ocietat PALMA—GENER DE 6 U M A F I I. monuments Les teories de L'atquiteclura fótica i les ruines e K-ims y de Soissons, per Don Guilltm II Enterraments y Obíls del Ferit {ti. Real Conetnt dt Srní Francesch de la C i u l a t de Mallorca, ( c o n t i n u a c i ó n ) Jaime de <J!e;a i' de RífaUa por D III. ja acabats, i trobar « l ò g i c » lo q u e no vulgui dir prevenció valor d e la lógica, ens en contta d e perquè influents invisibles alliberarem b o és, sense q u e que d e tots poden Monografia Hir-tórica. I , por D. ¡uln Llahres Bernal. Historia del C o l e g i o de Ntra. Sra. de M n n t e - de aixó cotisar els el factors haver conduit fins als resultats q u e ens mostra aquesta 1.a Kscusla de N í u t i c a de Palma de M a l l o r c a . IV. 102S arqui- tectura (tats c o m dificultats materials, fracassos, capricis supervivències d e tradicions o raons sión, de U Compañía de Jesús, de la Ciudad de M a l l o r - d'estricta l ò g i c a ) n o serà el d e la lògica el que ca, (continuación) p i r ta copia: / ) . Jaime de Ole^a y de més treball una Eipjan, g e n e r a c i ó raonada i classificant. V. N o t e s h i b l i o n ' á f i q u e * , per I. I'. i M . VI 41 Plcch les 1 nformai'.ions de ¡ndicials sn- bre'sl adietes a la G e r m a n i a , per / ) . fnstp M .'Qua irado. Esmenta d o n a d e s pels exempte, parts q u e lian romàs trasdós de voltes, p o d e m rebre ensenyad'aquelles l'en ra vallada e's 0 bé a a d m e t r e probablement el de les que, enc q u e exacta, però afavorida d'aspecte q u e a m b d ó ; per elements A l'ocupar se ja dels surieix abans de tot, segons qüestió:qiarlant en v e u r e les estructures tal c o m els tornar a constructors la resulta semblança presenten efectes a m b els m u í s i pilars. Més casos discutida, que en dels bom- bardeig en edificis tals c o m les iglesies g ò t i q u e s molts de que les seccions g e o m è t r i q u e s a l'ús, encara: en tals per de macisats, en cubertes i sa r e l a c i ó podem seccions fftcil precipitar se a suposar q u e els salmers induptablenient sinó les pels macisos; així fonamentant nos rest c o n t i n u ; hipòtesi me's o m e n y s ocultes, c o m les especialment vans i no que geomètrics perfils ès fracturades Gilman dibuixos de canó, emprades en el r o m à i i c c o m a contra- (CONCLUSIÓ) ment d e les llibres, ets seguint l'arc-botant p r o c e d e i x d e les voltes de quadrant Soissoas. N o sols, diu G ü m a n , d e cercar, prèviament errors l.-s voltes estan i les raines de Reims i de costi també solen induir a dels nostres Les teories ¿e r a r p i t e c í a r a gòtica ens Gilman, la següent termes generals e-; pot afir- mar q u e el cas més senzill i menys freqü :nt és les veien. C o m sigui q u e els arquitectes rf aquell la perforació d'una c o b e r t a encavallada o d'una temps volta per vivien realment càrrec d e les etapes a la seva terminació, quitectes actuals; a les així molt del vista de XLc—lom feien és que fins un projectil sense e x p l o s i ó , aquesta o c o r r e , casi sempre, èn el prim T situant-nos en els fragments q u e volin o caiguin p o d e n cau-ar deduccions tretes XX.—Núm, ¿31 que dels ulteriors destroces els vengui a sota. A scíbre més fractura o punt d e c o n t a c t e . En el cas aproximar-nos al de perquè ar- d'aquells artistes, molt més procediment Any es q u e els millor c o n d i c i o n s semblants és fàcil punt d e obres, sucessives d e l'edifici explosió, tot ç o que'is rodeja o hi hagué en algtíns casos b o m b e s incendiàries, c o m succeí a R e i m s , 194 on gran n o m b r e d'aquests parats aposta destrucció projectils foren contra la Catedral, p e r incendi d e la dis- causant fletxa i la d e la L a d i r e c c i ó d'aquests vertical d'aeroplà i casi en projectils era proba- el cas de les bombes l o mateix per als obusos, q u e essent d'àmplia trajectòria caurien rectes; la més lleujera desviació o mur O un pilar deurien però l'esclafit junt a un modificar la direcció Veim per e x e m p l e H i c a p t a m b é la possibilitat q u e fossin varis tirs els q u e hagin A produit els resultats q u e R e i m s i Soissons, al menys, es pot constatar p e r fotografies b r e ; s'ens p e r un mostra un tram d e volta suprimit r a d i c a l m e n t , però l e ; linees de ruptura coinci- d e i x e n casi a m b les divisions arquitectòniques i estructurals c o m si es tractàs d'una vértebra. Es transparenta, en veritat, una estructura més o r g à n i c a d e la q u e feia suposar l'espectacle sucessives q u e la els murs; o m p l e que poguessin d acer i dels d'admiració més terribles tan delicades i c o m p l e x e s ^ue, h o obstant, es limitas la guerra. (') exclusivament Per tot l o qual és evident q u e donada la t r o m b a d e destrucció q u e caigué damunt aque- meot per e x p l i c a r « e x c e n t r i c i t a t s d'estabilitat» s'anomena q u e tan freqüents causades p e r focs o sosté inferir-se que explos- G i l m a n q u e quan vegades el n o es tracta mateix d'una es cas, p o t d'aquestes L a primera impressió q u e causen les ruïnes o r g à n i c . Q u a n més descarnat q u e d a tràgics, q u e pro- Si seguim reflexionant sobre els fets ens la teoria. S e n s havia dita estructura sols contrafort, però habituat a creure q u e la constava d e voltes, piles i ara es veu pràcticament q u e t i n t els arcs d e l c o s alt d e llums c o m el mur que s'aixeca R e i m s , estan entre ells i per damunt d'ells, a magníficament organisats i cons- truits, i considerant el cas d e q u é les voltes han ésser arrencades d e rel, ens c e r c i o r e m , tanmateix, d e qué es precís classificar aquests major arcs i aquest mur c o m elements estructurals d e lligam primer o r d e . El frontispici o cos d e façana prin- a m b les voltes d e la nau caigudes és en efecte la d'un v i g o r ó s en aquests clivells pels jectils. pogut rareses ò excentricitats. de Soissons, als elements assolits i casi per les ruines n o és d e c a p manera la q u e indica sions; dues la destrucció cautelosa- sòn en les ruïnes n o obstant damunt d e pedra arribarem a c o n v è n c e r q u e l'estructura revelada c o m succeí tal o qual cosa. I encara cal tenir e n c o m p t e l o q u e explossius malles el trombes finament lles construccions tan d e l i c a d e s , tan executades, hi ha q u e p r o c e d i r m o l t de nets i d e sorpresa precipitar se aquelles d e s t r u c c i ó fou progressiva en els anys q u e durà presenta un botarel separat, però intacte, del cos d'edifici, les mateixes voltes qu's derruïren deixant de l'impacte. comentem. arquitectures. tall tan net c o m el d e l'amputació d'un m e m - coberta d'armadures. blement cubreix en les disgregades ruïnes d e les d e m é s l'esquelet simultàniament cipal s'ens revela també grandiosa edificació c o m una macisa c a p a ç per ella mateixa i de revelen l o interior i l o e x t e r i o r , vegent se tot en subsistir aïlladament. T a n t s'aproxima a consti- perspectiva, tuir una c o m p o s i c i ó , c o m p l e x a en ella mateixa, millor es pot valorisar sistema del g ò t i c , tant l'ingeniós diferent del que's d e s - que, a Soissons, per e x e m p l e ( o n ha restat d e s m e m b r a d a ) quan se la mira d e s d e l'interior de l'àmbit, costa (i) Son cuiioses tes observacions fetes per E o g . Dhatcque sobre e l t efectes monuments. tSauvont d e l b o m b a r d e i g en ets Us ruines d'Ypres. Mensu.i¡ dl la Socilté Céntrale d'Architecture Bulletin de Belgi- •pit, num 13, j u i n de t o i o ) : (S'ha observat que per totes parts durant la g u e r r a , l'explosió dels projectils provocava un f e n o m e n d e succió d e g u i al buit q u e seguia a aquella. D e manera que Ics lloses funeràries empotrad es en els murs riors de les i g ' é s i e s foren arrencades per d i t e s El mateix fenomen s'ha provat d ' i n a i no una i n d e p e n d e n t ; fet q u e d e v é m é s patent si m i n e n , pròxims a Soissons, R e v o l u c i ó francesa s'exa- els restes q u e la deixà d e l'iglòsia d e Sant Joan d e les V i n y e s , ruïna entre edificació les més formoses q u e d e u c o m p t a r se i menys conegudes d'Europa. inteexplo- > o n s , si bé sembla q u e deuria p r o d u i r - s e un efecte contraii pena d e persuadir-se d e q u e solament sigui una façana foima niés con'undi-nl sobre les v i d r i e r e s » . « Q u a n el m u r era assolit d i r e c t a m e n t , el fenomen Per últim, e n la Catedral d e R e i m s , els arcs-botants d e les naus, vists c o m ara p o d e n veure's, a travers dels finestrals patentisen la deficient p r o p o r c i ó entre el d e les torres, con- determinava cn el m a c i s d e l a f l b h c a cruis longitudinals junt d e la façana i el d e les naus; així c o m a q u e d i v i d i e n el mur on faixes verticals, li treien tota Soissons es veu la falta d e c o n e x i ó cohesió i provocaven enderrocaments en l'instant que E s nota, d o n c s , en les façanes una inobservan- Banys s'esperaven». estructural. io5 t í a cíe la orgànic i una l'envídrat, malgrat ésser aquest més car i menys d'aquests principis en ! o que durable? cós l'únic i vertader motiu per la supressió del mur lógica í de! radical infracció atany a la principi relació del frontispicï amb el Vet-aqui plantejada lògica, vertadera altre pic la qüestió espina de materia. Fou, doncs, la lógica (la cialment la constructiva) guia presidí la c o n c e p c i ó i el traçat drals: llurs Indubtablement traces esperit estaven s ha tota lógica i la esen- llei d'un i possible justament per ésser la que contestar penetrades és de aquesta d'aquestes cate- de : arquitectònic molt que raonat que construcció de les voltes i nervatures un problema plantejat a m b senzillesa rigurós i difícil s'hagi bustible (segons el risc s'ha d'una coberta demostrat com- a Reims), En lo q u e es confirma artístics en empentes, són trets q u e ells exclusivament n o obstant, la nivell, sa per la adaptació a concentrar les semblen basar se en un tots ideal constructiu. característica més la teoria és en que efectes que, en que realitat, són nervis q u e suporten la plementeria. El els fraccio- nament diu q u e els nervis no sols són m e m b r e s funcionals