acta de la sessió ordinària celebrada per l`ajuntament ple de

ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA CELEBRADA PER L’AJUNTAMENT PLE
DE TORREBLANCA (CASTELLÓ) EN DATA TRENTA-U DE MAIG DE DOS
MIL DEU
ASSISTENTS :
PRESIDENT
D. Juan Manuel Peraire Persiva
REGIDORS:
D. Josep Vicent Rubert Ferrer
Dª. María José Boix Juan
D. Juan Benjamín Giner Chaler
D. José Antonio López López
Dª. María Ferrando Checa
Dª. Rosa Ana Fabregat Pitarch
D. Manuel Persiva Herrera
D. Manuel Agut Escoí
Dª. María Carmen Gual Gual
Dª. María Josefa Tena Martínez
D. Manuel Mateu Agut
D. Alberto Bassedas Persiva
SECRETARI:
D. Raúl Ferreres Ruiz
Al Saló de Sessions de l’Ajuntament
de Torreblanca (Castelló) a les dèneu
hores del dia trenta-u de maig de dos
mil deu, celebra sessió ordinària
l’Ajuntament Ple, prèvia citació i ordre
del dia cursats a l’efecte amb
l’antelació prevista en la Llei.
Presideix la sessió D. Juan Manuel
Peraire Persiva. Assisteixen els
regidors expressats al marge. Actua
de Secretari D. Raúl Ferreres Ruiz.
Oberta la sessió per la Presidència ,
es van examinar i debatre els
assumptes inclosos en l’ordre del dia
de la convocatòria.
ORDRE DEL DIA
PUNT PRIMER.- APROVACIÓ, SI PROCEDEIX, DE L’ACTA DE LA SESSIÓ
DE DATA 16 DE MARÇ DE 2010
Sotmesa a votació l’acta de data 16 de març de 2010 s’aprova per unanimitat
dels regidors assistents a la sessió.
PUNT SEGON.- DICTAMEN DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA DE FOMENT
SOBRE SOL·LICITUD D’AMPLIACIÓ DE LA XARXA DE TRENS DE
RODALIES.
El Sr. Secretari dóna compte del dictamen favorable emès per la Comissió
Informativa de Foment de data 25 de maig de 2010.
Sr. Alcalde:- S’obri el primer torn de paraules. Algun grup vol dir alguna cosa?
Senyora Tena, té vostè la paraula.
Sra. Tena:- Gràcies senyor Alcalde. Tots sabem que les comunicacions són
importants per al futur d’un territori, faciliten la mobilitat de la seva gent i ajuden
a desenvolupar activitats que contribueixen a la generació de riquesa.
Comunicar-se és obrir-se, és fer més gran l’espai de les activitats humanes
sense comunicació es produeixen àrees aïllades que perden possibilitats de
desenvolupar el seu potencial, tant humana com econòmicament. Per tant, el
PSOE votarà sí a la proposta de l’equip de govern, perquè és evident que les
nostres intencions van pel mateix camí, però aquest sí que ara el PSOE donem
clarament convençuts, no és el primer sí, i m’explicaré: les nostres
reivindicacions vénen de molt enrere. Els pobles del litoral nord de la província
de Castelló, Vinaròs, Benicarló, Peñíscola, Santa Magdalena, Alcalà,
Torreblanca i Orpesa, han reivindicat històricament una millor comunicació amb
la capital a través del ferrocarril. Doncs, bé, l’any 2000 es va presentar una
iniciativa en aquest sentit en el Plenari de les Corts Valencianes amb majoria
absoluta del Partit Popular en la Comunitat i en Madrid. Doncs bé, el PP va
votar en contra i la proposta no va poder eixir endavant. L’any 2006, el dia 11
d’abril, es va aprovar per unanimitat en la Diputació de Castelló amb majoria
absoluta del PP, que la Diputació de Castelló proposés als ajuntaments abans
mencionats, entre Castelló i Vinaròs, i que tingueren estació de ferrocarril i la
creació d’un consorci per a signar un conveni per a millorar les comunicacions.
L’únic que va fer la Diputació va ser enviar als ajuntaments una còpia d’aquest
acord, mai ha reunit la Diputació als ajuntaments afectats del consorci, mai ha
creat ni ha dinamitzat aquest consorci. El 27 de gener del 2009, en un plenari
extraordinari de la Diputació de Castelló, amb majoria absoluta del PP, el
PSOE va presentar una moció en la que instava a la Generalitat Valenciana a
signar un conveni amb RENFE, per a millorar al freqüència dels trens de mitja
distància, per a que tots m’entenguin, vull dir que pararen en l’estació de
Torreblanca i els pobles afectats més trens regionals. El grup PP de les Corts
Valencianes va votar en contra. El 20 d’abril del 2010 es va presentar a
València el Pla d’Infraestructures Ferroviàries i Rodalies per a la Comunitat
Valenciana. Aquest Pla està consensuat pel Govern d’Espanya i la Generalitat,
dotat amb 4.000 milions d’euros, dels quals 3.400 els aporta el Ministeri de
Foment, i 555 els aporta la Generalitat. En aquest Pla es detallen les
actuacions que han de fer les dues administracions juntes i les que ha de
finançar per separat. De les inversions que ha de fer la Generalitat no hi ha per
a la província de Castelló ni un euro. L’estudi de viabilitat es fa perquè en el
PIE, Pla d’Infraestructures Estratègiques per a la Comunitat Valenciana que va
presentar el senyor Camps el dia 6 de maig del 2010, els pobles del litoral de
Castelló a Vinaròs no estaven inclosos en els mapes de millora de
comunicacions per ferrocarril. Per al senyor Camps és evident que no existeix
el nord de la província de Castelló. És per això que el Ministeri de Foment
decideix fer l’estudi de viabilitat per a implantar les rodalies en els pobles
afectats, però com que no som conformistes seguim reivindicant uns bons
serveis de rodalies, estarem sempre al costat del ciutadà, una millora en el
transport significa una millora en la qualitat de vida, significa estalviar molts
diners a les famílies que tenen els fills estudiant fora ja que podrien desplaçarse tots els dies a la universitat i al mateix temps estar en casa. Açò ho faig
extensible a totes aquelles persones que s’han de desplaçar als seus llocs de
treball, i finalment, és una manera de potenciar el transport col·lectiu. No s’ha
d’oblidar que el ferrocarril ajuda a la sostenibilitat del medi ambient, per tant, el
PSOE votarà sí a la proposta de l’equip de govern perquè com ja hem dit, en
aquest tema anem junts.
Sr. Alcalde.- Senyor López, té vostè la paraula.
Sr. López.- Decir que efectivamente es una reivindicación histórica, que si no
recuerdo mal, creo que incluso hay una moción de este ayuntamiento que data
ya del año 2000 y la última es de 22 de julio de 2008, una moción que se
aprobó por unanimidad de los presentes, por lo tanto no es de extrañar que el
PSOE vote a favor, lógico y en coherencia con sus manifestaciones anteriores,
y en la cual se solicitaba la puesta en marcha de un servicio de cercanías y el
incremento de frecuencias entre Vinaroz y Castellón. Tengo que decirle a la
señora Tena antes de entrar en el debate de esta moción que las competencias
son exclusivas del Ministerio de Fomento y en cualquier caso si tiene que haber
un traspaso de competencias, evidentemente tiene que ir acompañado de una
dotación presupuestaria en este caso que asuma el coste de estas
competencias. Decir que, efectivamente, se aprobó por parte del Presidente de
la Generalitat y el Ministro de Fomento el Plan de Cercanías de la Comunitat
Valenciana 2010-2020, dentro de dicho plan se amplía lo que es el servicio de
cercanías entre Castelló y Benicàssim quedando, como bien ha dicho la señora
Tena, los municipios de Oropesa, Alcalà, Peñíscola y Benicarló y Vinaroz, a
expensas de un estudio de viabilidad que efectivamente tiene que realizar el
Ministerio de Fomento en este caso. La Conselleria siempre ha insistido en que
se incluyeran el número de frecuencias entre Vinaroz y Castellón, a lo cual el
Ministerio de Fomento siempre se ha negado, todo hay que decirlo.
La moción lo que pretende es exigir, precisamente al Ministerio, que inicie este
estudio de viabilidad y que en el mismo, a parte de que se finalice antes del 1
de septiembre del 2010 que se dé audiencia y participación en este caso a los
ayuntamientos que estamos implicados. Coincido con la señora Tena que el no
establecimiento entre unas líneas no frecuentes entre Vinaroz y Castellón
afecta desde un punto de vista económico a los vecinos que residimos en estos
municipios. Decir que el coste de un tren regional es algo inferior a seis euros,
cuando el Alaris o el Talgo cuesta tres o cuatro veces más en un trayecto entre
Vinaroz y Castellón, por lo tanto es necesario desde el punto de vista
económico que se incrementen y establecer una línea continua y con más
frecuencia de Vinaroz a Castellón. Ello afecta, como bien ha dicho, a los
estudiantes universitarios que ante el elevado coste tienen que alquilar un piso
en Castellón y también ante la no existencia de frecuencias y no poder ir y
volver por tren a Castellón, tienen que alquilar una vivienda con lo que supone
de manutención y de arrendamiento. Ello también ocurre cuando la gente debe
desplazarse a Castellón, bien sea por trámites administrativos, visitas médicas,
etc. Por lo tanto, todos coincidimos en que es una necesidad y esto es lo
fundamental y lo importante, y decir que en esto todos los partidos en este caso
estamos de acuerdo.
