els nuvis d`el cerro

EL RAM
Les natges poderoses de la dona es bellugaven alternativament, amb evident obscenitat,
blop, blop, amunt i avall, blop, blop, amunt i avall. La cubana avançava amb el pas curt i
provocador, la cigarreta penjant dels llavis molsuts, les dues mans enxarxades en el pentinat
piramidal tot fingint redreçar-lo, blop, blop, natja amunt, natja avall, blop, blop, natja amunt,
natja avall... Es palplantà davant la paradeta de flors i fruites tropicals de l'agro* i deixà de
grapejar-se els cabells per tal de creuar els dos braços per sota del pitram, enlairant-lo.
-Oye, tú, Domicila, ponle cuidao: necesito seis flores blancas, las más hermosas
que tengas, con mucha hoja verde para que dé importancia al búcaro -digué la negra de
les natges bellugadisses sense treure's la cigarreta de la boca i sentint els ulls dels mascles
repicant el seu paner prominent-. Y si tienes por ahí algo con que hacer un lazo, pues me
lo adornas, tú ya sabes para qué.
-Ay, Dorotea de mi alma -exclamà la venedora de flors portant-se les mans al cap
sembrat de rinxolets oxigenats-, no me digas que vas a intentarlo de nuevo...
-¿Cómo podría ser de otro modo, muchaaaacha? ¡Yo tengo que arreglar de una
santa vez mi situacioooón! -contestà la negra obrint molt els ulls i deixant que la pitrera
caigués a la seva posició natural, per tal de poder espolsar-se amb totes dues mans les
mosques que amb voleteig indiferent sotjaven el seu pentinat babilònic.
-Pues excúsame, Dorotea de mi alma, pero lazo no tengo ninguno... y flores blan-
cas... ¡ay!, apenas hoy pude conseguir estas cuatro... ¿Pero cómo que el ramillete no te
lo obsequia el padrino?
La Dorotea escopí la burilla, es quadrà amb les mans als malucs i pujà el to de la
seva veu escardalenca per a evitar que els tafaners haguessin d'estirar tant les orelles.
-No creo que eso sea asunto tuyo, Domicila, ni tuyo... ¡ni de naaaadie! -cridà-. Pero
a quien interese... sepan que el padrino se me fajó. El huevón dice que él ya me lleva pagados cinco ramos y que no piensa correr con el dispendio del sexto. ¿Qué te parece?
Les rialles de la corranda de xafarots s'enlairaren per damunt del guirigall propi
del mercat. Alguns d'ells varen ajuntar llurs palmells fibrosos a l'aire, en una manotada de
complicitat.
-¡Vaya! -es compadí la venedora- ¿Y cómo vas tú a casarte sin padrino, si es que
se puede saber?
La reflexió de la Domicila no complagué la Dorotea.
-¡Já, já y já!... Mira, mamita: yo, para casarme, sólo necesito al noooovio -cridà
de bell nou, girant el cap primer a un cantó i després a l'altre, provocadora, sense treure
les mans dels seus ancestrals malucs de negra yoruba.
-Huuuuuuu! -udolà l'auditori.
-¡Y un catre que aguante fuerte esa nevera*...! -es distingí d'entre l'udol general la
veu d'un anònim arriscat.
-¡Y también un tarro grande de vaselina...! -decidí d'augmentar el risc un negre
baixet, com si tingués vocació de suïcida.
Més riotes. Més xiulets grollers. Més manotades a l'aire, xocant palmell contra
palmell. Més mosques indiferents i emprenyadores... I el cercle estrenyent-se enrarint
l'atmosfera. I les dues dones fent la seva, sense immutar-se, sense fer cap cas de la comparsa esvalotada i cridanera que, de tant propera, ja començava a flairar.
* agro: mercat de fruites i verdures a L’Havana.
** nevera: col·loquialment el cul de la dona.
...Segueixen 16 pàgines més.