Sports i activitats físicas

El voleibol
• Normes bà siques:
• Cada equip juga amb sis jugadors.
• Els partits es juguen al millor de cinc sets i cada set es juga a 25 punts.
• Per fer un punt has d'aconseguir que la pilota toque a terra en el camp contrari o que el contrincant la
tire fora.
• Cada equip pot fer un mà xim de tres tocs per jugada.
• L'ordre lògic d'una jugada:
♦ Recepció: la passada d'avantbraços. És la que s'usa per rebre qualsevol pilota que ens
envii l'equip contrari.
♦ Col·locació: la passada de dits. És la que s'usa per col·locar la pilota al rematador en
condicions òptimes.
♦ Rematada: la rematada. És un cop molt eficaç a l'hora d'aconseguir un punt, perquè
és molt difÃ-cil de defensar per l'altre equip.
♦ El bloqueig:
◊ És una acció defensiva que té per objecte evitar que la pilota passi al nostre
camp després d'una rematada. Hi ha dos tipus de bloqueig: l'actiu i el passiu.
◊ El servei:
⋅ Hi ha dos tipus de servei, el servei baix i el servei de tennis. El servei baix
s'utilitza per a iniciar−se mentre que el servei de tennis és molt efectiu, ja
que la pilota porta molta potència.
⋅ Sistemes de recepció del servei:
• Hi ha dos tipus de recepció: recepció en W i recepció en
semicercle. En la recepció en W el col·locador es situa en primera
lÃ-nia i els altres cinc jugadors es reparteixen la zona defensiva en
forma de W mentre que en la recepció en semicercle el
col·locador també es situa en primera lÃ-nia i els altres cinc
jugadors es situen descrivint un semicercle.
• Jugar en atac i en defensa:
♦ 3−1−2. La primera lÃ-nia és formada per tres davanters,
la segona és integrada per un sol jugador i la tercera lÃ-nia
per dos jugadors.
♦ 3−2−1. La primera lÃ-nia la formen tres davanters, la
segona dos jugadors i la tercera la forma un sol jugador.
Les curses d'orientació
♦ Què és orientar−se?
⋅ Saber orientar−se significa: saber on ens
trobem i escollir correctament la direcció
per arribar a un lloc determinat
⋅ Les tècniques d'orientació es basen en:
mitjans naturals, com el sol, els estels... i
mitjans artificials, com el llibre de ruta, el
mapa, la brúixola...
♦ El mapa.
⋅ Que és: El mapa o plà nol és la
representació grà fica exacta, en format
1
♦ La brúixola.
reduït, del terreny.
⋅ Elements que ens ajuden a interpretar un
mapa: el nord, les lÃ-nies nord−sud o
meridionals, l'escala, la llegenda i les corbes
de nivell(la distà ncia entre dos corbes de
nivell s'anomena equidistà ncia).
⋅ Què és: és un instrument que porta una
agulla imantada que sempre assenyala el
nord magnètic. Està formada per una
base, un limbe, una fletxa de direcció, els
graus, la fletxa nord i les lÃ-nies nord−sud.
⋅ Com utilitzar−la: s'ha de posar en
horitzontal, no s'ha de posar damunt
superfÃ-cies metà l·liques i no s'ha d'usar
a prop de lÃ-nies magnètiques.
♦ Com s'orienta un mapa.
⋅ Amb la brúixola: has d'aconseguir que
l'agulla magnètica quede alineada amb les
lÃ-nies nord−sud i assenyali el nord del
mapa.
⋅ Sense brúixola: és quan les referències
del terreny són molt clares ves girant el
mapa fins que veges que el mapa coincideixi
amb el que veus en el paisatge.
♦ Què són les curses d'orientació.
⋅ Són competicions contra rellotge en què
el participant ha de trobar, amb un mapa,
una sèrie de balises situades in indrets
diversos.
⋅ Guanya el participant que ha trobat totes les
balises en menor temps.
⋅ Generalment es obligatori seguir un ordre de
balises. Per demostrar que s'ha passat per
totes, cada participant porta una targeta de
control, que cal marcar a cada balisa.
⋅ Per a participar fa falta un mapa de la zona,
una brúixola i la targeta de control.
♦ Tipus de curses d'orientació.
⋅ De recorregut senzill: són senzilles, en elles
n'hi ha prou en saber orientar el mapa i saber
interpretar−lo.
⋅ Amb dificultat: cal córrer i has d'utilitzar el
mapa i la brúixola. Sovint trobarà s
obstacles naturals i has d'escollir un punt de
referència i dirigir−t'hi pel camÃ- més
adequat.
El bà dminton
♦ Què és.
⋅ Es juga en un camp d'unes dimensions de
13,40m de llarg per 6,10m d'ample.
2
♦ La tècnica.
♦ Cops bà sics.
⋅ Es pot jugar individual, dobles o dobles
mixtos.
⋅ Guanya el millor de tres sets a 15
punts(masculÃ-) o a 11 punts(femenÃ-)
⋅ El material emprat és una raqueta d'uns
100 g i un volant d'uns 5 g.
⋅ Subjecció de la raqueta: hi ha que agafar la
raqueta pel mà nec. Per colpejar de revés,
has de girar el canell.
⋅ Posició bà sica: cal situar−se al centre de la
pista.
⋅ El servei: és una acció defensiva, però
te molta importà ncia. Se serveix en
diagonal cap a la zona de servei contrà ria i
no es pot servir dues vegades seguides des
d'un mateix lloc.
En funció de la trajectòria e la parà bola del volant són:
⋅ Clear: globus per allunyar el contrari de la
xarxa.
⋅ Drive: parà bola tensa.
⋅ Deixada: trajectòria curta i parà bola
mÃ-nima.
⋅ Esmaixada: cop potent de trajectòria
descendent i rà pida.
⋅ Drop: cop de trajectòria descendent però
que es realitza des del fons de la pista.
En funció de la intenció del cop són:
⋅ Cops ofensius: tenen per objecte forçar
l'error del contrari.
⋅ Cops defensius: l'objectiu es protegir−se de
l'atac del contrari.
♦ Com jugar un partit.
En el joc individual:
⋅ Has de situar−te en el mig del camp.
⋅ Col·loca't en posició bà sica.
⋅ En els tirs molt ajustats que el tiri el teu
contrincant hauràs de córrer un poc, i
després tornar al mig del camp.
En el joc de dobles podem distingir els següents sistemes
de joc:
⋅ Davant−darrere: un jugador es situa prop de
la xarxa i l'altre darrere. És un sistema
ofensiu.
⋅ En paral·lel: els dos jugadors se situen a la
3
mateixa alçada. És un sistema defensiu.
⋅ Mixt: és una combinació dels dos
sistemes anteriors.
4