Sr. Alcalde:- Senyor Rubert, té vostè el primer torn de paraules.
Sr. Rubert.- És un tema que ja almenys, en l’Ajuntament de Torreblanca ha
suscitat consens des de la primera moció que es va presentar, que va ser
aprovat per tots els grups polítics, els governants en aquell moment i els de
l’oposició, igual que ara. Açò queda patent i clar.
També vull dir claríssimament que en aquest tema el BLOC ha estat pioner en
aquesta reivindicació, ja des de fa molt de temps ha presentat mocions, en
totes les instàncies públiques que ha estat amb el fi de què les rodalies
arribaren fins el nord de Castelló. La moció jo crec que està molt ben explicada
pel senyor Secretari. I les raons estan claríssimament exposades en ella. Que
és un transport eficient i necessari per a la província de Castelló, és innegable,
és energèticament menys contaminant, un aspecte molt important i més en el
món actual en què vivim, és segur, més segur que la carretera, no hi ha cap
dubte i té menys impacte ambiental, ja que l’estructura ja està feta. Nosaltres sí
que volíem dir des del BLOC, i volíem anar un poquet més cap allà i demanar,
tal com ho estem fent en totes les institucions públiques on estem presents,
exigint el traspàs efectiu de totes les competències contemplades en l’Estatut
d’Autonomia del País Valencià i amb tots els recursos que porten emparellats.
O dit més clarament, avui en dia els trens de rodalies són responsabilitat del
Ministeri de Foment, de Madrid, i nosaltres el que demanem, perquè així està
contemplat en el nostre Estatut d’Autonomia, és que eixes competències dels
trens de rodalies passen a la Comunitat Autònoma. Per què? Doncs, perquè
uns trens de rodalies són més fàcils de coordinar i impulsar des de la
Comunitat Autònoma que des de l’Estat Central, això per una banda. Des del
primer moment que jo recorde també, s’han mantingut entrevistes amb RENFE
i s’ha arribat a plantejar el tema de què els ajuntaments del nord contribuirien
econòmicament al sosteniment d’aquesta línea de rodalies i que si en un
principi no podia ser suficientment rentable, a curt termini segur que seria una
línea rentable, i així ho vàrem demanar. Per descomptat que hi havia
ajuntaments disposats, que hi havia uns altres també disposats a posar diners,
ja que açò té una alta rendibilitat social per als respectius pobles, ja que com
també s’ha dit ací, els alumnes que van a la universitat podrien estar vivint en
Torreblanca i anar i tornar a la universitat, és dir, pràcticament viure durant tota
l’època d’estudiant en la casa dels seus pares, des d’acabar el batxillerat i
continuar en la universitat, en cas de què volgueren estudiar en la Universitat
de València. Són molts els usos que fem els torreblanquins de Castelló, en
aquest cas - no tan de Vinaròs – com són per exemple consultes a metges, etc,
per tant és d’una rendibilitat social altíssima. Jo sí que sóc un poc crític en el
següent sentit, ara es demana un estudi de rendibilitat econòmica, RENFE té
estudis fets sobre la rendibilitat econòmica i crec que no hi ha cap dubte en què
eixa via de rodalies fins a Vinaròs és rentable. Una altra cosa seria veure quina
freqüència haurien de tenir els trens, però l’augment de trens i fer unes rodalies
que progressivament vagen augmentant horaris és totalment rentable i
assumible avui en dia per l’Estat, i si ens traspassaren les competències, per
part de l’Autonomia. També s’ha dit ací i es subscriu perfectament les paraules
del malaguanyat senyor Godoy en el sentit de què no cal fer cap gran inversió,
es tracta d’una programació i una coordinació per a què existisca aquesta
necessitat real i aquest benefici social per a tot el nord de la província de
Castelló i em pareix, i ací estava la nostra opinió, que en aquest moment s’ha
perdut una oportunitat històrica, i tant de bo ens enganyem i aquest estudi de
viabilitat el tinguem en poquet temps i es puguen ampliar els trens de rodalies
fins a Vinaròs.
Sr. Alcalde.- Bé si tots els grups polítics estem d’acord, anem a votar la
proposta.
Sotmès el dictamen a votació, s’aprova el mateix per unanimitat dels regidors
assistents a la sessió, adoptant-se el següent ACORD:
“””El pasado martes, 20 de abril de 2010, se firmó por parte del Presidente de
la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, y el Ministro de Fomento, Jose
Blanco, el "Plan de cercanías de la Comunidad Valenciana 2010-2020", que
recoge una series de actuaciones por parte de las dos administraciones con
el objetivo
de favorecer las comunicaciones
ferroviarias en nuestra
comunidad.
La reivindicación de mejorar el servicio ferroviario del norte de la
provincia con la capital puede calificarse como histórica, pero es a partir
del 16 de noviembre de 2003, con la inauguración de la variante entre Las
Palmas y Oropesa, cuando el tramo entre Vinaròs y Castellón dispone
íntegramente de vía doble, hecho que comporta que a partir de ese
momento la capacidad ferroviaria aumente haciendo posible el
establecimiento de más trenes de Regionales o de una línea de cercanías.
Desde julio de 2008 se constituye en Vinaròs la plataforma "Cercanías
ahora Vinaròs-Castellón" que durante todos estos meses ha pedido la
mejora de las frecuencias entre Vinaròs y Castellón.
A día de hoy son más de 8.000 las firmas que respaldan esta iniciativa y
más de 5.400 personas unidas a esta misma reivindicación a través de la
plataforma social Facebook; este apoyo demuestra claramente el amplio
consenso social de esta reivindicación.
De la misma forma hay que recordar las mociones reclamantes de esta
mejora y aprobadas por unanimidad en los Ayuntamientos de Vinaròs,
Benicarló, Peñíscola, Alcalá de Chivert, Torreblanca, Oropesa y Castellón; la
moción aprobada en la Diputación de Castellón y también en las Corts
Valencianes. Igualmente hay que hacer mención a la propuesta realizada en
el Senado y aprobada con los votos de todos los partidos, a excepción del
PSOE, que votó en contra. En la Moción aprobada en la Comisión de Fomento
del Senado se solicitaba al Gobierno dotar de más frecuencias de cercanías y
con horarios más adecuados a los usuarios, conectado adecuadamente
Castellón con Vinarós. El PSOE, en esta Comisión, votó en contra.
Dentro del "Plan de Cercanías de la Comunidad Valenciana 2010-2020" se
amplía el servicio de Cercanías de Castellón hasta la ciudad de Benicàssim,
hecho que supone una clara discriminación para las ciudades de Oropesa,
Torreblanca, Alcalá de Chivert, Peñíscola, Benicarló y Vinaròs, que quedan a
expensas de un "estudio de viabilidad" que debe realizar el Ministerio de
fomento.
Creemos que es ahora cuando todas estas ciudades, que han quedado al
margen de la ampliación realizada, nos debemos unir para reclamar al
Ministerio de Fomento celeridad en la elaboración de este "estudio de
viabilidad" y de la misma forma debemos exigir que dentro de este estudio no
solo se contemple la "viabilidad económica" sino también el "beneficio social"
que generaría la mejora de frecuencias, bien con trenes Regionales, bien con
la creación de una línea de Cercanías específica entre Vinaròs y Castellón.
Es importante señalar que esta mejora, en un sentido o en otro, es posible con
una mínima inversión, y por eso queremos recordar las palabras del Diputado
en les Corts Valencianes por el PSPV-PSOE, el malogrado Sr. Godoy, cuando
en el Pleno de les Corts de 22 de octubre de 2008 afirmó que "porque en el
caso de establecimiento de un servicio de Cercanías entre Castellón y Vinaròs,
nos encontramos con unas circunstancias dadas favorables. Tenemos,
señorías, una infraestructura construida, tenemos una disposición amplia de
capacidad de esta infraestructura; en estos momentos pueden enviarse a
través de ella muchas más circulaciones. Está ocupada aproximadamente en
un tercio de su capacidad y yo creo que tenemos aproximadamente dos
tercios de su capacidad por ocupar. Tenemos unas perspectivas de
aumento de la demanda en el futuro y tenemos, también, unas estaciones
prácticamente dispuestas, prácticamente preparadas".
En atención a todos estos antecedentes y ante la situación creada después
de la firma del "Plan de Cercanías de la Comunidad Valenciana 2010-2020", el
Pleno de la Corporación adopta el siguiente ACUERDO:
PRIMERO.- Instar al Ministerio de Fomento a que inicie de
forma inminente la redacción del "estudio de viabilidad" que
posibilite la mejora de las frecuencias ferroviarias entre Vinaròs
y Castellón y que esté finalizado antes del 1 de septiembre de
2010.
SEGUNDO.- Instar al Ministerio de Fomento a que facilite la
participación de los ayuntamientos en la elaboración de este
"estudio de viabilidad".
TERCERO.- El Ayuntamiento de Torreblanca asume el
compromiso de implicar de forma activa a todos los partidos
políticos, asociaciones y resto de sociedad civil, en la
reclamación de la mejora del servicio ferroviario.
CUARTO.- Dar traslado de la aprobación de esta moción a la
Subdelegación del Gobierno, Presidente de la Generalitat
Valenciana, Ministerio de Fomento, a los Grupos
Parlamentarios del Congreso, Senado y Cortes Valencianas
para que soliciten del propio Ministerio que ésta se incluya
dentro del estudio de viabilidad como muestra del apoyo
unánime a la mejora exigida. “””
PUNT TERCER.- DICTAMEN DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA DE FOMENT
SOBRE APROVACIÓ DE LA PRIMERA FASE DEL PROJECTE
D’ADEQUACIÓ I MILLORA DEL CAMÍ DEL BORDAR I LA SEUA INCLUSIÓ
EN EL CONVENI COMPLEMENTARI D’1 D’ABRIL DE 2010 AMB LA
URBANITZADORA TORREMAR, S.A.