sinó que constitueixen la part important de la volta. plementeria és més Els e x e m p l e s on tota caiguda n o aquest les línies de solament són I, fonamental, c o m és sa immensa altura, no esta regulada per trencament són la més de en sempre paral·leles als n e r v i s . T o t s aquests fets desmentir la o p i n i ó s'ha de desfer certa formers de les nervatures de les voltes ja les ruines demostren lleugeresa, el trasdossat a la bellesa mateixa l a c u s a m e n t de l'estructura aconsegueix Hrutaíls q u e arcs que la vidriera colorida. forma de les voltes, la petitesa de ses pedres, sa als pujats doblegar-se a creure nombrosos q u e el del cas contrari sinó q u e tan notòria. L a protec c i ó absoluta q u e les voltes subministren al reste d e l'edifici contra també fou ['atractiu exercit per principal del t e m p l e . la Cal semblen Porter i l'afirmació oportunament de citat, però confusió de c o n c e p t e s que engendra el comentari del havem principi del remar- cament de ' e s t r u c t u r a ; és cert q u e per a l ' o b t e n c i ó del major efecte en l'edifici gòtic, convenia acusar nervudes, el sistema de recursos semblants han emprat totes les la l ò g i c a , sinó per un altre ideal de major cate tectures: r e c o r d i s cúpula del Panteó de la e l e v a c i ó pro- subvattlar la funció mecànica de l'arquitrau e n de l'entaulament g r e c . A n à l o g a m e n t els c o n s t r u c - origina els d'aquesta p r o m p t e , la més formidables arquitectura vertadera i és, per causa de tot el sistema d e contrarest e x t e r i o r , a m b tots els riscs anexes D o n c s bé, ni l'altura, ni les cresteries ni la esbeltfssïma fletxa, exclusivament altes, decora tiva que, alçada en el centre del creuer, impri- mia tan de caràcter al m o n u m e n t del sigle X I I I , més, tenen res cos de que façana, ni veure amb mil la coses «dialèctica m i g e v a l » ni amb «les lleis de la vida c i e n t í f i c a » ni a m b la l ò g i c a , perquè, ben ni mirat, Roma acentuaren tures de les amb mil l'estricta elements càrregues «pura- ment inútil» segons la frase vulgar. a m b èmfasis les per les exigències nerva- dels interiors. L'error els Establert això tractem d'aclarir altres h i p ò és la supressió Tota afirmació sentimental d'humanitat i comunica dramàtic i fins que que constructors a substituir pri- atribuïda moltes a l'història voretja el als interés de camp l'art lo lo moral. Es llàstima, si es atribucions idealístiques no de del N o pot partir c a p q u e de la realitat del res d'estructurals. determinar l ò g i c a m e n t a trans- de m e d'haver arribat a conduí està en arquitectes migevals, adq lireix ipso facía diu, ara, que moltes que són mordial». mur en el cos de llum de la nau. Fou l'entusiaslo que proves documentals, q u e en và cercaran els historiadors, tal que fossin expressives de llur ideal. t.sis i p r o b l e m e s . U n d'ells late- « m e d i » en el de « f í puguin confirmar-se a m b amb però dialèctic formar el c o n c e p t e de vol, feien coses i lògiques de les naus litúrgiques, traves i a lo mur la de també la causa de les i n n o m b r a b l e s perspectives d'aq telles obres no estaven fermats a mesquines del manera rals, creuers, deambulatoris, imposats, de segur, g ò t i c un caràcter H o m e s de tant de pit c o m els mestres autors inutilitat interna de la voltes i així sàviament lligaren T a l és el cas de la disposició economia, i extraordinàries i m p l i c a v e n una despesa millor o efectes estètics a m b les necessitats q u e satisfeien. t costosa construcció. ni el tamany del tors gòtics decoració però arqui- goria: aquesta constant i ideal pruija d aumentar blemes la voltes la aquells el pany de pedra per inferior de les piles lucubració, parts El doncs, més m o n u m e n t i aquesta acusades fast únic en la no adossat al catedral de ens tenen cos Soissoni no suporta les baquetes corresponents a la volta major, ni, per tant, rep càrrega alguna d'aques- arcs col·laterals d e les naus tes voltes, L a ruptura mostra l'escassíssim lligam al basament de les torres. Si c o m p a r e m aquesta q u e existeix entre el fust i la pila, per a q u e aquell aumenti insuficient en res la resistència considerem ment la vista. Si s'observa gòtica piint en q u e l'arc-botant superior in'esta en el plenament reconèixer ja més dibuixos, (') i la c o m a vertader que tipus desenrotllada, les altres de fnçana haurem de s'allunyen mur, relacionant-lo a m b l'altura del macis d e la d'esser-ho. N o pot a c e p t a r s e , volta, es nota que sols la vorera inferior d e la llei regles q u e presenten s e c c i ó c o i n c i d e i x a m b la pari sòlida del n a i x e - portància. ment d e la volta, i a R e i m s hi ha un mur trans- pertanyen fagina a m b l'encantadora de S t . Nicas; ( R e i m s ) d e la q u e n o queden del pilar. Sots és una fició q u e satisfà agradosatambé a Soissons el petites molt doncs, exepcions com a d e tal i m - T o c a ara revisar el principi anomenat g e n e - versal per damunt d e les voltes, la funció m e c à - ralment i consi- nica det qual sembla que és estrènyer o contra- derat sovint c o m el niés fonamental d e l'estil. punts! ' un arc botant a m b l'altre. U n cas del mateix els arcs diagonals, com gènere q u e tant en les col laterals limiten la ruptura, de secció transversal. en la nau major són sempre els q u e són els menys Els arcs mostren, en canvi, uns perfils proveïts perpendiculars e n o r m e m e n t més Parlant d e les catedrals les del nord d'Europa pqsseïx un gran valor sabem ¿que encavallada (') q u e decoratiu i el pes d e la oscil·la a l'entorn del d o s del pes d e les voltes, (*) càrrega que hagueren d e pendre tructors forma franceses i d e totes s'ha d e fer m e n c i ó d e l'estructura d e la coberta terços contraresten múluainent: suprimir-ne un, com un castell ruïnes segons els demés la teoria tendeixen d e cartes. Examin int d e Soissons els arcs d'aquelles interiorment plicat, s e n ï e en c o n s i d e r a c i ó els conslatituds. Aquesta coberta un organisme prou c o m q u e es reve'à? a l'exterior c a p mena d'estructura. Els e x e m p l e s c o m u n i c a c i ó q u e han quedat a una i altra banda de la bretxa, veurem que's sostenen ment sense la contraenipenta perfecta- d e llurs contigus les sucessives destroces L'equilibri d'empentes cents d'una mateixa causar a ^ q u e també existeix entre contigües es suposa les plementeries volta, així pilar El testimoni dels diagonals q u e a Soissons han restat intactes contradiuen la teoria. Per lo que atany als trams d e la nau major pot confirmar-se q u e no's contraresten ruina. Preval, doncs, l'opinió sostenguda p e r coutrarestarse, i q u e llur in Jependènc.ia Esguardant en el trasdós la vera la bretxa estruc- oberta a del frontispici, es p o t notar q u e Parc relativament petithsim del centre correspon a la secció d e la nau major i q u e els mútua- les fi;ses sucessives d e la cuparen d'acusar a les f a ç m e s interior. adja- c o m entre els dos arcs diagonals q u e arrenquen d u u mateix ment si's consideren d e R e i m s , Sant Joan d e les han degut l'ossamenta d e l'edifici. alguns tècnics d e q u e dits Soissons en les formers í els de V i n y e s , Soissons, c o n v e n c e n d : q u e no's p r e o tura al a caure destruïts, malgrat les terribles c o m m o c i o n s q u e vigorosos. qual d'empentes» El cas més senzill és el dels arcs adjacents q u e ' s es presenta en aixó és, són els q u e mé-i resisteixen i n o obstant de l'«equilibri trams n o pretenien constitueix positivament una ventatja mútua construc- tiva. C o m a cas típic i capital cipi q u e c o m e n t e m es cita e x e m p l e del prinel contrarest d e la volta per l'arc botant. Doncs bé, ara es veu q u e (i) En e l i nostres fj/íiHí', c o i » èi ' r a » M a l ' o r c a . e s c o m p r è n q u e la teulada M pVndisassin cl pes d e la mateixa, munt l'organi<iue ce berta d'aigües al m i n i m i no i n d e - riiluii fent-la d e p ; d r a . La f t b l e i m p r i m e x també g?avit » pendent da- de la attre c a i i c h r a les catedrals del m i t j o r n , i no cal fer esment q u e mr/tes d e lès observacions d'indole constructiva o • r i i f t f c * fites no hí ha tal contraposició en l'acepcíó que's ha succeit en l'immensa empenyia e n c a r r i l a d a sobre cada la volta pétrea 10.000 Uf- 1096." de q u e existia contra pilar el pes d e la coberta es d e 12.000 k£i., i cl d e k g s . ( G u s d e t , sol I I , pág Si,J, (1) majoria dels casos. E s l'equilibri i que la l'arc-botant, actuava casi merament Rouen, trabu caria el dèbil mur c a p a l'interior, cosa q u e no m e n t aplicables a tots els monuments i n c ' u i t s , en g e n e - A St, O u e n contraria a la d e la volta, al destruir se aquesta, l'arc-botant clar (i) «activa» emprant. Si l'arc b o - tant exercís una empenta en aquesta glossa dels estudis de G i l m a n , n o són literalral, dins la t a m i l i a ¿ ó t i c a . d'empenta venia c o m un puntal. V i o l l e t - Se Ducc, D k c i o n ^ r i t o m I I I , C l o c b e r , fiy. ;s,. però volia aquest Trans- de l ' A r q u í t e c t u r a , «97 missió d'etnpentes es, m e c à n i c a m e n t , un c o n - c e p t e distint d e equilibri EI dibuix perfecte. mes rectilínis q u e serien la r e s o l u c i ó purament mecànica del p r o b l e m a constructiu. d e la secció d e St. O u e n , d e Rouen, ( ' ) en el q u e s'Lndica la forma t e ó r i c a del contrarest i la q u e realment empraren aquesta iglesia, acabarà d'aclarir aquest en parti- cular. L'art botant, calculat científicament, apar A q u í sorgeix inevitablement ta qüestió d e si els projectistes o mestres coneixien gòtics aquesta solució mecànica, aquest m í n i m científic. E s induptable q u e n o sabien trabarlo m a no obstant, temàticament. (') P o t entreveure's, q u e es feien perfecte càrrec de q u e la f o r m a artística i pràctica que adoptaven s'allunyava bastant d e la forma útil o necesaria. Cal admetre que aquells g r a n i artistes proj e c t a v e n a m b perfecte d o m i n i d e l coneixement de l'estructura i q u e tot intuint les formes mecàniques, les ampliaven quan les j