SENIOR A MASC. Benvinguts al SESE! Al iniciar aquesta nova temporada, canvi de casa per a mi, formació d’un equip on només fidelitzàvem a un jugador de l’equip de la temporada passada, això sí; un dels de veritat, el nostre capi, un de casa SESE! Analitzant la situació inicial: el club venia d’una pèrdua de categoria esportiva en la representació del seu sènior masculí, provocant, si s’escau, una fugida de jugadors, canvi d’entrenadors, sense oblidar la part de dintre de la casa, la confecció de la resta dels diferents equips, a la fi, donar el xiulet de sortida a la temporada actual, afegint encara més, un any d’eleccions, és a dir, més feina que qualsevol temporada singular. El projecte del qual en vaig fer responsable, donava una idea emprenedora, una idea fascinant, d’aquella de la qual pots sentir-te més involucrat, il·lusionat, motivat, que no pas una temporada d’aquelles on jugadors i tècnics practiquem el nostre esport amb objectius esportius com a meta final. Un projecte no falta de treball, de paciència, que enllestíem entre tots, els jugadors, els entrenadors i els seus col·laboradors, la coordinació, el recolzament ple de la Junta, l’ajut d’entrenadors companys de la casa, altres persones del dia a dia, que trepitgen la instal·lació amb cor, sentiment i seny! Resta clar que haurà de ser un treball amb molta paciència, d’anar fent mica en mica, d’anar omplint el sac, amb el seu temps de maduració necessària, com qualsevol bon vi o bona collita, cuinant el producte en un tot: els jugadors, tècnics, els socis i simpatitzants, ... és a dir, tots! La matèria prima estava a la disposició, (la gran feina feta per en Manolo i els seus ajudants l’any anterior, i amb anterioritat, per altres entrenadors de la casa),els jugadors es mostraven llestos per defensar una samarreta, uns colors, la gran veritat, un sentiment! Faltava doncs, posar la màquina en marxa! Alhora de fer aquest escrit, vull fer saber a tots, que encara que els resultats no han estat del tot positius, si més no, podríem haver tret algun resultat millor, i en alguns moments el nostre joc no ha estat tot l’atractiu del que volíem, sí és ben cert, que els jugadors que formen part de l’equip, així com la resta de jugadors que ens han ajudat en alguns partits, confio plenament en ells i estic segur que arribaran a bon port al final del present curs esportiu. Que poc a poc, van coneixent la categoria i la competició, la qual ens exigeix tècnica i físicament, i com també esperàvem, experimentalment; dada l’edat dels components del nostre equip. Amb la responsabilitat afegida de saber que són el mirall dels nostres menuts de la fàbrica, de la representació de cadascú dels nens i nenes. Per això cada dia que passa, cada entrenament fet, cada partit disputat, agafem més experiència, millorem la tècnica i la tàctica, assolim més valors, valors que comporta una l’obligació de saber ser i estar, pertànyer i representar el primer equip masculí d’aquesta Santa Casa! Segurament hauria estat tot molt més fàcil amb altres tipus de jugadors i o entrenadors, però vull deixar ben clar que són els més genuïns i millors que podíen fer realitat el nostre projecte, el vostre projecte, el projecte de tots els que fem d’ahir, d’avui i de demà el SESE! J. Darwin Iglesias Rey. Nov.2010