El Sr. Secretari dóna compte del dictamen favorable emès per la Comissió
Informativa de Foment de data 25 de maig de 2010.
Sr. Alcalde.- Algun grup vol la paraula? Senyor Agut.
Sr. Agut.- El grup socialista, per suposat, i és comprensible i està a favor de
que s’amplie el camí Bordar, de què es prolongue la Diagonal, de què els
vehicles tinguen una eixida a la N-340 per la part nord adequada. Seria una
bogeria dir que no a eixa ampliació. Per suposat que estem d’acord i creiem
que és necessària perquè el trànsit pesat que hi ha per dins de Torreblanca per
un lloc o d’altre ha de sortir i creiem que és el lloc més adequat, sortir per la
rotonda del final de la Carrassa Mon Rossí i d’ací empalmar amb la rotonda de
la N-340, i que donarà a l’aeroport, i per suposat que estem completament
d’acord amb tot açò. Però amb el que no estem d’acord és amb la manera en la
que s’ha fet aquest projecte. Ja ho vàrem dir en el Plenari, perquè el projecte
no ha canviat per a res del món, sols que el projecte es va presentar en una
fase i ara es farà en dues fases. Ara explicarem perquè. El 24 de novembre del
2008, ja vàrem explicar perquè no estàvem conformes amb aquest projecte, no
ens pareixia bé entre d’altres coses, perquè es crees una rasa entre la via i el
desaigüe, que és la que porta totes les aigües des de dalt de l’autopista i de la
part nord de Torreblanca i que fan cap a l’engolidor; tots sabeu al que m’estic
referint. I ja vàrem parlar sobre que eixa rasa era un perill que podia provocar
accidents que no es tapés aquesta. Si es tapava, a més es podia utilitzar per a
separar la zona de vehicles de la zona on anirien els vianants i les bicicletes.
Creiem que és necessari i que és la part primordial d’aquest projecte. El
projecte segueix igual, ja es va dir en el Plenari que es miraria i que
segurament es taparia, però el projecte s’ha vist, s’ha estudiat i resulta que el
projecte és el mateix, l’únic que passa és que es farà en dues fases. Per que es
fa en dues fases? Perquè unes persones han signat un conveni i amb aquestes
persones que han signat el conveni es farà la primera fase, per la zona on s’ha
signat el conveni. Les persones que no han signat el conveni van a
l’expropiació, s’ha fet un pla tal com marca la llei. Van a l’expropiació perquè
eixes persones no han volgut negociar, i no estan conformes, estan per
suposat en el seu dret. És una bogeria ampliar una carretera en uns llocs i
després haver de tornar a ampliar, no li trobem cap sentit, ni li trobem res del
món, i trobem inclús que eixes persones seran senyalades com si no volgueren
fer eixa ampliació, i no és així, eixes persones volen eixa ampliació igualment
que els que han signat els convenis, l’únic que volen és que se’ls tracte en
l’expropiació com creuen que se’ls ha de tractar. Qui ho ha negociat? Doncs el
Regidor d’Urbanisme i per a nosaltres no ho ha negociat bé. Creiem que eixes
persones hi ha que diferenciar, tal com s’ha diferenciat en la Carretera de
l’Aeroport, entre el que té tarongers, el que no té res, el que té terra campa, etc.
cadascú té un valor, i és lògic i normal que eixes persones volen que es
reconega. No s’ha aconseguit en la negociació que eixes persones entraren en
el conveni, perquè se n’hagués pogut signar un i pagar-los una indemnització,
igual que han fet en la Carretera. D’exemples n’hi ha un munt, jo mateix, he
signat un conveni i tinc una indemnització per els arbres, per la classe de
terreny que tinc, pel cultiu, etc. Aquestes persones, segurament, no ho sé cert
perquè jo no ho he negociat, ho ha negociat el Regidor d’Urbanisme, doncs
segurament que degués anar per ací. Total que a la fi no han signat el conveni,
però aquestes persones estan en tot el seu dret.
Crec que és una bogeria, primer, fer un projecte sense tapar una rasa, amb el
perill que té d’accident, una rasa per un lloc on anirà gent amb bicicleta, gent a
peu, i cotxes, i crec que és aventurar-se l’avançar-se a realitzar un projecte
quan s’està esperant des de Conselleria que s’aprobe o no s’aprobe
l’expropiació, llavors després s’aprovaria el projecte i es faria fins al final, sense
fer corbes, entrar, sense entrar, ficant peces de metall per a que els cotxes
puguen entrar o puga passar la gent, etc., pense que tot açò no és necessari
per res del món. Després ja es parlarà dels preus, però crec que no és
necessari tenir la pressa que es té ara per a un projecte fer-lo en dues fases,
quan es pot fer des del principi al final en una sola fase i fer-se, sobretot, ben
fet. La rasa, el grup socialista considera que s’ha de tapar. L’aigüera que
condueix l’aigua des de l’autopista fins a l’engolidor s’ha de tapar perquè és un
perill. Fins ara hem tingut la sort de que no hi ha hagut accidents però la sort no
s’ha de temptar, és una rasa de formigó i el dia que caurà algú a dins llavors a
la millor ens lamentarem tots i és una llàstima ara que es fa el projecte, valga
els diners que valga, que no es tape i es deixe arreglat, i a més servirà com a
separació entre els vehicles que circulen i la gent a peu i les bicicletes.
Nosaltres considerem que està fora de lloc que perquè uns senyors han signat
el conveni i uns altres senyors han anat a l’expropiació, es faça el projecte en
dues fases, com si aquest senyors foren una cosa a banda. Jo estic segur que
aquests senyors, com tots els torreblanquins volen que s’amplie el camí Bordar
i que es faça una bona eixida per al poble, crec que tots estem d’acord amb
açò.
Sr. Alcalde.- Senyor Rubert, té vostè el primer torn de paraules.
Sr. Rubert:- No sé si el senyor Agut, que és en aquest cas el que ha parlat,
coneix o fins a quin nivell coneix aquest projecte definit ja des del principi de la
legislatura que ja farà tres anys. En portem més de dos entre lluites, en treball,
en negociacions, en xerrades, en intentar arribar a acords, en molts fronts. El
primer d’ells va se en RENFE. Ens van ficar tots els problemes que havia de
ficar-nos i alguns més. A la fi varen tancar el tema mitjançant el corresponent
conveni i la corresponent autorització que ja tenim. I després, els propietaris
que no han signat el conveni com diu el senyor Agut, que és veritat, no l’han
signat i també estan en el seu dret i jo els ho he dit verbalment que no per això,
diguem-ne que hi ha cap situació rara o d’enemistat entre l’Ajuntament i ells
mateix. Ells han defensat uns drets que creuen que tenen i a mi em pareix molt
bé. Jo hagués fet això ho hagués fet una altra cosa, això no ve al cas. Doncs
bé, hem negociat amb ells i només falta ara que haguem d’escoltar els
problemes que planteja el PSOE, que no són tals i els explique.
La primera la rasa, eixa rasa ja es va dir, tal com ell ha recordat que es
tancaria. En que estem jugant? Estem jugant amb una claríssima història que
sabem que passa en tots els projectes, que açò es proposarà com a millora.
Quan l’empresa l’haja de fer, ací hi pot haver una solució de millora o una
solució definitiva de solucionar-ho. Llavors açò es pot tancar, almenys en tots
els trams que siga més perillós i és el que vàrem dir en aquell plenari i ho diem
ara una altra vegada. He dit ja que es va negociar i vostè ha ficat un
qualificatiu, i és que es va negociar malament, o que no s’ha negociat bé.
Supose que tindrà la informació d’algun propietari, però no té la informació
d’aquest regidor, perquè no m’ha preguntat mai en la vida com està el tema,
que és el que ha passat. Ho diu ara, i jo també aprofitaré ara per a explicar-ho.
En tots els llocs hem actuat exactament igual, en tots els llocs, en l’exemple
que ha ficat la seva finca, o en l’exemple de la Carretera de la mar, que també
hi ha uns altres, o en l’exemple del camí bordar. Una cosa era fer un conveni,
en el qual els propietaris ens deixen la finca i es queden l’aprofitament. Si em
de parlar de valors, igual que a la Carretera de la Mar, no és el mateix quedarse un aprofitament que té un valor alt que, després quedar-se amb una
expropiació, on sempre es pagarà el que vostè ha dit. Es pagarà si té ametlers,
si té goteig, si té tarongers, llavors açò va tot en el preu, o en el just i preu que
es diu. Una cosa es fet conveni, que es fa tot conjuntament a canvi d’un
aprofitament que té un valor molt més alt que el que puga tenir el tipus
d’expropiació. O dit d’una altra manera, si aquestes persones no signen el
conveni que també dic ací, que estan en condicions de signar-lo fins que el
procediment no acabe. Llavors resultarà que es paralitzarà, signaran el
conveni, i es quedaran l’aprofitament que per a mi és la situació més
beneficiosa per a ells. Si segueixen volent l’expropiació no hi haurà cap
problema, es valorarà tot el que vostè ha dit, els tarongers, el goteig, si són
ametlers, la terra, etc, llavors és una situació totalment justa, i dir que eixe
terreny que ha obtingut l’Ajuntament per expropiació té en el Pla General, un
aprofitament, que en aquest cas es queda l’Ajuntament, i pense que açò és una
situació que no beneficia al propietari i que l’Ajuntament no la vol exercir, i el
que vol l’Ajuntament és que el propietari es quedi amb el valor urbanístic, o el
que és el mateix, l’aprofitament, perquè cobrarà més diners en el futur que els
disset euros que valga tot conjuntament, terrenys, arbres, goteig, etc. Aquest és
el consell que jo els he donat, ells pensen que han d’anar per la via de
l’expropiació, doncs ens pareix bé, no passa absolutament res, però no
confonguem i no enganyem i no trastoquem, una cosa és la cessió que té el
major valor per a mi i una altra cosa és l’expropiació que és quan es paguen
totes els qüestions relacionades amb el que he dit, terrenys, goteig, etc. Això
per una banda.
