Imatge de portada seleccionada i premiada en el concurs convocat

Imatge de portada seleccionada i premiada en el concurs convocat per
l’Excm. Ajuntament d’Alaior per il·lustrar el programa de festes baix
el lema “Sant Llorenç 2014”
Autor: JOAN PUIG BAGUR
Publicació: “Memòria de la Terra. El cultiu de l’arròs i la collita de la sal marina”
Autora: SANDRA BARBER FULLANA
Fotografies: Fons de l’autora i Arxiu d’Imatge i Sò
J. PONS - ALAIOR - DL: ME 498 - 2014
Edita: EXCM AJUNTAMENT D’ALAIOR
2
Salutació
Des de l’Ajuntament, amb la col·laboració de moltíssimes persones
que participen intensament de la vida ciutadana, hem confeccionat
aquest programa de festes per a que la tradició pugui, un any més,
anar acompanyada de múltiples maneres d’encarar unes festes.
Des de la cultura, l’oci, la vida social, les pràctiques esportives,
l’animació espontània de penyes i grups i, tot plegat, el viure el
carrer com és nota diferencial dels pobles mediterranis.
Tornem a tenir un programa de festes pensats per a totes les edats,
aficions i gustos, pensant també en el sentit d’acollida que més que
mai hem de saber demostrar als nostres visitants.
Dels cavalls i la Missa de Caixers, a les carrosses, passant per la fira d’actraccions, trobareu
en aquestes pàgines tot un seguit de convocatòries més clàssiques, de les que no poden
faltar mai del món en unes festes com les nostres. Però n’hi ha, en canvi, d’altres cites ben
especials per a aportar un toc diferent. Permeteu-me que subratlli com a grans ocasions,
la festa del gegants d’enguany, tot coincidint amb el 60è aniversari de l’arribada dels
gegants Eulàlia i Llorenç a la nostra població, fet pel qual rebran la visita dels fillols, els
gegants de Calafell; deixeu-me, també, que destaqui la confiança que hem dipositat en la
Jove Banda de Música que està neixent a Alaior i que ens amenitzarà la vetlada del dia de
Binixems. Ja ho veieu, uns que comencen i altres que arriben a efemèrides destacades, com
és el Festival de la Cançó, que jo vos recomano sempre però especialment enguany, quan
celebrem 50 anys de l’inici d’un esdeveniment amb tot el seu impacte, que ens va deixar
cançons estimadíssimes per a tots els menorquins. Ah! i no perdem de vista la Gala Lírica,
amb en Simon Orfila, Mariola Cantarero i Josep Bros, acompanyats per la bona música
que sabem fer a Menorca, novament com a un preludi de categoria per a les festes, i que
s’arrodoneix enguany amb conjunts instrumentals.
Més coses, un pregó que hem confiat a una persona estimadíssima per a tothom, n’Osvaldo
Correche, que d’ençà que va arribar d’Argentina fa quaranta anys, es va integrar en
aquesta societat nostra. Subratllem també, com a novedat, el ball de festa que amenitzarà
en Reynés, just acabat el pregó. Per a aquest dia, també, hem volgut donar acollida a un
cantant ben apreciat per molta gent que fa deu anys ens sorprenia amb una moderna
interpretació de les tonades menorquines. Sí, en “Cris Juanico i els Mags de Binigall”, seran
amb nosaltres per a fer Memòria, que sempre convé.
I l’homenatge institucional que té ben merescuda l’empresa, i això vol dir tots els que fan
feina en ella, Mascaró Morera, que ens transporta als temps gloriosos dels millors èxits
empresarials.
La programació ve, a més, trufada de quantitats d’actes per a petits i grossos i amb tots els
actes tradicionals del bieni que conclou i que presideix com a caixer-batle, Antoni Mascaró
Camps.
A més tenim el gust de poder oferir a tots els ciutadans, juntament amb aquest programa,
el treball “Memòria de la terra”, que ha preparat Sandra Barber, i amb el que posem
l’accent en els testimonis de persones d’Alaior que van treballar en els conreus d’arrós al
Prat de Son Bou i en la feina a les salines, intentant amb el seu esforç i en temps difícils
obtenir producte d’on semblaria que no n’hi havia d’haver. A tots ells, amb el mateix sentit,
dediquem el testimoniatge i reconeixement que enguany hem volgut retre a tota la pagesia
menorquina a través de l’exposició “Eines i feines del camp” que molt ens enorgulleix i que
tant descriu la generositat d’aquesta terra esforçada on per uns dies toca fer festa. Que
siguin bones per a tothom!
Misericordia Sugrañes Barenys
Batlessa d’Alaior
3
Festes majors en honor a
SANT LLORENÇ,
que se celebraran a Alaior
del 25 de juliol a l’11 d’agost de 2014
Divendres 25
21è Torneig de Sant Llorenç de Tennis Taula, a la plaça des Ramal,
a les 17.00 hores. Ho organitza: Club Tennis Taula Alaior i l’Ajuntament
d’Alaior.
Dissabte 26
22è Torneig de Sant Llorenç de Volei Platja, a la platja de Cala en
Porter, a les 9.00 hores. Ho organitza: Club Voleibol Alaior i Ajuntament
d’Alaior.
Dg 27
Trobada de Ball en Línia a càrrec de l'Escola “Tot Ball”, a la pista exterior del pavelló esportiu municipal, a les 20.30 hores. Organitza: Escola
“Tot Ball”. Col·labora: Ajuntament d’Alaior.
Dl 28
Programa oficial
Concert de SIS DE PONENT, presentació del nou disc “Inde6”, a la
pista exterior del pavelló esportiu municipal, a les 21.30 hores. Organitza: Ajuntament d'Alaior
Balls de Saló amb Cati Cris, a sa Plaça, a les 22.00 hores. Ho organitza:
Restaurant Es Casino, Ca Na Divina, Bar Sa Plaça i Ajuntament d’Alaior.
Música en viu a sa Plaça a partir de les 21.30 hores. Ho organitzen:
Restaurant Es Casino, bar Sa Plaça i Ca na Divina.
4
Dimarts 29
Per celebrar que Sant Llorenç és a prop i endolcir-nos un poquet el capvespre, festa popular amb coca i xocolata, entre les 18.00 i les 20.00
hores. A continuació, ball a la plaça des Ramal amenitzat per Jesús Álvarez. Ho organitza: Club de Jubilats d’Alaior.
31èna Cursa Atlètica Popular de Sant Llorenç, amb sortida des
de sa Plaça, a les 19.30 hores. Ho organitza: Club Lô Esport Atletisme i
l’Ajuntament d’Alaior.
Presentació d'una nova edició de
la revista especial que el Diari
Menorca, amb col·laboració de
l'Ajuntament d'Alaior, dedica a les
festes de Sant Llorenç 2014, una
publicació que ens permetrà conèixer
els protagonistes i aspectes diversos de
la cultura del poble. A la Sala de Plens
de l'Ajuntament, 20.00 hores. Preu de
venda, subvencionat, per exemplar
2,5 euros. Per tancar l'acte, lliurament
del premi del Concurs per a il·lustrar
la portada del programa de festes
de Sant Llorenç 2014, al guanyador
d'enguany, Joan Puig Bagur.
Dimecres 30
Cinema d’estiu a la fresca. Cicle “Bona Gent”. Projecció en VO de la
pel·lícula “Suite Habana”, de Fernando Pérez (2003), al pati del Centre
Internacional de Gravat Xalubínia (C/ Baixamar, 54-56), a les 21.30 hores. Ho
organitza: Amics i Amigues d’Alaior amb el suport de l’Ajuntament d'Alaior i
la col·laboració Centre Internacional de Gravat Xalubínia.
El centre de la població acull una nova jornada del Mercat de
Nit Artesà, de les 19.00 a les 23.00 hores. Amb la presentació del 2on
disc de Sonadors de Son Camaró, “A la conquesta de l’Univers”, a sa
Plaça a partir de les 20.30 hores; i amb la representació dels alumnes
de Susie's Blue Ship Escola d'Anglès, a la plaça des Ramal a partir de les
19.00 hores.
Taller infantil de ball en línia, a càrrec de Pere Perea, al pati del
Centre Internacional de Gravat Xalubínia, a partir de les 19.00 hores.
Hi col·labora: l’Ajuntament d’Alaior i el Centre Internacional de Gravat
Xalubínia.
5
Exhibició de Sant Llorenç de Gimnàstica Rítmica, a la pista exterior del
pavelló esportiu municipal, a les 19.00 hores. Ho organitza: Club Gimnàstica
Rítmica Alaior i l’Ajuntament d’Alaior.
Pels més petits Contacontes “La llegenda del llangardaix d'Alaior”, a
càrrec de Noelia Mas, a partir de les 19.30 hores, al pati de la Biblioteca. Ho
organitza: Xarxa de Biblioteques de Menorca i Ajuntament d’Alaior.
Dijous 31
4t Trofeu de Sant Llorenç de Penyes de Futbol, amb la participació de la
Peña Valencianista, Penya Barcelonista i Peña Madridista, d’Alaior, al camp de
futbol 7 annex al pavelló esportiu municipal, a les 20.00 hores. Ho organitzen:
Penyes esportives d'Alaior i l’Ajuntament d’Alaior.
Pels amants dels jocs de taula, 26è Torneig de Sant Llorenç de
partides ràpides d'escacs, a la Plaça des Ramal, a les 18.30 hores.
Ho organitza: Centre Cultural d'Alaior (secció d'escacs) i l’Ajuntament
d’Alaior.
3a exhibició de Karate de Sant Llorenç, a la plaça d'Es Ramal, a les
19.30 hores. Ho organitza: Club Karate Alaior i l’Ajuntament d’Alaior.
7è Festival de la Cançó, amb temes de grans musicals i bandes sonores
de pel·lícules de tots els temps, interpretats per una selecció de cantants de
Menorca, amb l'acompanyament d'una orquestra de músics locals i baix la
direcció musical i artística del mestre Ricard Ramisa, al camp de futbol municipal
“Los Pinos”, 21.30 hores. Venda d’entrades a les Oficines de Cultura de
l'Ajuntament. Ho organitza: Ajuntament d’Alaior.
Divendres 1
Dins del programa 3er cicle Fosquets de Música a Lô, actuació de Purple
Hace Blues en el carrer des Ramal, a partir de les 21.00 hores. Ho organitzen:
Bar Escacs i Bar Tempo. Hi col·labora: Ajuntament d'Alaior
18è Torneig de Sant Llorenç
de Petanca, a la pista exterior
del Col.legi La Salle, a partir de
les 18.00 hores. Ho organitzen:
CS Alaior Petanca i l'Ajuntament
d'Alaior.
Per anar entrant en festes, els
més petits estan convidats a
prendre part en el taller de plumalls
i capells per a donar notes d'humor
6
i color a l'acompanyament dels
gegants i capgrossos. Al carrer
Major, a partir de les 18.00 hores.
A sa Plaça, a les 19.00 hores. En
Llorenç i n’Eulàlia, amb el seus
amics, el moro Xoroi i sa Fadrineta
de Biniedrís, us esperen. Veniu a
veure com es posen de gala per a les
festes de San Llorenç i celebrarem el
60 aniversari dels gegants històrics! La
Colla Gegantera d’Alaior i els grallers
tindran l’honor de vestir-los. Ho
organitza: Colla Gegantera d'Alaior,
amb al col·laboració de l'Ajuntament d'Alaior.
Quan estiguin ben polits i estrijolats, obriran el primer ball gegant de les
festes amb el Grup Rondalla d’Alaior i el Grup de Ball. Finalment, es
dirigiran cap a l’Ajuntament.
3ª Exhibició d'Agility de Sant Llorenç, al camp de futbol 7 annex al
pavelló esportiu municipal, a les 21:00 hores. Ho organitza: Club Agility AlaiorAssociació Canina Esportiva d'Alaior i l’Ajuntament d’Alaior.
Espectacle Dansa a l’Estiu, al camp municipal “Los Pinos”, a les 21.30 hores.
Preu entrada: 2€. Ho organitzen: Estudi de Dansa Lô, de Cristina Blanco, i
l'Ajuntament d'Alaior.
Balls de Saló amb Xoc i Azahara, a sa Plaça, a les 22.00 hores. Ho organitza:
Restaurant Es Casino, Ca Na Divina, Bar Sa Plaça i l'Ajuntament d’Alaior.
Dissabte 2
Trio Chapô, música en viu a la av. Pare Huguet, a partir de les 21.30 hores.
Organitza: Bar Géminis. Col·labora: Ajuntament d'Alaior.
2n Recorregut de Tir de Sant Llorenç, a la Finca Rio de la Plata, a les
9.30 hores. Ho organitzen: Club Esportiu de Caça d'Alaior i l'Ajuntament
d'Alaior.
40è Torneig de Sant Llorenç de Tennis – Finals Escolars. A les
instal·lacions del Club de Tennis Alayor, a les 10.00 hores. Ho organitza:
Club de Tennis Alayor i l'Ajuntament d'Alaior.
7
Diumenge 3
Sopars de veins als carrers
d'Alaior .
“Aloencanta”, els grups de
cantaires itinerants recorreran
els carrers de la població per
a visitar els sopars de veïns.
Enguany, a més dels Dit i Fet,
ens acompanyen el cantaires
Va Gros, (de Maó) i Sa Vessa
Mos Fot, (de Sant Lluís). Sa
Plaça serà el punt de trobada
i epicentre de la sortida dels
grups a les 20.00 hores i serà també punt de replec i comiat conjunt cap a les
24.00 hores. (Horaris aproximats). Ho organitza: “Dit i Fet” i l'Ajuntament
d'Alaior, amb la col·laboració dels grups de cantaires convidats que posaran un
toc musical a la nit.
26è Torneig de Sant Llorenç d'Automodelisme, a la pista
d'automodelisme des Cós, velocitat i emoció a les 9.00 hores. Ho
organitzen: Club d'Automodelisme Alaior i l'Ajuntament d'Alaior.
Al carrer d’Eivissa, a partir de les 16.30 hores. Per poder desplaçarvos a la festa de Binixems sense problemes i gaudir-ne sense embussos,
servei de bus d’anada i tornada ofert per l’Ajuntament d’Alaior.
A l’església de Santa Eulàlia, a les 17.00 hores, partida dels caixers
cap a Binixems.
Festa a Binixems. Tradicional replec de cavalls, amb acompanyament
musical a càrrec de la orquestrina de Los Muchachos i exhibicions eqüestres.
Al fosquet, acompanyament i davallada de la imatge de Sant Llorenç cap a
Alaior. Ho organitza: Ajuntament d'Alaior.
