IES ALEXANDRE SATORRAS Esportius Ensenyaments de Règim Especial de Tècnics Bases Psicopedagògiques de l’Ensenyament i Entrenament II NOM: SERGI COLL I ROIG BASES COMPORTAMENT ESPORTIU Visionar la pel.lícula Coach Carter. ANÀLISIS PEL.LÍCULA “COACH CARTER” Data d’entrega 1. Quin objectiu general d’entrenament persegueix l’entrenador? L’entrenador Carter persegueix com a objectiu general d’entrenament la formació de persones i implantar una sèrie de valors, que pretén transmetre a través de l’ensenyament de bàsquet. Ho podem comprovar en veure que prioritza que els seus jugadors vagin a classe i obtinguin bons resultats acadèmics per sobre de guanyar partits. De la mateixa manera, prioritza que els seus jugadors es mantinguin el respecte entre ells i cap a la seva figura abans que entrenar correctament. 2. Podries definir l’estil d’entrament que segueix l’entrenador? Sempre utilitza el mateix? Posa exemples concrets. L’entrenador Carter encaixaria dins l’estil d’entrenador autoritari, ja que ell tot sol pren totes les decisions respecte l’equip. A més, veiem com els seus jugadors el suporten de mala gana. Un exemple molt clar d’aquest estil autoritari és el contracte que obliga a signar als seus jugadors, document que considera innegociable per poder formar part de l’equip. Un altre exemple de l’estil autoritari són els càstigs que imposa per retards, faltes d’assistència o males contestacions cap a ell. El jugador Cruz demana IES ALEXANDRE SATORRAS Esportius Ensenyaments de Règim Especial de Tècnics Bases Psicopedagògiques de l’Ensenyament i Entrenament II implorant tornar a l’equip, però l’entrenador Carter li exigeix un treball físic impossible de realitzar. Encara que el jugador ho intenta i casi defallint es queda molt a prop, l’entrenador no el deixa reingressar a l’equip. Al final, però, els companys l’ajuden i Carter accedeix a que torni a l’equip perquè entén que els jugadors han comprès els valors de formar part d’un equip. 3. Raona quina importància dóna l’entrenador al “Saber guanyar” i “Saber perdre”. Des del primer moment l’entrenador Carter es presenta com un guanyador que vol fer dels seus nous jugadors uns guanyadors també, perquè l’anterior temporada havien perdut 22 partits i n’havien guanyat només 4. Tot i això, crec que la prioritat número 1 de Ken Carter no és guanyar, és ensenyar als seus jugadors valors com a persona. I això inclou els valors de “Saber guanyar i Saber perdre”, molt importants per aquest entrenador. Per exemple, com deia en l’anterior resposta, prioritza la conducta cooperativa dels seus jugadors ajudant a Cruz a tornar a l’equip per sobre de l’anterior conducta d’aquest jugador. També es pot veure com castiga als jugadors per mofar-se d’un rival a qui han guanyat. No enfoca el següent entrenament en enaltir o parlar de la victòria sinó en la mala actitud dels seus jugadors vers el rival. A més, al final de la pel·lícula en l’únic partit perdut per l’equip els ensenya a saber perdre, valorant l’esforç que han fet al llarg de tota la temporada, parlant en un temps mort sobre que són mereixedors de la victòria i a ser un equip unit també en la derrota, fent que els jugadors se sentin orgullosos de formar part de l’equip de Richmond. 4. Cita, des del teu punt de vista, tres punts forts i tres punts dèbils del Sr. Carter com a entrenador. Punts forts: 1. Autoritat clara. 2. Formació en valors com a persona. 3. Inflexible en els seus ideals. Punts dèbils: 4. No sap identificar les necessitats individuals de cada jugador. 5. Manca de comunicació amb jugadors i pares (no és bidireccional). 6. No veu els seus jugadors com a persones, sinó com a estudiants-jugadors. És a dir, no s’amoïna per les seves preocupacions, sentiments, creences. Els veu com a màquines d’estudiar i jugar a bàsquet. IES ALEXANDRE SATORRAS Esportius Ensenyaments de Règim Especial de Tècnics Bases Psicopedagògiques de l’Ensenyament i Entrenament II 5. Analitza com s’ho fa l’entrenador per aconseguir els tres aspectes bàsics de la comunicació (la comunicació és cosa de dos, la comunicació no és només parlar i la comunicació no és automàtica). Crec que el primer punt no és respectat per l’entrenador Carter, ja que la comunicació amb ell és totalment unidireccional. No negocia, no escolta, no s’amoïna per saber què diu l’altra banda. Ell transmet un missatge que creu que és l’únic vàlid i ja està. Pel que fa al segon punt, la comunicació no és només parlar, trobo que és dut a terme a la perfecció per l’entrenador Carter. A través de gesticulacions, enfadant-se, alçant el to de veu quan és necessari... fa que el seu missatge arribi molt millor als seus jugadors. Es podria dir que la seva comunicació no verbal realça la seva figura autoritària. Per últim, en quant al fet que la comunicació no és automàtica, com ja he exposat anteriorment, entenc que l’entrenador Ken Carter té molt clar la part d’ell com a emissor, perquè acaba dient i fent, mostrant-se inflexible en la decisió que hagi pres a partir de l’anàlisi de la situació. En canvi, falla en la segona part de l’acte de comunicació, la que té a veure amb el receptor, ja que no es preocupa de saber què sent el seu receptor, si ha entès bé el seu missatge o si ha captat la intenció amb la que transmet aquest missatge. 