CAMPRODON Periódico ilustrado defensor de los intereses de Camprodon y del distrito REDACCIÓN Y ADMINISTRACIÓN Calle de valencià, núm. 37 SUSORItClÓN Espaia. . . . > VtOptos. irimeslre ExLranjirb. . . . 2 » » NúineTO Bu«lto 1£ céstixnos AnuncioH y coniunic dof à precióscoiivencionalea. No 80 devuelvun oiiginales. I À5íO III 7 DE OCTUBRE DE 1906 I Bromuros, Joduros, Platinos, Esmaltes. Ampliaciones, miniaturas, reproducciones y cuantos trabajos fotogràficos se conocen. Preciós económioos. Calle Nueva, n." 10—Camprodon 4iri<i%4 Las vacilants llums de las últitnas estrellas comensan i desvaneixer borradas per el timit despertar de brillant aurora. Numerosoa boscos, impracticables barranchs espesos arbres se veuhen inmóvils sota uü cel gris, descubrintse per el Uarch y accidental camí las petxadas de las ferraduras de las caballerías y de las rodas dels carros, semblantse à llargues serpens dormidas en fangós y enpolvat llit més fosch cuan més presistent es la seva inmovilitat. L' aire qu' es respira es fresch, pur y embalsamat per saludables auras, tot es bell y sonrient é impregnat d' aquesta misteriosa vaguetat que anuncia el despertar de la Naturalesa y las sevas més bellas y atractivas manifestacions. Pascual obre la finestra del seu cuarto y paseja la seva mirada, entelada per la son encara, per el hermós panorama que à la seva vista se extont. Dos anys feya que no 1' hi era possible disfrutar de tal delicia, y al contemplaria de nou, li passà una cosa parescuda à fascinadora abstracció. Un truch violent y com promogut per una porta que 's tanca ab molta pressa '1 distrau d' aquella fantasia agradable y dirigeix la vista al costat oposat ahont ants r havia ficsat. No somia ni li fà traició '1 desitj. Sobre 1' ample y solitari camí se descubreix la silueta d' una garbosa dona. Ficsà en ella els seus ulls y, encara que ja ho havia presentit, se peísuadeix de que no es ella. Pascual agita impacient lo cap y una aureneta que niaba à sobre de un roser silvestre que serveix de march à la seva finestra empren despaVorida lo seu vol, ftregant, al marchar, ab la seva ala lo front d' aquell pobre somniador, que va reconstruyent en la seva memòria tots els recors de la seva infància. Baix aquell cel y en aquella benaurada terra, había passat los anys de la seva vida; allí s' havian despertat los mes vehements y generosos efectes de la seva ànima; allí había sentit las emocions més santas que al home li son més poBible seütir. Sense la obligació imperiosa de la Uey, no haguera ell abandonat jamay aquella apreciada terra, però li va caurer en sort anar à servir al rey, y desde aquell' hora deixà de ser convehí dels seus paisans, pera formar en una tripulació. A pesar de las distraccions de las escalas y del olvit propi de tota ausencia, la constància de la gent de mar ha sòt seimpre proverbial. En Pascual no podia desmentir aquesta tradicció; al contrari, fidel com qualsevol altre à ella, va ser el primer en confir- % I \ É A 'fe • ' III ll • • . I N . . . • • l . l . . , - — . Núm. 111 G g i y o " t s i x i . o :oi@íoa?3f«,—BipoU Colocación y venta de persianas de todas clases à preciós los mós ecoDÓmicos de toda la comarca. GENERO SUPERIOR-PRONTITÜD, E C O N O M Í A . CAYETANO BIGORRA.-RIPOLU.