solidaritat en l`esperança - Parròquia Sant Ignasi de Loiola de Lleida

PARRÒQUIA DE SANT IGNASI DE LOIOLA—LLEIDA
Índex
EDITORIAL ...................................................1
SEXUALITAT - AVORTAMENT ......................2
CONSELL PASTORAL PARROQUIAL ..........4
PLANTADA DEL PESSEBRE A BUTSÈNIT ......4
CATEQUESI D’INFANTS ...............................5
LÁGRIMAS...................................................5
RESISTID, CANTAD, RECORDAD ...............6
CONTRAPORTADA.....................................8
Calendari Gener 2014
DIA HORA ACTIVITAT
14
21:00 Grup d'Adults*
12
13:00 Missa Inici Setmana Parròquia
12
13:00 Missa difunts
15
20:00 Consell Pastoral Parroquial
19
12:00 Missa Major Parròquia
Edita:
Parròquia de Sant Ignasi
de Loiola de Lleida
Plaça d’Espanya 4
25002 Lleida
Tfon 973 271099
E-mail:
secretaria@stignasi-lleida.org
DESEMBRE 2013
SOLIDARITAT EN L’ESPERANÇA
Fa ben poc em vaig trobar
amb un grup de gent de les
que malviuen en situació de
sense llar, vam tractar la
qüestió de les festes de Nadal,
per a ells són dies més aviat
tristos, es fàcil d’entendre, no?
Vaig escriure unes quantes
ratlles per encetar el tema, he
pensat que a nosaltres també
ens poden ajudar:
“Llegan las fiestas de
Navidad, año nuevo, y … “yo
con estos trapos”, es decir en
una situación en la que
encuentro pocos motivos para
celebrar nada. Vaya lata, sin
familia, pocos amigos, y
teniendo de nada! Y además
viendo las calles iluminadas de
colores, con gente paseando
tranquilamente, vestidos de
fiesta con sus paquetes de
compras, etc.
Pero también es una lata
que el consumismo y el valor
de las cosas materiales hayan
ahogado el verdadero sentido
de las fiestas!!!
Solo los que piensan, saben
que en Navidad se celebra
que nació Jesús
sin hogar,
intentando abrir caminos de
esperanza.
Nació
especialmente para los sinnada o casi nada (que son la
mayoría de los que habitan
nuestro planeta
tierra),
resucitando después de su
muerte en la cruz para
acompañar nuestros mejores
esfuerzos de amor. En el año
nuevo, solo los que piensan,
miran el nuevo tiempo que
comienza t ambién
con
esperanza, con la idea de
ponerse las pilas y colaborar
para que nuestro mundo sea
un poco mejor.
Somos personas a las que
hay gente que nos quiere, en
n o sot ro s
h ay
di g n i da d,
sentimientos,
valores,
posibilidades de solidaridad.
Siempre puede nacer algo
bueno y mejor dentro de
nosotros. Podemos celebrar y
expresar eso
a través de
pequeñas cosas: un detalle de
amistad con quien sabes que
te necesita, un pedazo de
turrón compartido, un brindis
con café caliente, un abrazo a
tiempo, una felicitación que
no esperabas …
Todo eso
también habla de Navidad y
de Año Nuevo, es decir de
aquella esperanza con la que
podríamos celebrar estas
fiestas. No te lo pierdas!“
No t’ho perdis, doncs! Us
desitjo que passeu un Bon
Nadal i unes felices festes, a
fons, però, ... i us recomano
que, tot contemplant el
pessebre del Naixement de
Jesús, recordeu i pregueu
sobre el text anterior. Perdó,
em deixava de dir que la
reunió amb els amics sense llar
fou més llarga que altres
vegades,
compartint
emocions de tota mena,
tendreses i esperances, contra
el gel de la solitud.
P. Joan Suñol
Rector
Ens trobareu a: www.stignasi-lleida.org
Truc informatiu
2
Desembre 2013
SEXUALITAT - AVORTAMENT
La religiosa de la Societat
del Sagrat Cor Margarita
Bofarull Buñuel, Llicenciada en
Medicina i Cirurgia, Llicenciada en Teologia, Professora
de la Facultat de Teologia de
Catalunya i de la UCA (El
Salvador) ens va parlar
bàsicament de Sexualitat i una
mica de l’avortament.