6. Fes un organigrama on es vegin reflectides les situacions de dependència jeràrquica i responsabilitats. De dalt a baix, per ordre jeràrquic. JUNTA ESCOLAR Responsabilitat: òrgan suprem que mana per sobre de tothom. Acana decidint aixecar el tancament del pavelló tot i l’oposició de l’entrenador i la directora. DIRECTORA DE L’ESCOLA Exigeix responsabilitats a l’entrenador i té el poder del seu càrrec, és a dir, és ella qui l’ha contractat i pot decidir acomiadar-lo. ENTRENADOR KEN CARTER Creu estar per sobre de tothom però sap que hi ha òrgans de poder superiors a ell. Tot i així, sap molt bé a qui té per sota i sobre qui té jerarquia. Té la responsabilitat única dels jugadors; pares, premsa i opinió pública no els controla però li exigeixen a ell responsabilitats. JUGADORS PARES PREMSA OPINIÓ PÚBLICA IES ALEXANDRE SATORRAS Esportius Ensenyaments de Règim Especial de Tècnics Bases Psicopedagògiques de l’Ensenyament i Entrenament II 7. Prova de fer un sociograma on es puguin veure l’establiment d’aliances, subgrups, distribució de poders, línies de comunicació de la informació, i influència en les decisions. 8. Estableix els rols dels protagonistes de la pel·lícula Coordinador: Timo Cruz Realitzador: Jason Lyle Impulsor: Kenyon Stone Investigador: Damien Carter Creador: Ken Carter Comunicador: Gusano Avaluador: Ashanti (parella Kenyon) Rematador: Junior Battle 9. Creus que en aquesta pel·lícula es veuen reflectits els continguts que hem estat treballant a classe? Raona la teva resposta. Crec que en aquesta pel·lícula sí que es veuen els continguts treballats a classe, especialment sobre el que NO ha de fer un entrenador i com ha de treballar. És evident que Ken Carter es troba en una situació especial, agafant les regnes d’un equip de joves en una mala situació i un barri difícil, però els seus mètodes són antiquats. Per començar, els càstigs físics crec que no s’han de fer servir mai, perquè els jugadors acabaran per entendre-ho com un fet negatiu, i el treball físic ha de ser part de la vida d’entrenament d’un esportista. A més, el primer dia d’entrenament l’entrenador estimba contra la paret un dels jugadors. Tot i que els seus mètodes acaben per donar bons resultats, Ken Carter no segueix els punts que hem vist a classe. Primer, no té en compte l’etapa de desenvolupament en la que es troben els seus jugadors, ja que aquests són adolescents (es diu en la pel·lícula que tenen 15, 16 o 17 anys). Ell, en canvi, els tracta com ho faria amb un equip d’adult d’elit. Segon, segueix una metodologia un pèl imprecisa. Tot i que té clar quins objectius prioritza per treballar amb aquest equip, ho realitza a través d’un estil d’ensenyament de comandament directe, que al principi no acaba de funcionar i encaixar amb els seus jugadors. A més, les sessions no tenen una estructura clara d’escalfament / part principal / part final o conclusions. De vegades els veiem en sessions que comencen amb els “suïcidis” o que acaben amb 50 tirs lliures. IES ALEXANDRE SATORRAS Esportius Ensenyaments de Règim Especial de Tècnics Bases Psicopedagògiques de l’Ensenyament i Entrenament II Tercer, en quant a l’aprenentatge dels seus jugadors, fa servir principalment dos mètodes: per condicionament i per comprensió. Amb l’estil de condicionament ensenya bàsicament als jugadors a no faltar el respecte (càstigs físics) i amb l’estil de comprensió ensenya les tàctiques d’atac i defensa, posant exemples “de les dones de la seva vida” però sense explicar molt bé als jugadors què han de fer exactament. Trobo que l’entrenador hauria de provar altres mètodes d’aprenentatge més efectius. Quart, pel que fa a les motivacions dels jugadors, en podem veure dels dos tipus. Motivacions intrínseques, especialment l’agonisme, ja que els jugadors viuen en un barri de situació precària i a través de l’esport poden desfogarse. També veiem motivacions extrínseques, com per exemple el fet que juguen a bàsquet per no fallar al seu grup d’amics o per poder accedir a la universitat. Cinquè, pel que fa a la comunicació ja he exposat en anteriors respostes que hi ha errors en el procés comunicatiu, ja que ni entrenador ni jugadors tenen en compte moltes vegades què sent, demana o entén el seu receptor. Sisè, crec que els rols i estatus dels jugadors estan clarament marcats, així com l’estil d’entrenament autoritari que vol fer servir Ken Carter amb aquests jugadors.