número 13 EDITORIAL 22 febrer 1993 1992 ha estat el primer any en que des de la Seu Nacional de les JERC hem començat a cobrar amb regularitat les quotes dels militants. Això ha produit un important augment dels recursos econòmics de les JERC, però no el que correspondria a la quantitat de militància actual. 1993 ha de ser l'any de la definitiva normalitat a l'hora que tots els militants abonin puntualment les quotes a la seva Secció Local, i aquesta la part corresponent a la Seu Nacional. Aconseguirem així una major corresponsabilitat amb les despeses de l'organització. Des de la Secretaria de Finances volem fer del pagament de la quota de militant, un fet normal i saludable. És de cabdal importància per tota organització que els seus associats facin efectives puntualment les quotes. Això demostra el grau de compromís de la militància, alhora que dóna solidesa al projecte i liquidesa a les finances. Estareu d'acord que la quota de les JERC (1200 pessetes per semestre) que representa la quantitat de 200 pessetes al mes, no significa un esforç impossible per part de cap militant. Al cap i a la fï són dos cervesses menys al mes. ^_> Ben mirat, pagant la nostra quota de militant contribuïm a la nostra salut personal, i a la de l'organització. Així que ja sabeu, Salut i peles! QUOTES Per tal d'ajudar a l'economia de les Federacions Regionals, el Comitè Executiu de les JERC acordà a finals de l'any passat rescabalar semestralment a les Federacions Regionals un 10% del 50% de la quota que correspon a la Seu Nacional. A les seccions locals aquesta mesura no els repercuteix ni els afecta per res, ja que segueixen tenint el 50 % per elles. • Així el repartiment de la quota de les JERC queda: 50% Secció local; 40% Seu Nacional; 10% Federació Regional. Donada la importància que tota la militància aboni la seva quota (1200 pts/semestre), tornem a recordar a totes les seccions locals quins són els diversos procediments per tal d'abonar a la Secretaria de Finances de les JERC la part corresponent a la Seu Nacional. La secció local només ha d'abonar a la Seu Nacional el 50 % de la quota (600 pts/semestre), quedant les altres 600 pessetes directament a la seva Tresoreria. Així s'aconsegueix que les seccions locals tinguin la major liquidesa en el menor temps possible. • • E l procediment per abonar les quotes dels seus militants a la Seu Nacional, que han de seguir els Tresorers de les seccions locals és ben senzill i es pot fer de dues maneres. a) Portar els diners en metàl·lic directament a la Seu Nacional. b) Fer una transferència bancària al compte corrent de les JERC. Aquesta última és potser la formula més ràpida ja que des de la vostra població podeu fer el pagament sense tenir que desplaçar-vos a la Seu Nacional. • • • Per saber l'estat del pagament de les quotes de la vostra secció local només heu de mirar els llistats de militants que periòdicament us anem entregan! A l'extrem dret del llistat veureu un codi (91D; 92B; 92D, 93B). El codi informa sobre el darrer semestre en que el militant està al corrent de pagament, per exemple: 91D vol dir que té pagat fins el segon semestre del 1991, i que per tant li falta pagar tot l'any 1992, i el primer semestre del 1993. 92B vol dir que té pagat fins el primer semestre del 1992, i que per tant li falta pagar el segon semestre del 1992 i el primer semestre del 1993. 92D vol dir que té pagant fins el segons semestre del 1992, i que per tant li falta pagar el primer semestre del 1993. 93B vol dir que té pagat fins el primer semestre del 1993, i que per tant aquest militant està al corrent de pagament. Si observeu en els llistats qualsevol anomalia (militants la quota dels quals ha estat liquidada ja per la secció local a la Seu Nacional i no consta al llistat) feu-nos-ho saber per tal d'aclarir l'afer. Feu els vostres ingressos al compte corrent de les JERC: Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "la Caixa" SICA 2100 oficina 3445 de Barcelona compte corrent 2500005375 CONSELL NACIONAL dissabte 16 de gener es va a Barcelona el Consell de les JERC del primer de l'any 1993. el Pressupost del 1993, i seguidament es va passar a la votació en que va aprobar tant l'Estat de