Després de treballar en
diversos centres on va veure
diferents estralls produïts per
una sexualitat mal entesa, s’ha
decidit més que res a donar
classes i ensenyament d’una
sexualitat alliberadora. Ha vist
que hi ha molta informació
sexual però molt poca
formació sexual.
La sexualitat té una
dimensió important en la vida
de les persones. És capaç de
fer-les felices i també capaç
d’ocasionar
dolor.
És
complexa i per la força que té
no sempre és alliberadora. Té
moltes dimensions:
 Sexe cromosòmic (home o
dona)
 Genital externa -(molts es
queden en la genitalitat)
 Hormonal - (en les dones és
cíclica, en els homes gairebé
permanent)
 Cultural
 Psicològica
 Afectiva-(nivell de sensibilitat)
 Reproductiva-(donar vida)
 Legal
 Amorosa-(profunda)
 Etc, etc...
S’ha de considerar la
dimensió configuradora de la
sexualitat, ja que comporta la
manera de ser i d’actuar de les
persones. El sexe afecta i
compromet tota la persona i
costa
i nt e gr a r
aq u e s t a
dimensió a la vida quotidiana.
Proposta per a una sexualitat
alliberadora
La moral sexual no és un
codi per explicar a la gent
com ha de comportar-se sinó
una visió cristiana de la
sexualitat.
L’Ètica il·lumina les conductes que porten a camins
de plenitud, de felicitat. Som
animals racionals i som lliures.
Només on hi ha llibertat hi ha
responsabilitat moral. La
capacitat de ser lliures només
la tenim les persones. La moral
cristiana ens porta a una
consciència alliberadora. Qui
ens ha creat ens ha fet així, per
tant, no pot ser dolenta.
Les fonts de la moral sexual
són la Revelació i les Ciències
Humanes.
Per la Revelació anem a la
Bíblia. Parla poc de la
sexualitat. No hi veiem ni
obsessió ni hostilitat. Tampoc
ingenuïtat. Porta el missatge
salvífic de justícia i amor als
altres.
Si mirem el relat de la
Creació podem veure: la
tradició sacerdotal, la tradició
Jhavista i la tradició profètica.
Al Gn. 1,26-28 (tradició
sacerdotal) diu: “Fem l’home a
imatge nostra i que sotmeti els
peixos del mar (...) Déu va
crear l’home a imatge seva, el
va crear a imatge de Déu,
creà l’home i la dona. Déu els
beneí dient-los: Sigueu fecunds
i multipliqueu-vos, ompliu la
terra i domineu-la; sotmeteu els
peixos del mar, els ocells del
cel i totes les bestioles que
s’arroseguen per terra.”
Més endavant, a Gn.2,18-25
(Tradició Jahvista): “El Senyor
Déu digué: No és bo que
l’home estigui sol. Li faré una
ajuda que li faci costat (...)
Llavors el Senyor Déu va fer
caure l’home en un son
profund. Quan quedà adormit
prengué una de les seves
costelles i omplí amb carn el
buit que havia deixat. De la
costella que havia pres a
l’home, el Senyor Déu va fer-ne
la dona i la presentà a l’home.
L’home exclamà: Aquesta sí
que és os dels meus ossos i
carn de la meva carn. El seu
nom serà dona perquè ha
estat presa de l’home. Per això
l’home deixa el pare i la mare
per unir-se a la seva dona i des
d’aquell moment formen una
sola cosa.”
La Bíblia no té obsessió per
la sexualitat, després l’Església
potser sí. Sí que en té per la
justícia i amor de Déu. El
missatge bíblic és missatge de
Desembre 2013
salvació. Som creats a imatge
i semblança de Déu i, per tant,
cridats a ser cada vegada més
bons. Per creació som creats
igualment home i dona. No hi
ha supremacia d’un o altre.
Ambdós relats subratllen la
igualtat home i dona. L’amor
és creador. Som concreadors
amb Déu que diu: “Sigueu
fecunds i multipliqueu-vos”. El
fet de ser sexuats comporta
relacionar-nos.
La Tradició profètica és la
imatge esponsal que troben
millor per comparar la unió de
Déu amb el seu poble. Amb la
Bíblia a la mà la sexualitat és
bona, creada per Déu amb la
missió de donar vida. Pensem
també que la sexualitat, junt
amb el diner i el poder, pot ser
pervertible. Exemple, el que va
fer el rei David amb Urias que
el va portar a matar-lo. El cor
humà és capaç del millor i
també del pitjor.