u t j a v e s inadequades; cal admetre que en llurs primitius ensaigs constructius, { ' ) en llurs obradors i plans de montea p o g u e r e n c o m p e n d r e quines eren les linees necessàries dels arbotants, p e r ò que preferiren satisfer les condicions del problema mitjançant formes més lliures ¡ més a r q u i t e c t ò niques, c o m les q u e admiram en lea grans catedrals. Aquestes conclusions no ens són c a p obstacle per reconèixer s'empentes constituí que aquesta una gran transmissió i n n o v a c i ó , ta a o r i g i n a l c o m atrevida, tan venturosament tractada c o m genuïnament g ó t i c a . Acontentem-nos amb aquesjoc passiu d e forces i a m b un sistema real i etectiu d e voltes, elements q u e engendraren una n o v a arquitectura, la mestria, originalitat i bellesa d e la quaí ens o b l i g u e n a una fervent a d m i r a c i ó i a un d e vot estudi. Q u e d a per analisar el principi d e la « l l e u g e resa d e la c o n s t r u c c i ó » nants. En troben casos Iglesia de St. Ouen, de Rouen: Secció traniversal donada per un pilar, segons Gaudet (II, fig. 1906). en son autèntic ofici de puntal. Però les Hnees e q u e m à t i q u e s (marcades no constitueixen btema. de punts a la figura' la solució exclusiva del pro E l sistema emprat pel constructor és una aproximació a la forma teòrica, però molt més estética i agraciada, així com les complicades combinacions curvilinees de les grans ar- madures d e fusta angleses ! i'¡ s'acosten als diagra- De l'obra citada de G u a d e t , fig. 1096.—Peti a p u n t i laments provisionals c o n s t r u i d a R t i m s .1 urani cl b o m b a r d e i g , l e m b l * q u * í ' a d o p l á una forma a n i - i ses causes les ruines d'edificis sorprenents determi- més reduïts es de lleugeresa en la construcció d e les voltes, la plementeria d e les quals, per ésser simples c l o v e l l e s d e llivanya s'en han vengut a baix c o m si fossin corbades de guix. (\ I en la mateixa catedral d e Soissons les voltes d e la nau són tan lleugeres q u e moltes semblen haver se derruit, a m b nervis i t o t , p e r explosions tan d è b i ' s q u e no han trastocat tan sols la teulada, p o g u e n t se e x p l i c a r projectil entras per un finestral, per q u e el fent volar a bocins la plementeria a l'explotar a dins. E n canvi a R e i m s les voltes són esplèndí- fi) G u a d e t , obra c i l i d t , I I , pág. l l i - (1) Per i x a c B p l * en la catedral dr N " y c a , i l j i M r i - da p*r M o o r a , fig. 74. (}) A l'igieiii de Nattancourt. i 8 9 daraent feren de més fabrica que robusta. Els perforaries projectils netament. no Igual roblistesa es nota en el gran mur q u e tanca recinte i q u e puja de llum. A encara sa gran F r a n ç a — e s deu q u e el per d a m u n t del COS fortalesa—proverbial a aquestes voltes no s'hagin llibres que professionals, jutjàvem mer segons contorn bament d'aquelles. De set voltes que ment extirpades. El mur vallada d e fusta sugerlnt l'aspecte b a r d e i g , dirigit que durant el bom- c o n t í n u a m e n t contra el creuer a m e n a ç a v a tot el centre d e dins el foc per l'edifici, s'enfilaven construir els peus d e fàbrica necessaris per salvar tot ç o q u e s'ha salvat. El motiu bàsic d e la lleugeresa en g e n e r a l , presenta la c o n s t r u c c i ó gòtica, es revela mitjançant la R e i m s i de Soissons. A q u e s t a era m o l t comparació d e les catedrals de menys important i estava construida a m b major luxe- L a d e Reims s'erigí perquè f ó s e l t e m p l e regi d e França. C l a r a m e n t es d e d u e i x q u e la lleugeresa constructiva d e Soissons dimana d e la e c o n o m i a transparentada en tots els detalls P e r ò entengui's bé que una i elements. cosa es lleuge- resa d e la c o n s t r u c c i ó i altra l'efecte o impressió d e lleugeresa, la qual és R e i m s , a m b els seus per economia pronunciada feixos d e c o l u m n e s , arcs-botants i esbeltes no mes torres del sinó per alada impressió, q u e és una d e a aeris frontíspicí, l'amor a i aquesta les més belles determinant de preferir els g ò t i c s l'arc d e punta d'ametlla al d e mig qüestió q u e tant de pura sembla no pot dilucidar-se d'una testimoni d e les m i n e s . d i a g o n a l s estan millor pnnt, arqueologia, manera decissiva del S'ha vist q u e els conàtruits i a m b més eficàcia les v o l t e s q u e no els arcs arcs diagonals de la baixa són exactament d e mig nau alta s'hi aproximen arcs rcsisteixem testa. A Soissons, els de nau punt, i els d e molt. Tots els la demés arcs són d e punta d'ametlla. L e s apariències d e fortalesa afavoreixen s e m p r e p a r a d o x a l m e n t , als d e mig punt, encara c o n t r a t i ; així es d e apuntat per que la suposar raons tals c o m teoria testi t i fi q u e s'adoptà Els pinàculs són en tots els casos lo l'arc desprèn al c o n t e m p l a r el Soissons: la d e q u è estava la la construcció de sar q u e pel mestre que en construcció (utilisada ja pel c u l t e ) fins arribar a la etapa d e fou anys, darrera les voltes baix traça el fa la pen- monument constituí una part considerable d e sos proble- mes aquesta aquests i cavïlacions coberta, murs, el trifori, les cobertes d e l ' a c c i ó del vent, l ' e v a c u a c i ó les neus, i q u e tot aixó ho independentement de les naus baixes, d e les aigües i hagué de l'equilibri de resoldre d e les voltes i malgrat ellss. D'aquesta complicació s'en surt amb nou c o n c e p t i sentit del m o n u m e n t : no és cadena voltes; es un sistemàtica condicionat, de certament, en v o l t a , però expressador d e un una conjunt, lo essencial, a la mil intrèpides c o m - p o s i c i o n s i p r o v e ï t d e mil grandiositats. E l resum de tot lo aduit es h e g e m o n i a d e les raons l'anàlisi índole de la de proclamar d ' o r d e estètic raons. Si teoria s'han la damunt limitant-nos a trobat fets q u e la contradiuen s'ha definit no l o q u e « e r a » aquesta arquitectura, sinó lo q u e » n o e r a » , alliberant-la d e les cadenes massa classificació fortes d e la forjades per literats d'esperit científic, molt més temibles q u e els literats d'esperit ultra-ideatista. L e s afirmacions bre rígides autoritàries teories no fonamentades poden sinó so- damnar la causa d'un art c o m aquell, cifra i c o m p e n d i dels més enlairats capítols de l història d e l'esperit humà. D e totes les grans arquitectures és la més penetrada d'inspiració, la aquesta q u e s'aguanta damunt un p r o g r a m a .purament ideal. E n c que caràcter». en totes s'ovira i purament rent tendència a la e l e v a c i ó i al misteri, q u e no l'em- l'observació que es buc d e les ruïnes de d'enfonzar-se les voltes ha restada en peu la massa c a c i ó , cosa q u e causa Jes mentre llargs ses parts raonadora, se tasta una inhe- és altra que el sentiment religiós agermanat amb importantíssíma recorden l'idea d e q u e tal durant a d m i r a b l e força decoratius' Es l'enca- desenrotllada a m b la d e reduir penta o simplement la d e « i m p r i m i r l'edifici mitja, tota altre característiques del g ò t i c . L a raó o causa l'Edat de total- exterior sosté p r o t e c c i ó dels enteixinats. T a m b é ens que, no composa- ven la nau han desaparegut quatre, dues esbucat totalment, així c o m t a m b é a l ' a b n e g a c i ó francesos mur les voltes, pareixia possible q u e pogués subsistir a l'estim- dels soldats les quals, el de prolixes del c o n t o r n d e major l'edifi- sorpresa quan perorates dels es nostres les lleis eternes d e la bellesa. GUILLEM FORTEZA. Enterraments i Obíts - Real - del C o n v e n t de S s n t de la Ciutat S t . Juan, D . " M a g d a l e n a Puigdorfila se n a b o d a de Francesch Despuig, la chora Despuig, D . Aynes Fortufiy, y la señora D. Sra. D." Mel- Ramon Pasqual N o t t , als 8 8bre. 1769. Moragues, 3 Fabrer 1779, en- iiç.—Als a Beatriu C o t o n e r ses cuñadas. F e u testament a en poder de Mallorca ( LOSTISU\1¿U'> ) Villalonga,fol. y nora, Dn. Joseph J45-— A l s 6 fol. Mars 178», en- V i l a l l o n g a s dins la C a p e - terraren en l o vas de A m e r s la Sra. D . ' Franci- lla de la Purissima el Sr. D n , Francesch de V i - na M o r a g u e s y Custurer, muller de D n . A n t o n i llalonga fill de las Srs. Dn. F r a n c e s c h d e V i l l a - A m e r de ta Punta, filla de D n . M a t h e u y de la longa Sra. D . terraren en lo vas de y D a m e t o y de la Sra. D." Catharina a Catharina Custurer, mermassors, d o n Val les y Berga: Mermassors la Sra. D . " K l e e n o r A n t o n i A m e r son marit, D n . A n t o n i Bordils se muller, Sor A y n e s V i l a l l o n g a y dona son germà, D . Geronima Vilallonga Boneo y D." Jaume D. n ses germanas, D Juan 11 D. Marti C o m e ' l a s sos cuñats, Pera Juan M o r e l l de Pastoril*, del H a b i t de Calatrave son cuñat, y Sor Anna Bordils reli- giosa de Sta. Margarita se cuñade, Dn c o M a r i a n o y D n . Juan Baptista Francis- V i l a l l o n g a sos a Feu Catharina a Maria T e r e z a testament, Amer Moragues se cuñade, y C o m e l l a s tambe se en poder de Miquel cuñade. March N o t t . al Pr. de Mars de 1781. Rossiñol, 148.—Als fol. 2 Juliol 1781, e n t e - rraren en lo vas de Z e n g l a d e s en la C a p e l l a del St. Crhisto la Sra, D." G e r o n i m a Rossiñol v i u - fills, la Sra. D.* Catharina María, D . Josepha y da de D.T. Matheu Z e n g l a d e , R e g i d o r desta ciu- la Sra. tad, filla de Un, Ralthazar Rossiñol de Zagrana- 1 D.' Eleenor V i l a l l o n g a don/ellas ses filias: Feu testament en p o d e r de G a b i e l Rosse- da y de D. lló N o t t . ais 22 D z e m b f e 1778. Juana A n g l a d a se [fol. 105 r.]—Juan, fol. —Ais rjó 11 Juliol 1780 enterraren en lo vas de sos majors q u e se diu de los Ferrers devant el St. C h r i s t o , la s e - ñora Margarita Juan viuda de Dn. G a b r i e t Va- quer, filla del Dor. en Drets de la Sra. D. Geronima n D n . Gabriel A l o y y la A y r e f l o r sos Dn. Joseph Juan y Perrer: mermassors 19 Janer D n . Felis Montis £781, ente- Thinent de la natural de la ciutat d e reyna de Cerdeña, visi de la de Palma: Mermassors, Dn. A n t o n i Montis son Pont y V í c h se Coloma a Pont y testament N o t t . als ó Ju- [fol. 163.