Acabats aquests actes, els cavallers passaran per sa Plaça amb la imatge de Sant
Llorenç. Trajecte: faran el camí de Binixems, baixaran per Llimpa, passaran per
la Bassa de Sant Pere, avinguda de la Indústria i carrer de Jaume II, pujaran per
l’avinguda de la Verge del Toro, plaça de Sant Pere Nou, Camí Nou, Porrassar
Nou, Porrassar Vell, Ample, carrer Major i sa Plaça i, passant pel carrer Menor,
traslladaran la imatge de Sant Llorenç a la Rectoria.
A sa Plaça, actuació i desfilada a càrrec del Grup de Majorettes d'Alaior,
amb l'acompanyament musical de la Banda de Cornetes i Tambors, a les
20.15 hores, tot esperant l'arribada de Sant Llorenç.
8
Convidada de les festes majors
de Sant Llorenç, a càrrec del caixer
batle del bienni (2013-2014), el
senyor Antoni Mascaró Camps, sa
Plaça, a les 21.00 hores.
A continuació, actuació a càrrec de
la Jove Banda de Música d'Alaior,
amb la interpretació de pasdobles,
boleros i la música de les festes
Dilluns 4
Mercat de Joves Dissenyadors de Catalunya, a la plaça del Ramal, de
18.00 a 00.00h. Ho organitza: Joves Dissenyadors de Catalunya Col.labora:
Ajuntament d'Alaior.
40è Torneig de Sant Llorenç de Tennis – Finals dobles, al Club
de Tennis Alayor, 18.00 hores. Ho organitzen: Club de Tennis Alayor i
l'Ajuntament d'Alaior.
Per els amants de l'art eqüestre, 25è Concurs de Salts d'obstacles de
Sant Llorenç, a les pistes hípiques des Cós, 18.30 hores. Ho organitzen:
Club Hípic Alaior i l' Ajuntament d'Alaior.
Actuació infantil “Caravana de Sonrisas”, de l'altra banda de la mar ens
arriba una maleta plena de sorpreses: titelles, malabars, música en directe, etc,
a càrrec de Títeres Jaujarana, a Sa Plaça a les 20.00 hores. Ho organitza:
Ajuntament d'Alaior.
Dimarts 5
Si us agrada la destresa de les arts marcials, no us perdeu la 6a Exhibició
d'Aikido de Sant Llorenç, a la plaça des Ramal, 20.00 hores. Ho organitzen:
Club Aikido Alayor i l'Ajuntament d'Alaior.
6è Trofeu de Sant Llorenç de Billar, al Centre Cultural, a les 17.00
hores. Ho organitzen: Centre Cultural d'Alaior (secció billar) i l'Ajuntament
d'Alaior.
13è Torneig de Sant Llorenç de Padel, a les pistes del Club de
Tennis Alayor, a les 18.30 hores. Ho organitzen: Club de Tennis Alayor i
Ajuntament d'Alaior.
40è Torneig de Sant Llorenç de Tennis - Entrega de Trofeus, a les pistes
del CT Alayor, aneu a veure les finals a les 19.00 hores. Ho organitzen. Club
de Tennis Alayor i l'Ajuntament d'Alaior.
9
Festa infantil amb tallers i jocs per a
fillets, a partir de 6 anys, a sa Plaça, el
carrer Major i carrer Menor a partir de les
18:30 hores. Ho organitza: Agrupament
Escolta de Santa Eulàlia.
Actuació infantil “Pescando cuentos”
viatge ple d'episodis i aventures fascinants,
a càrrec de Títeres Jaujarana, a sa
Plaça a les 20.00 hores. Ho organitza:
Ajuntament d'Alaior.
Taller infantil de Papiroflexia relacionat amb el contacontes, a càrrec de
Títeres Jaujarana, a sa Plaça a les 21.00 hores. Ho organitza: Ajuntament
d'Alaior.
3er Cicle de Fosquets de Música a Lô, actuació de Desconnectats, al
carrer des Ramal, a les 21.00 hores. Ho organitza: Bar Escacs i Bar Tempo. Hi
col·labora: Ajuntament d'Alaior.
Cinema d’estiu a la fresca. Cicle “Bona Gent”. Projecció en VO subtitulada
de la pel·lícula “De dioses y hombres”, de Xavier Beauvois (2010). Al pati
del Centre de Gravat Xalubínia (C/ Baixamar, 54-56), a les 21.30 hores. Ho
organitza: Amics d'Alaior amb el suport de l'Ajuntament d'Alaior i la col·laboració
del Centre Internacional de Gravat.
Dimecres 6
Tradicional Glosat de Sant Llorenç, a càrrec del col·lectiu Soca de Mots,
a la Plaça Nova, 22.00 hores, una bona manera de posar humor a les festes i
conservar les tradicions. Ho organitza: Ajuntament d'Alaior.
Als carrers del centre de la població, Mercat de Nit Artesà, de les
19.00 a les 23.00 hores.
Pels més petits, Taller de reciclatge: figures d'animals, a la plaça del
Ramal, a les 19.00 h. Ho organitza: EILEAN Medio Ambiente y Turismo
i l'Ajuntament d'Alaior.
Ajuda als teus fills a entrar en el món de la fantasia i la literatura amb
l'experiència d'un contacontes que ens ofereixen Laia Garcia i altres,
“Improxou infantil”, a les 19.30 hores, al pati de la Biblioteca. Ho organitza:
Xarxa de Biblioteques de Menorca i l' Ajuntament d'Alaior.
2a Exhibició de Taekwondo de Sant Llorenç, a la plaça des Ramal, 19.30
hores. Ho organitzen: Lô Esport-Taekwondo i l'Ajuntament d'Alaior.
10
Actuació en directe d'en Bep Marquès, cantautor menorquí, a sa Plaça,
20.30 hores. Ho organitza: Ajuntament d'Alaior. Hi col·labora: Consell Insular
de Menorca (Programa Música i Teatre)
117è Partit de Festes de Sant Llorenç, entre el CE ALAIOR-JUVENILS
CAMPIONS DE BALEARS 1994 contra CE ALAIOR- VETERANS, la més antiga
i tradicional de les competicions esportives que adornen les festes. Al camp
municipal de Los Pinos, a les 20.30 hores, un partit de màxima rivalitat i superior
germanor, un clàssic de les festes. Ho organitzen: CE Alaior i l'Ajuntament
d'Alaior.
Dijous 7
Darrer dia per visitar la 5ª exposició “Retrats de Lô”, a la Sala d’Activitats
Ciutadanes de l'Ajuntament, de les 19.30 a les 21.30 hores. Ho organitza:
Col·lectiu de fotògrafs. Hi col·labora: Ajuntament d'Alaior
Demostració del Taller infantil de Ball en Línia realitzat durant
el mes de juliol, a càrrec de Pere Perea. A sa Plaça a partir de les 19.00
hores.
Espectacle per a totes les edats BUBBLE CLOWN (bombolles de sabó),
a sa Plaça a les 20.00 hores. Ho organitza: Ajuntament d'Alaior.
Cantada itinerant pels carrers d'Alaior, a càrrec del grup Dit i Fet. Veus
entonades per a posar alegria i ambient de festa en mig del carrer. A partir
de les 20.00 hores. Ho organitza: Dit i Fet amb col·laboració de l'Ajuntament
d'Alaior.
Final del torneig d'estiu futbol 7 popular 2014. Al camp de futbol 7
annex al pavelló esportiu municipal, 20.30 hores. Ho organitzen: AMF-7
Popular i l'Ajuntament d'Alaior.
20è Torneig de bàsquet 3x3 de Sant Llorenç, a les 21.00 hores al pavelló
esportiu municipal. Ho organitzen: CB Jovent d'Alaior i l'Ajuntament d'Alaior.
Gran Concert Líric amb el baix Simón Orfila, la soprano Mariola Cantarero
i el tenor Josep Bros amb l’acompanyament musical del mestre Antoni Pons
Morlà al piano i de conjunts instrumentals. Concert solidari, enguany a benefici
de l'església de Santa Eulàlia, a les 21.00 hores, a l'església de Santa Eulàlia. Ho
organitza: Ajuntament d'Alaior conjuntament amb Simón Orfila.
11
Divendres 8
Darrer dia de l'exposició “Quaderns, dibuixos i pintures” de
Juanjo Tornero, a la Sala d'Exposicions del Centre Internacional de
Gravat Xalubínia (C/ Baixamar, 54-56). De 10.00 a 13.00 i de 18.00 a
21.30 hores. Ho organitza: Amics i Amigues d'Alaior i Centre Internacional
de Gravat Xalubínia
En presència de tota la Corporació municipal, salutació de festes per
l'alcaldessa, Misericordia Sugrañes, i pregó a càrrec d'Osvaldo
Correche, ex coordinador de Creu Roja, mestre jubilat i actual cap de la
Colla de Gegants d'Alaior. A l'av. Pare Huguet, a les 20.30 hores.
Agraïm la col·laboració de la professora intèrpret, que durà a terme la traducció
simultània a llenguatge de signes per a persones sordes o amb disfuncions
auditives i, a la Fundació per a persones amb discapacitat de Menorca i Associació
de Persones Sordes de Menorca (Assorme).
Inici dels actes protocolaris de la festa i primers sons de fabiol. La batlessa lliurarà
a continuació el penó de Sant Llorenç al caixer fadrí, Llorenç Pons Benejam;
acompanyat pel caixer pagès, Sebastià Garriga Pons; pel caixer casat, Clemente
Olives Llambías, i la fabiolera de la Qualcada, Laura Sintes Ferrarons.
A continuació es retrà homenatge i reconeixement públic al caixer Antoni Pons
Sintes per haver participat durant 25 anys en la Qualcada d’Alaior.
Una vegada acabat l’acte, amb el toc del fabiol i tambor es traslladarà el penó
de Sant Llorenç a l’Ajuntament. Seguidament, es convidarà tot el poble a un
refrigeri davant l'edifici Consistorial.
A l’av. del Pare Huguet, després del pregó, per a moure el cos, un bon ball de
festes amb en Joan Reynés i la seva música en directe.
Dissabte 9
Al pati de l'IES Josep Miquel Guàrdia, ens espera el gran concert de l'estiu “Feim
Memòria” amb Cris Juanico i els Mags de Binigall. A partir de les 24.00
hores escalfam motors pel concert. Ho organitza: Ajuntament d'Alaior. Venda
d'entrades a les Oficines de Cultura.
A les 10.00 hores, una representació de la Junta de Caixers acompanyada
per la fabiolera i per diversos cavallers efectuarà l’habitual visita del
“Gloriós Sant Llorenç” i convidarà la població a participar a tots els
actes festius.
A les 16.30 hores, sortida dels Gegants i Capgrossos acompanyats
de la Banda de Cornetes i Tambors, i els gegants convidats,
que enguany arriben de Calafell, des de l’Ajuntament. Recorregut per
diversos carrers del poble.
12
A les 17.00 hores, la fabiolera es dirigirà a l’Ajuntament per sol·licitar
permís al caixer batle per iniciar la Qualcada. A continuació Lliurament
del penó de Sant Llorenç al caixer fadrí.
El replec de la Qualcada s’efectuarà des de quatre punts diferents: plaça Nova;
costat del Convent de Sant Diego; av. del Reverend Pare Huguet (devora
s’Escopinya) i carrer des Ramal (devora Sa Cooperativa).
Tot seguit, la Qualcada, es dirigirà cap a la Rectoria on s’hi sumarà el caixer
capellà, mossèn Josep Manguán Martínez.
Seguidament s’encaminarà cap a la Casa Consistorial, on el caixer batle, Antoni
Mascaró Camps, i el representant de la Policia Local, Carlos Camps Palliser,
s’incorporaran a la Qualcada.
A continuació s’oferirà el gin del poble a tots els ciutadans i ciutadanes.
La Qualcada farà diversos caragols per la població; un cop acabats, es dirigirà cap
a l’ermita de Sant Pere Nou.
A les 18.00 hores, la
Banda de Música des
Migjorn Gran animarà
el trajecte fins a l’ermita
de Sant Pere Nou amb el
seu repertori festiu. A les
20.00 hores s’hi celebraran
solemnes Completes amb
l’assistència dels membres
de la Corporació municipal.
NOTA: la Banda des Migjorn
Gran iniciarà l’actuació
davant la Biblioteca i
arribarà a l’ermita de Sant Pere Nou abans de les vuit del fosquet.
Agraïm la col·laboració de tots els veïns i veïnes per fer possible el trajecte i
respectar la tasca dels músics.
Acabats aquests actes, Jaleo a sa Plaça, interpretat per l'Agrupació de Músics
de Menorca, especial Sant Llorenç. (Com aquests darrers anys, es mantindrà el
mateix recorregut dels caixers durant el Jaleo: carrers Coll des Palmer, Sant Diego
Vell i es Carreró, carrer Baixamar, s'Androna, s'Arraval, plaça de l'Església i carrer
Menor.)
Per començar, els caixers faran un caragol passant per sa Plaça. Després de dues
voltes de Jaleo, efectuaran caragols pels carrers del poble i aniran a acomiadar el
caixer batle, primer, i el caixer capellà, després.
13
Aproximadament una hora
després d’haver acabat el
Jaleo, recepció dels caixers i
Beguda al Saló Capitular de
l’Ajuntament. Mentrestant, a
la Sala d’Activitats Ciutadanes,
convidada per a tota la
ciutadania.
Acabada la Beguda, els caixers
acomiadaran el caixer batle
a l’Ajuntament. Després es
dirigiran cap a la Rectoria per
deixar-hi el caixer capellà i la Junta de caixers acompanyarà el caixer fadrí al seu
domicili.
Diumenge 10
En acabar el Jaleo, al costat del pavelló esportiu municipal, Gran Revetla de
Sant Llorenç amb l’actuació de l’orquestra Sarau. Entrada de franc. Ho
organitza: l’Ajuntament d’Alaior. Hi col·labora: Consell Insular de Menorca
(Programa Menorca, Música i Teatre).
A les 9.00 hores, la Banda de Trompetes i Tambors d’Alaior i els
Gegants i Capgrossos duran a terme una animada cercavila per avisarnos que es reprèn la festa després del descans nocturn. Recorregut per
diversos carrers del poble.
A les 9.00 hores, el replec de la Qualcada s’efectuarà des de diversos
punts: plaça Nova; Convent de Sant Diego; av. del Pare Huguet (devora
s’Escopinya) i plaça des Ramal (devora Sa Cooperativa). En primer
lloc, aniran a cercar el caixer capellà i, posteriorment, es dirigiran a
l’Ajuntament per recollir el caixer batle perquè s’uneixi a la Qualcada.
Seguidament, recorregut per diversos carrers del poble.
A les 10.30 hores, arribada de la Qualcada a l’església de Santa Eulàlia. Tot seguit
es dirigirà cap a l’Ajuntament, on s’incorporarà la Corporació municipal.