L’altre tema, el d’esperar o no. Si el procediment es va iniciar en el Plenari
extraordinari d’aquest mes, es va iniciar el Pla Especial, que acaba en el que
seria un procediment d’expropiació. Per tant s’ha iniciat ja, té un recorregut de
tres o quatre mesos, fins que allí es puguen veure les màquines. El
procediment que ara iniciem amb l’ aprovació del projecte fase 1, i el que serà
tot el que ve després, notificació a l’empresa Torremar, dipositar l’aval, plec de
condicions, licitació de l’obra, et. Passaran tres o quatre mesos, per tant la
previsió nostra és que apleguem a la fi amb els dos procediments,
l’administratiu, per la via de l’expropiació i l’altre administratiu per la via de la
concessió de l’obra, i no farà res el que està vostè dient, de que entrarà, eixirà,
entrarà i tornarà a eixir, sinó que això no serà així. La idea serà que
començarem l’obra quan tinguem la disposició de tots els terrenys, el que
estem fent ara és avançar el procediment.
Sr. Alcalde:- Segon torn de paraules, senyor Agut, vol dir alguna cosa més?
Sr. Agut.- A veure, jo no sé la idea que portaran o deixaran de portar de
moment tenim un projecte al davant en el que la rasa no va tapada, i açò és el
que tenim, no sé quina és la idea, si en millores, no hi ha cap pleg de
condicions, no ha licitat ningú, no es sap si eixiran per ací en millores o eixiran
per on siga. El que hi ha és una rasa i en el projecte no va tapada, aquest és
l’únic problema que hi ha, bé, l’únic no, n’hi ha més. Vostè hem parla de
l’expropiació , de si contaran els tarongers, etc, però no ho sabem, jo crec que
vostè d’açò no està assabentat, i mire que vostè està assabentat de tot eh!
Mire, quan vàrem fer el conveni en la Carretera de l’Aeroport, es va signar el
conveni i després van haver indemnitzacions. D’expropiació hi haurà un just-ipreu, hi haurà un peritatge que marcarà el preu i prou, a callar. Ara, sí que
m’agradaria una cosa, perquè vostès varen crear un precedent , ací hi ha
terrenys que s’han pagat a 21,46 € per circumstàncies que ara no cal citar –
que si ve bé les nomenarem – però s’han pagat a 21.46 €, i m’extranya que
amb dos anys que ha tingut pel davant no haja tingut la solució per a aquesta
gent.
En Torreblanca que fa moltíssims anys que no sona la paraula expropiació,
resulta que ara s’expropiarà, i segons paraules dels amos, que me les puc
creure o no però me les han dites ells, els han dit que si no estan conformes
que es busquen un advocat. Així és comanem? Si no estàs conforme buscat un
advocat? Li estic parlant de les rotondes, li estic parlant del camí Bordar, ja que
ha nomenat vostè les rotondes, però buscat un advocat? Busque vostè de
solucionar-ho, busque vostè de solucionar-ho, i compte que ha creat vostè un
precedent, i no vull dir noms, que ja estic fart de dir-los. Hi ha una zona que
s’ha pagat a 21,46 €, i a aquest senyors, amb més condicions que aquesta
zona perquè tenen arbres plantats, a la millor se’ls pagarà a 17 o 18 € o menys.
I aquests seran els logros que vostès haurà fet cara a eixa gent del poble, però
cara a eixa persona, que no vull dir qui és – està prop del cementiri - s’ha pagat
a 21,46 €, expliquem a mi per què. I ara vostè me parla de 17 o 16 €, o menys,
i al propietari li diu que si no està conforme que es busque un advocat. Dons
val, si anem així, que vol que li diga, en Torreblanca fa anys que en
Torreblanca no s’havia sentit la paraula expropiació, i ja hem arribat en varies
persones. El que no m’agrada, és que, tenint eixe dret, almenys que no se’ls
vaja amb aquest poquet d’amenaça dient que es busquen un advocat. Hauríem
de tenir en ells la màxima sensibilitat per a aquestes persones que són del
poble i que poden exercir eixe dret, i que nosaltres anem a respectar, per
suposat.
I després no hem parle de que si canviarà el projecte amb la rasa, etc. de
moment me diu que taparà la rasa, però en el projecte no està tapada. Que es
tractarà com una millora, però ja ho veurem això. A més, per que li ho hem de
preguntar a vostè això? No sap que no confiem amb vostè? Preguntem a qui
volem perguntar, perquè tenim eixe dret, supose que tenim eixe dret no? Si
vostè no li volem preguntar, doncs no li preguntem, i punt. Que vostè qui és?
Que vostè és algú per a que nosaltres hagem d’anar a preguntar-li? Que és
algú per a que nosaltres anem a vostè a preguntar-li? Dígue-mos-ho vostè,
perquè ací és l’últim de la cola, a la millor és que és el més sabut, no h sé.
Nosaltres li preguntarem si volem preguntar-li sinó no li preguntarem. Vostè en
cada plenari diu que no li hem preguntat , pe`ro és que no volem preguntar-li a
vostè perquè no ens fiem de vostè, senzillament. Li ho dic per a que no cal que
ens ho diga una altra vegada. Total, que no anem a aprovar el projecte , el
projecte es va dir que es modificaria i que hi hauria una seguretat i el projecte
que tenim avui és el mateix. I creiem que les persones que han exercit el seu
dret pense que se’ls ha de tenir en consideració i es mereixen un tractament
molt diferent al que han rebut, ni més ni menys.
Sr. Alcalde.- Si ja ha acabat el senyor Agut, té la paraula el senyor Rubert.
Sr. Rubert:- Jo no sóc en aquest ajuntament més que el Regidor d’Urbanisme,
un poquet - vostè ho ha dit – d’alguna manera el cap visible “para lo bueno y
para lo malo” d’aquest temes i li dic que li ho diré als plenaris tantes vegades
com faça falta. Jo sé que la ignorància és molt atrevida i que ú es repeteix
contínuament dient que açò no es feia, però imagines vostè el que jo em puc
fiar de vostè, el traïdor número ú, que té un pacte...
Sr. Agut.- No faltem al respecte.., no comencem a insultar o acabarem
malament.
Sr. Rubert.- Això m’ho ha dit vostè a mi i simplement jo li ho dic a vostè i ja
està, jo tampoc confie en vostè en absolut perquè no és una persona de fiar. A
més, una persona que, a la meva manera d’entendre, és una hipòcrita que diu
als propietaris unes coses i ací en el plenari unes altres, per a mi és això, una
persona que no s’assabenta de les coses, que no té ni idea del que parla, que
sempre mescla temes i que d’alguna manera va per lliure perquè té ignorància
sobre el que parla en aquest tema. Només li parle en aquest tema, d’altres
temes jo també ignoraré però alguns els domine molt millor que vostè. Així que
açò queda clar, jo soc el regidor d’urbanisme, per a lo bo i per al dolent, i vostè
és el cap de l’oposició. I ací en aquesta sala estan els papers repartits de
moment. Després ja passarà el que haja de passar. Açò en contestació a eixes
preguntes retòriques que fa vostè, ja li ho explicat ben bé qui sóc jo. I li diré
totes les vegades que vulga el que li acabe de dir, igual que vostè fa el mateix.
Lo de la rasa, ho tanque en una frase, al final quedarà tal com quedarà i a la fi,
vostè em dirà el que m’haja de dir, llavors ja està, però mentres tant haurà
d’acceptar les paraules que se li han dit ací, que és la intenció de l’equip de
govern, i si no les vol acceptar, doncs no es accepte, però faça la seva crítica
completa quan haja de fer-la. Ja veurem com quedarà, perquè l’experiència
encara no li ha ensenyat que moltes de les crítiques que ha llençat el PSOE,
una darrera de l’altra, se li han esclafat en els mateixos morros perquè no han
sigut a la fi capaços de demostrar-les.
La qüestió de les expropiacions, digue-ho clarament, com en el Bordar a estos
senyors no els dona la gana de signar els convenis, repetisc, en tot el seu dret
del món, doncs no fem el bordar, digueu clarament, ja que no han volgut fer el
Bordar, i se’ls ha dit un munt de vegades, d’una manera i d’una altra, però
almenys, algú m’ha confessat que hi ha algú que els va calfant el cap pel
darrere, i no li conte les coses ben contades i això fa que es marege, tot es sap
en aquest món.
Sobre la qüestió de l’advocat, a ningú li he dit mai jo que es busque un advocat.
I el propietari que li ho haja dit, el porta davant de mi, en un plenari o on vulga.