—Als 23 lo sepulchre de los 106 r . ] — B o x a d o r s , fol. Sbre. 1782, enterraren seus majors, en en la C a p e l l a de E;pañe, C a v a l l e r Puigdorfila, enterraren en ¡44..—Ais. fol. la propi de Fortuñys la N o b . Martínez de Marcilla, Sra. I ) . Dn. R a m o n del T o y s o n de O r o y C o n d e Esma. D . f l Dionisia Sureda de S t . Marti y Z e - forteza. N o dispongue ni feu obra pia. 174.—Als Homs, fol, 24 F a b r e r 1784, ente- rraren en l o vas de H o m s el Sr D n . Joachim d e H o m s y Descallar Capità del R e g i m e n t de M i - na M a g d a l e n a Descailar viuda, mermassors ta dita se mare, D." M agd al en a de H o m s y T o r r e " son sos fills, Dn. N i c o l a u r St. M i ¡uel toni, D 1. J or d i , Dn. Joseph y D . Magdalena sos germans, D . Puigdorfila y Dn. Jordi A b r í 1 8 A n a de H o m s Margarita Descallar viuda, y Descallar, Señor de la bosa d e o r o sos o n c l o s , [fol. 106 v.] D.* Catharina Gual y muller de Dn. R a m o n Despuig, lo Sr. Dn. A n t o n i T o r r e l l a P r e . y d o - , a Magdalena F o r t u n y y G u a l : Mermassors Violant, y 3 17S t Despuig, y don Juan T o r r e l l a sos sogres, Dn. G u i l l e m , D n , A n - Despuig y D a m e t o y de la Sra. D . 105 v.j Fortuny 2 Fabrer CapelL·i y vas de Puigdorfila, tilla de Bellem, propia de Perlada per la Gracia de Deu, y de la señora lla, se filla, la Sra, D." Beatriu liol 1779. a Contesti N o t t , als 25 N o v e m b r e 1775. licias de Mallorca, fill de Dn Joachim y de d o - nora, la se V i c h . Feu en poder de Pera Juan Fonollar mon, D . testament en poder de Juan B o x a d o r s y Pinos C o n d e de C e v e l l a , Grande d e Magestad, fill de Dn. Juan Á n g e l Montis y de la Sra. D.* Maria R o s s e l l ó ñora D , Rossiñol Pre. F e u St. Marti, fill del E x m . Sr. D n . Juan A n t o n i de Cavalleria g r a d u a d o de los Reals exercits de se fill y D." Raphela Togores y Net son gendre, y D u . Juan testament en p o d e r d e ¡43—Ais Càller capital del mermassors, dona Dn. A n t o n i Sra. A n t o n i n a Ramis de Pera Juan Fonoltar N o t t . als 1t abril 1780. rraren el Sr. Dartie'to, filla, de Pax, el Sr. Dn. Joseph Boxadors y Sureda de nets. F e u Montis, fol. Maria !l D n . R a m o n [folio na M a r i a T o r r e l l a se cuñade; feu testamenten marit, Dn. Jordi, Dn. Ra- p o d e r de P^ra Juan Fonollar, N o t t . ais a s Fa- Sor Fortuñy brer 1784, Magdalena Puigdorfila del habit de Plor, fol. / 7 j . — A i s 16 M a r » 1784, enterra*. úoó reo e a to vas de F l o r s devant el St. Christo la na E l e e n o r Pizá ses germanes, d o n R a m o n San- S r * . Francina F l o r , filia d e Dn. G a b r i e l tander y dona D . » Margarita A l e m a n y , muller Kian Thinent de Dragons, s o s marit, D." Margarita d e D n . Juan mermassors e! d i t medich flora Causart son sogre, la sese sogra, dona Anna, y dona M a g d a l e n a F l o r se germanes y la Sra. dona Eleenor Rian se c u ñ a d e , feu testa- m e n t en poder d e G u i l l e m Fornes N o t t . ais t ó Agos 1749. Geronima Ballester. Feu testa- ment en p o d e r d e Joseph Bernat Nott. ais a? M a r s 1767. A l e m a n y se mare, lo D r . Juan Rían P r o t ó D . ' Magdalena y de Puyo, fol. IQ3 - A i s 5 Juliol 1785, enterra- ren en lo vas d e Suñers en la Capella d e Sant Bernadi vell, lo U l e . Sr. don Joseph Rossiñol, y Suñer Juan y Nunís y Pueyo Marques d e St. Juan de Pueyo y de Campofranco, liles. M a r q u e z o s d e C a m p o f r a n c o fill dels don N i c o l a u de P u e y o del habit d e C a l a t r a v e , y dona Maria Homs, fol. IJJ.—Ais 7 Janer 1784, enterra- Narcisa P u e y o y M a r í n . Mermassors, la Illa, se- reo en lo vas d e H o m s en la Capella d e la Pu- ñora se mare, d o n a Maria d e la M e r c e rissima el Se. Dn. Joachim d e H o m s , fill d e A n - y toni y de dona A n n a Barard; mermassors, dona Josepha P u e y o y Chacón Magdalena Descallar Joachím, d o n N i c o l a u , don G u i l l e m , don se muller, d o n J o a c h i m , A n t o n i , d o n Jordi, d o n Jo- seph, don G e r o n i , dona Anna H o m s , sos fills, Manrique d e la A r a se muller, se Chacón dona filia, Maria los Srs, don don Antoni, y dona M a r i a A n a de P u e y o y P u e y o sos germans, d o n Pedro de Veri, don Nicolau Dameto y don don Jordi A b r i Descallar son cuñat, dona M a g - Fernando dalena Garau C h a c ó n y dona M a r i a Josepha N e t ses cuñades, Fuster, d o n Salva- S o r Maria Jo;epha P u e y o Religiosa T h e r e s a se Descallar viuda, d o n a Donzella, don Juan Antoni Beatriu dor O l e z a , don Joseph. y . d o n G e r o n i Garau y C h a c ó n sos cuñats, dona tía, dona Martina d e P u e y o y M a r i n Barbara Baronesa don Francesch N e t P r e . Feu testament en p o d e r de Escriche d e Z a r a g o z a ' y la Sra. Juana C o t o n e r de G r U t o p b o l F o n o l l a r N o t t . ais 18 7bre, 1758. ses tías, d o n Francesch C a y e t a n o C o t o n e r M a r [fol. 107 1.]—Descallar, fol. i8j.—Ais 16 8bre. 1784, enterraren en lo vas d e Callars S r . Dn. Pedro Descallar y D a m ; t o fill d e don Pedro y de la Sra. D * Juana massors, D.* A n n a el quez d e Aríafiy y d o n A n t o n i D a m e t o . Feu testament en p o d e r d e Pera Juan Ponollar N o t a r i als 3 Juñy 1785. Dameto; mer- A n t i c h se muller, Dn. Pera 1785, enterraren en lo vas d e Suñers en la C a / I fol. 108 t.)—Pueyo, fol. 18 A g o s t ig¿.—AI Ramon son fill, D . " Maria R a m o n a se filla, d o n p i l l a d e St. Bernadi vell la Illa. Sra. dona Marta Mariano A n t i c h son g e n d r e , Dn Pasqual, d o n Narcisa P u e y o filla del N o b , Sr. D n , Francisco Juen, M i q u e l P u e y o ' y C h a c ó n y de ¡a Sra. d o n a M a - Dn. Jordi, Dn. Nicolau Bayliu, don M a t h e u , Dn. Ignaci, D n . Joachim, y Sor Maria Josepha Descallar Religiosa g e r m a n s , D . " Juana sos d e Sta. Clara Bauzj, y D." Geronima ría Josepha Marín Campofranco y viuda Dn. Nicolau testament ni obras del M á r q u e z d e d e P u e y o . N o feu pias, per A n t i c h , la Sra. D . ' Serafina, D n . M i q u e l Nufiez, perfet Sor M a r i a de ta mort, pues se diu que era Anna sea cuflades, Antich Religiosa feu testament del en p o d e r Olivar d e Ga- briel R o s s e l l ó N o t t . ais 14 7br, 1778. Amer, fol. 187.—Ais 3 rraren en lo vas d e A m e r s fill de Dn. G a b r i e l mermassors, Amer, y Fabrer de dona M a r g a r i t a los dits sos pares, y dona Chatharina Amer, no sols en vida estar privade si tambe en ¡a Comellas, fol. 300.—Ais de hora Loca. 19 Janer 1786, en- terraren en l o vas de C o m e l l a s en la Capella d e 1785, ente- Dn. Raphel judici St. Bonaventura, el Sr. D n . Jaume Juan d e C o - Amer, mellas fill d e Dn. F r a n c e s c h y d e la Sra. dona Flor; A y n e s d e V i l l a l o n g a ; mermassors, D n . Francis- Dn. Antoni c o , dona A y n e s , Sor Catharina, Sor María Jo • D n . Juan sepha Religiosas d e l Monastir d e St. G e r o n i , M a n , y Dn. Jaume Ignaci O.eza. N o d i s p o n g u e : dona F e u O b r a s pias. C o m e l l a s sos filis, dona Catharina Rossiñol Z e - Pixa, fol. 188.—Ais 9 Fabrer 1785, enterra- Maria T h e r e z a y la Sra. dona granade se nora, D n , M i q u e l Monica Rossiñol, el seño D n . A n t o n i M o r a g u e s , y Dn, Francesch Orlan- cina Pizá viuda d e d o n Juan Ballester, filla d e dis sos gendres, la Sra. dona G e r o n i m a Villa- don longa se cuñade, D n . Marti ren en l o vas d e Pizans la seno ra dona Francesch y Mesquida, de la sefiora mermassors, son germa, y la señora dona d o n Francesch FranUnissa Pizá dona T h e r e z a G i b l e se cuflade, la Sra. [fol. 107 v J dona Dionisia y do- y la Sra. dona testament Eleonor en p o d e r B o n e o son cuñat, Bordils se cufiade. Feu d e Barthomeu N o t t . ais 14 Janer 1786. Martorell 20! 2¡ (fol. ï o S . ] — L l i b r e ptu compren 1787 en Cútcrtery Antoni iSof enterraren en deposit a C a p í t o l M agdalena Garau y de la señora ficiat en la Cathedral, la E g r e g i a se- de C o t o n e r y Sales muller Conde d e A y a m a n s , y filia del N o b . Sr Miquel C o t o n e r , y de la Sra. dona Eleonor d e don Antoni la Concepció y dona rit, la dita Sra. se mare, la Egregia S r a . dona Ramon Beatriu Cotoner en lo vas d e A b r i l 1787, ente- Garaus la señora Despuig sos don G e r o n i m , d o n A n t o n i , don Jordi, y el señor conjugues; mermassors, don d o n R a m o n Garau y Despuig sos germans, S o r cuñat Antoni Honofra N e t conjugues son cuñat, D n . Ranion Torrella nes D n . Juan Sta. Clara se cosina, dona Subdiaca y Sacrista d e la sos cuñats, (sic) Sor P r e . y dona d e T o g o r e s Col·legial d e Nostra Sra. d e Lluch y Cathedral d e M a l l o r c a Margarita la Sra. dona Catherina d e T o g o r e s y Dn. Agusti Sureda y V a l e r o N o l t . als 16 Juliol 1784. Sor Maria y S o r Catherina Sales Religiosas del [fol, 109 r.] C o n vent de Sta. Clara, lo Sr Beatriu Despuig monge Margarita en de Comellas, la noble señora dona Rossiñol y D - s c l a p e s muller d e d o n toni d e Sales, la E g r e g i a Sra. dona Juana C o t o de C o m e l l a s y ner viuda C o n d e s a señors d o n Balthazar dona Montenegro y de MonMaria viuda ses tias y la seftora Sales muller del señor Feu testament en Cotoner y poder Gual, dona Catharina don T h o m a s de de de Veri. Guillem Rosetlo N o t t . ais 17 N o v e m b r e 1741. Suñers en la V i l l al on ga, filla nobles de gues ya difunts, no feu testament ni obra pia. De la Cavalletia, 25.— ful. 1788, enterraren en lo A i s 28 Janer vas d e sos m i j o r s e n Capella Cavalleria Capità de Plana de Major, fill Infanteria agregat a los N o b l e s Francisco de la Catharina de P u e y o Marques d e C a m p o f r a n c o , fill d e los Condesa liles. Srs. don N i c o l a u d e P u e y o y d e la señora señora dona Catharina de dona M a r i a Narcissa d e P u e y o difunts; Francisco los la señora dona Anna Desclapes y Fuster conju- señora ya de vas Catharina Rossiñol y D a m t t o y Rossiñol y P u e y o Suñer Juan, Nuñez d e St. Juan de St. Bernadi vell, l o Ule. señor don Campofranco 18.