A continuació es traslladarà la imatge de Sant Llorenç de l’Ajuntament a l’església
de Santa Eulàlia. L’acompanyarà un grup de joves endiumenjats amb vestits
menorquins d’antany i la Jove Banda de Música d’Alaior.
Posteriorment, Missa de Caixers oficiada pel caixer capellà, mossèn Josep
Manguán Martínez. En el transcurs de la missa es repartirà aigua-ros.
Celebrada la eucaristia, els caixers faran un caragol pel poble i es dirigiran a sa
14
Plaça per iniciar el Jaleo, que serà interpretat per la Banda de Música des
Migjorn Gran. (Com aquests darrers anys, es mantindrà el mateix recorregut
dels caixers durant el Jaleo: carrers Coll des Palmer, Sant Diego Vell i es Carreró,
carrer Baixamar, s'Androna, s'Arraval, plaça de l'Església i carrer Menor.) Quan
comenci la segona volta, amb la tonada d’un alegre pasdoble es donarà la canya
i la cullera als caixers participants.
Acabat el Jaleo, els caixers
acomiadaran
el
caixer
batle davant l’Ajuntament
i, acte seguit, el caixer
capellà davant la Rectoria.
A continuació deixaran la
bandera a l’Ajuntament,
mentre a sa Plaça sona la
“Samba”.
Al capvespre, els cavallers
obsequiaran els veïns amb
la visita de l’aigua-ros.
A la plaça des Ramal, a les 20.00 hores. Més música i ball amb el Grup Folklòric
Tramuntana de Ciutadella, tota una demostració de folklor menorquí amb
un esplèndid vestuari. Ho organitza: l’Ajuntament d’Alaior. Hi col·labora:
Consell Insular de Menorca (Programa Menorca, Música i Teatre).
A les 20.30 hores. La 43èna Desfilada de Carrosses ens transportarà a un
món màgic, a l'especial ambient i paisatge de “El Magic d'Oz”, un dels millors
musicals clàssics de la història del cinema. Amb més de 700 participants, la
gent d'Alaior donarà un any més mostres de la seva creativitat i animació.
Animaran la desfilada, les colles de geganters i capgrossos convidades, la
Banda de Cornetes i Tambors i les Majorettes. Les carrosses es concentraran
a l’av. de la Verge del Toro. Itinerari: Camí Nou, plaça Nova, carrers Porrassar
Nou i Porrassar Vell, Ample, Major, sa Plaça, carrer Nou, des Ramal, Miguel
de Cervantes i Comerç. En el transcurs del recorregut tindrà lloc una divertida
batalla de paperets i serpentines.
A la zona escolar, a les 00.30 hores. Avís, mascletà i esclat del Castell de
Focs Artificials, que llançarà l’empresa Pirotecnia Lluch.
Al camp municipal de futbol Los Pinos, a partir de la una de la matinada.
Gran Revetlla de Sant Llorenç amb l’Orquestra Sonix. Entrada de franc. Ho
organitza: Ajuntament d’Alaior.
15
Dilluns 11
A l’església parroquial de Santa Eulàlia, a les 12.00 hores. Missa en record
dels veïns i veïnes que ens han deixat aquest any.
A la Sala Capitular de les Cases Consistorials, a les 13.00 hores.
Homenatge institucional a l’empresa Mascaró Morera Serveis
Logístics per la seva trajectòria.
Al Cós, a les 18.00 hores,
Corregudes amb cavall, amb ase
i a peu. Els participants es disputaran
importants premis i trofeus concedits per
l’Ajuntament d’Alaior. Ho organitzen:
Club Hípic Alaior i Club Lô Esport
Atletisme.
Al pavelló esportiu municipal, a les 20.00
hores. Festival de Sant Llorenç de
Patinatge dedicat a ”El món de les
matemàtiques”. Ho organitza: Club
Patinatge Alaior i l'Ajuntament d’Alaior.
Ball de fi de festa amb l’Orquestra
Huracán, a la Plaça Nova, a les 23.00
hores.
Dimarts 12
Més enllà de les festes es reprenen els actes d'estiu
Cinema d’estiu a la fresca. Cicle “Bona Gent”. Projecció en VO
de la pel·lícula “El visitante”, de Thomas McCarthy (2007), al pati del
Centre Internacional de Gravat Xalubínia (C/ Baixamar, 54-56), a les
21.30 hores. Ho organitza: Amics i Amigues d’Alaior amb el suport de
l’Ajuntament d'Alaior i la col·laboració Centre Internacional de Gravat
Xalubínia.
16
Dimecres 13
Mercat Artesà de Nit, als carrers del centre, de 19.00 a 23.00 hores.
“Jamón, Jamón”, activitat de degustació d'aquest producte, a càrrec
de l'empresa “El Paladar”, a la plaça del Ramal a partir de les 19.00
hores.
Actuació de la Rondalla i Grup de Ball d'Alaior, a sa Plaça a les
20.30 hores.
Dj 14
Inauguració de l'exposició del pintor Xavier Salvador, al Centre
Internacional de Gravat Xalubínia, a les 20.00 hores. Ho organitza:
Centre Internacional de Gravat Xalubínia. Hi col·labora: Ajuntament
d'Alaior.
Dv 15
Concert de lluna plena, “Cançons d'amor” amb Rut Florit acompanyada
al piano pel mestre Suso González, a les 22.00 hores al pati del Centre
Internacional de Gravat Xalubínia. Venda d'entrades a les Oficines de Cultura
de l'Ajuntament. Ho organitza: Ajuntament d'Alaior.
Actuació de la Jove Banda de Música d'Alaior, baix la direcció
de Andriy Lemeck, a la plaça Cívica de Cala en Porter. Ho organitza:
Ajuntament d'Alaior.
Alaior, estiu de 2014
La batlessa
Misericordia Sugrañes Barenys
17
ACTIVITATS DE LLARGA DURADA
Exposició: “Eines i feines del camp”, en el Convent de Sant Diego. Una
mostra que trasllada a l'antic modus de vida i a les principals feines del camp
menorquí, mitjançant l'exhibició d'una col·lecció de peces etnològiques i la
reproducció dels diferents àmbits de treball. Horari, de 10.00 a 13.30 hores i
de 17.30 a 21.00 hores. Diumenges dematí, tancat. Ho organitza: Ajuntament
d'Alaior. Fins dia 30 de setembre (exceptuant els dies grans de les festes).
Mostra “Vaca’ Street Art”, circuït urbà d’artístiques escultures en forma de
vaca, pintades per diferents pintors de Menorca, situades a 12 emplaçaments
de la localitat. Ho organitza: Ajuntament d’Alaior. Fins 30 de setembre,
(exceptuant els dies grans de les festes).
Exposició dels 30 anys de la comparsa “El Llangardaix d’Alaior”, a
l’església de Gràcia. Horari de l’exposició: 19.30 a 21.00 hores. Ho organitza:
Grup El Llangardaix d'Alaior. Fins dia 27 de juliol.
5ª edició de “Retrats de Lô”, una exposició que posa l'objectiu en els
residents i retracta a les persones del nostre dia a dia en els escenaris en els que
desenvolupen la seva activitat. Sala d'Activitats Ciutadanes, de 19.00 a 22.00
hores. Ho organitza: Col·lectiu de fotògrafs d'Alaior i Ajuntament d'Alaior.
Oberta del 23 de juliol al dia 6 d'agost.
Exposició de “Quaderns, dibuixos i pintures” de Juanjo Tornero, a
la Sala d'Exposicions Centre Internacional de Gravat Xalubínia (C/ Baixamar,
54-56). De dilluns a divendres de 10.00 a 13.00 hores i de 18.00 a 21.00
hores. Ho organitza: Amics i Amigues d'Alaior i Centre Internacional de Gravat
Xalubínia. Fins el 8 d'agost.
Exposició de pintures de Xavier Salvador, a la Sala d'Exposicions del
Centre Internacional de Gravat Xalubínia. De dilluns a divendres de 10.00 a
13.00 hores i de 18.00 a 21.00 hores. Ho organitza: Centre Internacional de
Gravat. Del 14 d'agost al 30 de setembre.
Visita guiada per la història d'Alaior, amb aturades al llocs més significatius
del nucli històric. Sortida: davant es Convent de Sant Diego, tots els dimecres
d'estiu, a partir de les 18.30 hores. Ho organitza: Centre d'Estudis Locals
d'Alaior.
Visita als túnels antiaeris de la Guerra Civil, situats davall l'església de
Santa Eulàlia. De dilluns a divendres d'11.00 a 13.00 hores i de 18.00 a 20.00
hores (els dimecres fins les 22.00 hores). Ho organitza: Centre d'Estudis Locals
d'Alaior.
18
NOTES:
a) A partir del dimarts 29 de juliol es podrà adquirir un exemplar de l’edició
extraordinària de la revista del Diari Menorca, dedicada especialment a les
festes i la cultural local. Podeu recollir-la a l’Ajuntament, a la Biblioteca, al
Punt d’Informació Turística o al Club de Jubilats pel preu subvencionat de
2,5 euros.
b) El parc d’atraccions estarà situat a la zona escolar.
c) Durant els dies de festa estarà prohibit aparcar els vehicles als carrers
cèntrics de la població. Es destinen a l’estacionament els extrems dels carrers
Bassa Roja, Balmes, Ramal, es Banyer, Baixamar, Cala en Busquets, av. de la
Verge del Toro, polígon industrial, aparcament de la glorieta de Son Bou i
aparcament de Sa Teulera.
d) L’Ajuntament vos demana col·laboració, dins del que sigui possible, per a
mantenir el poble en les millores condicions de neteja. No tireu fems al terra i
emprau les papereres o contenidors de reciclatge corrresponents. En ser possible
utilitzeu gots de cartró, que són més ecològics. I per favor, tracteu de no saturar
les zones de dipòsit. Si hi són plenes, no n’afegiu més. Esperau a ensoldemà per
treure els fems.
e) L'Ajuntament avisa que la desfilada de Carrosses tindrà el seu punt final
a l'av. Pare Huguet, (devora d'Escopinya), on es desfarà. Per aquest motiu
en aquesta zona i el parquing del carrer Comerç poden quedar bloquetjats
temporalment per a l'entrada i sortida de vehicles. Disculpau les molèsties.
f) Agraïm la col·laboració en diversos actes de les festes a l'Hotel Milanos
Pingüinos i al Centre Cultural, l’aportació de productes a COINGA, al Consell
Regulador de la DO Mahón-Menorca, Hipercentro i Dispreu.
g) Agraïm la col·laboració del Consell de Menorca i dels seus diferents
departaments, de la Conselleria de Turisme i Esports- Agència de Turisme
de les Illes Balears i de l’Institut d’Estudis Baleàrics, en diversos actes de la
programació.
h) Donam les gràcies a l’Agrupació de Voluntaris de Protecció Civil d’Alaior
per col·laborar en diversos actes d’aquestes festes; als membres de la
Comissió de Carrosses, pels neguits i esforços desplegats, i, en general, a les
nombroses entitats i moltíssims ciutadans que cooperen de forma altruista i
desinteressada en l’organització d’actes d’aquest programa.
19
RESUM DEL BAN D’ALCALDIA
Alaiorencs, alaiorenques i visitants:
L’eix central de les festes que se celebren a la ciutat d’Alaior en honor a Sant
Llorenç ve configurat per la qualcada, els cavalls i els caixers. Des de fa molt
temps s’han anat celebrant arreu de tots els pobles de la nostra illa aquestes
festes de cavalls i cavallers. Normes i costums que s’han anat transmetent de
pares a fills unes, i altres que han quedat gravades a la memòria col·lectiva del
poble.
La qualcada, els cavalls i els caixers són els components principals al voltant
dels quals gira tota la festa.
I amb la finalitat que aquestes festes siguin una expressió d’alegria de la ciutat
i dels seus visitants, per mantenir-les en les seves línies de tradició i civisme, i
dins del rigor exigible per les seves condicions de desenvolupament, aquesta
Alcaldia-Presidència fa públiques, per a general coneixement i compliment, les
zones i recorreguts de la qualcada que poden ser susceptibles de crear algun
perill per les persones, que trobareu especificades en aquest programa i en ban
d’alcaldia publicat a la seu electrònica (http://alaior.sedelectronica.es).
Així mateix, s’estableix que la participació activa en els diferents actes és
voluntària i implica l’acceptació i acatament de l’expressat en els protocols de
les festes. Per això, tota persona que es trobi dins dels espais on aquests actes
es desenvolupen serà per voluntat pròpia i, per tant, accepta de forma personal
les conseqüències d’un possible contratemps o accident, assumint pel seu
compte el risc que això comporta així com les seves possibles conseqüències,
quedant eximit de responsabilitat alguna aquest Ajuntament.
Aquesta alcaldia confia amb la responsabilitat dels participants i amb la
seva col·laboració pel bon desenvolupament de les festes en honor de Sant
Llorenç.
Alaior, Festes de Sant Llorenç de 2014
Misericordia Sugrañes Barenys
20
Salutación
Desde el Ayuntamiento, con la colaboración de muchísimas
personas que participan intensamente de la vida ciudadana,
hemos confeccionado este programa para que la tradición pueda,
un año más, ir acompañada de las múltiples maneras de encarar
las fiestas. Desde la cultura, el ocio, la vida social, las prácticas
deportivas, la animación espontánea de peñas y grupos y, todo
junto, esa manera de vivir la calle que es nota diferencial de los
pueblos mediterráneos.
Volvemos a tener un programa de fiestas ideado para personas de
toda edad, aficiones y gustos, pensando también en el sentido de
acogida que más que nunca hemos de saber demostrar a nuestros visitantes.
De los caballos a la Misa de Caixers, las carrozas o la feria de atracciones, encontraréis en
estas páginas toda una serie de convocatorias más clásicas, de las que no pueden faltar en
el universo de unas fiestas como las nuestras. Hay, en cambio, otras citas para aportar un
toque diferente por alguna razón especial. Permitidme que subraye como grandes ocasiones
la fiesta de los gigantes, que este año coincide con 60º de la llegada de Eulàlia y Llorenç a la
población, hecho éste por el que recibirán la visita de sus ahijados, los gigantes de Calafell;
dejadme, también, que destaque la confianza que hemos depositado en la Joven Banda de
Música que emerge en Alaior y que debutará en las fiestas tras el pregón del caixer batle.
Ya lo veis, unos que empiezan y otros que alcanzan destacadas efemérides como es el caso
del Festival de la Canción, que os recomiendo siempre pero especialmente este año, cuando se
celebran medio siglo del inicio de un acontecimiento de gran impacto que nos dejó canciones
apreciadísimas por todos los menorquines. ¡Ah! y no perdamos de vista la Gala Lírica,
con Simón Orfila, Mariola Cantarero y Josep Bros, acompañados por la buena música
que sabemos hacer en Menorca, nuevamente como preludio de las fiestas, y adornándose
además con el acompañamiento de conjuntos instrumentales.