Jo el màxim que dic és que vagen a l’Ajuntament i si ells volen jo estaré present
i sinó està vostè sol amb l’advocat de l’Ajuntament i en l’arquitecte, que no siga
jo per les connotacions que puga tenir, que siga un tècnic i un advocat els que li
ho expliquen. I una altra cosa, els dic que no es gasten diners fins que no
consulten almenys als tècnics municipals, si després vostè no està d’acord ja
farà el que crega convenient fer. Però mai en la vida he enviat a un ciutadà de
Torreblanca a un advocat. Diga el que vostè diga, i eixe propietari porte’l ací al
davant perquè jo li repetiré el que li he dit. Jo sempre recomane que parlen
amb els tècnics i amb els advocats de l’Ajuntament perquè de vegades no es
fien d’ú, i després que facen el que creguen convenient. Això és el que dic a tot
el món, en la meua manera de vore no és necessari que busquen cap advocat,
que es gasten diners. Totalment al contrari del que vostè ara m’està tirant en
cara. El propietari li ha dit el que li ha dit, però l’important és que vinga ací al
davant i ho defenga, i avant.
No parlem de les coses que valen 21 euro, perquè també parlarem de les
cases que valen milers d’euros , com les cases del carrer Saragossa. Si tenim
que fer debats sobre el passat els farem, no es preocupe que els farem quan
vostè vulga.
Sr. Alcalde.- Jo sí que me veig obligat a fer un xicotet resum i aclarir algunes
coses que no sé si s’han aclarit massa. Sobre el tema de la rasa, li tinc que dir
al senyor Agut del PSOE, que no està contemplat en el projecte i ja es va dir el
primer dia. A veure, entenem que eixe camí del Bordar és una obra que està
pagada amb diners municipals de tots els contribuents, encara que vaja dins
del conveni urbanístic, és de tot el poble. Llavors el que fa aquest equip de
govern és donar-li una solució a l’accés entre Mon Rossí i la carretera de
Torrenostra, i es farà amb diners municipals.
M’explique, la rasa no es tapa en el projecte, però el que no diu el senyor Agut
és que la rasa està protegida pels dos costats amb biondes per a que no caiga
cap xiquet, faltaria menys que nosaltres voldríem fer açò que pogués caure
qualsevol. Per tant podran passar perfectament pels dos vials separats per una
rasa que avui està separada i ací, em pose jo el primer, que he estat governant,
com el senyor Rubert, que ha estat governant i el senyor Agut que també ha
estat governant i ningú dels tres li ha donat la solució a eixa rasa, no vulguem
buscar ara un perill que tots l’hem permès. Nosaltres anem a evitar eixe perill,
protegit per les dues bandes amb biondes per a que no caiga ningú i no hi haja
cap perill. Per tant no diguen que no aproven un projecte per la perillositat, que
no es contempla en el projecte, perquè açò és una obra que en el seu dia, es
fara`una reforma sobre el que hi ha. On es posarà el clavegueram, les pluvials,
on es posarà tot però llavors estarà finançat pels programes urbanístics, l’únic
que fa l’Ajuntament és avançar aquest diners per donar-li una solució
provisional, perquè el que és la Diagonal, anirà des de Mon Rossí, recte vora la
via, fins al pont de la carretera de Torrenostra, anirà recta com un fil. I ara l’únic
que fa és seguir el camí del Bordar per a evitar que els cost siga mínim. Per
tant, tapar ara la rasa i fer-li gastar diners al poble de Torreblanca creiem que
es una animalada. I creiem que eixa obra, quan es traurà la rasa, es ficaran els
tubs i es farà com Déu mana, es pagarà pels programes urbanístics i no haurà
de pagar-lo el poble de Torreblanca, aquest és el motiu.
Aclarit aquest punt, anem a per un altre que jo em sent complice, com aquell
que diu, de l’expropiació. Ací no hi ha hagut intenció per cap membre de l’equip
de govern d’expropiar a ningú. S’han signat la majoria dels convenis, i tinc que
dir que deu d’haver 4 o 5 persones que voluntàriament no volen signar-los i
d’aquestes, n’hi ha dues, que jo sàpiga que volen que anem a l’expropiació.
Són elles les que volen que anem, i les altres que estan en el seu dret de no
signar un conveni urbanístic com la resta, hauran d’anar a una expropiació, no
podem pagar-ne, ni 21, ni 18, ni 14. Quan van pagar eixos 21 euros, o 53, o 42
que ha dit el senyor Agut, va ser una compra voluntària que l’Ajuntament li va
fer a un particular, de la mateixa manera que l’Ajuntament va comprar una casa
a la vora del Multiusos, com l’Ajuntament va comprar una finca on ara posarem
l’Ecoparc, és una transacció, que l’Ajuntament ha efectuat i ha pagat, 21, 31 o
42, el que ha cregut convenient que en eixe moment valia eixa finca o eixa
casa. No té res a veure. En la carretera de l’Aeroport, si no s’hagués fet el
conveni urbanístic, s’hagués anat a una expropiació, com va l’autopista o com
va la Renfe, i em consta que hi ha hagut que no ha volgut signar el conveni
perquè li ha interessat que li expropien. D’aquest tres o quatre que queden, jo li
dic ara que hi ha dos, un és ADIF, és el primer que vol que l’expropien per tal
de justificar el que siga, ens dona igual, i hi ha dues persones més que jo sé,
que prefereixen anar a l’expropiació. I, qué és el que se li pagarà? Doncs el que
marca la llei, nosaltres no som ningú per a posar ni 21, ni 30. Si un senyor té
una finca que és terra campa, a la millor no seran 21, a la millor seran 6 o 7, no
ho sé, serà el que marcarà la llei, nosaltres no podem posar el preu. A un altre
se li podrà pagar a 17 euros, per exemple, perquè tindrà tarongers, tindrà
goteig, el que siga. Nosaltres no el posem el preu, el posarà el jutjat o a qui li
corresponga. Açò no és una compra que fa l’Ajuntament, val? Aquest senyors
estan en el seu dret de preferir l’expropiació però el seu preu el fixarà els just-ipreu. Per tant, hem tractat a tots per igual i açò ho defenc perquè em sent part
implicada, com alcalde i president d’aquest equip de govern. Soc conscient del
que ha passat i amb dos propietaris que m’han dit a mi que volien que els
expropiaren i ha sigut voluntàriament. Perquè a la millor resulta que la finca
d’eixe senyor, que no vaig a dir el nom té goteig i té tarongers i a la millor si li
ho paguen a 17 euros, a la millor li compensa més que l’aprofitament
urbanístic, a més està en el seu dret. Jo també pregunte, que per que hi hagen
tres persones, eixes persones pel motiu que creguen convenient no vulguen
cedir això, l’Ajuntament té que parar un vial? Els primers criticats serem
nosaltres, diran: “eixe què, és amic teu?” La Renfe, la Carretera de l’Aeroport,
l’Autopista, fan una carretera i a qui li pille el traçat, li pille, l’expropien, se li
paga el que marca el just-i-preu i ja està. Nosaltres ací no hem volgut arribar
ningú. Simplement si hi ha tres persones, que no volen signar cap conveni,
nosaltres no podem parar eixe projecte. Anirem endavant i farem el procés
d’expropiació i se li pagarà el que marca la llei. Ara no poden dir: “a mi em
compres eixos 700 o 500 metres i me’ls pagues a 50 euros.” Però l’Ajuntament
no pot pagar això, té que pagar el que marca la llei, i no confonguem el
comprar una finca a un particular de comú acord amb una expropiació.
Pose l’exemple de la Carretera de Torrenostra. Tot el món en el seu dia va
signar el seu conveni, ara volem fer les rotondes, i hi ha dos senyors que estan
en el seu dret, tenen els seus motius, i diuen que ells no volen signar el conveni
urbanístic. Doncs hi ha un altre senyor, que com li agarren les palmeres, no vol,
que fem deixem la carretera tota recta sense rotondes, deixem les palmeres
enmig de la carretera, no fem les rotondes i permetem la perillositat perquè hi
ha dues persones que no volen signar el conveni? Jo senyor Agut em sent
responsable de donar una solució, perquè si passa alguna cosa, se’m
reclamaria amb tota la raó, perquè jo no faig el que he de fer. Nosaltres hem fet
el que creiem que hem de fer i hem estat parlant les vegades que ha fet falta,
però si hi ha una persona que es tanca en banda, doncs anem a l’expropiació.
El que se li pagarà serà el que marcarà la llei, perquè si a eixe senyor li
paguem a 21 euros, a la millor tots els que han signat el conveni també volen
vendre la finca a 21 euros, i l’Ajuntament no té diners, l’Ajuntament es va
comprometre a fer l’expropiació i a reparar tot allò que es trenqués per a donarli una solució al poble de Torreblanca, i tindre la carretera en condicions, que
tot el poble de Torreblanca volia i necessitava. Perquè no ens oblidem d’una
cosa, a la Diputació, que és la titular de la carretera de Torreblanca a
Torrenostra, no li interessa un vial de 2 kilòmetres i mig, ni al PSOE, ni a cap
govern, és una carretera molt xicoteta. Si es fa eixa carretera, i s’està fent, serà
per pressió que s’ha fet des d’aquest equip de govern, sinó no s’hagués fet, i
perquè la Diputació també sap que en el temps acabarà sent un vial municipal,
perquè la carretera i l’accés principal ja el té en la Carrassa de Mon Rossí, per
tant eixa carretera en lloc d’invertir ací els diners els hagués invertit en altres
carreteres més llargues i de més necessitat, no en una carretera que és
xicoteta i pareix un carrer. Per tant es farà i s’està fent gracies a la pressió i
insistència d’aquest equip de govern. Per això aquest ajuntament hem assumit
la reposició de les tanques, o els reguers o el que siga que es trenque, pagat
pels diners municipals per tal de facilitar a la Diputació per a que fés aquest vial
tan necessari per al poble de Torreblanca. I ara què voleu? Que perquè un
senyor i la seva família té dues palmeres que li queden enmig de la carretera i
resulta que no vol signar el conveni o que demana una barbaritat. Doncs,
haurem d’anar a l’expropiació, sinó baixarem la carretera en recte i ens
trobarem un obstacle a mà dreta i algú tindrà un accident, o podem fer dues
rotondes, i resulta que un senyor, en el seu dret, diu que no la vol cedir, o la
cedisc a tants diners. Però l’Ajuntament eixos diners no li’ls pot donar perqUè
no és una compra de terreny, i seria un greuge comparatiu amb la gent que ha
signat un conveni. Per tant nosaltres hem de fer el que hem de fer, i seguint el
procediment.