-'Dicho scfioc se Cncarga do arreglar todos los desperfectes à preciós con vencionaltís. jCamprodonensesl [Probad esta casft que es la mejor y mas barata de todas! jEsteras de todas clases! jPrecíos baratísimosl maria, guardant inquebrantable constància k la que al inurchar va deixar com à desposada del seu cor. Q4i;uUa« doaa^ habia viat en los «tiüíreots paisoja que había visitat, ni una sola había conseguit ficsar la seva atenció: per tot ahont 1' acompanyaba jutje inexorable, ia seva conciencia, que nO 1' hi àuria tolerat la mes petita inconstancia à la seva Isabel. Las curtas horas que portaba d' estar en la vik, li semblava al jove una eternitat. Al deixar al vuporet que 1' havia trasportat desde '1 vehí port, tentat estava d' anar à sorpendrer à la que era objecte de las sevas silenciosas adoracions; però era ja massa nit, y, sobre tot, després d' una ausencia tant llarga, la primera entrevista no la volia Pascual dévant de testimonis importuns que hauríun pog-ut reprimir la seva expansió. Ademés, Isabel s' aixecaba molt dematí pera repartir llet per las casas vehinas, y en la seva Aatinal feyna la trobaria, recordantli que venia disposat à cumplir la promesa que li va fer el dia que li va dar lo seu Adiós. Animat per las més hermosas esperansas, baixà Pascual à la planta baixa de la seva casa, donà una mirada de carinyo à quants objectes '1 rodejaban, obrí la porta y 's tirà al carré. Ja en ell, se và aturar el jove uns instants, menjantse ab afanosa mirada tot quan la seva vista podia descubrir. Aquell accidentat terreno, tantas vegadas reconegut per ell y que tant breu y hermós se li presentà altres vegadas, el veia ara ab totas las agresas y molestias. Semblant camí, impracticable per tot aquell que no fós flU del país, era no obstant, el preferit per en Pascual, per ser breu pera arribar à la platja; à la platja que va ser sempre el puesto preferit del jove, no menos enamorat del mar que de IsabeL Bl mar tranquil, seré y sosegat, se extenía debant d' ell, ermopejat per là poesia dels seus recors. De prompte se deturà el jove, com conmogut per un encant que 'I dominaba. Una barca se movia sobre la inmovil superfície; la quilla desapareixia per cumplert amagada per las aiguas; tant sols se veia mourer la nevada vela semblant à una colosal paloma qual vol estigués suspès entre las onas y la inmensitat. £n mitj de la seva abstracció no gosaba Pascyial retrocedir ni avansar. L' encant de que 's trobava poseit semblava sur periÒr al seu desijj y à la seva voluntat. ün raix d' or se desllindaba majestuós sobre la adormida superficia desfent en breus moments la broma que Ja banyaba, y'ls aupells que jbiabían can%»X«a. •• «oedkift-«atdD«.reH 'U«éHinM«NWH»!eliaii|'«'S'-II|·' •• Creació. El cel se tapà de llum hasta las mes inseguras ratllas de Occident. Alguna cosa parescuda à una fletxa d'or ferí allavors los ulls de'n Pascual negantse ab esplendorosa llum. El encant de que '» trobava pres creixia per moments. Extàtich, contemplà el tan apreciat paisatje, las rócas grants y rebestidas de espesa herba, la boca del riu que serpejaba com argentada y temblorosa cinta, els prata sembrats de desbrillant verdor aspirant ab delitós plaher aquella atmosfera en la cual las emanacions saladas se juntaban ab las de la imaginació y ab las demés plantas. Pascual saludà ab los ulls de 1' ànima aquell soberbi y grandiós paisatje internantse H1 fi per un reco prúxim aliont se prometia veurer à Isabel. No '1 va enganyà '1 desitj: ahont esperaba la va trobar. Però tan sigilosament se va presentà el jove, que Isabel no's va adonar de la seva presencia lo qual uo es de estranyar tampoch, ja que 'Is seus ulls se fixaban ab molta atenció hasta el oposat camí per ahont Pascual acababa de arribar. Al trobarse tan aprop al adorat ser, batia violentament lo seu cor. ^L' esperaria? gQuina presencia anaba à causarli la seva vistaP jEstaria allà en cumpliment de la promesa que li feu, de.