Más cosas, un pregón que este año hemos confiado a una persona estimadísima por todos,
Osvaldo Correche, quien, desde que llegó de Argentina hace cuarenta años, se integró en esta
sociedad nuestra como uno más. Señalamos como novedad el baile de fiesta que amenizará
Juan Reynés al término del pregón. Para este día, también, hemos querido dar acogida a
un cantante muy apreciado por mucha gente que hace diez años nos sorprendía con una
moderna interpretación de las mejores tonadillas menorquinas. Sí, “Cris Juanico i els Mags
de Binigall”, estarán con nosotros para hacer Memòria, que nunca está de más.
Y el homenaje institucional que tiene bien merecida la empresa ­- y eso quiere decir todos
los que en ella trabajan- Mascaró Morera, que nos transporta a los tiempos gloriosos de los
grandes éxitos empresariales.
La programación viene, además, trufada de cantidad de actos para pequeños y mayores en
este fin del bienio que preside como caixer batle Antoni Mascaró Camps.
Además tenemos el gusto de poder ofrecer a todos los ciudadanos, juntamente con este
programa, el trabajo “Memòria de la terra”, que ha preparado Sandra Barber, y con el que
ponemos el acento en los testimonios de personas de Alaior que trabajaron en los cultivos de
arroz en el Prat de Son Bou y en las salinas, intentando con esfuerzo y en tiempos difíciles
obtener producto de donde se diría que no habría de haber. A todos ellos, con el mismo
sentido, dedicamos el tributo de reconocimiento que este año hemos querido rendir a toda la
gente del campo a través de la exposición “Eines i feines del camp”, de la que nos sentimos
orgullosos y que tan bien describe la generosidad de esta tierra esforzada donde, por unos
días, toca celebrar las fiestas. ¡Que sean buenas para todos!
Misericordia Sugrañes Barenys
Alcaldesa de Alaior
21
Fiestas mayores en honor a
SANT LLORENÇ,
que se celebrarán en Alaior
del 25 de julio al 11 de agosto de 2014
Sábado 26 Viernes 25
21º Torneo de Sant Llorenç de Tenis de Mesa, en la plaza des Ramal,
a las 17.00 horas. Organiza: Club Tennis Taula Alaior y Ayuntamiento de
Alaior.
Dom. 27
Encuentro de Baile en Línea a cargo de la Escuela “Tot Ball”, en la
pista exterior del pabellón deportivo municipal, a les 20.30h. Organiza:
Escuela “Tot Ball”. Colabora: Ayuntamiento de Alaior
Lun. 28
Programa oficial
Concierto de “SIS DE PONENT” Presentación del nuevo disco
"Inde6", en la pista exterior del pabellón deportivo municipal, a las
21.30 horas. Organiza: Ayuntamiento de Alaior.
Bailes de Salón con Cati Cris, en sa Plaça, a las 22.00 horas. Organiza:
Restaurante Es Casino, Ca Na Divina, Bar Sa Plaça y Ayuntamiento de
Alaior.
22º Torneo de Sant Llorenç de Volei Playa, en la playa de Cala en
Porter, a las 9.00 horas. Organiza: Club Voleibol Alaior y Ayuntamiento
de Alaior.
Música en vivo en sa Plaça a partir de las 21.30 horas. Organizan:
Restaurante Es Casino, Bar Sa Plaça y Ca na Divina.
22
Martes 29
Para celebrar que Sant Llorenç se acerca y endulzarnos la tarde, fiesta
popular con coca y chocolate, con velada musical. Entre las 18.00 y
las 20.00 horas. A continuación, baile en la plaza des Ramal amenizado
por Jesús Álvarez. Organiza: Club de Jubilats d’Alaior.
31ª Carrera de Atletismo Popular de Sant Llorenç, con salida
desde Sa Plaça, a las 19.30 horas. Organiza: Club Lô Esport Atletisme y
Ayuntamiento de Alaior.
Presentación de una nueva edición de la revista especial que el Diario
Menorca, con la colaboración del Ayuntamiento de Alaior, dedica a
las fiestas de Sant Llorenç 2014, una publicación que nos permitirá conocer
a los protagonistas y diversos aspectos de la cultura del pueblo. En la Sala de
Plenos del Ayuntamiento, 20.00 horas. Precio, subvencionado, de venta por
ejemplar, 2,5 euros. Para cerrar el acto, entrega del premio del Concurso para
ilustrar la portada del programa de fiestas de Sant Llorenç 2014 al ganador de
este año, Joan Puig Bagur.
Cine de verano al aire libre. Ciclo “Gente Buena”. Proyección en VO
de la película “Suite Habana”, de Fernando Pérez (2003), en el patio del
Centro Internacional de Grabado Xalubínia (C/ Baixamar, 54-56), a las 21.30
horas. Organiza: Amics i Amigues d’Alaior con el apoyo del Ayuntamiento y la
colaboración del Centro Internacional de Grabado Xalubínia.
Miércoles 30
El centro de la población
acoge una nova jornada
del Mercado Artesanal
Nocturno, de las 19.00
a las 23.00 horas. Con la
presentación del segundo
disco de Sonadors de Son
Camaró, “A la conquesta de
l’Univers”, en sa Plaça a partir
de las 20.30 horas; y con la
representación de los alumnos de la
Susie's Blue Ship, Escuela de Inglés, en la plaza des Ramal a partir de las 19.00
horas.
Taller infantil de baile en línea, dirigido por Pere Perea, en el patio
del Centro Internacional de Grabado Xalubínia, a partir de las 19.00 horas.
Colabora: Ayuntamiento de Alaior y Centro Internacional de Grabado
Xalubínia.
23
Exhibición de Sant Llorenç de Gimnasia Rítmica, en la pista exterior
del pabellón deportivo municipal, a las 19.00 horas. Organiza: Club Gimnasia
Rítmica Alaior y Ayuntamiento de Alaior.
Para los más pequeños Cuentacuentos “La llegenda del llangardaix
d'Alaior”, por Noelia Mas, a partir de las 19.30 horas, en el patio de la
Biblioteca. Organiza: Xarxa de Biblioteques de Menorca y Ayuntamiento de
Alaior.
Jueves 31
4º Trofeo de Sant Llorenç de Peñas de Futbol, con la participación de
la Peña Valencianista, Penya Barcelonista y Peña Madridista, de Alaior, en el
campo de fútbol 7 anexo al pabellón deportivo municipal, a las 20.00 horas.
Organizan: Peñas deportivas de Alaior y Ayuntamiento de Alaior.
Para los amantes de los juegos de mesa, 26º Torneo de Sant Llorenç de
partidas rápidas de ajedrez, en la Plaza des Ramal, a las 18.30 horas.
Organiza: Centre Cultural d’Alaior (sección ajedrez) y Ayuntamiento de
Alaior.
3a exhibición de Karate de Sant Llorenç, en la plaza Es Ramal, a las
19.30 horas. Organiza: Club Karate Alaior y Ayuntamiento de Alaior.
7º Festival de la
Canción, con temas
de grandes musicales
y bandas sonoras de
películas de todos los
tiempos, interpretados
por una selección de
cantantes de Menorca,
con el acompañamiento
de una orquesta de
músicos locales y bajo
la dirección musical y
artística del maestro
Ricard Ramisa, en el campo de fútbol municipal “Los Pinos”, 21.30 horas.
Venta de entradas a las Oficinas de Cultura del Ayuntamiento. Organiza:
Ayuntamiento de Alaior.
Dentro del programa 3er ciclo Fosquets de Música a Lô, actuación
de Purple Hace Blues en la calle des Ramal, a partir de las 21.00 horas.
Organizan: Bar Escacs y Bar Tempo. Colabora: Ayuntamiento de Alaior.
24
Viernes 1
18º Torneo de Sant Llorenç de Petanca, en la pista exterior del
Colegio La Salle, a partir de las 18.00 horas. Organizan: CS Alaior Petanca
y Ayuntamiento de Alaior.
Para ir entrando en fiestas, los más pequeños están invitados a participar
en el taller de plumeros y sombreros que pondrán notas de humor y
color en el acompañamiento de los gigantes y cabezudos. En la calle
Major, a partir de las 18.00 horas.
En sa Plaça, a las 19.00 horas.
Llorenç y Eulàlia, con sus amigos,
el moro Xoroi y sa Fadrineta de
Biniedrís, os esperan. Venid a ver
cómo se visten de gala para las fiestas
de Sant Llorenç y celebraremos el 60
aniversario de los gigantes históricos.
La Colla Gegantera d’Alaior y los
grallers tendrán el honor de vestirlos. Organiza: Colla Gegantera
d’Alaior con la colaboración del
Ayuntamiento de Alaior.
Cuando estén bien guapos y acicalados, abrirán el primer baile gigante de
las fiestas con el Grupo Rondalla d’Alaior y el Grup de Ball. Finalmente,
se dirigirán hacia el Ayuntamiento.
3ª Exhibición de Agility de Sant Llorenç, en el campo de fútbol 7 anexo al
pabellón deportivo municipal, a las 21.00 horas. Organiza: Club Agility AlaiorAssociació Canina Esportiva d'Alaior y Ayuntamiento de Alaior.
Espectáculo Dansa a l’Estiu, en el campo municipal “Los Pinos”, a las 21.30
horas. Precio de entrada: 2€. Organiza: Estudio Dansa Lô, de Cristina Blanco
y el Ayuntamiento de Alaior.
Bailes de Salón con Xoc y Azahara, en sa Plaça, a las 22.00 horas. Organiza:
Restaurante Es Casino, Ca Na Divina, Bar Sa Plaça y Ayuntamiento de Alaior.
Trio Chapô, música en vivo en la Avda. Pare Huguet, a partir de las 21.30
horas. Organiza: Bar Géminis. Colabora: Ayuntamiento de Alaior.
25
Sábado 2
2º Recorrido de Tiro de Sant Llorenç, en la Finca Rio de la Plata, a las
9.30 horas. Organizan: Club Esportiu de Caça d'Alaior y Ayuntamiento
de Alaior.
40º Torneo de Sant Llorenç de Tenis – Finales Escolares. En las
instalaciones del Club de Tenis Alayor, a las 10.00 horas. Organiza: Club
de Tenis Alayor y Ayuntamiento de Alaior.
Domingo 3
Cenas de vecinos en las calles de Alaior.
“Aloencanta”, grupos cantores itinerantes recorrerán las calles de la población
para visitar y animar las cenas vecinales. Este año, además de los Dit i Fet,
nos acompañan los grupos Va Gros, (de Maó) y Sa Vessa Mos Fot, (de
Sant Lluís). Sa Plaça será el punto de encuentro y epicentro de la salida de
los grupos a las 20.00 horas y será también el punto de recogida y despedida
conjunta, hacia las 24.00 horas (Horarios aproximados). Organiza: “Dit i Fet”
y el Ayuntamiento de Alaior, con la colaboración de los grupos de cantores
invitados que pondrán un toque musical a la noche.
26º Torneo de Sant Llorenç de Automodelismo, en la pista de
automodelismo de Es Cós, velocidad y emoción a las 9.00 horas.
Organizan: Club de Automodelismo Alaior y Ayuntamiento de Alaior.
En la calle Eivissa, a partir de las 16.30 horas. Para poder asistir a la
fiesta de Binixems y disfrutar de ella sin atascos ni aglomeraciones, el
Ayuntamiento ofrece servicio de autobús de ida y vuelta.
Des de la Iglesia de Santa Eulàlia, a las 17.00 horas. Partida de los
caixers hacia Binixems.
Fiesta en Binixems. Tradicional “replec” de caballos, con acompañamiento
musical
a
cargo
de
la
orquestina
de
Los
Muchachos y exhibiciones
ecuestres. A la caída del
sol, acompañamiento de
la imagen de Sant Llorenç
hasta
Alaior.
Organiza:
Ayuntamiento de Alaior.
Acabados estos actos, los
jinetes pasarán por sa Plaça
llevando la imagen de Sant
Llorenç. Trayecto: Camí de
Binixems, bajarán por la
cuesta de Llimpa, pasarán
por la Bassa de Sant Pere,
26
avenida de la Indústria y calle de
Jaume II, volverán por la avda. de
la Verge del Toro, plaza de Sant
Pere Nou, Camí Nou, Porrassar
Nou, Porrassar Vell, Ample, carrer
Major y sa Plaça y, tras el paso
por la calle Menor, trasladaran
la imagen de Sant Llorenç a la
Rectoría.
En sa Plaça, actuación y
desfile a cargo del Grup de
Majorettes de Alaior, con el
acompañamiento musical de la Banda de Cornetas y Tambores, a las 20.15
horas, mientras se aguarda el paso de Sant Llorenç.
Convidada de las fiestas mayores de Sant Llorenç, a cargo del caixer
batle del bienio (2013-2014), el señor Antoni Mascaró Camps, en sa Plaça, a
las 21.00 horas.
A continuación, actuación musical de la Joven Banda de Música de
Alaior, con la interpretación de pasodobles, boleros y la música de las
fiestas.
Lunes 4
Mercado de Jóvenes Diseñadores de Cataluña, en la plaza del Ramal,
de 18.00 a 00.00h. Organiza: Joves Dissenyadors de Catalunya. Colabora:
Ayuntamiento de Alaior
40º Torneo de Sant Llorenç de Tenis – Finales dobles, en el
Club de Tenis Alayor, 18.00 horas. Organizan: Club de Tenis Alayor y
Ayuntamiento de Alaior.
Para los amantes del arte ecuestre, 25º Concurso de Salto de
obstáculos de Sant Llorenç, en las pistas hípicas de es Cós, 18.30
horas. Organizan: Club Hípic Alaior y Ayuntamiento de Alaior.
Actuación infantil “Caravana de Sonrisas”, del otro lado del mar nos
llega una maleta llena de sorpresas: marionetas, malabares, música en directo,
etc, a cargo de Títeres Jaujarana, en Sa Plaça a les 20.00 horas. Ho organiza:
Ayuntamiento de Alaior.
Si os gusta la destreza de las artes marciales no os perdáis la 6a Exhibición
de Aikido de Sant Llorenç, en la plaza des Ramal, 20.00 horas. Organizan:
Club Aikido Alayor y Ayuntamiento de Alaior.
27
Martes 5
6º Trofeo de Sant Llorenç de Billar, en el Centre Cultural, a las
17.00 horas. Organizan: Centre Cultural d'Alaior (sección billar) y
Ayuntamiento de Alaior.
13º Torneo de Sant Llorenç de Pádel, en las pistas del Club de Tenis
Alayor, a las 18.30 horas. Organizan: Club de Tenis Alayor y Ayuntamiento
de Alaior.