I en el camí del Bordar passa exactament el mateix, el carrer no anirà fent zigzag, no entre en ningun cap que aquest equip de govern projecte una camí que
faça zig-zag. Simplement ho hem fet en dues fases per tal d’avançar l’obra,
aquells dels que tenim la disposició dels terrenys, i abans de que s’acabe ja
tindrem, perquè l’expropiació d’eixos terrenys, jo estic convençut que a la fi tots
signaran, sinó disposarem dels terrenys d’ací tres o quatre mesos, llavors
aprovarem la segona fase i s’acabaran les dues a la vegada. Així que nosaltres
i tinc que dir-ho perquè també he intervingut en algun dels propietaris d’ací per
a convencer-los de la millor manera possible, però hi ha coses que no és que
no vulguem, és que no se pot. L’Ajuntament no li pot pagar a una persona el
que demana només perquè sí, entre particulars cadascú fa el que vol, però un
ajuntament té uns interventors, no pot fer allò que vulga. S’han donat totes les
oportunitats i per tant si un senyor diu que vol que l’expropien, està en el seu
dret. Per tant ha costat tant d’iniciar aquest projecte per intentar de convèncer
un darrere l’altre, però a la fi si en queden tres o quatre. Què dirà la resta del
poble de Torreblanca si per tres veïns que no volen no tenim un vial que traurà
tot el tràfic rodat del poble i tindrem l’accés des de la Carretera Mon Rossí fins
a la Carretera de la Mar i fins a l’Estació, que diran? Si pensem que eixa camí
fora de l’Autopista o de la Renfe, no els haurien preguntat res, els hagueren
expropiat pel que val i prou, no van a parar la carretera o la via del tren perquè
un senyor no vol cedir el terreny i sinó vol un milió d’euros. Jo crec que açò
està clar. Simplement he volgut açò, aclarir-ho per a que no hi hagen
confusions, almenys hem tractat a les persones de la millor manera possible,
però si una persona vol que l’expropien o no vol atendre a raons, l’Ajuntament
no pot deixar de fer una obra per açò. El que vull recalcar és açò, que el que
hem comprat a 21 o 51 euros era una compra i açò és una expropiació, que el
que va, va perquè vol. La majoria tots han signat un conveni i han tractat igual a
unes persones que als demés. Però l’Ajuntament farà el que ha de fer pel bé
del ciutadà i del poble de Torreblanca, ni més ni menys que això. Simplement
volia aclarir-ho.
I la rasa si no es programa, és per que l’Ajuntament no té perquè pagar uns
diners, ja que el dia de demà, quan s’aprove el Pla General i es facen els PAI’s,
que pot ser d’ací un any o d’ací deu anys o d’ací quinze quan es faça eixe PAI,
per tant no té perquè assumir l’Ajuntament eixos diners. I que li quede clar que
la rasa existent estarà protegida per les dues bandes i hi haurà per una banda
el vial per anar en bici i a peu, i per altra banda anirà el trànsit rodat, i ni per una
banda ni per l’altra ningú caurà dins la rasa, per això no es preocupen ningú de
vostès que ja ens encarregarem nosaltres de que això no passe, almenys, baix
la meua responsabilitat. Per tant, crec que he fet una aclariment necessari per
a que no hi haja confusions, i ara passarem a la votació.
Sotmès el dictamen a votació, s’aprova el mateix per vuit vots a favor i cinc vots
en contra, dels regidors del PSOE, adoptant-se el següent ACORD:
“””De conformidad con lo dispuesto en la estipulación cuarta del Convenio
Complementario suscrito el 1 de abril de 2010 entre el Ayuntamiento de
Torreblanca y la mercantil Urbanizadora Torremar S.A., como adjudicataria del
programa para el desarrollo de los sectores IV, VII, VIII, IX y X, por la que el
Ayuntamiento se compromete a señalar las obras que deben incluirse en el
convenio;
Visto el proyecto técnico de la obra 1ª FASE DEL PROYECTO DE
ADECUACIÓN Y MEJORA DEL CAMINO BORDAR EN TORREBLANCA,
redactado por el Ingeniero DE Caminos, Canales y Puertos Gonzañp Valls
Benavides, por importe total de 808.929,11 €, IVA y honorarios técnicos de
redacción y dirección de obra incluidos;
Visto el informe favorable de los servicios técnicos municipales, sobre el
contenido del mismo, de fecha 20 de mayo de 2010;
Por todo ello, el Pleno del Ayuntamiento adopta el siguiente ACUERDO:
PRIMERO.- Aprobar el proyecto técnico de la obra 1ª FASE
DEL PROYECTO DE ADECUACIÓN Y MEJORA DEL CAMINO
BORDAR EN TORREBLANCA, redactado por el Ingeniero DE
Caminos, Canales y Puertos Gonzañp Valls Benavides, por
importe total de 808.929,11 €, IVA y honorarios técnicos de
redacción y dirección de obra incluidos.
SEGUNDO.- Incluir la citada obra en el Convenio
Complementario suscrito el 1 de abril de 2010, entre el
Ayuntamiento de Torreblanca y la mercantil Urbanizadora
Torremar S.A., siendo por tanto la financiación a cargo de la
referida empresa, en la forma establecida en la estipulación
cuarta del Convenio.
TERCERO.- Requerir a la Urbanizadora Torremar S.A. para
que, en el plazo de un mes desde la notificación del presente
acuerdo, ingrese la cantidad total del presupuesto de licitación
en metálico en la cuenta del Ayuntamiento o bien aval por
idéntica cantidad en la Tesorería municipal.
CUARTO.- Notificar el
presente acuerdo a la mercantil
Urbanizadora Torremar S.A. para su conocimiento y efectos
oportunos.”””
PUNT QUART.- DICTAMEN DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA DE FOMENT
SOBRE APROVACIÓ DEL PROJECTE D’ADEQUACIÓ I MILLORA DE
L’AUDITORI METROPOL I LA SEUA INCLUSIÓ EN EL CONVENI
COMPLEMENTARI D’1 D’ABRIL DE 2010 AMB LA URBANITZADORA
TORREMAR, S.A.
El Sr. Secretari dóna compte del dictamen favorable emès per la Comissió
Informativa de Foment de data 25 de maig de 2010.
Sr. Alcalde:- Algun grup vol la paraula. Doncs, passem a la votació.
Sotmès el dictamen a votació, s’aprova per unanimitat dels regidors assistents
a la sessió, adoptant-se el següent ACORD:
“””De conformidad con lo dispuesto en la estipulación cuarta del Convenio
Complementario suscrito el 1 de abril de 2010 entre el Ayuntamiento de
Torreblanca y la mercantil Urbanizadora Torremar S.A., como adjudicataria del
programa para el desarrollo de los sectores IV, VII, VIII, IX y X, por la que el
Ayuntamiento se compromete a señalar las obras que deben incluirse en el
convenio;
Vista la memoria técnica valorada de la obra MEJORA Y ADECUACIÓN EN EL
AUDITORIO MUNICIPAL “METROPOL” DE TORREBLANCA, redactada por el
Arquitecto Técnico Municipal José Milanés Aparici, por importe total de
157.027,54 €, IVA incluido;
Por todo ello, el Pleno del Ayuntamiento adopta el siguiente ACUERDO:
PRIMERO.- Aprobar la memoria técnica valorada de la obra
MEJORA Y ADECUACIÓN EN EL AUDITORIO MUNICIPAL
“METROPOL” DE TORREBLANCA, redactada por el Arquitecto
Técnico Municipal José Milanés Aparici, por importe total de
157.027,54 €, IVA incluido.
SEGUNDO.- Incluir la citada obra en el Convenio
Complementario suscrito el 1 de abril de 2010, entre el
Ayuntamiento de Torreblanca y la mercantil Urbanizadora
Torremar S.A., siendo por tanto la financiación a cargo de la
referida empresa, en la forma establecida en la estipulación
cuarta del Convenio.
TERCERO.- Requerir a la Urbanizadora Torremar S.A. para
que, en el plazo de un mes desde la notificación del presente
acuerdo, ingrese la cantidad total del presupuesto de licitación
en metálico en la cuenta del Ayuntamiento o bien aval por
idéntica cantidad en la Tesorería municipal.
CUARTO.- Notificar el
presente acuerdo a la mercantil
Urbanizadora Torremar S.A. para su conocimiento y efectos
oportunos.”””
PUNT CINQUÈ.- DICTAMEN DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA
D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT SOBRE ELS DRETS D’AUTOR I LA
PROPIETAT INTEL·LECTUAL
El Sr. Secretari dóna compte del dictamen favorable emès per la Comissió
Informativa d’Organització i Funcionament de data 25 de maig de 2010.