— la Capella d e S t . R o c h , el señor don R a m o n d e la Rossiñol y Pueyo, fol. 2.— A i s 11 Janer 1787, enterraren en lo vas de Clar enterrade en lo Sra. dona Juana C o t o n e r muller de dit don An- toro, la señora Homs. p o d e r d e Juan N i c o l a u Als 25 A g o s t 1787, fonch de Torrella, [tol. i t o r.j — Rossi noi y Désela pes, fol. Dn. A n t o n i d e Sales, l o Sr. Dn, N i c o l a u d e Sales P r e . y C a n o n g e , la de Callar, Puig ses germa- dona Magdalena Callar, y don G u i l l e m Feu testament conjugue?, Joseph, Francina Garau Religiosa de la C o n c e p c i ó , d o n dona Ueatriu y dona Cathatina Togores dona donzella, lilla d e don respective, l o Sr. Dn A n t o n i d e T o g o r e s y dona Sta. Iglesia y poder los Cotoner y don P u i g d o r f i l a conjugues, germa y Garau A n t o n i Garau y d é l a señora dona Beatriu G u a l Margarita d e Sales viuda se sogra, la Sra. dona Srs. D n . Francesch y Dn. A m o n i Beatriu 12 //.-Ais Garau,fol. Beatriu Garau y Despuig se fillastre, Ra- de N i c o l a u Clar N o t t . als 20 D e z e m b r e 1785. don Sales conjugues. Mermassors, lo dit Sr. son ma- T o g o r e s y Cotoner y don Despuig ses g e r m a n e s ; feu t e s t a m e n t e n rraren germans, la Sra, d o n a Beatriu mon Garau sos germans, Sor f r a n c i n a Religiosa del E g r e g i o Sr. don Jaume Ballester d e T o g o r e s Margarita señors d o n dona Despuig; mermassors, don Joseph G e r o n i Bene- /. — A i s 5 Janer 1787, Togores, fol. ñora dona don Jordi Garau fill d e los N o b l e s los añys de Joachim Marquesos mermassors, N i c o l a u , d o n A n t o n i , d o n Ignaci, de don y dona Ma- dona del Cavalleria Aguilà; la señora dona Elizabet de don Jordi Ule. señor I ) . de y Suau esta don Barard y d e la de Ventemilla mermassors, la Grlandis se noble muller, d e la Cavalleria Vilallonga Pedro señors viuda sc germana, l o Orlandis Pre. y Canonge ría A n n a d e P u e y o sos germans, ta señora dona son o n c l o , !o señor d o n Francesch y don P e d r o María Or l an d i s sos nebots. F e u t e s t a m e n t e n poder d e l Chacón viuda franco y Dn. N i c o l a u señora Marqueza Dameto Baronesa d e Escriche P u e y o se tia, y D n . A n t o n i de Campo sos cuñats, D . Martina 4 Dameto de Pera Miguel Roig de Thesorer de la Cathedral d e Mallorca. Feu testament poder la Nott. ais [fol. n o v.J — Vilallonga, fol. 28.—Ais 24 A b r i l 1788, enterraren en lo vas de V i l a l l o n g a s en dins la Purissima el N o b . Sr. d o n Juan de Vila- 6 llonga C a v a l l e r del habit de St. Juan fill d e los N o b . Srs. d o n Francesch d e V i l a l l o n g a y V a l l e s Janer i 787. [fol. 109 v . ] — Garau, fot. señor G a b r i e l Rosselló N o t t . ais 26 Janer 1788, lo — A i s 5 Abril 1787, enterraren en lo vas d e Garaus el señor y d e la Sra. d o n a Mermassors, la Elienor Bordils y T h a m a r i t ; dita se mare, don Fraticesch 203 M a r i a n o , d o n a Catharina Maria, dona Josepha, dona E l e e n o r d e V i l a l l o n g a p o d e r d e C a y e t a n o S o c i a s N o t t . ais 8 Mars 1786. sos germans, dona 9 Togores, fol. jj.—Ais Sbre. 1788, ente- Juana Escalada se cu nade, don A n t o n i l ï o n e o rraren en deposit a y de Francisco T o g o r e s Pre, y C a n o n g e d e la Cathe- V i l a l l o n g a son cuñat, dona G e r o n i m a d e Capitol V i l a l l o n g a se tia y los N o b . Srs. d o n Juan Bor- dral de M d l o r c a , fill d e dils ñors don A n t o n i del habit de Calatrave dona Salvadora lo Ule. señor los Liles, y nobles Togores y Sales Regiment tament en poder d e G a b r i e l perpetuo d e la Ciutat d e Palma, y d e la N o t t . ais dona H o n o f r a 3o. — A i s 9 Juliol 178S, Togores y Sales, fol, enterraren a C a p í t o l lo T o g o r e s y Sales Diaca dral, Rosselló ¡7S8. d e Milicias de Mallorca, Ule. Sr. d o n Ramon y C a n o p e d e la Cathe- fill de los N o b . Srs. d o n Net Pre. sos germans, Sor Maria Josefa Religiosa de Sta. Catharina nes, lo Ule. E g r e g i o y Ballester y d e T o g o r e s C o n d e s d e A y a m a n s ya difunts; mermassors los ment Ules, y N o b Srs. C o n d e d e A y a m a n s Ule. y noble señor m e T o g o r e s C o r o n e l l de! R e g i m e n t P r o dncial de Milicias, Magdalena dalena Sta. Clara y Sales ctitïade y cosina el Religiosa Onofra de Sena ses germa¬ noble señor don Jaume C o r o n e l l del dit Regi- conde de Ayamans, d o n Juan Togores y Sacrista de la Cathedral de M i l i c i a s d e M a l l o r c a son g e r m a , dona M a g Cotoner señora mermassors, del C o n v e n t de Sta. M a g d a l e n a y S o r y d e la Sra. dona don Jau- del Regidor dit son pare, d o n A n t o n i y don Jaume T o g o r e s M i q u e l T o g o r e s y Gual, del hab't d e A l r a n t e r e , Marg iríta d e Sales y Berga, d e M a lorca y consortes; se- Capità Borditls, y d o n M i r t i l l o n e o sos onclos. Feu tes 10 Abril don sos onclos. Sor de Togores se tía, el y lo Sales Maria Sales R e l i g i o s a noble señor don de Antoni [ f o l . 11 r r . ] sua, lo l i l e . Sr, d o n A n t o n i T o g o r e s N e t Cavaller del habit d e St Ju.in son o n c l o , la y Sales R e g i d o r p e r p e t u o desta n o b l e señora dona [fol. 112 r.J Beatriu pitá del dit Togores y Ciudad, y Ca R e g i m e n t , lo Ule. Sr. don Juan Sales P r e . y Sacrista d e esta dral, y Sor M a r i a T o g o r e s y Sales Cate- Religiosa d e dell viuda se tia, los nobles Ferran- señors d o n M i q u e l T o g o r e s y C o t o n e r y la señora dona Maria Puigdot la filia conjugues sos cosins, Sta. Clara sos germans, la N o b . Sra. dona Juana señora dona Sor C o t o n e r y St. Juan tia sua y viuda del Sr. d o n C o t o n e r R e l i g i o s a d e Sta. Clara, la Illa, A n t o n i Sales y B e r g a dona M a g d a l e n a espresat Coronell q u e fonch del R e g i m e n t son o n c l o , dün A n t o n i T o • gores y N e t , d o n Jaume Pre. lo Ule. Sr. d o n quezade la Maria Magdalena T o g o r e s Sureda y Romana, la dona Maria Josepha F e r n a n d o C h a c ó n conjugues ñora dona A n n a Margarita Sureda y T o g o r e s Mar- Sureda y T o g o r e s , Sor Maria M a g d a l e n a T o g o res y Cotoner Religiosa Miquel Togores d e Sta, Clara, de T o g o r e s y N e t R e l i g i o s a d e Sta. M a g d a l e n a , Sor Honofra de T o g o r e s Sta, Catharina de Sena ñora dona Francina y Net Religiosa sos nebots, Veri y de U l i l e , se- Sureda viuda del U l e . Sr. don Juan Sureda Marques d e V t v o t , l o l i l e . Sr. don Jaume Sureda y T o g o r e s P r e . y C a n o n g e d e la Cathedral, la N o b . Sra. M a g d a l e n a Sureda, la N o b . Sr. dona dona Catharina Sureda v T o g o r e s viuda del N o b . Sr. d o n T h o mas Zeforteza y Berga, el N o b Sr, don N i c o l a u Veri y Sureda, l o N o b . Sr [fol. iit v,| don F r a n c e s c h C o t o n e r y Sales, y la N o b . Sra. dona Melchora Despuig N o b . Sr. d o n y Dimeto Antoni n o b l e señora dona t a m b e consortes de Ouissa consortes, lo Sales y C o t o n e r y la Boxadors y sos cos¡ns feu ( Sureda testament en Net dona N e t y el n o b l e señor y la n o b l e don señora D o z e l l a sos cosins, feu ment en poder de testa- C a y e t a n o Socias N o t t . ais 8 Sbre. 1788, don y C o t o n e r fiol seu, Sor Maria Mar- señora M a r i a Sureda y V a l e r o donzella, la noble señora F r a n c i s c o T o g o r e s y N e t , C a n o n g e de la C a h t e dona y señora V a l e r o viuda noble dral de Mallorca germans, sos nebots, la Ule. seq u e z a d e la R o m a n a , la N o b . Sra. dona Maria de noble Descallar y Dameto, fol. 37.—Ais 4 Dezem- bre 178S, enterraren en la Capella del B t o . Ramon en el vas d e sos pares lo Ule. Sr. don Matheu Descallar y D a m e t o , R e g i d o r d.-í esta Ciutat; mermassors, perpetuo la noble señora dona Catharina Despuig se muller, dona Maria Josepha Descallar se filia, don Pedro y dona Anna Antich Descallar se muller, d o n Nicolau Descallar Bayliu de la R e l i g i ó de St. Juan, d o n Pasqual Descallai P r e . y C a n o n g e Cathedral de Mallorca, Pre. C o l e g i a l d e Nostra de la Iglesia don Jordi Descallar señora d e Lluch, Sor Maria Josefa D e s c a l h r monje d e Sta. Clara, d o n Juan Descallar P r e . y C a n o n g e d e dita dral, don Joachim Descallar Cathe- tots g e r n u n s seus, dona Beatriu Descallar viuda d e don Francesch Despuig se tia, y sogra, dona Beatriu Despuig y d o n j u á n T o r r e l l a conjugues, sos cosins. T e s - 203 F n 1 8 1 0 se c o m p r a r o n A r m e n g o l N o t t . a 14 tament en poder d e Juan de Juliol 1 7 7 8 . [fol. 112 v.] — Ferra de ¡a Mola, 3(9. — fot, Don Vicente un Tofiño Atlas marítimo por el p r e c i o d e 25 duros plata, c i n c o cartas c o n su análisis d e D o n A l s 25 D e z e m b r e 1 7 8 S , enterraren en lo vas d e I s i d o r o d e A n t i l l ó u , 2 \ cuadernos d e la o b r a d e Ferrans don A n t o n i C i s c a r , un sextante c o n tres anteojos, un don Antoni y de Ferrà dona de la Mola lili Catarina lianza, de mer- massors, l o Ule. señor d o n A n t o n i F e r r à , R e g i dor de Palma, y don Lluch Ferrà P r e . sos filis, y d o n A n t o n i Ferrà y M o r a g u e s son net, y el señor don Barenguer Martorell son Feu testament en poder d e Pera Juan para semi- los g l o b o s y otros varios titiles de m e n o r c o n s i d e r a c i ó n , y se p r o v e y e r o n 26 plazas d e alumnos (cinco de número y 2 t supernumerarios c o n t r i b u y e n t e s . ( ' ) P o r entonces, l.t guerra d e la I n d e p e n d e n c i a cuñat Fonollar v o l v i ó a dar vi la a la marina isleña. Huyendo d e la invasió.1 n a p o l e ó n i c a , el c o m e r c i o d e C a - N o t t . als t j A g o s t 1 7 8 8 ( c í r c u l o vertical taluña en masa, p u e d e decirse, y aun d e Continuará) otras regiones levantinas se había trasladado á nuestra JAIME DE OI.KZA V UK ESCAÑA. ciu lad, sobre t o l o despu t d e la caida d; ; Ta- rrag m:i ( 1 8 0 9 ) y d e la d e V a l e n c i a ^Enero t 8 i a ) en p o d e r d e las tropas francesas. L A E S C U E L A DE N Á U T I C A — BE — PALMA DE MONOGRAFIA Su g i r o , sus barcos, sus almacenes d e paños, sus mismas fabricas, lué t o d