-baixar tots los díaa à la platja pera saludar la aparició del astre rey? Oon; tent per presutició tan deliciosa sa disposaba à saludar "à Isabel, quapt va yeurer que per hltré costat un altre jove se dirigia cap ahont se 'n anava ell. Éra un aníich company: lo va reconeixeir apenüs lo Va veurer aparèixer. Més afortunat qu'ell, había surtit lliure de quintas y había poigut quedar86 al costat de quantas personas eran grata» al seu cor. Indudabletólnt no era aquella la vegada primera que 's pasejaba aquell home en aquellas horas per'tan solitaris paratjes, ja que. al veure'1 lo va' saludar Isabel ab u«a rialla d' aquellas que 's solen saludar à quins inspiran algiin interès. El inesperat gftlan, se 'n va anar de dret à ella, acariciant lo seu rostre ab una florida rama que entre las mans portava; saludo que va ser contestat per Isabel desfullant ab aparent enfado, una de la» atM» vidas flors que sè obstinaban en besar lo sett fostre. Luego Bas mans se juntaren amistosament, després se feu càrreoh del canti de la llet, anantsen de companyia ab Isabel per el camí que conduia à las casas. jQuó va sentir on Pascual devant desepciò tt^nfc brusca com inesperada? ^Pou ràbia ó pietat, aeoine•timents de ira ó pròpia conmiseració? Potser li via- LA FONT-NOTA gueren toto junts, & quets sentiments, però os iadudable que lo (jue va sentir en aquell instant, fou com un desqaiciamént etern, que pera fer major 1' estrago, ni ruinas deix4 de lo que habia sigut basta allavors, objec^te ünich de sas dnsias totas, dels seus amors y del seu noble detitj. Prompte;—{Massa tart!—pensi.—Si la mera desditxa es positiva, ^unt & questa dona que dech anar abusoarF... L' altre ha quedat al seu costat, la yeya & totas horas y & cada instant; jo estava, en eambi, lluny, mol lluny; entre *ls dos hi babla molta aygtta: lo que més allunya, lo que mes borra.., {Keci jo mil Tegadas que indiferent à tan temi* bles enemicbs ni sapigué allunyarlos ni 'm sapigué defensar! Entretant, el sol, extenent majestuós lo seu adorat mantell, anunoiaba en tot lo seu esplendor. Però tqué 1' importaba ja los encants de la Naturalesa! ikh qné atractius poaia brindarli, si era negre, borrós V trist tot quan acertaba & mirar? Abstret estaba ab las més foscas ideas, quan la fressa d* uns pasos que cada vegada distingia ab més claretat li feu girar lo cap en direcció al camí que acabava de abandonar. Una hermosa nena venia d' ell. Lo brillant y pintorescb del seu rraje lo distragué momentaneament, mirant i la que acabava d' arribar ab visible interès. La desconeguda sonrígué, saludant graciosament à Pascual: —Bons días,—li digué ab gran afabilitat. £11 la contempli estitich. Aquella dona era inoomparablemènt més hermosa que Isabel, y ab 1' amor qa' ella *1 miraba jamay altres ulls s* habían posat en ell. —De volta al fi,—continui ella, ab una veu quals accents vibraban com deleitosas armonías. —Però itú 'm coneixesP—digué Pascual ab infontfl tímides. Per tota contestació baixi la nena los seus hermosos ulls, cubrintse lo seu rostre de adorable rubor. —|Perq«é no *m contesiasl*—insistí Pascual. —jCom puoh eomplauret, si estich veyent que QQ <m reconeixes? —Te recordaré si *m dius qui «res. Per ittjpaeeto, que serAs aei pttrs. —Com que Ms teus brMsos casí foren ía meva cu • nat., ^ o endevinasaraP •—No. £1 ten nom: això es lo qu6 desitjo conèixer... Si es tan bell com ei teu rostre, un' altre més dols no hi deu haber en el Santoral. —Ouestió de gust: me dich Aurora. —[Aurora! —Aquesta sooh jo. {Oom has olvidat la seductora promesa que al marchar me feres! Me vares prometrer no olvidarme may, saludar sempre ab earinyo lo meu nom, oasarta ab mi quant el cumpliment del teu servici tingués fi. —ÍY m* esperabasP—contestà ab amorosa ansietat Pascual. Y quan esperaba una contestació, afirmativa, quant ab grant anhel buscaba una contestació, al tremeado diesencant que traïdorament 1' acababa de ferir, la hermosa venus desaparegué com per encant; el sol banyaba de plé el mar, s* agitaren los arbres, com desesperensats d' un profunt somni, los aucells abandonaren los seus nius, fugint en 1* aire rapidíssims. Tot era llum y grandiosa magnificència en la Naturalesa, eng'alanada per la rosada: tan sols en la trista inima de ^n Pascual