30 ECONOMÍA SEGRE Domingo, 23 de diciembre de 2012 AGRICULTURA FRUTA LIDERATGE IGNASI IGLESIAS OLGA SERRA* Implantem una gestió de qualitat? uan el líder es planteja la fita d’implantar un sistema de gestió de qualitat cal que ho faci com si es preparés per una carrera de fons. Cal destinar energia al projecte i sobretot no deixar-se vèncer pel desànim o per les resistències, que, igual que les meigas, haberlas, haylas. Dit amb paraules més rigoroses, en totes les organitzacions ens trobarem la resistència al canvi, i la frase que acompanya habitualment aquesta resistència: “Si és que sempre ho havíem fet així...” Cal entonar per part del líder el mea culpa, ja que en determinades ocasions la resistència al canvi és la resposta d’una part de clients interns que, al no haver rebut informació, se senten desil·lusionats, és a dir, aquest fet es produeix quan el projecte no ha estat comunicat i explicat d’una forma clara i engrescadora i es viu com una imposició i com un increment de volum de feina. El líder ha de ser capaç d’informar, saber explicar, motivar en les diferents fases del projecte d’implantació i saber transmetre els beneficis al client intern, perquè aportin aquell bé intangible que és el coneixement, l’experiència, el rigor i la il·lusió, ingredients que mai poden faltar en la recepta d’un projecte de canvi. Per iniciar el projecte d’implantació, el líder ha de tenir en primer lloc molt clar quina és la fita que vol assolir, quin és l’objecte. Es tracta de passar una certificació? Volem augmentar la productivitat? Es vol instaurar la cultura de la millora contínua en l’organització? Aquest últim seria el motor més potent i segurament el que donaria més bons resultats a mitjà i a llarg termini. La resta de motius en format pregunta es podrien considerar quelcom motivador però sense prou solera en l’àrdua tasca d’implantació d’un sistema de gestió de qualitat, encara que tot seria un inici i sempre seria millor que res. Ens centrarem en el mo- Q tor real, el més fort, el que es traduirà en èxits de l’organització, és a dir, implantar un sistema de gestió de qualitat per aconseguir un canvi cultural en l’organització que impulsi la millora contínua i cerqui l’excel·lència. Per aconseguir la implantació cal que la direcció executiva sigui la més motivada i s’impliqui activament en el projecte. És necessari identificar la persona amb perfil de qualitat que liderarà el projecte i serà el motor dins de l’organització per realitzar la funció de qualitat en qualsevol dels àmbits, és a dir, tant en l’organitzatiu, com en l’operatiu i el cultural. Cal elaborar un pla de qualitat, document que de- El pla de qualitat forma part del pla estratègic de l’empresa finirà la política de qualitat, el model de qualitat que guiarà l’organització i fixarà els objectius en matèria de qualitat. El pla de qualitat forma part del pla estratègic de l’empresa. Cal iniciar una campanya de comunicació interna sobre la implantació, elaborant el missatge sobre el projecte i les seves fases, identificant el públic objectiu i utilitzant els canals de comunicació que té al seu abast l’organització: reunions presencials, newsletters, correus electrònics massius, butlletins de l’empresa. És a dir, informar progressivament del projecte perquè el personal se’n senti part des del moment 0. La formació del personal en qualitat i millora contínua no sol és necessari, sinó indispensable. Quan entenem el que fem ens en sentim part, ens hi impliquem, hi participem i el resultat sempre es traduirà en èxits. I sobretot, seria una llàstima que perquè pensem que podem fer poc, no féssim res. (*) DIRECTORA D’INFERMERIA I QUALITAT FUNDACIÓ JOSEP FINESTRES UNIVERSITAT DE BARCELONA I DOCTORANDA EN SALUT. COL·LABORADORA ACADÈMICA DEL MÀSTER EN DIRECCIÓ I LIDERATGE DE LA UDL I MEMBRE DE L’EQUIP DIRECTIU. UNIVERSITAT DE LLEIDA ICE - CFC MÀSTER EN DIRECCIÓ i LIDERATGE “La formació dels líders de la nova era www.ingenio.cat www.lideratge.net Unas cien personas acudieron a la fiesta, en la que el rector de Sant Llorenç bendijo la plantación. Cien personas en la fiesta de la manzana en Sant Llorenç Apuesta por una plantación ecológica y en altura en el Solsonès ❘ SANT LLORENÇ DE MORUNYS ❘ Un centenar de personas se dieron cita ayer en la I Festa de la Poma en Sant Llorenç de Morunys para celebrar la finalización de las primeras plantaciones de manzanos en laVall de Lord. El rector de la parroquia local aprovechó la bendición de los árboles para pedir que el cultivo de la fruta pueda suponer un revulsivo económico para la comarca del Solsonès. El investigador del IRTA y responsable del proyecto de introducción del manzano en zonas de montaña mediante la colaboración de laAsociación para el Desarrollo de la Ribagorça Romànica y el Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries, Ignasi Iglesias, remarcó que los resultados obtenidos en los trabajos llevados a cabo en los últimos cuatro años avalan el potencial del cultivo en zonas de montaña. Destacó la calidad del producto com- IGNASI IGLESIAS Dos niños se lo pasan en grande en la plantación de frutales. parable a la de otras zonas europeas como elTirol italiano. La experiencia de laAsociación de la Ribagorça Romànica y el IRTA ya ha dado pie, como publicó SEGRE, a otra plantación comercial enArfa, en elAlt Urgell. En esta plantación del Solsonès, además, se ha apostado por la producción ecológica, lo que permitirá aún más diferenciar las producciones, tanto por el sistema de cultivo como por la altitud. BALANZA COMERCIAL El déficit comercial de Catalunya cae el 30% en los diez primeros meses del año ❘ BARCELONA ❘ Las exportaciones catalanas de mercancías se ha situado en 48.834,5 millones de euros ente enero y octubre, lo que significa un avance del 5,2% respecto al mismo periodo de 2011, según el ministerio de Economía. Las importaciones han registrado un retroceso del 2,7% interanual, alcanzando los 58.199,1 millones, por lo que el déficit comercial ha disminuido un 29,9% en términos interanuales, alcanzando los 9.364,5 millones; la tasa de cobertura en el período ha sido del 83,91%. Solo en octubre, las exportaciones se sitúan en los 5.781,5 millones (+8,2% interanual), mientras las importaciones alcanzaron los 6.071,2 millones (+0,8%); el déficit comercial de mercancías ha registrado un descenso del 57,4%, situándose en 289,7 millones, y la tasa de cobertura mensual ha sido del 95,23%. En el conjunto del Estado, el déficit comercial acumu- lado hasta octubre se situó en 28.056,4 millones, el 28,3% menos respecto al mismo periodo de 2011, y alcanzó el mejor dato de balanza comercial desde 1972. Según los datos de la secretaría de Estado de Comercio, Jaime García-Legaz, las exportaciones de mercancías alcanzaron los 185.105 millones, con un aumento del 4,2%, mientras que las importaciones siguieron su descenso hasta los 213.161,8 millones, el 1,6% menos.