Comptes com el Pressupost. Comissions de Treball Cal destacar que per primer cop, a més de la Sessió Plenària (convocada a la tarda) es van reunir pel matí les comissions de treball aprovades en el darrer Consell Nacional celebrat a l'octubre, les comissions van ser les de Programa Electoral, Objecció de Consciència, Consells de Joventut, Igualtat de Sexes i Medi Ambient. La participació en aquestes comissions, que són obertes a tota la militància, va ser notable i s'espera que augmenti en les properes convocatòries per tal de garantir absolutament la pluralitat dels documents i resolucions que emetin. Divisió Territorial Posteriorment el punt més esperat de la jornada i que generar més debat, va ser el de la nova divisió territorial de les JERC exposada per Camil Ros Secretari d'Organització, i després de respondre les diferents preguntes i propostes que van fer els consellers va ser aprovada. £1 passat celebrar Nacional trimestre Per la tarda es va celebrar el Ple del Consell amb una elevada participació van assistir-hi prop de 100 consellers de les diferents seccions locals. Informe del Secretari General En el seu informe Joan Puigcercós Secretari General va destacar entre d'altres el gran augment de la militància en els darrers mesos que ens ha situat amb data 31 de desembre amb 2514 militants. Igualment va anunciar la propera campanya que faran les JERC que s'iniciara sobre abril/maig sobre l'objecció de consciència i insubmissió un cop acabat el seu informe. Estat de Comptes'92 i Pressupost'93 Es va passar el següent punt en que Josep Vall Vice-Secretari General va explicar l'Estat de Comptes del 1992 i Protocol de Relacions ERC-JERC El següent punt que va la ratificació del Protocol de relacions ERC-JERC que va ser presentat per Albert Pereira Secretari de Relacions Polítiques que després de respondre a les diferents preguntes formulades pels consellers va ser ratificat per unaninitat. Resolucions I finalment es van aprobar tres Resolucions. Una sobre la política de joventut de la Generalitat de Catalunya, la segona sobre les relacions entre el CNJC i el CJE i la tercera, preparada per la Comissió de Medi Ambient, sobre els vessaments de petroli al mar. Posteriorment Adolf Berros President del Consell Nacional va donar per acabat el Ple, i esperant que en el pròxim Consell Nacional que es celebrarà el proper mes d'abril i assisteixin els consellers de les diferents seccions locals que no i van assistir en aquest i per tant no van poder tenir totes les informacions que es van donar, així com portar les opinions de les seccions locals que representan, funció principal d'un conseller. RESOLUCIONS DEL CONSELL NACIONAL Resolució 1/93 del Consell Nacional de les JERC Resolució 2/93 del Consell Nacional de les JERC sobre la política de joventut de la Generalitat de Catalunya sobre l'estat de les relacions entre el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i el Consejo de la Juventud de España El Consell Nacional de les JERC, reunit en sessió ordinària el 16 de gener de 1993 a Barcelona, acorda: El Consell Nacional de les JERC reunit en sessió ordinària el 16 de gener de 1993 a Barcelona, acorda: 1. Denunciar, per absolutament restrictius, els pressupostos per l'any 1993 de la Generalitat en matèria de joventut, que enguany han experimentat un augment per sota de l'IPC. En conseqüència serà del tot impossible, amb aquestes partides pressupostàries, l'aplicació de la LOGSE a la Catalunya central, tant necessària per la reforma de la Formació Professional. Constatem que un any més no es preveu cap mena de Pla d'Habitatge juvenil que pugui fer front a les greus necessitats de vivenda de la joventut catalana. Així mateix mostrem el nostre rebuig a la insuficient dotació dels Fons de Formació Ocupacional, que amb 10.500 milions de pessetes per enguany, fan impossible combatre adequadament l'increment de l'atur juvenil que, lamentablement, es preveu que pugui arribar en els propers anys a afectar al 50% de la població activa juvenil. 