hi había dol y sombra, despullas y desoldció. P . AUBEKT. V Istil que tot lo que •' els presenta are i la vista, es pensan que tot es fet ab el mateix ínotlloP Una de dos: ó vosaltres fills de Camprodon, no teniu gust en éscullir obras pera posarlas en escena, ó latrent forastera els hi agraaa mes sarsuelas ab acompanyament de tangos y peteneras, que dramas inmorals. Els qu' baixin llegit el nostre dramet «Goig ab pena» que s' ha publicat en aquest periódích, tenen la paraula: ab molt gust els contestaré las preguntas que 'm fassín respecte i lo qu' baixi pecat ab escriu, re 1' obra. Alguna senyoreta digué i varias que no 's podia representar per ser inmoral, y ellas semblava que no s' no poguessin acabar, y- corria de boca, i boca (costum de donas) lo inmoral qu' era el nostre drama, •ens saber ellas, que '1 esmentat drama se va estrenar en un centre molt com cal de Barcelona, y ningú va dir res ni ya murmurar: i Camprodon, com ya he dit, el varen representar duas vegadas durant 1' hivern passat, y també el públich el va rebre bé: pro ja bo veig jo, las senyoretas foraateras sont mes fi»as que las de la vila, y volen obras mes plenas de dulçura y mes santas, no mes que pel dir de la gent; deixant apar qUe si aquet hivern à Barcelona s* estrena en algun teatre una sarsuela com «La gatíta Blanca» y acudirin tot seguit i véurela jno mes que per véurela!! Ja os dich jo, que '1 mon es una comèdia. Potser varen llegir 1' obra per las escobertas ó no entenen el eatali, qui sap. També podria ser que duitent 1' estíueix, sels hi hagués olvidat el saber llegir, 7 neossitaban d* un pastor d' aquells encontorns els enteres de 1' obra, y el pobre els hi llegís i la seva manera y alguna d' ellas debia dir «Oh! proul! no ll«giu mes!! !!lqu* es inmoral aixóü! y el pastor, interiorment debía.dir» y que en son de flascasl! Res. M' heu despreoiat 1' ohta, se»jforetas forasteras,, que ningú os inviti i que la representesiu. Vosaltres bo heu fet y desfet. Amiohs com sempre. Salut... y.. visquem y veurem. JOSBPH DOMB.^EOH BAURBT. MiQuai, GRAS Vii*A. ; Nota: M' autoriso i donar el nom del meu amioh Qry, perquè; també sVénenteri. ' ïLa Horía'8 lernifiilt? m a II t^ III I Podria escriure» un llibre—y un llibre dels més interessants-^pera respondrer à la pregunta que serveix de títol i aquest article y i las que de la inateixa poden deduirae. Convé fer constar abans que tot, que hi ha tnntas classes de memorlas quants indivíduos hi ha sobre la terra. Memorias de colors, de formas, de fetxas, de noms, etc., eto. Aquestas classes de memòria i vegadas s' uneixen fortemeat; altres sembla que recíprocament s' exclubeixen. La memOrià que sembla perdrers ó debilitarse primer que las altres es U dels noms propis. La observació estranya eS la segfient: qii' entre 'Is fets que poden dirse personals els que mellor 's recorden son els mes anticbs ó els mes recents. Jo conech certs indivíduos, qu' àrrivata quasi als vuytant' anys s' han sentit ab memòria prou felis pera recitar deu i dotze mil versos. Una de las memorias clàsicas, la mes rica que s' ha conegut en el mon es la d' un tal Senart. Aquest recordava maravellosament tots els poetas llatins y recitava 'Is trossos mes notables de las composicions de tots ells. Bosament declara de dia en dia, y es cosa naturaliasima, que tart ó aviat 's perdi del tot. aquesta desaparició 'ns esplica perquè 'Is vells tenen tant presents las cosas de lo passat. L' actualitat 'Is afecta mitjanament, els sucesos cotidians üo 'Is causan cap altre emoció durable y el que vehuen s' esborra ficilment de son imaginació. Però la cuestió ha cambiat defisonomia;de la memòria ha passat ai recort; y segons el meu parer, sols 's parla d' aquesta facultat d' evocació, de resurecoió quan se pregunta si la memòria pot ésser conservada ab tal que se la cultivi y s' exerciti, Y si s' em fes aquesta pregunta la deuria respondrer afirmativament. Ab el moviment 's cultiva la vida y en cambi cada orgra, cada facultat que 's comdemni à la inacció cabuen en la decadència. Hi ha que aplicar el Minuitur memòria nisi eam exerceas, Siga qualsevuUa 'Is subjecte, '1 metodo no varia ja 's tracti de fetxas, de setis, de jochs, de la llum ó del sonido pera retornar sobre '1 tema preferit pera desenrotllarlo, per' estudiarlo, mes encare, es com la nostre imaginació con.