o trasladado á M a l l o r c a c o n g r a v e q u e b r a n t o d e los MALLORCA ricos productos coloniales, sus existencias de valiosos impor- tadores y gran b e n e f i c i o d e nuestra marina. El puerto, a penas HISTÓRICA frecuentado antes p o r e m b a r c a i o n e s de cabotaje, no podía ner las q u e llegaban c o n (OONTISU*':TL')N) pingües sino conte- cargamentos d e Caracas, V e r a c r u z , Cuba, Jamaica, G i b r a l t a r Don José d e C à c e r e s d i ò c o n s i d e r a b l e pulso a los estudios náuticos alentado im por la y d e los puertos ptiucipales d : Europa c o n los cuales el tráfico era p o s i b l e . a c e p t a c i ó n q u e merecían y muy f a v o r e c i d o s por el C o n s u l a d o q u e n o escatima sacrificio a l g u n o para dotarles d e los e l e m e n t o s necesarios pira la mejor instrucción d e los futuros pilotos, y así antes d e adquirir varios g l o b o s celeste y terrá- q u e o s , a c o r d ó la c o n v e n i e n c i a de que tse viesen los q u e tiene el Marqués d e la T o r r e y el Con Desde aquella asombrosa c o m i e n z o s del s i g l o X V mente perpetuada el Ciudadanas, menes de final d e estudios ; Pilotines) exa- (') no habia CÜTti fica d o para embarcar d e ios que «e e n t r e - —s Don José Piloto de la d e Cacares Real Alferes Armada. S. M. de la Eicuela que dejó vigorosa conocido Mallorca aunque fuese d e b i d o y un a «Con motivo del incremento q u e diari a mente iba t o m r n d o el útilísimo e s t a b l e c i m i e n t o Escuela de solicitudes q u e se (1) y historiador d e Forenses p e r í o d o d e tanto a u g e , d e la gaban a los ulutuii'ií d e I., Evcuclá de Náutica ^AÍÍJ IS KÏ). mer- circunstancias extraordinarias y fortuitas. v e n t o d e C a p u c h i n o s » y m a n d ó al Asesor (1807) la r e d a c c i ó n d e unas ordenanzas para los prosperidad cantil y titirítima q u e e m p e z ó á declinar en los y la multitud de presentaban Náutica, para entrar en ella en c a l i d a d de alumnos, — d i c e de las principales o p e r a c i o n e s el Extracto del Real Consu- de l-'ragj la v primer Diiector de S i vejación y Maestro pur establecida ptr ten d e dicho Real C o n s u l a d o en Jnnla Gobernativa R í a l o r d - n y protexíd * p.jr el R^al C .NSUlado d e MJ r y de i 1 d e Julio d e 1 ^ 7 - Le doy este 1) jcuin-nlo Tierra de la O Udad de l'A I roa en ta t la d e M i l i - rea ~ qu - pueda N a v e g a r CIM Plaza d e A^RT-^ado a los P i l o t j s Ceríífien que José Maria Mayol hij-> di.- DIN JUAN, N a t u ¬ en .[ lalquiera Embarcación ral d e Pa l:i] t, Al U TU no di dicha EÜI.'oa y A me ric I pira PEFTECCIONAISE EN ta P.aclica d e cursado T-n ella desde E>^u -I a dt¡ mi carg r li A 13 de A g o s t o d é 1S0- hasta la del comercio en Mares sus H -ludios, y a su regreso para de stt ha depresentar -on el présenle fecha con sobresáltenle apli.ACIÓN v conducta, día Ui d e SU N a v e g a c i ó n v holber al repaso paia perfec- todas las clases de A r i t m r t i c a , G e o m e t r í a s , T r a g o n n m e - c i ó n ' r s e en el arte devieiulo trias, al Sor. Comandante Co smog ra Ti a y Na r e f a c í un con arreglo a Instrucción quedando Examinado, y aprobado Real deludas estas clases en presencia del primer consut Don Joaquín P u j o l , y el conciliario Don Antonio M a y o l , 'dos de ta Escuela d e Náutica, comiciona- £n virtud d é l o qual y d e para presenlarcste D ICO turnio Militar de Marina d e esla los Efectos de ordenanza. Capital Palma g de Enero de l B o 9 ^ J o s é d e C á c e r e r t . # ( E n p a p e l det Real sello cuarto) . (0 Por R. O . d e 31 de M a v o d e se mandó abrir, en Palma ta matrícula d c P i l o t o s del c o m e r c i o . 204 lado correspondiente al varias las p r o v i d e n c i a s en d i c h o a ñ o a propuesti Náutica, p e r o v i e n d o cientes y oido el en a la Pilotaje 31 de A g o s t o ;SÍc) asignación d e v e l l ó n diarios y la citada adoptó de de Mezquia to reales por el q u e e s c r i b i ó también resoluó la d e Ciscar, impresión a sus el como espensas d ï esta obra, . j ce- 1 siones d e 6 d e Septie n b r e y 1 2 d e N o v i e m b r e ) p o r la estar suma escasez mandado de que Real v i e m b r e de 1805) según habla d e ella y por orden (fecha 24 No- en todas las Escuelas N á u t i c a s de España.» «Igualmente de 13 demás de A b r i l del de tt 3 r 2^ un nuevo arreglo, cuyo método a producido y otra solo Como en dicha Escuela se fin, y felices tr Maestro sus partes Escuelas 27 una un tengan una puso la D i r e c c i ó n en el arregladamente a la Real ción d e 26 de de instrucción (fecha dirigen las enseñanzas a q u e todas dependencia mutua, se t. las Reino, Febrero Instruc- d e 1790, sobre Náutica, tal manera al Í . ° Maestro H e r m e n e g i l d o de Mezquia, que abandonó se- Consulado su i n c o m o d ó de cuya arreglo de circunstancia Don g u i d a m e n t e el e n c a r g o » . En 28 d e A b r i l presentó al renuncia q u e le fué admitida en sesión extraordinaria de 4 de M a y o , librándusele certificación de haber c u m p l i d o con e x a c t i t u d sus deberes y a c o r d ó la útiles necesarios de y de A b r i l ) se parte del p r i n c i p i o d e que en de tria) del Curso N á u t i c o , d e hasta t,00o ejemplares sesión ins- de uniformarlas c o n Departamentos plaza o b l i g a c i ó u d e enseñar la Gabriel los déla efectos ^Aritmética y G e o m e Don adelantamiento Escuelas d e Pilotaje de este C o n s u l a d o y al e f e c t o de primera y segunda clase E x c m o . Señor miyor confiando la Hermenegildo con la de cParael trucción d e las dos insufi e s t a b l e c i m i e n t o d e una de M a e s t r o de ella a Pon y Garjicoeche, d e la C o m i s i ó n informe pedido Escuela interinamente i 8 u , —fueron q u e aquellas eran C o m i s i ó n se r e s o l v i ó el segunda ano gubernativas a c o r d a d a s habilitación con los una p i e z t en el segundo oficiándose mento de al Capitán Cartagena General para que del Departa- propusiese al piso de la casa Consular y el aumento d e c i n c o plazas d e número, a mas d e las d i e z que habia existentes», h a b i é n d o s e provisto en j u n t o aquel 62 año plazas, librado 32 certificaciones de c o n c l u s i ó n d e estudios, dos títulos d e 2 ° ' Pilo¬ tos y 9 d e d e la carrera d e A m é r i c a y JO sobre las. materias Niuilica al tenor de Mar (1) tas y proponiéndoles diferentes problemas a que responq u e resolvió con la mayor i x a c t i l u d Ca- indicado pitán dt Navio de ¡a Reat Armada, y * cimprceo por dis- i n s t r u i d o en la teoria y posición V a expensas del Real Consulado de para «JO de los olumnts Je su Escue'a de Palma, Imprenta Real. A ñ o de f S i r , habiendo Mallorca S'avegación. lomo* en 4 . * inanitó al I n te rasado, habiend 3 ex - presado l u ' g o el reíerído Don Josef de Càceres q u e el f r i c a r , ¡icndo Gab'iet Mitilculas ^ u r a d o e t e x á i n e n DOS horas — E N ^ I . t a d ^ l o q u a l Cl·lí-JTJ de esluHos elementales de Harina escribo de arti- . .-i • n ! • I - sobre dichas m. leria* varias pregu n - el Sor Pre si d en 1 e despejar de orden de S. M. pir D:n de la Profesión lo p r e v e n i d o por S. M . en el c u l o J.* T i t u l a 8 ° de la Real Ordenanza de DIÓ, y d e 3 . ° ' d e los mares d e E u r o p a . (') mas esen-iales de Don Jos' f M..* M a y o l Náutica POR lo qual solicita de tercer estaba perfectinieote práctica de dicha prefesióo le hallaba Piloto de la de acreedor al T i t u l o que CATRERA de América por haber p r e s é n t a l o Certificación del Comandante Militar Con laminas plegadas. Tomo l que contiene el tratado de de Marina de este tercia de A ritme tica. Tumo 1 í que contiene el tratada de Geometria. ordenanza. CON cuyo v o t o j e conforma roo los S r e i . Don los dos viajes redondos de Tamo lli que contiene el tratada de Cosmografía v Tomo A n t o n i o Bsrtoiueu y Don Juan Cotí ner; q u e d a n d o EN IV que contiene el tratado de su conseqüència A probado nemiu? (i) Acta de examen y los mares de A m é r i c a . Ai Pilotaje. lí'ulo de tercer P i l ó l o de 1810.) « E n l i Sala Consular de la Ciudad de Patina Capi- tal del Reino d e Mallorca, a los veinte y cinco dias del mes de A g o s t o de mil ochocientos y d i e z . Estando p r e sentes INI Sras. Don Juan Cotoner, T e n i e n t e de N a v i o de la Real Armada y A y u d a n t e de la Comandancia de este tercio Naval de Marina, en calilarf de Don Josef María Mayol para de A m é r i c a . De todo Jo qual y de que dichos Sres, 'IRmatón esta resolución y o el infrascrito Secretario C e r t i fico.— Por ocupación del Sr, C o m t e en la de representante Don Josef de C í c e r e s A i f e r e í de la Real Armada, D i r e - l o r de fraga'a, Primer Presiy Piloto Escuela de Náutica en la de M r o . examinador con a i r e g l o a las Reales órdenes de ía d e j u t i o d e t S o i y 17 d o N o v i e m - bre de i8c^ se procedió al examen de Den Josef Mayol naluril de «sta Isla y meritorio Maria Serra, Secretario. ^Papel DEL Real Sello c u a r t o ) , Militar de este C u e r p o , y Maestro de esta Militar, Juan C o t o - n e r — A n t o n i o Uirtouieu —José de Càceres—Josef e D o n Josef C o t o n e r Salas, Don Francisco M o r e y d e n t e , Don A n t o n i o Bartomeu Consiliario de este Real Consulado discrepante el citado tercer P i l o t o de la Carrera Maria q u e fué de la Escuela Náutica de este C o n s u l a d o , el qual p r e g u n t a d o Don Mariano R>ül C o n s u l a d o de qnanto y Canals, Prior y C o n s u U s por S, M . del Mar y Tieira de Mallorca. — P o r en atención a la suficiencia concurren en Don Josef M . a e idoneidad que MavulOlitrunoquefue de esta Escuela Náutica establecida con R.