1. Considerar: -que els Consells Nacionals de Joventut s'han d'adequar a les respectives realitats nacionals de cada país. -que cal tenir una relació de bon veïnatge i cooperació amb els Consells de Joventut europeus, entre ells el CJE, tot i que s'han d'evitar les interferències que realitzen alguns Consells. » 2.Denunciar: -la submissió i dependència del CNJC respecte el CJE. -les continues interferències, a la Catalunya central, del Instituto de la Juventud (INJUVE), via CJE, donat que la Generalitat de Catalunya té plenes competències en matèria de joventut, -la dependència dels CJIB i CJCV del CJE. Hem d'avançar cap a la confluència dels altres dos consells regionals catalans amb el CNJC. 2. Valorar positivament la creació de la Secretaria General de Joventut per part del govern de la Generalitat de Catalunya, que recull la proposta que les JERC llançaren en els programes electorals d'ERC per les eleccions autonòmiques de 1988 i 1992. Així mateix considerem esperançador el nomenament pel càrrec de Secretari General de Joventut del Senyor Josep Coll, atesa la seva trajectòria política. Esperem que la política que dugui a terme respongui a uns paràmetres socialment avançats i nacionalment conseqüents. 3.Exigir: -que el CNJC deixi de ser membre de ple dret del CJE. -que siguin traspassats a la Generalitat els mitjans financers amb els quals l'INJUVE inverteix en política de joventut a la Catalunya central. -que es realitzin les oportunes gestions per tal que el CNJC assoleixi una plena representació internacional al marge del CJE. Ir CONGRES REGIONAL A LA CATALUNYA DEL NORD El passat dia 30 de gener va tenir lloc al Centre Cultural Català de Perpinyà el Congrés constituient de la Federació Regional de la Catalunya del Nord de les JERC. En aquest Congrés hi van assistir prop de 20 militants de diferents poblacions del Rosselló i la Cerdanya. S'escollí com a President de la Federació a Guillem Gaubí, Font-romeu (Alta Cerdanya), el qual va destacar en el seu programa de presentació les línies bàsiques d'actuació a dur a terme a la Catalunya del Nord, que són fer arribar el missatge d'esquerra independentista al món juvenil nord-català, i donar-li un fort contingut social a les propostes de les JERC al nord de la nació. Així mateix també va prioritzar una campanya per augmentar la militància tan quantitativament com qualitativa. També es va escollir el Comitè Polític de la Secció Local de la Catalunya del Nord que va quedar format per Guillem Gaubí com a Cap, Ausiàs Vera com a Secretari i Terenci Vera com a Tresorer. El Congrés Regional també va debatre i marcar l'estratègia a seguir per les JERC a la Catalunya del Nord. Els acords principals que es van acordar en un primer moment fou l'elaboració d'un díptic propagandístic de les JERC adaptat a la realitat de la Catalunya del Nord, sota el lema "Catalunya unida, Europa unida", així com preparar futures campanyes sobre el problema de la drogaadicció o la lluita contra el "xomatge" (gal·licisme utilitzat a Catalunya del Nord per referir-se a l'atur). Terenci Vera, Josep Vall, Guillem Gaubí i Ausiàs Vera, a la presentació pública de les JERC-Catalunya del Nord. GUILLEM GAUBI ICAUVÍ President de la Federació de la Catalunya del Nord 18 anys Font-romeu (Alta Cerdanya) Estudiant de Comerç. Les valoracions posteriors d'aquest Congrés són molt positives, ja que la implantació de les JERC a l'estat francès significa que per primer cop a la història del nacionalisme català juvenil existeix una organització d'abast nacional a costat i costat de la frontera, la qual cosa consolida el projecte de les JERC d'estar present a totes les parts del territori organitzadament. ÚLTIM AVÍS ALLIBERATSf93 Com cada any la nostra organització té l'oportunitat de beneficiar-se dels plans d'ocupació que el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya desplega en col·laboració amb els ajuntaments i amb les entitats sense finalitat de lucre. Aquest pla té com objectius, segons la Generalitat, la integració laboral' d'aturats amb especials dificultats d'incorporació al mercat de treball, per tal de millorar les possibilitats d'aquest col·lectiu a una ocupació estable. Enguany se'ns ha concedit dues places d'aquest pla. Les característiques del contracte són: *tasques administratives * mitja jornada laboral (4 hores) *9 mesos de durada El lloc de treball radicarà