<<erva '1 dó preciosissím de la remisencia. Réasumint: la m·moria, proveedora temporal, 'ns produheix una fortuna intelectual y el recort 'ns asegura una part d' aquesta fortuna permetentnos el goig de la mateixa. Z. A LA MORT OE LA MEVA FILLETA {De Dios vienen, de Dios son! ' Demonche^ '{A.deu filla del cor! pomell de rosas Macidiis quan l'esclat teu aou de vida Era per mi un anhel d' amor y glòria, jJa no 't veuré may més! 1' ànima morta Se 'm quedari, guardant ta imatje sola L' etern recort de tú, neneta hermosa Cuan siguis aUi al cel y que ab sas dolça» Cançonetas la Verge t' abraçoli, Deixat força bpsar. Y Vos pe.tpn8 doneuli IjSeràn los meus!! jEls qué li liauria fet si hagués viscut jMa vida y glòria! MANÜBL DOMÈNECH ROURBT Barcelona 3 Octubre 1906. A mi distiaguido amigo D. MANUEL DOMÈNECH RAUBEIT En el templo una vez la vi orandu y i Dios alzar los ojos con anhelo y de ellos, puros cual azul del oielo, desprenderse una ligrima rodando. Por mi rogaba, siempre ella clamando porque mi corazóu no fuera hielo, y porque libre de este pobre suelo oon ella al cielo fuera ya gozando [Cuinto me quería! jAy! jCuànto me amabaE Ahora si, lo oomprendo; ahora que espero la dieba que por mi tanto anhelaba. jEra mi madre! Però basta el postrero hilito que la muerte vil acaba, en tl juro pensar santó lucero. Quan se diu d' algú: aquell te una (pran memòJans Pocelle LA ISLA AFOBTUNADA ria hi ha que preguntarse si's fé alusió i la facultat Existe desde haoe siglos, però los periódid'apendrer 6 & la de recordar; i la facilitat de reteC03 no la han descubierto hasta ahora, y e s nir las ideas ó la d' espresarlas. Aquest últim fenóTinch entès, que en la funció que va oelebrarse meno per exemple, no pot reproduirse mes que per ta ea là major desgracia que podía ocurrirle & en el Teatre-Casiuo de Camprodon i benefici del virtut d' un acopi preventiu. La part esclusiva de la Sant Hospital, 's tenia de representar el meu dramet, memòria 'm sembla qu' ha d' ésser la de recuUir el díoha ísla afortunada. Denoroínase esta la isla del Lundi (Luiidj ab coloboraoió ab 1* amioh Miguel ^Ifas, titulat «Goig major número de riquesas posible. «b pena»: Oochs be, ab sorpresa m^ he enterat que '1 La memòria 's pert i mida que s'avansa en edat. laland—^un nombre de no vela—y se íralla s i van sospdndre, perquè era masa immoral: Lo que No 'ns detindrem i tractar de las alteracions matemés m* estranya, es una cosa: Aquet hivern passat, rials d' un cervell que s' ha fet massa dur pera re- tuada ea la embocadura del caual de BrístoI„ tan pequefia, que no se hacía de ella la màft 1* amich Pere Aubert, el va posar en escena per du- brer l'impressió ó massa tou pera retenirlo. gas vegadas, en el esmentat Casino, y per lo que vaHi ha un altre estat no patológich al qual l'orga ligera menció D. reix llegir piarlant de dita representació en «La Font hi arriva més ó menos aviht: es la saturació. La seSu díoha consiste ea.quo po coQoce aquella Nova» el públioh en va sortir satisfet y 1' aplaudí, la va receptivitat téj>08itívament grans dimensions; prova esta en las duna representacions que s' en va- però meníres es jove te pera satisfenl·í, son apetit ni impuestos, ni fuooiouarios, ni autoridades, j-en fer. Are 'm pregunto jo: jEs que 'Is fills de Cam- natural y son constant