Un cant a l’amor humà és El
Càntic dels Càntics. En temps
que abundava la poligàmia
ens mostra un veritable amor,
basat en la unicitat i igualtat
entre els dos i ens diu “l’amor
3
és més fort que la mort”.
El mateix Jesús de Natzaret,
parlava i no defugia el tracte
amb dones del seu entorn i ens
diu que hem d’obrar amb
llibertat dintre de l’opció que
cadascú ha fet lliurement. Ens
convida a viure, amb un cor
net, l’amor que dóna vida.
L’Escriptura ens crida a
humanitzar la nostra sexualitat,
que és tot un procés per
arribar a viure en plenitud. No
es poden posar càrregues a les
persones que no les puguin
portar.
Per tenir una vivència
alliberadora de la sexualitat
cal viure-la amb honradesa,
honestedat, netedat de cor,
rebutjant el que ens esclavitza,
buscant el bé i el creixement
de l’altre, amb actitud de servir
la vida i tot el que du vida és
motiu de joia.
L’AVORTAMENT
Com que es va fer tard,
només va donar quatre
pinzellades sobre l’avortament.
No és una qüestió de la dona
sola. És de la dona, de l’home i
de l’entorn social.
L’any 2011, el vint per cent
de les gestants van avortar. El
més important seria no quedarse embarassada sense volerho. Considerar el valor de la
vida humana i poder-ne
gaudir.
Causes:
 1a.- Nul·la educació sexual.
No és el mateix coneixement
o informació que formació.
Mai els joves havien tingut
tanta informació com hi ha
ara. Però falta formació i
donar valors com voluntat,
llibertat...
Truc informatiu
 2a.- Condicions de vida de
moltes dones com viure amb
molta promiscuïtat, sotmetiment etc.
 3a.- Banalització de la vida.
No tenim consciència del
meravellosa que és la vida.
Estem fets per la vida i el
respectar-la és el que ens
humanitza.
L’avortament és sempre un
mal pel fetus i també per les
dones. És un mal tràngol per
tothom.
Classes d’avortament:
 Terapèutic. Lliure fins a les 14
setmanes, si la gestació pot
ser un perill per la salut de la
mare.
 Eugenèsic. Si es veu que el
fetus és portador de tares.
 Per violació.
 Indirecte. Quan la gestació
porta un perill greu per a la
vida de la mare i, si no es fa
res, moriran els dos. Quan hi
ha conflicte entre dues vides,
l’opció que es triï és correcta
perquè les dues vides són
vàlides igual, la del fetus i la
de la mare.
Que estigui despenalitzat o
que sigui legal, no vol dir que
sigui bo.
Per no arribar aquí caldria
tenir respecte al propi cos i al
cos de l’altre. Tenir ideals pel
què volem fer amb la nostra
vida. Fer propostes il·lusionants.
El valor vida és superior al valor
de la llibertat.
No hi va haver més temps
per dialogar i aprofundir en el
tema. Potser en una altra
ocasió se’n podrà parlar amb
més profunditat.
Fins a la pròxima.
EIDES
Truc informatiu
4
Desembre 2013
CONSELL PASTORAL PARROQUIAL
En la reunió del Consell del
mes de desembre s'ha dut a
terme una revisió de l'estat
actual dels acords presos en la
sessió anterior. Així doncs, en
aquest sentit , i per part dels
diferents responsables, es
comenta que el taller/seminari
de bioètica ja està en marxa.
S'han fet diverses sessions, una
a càrrec del Dr. Joan Vinyes,
l'altra per la Sra. Margarita
Bofarull i el 13 de desembre la
Dra.
Montse
Esquerda
intervindrà amb el tema
Clonació i cèl·lules-mare.
Quant a les prioritats pastorals
aprovades,
la majoria dels
grups han presentat les
propostes de treball i altres ja
les han començades a
desenvolupar.
En un altre ordre de coses,
es considera positiva i
s'accepta la proposta de
col·laboració proposada per
l'associació de veïns “InstitutsSant Ignasi” i pel Col·legi
Maristes Montserrat en diferents
activitats de la parròquia.
Ara bé, el tema central
d'aquest consell, que va
originar més debat, fou
l'enquesta sobre la família
proposada pel Papa Francesc
i promocionada pel Bisbat. Es
comenta el poc temps que
s'ha donat per respondre un
tema tan important com
aquest i amb unes qüestions,
algunes
d'elles,
tant
complexes. Per aquest motiu, i
pel que fa a la metodologia
de treball d'aquest document,
s'estableix que els grups de
CPM, CVX i Adults treballaran
l'enquesta i, per altra banda,
es mirarà de recollir dades de
les persones de la parròquia
sobre les qüestions quatre, cinc
i sis plantejades. Amb el
resultat d'aquest treball, la
parròquia donarà resposta a
l’enquesta sobre la família.