a la Seu Nacional de les JERC, a Barcelona. Els requisits que han de complir els candidats/es són: * estar a l'atur *menors de 25 anys *manca de qualificació o d'experiència professional Per acord del 12è Congrés Nacional, la contractació de personal administratiu es farà mitjançant concurs per tal que tothom hi pugui optar Si esteu interessats feu arribar al Comitè Executiu les vostres propostes amb currículum complert del candidat/a en qüestió. No és obligatori ser militant de les JERC per optar a una d'aquestes places. BREUS Formació Relacions Internacionals Escola d'Estiu 1993 de les JERC a Planoles Escola de la Volksunie Jongeren a Bruges El cap de setmana del 16 al 18 de juliol d'enguany, tindrà lloc per segon any consecutiu l'Escola d'Estiu de les JERC. L'Escola se celebrarà a l'Alberg de Joventut "Pere Figuera" de Planoles (Ripollès). Les places per assistir-hi són limitades a 80 persones, per la qual cosa es prega que els interessats facin la seva inscripció (2.000 pessetes) tant aviat com lis sigui possible, trucant a la Seu Nacional (telèfon 451.83.96). El coordinador de l'Escola d'Estiu és el Secretari de Formació de les JERC Jordi Foz. El cap de setmana del 20 i 21 de febrer el Secretari General, Joan Puigcercós i el Secretari de Relacions Polítiques, Albert Pereira van assistir a l'Escola d'hivern de la Volksunie Jongeren que se celebrà a la ciutat de Bruges (Flandes). Aprofitant el marc de l'Escola es constituí la Comissió Gestora dels "Joves per l'Europa de les nacions", que quedà formada per les JERC encarregada de coordinar tot l'àmbit llatí, la Volksunie Jongeren (VUJO) que coordinarà l'Europa central, i els Young Scottish Nationalists (YSN) que ho faran a les Illes Britàniques Ara. la Comissió Gestora convocarà a una reunió fundacional definitiva a Brusel·les, amb totes les organitzacions integrants. RETALLS DE PREMSA POLÍTICA Domingo, 24 de enero de 1993 el Periódico Las juventudes de ERC han tenido un crecimiento espectacular en los últimos tiempos, al amparo del radicalismo que imprimió Àngel Colom a su discurso nacionalista. El acopio de militància ha trascendido ya a las áreas industriales de Catalunya. Se les acusa de haber abandonado el componente de izquierda de sus siglas y rechazan de plano la violencia como vía de acceso a la independencia. ERC REPORTAJE Los jóvenes de Colom alzan el vuelo Las JERC basan su crecimiento en la atracción que genera el independentisme- incluso entre sectores que no son de izquierdas ARCHIVO IRCART CUQAT JOAN SAMIT Barcelona n marzo de 1987 las Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) eran una minúscula organización con 90 militantes, que languidecía emparedada entre el pasado esplendor ae sus mayores y el presente precario de sus coetáneos, laminadas sus posibilidades de influir en la sociedad y en ia política catalanas por el rodillo convergente. Eran otros tiempos. Estaba caliente la dimisión de Joan Hortalà. entonces secretario general de ERC, como conseller de la Generalitat. La sucursalizacion respecto at partido de Jordi Pujol se hacia sentir El actual secretario general de las JERC. Joan Puigcercós. ingreso en la organización por aguel entonces y recibió el carnet número 84. Puigcercós llego en febrero de 1987 formando parte de la oleada de colomins procedentes de La Crida, que irrumpieron en ERC siguiendo a su líder. Ángel Colom. Su carrera fue meteòrica: en diciembre de ese mismo año el congreso de las JERC le eligió secretario general Un solo dato ilustra el porque de la imparable ascensión del grupo procedente de La Crida, cuando Colom aes- E f independencia "¿Qué van a hacer cuatro tíos pegando tiros contra todo un ejército" Laura Torrecilla, de 19 años, estudia Filologia Catalana y trabaja como telefonista en una importante empresa barcelonesa. Ingresó en las JERC hace año y medio porque su mensaje independentista "es más real y más de izquierdas que el de Catalunya Uiure". con la que colaboró, pero se decepcionó porque "sólo hacia que recibir consignas y más consignas y pegar carteles" Sus padres nacieron en Catalunya, pero hablan castellano en casa Sus abuelos proceden de Castilla, Andalucía y Aragón. Milita en la sec ción de