desitj. Una volta plé, saturat, ni aiquiera la de Eduard© VII, à pesar de que» prodon (ya que suposo qjae 1' hivern no hi deu ha- no deu acceptar res més. Coordinant i lo mellor aquella forma uominalmente parte de las i s ber forasters) els hi agrada tot lo mmoralú poch aquell conjunt de provisions pot ser trobaré encare las Britànicas. mea 6 menos, ó es que 'Is autors d* haber suprimit de quant en quant, un petit espay per* utilisarla; Dioha isla pertenece à un solo propietario, aOoig ab pena» estin acostumats i veure cGatitas pePo no podri fer may net y cobrar la seva primitiblaacas» «Artés de ser bonitas» y altres sarsuelas per va cualitat d' acapararho tot. AqiMsta potencia fisr- que no neoesíta de nadie, y vivo en la oalina jOh, IMnrnoraíttatl CA FONT-NOVA mòa absoluta, lejos de las legislaciones j de «us oostosas bondades. Esa isla afortunada, que no tiene recaudadadores, oi presupaesto, ni oéntimos adicionales que aatisfacer, gocó hasta ahora del olvido. Ni contribuoíones ni oontribuyentes. jUa sue£oI Un reporter, en su afàn de ioformaoión, la aoaba de desoubrír. Esto acabo. Al dia si~ guiente fué visitada por los reoandadores que la hicieron entrar en sua oàlcolos fínancieros, ya qae el presupuesto es el Minotauro moderao que devora hasta las màs pequeSas islas vírgenes. flótieias ^ « i » — ^ ^ — — • I I III » Para saber oon exactitud el motivo de la venida & esta villa de la Gomisión de Estado Majror del 4.* Cnerpo del Ejército, hemos eonsultado con el Sr. Alcalde, qaien nos ha manifestado que efeotivamente la citada Comisión habia venido para recórrer el trajecto de la carretera que ha dettnirnoscon la naoiòn vecina, y & tal efecto nos ha ensefiado la instància, cartas, B. 0 . , copia del informe y todo el tràmite seguido por la Alcaldia desde el 22 de Febrero, dia en que foé cursada la instància, hasta la fecha, en que se ha apoderado de todo ello el Estado ICayor. Como quiera que se trata de un asunto interesantisimo para estA comarca, hemos gestiónadó y consegaido de nuestra primera Antori* dad, que se nos deje publicar ouantos doonnentoa llevamos mencionados, junto cou los demés datos que obran en el archivo de la pròpia Alcaldia; los cuales empesaremos à insertar en forma de foUetín, tina vez tenuinado el drama <La festa del poble», que venimos publioando. Hemos tèuido el gusto de estrechar la ma* 00 al nuevo yeterinàrio D. Joàquín Alcalde, quien ofrece sus eerviciois al publico por ahora en la casa de D. Juan Vilarrasa, oalle de Cantallops n.'30. una arrogante natria se arrastraba junto à los muros del puente sittiado mas arriba del iadipado pueblo de Setcasas. Conforme à la costumbxe de afios anterio· res, el pniximo domingo tendre lugar el estraordinario aplech en Nuestra Sefiora del Bemey, para el ouàl se halla contratada la orquesta del Sr. Espigol de esta villa, la que ejeoutarà por la manana la preciosa misa compuesta por el Director de la misma y el Rosario por la tarde & toda orquesta. El jueves por la tarde fué bautizado un hijo de nuestro amigo y ooiaborador D. Juan Morell. Se enouentrà gravemente enferma la Sonora madre política del Profesor públicü de esta villa. Escttsamos deoir ouanto aDhelamos poder dar pronto k nuestros lectores noticia de su Nuestro amigo y suscriptor D. Jnan Isern, tiene & Ui hija pequena enferma de algun restableoimiento. ouidado. La semana ha transourrido traoquila y seDeseamos que la cosa no tenga graves rena; la temperatura relativumente alta, pues consecuenoias. el termòmetre ha osoilado entre 15 y 18 gra- Seg&n aoaba de participarnos un amigo des & la sembra; el baròmetre ha desoendido nuestro, el acreditado autor dramàtico D. Jo- un pooo y haaumentudu la humedad del aire, sé Domènech Raurdt, con la función repre- circunstanoias muy propias para oonüar pronsentada el dia 15 del