Per acabar i com ja es
habitual en els últims anys,
s'informa que el proper quinze
de desembre es realitzarà la
sortida per a portar el pessebre
a Butsènit, a la qual hi és
tothom convidat.
Consell Parroquial
Desembre de 2013
PLANTADA DEL PESSEBRE A BUTSÈNIT
Ja som a Nadal, i en el
darrer cap de setmana abans
del 25 de desembre, com
cada any, a St. Ignasi és una
data assenyalada: celebrem la
plantada del pessebre!
Dissabte, en acabar l’esplai
i jovenívols, van venir els pares i
mares a gaudir de les
actuacions nadalenques que
vam preparar, hem de dir que
van deixar el llistó ben alt! Però
com no podia ser d’una altra
manera els pares ens van
sorprendre cantant a cor la
seva versió del “Santa Nit”,
quins cantaires! Tot seguit vam
gaudir d’un piscolabis per
desitjar-nos bones festes.
Però això no acaba aquí, els
grans de l’esplai, jovenívols i els
que estan fent confirmació ens
vam quedar a dormir a la
parròquia. Vam anar a missa
de 20:30, quin goig que fa tant
jovent!, comentava l’Àlvar,
vam sopar plegats i vam
projectar una pel·lícula abans
d’anar a dormir.
Diumenge 15, esmorzem i
ens fem la bossa que toca
caminar! Es van incorporar
alguns pares caminant des de
la parròquia i vam començar
el camí. Durant el recorregut,
que vam fer en grups, ens vam
anar trobant diferents proves i
objectes. Feia fred però sense
adonar-nos ja érem a Butsènit!
Allà ens esperaven un altra
comitiva de pares que havien
vingut a la missa. Vam
descobrir com seria el
pessebre d’avui en dia i vam
acabar d’adobar l’esperit
nadalenc amb la cantada de
nadales abans del dinar de
germanor.
Han estat dos dies molt
intensos que ens han servit per
“escalfar motors” de cara a les
festes que s’apropen.
Des de la parròquia de St.
Ignasi us desitgem un bon
Nadal!
Esplai de St Ignasi
Desembre 2013
5
Truc informatiu
CATEQUESI D’INFANTS: PREPARANT EL NADAL
Com sempre, els temps forts
litúrgics, a la catequesi, els treballem d’una manera diferent
al desenvolupament habitual
d’una sessió de catequesi, i
sempre queda reflectida d’una manera o altra en la comunitat.
Aquest Advent heu pogut
veure que cada setmana hi ha
diferents objectes penjats a
l’arbre de Nadal. Cada un dels
objectes té un treball previ
desenvolupat a la sessió de
catequesi.
El treball sempre parteix de
l’evangeli del diumenge. Així,
la primera setmana vam penjar unes espelmes i el treball
que havíem fet era “estar a
punt” i ¿com podem estar a
punt per a l’arribada de Jesús?
Doncs.... ajudant els pares,
compartint amb els companys
de classe, posant interès i
il·lusió en la feina, és a dir, ser
conscient que amb la nostra
actitud podem transformar la
realitat del nostre entorn.
La segona setmana, amb la
festivitat de la Immaculada, la
reflexió va anar relacionada
amb el missatge Maria confiava amb Déu, i tu? Dins del cor
ens vam preguntar si confiem i
si sabem dir SÍ a Jesús quan ens
ho demana.
LÁGRIMAS
¿Llevamos también nosotros, en nuestro interior, a ese Mesías,
el Señor Jesús, cuyo nacimiento estamos celebrando?
Señor, algunas veces me pregunto ¿cómo será tu rostro, cómo
mirarán tus ojos, el olor de tu cuerpo, el contacto de tus Manos,
el sonido de tus palabras, el ruido de tus pasos?
Pienso que hay que bajar del monte Tabor y mirar el rostro del
necesitado, ver los ojos llorosos del que te pide, acercarse sin
miedo al que te llama, estrechar la mano del que te la ofrece,
escuchar al que desea hablarte y caminar a su lado.
El Señor está presente en todos ellos.
El hombre que se abre a Dios en los hermanos, puede recibir
la fuerza y la gracia, para transformar su soledad en compasión.