Nou Barris Torrecillas es, pues, una representante de esa oleada de jóvenes catalanes del cinturón migratorio barcelonés que ingresó en las JERC por su mensaje "independentista y de izquierdas" Ese mismo mensaje llevó a Alfons Miño Vinent ("si citas mi nombre, pon los dos apellidos, que a mi madre le hará gracia") a militar en las JERC. Hi|o de aragonés ("mi padre no es catalán, es español") y catalana, en su casa hablan catalán. Estudia Económicas y, a sus 19 años y con 10 meses de militància. es responsable de la sección del Erxample de las JERC Miño está convencido de que tas JERC tienen "un proyecto 100% de izquierdas' Ese proyecto no lo conciben sin una Catalunya independiente: "No podemos depender de un Estado Actualmente no pasan por utilizar la violencia en su lucha por lograr una Catalunya independíente que no tiene nuestros mismos intereses", dice Miño "Hemos de tener un Estado para defender nuestros intereses porque etlos (los españoles) no los defenderán", afirma Laura Torrecilla Cuestiones como las relaciones de producción, lucha de clases, antagonismo capital-trabajo, sobre las que eran capaces de disertar durante horas los jóvenes de izquierdas de los años 60 y 70, ocupan un nivel menos que subsidiario en la escala de valores de Torrecilla y Miño Su interés social está puesto en temas como la defensa del medio ambiente, los derechos humanos, la lucha contra la discriminación o la política que atienda las necesidades de la juventud, sobre la que repercuten principalmente, según Miño, las desigualdades sociales, aunque confiesa que no se na planteado qué modelo de sociedad prefiere ni le ha preocupado informarse de las diferencias entre socialdemocracia. liberalismo o socialismo Rechazan la violencia como via para obtener la independencia con la misma rotundidad que su líder Joan Puigcercós Torrecilla dice que "la independencia hay que lograrla con los votos", y calmea de "colgados" a los de Terra-Liiure y Cataiun ya Lliure porque "¿que van a hacer cuatro tos pegando tiros contra todo un ejército?" Independencia como redamo. Ofrenda de ERC en el último Onze de Setembre plazo a Hortalà de la secretaria generai de ERC. en ei congreso de Lieida de 1989. año y medio después de que Puigcercós fuera elegido secretario general de las JERC. estas hapian multipiícaao por 10 sus militantes de 1987 y eran casi 900 En los dos años siguientes no nubo oleaaas, pero el goteo lúe constante El gran salto se dio el año pasado: la campaña para la catalanizacion de ios Jueaos Olímpicos atrajo a un millar de lovenes. Hoy, las JERC tienen, según e> último censo. 2.514 militantes. Puigcercós calcuia que para el próximo mes ae junio seran mas de 3.000. El retrato rooot ae.ese militante responde a un varón de 21 años que estudia y trapaja procedente de ciudades y pueblos menores ae 50.000 haDitantes y ae peores catalanohablant.es. A los dirigentes de ERC les satisface que cada dia se incorporen mas jóvenes trabajadores. En la actualidad, el 30% de militantes estudia, otro 30% trabaja y el 40% hace las dos cosas a la vez. La incorporación de las jóvenes es más lenta, aunque son el 30%. El ultimo año se triplicaron las altas en el cinturón de Barcelona y, por lógica, también la entrada de jóvenes cuyos padres son castellanohablantes El radicalismo nacionalista de las juventudes republicanas parece haber atraído a elementos aue en algunos casos nan manifestado actitudes xenófobas e inciuso racistas, circunstancia que preocupa en circuios de ERC. Ellos lo niegan, sin embarao y atribuyen esas actitudes a otros grupos El rapioo crecimiento ha hecho te- mer también que las JERC ejercieran un poderoso atractivo para el entnsmo de partidarios de solucionar la cuestión nacional por la vía violenta Hace un par de años, tres militantes fueron expulsados al detectárseles intentando introducir en la organización un estado de opinión favorable a la lucha armada. Como dijo a este diario, en tono irónico, un joven militante político no republicano, "si alguna idea tiene clara la JERC es su rechazo a la lucha armada". En efecto, el techo de las movilizaciones que las JERC están dispuestas a poner en marcha para lograr una Catalunya independiente