40º Torneo de Sant Llorenç de Tenis - Entrega de Trofeos, en las pistas
del CT Alayor, acudid a ver las finales a las 19.00 horas. Organizan. Club de
Tenis Alayor y Ayuntamiento de Alaior.
Fiesta infantil con talleres y juegos para niños, a partir de 6 años, en
sa Plaça, calle Major y calle Menor a partir de las 18.30 horas. Organiza:
Agrupament Escolta de Santa Eulàlia.
Actuación infantil “Pescando cuentos” viaje lleno de episodios y aventuras
fascinantes, a cargo de Títeres Jaujarana, en Sa Plaça a las 20.00 horas.
Organiza: Ayuntamiento de Alaior.
Taller infantil de Papiroflexia relacionado con el cuentacuentos, a cargo de
Títeres Jaujarana, en Sa Plaça a las 21.00 horas. Organiza: Ayuntamiento
de Alaior.
3er Ciclo de Fosquets de Música a Lô, actuación de Desconnectats,
en la calle des Ramal, a las 21.00 horas. Organiza: Bar Escacs y Bar Tempo.
Colabora: Ayuntamiento de Alaior.
Cine de verano al aire libre. Ciclo “Gente Buena” Proyección en VO
subtitulada de la película “De dioses y hombres”, de Xavier Beauvois (2010).
En el patio del Centro Internacional de Grabado Xalubínia (C/ Baixamar, 5456), a las 21.30 horas. Organiza: Amics d'Alaior con el apoyo del Ayuntamiento
de Alaior y la colaboración del Centro Internacional de Grabado.
Miércoles 6
Tradicional Glosat de Sant Llorenç, a cargo del colectivo Soca de Mots,
en la Plaza Nova, 22.00 horas, una bona manera de poner humor a las fiestas
y conservar las tradiciones. Organiza: Ayuntamiento de Alaior.
En las calles del centro de la población, Mercado Artesanal Nocturno,
de las 19.00 a las 23.00 horas.
Para los más pequeños, Taller de reciclaje: figuras de animales, en la
plaza des Ramal, a las 19.00 horas. Organiza: EILEAN Medio Ambiente y
Turismo y Ayuntamiento de Alaior.
Ayuda a tus hijos a entrar en el mundo de la literatura y de la fantasía con
28
la experiencia de una sesión de cuentacuentos que nos ofrecen Laia Garcia
y otros, “Improxou infantil”, a las 19.30 horas, en el patio de la Biblioteca.
Organiza: Xarxa de Biblioteques de Menorca y Ayuntamiento de Alaior.
2a Exhibición de Taekwondo de Sant Llorenç, en la plaza des Ramal,
19.30 horas. Organizan: Lô Esport-Taekwondo y Ayuntamiento de Alaior.
Actuación en directo de Bep Marquès, cantautor menorquín, en sa Plaça,
20.30 horas. Organiza: Ayuntamiento de Alaior. Colabora: Consell Insular de
Menorca (Programa Música i Teatre)
117è Partido de
Fiestas de Sant
Llorenç, entre el CE
ALAIOR-JUVENILS
CAMPEÓN
DE
BALEARESS 1994
contra CE ALAIORVETERANOS, la más
antigua y tradicional
de las competiciones
deportivas
que
adornan las fiestas.
En
el
campo
municipal de Los
Pinos, a las 20.30
horas, un partido de
máxima rivalidad y superior compañerismo, un clásico de las fiestas. Organizan:
CE Alaior y Ayuntamiento de Alaior.
Jueves 7
Último día para visitar la 5ª exposición “Retrats de Lô”, en la Sala de Actividades
Ciudadanas del Ayuntamiento, de las 19.30 a las 21.30 horas. Organiza:
Colectivo de Fotógrafos de Alaior y Ayuntamiento de Alaior.
Demostración del Taller infantil de Baile en Línea realizado durante
el mes de julio, por Pere Perea. En sa Plaça a partir de las 19.00 horas.
Organiza: Ayuntamiento de Alaior.
Espectáculo para todas las edades BUBBLE CLOWN (pompas de jabón),
en sa Plaça a las 20.00 horas. Organiza: Ayuntamiento de Alaior.
Cantada itinerante por las calles de Alaior, por el grupo Dit i Fet.
Voces entonadas para poner alegría y ambiente a las fiestas, a pie de calle.
A partir de las 20.00 horas. Organiza: “Dit i Fet” con la colaboración del
Ayuntamiento de Alaior.
29
Final del torneo de verano de fútbol 7 popular 2014. En el campo
de fútbol 7 anexo al pabellón deportivo municipal, 20.30 horas. Organizan:
AMF-7 Popular y Ayuntamiento de Alaior.
20º Torneo de baloncesto 3x3 de Sant Llorenç, a las 21.00 horas en el
pabellón deportivo municipal. Organizan: CB Jovent d'Alaior y Ayuntamiento
de Alaior.
Viernes 8
Gran Concierto Lírico con el bajo Simón Orfila, la soprano Mariola
Cantarero y el tenor Josep Bros, con el acompañamiento musical del maestro
Antoni Pons Morlà al piano y de conjuntos instrumentales. Concierto solidario,
este año a beneficio de la iglesia de Santa Eulàlia, a las 21.00 horas, en la
iglesia de Santa Eulàlia. Organiza: Ayuntamiento de Alaior conjuntamente con
Simón Orfila.
Último día de la exposición “Cuadernos, dibujos y pinturas” de
Juanjo Tornero, en la Sala de Exposiciones del Centro Internacional de
Grabado Xalubínia (C/ Baixamar, 54-56). De 10.00 a 13.00 y de 18.00 a
21.30 horas. Organiza: Amics i Amigues d'Alaior y Centro Internacional
de Grabado Xalubínia.
En presencia de toda la
Corporación municipal, salutación
de fiestas por la alcaldesa,
Misericordia Sugrañes, y pregón
a cargo de Osvaldo Correche, ex
coordinador de Cruz Roja, maestro
jubilado y actual coordinador de la
Colla de Gegants d’Alaior. En la Avda.
Pare Huguet, a las 20.30 horas.
Agradecemos la colaboración de la
profesora intérprete que ofrecerá la
traducción simultánea a lengua de
signos para personas sordas o con
disfunciones auditivas y a la Fundación
para personas con discapacidad de
Menorca y Associació de Persones
Sordes de Menorca (Assorme).
Inicio de los actos protocolarios de la fiesta y primeros sones de fabiol. La
alcaldesa entregará a continuación el pendón de Sant Llorenç al caixer fadrí,
30
Llorenç Pons Benejam; acompañado por el caixer pagès, Sebastià Garriga Pons;
por el caixer casat, Clemente Olives Llambías, y la fabiolera de la Qualcada,
Laura Sintes Ferrarons.
A continuación es rendirá homenaje al caixer Antoni Pons Sintes por haber
participado durante 25 años en la Qualcada de Alaior. Una vez acabado el
acto, con el toque de fabiol y tambor se trasladará el pendón de Sant Llorenç
al Ayuntamiento. Seguidamente, invitación a un refrigerio frente al edificio
Consistorial.
En la avda. del Pare Huguet, tras el pregón, música en directo con Juan Reynés
para arrancar un animado baile de fiestas.
Sábado 9
En el patio del IES Josep Miquel Guàrdia,
nos espera el gran concierto del verano
“Feim Memòria” con Cris Juanico i
els Mags de Binigall. A partir de las
24.00 horas, calentamos motores para
el concierto. Organiza: Ayuntamiento
de Alaior. Venta de entradas en las
Oficinas de Cultura.
A las 10.00 horas, una representación de la Junta de Caixers acompañada
por la fabiolera y por diversos “cavallers” efectuará la habitual visita
del “Gloriós Sant Llorenç” e invitará a la población a participar en
todos los actos festivos.
A las 16.30 horas, salida de los Gigantes y Cabezudos acompañados
de la Banda de Cornetes i Tambors, y los gigantes invitados
procedentes de Calafell, desde el Ayuntamiento. Recorrido por diversas
calles del pueblo.
A las 17.00 horas, la fabiolera se dirigirá al Ayuntamiento para solicitar
permiso al caixer batle para iniciar la Qualcada. A continuación Entrega
del pendón de Sant Llorenç al caixer fadrí.
El replec de la Qualcada se efectuará desde cuatro puntos diferentes: plaza
Nova; junto al Convent de Sant Diego; avda. del Reverendo Pare Huguet (junto
a s’Escopinya) y calle des Ramal (junto a Sa Cooperativa).
A continuación, la Qualcada, se dirigirá hacia la Rectoría, donde se incorporará
el caixer capellà, Rvdo. Josep Manguán Martínez.
Seguidamente se encaminará hacia la Casa Consistorial, donde el caixer batle,
Antoni Mascaró Camps, y el representante de la Policía Local, Carlos Camps
31
Palliser, se incorporarán a la
Qualcada.
A continuación se ofrecerá
el gin del poble a los
ciudadanos.
La Qualcada realizará varios
“caragols” por la población; una
vez finalizados, se dirigirá hacia
la ermita de Sant Pere Nou.
A las 18.00 horas, la Banda de
Música des Migjorn Gran animará el trayecto hasta la ermita de Sant
Pere Nou con su repertorio festivo. A las 20.00 horas se celebrarán solemnes
Completas con la asistencia de los miembros de la Corporación municipal.
NOTA: la Banda des Migjorn Gran iniciará la actuación frente a la Biblioteca y
llegará a la ermita de Sant Pere Nou antes de las 20.00 horas.
Agradecemos la colaboración de todos los vecinos y vecinas, así como de los
visitantes, para facilitar el recorrido y respetar el trabajo de los músicos.
Acabados estos actos, Jaleo en sa Plaça interpretado por la Agrupación de
Músicos de Menorca, especial Sant Llorenç. (Los caixers realizarán el mismo
recorrido que en los últimos años durante el Jaleo: calles Coll des Palmer, Sant
Diego Vell y es Carreró, Baixamar, s'Androna, s'Arraval, Plaza de la Iglesia y calle
Menor.)
Para empezar, los caixers efectuarán un “caragol” pasando por sa Plaça. Tras dos
vueltas de Jaleo, realizarán “caragols” por las calles del pueblo e irán a despedir al
caixer batle, primero, y al caixer capellà, después.
Aproximadamente una hora después de finalizado el Jaleo, recepción de los
caixers y Beguda en el Salón Capitular del Ayuntamiento. Mientras, en la
Sala de Actividades Ciudadanas, invitación para toda la ciudadanía.
Acabada la Beguda, els caixers despedirán al caixer batle en el Ayuntamiento.
Después se dirigirán hacia la Rectoría para despedir al caixer capellà y la Junta de
caixers acompañará al caixer fadrí a su domicilio.
Al término del Jaleo, junto al pabellón deportivo municipal, Gran Verbena de
Sant Llorenç con la actuación de la orquesta Sarau. Entrada gratuita.
Organiza. Ayuntamiento de Alaior. Colabora: Consell Insular de Menorca
(Programa Menorca, Música i Teatre).
32
Domingo 10
A las 9.00 horas, la Banda de Trompetes i Tambors d’Alaior y
los Gigantes y Cabezudos, realizarán un animado pasacalles para
avisarnos de que la fiesta está a punto de reemprenderse tras el descanso
nocturno. Recorrido por diversas calles del pueblo.
A las 9.00 horas, el replec de la Qualcada se efectuará desde
diversos puntos: plaza Nova; junto al Convent de Sant Diego; avda. del
Reverendo Pare Huguet (junto a s’Escopinya) y calle des Ramal (junto
a Sa Cooperativa). En primer lugar, irán a recoger al caixer capellà y,
posteriormente, se dirigirán al Ayuntamiento para recoger al caixer batle
con el fin de que se una a la Qualcada. Seguidamente, recorrido por diversas
calles del pueblo.
A las 10.30 horas, llegada de la Qualcada a la iglesia de Santa Eulàlia.
Para continuar, se dirigirá hacia el Ayuntamiento, donde se incorporará la
Corporación municipal.
A continuación se trasladará la imagen de Sant Llorenç del Ayuntamiento a
la iglesia de Santa Eulalia. Acompañará a la comitiva un grupo de niños con
antiguos trajes típicos y la Joven Banda de Música de Alaior.
Posteriormente, Misa de Caixers oficiada por el caixer capellà, rvdo. Josep
Manguán Martínez. En el transcurso de la misa se repartirá aigua-ros.
Celebrada la eucaristía, los caixers
harán un caragol por el pueblo y
se dirigirán a sa Plaça para iniciar
el Jaleo que será interpretado
por la Banda de Música des
Migjorn Gran (Los caixers
realizarán el mismo recorrido que
en los últimos años durante el
Jaleo: calles Coll des Palmer, Sant
Diego Vell y es Carreró, Baixamar,
s'Androna, s'Arraval, Plaza de la
Iglesia y calle Menor). Al inicio de
la segunda vuelta, con la tonada
de un alegre pasodoble se entregarán las cañas y cucharas a los caixers que han
participado.
Al término del jaleo, los caixers despedirán al caixer batle frente al Ayuntamiento
y, acto seguido, al caixer capellà frente a la Rectoría. A continuación dejarán la
bandera en el Ayuntamiento mientras en sa Plaça suena la “Samba”.
33
Por la tarde, los “cavallers”
realizarán la visita por las casas
con aigua-ros.
En la plaza des Ramal, a las
20.00 horas. Más música y
baile con el Grup Folklòric
Tramuntana de Ciutadella,
toda una demostración de
folklore menorquín con un
espléndido vestuario de época.
Organiza: Ayuntamiento de
Alaior. Colabora: Consell Insular de Menorca (Programa Menorca, Música i
Teatre).
A las 20.30 horas. El 43º Desfile de Carrozas nos transporta a un mundo
mágico, al especial ambiente y paisajes de “El Mago de Oz”, uno de los
mejores musicales clásicos del mundo del cine. Con más de 700 participantes,
la gente de Alaior volverá a dar muestras, un año más, de su creatividad y
animación.
Animarán el desfile, diversas agrupaciones de gigantes y cabezudos invitadas
para las fiestas, la Banda de Cornetas y Tambores y las Majorettes. Las carrozas
se concentrarán en la avda. Verge del Toro. Itinerario: Camí Nou, plaça Nova,
calles Porrassar Nou y Porrassar Vell, Ample, Major, sa Plaça, carrer Nou, carrer
des Ramal, Miguel de Cervantes y Comerç. En el transcurso del recorrido se
desarrollará una divertida batalla de confetti y serpentinas.
En la zona escolar, a las 00.30 horas. Aviso, mascletà y Castillo de Fuegos
Artificiales, que lanzará la empresa Pirotecnia Lluch.
