra responsable de la Unidad de Memoria, Rocío Menéndez, nos cuentan la interesante labor que desarrollan, dirigida específicamente a pacientes ancianos. Felicitación al Servicio de Neurología de Capio Hospital Recoletas Albacete El Servicio de Neurología de Capio Recoletas Albacete, dirigido por el Dr. Luis López-Ibor ha sido felicitado por el Servicio de Neurología del Complejo Hospitalario Universitario de Albacete ante los resultados obtenidos en el tratamiento de la hemorragia subaracnoidea en la colaboración que se mantiene entre ambos centros. En noviembre del año pasado se publicó conjuntamente un póster en el Nacional de Neurología celebrado en Barcelona que mostraba los buenos resultados concernientes al manejo de pacientes con HSA. Enhorabuena al Servicio de Neurología por esta felicitación. www.capiosanidad.es 17 Companyies asseguradores Compañías aseguradoras D’un cop d’ull De un vistazo Premis d'investigació Capio Hospital General de Catalunya Premios de investigación Capio Hospital General de Cataluña El dia 9 de febrer del 2007 s'ha celebrat a l'Hospital General de Catalunya la cerimonia de lliurament de la cinquena edició dels Premis d'Investigació de Capio Hospital General de Catalunya. Aquests premis, patrocinats per Capio, tenen com a objectiu promocionar i estimular la investigació a Capio Hospital General de Catalunya en tots els àmbits. S'hi estableixen quatre categories amb una dotació, cadascuna, de 2.500 euros. El día 9 de febrero de 2007 se ha celebrado en el Hospital General de Catalunya la ceremonia de entrega de la quinta edición de los Premios de Investigación de Capio Hospital General de Catalunya. Estos premios, patrocinados por Capio, tienen como objetivo promocionar y estimular la investigación en Capio Hospital General de Catalunya en todos los ámbitos. Se establecen cuatro categorías con una dotación, cada una de ellas, de 2.500 euros. Els guanyadors d'enguany han estat: Los ganadores de este año han sido: PREMI AL TREBALL DE GESTIÓ I ORGANITZACIÓ Elaboració de un sistema de indicadors integrats Sra. Esther Romero Martín. Servei de Salut Laboral Gestió y Organització PREMIO AL TRABAJO DE GESTIÓN I ORGANIZACIÓN Elaboración de un sistema de indicadores integrados Sra. Esther Romero Martín. Servicio de Salud Laboral Gestión y Organización. Per a Aresa el millor és que “el client pot fer-ho tot al mateix lloc, sense més desplaçaments”. Al seu despatx resolen tot tipus de dubtes, consultes sobre els serveis, reclamacions i autoritzacions. “El client està molt satisfet”, afegeixen. PREMI AL TREBALLASSISTENCIAL D’INFERMERIA Programa de screening auditiu a Capio Hospital General de Catalunya: Otoemissions Acústiques. Sra. Estefanía Blanch Letourneau. Servei d’Otorinolaringologia. PREMIO AL TRABAJO ASISTENCIAL DE ENFERMERIA Programa de screening auditivo en Capio Hospital General de Catalunya: Otoemisiones Acústicas Sra. Estefanía Blanch Letourneau. Servicio de Otorinolaringologia. Adeslas atén més de trenta consultes diàries entre autoritzacions, informació sobre els productes de l'asseguradora i serveis de l'hospital. Com a la resta de les oficines instal·lades a Capio HGC, la responsable confirma l'alt grau de satisfacció que percep en els seus clients quan resol les seves gestions burocràtiques i necessitats d'informació des de Capio HGC. PREMI AL TREBALLASISTÈNCIAL MÉDIC Relació entre reflux gastroesofàgic i síndrome d’apnea obstructiva del son Dra. Inés Modolell Aguilar Servei de Digestiu. L'Aliança ha obert recentment una nova oficina a Capio HGC per a acostar els seus serveis als socis i a totes les persones interessades en les possibilitats que aquesta mútua catalana els pot oferir. PREMIO AL TRABAJO ASISTENCIAL MÉDICO Relación entre reflujo gastroesofágico y síndrome de apnea obstructiva del sueño. Dra. Inés Modolell Aguilar Servicio de Digestivo PREMI AL PROJECTE D’INVESTIGACIÓ Us de plasma ric en factors de creixement en el postoperatori de la cirurgia del sinus sacre. Dr. Joan Bonfill Rodríguez Servei de Cirurgia General. Sanitas Oficines d'Atenció al Client de les asseguradores a Capio HGC Sis asseguradores tenen una delegació a Capio HGC: Adeslas, Aresa, Sanitas, Mútua Intercomarcal, Mútua General de Catalunya i l'Aliança. Totes ofereixen els seus serveis des del nostre hospital, i faciliten les tasques burocràtiques i d'informació sobre aquests mateixos serveis als seus clients. Sanitas considera “fonamental aquest servei, perquè el client agraeix la facilitat de poder resoldre els seus problemes o