La tercera setmana, amb la
portada del pessebre de la
parròquia, es va treballar d’una altra manera. Vam veure
que Jesús és el qui esperàvem,
i de la mateixa manera que els
profetes van anunciar l’arrbada de Jesús, nosaltres també hem d’anunciar aquesta
arribada a la gent que ens envolta. I una manera de fer-ho
és com els pastors, que vam
posar en el pessebre que preparem. Ells van ser solidaris
amb l’Infant Jesús. Nosaltres
també i, per tant, hem de dur
menjar pel gran cistell que hi
ha a l’entrada de la parròquia
i a la missa d’infants.
En la quarta setmana, com
que al final Josep es despertà i
ho va entendre i va confiar
amb el Senyor, igual que Maria, arriba el moment de posar
el Josep i Maria al pessebre del
grup de catequesi i en el moment de l’ofertori de la missa
d’infants es fa el present.
Equip de catequistes
Truc informatiu
6
Desembre 2013
RESISTID, CANTAD, RECORDAD
Debió ser la fiebre porque
pasé unos días malos: pero así
lo soñé y así lo cuento.
Segundo día de la huelga
de basuras de Madrid. Por sus
calles iban apareciendo
multitudes que confluían hacia
Atocha entonando aquel
entrañable
“we
shall
ov e r co me ”
de
a nt añ o ,
guiadas por la voz acariciadora y penetrante de Joan
Baez. Cuando Madrid estaba
menos transitable, comenzaron a surgir en otras
ciudades de España marchas
en dirección Madrid, desde
Ciudad
Real,
Coruña,
Barcelona, Alicante… Con
solemnidad litúrgica como los
peregrinos del Tannhäusser, sin
otras armas que los mismos
cantos y la misma profunda
convicción
serena,
en
multitudes pacíficas donde
nadie era nadie, pero cada
uno era todos. Y esa identidad
fraterna daba una fuerza
irresistible a la marcha.
En pocos días las marchas
se habían globalizado desde
Filipinas a Estados Unidos,
mientras se sumaban al frente
viejos testigos de la resistencia
humana. Por allí andaba
Labordeta recordando que
hemos “perdido canciones y
caminos en duro batallar”,
pero decidido a ir “poniendo
en las palabras la fuerza de los
labios para poder besar
tiempos perdidos y anhelados
de manos contra manos
izando la igualdad”. Allí
apareció
Bob
Dylan
preguntando cuántas veces
hemos de mirar a otra parte
para luego pretender que no
nos habíamos dado cuenta.
Hasta
Paco
Ibáñez
recordando lo que le decía su
papá: no pienses que sin
dinero vivirás: “el mundo es de
los que han sabido alzarse
sobre los demás”. Y Cecilia,
inocente,
cantando
a
cospedales de baja ética y
altos caudales… Tras ellos
nosotros, todos “al vent” del
Raimon,
“como
hilillos
insignificantes de plastilina”
que acababan provocando
un chapapote político. Todos
en la más religiosa y más
divinamente transparente de
las procesiones. Poniendo en
acción la frase bíblica: “el
Espíritu de Dios llena toda la
tierra”.
El texto de todas las
pancartas era el mismo:
“Resistid”: vomitad el consumo,
Desembre 2013
vaciad los estadios, apagad
los televisores, conducid
utilitarios, limitad el uso de los
móviles a lo indispensable;
vestid con limpia sencillez,
fundid esas joyas que afean
vuestra humanidad. Que no os
domestiquen con sus regalos
envenenados
ni
os
adormezcan con los nuevos
opios del pueblo. Ese progreso
no hace al hombre. Resistid
impertérritos, abrazados,
cantando
sonrientes,
soportando. Que eso sí que
humaniza.
Resistid y cantad. Recordad
a Mª Dolores Pradera con la
letra hoy olvidada de H.
Guaraní: “si se calla el cantor
muere la vida, porque la vida
misma es todo un canto”, y
hoy la hemos convertido en
inacabable llanto. “Si se calla
el cantor, los obreros del
puerto se preguntan quién
habrá de luchar por sus
salarios; que no calle el cantor
porque el silencio cobarde
apaña la maldad que
oprime”.