Lunes 11
En el campo municipal de deportes Los Pinos, a partir de la una de la madrugada
Gran Verbena de Sant Llorenç con la Orquesta Sonix. Entrada gratuita.
Organiza: Ayuntamiento de Alaior.
En la iglesia parroquial de Santa Eulàlia, a las 12.00 horas. Misa en
recuerdo de los vecinos y vecinas que nos han dejado este año.
En la Sala Capitular de las Casas Consistoriales, a las 13.00 horas.
Homenaje institucional a la empresa Mascaró Morera Serveis
Logístics por su trayectoria.
34
En es Cós, a las 18.00 horas. Corregudes a caballo, burro y a pie. Los
participantes se disputarán importantes premios y trofeos concedidos por
el Ayuntamiento de Alaior. Organizan: Club Hípic Alaior y Club Lô Esport
Atletisme.
En el pabellón deportivo municipal, a las 20.00 horas Festival de Sant Llorenç
de Patinaje dedicado a “El Mundo de las matemáticas”. Organiza: Club
Patinatge Alaior y el Ayuntamiento de Alaior.
Baile de fin de fiesta con la Orquesta Huracán, en la plaza Nova, a las
23.00 horas.
Martes 12
Cine de verano al aire libre. Ciclo “Gente Buena” Proyección en VO
subtitulada de la película “El visitante” de Thomas Mc Carthy (2007).
En el patio del Centro Internacional de Grabado Xalubínia (C/ Baixamar,
54-56), a las 21.30 horas. Organiza: Amics d’Alaior con el apoyo del
Ayuntamiento de Alaior y la colaboración del Centro Internacional de
Grabado.
Miércoles 13
Más allá de las fiestas prosiguen las actividades de verano
Mercado Artesanal Nocturno, en las calles del centro, de 19.00 a
23.00 horas.
“Jamón, Jamón”, actividad de degustación de este producto, a cargo
de la empresa El Paladar, en la Plaça des Ramal a partir de las 19.00
horas.
Actuación de la Rondalla i Grup de Ball d’Alaior, en sa Plaça a les
20.30 horas.
Concierto de luna llena, “Cançons d’amor” con Rut Florit acompañada al
piano por el maestro Suso González, a las 22.00 horas en el patio del Centro
Internacional de Grabado Xalubínia. Venta de entradas en las Oficinas de
Cultura del Ayuntamiento de Alaior. Organiza: Ayuntamiento de Alaior.
35
Jue. 14
Inauguración de la exposición del pintor Xavier Salvador, en el
Centro Internacional de Grabado Xalubínia, a las 20.00 horas. Organiza:
Centro Internacional de Grabado Xalubínia. Colabora: Ayuntamiento de
Alaior.
Viernes 15
Actuación de la Joven Banda de Música de Alaior, bajo la dirección
de Andriy Lemeck, en la plaza Cívica de Cala en Porter. Organiza:
Ayuntamiento de Alaior.
Alaior, verano de 2014
La alcaldesa
Misericordia Sugrañes Barenys
36
ACTIVIDADES DE LARGA DURACIÓN
Exposición: “Eines i feines del camp”, en el Convento de Sant Diego. Una
muestra que traslada al antiguo modo de vida y a las principales labores del campo
menorquín, mediante la exhibición de una colección de piezas etnológicas y la
reproducción de los diferentes ámbitos de trabajo. Horario, de 10.00 a 13.30
horas y de 17.30 a 21.00 horas (excluidos los domingos por la mañana). Organiza:
Ayuntamiento de Alaior. Hasta el 30 de septiembre, (exceptuando los días
centrales de las fiestas.)
Muestra “Vaca’ Street Art”, circuito urbano de artísticas esculturas en
forma de vaca, decoradas por diferentes pintores de la isla y situadas en 12
emplazamientos de la población. Organiza: Ayuntamiento de Alaior. Hasta el 30
de septiembre,(exceptuando los días centrales de las fiestas.)
Exposición conmemorativa de los 30 años de la comparsa “El Llangardaix
d’Alaior”, en la iglesia de Gràcia. Horario de la exposición: 19.30 a 21.00 horas.
Organiza: Grupo El Llangardaix d'Alaior. Hasta el 27 de julio.
5ª edición de “Retrats de Lô”, una exposición que pone el objetivo en los
residentes y retrata a las personas de nuestro día a día en los escenarios en los que
desarrollan su actividad. Sala de Actividades Ciudadanas, de 19.00 a 22.00 horas.
Organiza: Colectivo de fotógrafos de Alaior y Ayuntamiento de Alaior. Abierta del
23 de julio hasta el 6 de agosto.
Exposición de “Cuadernos, dibujos y pinturas” de Juanjo Tornero, en la
Sala de Exposiciones del Centro Internacional de Grabado Xalubínia (C/ Baixamar,
54-56). De lunes a viernes, de 10.00 a 13.00 horas y de 18.00 a 21.00 horas.
Organiza: Amics i Amigues d'Alaior y Centro Internacional de Grabado Xalubínia.
Hasta el 8 de agosto.
Exposiciones de pinturas de Xavier Salvador en la Sala de Exposiciones del
Centro de Grabado Xalubínia. De lunes a viernes de 10.00 a 13.00 horas y de
18.00 a 21.00 horas.Del 14 de agosto al 30 de septiembre.
Visita guiada por la historia de Alaior, con paradas en los lugares más
significativos del casco histórico. Salida: delante del Convento de San Diego, todos
los miércoles de verano, a partir de las 18.30 horas. Organiza: Centro de Estudios
Locales de Alaior.
Visita de los túneles antiaéreos de la Guerra Civil, situados bajo la iglesia
de Santa Eulalia. De lunes a viernes de 11.00 a 13.00 horas y de 18.00 a 20.00
horas (los miércoles hasta las 22.00 horas). Organiza: Centro de Estudios Locales
de Alaior.
37
Notas:
a) A partir del martes 29 de julio se podrá adquirir un ejemplar de la edición
extraordinaria de la revista del Diario Menorca, dedicada especialmente a las
fiestas y la cultura local. Podéis recogerla en el Ayuntamiento, en la Biblioteca,
en el Punto de Información Turística o en el Club de Jubilados, al precio,
subvencionado, de 2,5 euros.
b) El parque de atracciones estará situado en la zona escolar.
c) Durante los días de fiesta estará prohibido aparcar vehículos en las calles
del centro de la población. Se destinan a estacionamientos los extremos de las
calle Bassa Roja, Balmes, Ramal, es Banyer, Baixamar, Cala en Busquets, avda. de
la Verge del Toro, polígono industrial, aparcamiento situado frente a la rotonda de
Son Bou y aparcamiento Sa Taulera .
d) El Ayuntamiento solicita la colaboración ciudadana, en cuanto sea posible,
para mantener el pueblo en las mejores condiciones de limpieza. No tiréis basura
al suelo, usad las papeleras y contenedores de reciclaje correspondientes a
cada desecho. En la medida de lo posible, usad vasos de cartón, que son más
ecológicos, Y, por favor, tratad de no saturar las zonas de depósito de basuras. En
caso de estar llenas, no añadáis más materia. De ser así, esperad al día siguiente
para sacar las basuras.
e) El Ayuntamiento avisa de que el desfile de Carrozas tendrá su punto final en la
avda. Pare Huguet (junto a la Escopinya) donde se deshará. Por este motivo en
esta zona y en el aparcamiento de la calle Comercio, pueden quedar bloqueados
temporalmente para la entrada y salida de vehículos. Disculpen las molestias.
f) Agradecemos la colaboración en diversos actos de la fiesta al Hotel Milanos
Pingüinos y al Centre Cultural, la aportación de productos a COINGA, al
Consell Regulador de la DO Mahón-Menorca, Hipercentro i Dispreu.
g) Agradecemos la colaboración del Consell Insular de Menorca y sus diferentes
departamentos, de la Conselleria de Turisme i Esports- Agència de Turisme de
les Illes Balears, de la Conselleria de Economía así como de l’Institut d’Estudis
Baleàrics, en diversos actos de la programación
h) Damos también las gracias a la Agrupació de Voluntaris de Protecció Civil
d’Alaior por colaborar en diversos actos de estas fiestas; a los miembros de
la Comisión de Carrozas por sus desvelos y los esfuerzos desplegados y, en
general, a las numerosas entidades y muchísimos ciudadanos que cooperan
de forma altruista, desinteresada, y con entusiasmo en la organización de los
actos de este programa.
38
RESUMEN DEL BANDO DE ALCALDÍA
Residentes y visitantes:
El eje central de las fiestas que se celebran en la ciudad de Alaior en honor a
Sant Llorenç viene configurado por la “Qualcada”, los caballos y los “caixers”.
Desde hace mucho tiempo se han ido celebrando en todos los pueblos de
nuestra isla estas fiestas de caballos y jinetes. Normas y costumbres que se
han ido transmitiendo de padres a hijos que se han quedado grabadas en la
memoria colectiva de nuestro pueblo.
La “Qualcada”, los caballos y los jinetes son los principales protagonistas de
nuestras fiestas y, por eso, son el eje central de las mismas.
Con el fin de que estas fiestas sean una expresión de alegría de la ciudad y
de sus visitantes, para mantenernos en nuestra línea de tradición y civismo,
y dentro del rigor exigible por sus condiciones de desarrollo, esta AlcaldíaPresidencia hace públicas, para el conocimiento y cumplimiento general, las
zonas y recorridos de la “Qualcada” que pueden ser susceptibles de crear
algún peligro para las personas, que encontraréis especificadas en este
programa y en el bando de alcaldía publicado en la sede electrónica (http://
alaior.sedelectronica.es).
Asimismo, se establece que la participación activa en los diferentes actos
es voluntaria e implica la aceptación y acatamiento de lo expresado en los
protocolos de las fiestas. Por eso, toda persona que se encuentre dentro del
espacio donde se desarrollen estos actos, será por voluntad propia y, por
tanto, acepta de forma personal las consecuencias de un posible contratiempo
o accidente, asumiendo por su cuenta el riesgo que esto conlleva, así como
sus posibles consecuencias, quedando eximido de toda responsabilidad este
Ayuntamiento.
Esta Alcaldía confía en la responsabilidad de los participantes y en su
colaboración para el buen desarrollo de las fiestas en honor a Sant Llorenç.
Alaior, Fiestas de Sant Llorenç de 2014
Misericordia Sugrañes Barenys
39
40
Així doncs, en primer lloc, la raó d’una
bona elecció i d’un bon conreu del camp es
basa en quatre factors: aire, aigua, terra i treball.
Pal·ladi, Tractat d’agricultura II
Memòria de la terra
El cultiu de l’arròs i la collita de la sal
marina
Fons GOB-Menorca, Arxiu d’Imatge i So de Menorca
Autora:
Sandra Barber Fullana
41
1. PRESENTACIÓ
El futur de les persones no està escrit, sinó que s’inventa dia a
dia. Però l’arrelament a la terra, a la família, als primers mestres,
als amics primigenis, als cops que dóna la vida des de ben jove,
no s’oblida mai. Són trets definitius en el caràcter i la trajectòria
de tothom.
Lluís Foix, La marinada sempre arriba
L'home, des del moment que va convertir-se en sedentari, ha anat
modificant el paisatge, ja fos per garantir la seva supervivència o bé
per millorar la seva qualitat de vida. Arran d’aquestes actuacions,
actualment, és cada cop més difícil trobar un espai natural al món,
un paisatge, que sigui totalment verge i on l’home no hagi deixat la
seva empremta.
Menorca i el nostre municipi no se n'han lliurat i també han patit
modificacions derivades de l'acció de l’home. Creieu que les platges
sempre han estat així com les veiem ara? I el pobles, i les cases de
lloc, i els camins rurals, el paisatge en general? La resposta és òbvia.
El paisatge menorquí també ha canviat. No obstant això, alguns
d’aquests canvis han estat més evidents que altres i els podem
observar i apreciar gràcies als valuosos testimonis orals i també
gràfics.
Per tal de contribuir a conservar el nostre patrimoni en el sentit més
ampli de la paraula neix Memòria de la terra. El cultiu de l’arròs i
la collita de la sal marina, un projecte que testimonia antics oficis
que es realitzaven en alguns dels espais naturals més preuats del
nostre territori, així com també dels principals canvis que aquests
espais han patit al llarg del temps.
I per què aquest projecte? Durant molts segles l’economia menorquina
s’ha basat en l’agricultura i la ramaderia, les dues activitats principals.
Això no obstant, el paisatge menorquí també ha permès que es
pogués treballar l’horta, la fruita, l’apicultura, la silvicultura i la
pesca, entre altres. I què en sabem, de la producció i el refinament
de la sal? I del cultiu d’arròs? De les salines, se’n poden trobar més
42
evidències; però, i de l’arròs? Algú s’hauria imaginat mai que durant
uns anys a la zona de Son Bou, de Cala en Porter o de Ciutadella s’hi
va plantar arròs? Gràcies al testimoni de cinc persones directament
relacionades amb el cultiu d’arròs i el refinament de sal, l’objectiu
és donar a conèixer un trosset més de la nostra història. Així doncs,
aquesta posada en valor d’una part del nostre patrimoni ens ha de
servir per recuperar part de la nostra memòria històrica, i també un
trosset més del tarannà alaiorenc i menorquí.
Conèixer l’entorn que ens envolta és important perquè ens permet
apropar-nos i endinsar-nos en la història del territori en què vivim.
Ja des de petits, a casa i a l’escola, ens ensenyen a apreciar aquest
entorn, a valorar-lo, a protegir-lo i també a estimar-lo. Com que
creiem que qualsevol actuació és poca per tal de salvaguardar el
nostre territori i la seva història, us convido a endinsar-vos en aquest
projecte i, sobretot, a conèixer una mica més els seus protagonistes.
Espero que en gaudiu!
2. ELS TESTIMONIS
La convivència amb la terra és simple, però misteriosa. Una de les
regles bàsiques és deixar-se emportar pel pas del temps, que és
l’aliat inseparable de qui viu al camp. El temps ho fa tot. No cal
tocar res, ni estirar la rama de l’ametller o el sarment d’un cep.
L’essència de la pagesia és fer les coses quan toquen, ni abans ni
després, exactament quan s’han de fer.
Lluís Foix, La marinada sempre arriba
Els cinc testimonis escollits per a aquest projecte són persones que
han viscut de primera mà el cultiu de l’arròs i la producció de sal. La
seva experiència i memòria són envejables, i poder compartir xerrades
i passejades amb ells és un regal impagable i difícil de descriure.
Aquesta és la seva història.
43
Margarita Pons
Tothom la coneix per na Margarita
de Son Bou. I és que els quaranta
anys que va viure al lloc de Son Bou
de Dalt no passen desapercebuts.
