Assumpte: Al.legacions a les NNSS i CC del Municipi de Santa Eulària del Riu Joan Carles Palerm Berrocal, en nom i representació del GEN-GOB Eivissa, entitat legalment constituida, amb domicili a efectes de notificacions a l’apartat de correus 1185, 07800, Eivissa, Illes Balears, en periode d’exposició pública de les NNCC i SS de Santa Eulària des Riu, (BOIB de 31/12/2003), presenta les al.legacions següents: PRIMERA: Les NNCC i SS incompleixen l’Ar. 33 de les Directrius d’Ordenació Territorial. Les NNCC i SS que es tramiten augmenten la superficie de sòl urbà en més del 45% respecte del planejament en vigor, passant de 472’01 has a 687’7 has, impedint l’acompliment allò disposat a l’Art. 33 de les Directrius d’Ordenació Territorial, que estableix : “Els Plans Territorials parcials (ara insulars), limitaran l’increment de sòl classificat com a urbaitzable o apte per a la urbanització, destinat a ús residencial, turístic o mixt,…per cada minicipi segons els percentatges màxims per illa que s’indiquen a continuació, els quals tendran un horitzó temporal de 10 anys….. c) Illes d’Eivissa i de Formentera: 10%” De la mateixa manera, tot i que la DT 4 de les DOT contempla la possibilitat que fins l’entrada en vigor dels plans territorials parcials es puguin realitzar modificacions del planejament vigent a un municipi que impliquin increment de sòl urbà, aquest increment no podran superar, en cap cas, el que resulti d’aplicar un 3 % del sòl urbà existent, en el terme municipal, a l’entrada en vigor de les DOT. En qualsevol cas, aquest creixement serà a compta del que finalment autoritzi el Pla Territorial quan s’aprovi. Els criteris per delimitar el sòl urbà que segueixen les NNCC i SS presentades, tal i com s’admet a l’apartat 5.3 de la memòria que les acompanya, es basen en el contingut del PDSU aprovat per l’Ajuntament de Santa Eulària des Riu en data 23 d’octubre de 1988, que va ser declarat nul de ple dret pels tribunals de justícia, i que per tant no té eficàcia legal alguna, no podent ser invocat a l’hora de redactar una normativa urbanística provissional, fins la aprovació de la modificació de l’instrument d’aplicació que és el PGOU del Municipi de Santa Eulària. L’esmentat PDSU, que recollia àmplies zones de sòl rústic com a sòl urbà, va ser declarat nul a la sentència 426/1997 de 31 de juliol. Així i tot, des de les hores i fins dia d’avui, s’estan consolidant obres d’urbanització a diferents zones del municipi, emparades en llicències municipals atorgades en base a aquest instrument i que son, per tant, il.legals. És igualment falsa la afirmació que es fa sobre que la delimitació de sòls urbans feta a aquest PDSU tingui vigència alguna, en no haver-se seguit en cap moment la tramitació necessària per a la seva aprovació i entrada en vigor Ara, amb aquestes NNSS i CC que es tramiten des del Consell Insular, es preten donar cobertura legal a aquests sòls il.legalment consolidats al marge del planejament en vigor, única ferramenta en la qual es pot basar la normativa que es presenta i que és el Pla General d’Ordenació Urbana de Santa Eulària, aprovat definitivament per la Comissió Provincial d’Urbanisme el 23 d’octubre de 1981, amb les limitacions que estableixen ara les Directrius d’Ordenació Territorial i les modificacions a que obliga la Llei 1/91 d’Espais Naturals de les Illes Balears. D’acord amb el PGOU del Municipi de Santa Eulària, son sòl urbà un total de 472’01 has i constitueixen el sòl urbanitzable o apte per a la urbanització un total de 891’18 has, reduides, després de descontar l’afectació de la LEN i els sòls desclassificats com a conseqüència de l’entrada en vigor de les DOT, a un total de 387’22 has. Aquestes dades figuren a l’informe emès pels serveis tècnics de la Direcció General de Ordenació Territorial del Govern Balear i de la Comissió Insular d’Urbanisme del Consell Insular, i que va ser degudament remès a l’Ajuntament de Santa Eulària, per acord de la CIU. Tant a la normativa com a la jurisprudència es considera sòl urbà aquell que en el moment d’aprovació del planejament, (1981), tingués les característiques per ser considerat com a tal i aquell que, d’acord amb el previst al planejament aprovat al seu moment, hagués consolidad aquesta condició. No es pot considerar urbà aquell rústic que, en contra de l’establert al planejament d’aplicació, (PGOU), hagi estat dotat dels serveis propis del sòl urbà, altra postura suposaria “premiar” les infraccions urbanístiques que haguessin tingut com a resultat la urbanització i transformació del sòl qualificat com a rústic. Resulta obvi que en aquest moment, donades les limitacions que suposa l’obligat compliment de les DOT, només es pot qualificar com sòl urbà aquell que contempla el PGOU, aquell urbanitzable que, en aplicació del PGOU, s’hagi dotat dels serveis per ser considerat com a tal i, en tot cas, fins a un màxim del 3% més que haurà de ser descomptat del que autoritzi finalment el PTI corresponent; per a la resta de sòl urbanitzat al marge de la legalitat s’haurà d’estar a allò que disposa la normativa en matèria de disciplina urbanística o, cas que hagi prescrit la infracció, s’hauran de declarar les urbanitzacions com a fora d’ordenació amb totes les conseqüències que això comporta. Per més abundament amb l’exposat a aquesta al-legació, ens remetem a la Sentència dictada per la Sala del Contenciòs Administratiu del Tribunal Suprem, de 23/10/2002, sobre el recurs 11803/1998, molt clarificadora de la qüestió que mos ocupa i que diu: “2º.