flnido septierabre en el to en la deseada lluvia. teatro de su casa torre de Olot, se oortó la ooSegÚD notioias de Barcelona, en el Congreleta del arte escónico. so de la LeDgua Catalana, figuraran entre el Lamentamos la determinaoidn del artista, màxime ouando, por encontrarse en la pleni- sin número du oongresistas algunes que son tud de su vida, la rdpresentaoión de sus pa- Catedràtioos de diferentes Universidadefi alepeles hacfa las delieias de ouantos los pre- manas, austriacas y francesas. ' Formàn verdadero cúntraste los catalahòsenoiaban. fílos atisbandu todas las ocasiones para hablar Nuestro quérido amigo D. Manuel Domè- con desprecio de nuestra lengua y los s&nech ha tenido la inmenea desgracia de per- bios estrilngeros impòniéndòse Un largo víajo der k sa únioa hija, conforme nuestros lecto- oreyendo enoontrar en el Cúo^reso de la Lenres podr&n ver por los sentidòs versos que su gua Catalana algo qúe líte ireoompeiíie de sus padre le dedica en otro lugar de este número. fastos y molestias. Acompa&amos i los desconsolades padres Hatlfm ^ha ^ Ips hpnxados.. Castellanos en en la pena q«e lee aflige por tan seasibto pér^ desenma^arar à ©sos qúijotèaf ^íiíí ïíò'sabeu dida. jiiaoer otra cosa en bieu de ,«09 paieanos que, sembrar odiós y ciaa&a« entre regiones herPase&ndonos oon varíos amigos por los al« rededores del pueblo de Setcasas, haoe pocos manas.'" dias tuvimos el gusto de contemplar como Imp. de P. Atíbert—Valencià 37, Camprodon. hR FESTA PERSONATJES Guideta Baleta Sidret Antón Jan Bernat Soch Pepet 19 anys 50 • 20 n 62 »* 60 » 18 » 18 t 10 » Srta. » Sr. i> •» y> 9 « L. Masdevall Z. Palou E. Auhert F. Batlle J. Domènech B. Oliveras J. Cortés / . Jtauret del POBüE ESBÓS DRÀMÀTÏCH en un acte y en prosa original de L* acció passa àRidaute, poble dels Vollaüs d* Olot.—fispef l a íiBBta. Dreta y esquerra la» del actor. CnrioS tfluS^fi Estrenat ab gran éxlt en lo «Teatre familiar recreatiu» Torre Domènech, la nit del 16 de Septembre 1906. Imprenta de Pere Aubertv—Camprodon, 1906. LA FONT-NOVA -«-^•fíHíi· -AL iNT xj 3sr G I O S *mm**^ ')rt>l^^l^lt)rtíï>?K^t>rtH^rK^íirt>1>/K^'*ï^ltN/l<^0?< #?*?«_ C0LE6I0-ACADEMIADE S.LUIS IJOSÉIÍSRI! DE LOS PIRINEOS DE (casa Borra) Flaia del Dr. Robert, Oamprodón: Aritmetica^Càloulos mercantlles—Reforma de letra, Ortografia, Correspondència y documentacióii. Cuontascorpientes.-i-Comercio^Francés— Ejtadios teorico-pràctioos para tenedor de Libros. . -Conferencias particulares para lasasignaturas de 2.* ensefianza—Préparación' para carreras especiales. Paciència y esmero en la énseílanza. Calle Valencià 27,-1.'* Camprodon. y Cafè Parisieti pOCDPIDOR (PIRINEOS ORIBNTALES) Establecimiehto de ler. órden.—El mejor sitio de la villa.-Plaza de la Constitucidn.-Cuartos ricamente amueblados'.--Vastos salones y hermososjardines. PROBAD EL CHOCOLATE que se elabora en la acreditada fàbrica de Banolas y os convenceréisdesu buena calidad; Salvador Arpa . ^ 13.-Í;l0'ULCtX*Í0 Representantes de ferro carriles, redactor honorario de varios perió. dicos de Espaïla y agente de segures de la vida é incendios y del Ins. tituto Espaüol de Segures sobre enfermedades, mediante el pago de l'IO pta. mensual se obtiene 3 ptas. diarias pòr espaoio de tOO días y 6n caso de enfermedad.—Para encargos: Fonda de el Centro, Manresa y Centellas, plana de Vicli. ETALÓ» DE B A S O S G R A N Relogería de ^"^Pll Se venden y componen loda clase de reloges é preciós muy reducidos.—Valencià, 19, Camprodon. A tots los senyors y senyoretas aficionats que van estrenarme eix petit trevall, els hi dedico en prova d' agfahiment y bon afecte qu' els hi professo, mes.havent traballat jo en aquesta obra, cedeixo mapart> al distingit jove Gesar Domènech, ja que també traballà ab bona voluntat per dit estreno. JSInrich Auòert. Olot 16 Septembre 1906.