Va néixer l’any 1937, quan les coses
estaven un poc estretes, però, tot i
així, al camp una cosa o altra sempre menjaves. Habitual en aquell
temps, va començar a fer feina de ben petita. Una de les primeres va
ser donar menjar a les gallines. M’explica que la seva mare sempre li
deia "mai trobes cap nieró", fet que les hi va fer avorrir. Després va
venir l’ajudar a sa mare amb la casa i també ajudar el seu pare en
qualsevol de les feines que hi havia al lloc.
Hi havia poca estona per poder jugar i parla d’una especial relació
amb els veïns. De fet, mai va poder anar a escola, i per aprendre a
llegir, escriure i fer quatre comptes va tenir sort d’una jove que vivia
a Binialmesc i també d’en Mevis de Llucalari que, al mateix temps
que ensenyava els seus fills, també ho feia a na Margarita. El seu
germà Rafel va tenir més sort i va poder anar a l’escola de Son Cart,
tot i que van ser pocs anys.
Quan comencem a xerrar de l’arròs, remarca que era bastant joveneta,
però la seva memòria guarda intactes records. Van ser els soldats de
les bateries de Llucalari els qui van creure que el prat de Son Bou
era ideal per sembrar-hi aquest cereal. Quan els donaven uns dies de
permís cercaven alguna feineta per alguns dels llocs propers i d’aquí
va sortir la idea. Na Margarita recorda que el primer pagès que es va
atrevir va ser en Joan Petrus, que vivia a Son Bou de Baix. Aprofitant
l’aigua d’una sínia que hi havia allà a prop van marcar un quadret i n’hi
van sembrar un quilo. Els resultats van ser tota una sorpresa. D’un
quilo sembrat en van collir cent quilos. L’any venidor més pagesos
s’animaren a provar-ho, entre ells son pare de na Margarita, l’amo
en Toni de Son Bou. Recorda soldats, com en Toni o en Rosendo, que
passaren algun estiu a ca seva i que tenien molta manya.
Un bon maldecap van tenir a l’hora d’haver de pelar l’arròs i, rient,
rient, deixa entreveure que no va ser cosa fàcil. Van provar-ho primer
amb unes maquinetes que tenien forma d’embut, però el resultat no
era gens bo perquè el rompien molt i confessa que l’arròs no feia
cap gana. Poc a poc la cosa va anar millorant, però també és cert
44
que ells venien la majoria
d’arròs sense pelar. I, per
tant, aquest problema no
els afectava.
Un altre dels seus records és
quan el mes de setembre,
després de segar-lo, el
seu germà Rafel, que era
ben petit, pujava tot sol
amb el carro carregat des
del prat fins al lloc de Son
Relleu situat a la façana del lloc de Son Bou.
Bou de Dalt. Allà ella i la
Foto: font pròpia
seva mare l’esperaven, li
descarregaven el carro i en Rafel tornava a partir cap avall. Avui dia
seria impensable que un fillet fes aquesta feina.
Després tocava batre’l i eixugar-lo. Una de les pegues podia venir quan
plovia, perquè l’havien de tornar a eixugar i l’arròs perdia qualitat.
Tot i la redundància, diu que feinejar l’arròs era una feinota. Posar la
terra fina per preparar la sembra. Moltes hores en remull i sangoneres
que s’enganxaven per les cames. Però tampoc podien tirar massa i
s’havien de conformar amb el que hi havia.
El final de l’arròs va arribar en el moment en què els jornals van
començar a pujar i el preu del cereal es va mantenir. El cultiu va
deixar de ser rendible i es va deixar de fer.
Quan es va casar amb en Llorenç, tot i tenir casa a Alaior, on, sobretot,
anaven els diumenges, van seguir vivint a Son Bou de Dalt amb els
seus pares. Reconeix que tenir la seva mare a prop va ser una gran
ajuda a l’hora de criar els dos primers fills. I algun dia es permetien
el luxe d’anar sols al cinema, deixant els fills amb els avis.
Vivien una vida senzilla, en una casa on no hi havia gaire comoditats,
ni electricitat. I, tot i haver fet sempre molta feina, té un molt bon
record d’aquells anys compartint el dia a dia amb els seus pares, el
marit i criant els seus fills.
Na Margarita ha estat sempre una dona valenta i feinera que segueix
sentint Son Bou com a ca seva. De fet, hi passa els estius al seu
xalet. No hi ha cap dubte que Son Bou és la seva vida.
45
Platja de Son Bou. Foto: Margarita Pons
Vicent Daroca
En Vicent Daroca va néixer a
València ciutat l’any 1928 i amb
onze anys va començar a fer feina
amb una família d’arrossers. És
indiscutible que l’arròs ha tingut
un protagonisme especial a la seva vida. Fa gràcia quan diu que
va venir a Menorca de franc. I és que en Vicent va venir a parar a
Menorca per fer el servei militar. Recorda molt bé el dia del sorteig.
Ell i altres bergants van anar al bar a comentar quin era el seu destí.
Un homenet d’edat va començar a renegar en saber el lloc que li
havia tocat a en Vicent. "I tu quin mal has fet per anar a Maó?", va
cridar-li tot exaltat. Sembla que Maó i la Mola tenien mala fama.
Mentre feia el servei militar a Llucalari, ell i altres companys ja anaven
a fer feinetes a Son Bou i Sant Jaume gràcies als permisos que els
concedien mitjançant la intervenció del capellà Joan Pons. Així va
ser com va iniciar-se la història entre en Daroca i l’arròs al prat. A
mitjans de juliol li van concedir un permís indefinit i va venir a Alaior
a acomiadar-se d’en Perico Esquerrà, senyor de Sant Jaume, per qui
46
havia fet alguna feina i amb qui remarca que sempre va tenir una
relació estupenda. En Perico va pregar a ell i a dos companys que
tornessin per la sega. I ells, en veure’l tan apurat, li van prometre
que ho farien. Estem xerrant del segon any que se sembrava arròs al
prat i els pagesos no controlaven gaire aquest nou conreu. Sembla
ser que en Perico no se’ls va creure, però ells van tornar. L’agraïment
el tenim en el fet que li va pagar el bitllet d’anada i tornada i també
va fer-li un regal. Eren anys de fam i ells se sentien que no els podien
fallar, sobretot perquè no era una zona arrossera. Després de la sega
van tornar a València, però la cosa no es va acabar aquí. El mes de
febrer següent en Perico Esquerrà li va escriure una carta oferint-li
tornar a fer feina al seu lloc. En Daroca va decidir tornar i aquí es va
quedar.
La preparació del prat era una peça clau en el procés. Es començava
al mes de febrer. Uns dels pitjors records són el fred, les sangoneres i
els encalladors que els van haver d’acabar senyalitzant per no córrer
perill ni els homes ni el bestiar. Una feina per guanyar-se el cel!
Després era el moment de fer el planter. A València el començaven
entre març i abril, i així ho van fer els dos primers anys aquí. Després,
recorda que les fredes primaveres aturaven el creixement del cereal i
van decidir fer el planter entre finals d’abril i inicis de maig. Solucionat
el problema, quan l’arròs tenia un pam i mig feien unes garbes i
el sembraven. Era a finals de maig i inicis de juny. Per sembrar-lo,
ho feien caminant de cul enrere. Una vegada sembrat, el secret era
controlar molt bé l’aigua i treure les males herbes, tot i que en ser una
terra verge n’hi havia ben poques. Per damunt Sant Miquel arribava
el moment de segar i batre. Amb unes posts treien les garbes del prat
fins a terra ferma i després les traginaven cap a l’era. Una vegada
batut, el deixaven eixugar uns dies i després s’havia de blanquejar.
Na Margarita ja explica que no era una feina fàcil. En Vicent diu que
va costar molt, però que finalment els Faell d’Alaior i els Parpal de Maó
van enginyar-se unes màquines per facilitar aquesta part del procés.
L’arròs es feia ben alt i la palla que sobrava la cremaven. Una de les
coses que els va costar va ser convèncer els pagesos que aquella palla
era bona per al bestiar. Així ho feien a València. També és molt curiós
que durant un parell d’anys, uns alemanys van comprar aquesta palla
a un preu elevat per fer tela de paracaigudes.
Després de segar deixaven que se n’anés l’aigua i les vaques entraven
a pasturar.
47
Les primeres eines que van emprar van ser els braços i els càvecs.
Després en van dur algunes de valència com el tròlec, un carret amb
discos de ferro estirat per una bístia que tallava i encallava les males
herbes per tal de preparar el prat per a la sembra.
Un fet que sempre li va cridar l’atenció fou el tema de l’aigua. Ells
des de Llucalari podien veure la bova i el canyís que hi havia al prat.
Senyal d’aigua dolça, pensaven. Un dia es van decidir a fer una volta
per poder trobar el riu. No va haver-hi sort perquè l’aigua provenia de
diferents fonts del mateix prat. De fet, recorda que n’hi havia una de
tan potent que si una persona s’hi posava a sobre de panxa, la podia
arribar a alçar. També el sorprenia que no hi quedava un pam de
terra sense llaurar. Es llaurava i sembrava entre roques. A València,
en canvi, la terra és molt fina i per trobar un còdol has de caminar
quilòmetres.
La terra verge del prat
va donar molt bones
anyades! Els llocs on es
va sembrar arròs van ser
Sant Jaume, Torre-solí,
Son Bou de Dalt, Talis,
Son Benet, sa Vall, ses
Canassies i Son Boter.
També és curiós que el
lloc de Llucaquèlber, tot
i no estar molt a prop,
tingués un trosset al
prat. Els pagesos havien
de treure d’on podien
i l’arròs estava ben
pagat. També comenta
que se’n va provar de
sembrar a la Vall de
Ciutadella, que era del
mateix senyor de ses
Canassies,
n’Esquella.
Allà es van trobar amb
el problema que no
creixia i prest, prest ho
van deixar anar.
Vicent Daroca i Sebio Fullana segant arròs.
Foto: Tònia Granja
48
Ell i els soldats valencians eren rebuts a Alaior com a emperadors
perquè feien feina al prat. De fet, quan entraven a Can Ximenes si
algun parroquià aclaria que ells eren soldats, però que anaven a l’arròs,
ja se’ls miraven d’una altra manera. Recorda noms de valencians
com en Rosendo i n’Enrique, que eren germans, o en Paco. D’aquí,
anomena el meu avi en Sebio Fullana, que va fer més parella amb
ell, en Jaume Pelat, en Miquel de Binimarzoc. Es veu que a molta
gent d’aquí fer feina dins l’aigua no li agradava gaire. I això que els
missatges que feien feina a l’arròs cobraven més que els altres.
No hi ha dubte que el seu agraïment cap a la gent que el va acollir
serà etern. També la seva admiració cap a uns senyors i uns pagesos
que van atrevir-se a iniciar aquesta aventura de l’arròs encapçalada
per persones com en Daroca.
Silvino Cano
En Silvino va néixer a Vianos, un
poble de la província d’Albacete, el
13 de setembre de l’any 1928. Igual
que la resta de testimonis gaudeix
d’una memòria envejable i sorprèn
quan explica que té un record de
quan tenia devers dos anys i mig. És el d’uns senyors van anar a casa
seva a demanar el vot per a les eleccions del 1931.
Els seus pares van morir quan ell i els seus germans eren petits.
Van quedar a càrrec de la família, però també van haver d’aprendre
a valdre’s per si mateixos a marxes forçades. Coincideix amb na
Margarita quan recorda no haver passat gana perquè tenien terres i
sempre hi havia alguna cosa per menjar. La diversió dels bergants
d’aquella època era assistir als balls que es feien als cortijos amb
amics i gent del poble. Reconeix que eren feliços amb el que tenien,
perquè tampoc coneixien altra cosa. Tot i així, la majoria del temps el
dedicava a les feines del camp.
Igual que en Vicent Daroca, va venir a Menorca a fer el servei militar.
Arribà amb vint anys i primer va estar a la Mola, després a Turó i,
finalment, a Llucalari. Una vegada es llicencià i arran dels coneguts
que havia fet a Menorca, va decidir quedar-se. Algunes d’aquestes
relacions, les va iniciar gràcies als permisos que li concedien. Llavors,
anava a fer feinetes pels llocs propers. Segar, per la qual cosa obtenia
49
unes cinquanta pessetes diàries i el dinar, o recollir fruita als horts.
També va treballar a l’arròs al lloc de Sant Jaume, on hi havia en
Miquel Maler de pagès, que després seria el seu consogre. A diferència
d’en Daroca, per en Silvino el tema de l’arròs també era desconegut.
La descriu com una feina "una mica fastigosa, on havies de treballar
sempre en remull i amb unes botes ben altes i anar molt alerta amb
els encalladors i les sangoneres." Coincideix amb en Vicent que un
dels factors clau era el control de l’aigua. Per això, cada cert temps,
s’havia de netejar la mina situada a la zona de Talis. També recorda
amb especial interès que un dels grans enemics que tenia l’arròs eren
els ànecs. De nit, els anaven a espantar amb les escopetes.
Quan va estar llogat com a missatge a Sant Jaume, a part d’ell, solien
ser tres o quatre missatges més. Recorda que rebia unes cinc-centes
pessetes mensuals i, quan anava a l’arròs, cobrava un poc més. Eren
aquests mateixos dies quan pujaven a dinar a les cases de Sant
Jaume amb l’ase que tenien al lloc. A banda de Sant Jaume, també
va fer de missatge a Torralba Gran i a Torralba Nou.
A més d’en Silvino, a Alaior vivien uns set o vuit peninsulars. Després
de cinc anys de ser-hi va conèixer la seva futura dona, na Maria.
Està molt agraït amb el poble d’Alaior. Remarca que sempre li han
obert les portes, i és que motius no en falten. Després d’acabar el
servei militar i amb ben poca cosa per dur, va anar a casa del senyor
Porvenir. Va ser així com aconseguí noves mudes per dur, que va anar
pagant a terminis, i també una bicicleta que utilitzava per anar i venir.
Li va aconseguir un tal Nofre i la condició va ser que si en Silvino no
podia pagar-la, ho faria el senyor Porvenir. No va fer falta.
D’homes que van fer feina a l’arròs recorda en Rosendo, en Ros,
en Sebio Fullana, l’amo de Son Bou, en Perico de Binifabini, a qui
deien en Nas Tort, en Miquel Coca, en Miquel Maler, els dos germans
Serrano i el nostre testimoni, en Vicent Daroca.
Guarda algunes anècdotes personals i també amb els companys. Dirà
el pecat, però no el pecador. Es veu que el van contractar per segar
l’arròs i les condicions eren cinquanta pessetes diàries i un quilo
d’arròs. Després de la primera jornada de feina es va posar a ploure i,
per raons que ara ja no recorda, només va fer feina al lloc aquell dia.