Sr. Alcalde.- Algun grup vol la paraula? Doncs, passem a la votació.
Sotmès el dictamen a votació, s’aprova per unanimitat dels regidors assistents
a la sessió, adoptant-se el següent ACORD:
“””En los últimos meses hemos visto como proliferaban las noticias sobre las
sociedades de gestión por el cobro de los derechos de autor, en concreto la
SGAE. Por ello y, cercano a la celebración del Día Mundial del Autor (23 de
abril), instaurado por la Conferencia General de la UNESCO, celebrada en
Paris en 1995, y el Día Mundial de la Propiedad Intelectual (26 de abril) creado
en el año 2000 por la Organización Mundial de la Propiedad Intelectual (OMPI),
reconociendo la necesidad de proteger los derechos de autor y la propiedad
intelectual en su conjunto, se hace necesaria, al mismo tiempo, una solución
eficaz para solventar la problemática que entraña la gestión de estos derechos,
sobre todo, en lo concerniente a las Entidades Locales.
El ámbito municipal es realmente el espacio significativamente más próximo a
las necesidades y demanda de los ciudadanos. Los Ayuntamientos han
realizado, y realizan, considerables inversiones económicas en infraestructuras
culturales y en promoción cultural. Sin estos espacios culturales no se podrían
poner en valor muchas de las manifestaciones culturales de los Autores. En
nuestros pueblos y ciudades, la Administración Local es la que oferta
programaciones culturales, ya sean de música, teatrales, de danza, artes
plásticas, así como de ocio y tiempo libre. Estas manifestaciones se enmarcan
dentro de las políticas culturales de las Entidades Locales, cuyos gastos son
asumidos con cargo a sus presupuestos al objeto de posibilitar la participación
de la ciudadanía. De este modo, es el sector público uno de los principales
demandantes y uno de los principales proveedores de infraestructuras de
producción, exhibición, y distribución, sin el cual sería imposible el desarrollo de
muchas actividades del ámbito cultural. La Administración Local es generadora
del grueso del gasto cultural de las Administraciones Públicas, que tiene sus
orígenes, en los gobiernos locales nacidos de las primeras elecciones
municipales democráticas en 1979 que apostaron por la cultura y la
recuperación de la calle como espacio festivo colectivo.
Los Municipios tienen una amplia autonomía para desarrollar la actividad
cultural a escala local. En concreto, la Ley de bases de régimen local da
competencias a los municipios en materia de patrimonio, actividades e
instalaciones culturales y ocupación del tiempo libre. También dispone que los
Municipios de más de 5.000 habitantes deben prestar servicio de biblioteca
pública. Finalmente, establece la posibilidad de que los Municipios realicen
“actividades complementarias de las propias de otras administraciones públicas
y, en particular, las relativas a (...) la cultura”.
Actualmente, es materia controvertida la que se refiere al pago de derechos de
autor por la interpretación de obras musicales o teatrales, con ocasión de los
festejos populares, cuando la música, en sus múltiples formas y
manifestaciones, forma parte de nuestra cultura y es una de las artes que más
le identifica como pueblo.
No obstante, no solamente es motivo de conflictividad con la Sociedad General
de Autores y Editores (SGAE) la programación festivo-cultural realizada por las
Entidades Locales. Esta problemática no se limita sólo a las actividades
culturales tradicionales desarrolladas durante las fiestas populares (a la que
podemos denominar "oferta clásica”) y las de promoción cultural, encaminada a
ampliar la oferta cultural para los ciudadanos, sino que además la SGAE ha
incorporado dentro de su demanda de “derechos de autor” las nuevas
actividades programadas que hacen uso de su repertorio, como puede ser la
ambientación musical en pabellones deportivos o en las casa de cultura o la
utilización de la televisión en residencias de ancianos.
Toda esta problemática se ve agravada, aún más, con la incorporación del
“canon en los libros” que se prestan en las bibliotecas municipales y con el
canon sobre los equipos, aparatos y materiales de reproducción sujetos al pago
de la compensación equitativa por copia privada conocido como “canon digital”.
Las bibliotecas y agencias de lectura, el medio básico de difusión y
dinamizador de la lectura y, por tanto, de la información así como de formación
del usuario, sobre todo entre la población infantil y la juvenil, tienen el préstamo
de libros como una de las actividades básicas. Actualmente afectado por la
Directiva europea 2006/115 CE (antes Directiva 92/100/CEE) sobre derechos
de alquiler y otros derechos afines a los derechos de autor en el ámbito de la
propiedad intelectual. En ella se otorga a los derechohabientes la posibilidad de
prohibir a las instituciones públicas el préstamo de sus obras, dando a los
Estados miembros la alternativa e adquirir el derecho a prestar dichas obras
mediante una remuneración. Pero hay un artículo en la Directiva, el 5.3, que
dice que Los Estados miembros podrán eximir a determinadas categorías de
establecimientos del pago de la remuneración. De hecho, el Informe de la
Comisión de las comunidades Europeas al Consejo, al Parlamento Europeo y
al Comité Económico y Social sobre el derecho de préstamo público en la
Unión Europea fechado en Septiembre de 2.002, constata que “la mayor parte
de los países hacen uso de la posibilidad de eximir a determinadas
instituciones de préstamo del derecho de préstamo público”.
El cobro del canon digital es arbitrario puesto que supone una carga adicional
sobre el precio de todos los aparatos que puedan ser destinados a la
reproducción y almacenamiento de documentos (fotocopiadoras, impresoras,
equipos de reproducción y de grabación de documentos audiovisuales, CDs,
DVD,s,…). Se debe pagar, se utilice o no el material comprado para copiar
documentos con derechos de propiedad intelectual. No obstante, los
Ayuntamientos pueden demostrar que no utilizan CDs, DVDs, ordenadores…
para copiar obras con derechos de propiedad intelectual, y las Entidades
Locales pueden pedir que se aplique de oficio el artículo 25.7 de la Ley que ya
establece que el Gobierno Español puede, mediante real decreto, establecer
excepciones al pago de esta compensación equitativa y única (el canon)
cuando quede suficientemente acreditado que el destino o uso final de los
equipos, aparatos o soportes materiales no sea hacer copias privadas de obras
con derecho de autor.
Ante las obligaciones que las Entidades Locales como organizadores tienen
ante el derecho de autor, aunque estas manifestaciones se realizaban sin
ánimo de lucro, están provocando problemas de relación con las entidades de
gestión pues no queda demostrado, en las relaciones facturadas que se
reclaman, se están incluyendo derechos de autor no susceptibles de cobro, por
no haber sido confiados por sus autores a la SGAE o por haber entrado tales
obras o composiciones en el dominio público, conforme a lo dispuesto en el
art.41 TRLPI, y en su consecuencia, que puedan ser utilizadas estas por
cualquiera, siempre con el límite representado por el respeto a los derechos de
autoría e integridad de las obras.
En nuestra Comunidad, los conflictos entre la Sociedad Generala de Autores y
Editores y las Entidades Locales, con la puesta en práctica del convenio
suscrito primero entre la FVMP y la SGAE en 1996 y más tarde con el suscrito
en el año 2000, es en el seno de su Comisión Mixta, donde tiene lugar la
resolución de los conflictos interpretativos derivados de la aplicación del
Convenio. No obstante, debemos señalar que, en numerosas ocasiones se
han encontrado las Corporaciones Locales, ante la desagradable situación de
tener que hacer frente al requerimiento, vía "reclamación administrativa" -en el
mejor de los casos-, o vía demanda judicial, por no haber solicitado la
autorización previa de uso de obras protegidas por el derecho de propiedad
intelectual, o por no hacer efectivo el depósito del derecho de autor.
Los Derechos de Autor son esenciales y la inmensa mayoría de Ayuntamientos
cumplen con la obligación legal de hacer frente a los costes de esos derechos.
Los procedimientos judiciales contra los Ayuntamientos no se deben a su
negativa a afrontar los Derechos de Autor, sino a estar en desacuerdo con la
liquidación que presenta la SGAE. La inmensa mayoría de Entidades Locales
organizan e impulsan actividades culturales sin ánimo de lucro con el propósito
de favorecer la experiencia cultural de los ciudadanos residentes y de los
visitantes. Al igual que no todos los Autores son iguales, los Ayuntamientos
tampoco son iguales entre sí. En la Comunidad Valenciana, el 72,70% de
Municipios (394 sobre el total, 542) tienen una población de derecho inferior a
5.000 habitantes y disponen de escasos recursos para la prestación general de
servicios, y entre ellos, para la promoción y difusión cultural.
La situación de crisis económica y desempleo obliga a los Ayuntamientos a
dotarse de presupuestos más restrictivos. La SGAE como entidad gestora de
los Derechos de Autor debería de ser sensible a la complicada situación actual.
La puntual irracionalidad de la SGAE en su afán recaudatorio no sólo respecto
a las Entidades Locales sino también a entidades festeras, bandas de música,
establecimientos de ocio y descanso…podría ser acompañada por otra
irracionalidad municipal en el caso de que los Ayuntamientos ordenaran tasas
municipales a los Autores adheridos a la SGAE en las representaciones que
utilizaran como contenedor instalaciones públicas municipales o se
desarrollaran en la vía pública.
El sentido común exige crear y mantener un clima de razonabilidad que
compatibilice los Derechos de Autor con la inversión y actividad promotora
cultural que realizan los Ayuntamientos sin ánimo de lucro.