es la violencia "Por ahí no pasamos", dice Puigcercós La prioridad que ERC da al compo nente nacionalista de su ideario se acentúa en las juventudes. Puigcercós es tajante en el siguiente razonamiento: los jóvenes de hoy no se sienten motivados por cuestiones sociales, y ése es el error de análisis en el que caen socialistas y comunistas. El nacionalismo es un ideal que les capta y, por tanto, hay que atraerlos hacia una formación que ondee esa bandera para, a través de ella, "llevarles a posiciones progresistas". Es decir, a la "esquena", a Es querrá Republicana de Catalunya Pero ese discurso sólo convence en el seno de la JERC. Universitarios que militan en Catalunya Lliure, organización cercana a la banda terrorista Terra Lliure, discrepan del todo. Uno de ellos aseguró a este diario que el nacionalismo "no lleva necesariamente al progresismo; también puede llevar al fascismo", aunque no dijo que ese fue- ra el caso de las JERC. Y añadió: "ti¡. se puede ser independentista, come dicen ellos, colaborando con los aparatos del Estado, incluido el aparato policial, interfiriendo en gente que ha optado libremente por el camino de la lucha armada para que se arrepientan y hagan incluso delaciones", en alusión a los arrepentíaos de Terra Lliure Dentro de los grupos de jóvenes politicamente organizados que supeditan su discurso nacionalista a la lucha de clases, la critica a ios republicanos lleva cargas de mayor profundidad. Según ellos, el sustantivo de Esquerra ha sido anulado por el calificativo nacionalista. Uno de esos jóvenes afirmo categóricamente que ERC y las JERC "se están cargando el proyecto nacionalista de izquierdas" en Catalunya • La premsa espanyola editada a Catalunya,no ha tingut més remei que reconèixer públicament les JERC com a primera organització política juvenil de tot Catalunya. L'ACTIVITAT TERRITORIAL DIA A DIA GENER 1993 Dimecres 20 És constitueixen les JERC-Arenys de Mar (Maresme), que escolleixen en l'Assamblea a Jordi Maimí, com a Cap. Divendres 22 Es constitueixen les JERC-Bescanó (Gironès), que escolleixen en Assamblea a Josep Maria Coll, com a Cap. Dissabte 23 Participació de les JERC a la concentració per Bosnia sota el lema "Solidaris amb el poble de Bosnia" celebrada a la Plaça Sant Jaume de Barcelona i organitzada pel CNJC. La concentració, que consistí en formar amb espelmes un colom de la Pau, aplegà tres-centes persones. Dijous 28 Acte de la campanya d'ERC sobre el concert econòmic organitzat per les JERC-Nou Barris, en el qual van parlar Miquel Anton Roman Cap de les JERC-Nou Barris i David Minoves President de les JERC-Barcelona. FEBRER 1993 Les JERC-Vilafranca del Penedès inicien una campanya de repartiment gratuït d'adhesius "CAT" pels vehicles, sota el lema "QUE NO T'ENGANXIN SENSE". Dimarts 2 Conferència sobre "Violència i No Violència" a càrrec d'Arcadi Oliveres Vice-President de Justícia i Pau. La conferència s'engloba dintre de les Jornades de Formació que està portant a terme la Federació de les JERC-Barcelona. Dissabte 6 Acte sobre Objecció de consciència i insubmissió organitzat per les JERC-Sentmenat en el qual va parlar Josep Vall Vice-Secretari General de les JERC. Acte de presentació pública de les JERCVilanova del Vallès, en el qual van parlar Oriol Safont de la pròpia Secció Local i Joan Puigcercós Secretari General de les JERC i Diputat al Parlament de Catalunya. Dimarts 16 Conferència sobre "Vigència del pensament d'esquerra" a càrrec de Jordi Carbonell del Reagrupament de Nacionalistes d'Esquerra i conseller nacional d'ERC. La conferència s'engloba dintre les Jornades de Formació de les JERC-Barcelona. Divendres 20 Assamblea Comarcal d'Osona a Vic, durant el transcurs de l'Assamblea fou escollit Frederic Pulido d'Aiguafreda com a Coordinador Comarcal de les JERCOsona. LA IMATGE La Coctelera és editada per la Secretaria d ' O rg a n i t z a de I e s J E R C . Dipòsit Legal B-3552-89 (impresa en paper reciclat i ecològic) JOVENTUTS DISQUfRRA O£ CATALUNYA Seu 08011 HtPUBUCANA Nacional Villarroel, Primeres repercusions de la constitució de les JERC-Catalunya dei Nord. Els gendarmes, també, per la independència. ció 45 BARCELONA Tel . 45 1 8 3 96 Fax 22 32 3 71