-sl aprobación) y de q e al tenor de las Reales ordenes de t i de Julio de y 17 de N o v i e m b r e de iSot, ha sido examinado y aprobado de tercer Piloto de ¡a C i r r e r s de América por 20$ G o b i e r n o el oficia] que viniera a desempeñar D i c i e m b r e ) la reimpresión d e 1.000 d i c h o destino. de « A l propio t i e m p o para estimular los a l u m nos a la aplicación Náutica, a c o r d ó el en los y a d e l a n t a m i e n t o en de semestre que según ordenanza se verifican todos los años, dose t o m a d o todas las medidas q u e han cido para propósito que habién- los pare- i ['ara facilitar más instrucción de su carrera Escuela con vunos útiles, cuatro ociantes, ampolletas una dos libros de ha a u m e n t a d o particularmente de 30 cabos q u e na\iode7o de longitud, la faltando y que una c o m i s i ó n por la R e g e n c i a y Juan de con y ha la Curso res- y Don poder dedicarse probar su suficiencia ante las Marina, los M i l i t a r de este toicio Sor. Don Anton o Cotoner M a r i n a , para q u e certificados ig de Des- tuvieron daban a los los estudios d e la. Escuela. JUAN LLABRIÍS BERNAL, (Cantiuuaià.) HISTORIA del C o l e g i o de Ntra. Sra. de cipio de Malina y del Bartomeu Consiliario lepresentant-i tanto le despachamos el Monte-Sión, d e d e s ú s , d e la C i u - d a d d e Mallorca, d e s d e su Coman- de dc eslc C o n s u l a d o . — P o r Naval que alumnos una vez terminados halla teniente déla su- e x p i d i é n d o s e sus n o m b r a - pacho Universal d e Náutica A l f é r e z de Fragata Armada y Ayudante debían autoridades Herme- cuales se d; Pilotos d e la A r m a d a al M a g i s t e r i o se esta la baróme- y para 500 este c u e r p o , (sesión con snuenc'a del Sor. Don Juan dancia Maes- 0 científico d e La m a y o r parte d e los M a e s t r o s d e Náutica y P r i m e r P i l o t o de la Real Atinada Don Jojef de Caceres de la Real del R e i n o 2 , material procedian del C u e r p o d e fuerza legal los de Escuela, el d e 'a C o m p a ñ í a Navio Armada n o m b r a d o en mientos por la Secretaria d e Estado y del gratificación por su mandado el Maestro de dicha Escuela Real y Ortega, so- igualmente de los pendiente un asunto sobre trabajo, ('¡ solo Francisco Mezquia, Pedtmmte periores d e tomo, cuyo encargo p e c t o d e haberse separado de Joaquín c o m e n z ó su l a b o r d e la por rosa para uso d e reimpresión del ha c o n f i a d o al C o n t a d o r negildo Piloto la arbolado figurada expresados alumnos c o m i s i ó n Don 2." Don caño todas d i r e c c i o n e s esta primer el d e A m é r i c a , y 18 Europa. En i . ° d e Junio de 1813, de sus velas su l a b o r e o , náutico ejemplares del d e Pilotos 3 , ^ d e tro y un t e r m ó m e t r o que costaron 487 libras. ^ T a m b i é n se ha c o n c l u i d o Ciscar, d e la carrera u s la náutica para demostrar los rumbos d e la n a v e » de y 23 d e 3 , 0i 15, y secantes con todas que a. s e g u n d o s y otra d e gira en bre un t a b l e r o en los cual se aumentó p o r entonces con un envergado m e d i o d e un eje Este a ñ o , e x p i d i ó el C o n s u l a d o previos dos de tangentes manifiestan necesidad (lunter, c o m o d e una vara aparejado y la tro d e la F e r n a n d e z , y un m o d e l o d e nes ejemplares d e d i naciones, con seis escalas senos de correspondientes exámenes, 9 títulos d e P i l o t o s académica a d i c h o s estudiantes astronómicas y escasez que de eüos se e x p e r i m e n t a » . premios recaigan en los v e r d a d e r o s b e n e m é r i t o s » , tablas amplitudes, ascensiones, etc. p o r e s t a b l e c i m i e n t o de premios d o s exámenes más a la las corp el ordei? Rectores, y de prinlos años. (CONTINUACIÓN) pré- de mucha nobleza d e la de nuestro Secretario y autorizado con el sello de esle C i u d a d con ser el t i e m p o Vino acompañado l l u v i o s o , El P.* R e c - Real Consulado, en virtud de cuyo N o m b r a m i e n t o se le tor e n t o n o el T e Deum laudamus y prosiguió la pondrá en Capilla d e la A s e o a dos choros, la qual después senle N o m b r a m i e n t o turnado de nuestra mano y de la Posesión de la Plaza carrera d e A m é r i c a para de tercer P i l j l o d e la |ue puedas servilla con las exenciones y d^mar prerrogativa? concedida? a los de su canto solemnes Vísperas con variedad de ins- clase.-—Palma de Mallorca 16 de A g o s t o de 1810.—José trumentos músicos. N o t ó s e que este dia havien- Cotoner d o sido los precedentes m u y serenos y estériles Salas—Francisco Morey—Maiiano Canals—- Visto 13u,no—Antonio d e A g u i r r e ( C o m a n d a n t e de M a rina)—Jugar del S e l l o — J o s é M. n Sevra, SeCreUrii * . ( P a p e l del Real Sello s e g u a d o ) . (1) Encargados Don Juan Francisco de M e z q u a y su hijo Don H e r m e n e g i l d o de la impresión y corrección de la obra de Ciscar q u e se liiaba en la Imprenta recibieron d e l Consulado la cantidad de i . o o o Real, reales da Vellón en « o n c e p t o di gratificación por aquel tiabajn, de agua; començo lluvioso y vientos d e a trocarse el tiempo más c o m o considerándola insuficiente pidieran entablo e recurso que tras enojosas i t fin «n 181S, en manera q u e no p o d í a m o s 16.000, incidencias t e r m i n ó abonándose a Don H e r m e n e g i l d o c o m p l e t a r la suma de S.ooo reales, dre ¡labia l a l l e . i J o por eulpncea, hasta puesto que su p a - 20(5 hazer bien los fuegos a p e r c e b i d o s y la much C h a r i d a d de los P . " D a m i n i c o s y d e las otras " rendo P. Fr. Raphael Serra P r e d i c a d o r de la Sagrada R e l i g i o n t s l o v e n c i ó t o d o señalándose en repi- por la tarde car las campanas y en en las noches luminarias, etta y siguientes. La mañana quinquagesima necio hazer tan q u e fue el i . pues de de los tres, u borrascosa y lluviosa como la ama el dia p r e c e d e n t e havia ya c o m e n ç a d o , y l u e g o por la alborada los minístrales de nuestra desde el Campanario Iglesia hizieron la salva al dia. Lo q u e también se g u a r d o los tres dias. C o n c o m e n ç o a sobrevenir a rios esto la gente a confe- Orden como i o también el siguiente, sica de instrumentos y vozes. El martes postrero dia destas fiestas por haver amanecido s o s e g a d o el t i e m p o fue también misma solemnidad el Muy q u e los otros dias. P r e d i c o R d o . P. 1T, Hartholome P i z a Prior del C o n v e n t o de S.'° D o m i n g o tiene el Interim del S . !3 q u e en este dres los Señores Virrey, C o m e n ç o s e el misa el P. c Audiencia, officio Cabildo etc. mayor, y en el canto la R e t o r y por estar indispuesto el Sor O b i s p o n o p u d o predicar c o m o ser Assitian mucha lo deseava por d e v o c i ó n q u e tiene al lí,*° K* nías p r e d i c o en su lugar su V i c a r i o general el Doc¬ tor Sant A n d r e u que dixo bellezas del d e toda la C o m p a ñ í a . las platicas que los otros años solian hazerse por estos dias en nuestra Iglesia del Santissimo Sacramento: Seys P . " se partieron entre sí las virtudes mas insignes de nuestro B.'° F r a n c i s c o para tratar dellas en estas tres fiestas. Aunque c o n la expectativa de la procession general q u e l u e g o se d i r á ) no h n v o mas de una en este día i . ° p o r q u e el (de platica Señor O b i s p o havia traçado con la gran d e v o c i ó n que tiene al Santo q u e este día saliesse de la S e o t o d o el C l e r o de d e la C i u d a d c o n general con nuestra Iglesia los Religiosos en procession el cuerpp de S . 10 Práxedes por la necessidad de hasta lluvia, y estando ya juntas las R e l i g i o n e s y C l e r o y los oficios con sus pendones tanta lluvia q u e para salir, disparó no solo h u v o de cesar la p r o - cession pero también ¡a cavalcada y pa^eo Real q u e el Señor Virrey tenia a punto c o n los j u r a d o s y toda p a r t i e n d o d e la Plaça conclusión la la de nuestra plaça estuvo a r m a d o un castillo menas y una machina pletas para salir de la C i u d a d Iglesia. For deste primer dia siendo ya entrada n o c h e en nuestra gran noble gran delante la Iglesia c o n sus garitas y al- torre de homenaje. A esta c o m o salia la gente de las c o m - solemnes se le p e g o fuego a vista de los Señores V i r r e y , C o n s e j o s reales etc. D o n d e grande el alboroço del p u e b l o porque buen rato el i n c e n d i o del castillo. L a del 2 . dia siendo el t i e m p o 0 fue m e n o r el concurso, y del Santo fue duró mañana qual el pasado P r e d i c o el M u y no Revé- resulto no solo Xavier pero otros Pa- Destos tres la gloria de D i o s también, los pecados sin n u m e r o q u e en estos dias suelen se han i m p e d i d o . V la misma cometerse lluvia se ha teni- d o por singular m e r c e d de Dios alcançada por intercession del S.'" X a v i e r . Santo y P o r la tarde en lugar d e con graves del mismo C o n v e n t o . dias de fiesta Reyno Officio de la Inquisición Q u e d ó s e a c o m e r con nosotros gente, mas m a y o r el con- curso de todos. C e l e b r á r o n s e los officios c o n la horas. Iglesia no cabia d e huvo nuestra Iglesia ¿ran entretenimiento de mu- sarse, y ganar la Indulgencia plenària de las 4 0 La famoso de San F r a n . . Este dia Las escuelas c o m o las q u e toca al asunto principal deste C o l l e g i o este año se han señalad o no menos en lasletras q u e en virtud. ronse muchos de nuestros Entrá- discípulos en varias R e l i g i o n e s y c i n c o en la nuestra. D e los quales es d i g n o q u e se refiera aqui la d e v o c i ó n acom- pañada de no menos discreccion de vno dellos en saberse desembaraçar de estorbos que le salian al encuentro. Parque siendo este sobrino de vn canónigo de la Catedral con prendas ciertas de serle c o a d j u t o r ; o b t u v o secreta l i c e n cia deste su tío para entrar en la dia antes propuso de con la Comp 1 y el entrada temiéndose su madre algunos deudos Eclesiásticos y religiosos q u e se assegurasen desto con el y se lo demandasen, y t o m á n d o l o aparte en la Igle- sia M a y o r le preguntaron c o m o madre y quería burlar assi dexava su sus esperanças por ha- zerse t e a t i n o : mas el a d v i r t i e n d o la ambiguidad desta postrera palabra atajo con de/.illes pronta y brevemente les que proposito de hazerse podia n i d o y q u e les prometia no tratasen dello. jurarles que tal teatino jausas lo havia tede alli a delante Q u e d a r o n tan que deslunbrados c o n la respuesta q u e t o m á n d o l e de la mano se fueron y le dexaron en Paz, L u e g o el C a n ó n i g o su tio disimulando con ellos p r o c u r o asegurar mas su n e g o c i o (pues es muy d e