Cantad, porque el canto da
fuerzas para resistir. No bastará
sólo con cantar, pero no
podemos prescindir del canto:
habrá que trabajar mucho,
fuerte y con talento para
recuperar tantos derechos
perdidos, o sustituidos por otros
deformados. Pero la canción
sostiene el cuerpo e ilumina la
mente. ¿Cómo íbamos a
olvidar el viejo fandango: “la
hierba de los caminos la pisan
los caminantes; la dignidad del
obrero la pisan cuatro tunantes
de esos que tienen dinero”?.
Resistid y cantad: que
vuestra resistencia impida el
negocio de los listillos que
tienen bolsillo en vez de alma;
que vuestro canto atruene los
7
oídos de quienes necesitan
silencio para calcular nuevos
negocios.
Resistid
y
caminad
manifestándoos. Delante de
vosotros y de vuestros cantores
abre la marcha el coro de los
profetas de Israel, con Jesús de
Nazaret a la cabeza: Isaías,
Amós, Oseas… cuyas voces
retumban como bombas no
violentas: “¡Ay de los que
convierten la justicia en
amargura!”. “Devastáis las
haciendas, tenéis en casa lo
robado al pobre, trituráis a mi
pueblo y moléis el rostro de los
desvalidos”. “¡Ay de los que
llaman al mal bien y al bien
mal”, y ¡llaman reformas a los
robos! “¡Ay de los que
acumulan mansiones hasta no
dejar sitio!” (en Madrid, París,
New York, Indonesia…) como si
quisieran vivir ellos solos en
medio planeta. Ay de los que
tienen helicóptero personal
transoceánico. Ya cantó Isaías
que “los ricos son como estopa
y sus obras como chispa:
Truc informatiu
arderán los dos juntos y no
habrá quien los apague”. Y
Amós le hacía la segunda voz:
“venden al justo por dinero y al
pobre por un par de
hipotecas; oprimen contra el
polvo la cabeza de los
míseros”… Razón tenía Jesús:
“es más difícil que se salve un
millonario que enhebrar una
aguja con una soga de barca;
es un milagro que sólo puede
hacer Dios”. Porque sólo Dios
puede hacer que el millonario
a ser más rico y a acumular,
contentándose con todo y
sólo lo que realmente necesita.
Resistid. Y el ángel del Señor
v olv erá
a
cant a r : “ se
derrumbará la (¿o el?) gran
Capital, ya no sonarán allí
músicas ni cítaras, ni luces de
lámparas ni arrullos de novios…
porque en ella se encontró la
sangre de los profetas y de
todos los asesinados en la
tierra” (Apoc 18, 21 ss).
J. I. González Faus.
[La Vanguardia].
Truc informatiu
8
Desembre 2013
NADAL A ARRELS
A Arrels / Sant Ignasi també
ha arribat l’esperit de Nadal...
Ho diem amb joia, per molts
motius! Hi ha tantes coses que
podrem celebrar durant
aquestes festes! Podrem
celebrar la solidaritat de la
societat lleidatana: tota una
colla de persones que tenen al
cor les persones sense llar i que
organitzen accions per a
poder col·laborar en la nostra
tasca. El xup-xup solidari, la
festa solidària a l’Escola Oficial
d’Idiomes, les parròquies que
fan
especial
recollida
d’aliments,
el
projecte
implica’t+, la col·laboració
d’empreses, els reconeixements a la nostra tasca...
regals per a les persones que
atenem, en dies que els són
difícils. Cada gota de
s ol idar itat
és
màg i ca .. .
Celebrarem les festes amb els
nostres
usuaris,
creant
moments especials (tió, dinar
de Nadal, repartirem lots
Na d a l e n cs ,
festes
amb
sorpresa...) perquè tothom en
pugui gaudir una mica, sentirse acollit i estimat. I també
celebrarem allò que ja anem
donant per fet, i de fet, és una
gràcia: les nostres ganes de
continuar endavant malgrat
que ens ho posin difícil... Estem
contents d’haver cobrat ja
part
dels
deutes
de
l’administració, però sobretot,
estem contents perquè hem
vist durant l’any els rostres de
les persones preocupades, de
les persones decidides, de les
persones que lluiten, de les
persones esperançades, de les
persones solidàries, de les
persones que es van construint
una nova vida, de les persones
que acompanyem i ens
acompanyen... i d’haver-nos
pogut fer presents en les
realitats de duresa i injustícia, i
d’haver optat per estar al
costat dels vulnerables i
exclosos. Nadal es fa present
de nou, però nosaltres l’hem
pogut anar vivint durant tot
l’any. Gràcies de tot cor.
Arrels - Sant Ignasi