L’amo li va pagar les cinquanta pessetes que havien acordat, però el
quilo d’arròs no va arribar mai.
50
Silvino assenyalant el prat i comentant els principals canvis al llarg del temps. Foto: font
pròpia
De la relació amb els senyors del lloc recorda en Perico Esquerrà,
però, sobretot, en Netis, amb qui sempre va tenir molt bona relació
i a qui descriu com una molt bona persona. A vegades, quan en
Netis els anava a visitar i ells anaven amb fang fins a les orelles, es
posaven una corbata. Llavors, en Netis feia broma i presumia que els
seus missatges anaven amb corbata.
En Silvino coneix el prat pam a pam. Recorda que abans estava
ben net i hi podia passar un carro. També, que a part de l’arròs
s'hi sembrava blat de les índies, moniatos, hortalisses, blat i civada.
Segur que encara guarda algun secret per compartir.
Jordi Pons
Dels sis germans, cinc van néixer al
lloc de ses Salines de la Concepció i
una, la germana, va néixer a Alaior.
No és estrany que se’l conegui per
en Jordi de ses Salines, lloc on la
seva família va viure gairebé tota
la vida. Va poder anar a escola uns quatre o cinc anys a l’Hort de
Carbonell, i als dotze anys ja munyia les vaques, llaurava amb colla,
51
sembrava blat, enclova o qualsevol altra feina que es feia en temps
d’emprimer quan no hi havia més que un carro. Només sortien del
lloc els diumenges quan anaven a missa a Fornells amb un carretó.
Ell va viure a ca seva tot el procés de l’elaboració de la sal i n’és un
gran coneixedor. Els mesos forts eren el juny, juliol, agost i setembre.
Primer havien de preparar les salines que havien estat durant tot l’
hivern i part de la primavera cobertes d’aigua de mar. Solien eixermar
les voreres de les salines i llavors aprofitaven un dia sec i feien net
les salines amb aigua de mar. Després apilonaven molt bé el pis de
la salina, que era d’argila, i ja quedava preparat per començar a fer
sal. Era el moment d’esperar que hi hagués una plena d’aigua per
poder omplir-les. Al vespre obrien la comporta perquè l’aigua del mar
Dibuix de les salines. Frontera, M. Salines de les Balears. Palma: Fundació Sa Nostra, 2005
52
entrés i al matí la tancaven. En aquell moment era important posar
argila bona als forats perquè l’aigua que havia entrat dins les salines
no sortís. La salina tenia un nivell específic i s’anava omplint d’aigua
tota sola. Aquesta aigua anava passant de safareig a safareig i així
anava agafant temperatura fins que arribava a la salina on ja es feia
sal. Aquesta temperatura, la mesuraven a ull, fixant-se en el tel que
s’anava formant. Després d’uns 20 o 30 dies d’anar-se repetint el
procés i quan ja hi havia un gruix considerable de sal, era el moment
de recollir-la.
Es feien setze munts i era una feina molt tècnica perquè no s’havia
d’agafar la sal que estava en contacte amb l’argila perquè era vermella.
Per fer-ho utilitzaven una pala llarga i anaven posant la sal dins uns
coves de canya per on s’anava escorrent l’aigua i ho abocaven dins
el carro que traginava la sal fins al magatzem on l’anaven apilant.
Si era un any bo, la sal podia arribar fins a la porta del magatzem.
Aquest disposava d’un petit forat per on seguia sortint l’aigua que la
sal deixava anar.
Ses Salines actualment. Foto: font pròpia
Durant un estiu feien sal entre dues i tres vegades i, depenent de l’any,
podien arribar a collir entre cinquanta i cent tones de sal. El temps era
un factor que condicionava molt l’elaboració de sal. Una ruixada podia
deixar la sal vermella i, fins i tot, alterar la producció final.
Eren uns cinc o sis homes fent feina entre l’amo, els familiars i els
pagesos. Sorprèn que no cobrés un duro. No rebia una quantitat cada
mes, sinó només per a butxaca.
53
La sal que emmagatzemaven era gruixuda i, sobretot, la venien a
l’engròs a pagesos i curadors per fer formatge. Per obtenir la sal fina,
primer l’havien d’assecar dins el forn. La sal humida no es capolava
amb facilitat. Llavors, posaven una capa de tres o quatre centímetres
i l’anaven girant. Acabat aquest procés, ja la podien moldre amb
facilitat amb el molí situat dins el mateix magatzem. Feien bosses
de mig i de quilo que venien a pesseta. La sal vermella, anomenada
també sal bruta, la venien sobretot a assaonadors de la banda de
Ciutadella, que l’utilitzaven per treballar la pell.
I quin era el manteniment de les salines una vegada s’havia recollit
tota la sal? No tenia cap misteri. Senzillament cuidar que sempre
tingués aigua perquè si el pis argilós de la salina s’assecava, llavors
es trencava, i vigilar que no hi entrés cap animal. En determinades
èpoques de l’any la salina semblava un tros més de mar.
Per a en Jordi aquella sal de les salines era molt i molt bona.
Probablement en recorda a la perfecció el gust i l'aroma. Avui dia, en
Jordi ja no viu al lloc de ses Salines, però sí a la urbanització que porta
el mateix nom. Confessa que cada dia necessita veure el mar quan
s’aixeca i que s’hi sent molt a gust. Segur que per a molts d’aquests
la primera mirada matinal es dirigeix cap a les antigues salines.
Joan Mercadal
En Joan Mercadal Florit va néixer a
Sant Climent, però tota la vida ha
viscut a Alaior. El coneixen per es
jornaler d’en Salort, i és que amb
només nou anys el van llogar a
Torralba d’en Salort on va estar fins als vint-i-sis anys. Després va
passar-ne cinc a Binimarzoc fins que es va casar. I des de llavors ençà
ha estat el jornaler d’en Salort. La feina de jornaler era molt variada.
Posar bé parets, portes, manteniment general del lloc, fer de cuiner i
ajudar amb altres tasques, com les porquejades. També ha arreglat
salines, n’ha fet de noves i ha tret sal.
Durant tots aquests anys ha treballat a ses Salines, Binimarzoc,
Torralba d’en Salort, Carbonell, es Cap des Port, es Bequet, a So na
Caçana i a l’estància i a l’hort de Carbonell. El primer sou que va tenir
quan feia feina a Binimarzoc era d'unes dues mil pessetes cada mes.
54
Juanito contemplant l’estat actual de les salines. Foto: font pròpia
Després ja va passar a unes cinc mil cinc-centes pessetes mensuals.
Ell mateix s’encarregava moltes vegades de comprar el material per
arreglar coses del lloc, com ara ciment, ferro o altres coses per al lloc
i després passaven comptes amb el senyor.
El procés d’elaborar sal que descriu en Juanito és gairebé idèntic al
d’en Jordi. Esperar que hi hagués una plena, inicialment l’aigua anava
dins la salina freda, després anava baixant a les altres i feia salmorro.
Llavors passava a la salina vertadera, on cada un o dos dies s’afegia
aigua. Tot i així, també remarca que els darrers anys no esperaven
a una plena d’aigua sinó que la feien pujar cap a les salines amb
una bomba. Igual que en Jordi, insisteix que una de les coses més
delicades era agafar amb les pales només la sal blanca. El millor
saliner era aquell qui aconseguia la major quantitat de sal blanca. Els
coves de canya en què era transportada la sal fins al carro pesaven
molt i era necessària la força de dos homes.
Durant tots els anys que va fer feina a ses Salines mai va veure el
magatzem buit de sal. S’anava apilonant allà dins i el millor és que
d’un any per l’altre la sal no perdia qualitat. El problema era que
estava tan petrificada que per poder-la rompre era necessari un
càvec o una pioixa. Per devers Sant Miquel, finals de setembre, les
salines ja estan cobertes d’aigua.
El fet que en Juanito es dediqués al manteniment del lloc, el fa
55
coneixedor del material del què estaven fetes les baranes de les
salines. Inicialment estaven fetes de cantó de pedra rossa. Més
endavant van utilitzar pedra de sa Moleta d’Alaior. L’anomenada salina
freda estava feta de lloses.
La sal vermella que ja citava en Jordi, que normalment venien als
assaonadors, diu en Juanito que si la netejaves bé quedava ben
blanca, perquè el pigment argilós no penetrava dins la sal. Tot i així,
rares vegades la utilitzaven per al consum humà.
Dels companys de feina recorda en Mevis Murcio i també en Xim
de Son Vidal. En Juanito tenia una moto Ossa i quan era temps de
recollir la sal, ell i en Xim anaven i venien d’Alaior fins a ses Salines
amb ella. Un dia feiner arribaven a ses Salines a un quart per les vuit.
Començaven a fer feina i una vegada l’amo havia munyit es posaven
a berenar. Continuaven amb la feina fins que era hora d’anar a dinar.
Dormien una horeta i llavors seguien collint sal fins a les sis, que
era hora de tornar cap a cases. Això ho feien de dilluns a divendres.
Ho defineix com una feina carregada, però anaven al seu ritme. Si
volien fumar un cigarret, el fumaven i ningú tenia res a dir. Sempre
duen una camisa vella per no cremar-se i que, passats uns dies,
acostumava a no tenir color de res.
Quan després d’un parell de setmanes s’acabava la feina de collir sal,
els jornalers seguien amb altres feines dels llocs. Fessin una cosa o
una altra el seu sou no variava. Cobraven el mateix per fer sal que
per anar a cercar esclata-sangs o caçar conills.
Defineix la sal com a fantàstica i tan blanca que semblava blava.
L’únic inconvenient, potser, que era gruixuda i , per segons quins
usos, s’havia de moldre.
Fer sal no costava més que el jornal dels homes que hi treballaven.
Tot i així, el preu al qual es pagava la sal va arribar a no poder
competir amb el jornal dels homes i per això es va abandonar. També
s’hi afegiren les estrictes condicions sanitàries que les salines havien
de seguir.
El funcionament de les salines d’Eivissa o de Torrevieja, exemples
que en Juanito coneix, és molt diferent al d’aquí. Allà les salines
estan enrajolades i recullen la sal amb tractor i cullera i la transporten
amb cintes. Per tant, estem davant un procés molt mecanitzat i una
producció molt més elevada.
56
Reconeix que era una feina dura, però una de les coses bones és que
sempre tenien els peus en remull i no suaven tant. També havien de
lluitar contra un mosquits petits però molt emprenyadors. Anaven al
seu aire i ningú els deia res. Estaven acostumats a aquest tipus de
feina i no ho passaven malament.
De la seva relació amb els senyors i els pagesos dels llocs destaca
que sempre la va saber dur bé. El que volia era un jornal per poder
tirar endavant la seva família i sempre va intentar respectar i avenirse amb tothom. La prova està que avui dia encara segueix mantenint
aquestes relacions.
"Sa història meva és molt curta i molt llarga", conclou. La seva
tranquil·litat, les bones maneres i la seva saviesa conviden a seguirlo escoltant i a descobrir un trosset més del nostre passat.
3. EL CAMP AVUI
Na Margarita, en Vicent, en Silvino, en Juanito i en Jordi coincideixen
que avui dia el camp menorquí ha canviat molt respecte d'antany. Les
tanques i les marines no van tan netes com abans i els enderrossalls
són, potser, un dels símptomes més clars del constant abandonament
del camp, que avança a un ritme massa vertiginós. Les seves mans
van contribuir a mantenir i a salvaguardar el paisatge que ens
defineix. No és estrany que els envaeixi la nostàlgia en comparar
passat i present.
No hi ha millors defensors de la qualitat i la riquesa de la terra
menorquina que ells. És per això que creuen que la reactivació
del camp menorquí passa per una clara introducció dels productes
menorquins en el mercat local, que ha d’anar de la mà d’un bon
procés de conscienciació de la població. Al mateix temps, tenen clar
que s'ha de facilitar als joves l’accés al camp, sense deixar de banda
la preservació del nostre preuat territori. No podem viure d’esquenes
al nostre entorn sinó en consonància amb ell.
Si volen conèixer millor el projecte poden visitar www.memoriadelaterra.
org. A banda de les entrevistes dels nostres testimonis, hi trobaran
també informacions històriques, naturals, etnològiques i materials
didàctics de gran interès.
57
4. AGRAÏMENTS
Vull dedicar aquest projecte als meus avis, en Sebio Fullana i en
Llorenç de Torralba, així com també a les meves àvies, na Tònia i
na Nineta. Ells han estat el primer nexe d’unió que, ja de petita,
he tingut amb el camp i m’han ensenyat a estimar-lo i apreciar-lo.
Aquí neix el meu interès per estudiar-lo i poder-lo apropar a la gent
perquè també l’apreciï i el protegeixi.
Aquest projecte no hauria estat possible sense la col·laboració de
moltes persones que, d’una manera o altra, han ajudat de forma
desinteressada. Es mereixen un especial agraïment Joan Mercadal,
Silvino Cano, Margarita Pons, Vicent Daroca, Jordi Pons i les seves
respectives famílies. També Aladern, per oferir-me la possibilitat de
realitzar aquest projecte junts. Isabel Mayor i família, Paco, Laia i
Sol, David Carreras, Pilar Vinent, la família Salort Teixidor, la família
Allès Pons, Mauro Rodríguez Rey, la família Barber Fullana i l’Arxiu
d’Imatge i So de Menorca. Una vegada més, moltes gràcies!
5. BIBLIOGRAFIA
 BARCELÓ, M.; RETAMERO, F. Els barrancs tancats: l’ordre
pagès al sud de Menorca en època andalusina (segles X-XIII).
Maó: Institut Menorquí d’Estudis, 2005.
 CASASNOVAS, M.A. Història de Menorca. Mallorca: Moll,
2005.
 FRONTERA, M.; MULET, E. Salines de les Balears. Palma de
Mallorca: Fundació Sa Nostra. Caixa de Balears, 2005.
 OLIVES, G. El prat de Son Bou: el cultiu de l’arròs. Ciutadella
de Menorca: Col·lectiu Folklòric, 1987.
 SALORT, J.P; PIRIS, L.; CLADERA, E. La imatge de Menorca:
Canvis en el paisatge durant el segle XX. Menorca: Consell
Insular de Menorca, 2011.
 TORRES GARCIA, A. Memòries d’un mestre saliner. Institut
d’Estudis Eivissencs.
 VV.AA. Enciclopèdia de Menorca. XIV, Antropologia I. Maó:
Obra Cultural de Menorca, 1999.
 VV.AA. Enciclopèdia de Menorca. XV, Antropologia II: volum I.
El món de la pesca. Artesania i oficis. Maó: Obra Cultural de
Menorca, 2007.
 VV.AA. Guia Camí de Cavalls: 20 itineraris per descobrir
Menorca. Menorca: Fundació Destí, 2007.
58