dubtes en el mateix hospital”. En això coincideix el personal de Mútua Intercomarcal, que considera que d'aquesta manera “es pot donar una atenció més personalitzada i facilitats en la documentació administrativa”. Els professionals de Mútua General de Catalunya consideren que tenir un despatx a Capio HGC facilita enormement les gestions dels seus associats, que acudeixen a ells per a sol·licitar informació, tramitar documentació i assessorar-se sobre els serveis. Mútua Intercomarcal Mùtua General de Catalunya Com a entitat sense ànim de lucre, tots els beneficis els reinverteix en serveis per als socis, i ofereix descomptes familiars de fins al 33%. L'asseguradora entén la salut com quelcom més que el fet de no estar malalt i entre les seves cobertures inclou l'acupuntura i l'homeopatia. PREMIO AL PROYECTO DE INVESTIGACIÓN Uso de plasma rico en factores de crecimiento en el postoperatorio de la cirugía del sinus sacre Dr. Joan Bonfill Rodríguez Servicio de Cirugía General Col·laboració de Capio HGC en la Copa Andorrana d'Esquí de Muntanya controlant mèdicament els esportistes d'alt rendiment d'Andorra a la Unitat de Medicina de l'Esport de Capio HGC. Oficinas de Atención al Cliente de las aseguradoras en Capio HGC Seis aseguradoras tienen una delegación en Capio HGC: Adeslas, Aresa, Sanitas, Mutua Intercomarcal, Mutua General de Catalunya y La Alianza. Todas ellas ofrecen sus servicios desde nuestro hospital, facilitando las tareas burocráticas y de información sobre estos mismos servicios a sus clientes. Colaboración de Capio HGC en la Copa Andorrana de Esquí de Montaña controlando médicamente a los deportistas de alto rendimiento de Andorra en la Unidad de Medicina del Deporte de Capio HGC. Adeslas Sanitas considera “fundamental este servicio, porque el cliente agradece la facilidad de poder resolver sus problemas o dudas en el propio hospital”. En ello coincide el personal de Mutua Intercomarcal, que considera que de este modo “ se puede dar una atención más personalizada y facilidades en la documentación administrativa”. Los profesionales de Mutua General de Catalunya consideran que tener un despacho en Capio HGC facilita enormemente las gestiones de sus asociados, que acuden a ellos para solicitar información, tramitar documentación y asesorarse sobre los servicios. Més visites per a la nostra web Para Aresa lo mejor es que “el cliente puede hacerlo todo en el mismo lugar, sin más desplazamientos”. En su despacho resuelven todo tipo de dudas, consultas sobre los servicios, reclamaciones y autorizaciones. “El cliente está muy satisfecho”, añaden. Adeslas atiende más de treinta consultas diarias entre autorizaciones, información sobre los productos de la aseguradora y servicios del hospital. Como en el resto de las oficinas instaladas en Capio HGC, la responsable confirma el alto grado de satisfacción que percibe en sus clientes cuando resuelve sus gestiones burocráticas y necesidades de información desde Capio HGC. La Alianza ha abierto recientemente una nueva oficina en Capio HGC para acercar sus servicios a los socios y a todas las personas interesadas en las posibilidades que esta mutua catalana les puede ofrecer. Como entidad sin ánimo de lucro, todos los beneficios los reinvierte en servicios para los socios, y ofrece descuentos familiares de hasta el 33%. La aseguradora entiende la salud como algo más que el hecho de no estar enfermo y en sus coberturas incluye la acupuntura y la homeopatía. 18 L'Aliança Augmenta el nombre de visites a la nostra pàgina web: www.capiosanidad.es Capio Sanidad HGC Magazine pot descarregarse directament des de l'apartat Hospital General de Catalunya . Si es tracta de números anteriors l'accés és: Sala de Premsa Presskit. Mas visitas para nuestra web Aumenta el número de visitas a nuestra página web: www.capiosanidad.es Capio Sanidad HGC Magazine puede descargarse directamente desde el apartado Capio Hospital General de Catalunya . Si se trata de números anteriores el acceso es: Sala de Prensa - Presskit Premi per al grup de l'AECAT (Associació Esportiva Catalunya Trasplantats) en la segona Competició Jean Bouin. Aquests esportistes trasplantats són controlats mèdicament pel Servei de Medicina de l'Esport de Capio HGC. Premio para el grupo de la AECAT (Asociación Deportiva Catalunya Trasplantados) en la segunda Competición Jean Bouin. Estos deportistas trasplantados son controlados médicamente por el Servicio de Medicina del Deporte de Capio HGC. Capio Hospital General de Catalunya www.capiosanidad.es 19