v o t o de nuestro Instituto) d i x o : la C a l o n g i a quería y o darle mas pues el hace harto contento mejor de su buena elección dicha y sera estoy muy grande ¡a mía en q u e un sobrino mío viva en tal R e l i g i ó n . A q u i se estendio tanto en alabar la C o m p . " cjue 207 los mensajeros q u e a el havian no se altaron e m p e ñ a d o s y se fueron venido. bien Con para dezir o t r o tanto: differentes de lo q u e havian ocasión de la venida del P. vincial a la visita deste nuevos t r a y d o su sobri- fervores Coll," Se tardo mucho en salir un mensaje Parnaso con dos del gándolas d e paite de las musas al niño q u e "¡ual las t o m o y con avisadas despertaron raçones a n d u v o sentándolas sobre las cabeçns esctiolares d e l o . sustentantes. Salió finalmente el d e las musas y Religiosos escuelas. d e los aventajados mínimos; L a qual honraron con su presencia el luego el que frequen:an començando P. que por los nuestras Aula oyentes Provincial e la visi talles en su hábiles le dieron clase la e x o r d i o s muy bien supieron llegado bieron para su r e c i b i m i e n t o a de della havia bien se que aperci y el dia q u e los con mas sendos aciunes laraute parabién i n g e n i o s c o n c l u y o la los jurados etc. y salían admirados a M a l l o r c a el por no p o d e r entrar m i s muchos. Los que de ver de También se la vieron en tan tiernos tan acertadas. taron los fervores tiesta. cabildo, se años acrecen- nuestras escuelas con la sus succesion d e L e s maestros en las aulas inferiores conclusiones d e lo q u e en su aula se lee; y otros y d e dos en las superiores: / c o n el Prefecto del doze atrio q u e el P . ' Prov.-' salieron cada qual recitados. Sustentaron dando huvieron de b o l v e r entro discípulos venida las havia p e d i d o el assi entre nuestros a con argumentarles varias llanas dava al d i c h o P. la c tanta sal y d e aquella gracia t o d o s . Estos que mismos m í n i m o s con ocasión pare ellos I V Pro 11 bienvenida: y y con dieron m u c h o gusto dicipulos d e la Clase d e la deseavan sible p o r yrse las musica, q u e c o m o P. d¿ N . ' li. P. u Ignacio se a c r e c e n t ó t " con prece ierle un a c t o i m p r e s o d é l a s principales materias d e S.'° T h o m a s , el d e nuestras qual escuetas d e todas las sustento vn cpte por partes Theologo ser pariente una d i g n i d a d desta Catedral fue muy de solemne. se H a l l ó s e preseute el S o r O b i s p o con su c a b i l d o , la el Sor una solemne tener tan e s o l e m n i d a d assi m ; s s m o colocación que fiesta presente esto postrero no les fue el a de sen do en esta visita. La 1 n u e v o retrato d e traçada aunque Caste- hedad recitaron havia d e hazer en ella del A n u n c í a l a ; tenían también poesías latinas y disputas se interpolavan con eran niños y que •* entre- Pro- e d e n t r o d e casa c o m o en los oyentes seculares y Y monte artificiosas guirnaldas presto. Pero al po- después Virrey etc. y el dia missa nueva d e nu P E tencia del P. luego 4 rTo.' 1 siguiente d e los tuví nos nuestros con as's- suce l i o tras essa Missa mayor q u e c a n t o el mesmo P. c Pro.* la capilla d e musica d e la A s e o . T r a s la 1 la con mayor se hizo la fiesta no en su aula sino en la sala d e siguió otra missa nueva de o t r o d e los nuestros la C o n g r e g a c i ó n , t e m i é n d o n o s ya de las quexas p o r q u e en q u e podria Sin el qual acto d e T h e o l o g i a por el N o v i e m b r e haver p o r la C u p o l e s la suerte a dos clase d e lo noble desta i n g e n i o s ; los quales estrechura del aula, d i c i p u l o s d e la misma C i u d a d d e muy buenos p o r su o r d e n subieron la cátedra enfrente d e un h e r m o s o q u a d r o entonces se havia acabado m i n i m o s . Desde alli el i . " un quarto y en medio con tanto ser y esso tienen voto gracia para que su aula de o r ó por espacio de alabanga de la que díxeron todos los q u e siete de musica sa'ieron differentes c o n d i s c í p u l o s que c o n varios géneros d e poesías labraron un ramillete d e flores vertudes q u e del v e r g e l s o b e r a n o d e la havian c o g i d o . Tras esso a c t o general deste año c o n el susodicho y conclusiones el aun mayor c o n c u r s o q u e el antecedente. (ContinuarA.) JAIME UE O L K Z A Y DF. E S T A Ñ A . los dos Notes Bibliogràfiques de Virgen niños Eran todas Some nurecorded Spanish Brasses, b y W. A. Spp. baxaron a sus sillas y al poste para responder a a modo de defendió dos dias c o n t i n u o s 2.° otro tanto sobre Aca- rato por en bado otro Iglesia quatro. mas el m i s m o a r g u m e n t o tan bien c o m o el i.° el dias se ordenaron vno d e nuestros escholares T h e o l o g o s en nuesfra Virgen q u e no hizieran los retóricos. L u e g o o r ó el a aquellos J. H e m p , F. S. (127-134) 4.° 1 lámina i gravats. acomo- dadas a la V i r g e n y a la fiesta de aquel M i s t e r i o A q u e s t acurat i minuciós estudi sobre uns con las q u d e s assi los q u e respondían c o m o los quants bronzes espanyols,—extret d e X Arckaco- que logical argumentavan dieron grande gusto. No Journal, on fou primer publicat,—vé a 308 ésser un complement of Facsimila tinento/ degut a l'obra. A of Monumental sepulcral d e Don d e R i b e r a a la C a r t o i x a d e Sevilla l'únic d ' E s p a n y a . Mr. H e m p aquesta afirmació ha d'estudi recorreguda amb Pa ra fan el dóvia per cuida de desmen amb els presenta, quatre dels quals llorca Cou- l'autor del (pua), W . J. C r e e n c y , Europe, al parlar del b r o n c e tir Boof. Brosses of the tables. La encara espessa recons ofereix t a m b é riquíssims guiatze Lull sobre actual d'una sepultura dc un m e m b r e reste fou una Cor- d e V i l a r d í la, únic q u e q u e d a dels ornaven el vas del primitivament al claus- forma ja diu de que el follet les idees i lultans afalagadora sobre l'art Bonaventura, i són els de fragments del Soldevila, descrit vas segons el ms. d'rin C a l a f a t . del primer dels quals es dóna la r e p r o d u c c i ó an una lámina apart, l'escut d'armes i Ms. H e m p diversos de una n'estudia segon mostra un de i descriu indrets: la l'arquebisbe dral i del la monumental Fernandez d e Tarragona; Madrigal, i els a vasos Avila, de dels i llegenda, banda H e r e d i a a la l'escut de quatre més Pere actualment al Museu del L o u v r e , Solsona; gravat Bisbes Manrique Alonso de Lara, a Avui el distingit arqueóles Ang'cs, autor del precedent estudi, torna ésser a la nostra illa sobre medicina, i, deixant per la filosofia è ï ara el Libcr pendió sa principiotum medicime, i De altres, Doctrina Pueril, de Contempla<ió. y passa al Ars i el dc Scicncia moral o generals lulians guent tot seguit una sèrie 78 d e la sobre de definicions tretes U n a obra d e tan reduides proporcions com merèixer, fruit d e les seves excursions, una nova d i v u l g a c i ó , força c o n t r i b u c i ó a la nostra història. homes han cregut que la medicina més un d'agrair tan fi vast no podia apologètic certament. Per Josep M . ' Serra Comentaris). de Martínez. Barcelona, 1934, lul·liana era U n a d e les p r o v e s d e totes les grans la macisa valor d e caràcter produccions ès aquesta p r ò d i g a fona- fou en è p o q u e s passades digna d ' e s t u ü , i almenys, atenent a sa història gloriosa, d e l'esperit acomo- J. P. 1 M . humà, que avui deuriem dant los al nostres t e m p s * . genèric a fertilitat d e comentari filosò- diu l'autor, i « N o ; la M e d i c i n a lul·liana treure'n alguns coneixements d e profit, 8.° 31 p p . m e n t a l d e l'obra luliana, fiques,» de «Alguns una novela o un tractat d e disquisicions i del llibre de « C o n t e m p l a c i ó » . primari {Apunts la retrà- «Doctrina Pueril», i que Luliana. la LJibre d e o n t o l o g i a medica, tenir medicina et dels D'aquests llibres n'extreu sumà sia grata és el nostre desig i la nostra esperança La la com • sani tat is comentari tema li de ocasió mèdica q u e contenen l Arbre riament els principis filosofia m'dicintc, regio nibus sobre un l'estada a M a l l o r c a doctima Lavihueta, més detinguda la present en un segon viatge. Q u e de l'estudi d j l s llibres exclussivament mèdics, c o m del capítol Córdoba. tan Medicina on es contenen Ifs idees fontamentals textos referents a l'art de els res- Martínez c o m e n ç 1 natural- de Zatrillai en la c o n c l u s i ó d'una c o m a cos Magna in/irmitatis, provinent de qual de conservar i per Bernat d e de C^te del disperses l'existència Ei Sr, Serta d e ment, per l'Ars l·iliaties A p a r t d'aqnests quatre bronzos mallorquins, titol per arribar a de Luliana, professada ja de S el referències el sigle X V I , a Paris d'Anthoni de primera, totes E l quart ès d e S. capella al « F o m e n t sumària- no's pot considerar pròpiament c o m un b r o n z e . Francesc, a la actual fruit recerques, estudia l'autor, taurar la salut, l'auior medicina i, d jnada En el seu treball, 1904 quan la translació del c h o r ; i la banda que de ment c o m c o n v e n i a a la seva intenció llibres encara cercar Lall sobre l'art d e encapçala aquesta nota. tre i remogut del seu posterior e m p l a ç a m e n t en Angles, senyor es anat a pacients i doctes conferència a devoció Culturan d e Barcelona, p e ' g e n e r d e 19z 1, q u e , ampliada, inédenti a la C a p e l l a d e pus Christi; l'escut d e P o n s Joan l'art primer d e la seves bronces, tres n'hi ha d e la quatre q u e Ramon verge, insospitats la l'jresía. LI m e t g e , hi les idees iué lites d e R a m o n en guarda selva destriar los a mb lleal Serra de Martínez, viatge de tressors avançant a peu ferm dins en són pedreres i n a g o - fronda luliana, q u e que l'autor Cervantes, inexplorats Ma- C a t e d r a l , i són: l'escut d e P o n t , en l'únie c a n o n g e d'aquest n o m , Dant, exemples per Garau el corresponen a la c o m p a n y i a i l'expeit ficat d e la familia Homer, qui s'aventuri a del nostre c o m p a n y Sr. Isasi. D'aquests quatre permet. aquest sentit, c o m sap tothom, ESTAMPA D'EN GUASP. Tomó S.S A R 0 t ' E D l . O C I C A l.t'LIAXA I.ÁI'IIIAS 1 >K lïHilM K I.N (.A CATEDKAI. IHÍ M Al.l.nttCA LAN. X , " n . v i