- Las partes demandadas y aquí recurrentes han venido en este proceso interpretando erróneamente el artículo 10-b) del TRLS-92 (78b) del TRLS-76). Según este precepto "constituirán el suelo urbano los terrenos que en ejecución del Plan lleguen a disponer de los mismos elementos de urbanización a que se refiere el párrafo anterior". De aquí parecen deducir las partes que el planificador "puede clasificar como suelo urbano uno aún no completamente urbanizado pero que por su previsión y durante la ejecución del mismo, llegará a disponer de cuantos servicios son exigibles". Pero las cosas no son así. El planificador puede clasificar como suelo urbano el que lo sea efectivamente en el momento en que el Plan se formule, y ninguno otro… 3º.- Lo que el Ayuntamiento de Piélagos afirma es que "en 1998, es decir, cinco años después de la aprobación del Plan General de 1993 los terrenos litigiosos tenían materialmente el carácter de urbanos". Es decir, son urbanos porque se ha ejecutado un Plan ilegal. Pues bien, la vinculación a la realidad a la hora de clasificar el suelo urbano no puede ser de tal naturaleza que se imponga al planificador incluso en aquellos casos en que los servicios o la consolidación de la edificación sean ilegales. El artículo 225, en relación con los artículos 184 a 187 del TRLS de 9 de Abril de 1976 obliga, en caso de actuaciones urbanísticas substantivamente ilegales, a la restauración del ordenurbanístico perturbado (véase también el artículo 51-1-1 del Reglamento de Disciplina Urbanística). Cabe, pues, preguntarse si, siendo las cosas así, el planificador está obligado a clasificar como urbano un suelo que ha sido urbanizado ilegalmente y cuyo destino, por lo tanto, por medio de la restauración delorden infringido, ha de ser la desaparición de los servicios o de la edificación, es decir, la pérdida del carácter de urbano. … Así pues, lo que procede en principio es que la Administración urbanística ejerza sus potestades de restauración del orden urbanístico y de disciplina urbanística, en lugar de aceptar a ciegas o mantener la urbanización ilegal. SEGONA: Es comtempla l’ús urbanístic del Sòl Rústic A bona part del sòl rústic del Municipi de Santa Eulària s’estableix, com a única limitació a l’edificació, l’existència d’una parcel.la mínima, sense vinculació amb els usos agrícoles i tradicionals a que ha de ser destinat aquets tipus de sòl. A l’actual Ley 6/1998, de 13 de Abril, sobre Régimen del Suelo y Valoraciones, diu, al seu art. 20.1: “Los propietarios de suelo clasificado como no urbanizable tendrán derecho a usar, disfrutar y disponer de su propiedad de conformidad con la naturaleza de los terrenos, debiendo destinarla a fines agrícolas, forestales, ganaderos, cinegéticos u otros vinculados a la utilización racional de los recursos naturales…”. També a aquest respecte existeix jurisprudència, concretament, el Tribunal Constitucional, a la sentència 164/2001, d’onze de Juliol, referent a aquest art 20 de la Ley 6/98, diu: El art. 20.1, párrafo 2, LRSV tan sólo se refiere al suelo no urbanizable ordinario…Para esta subclase de suelo no urbanizable (común, ordinario o general) admite el art. 20.1, párrafo 1, LRSV, ciertos usos constructivos excepcionales: aquéllos que sirven a actuaciones específicas de interés público. La expresa previsión de aquellos usos excepcionales no impide la existencia de otros usos constructivos menores que, por ser conformes “con la naturaleza de los terrenos”, integren…las facultades urbanísticas de los propietarios de suelo no urbanizable común”….” Esta norma prevee la agregación de valor económico a la propiedad de suelo no urbanizable común cuando en este suelo se autoricen actuaciones de interés público. La mera previsión de agregaciones de valor, posible en todo suelo no urbanizable ordinario, supone una igualación mínima de todos los propietarios de aquella clase de suelo. La igualación queda precisamente asegurada al disponer la propia LRSV que las actuaciones urbanísticas de interés público ( y las consiguientes agregaciones de valor económico) son excepcionales; esto es, espacíficas, de interés público y expresamente autorizadas. Estas condiciones estatales son calificables de básicas y respetuosas con las competencias urbanísticas de las Comunidades Autónomas….Además, debe recordarse que la clasificación del suelo como no urbanizable común no viene impuesta por la LRSV. De tal manera que cuando la opción urbanística del órgano competente consista en la transformación sistemática y lucrativa del suelo ( en lugar de simples actuaciones específicas y de interés público) bastará con adoptar la clasificación del suelo más adecuada a aquella opción: suelo urbanizable. Davant l’exposat es sol.licita la modificació dels requisits exigits a les NNCC i SS presentades per a les edificacions en sòl rústic, per a que s’incloguin, a les condicions per a l’edificació, la de la forçosa vinculació als usos tradicionals del sòl rústic, amb la finalitat d’impedir-ne la especulació i els usos purament residencials o turístics que es dónen actualment i que el converteixen en tota una urbanització. Per a que constin, siguin preses en consideració i, conseqüentment es realitzin les modificacions que pertoquin a les NNCC i SS que tramita el Consell Insular per al Municipi de Santa Eulària, per adaptar-les a la legislació vigent, tant de caire autonòmic com balear, es presenten aquestes al.legacions. Eivissa, 20 de Gener de 2004 .