Por todo ello, y sobre la base de la Declaración Institucional aprobada por la
Junta de Portavoces de la FVMP celebrada el 19 de abril de 2010, el Pleno del
Ayuntamiento adopta el siguiente ACUERDO:
PRIMERO. Solicitar a la FVMP, y a la FEMP, que traslade al Gobierno de
España, la necesidad de la revisión de la actual Ley de Propiedad Intelectual y
la normativa que regula las Entidades de Gestión de los Derechos de Autor.
Dicha normativa debe ser la que establezca los casos y los procedimientos de
la gestión de los derechos de autor evitando con ello las abusivas y
descontroladas situaciones que se han venido dando hasta ahora.
SEGUNDO. Adoptar los Municipios una postura conjunta, y si es necesario
combativa, contra las sociedades o entidades privadas que gestionan los
derechos de autor. No se puede seguir manteniendo una situación en la que
son los Ayuntamientos sobre quienes recae la mayor obligación de pagos por
derechos de autor en servicios que se prestan al ciudadano. Y de este modo, y
con el objeto de conciliar la actividad cultural y de ocio propia de las Entidades
Locales y la defensa legítima de los derechos de propiedad intelectual de los
autores, se debería establecer un nuevo marco de relación entre las Entidades
Locales y las Entidades de Gestión, para que los Ayuntamientos puedan seguir
realizando su función cultural y de ocio sin ánimo de lucro.
TERCERO. Trasladar a la FVMP la necesidad de que inste a la SGAE (zona
mediterránea) a la firma de un protocolo de acuerdo transitorio entre la FVMP y
la SGAE (zona mediterránea) hasta la firma de un nuevo convenio FEMP SGAE. En el protocolo de acuerdo se recogían las siguientes medidas esenciales
que debería contemplar el Convenio FEMP - SGAE:

Una moratoria, de las demandas judiciales interpuestas por la
SGAE a los municipios de la Comunidad Valenciana, hasta la firma del
nuevo convenio FEMP - SGAE.

Las actividades culturales gratuitas desarrolladas dentro de las
fiestas patronales, estarán bonificadas en un 100 por cien de la tarifa de
aplicación.

Una bonificación del 75% en la tarifa establecida para los
ayuntamientos menores de 5.000 habitantes.

Una bonificación del 50% para los ayuntamientos mayores de 5.000
habitantes.
CUARTO. Trasladar a la FVMP que comunique a la FEMP que el futuro
Convenio FEMP – SGAE (de redacción clara y diáfana, evitando los recoletos
jurídicos que dificultarán la gestión diaria en el futuro) debe de significar un
nuevo marco de colaboración que mejore sustancial y significativamente la
situación de las Entidades Locales. Un mal Convenio FEMP – SGAE ata las
manos a un Nuevo Convenio FVMP – SGAE que tendría como objetivo tratar la
problemática específica en la Comunidad Valenciana con acento valenciano.
Para un Nuevo Mal Convenio no es menester tantos esfuerzos. El futuro
Convenio debería de contemplar las siguientes consideraciones:

Habilitar un mecanismo por el que los Ayuntamientos adheridos al
Convenio FVMP – SGAE sean beneficiarios, automáticamente, del
Convenio FEMP – SGAE. 147 Ayuntamientos de la Comunidad
Valenciana están adheridos a alguno de los Convenios SGAE – FEMP –
FVMP.

No es de recibo que el nuevo Convenio entre en vigor mientras
existan Ayuntamientos adheridos a la FEMP y FVMP denunciados
judicialmente por la SGAE sin posibilidad de mediación. Todas las
Entidades Locales requeridas judicialmente por la SGAE deberán de ser
comunicadas a la FEMP o FVMP (según ámbito territorial) para ser
objeto de solución extrajudicial en la Comisión de Mediación.

En el caso de considerarse necesario que los Ayuntamientos
realicen el esfuerzo de adoptar un modelo administrativo que facilite el
cobro tarifario de los Derechos de Autor por la SGAE, la SGAE deberá
de actuar para que sus agentes territoriales sean sensibles al esfuerzo
cultural sin ánimo de lucro que realizan los Gobiernos Locales, tratando
adecuadamente a las Autoridades Locales y a los empleados al servicio
de la Administración Local.

El pago de los Derechos de Autor por parte de los Ayuntamientos
proviene de los impuestos pagados por los ciudadanos. En aras de
supervisar ese dinero público se reclama la suficiente información de la
SGAE sobre la aplicación económica de los Derechos de Autor
satisfechos por las Entidades Locales, y la representación de éstas a
través de la Federación de Municipios y Provincias en el órgano del
SGAE encargado de aprobar anualmente el Catálogo y la tabla tarifaria.
QUINTO. Solicitar al Gobierno de España que declare a las bibliotecas públicas
y agencias de lectura municipales exentas del pago por préstamo, atendiendo
la posibilidad recogida en el artículo 5.3 de la Directiva 2006/115/CE (antes
Directiva 92/100/CEE) sobre derechos de alquiler y otros derechos afines a los
derechos de autor en el ámbito de la propiedad intelectual.
SEXTO. Solicitar al Gobierno del Estado la exención que establece el artículo
25 TRLPI, a las Administraciones Locales, del pago de la compensación
“equitativa” para la adquisición de aparatos o soportes que puedan ser usados
en la copia y almacenamiento de documentos.
SÉPTIMO. Dar traslado de este acuerdo a la FVMP, a la FEMP, y a los grupos
representados en las Cortes Valencianas, así como en el Congreso y Senado
y al Gobierno de España.”””
PUNT
SISÈ.DICTAMEN
DE
LA
COMISSIÓ
INFORMATIVA
D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT SOBRE CREACIÓ DEL LLOC DE
SECRETARIA I D’INTERVENCIÓ, CATEGORIA D’ENTRADA.
El Sr. Secretari dóna compte del dictamen favorable emès per la Comissió
Informativa d’Organització i Funcionament de data 25 de maig de 2010.
Sr. Alcalde.- Només vull fer un aclariment sobre açò pera que la gent que ens
escolta que sàpiguen que no anem a contractar a ningú més, simplement es
tracta de regularitzar una situació que Torreblanca, pel pressupost que té i pels
habitants té només una persona que és secretari i interventor, en la persona de
Raul Ferreres. Una vegada, passades aquestes xifres estem obligats per
Decret a separar el que és Secretaria de la Intervenció, i per tant l’únic que fem
és regularitzar eixa situació, per a que ningú pense anem a contractar gent,
simplement es tracta de regularitzar una situació que per normativa ens
correspon. Dit açò, anem a passar a la votació.
Sotmès el dictamen a votació, s’aprova per unanimitat dels regidors assistents
a la sessió, adoptant-se el següent ACORD:
“””De conformidad con lo dispuesto en el art. 2 del Real Decreto 1732/1994, de
29 de julio, en cuyo apartado b) clasifica en Secretarías de clase segunda las
Secretarías de Ayuntamientos cuyo municipio tenga una población
comprendida entre 5.001 y 20.000 habitantes, así como los de población
inferior a 5.001 cuyo presupuesto sea superior a 3.005.060,52 euros;
Resultando que en el municipio de Torreblanca se dan, desde hace ya varios
ejercicios, los dos requisitos de clasificación mencionados.
Procede pues adoptar acuerdo en el sentido de proponer a la Generalitat
Valenciana la modificación de la clasificación de los puestos de trabajo
reservados a funcionarios con habilitación de carácter estatal en el
Ayuntamiento, mediante la amortización del puesto de Secretaría-Intervención
y la creación de los puestos de Secretaría e Intervención, ambos en la
categoría de entrada;
Por todo ello, el Pleno del Ayuntamiento adopta el siguiente ACUERDO:
PRIMERO.- Proponer a la Consellería de Solidaridad y
Ciudadanía, a través de la Dirección General de Cohesión
Territorial, la amortización del puesto, la creación y clasificación
del puesto de trabajo de Intervención del Ayuntamiento de
Torreblanca,
quedando
reservado
a
funcionarios
de
administración local con habilitación de carácter estatal
pertenecientes a la subescala de Intervención-Tesorería,
categoría de entrada.
SEGUNDO.- Proponer a la misma Consellería la clasificación del
puesto de trabajo de Secretaría del Ayuntamiento de Torreblanca
en clase segunda, quedando reservado a funcionarios de
administración local con habilitación de carácter estatal
pertenecientes a la subescala de Secretaría, categoría de
entrada, sin perjuicio de lo previsto en la disposición transitoria
primera 2,b) del Real Decreto 1174/1987, de 18 de septiembre.
TERCERO.- Proponer asimismo la amortización del actual puesto
de Secretario-Interventor del Ayuntamiento.
CUARTO.- La modificación en la clasificación de estos puestos
de trabajo no afectará a los destinos de quienes los vinieran
desempeñando con carácter definitivo. A tal efecto, debe darse el
trámite de audiencia al funcionario cuya plaza se ha amortizado
al objeto de su elección por cualquiera de las nuevas plazas
creadas.
QUINTO.- Del acuerdo plenario y del cumplimiento de los
trámites reglamentarios, debe darse cuenta a la Conselleria de
Solidaridad y Ciudadanía de la Generalitat Valenciana, al objeto
del ejercicio por la misma de las competencias atribuidas por el
art. 7 del Real Decreto 1732/1994, de 29 de julio, sobre provisión
de puestos reservados a funcionarios de Administración Local
con habilitación de carácter estatal y art. 7 del Decreto 159/1997,
de 29 de abril, del Gobierno Valenciano, por el que se aprueba el
Reglamento Regulador de la Competencia de la Generalitat
Valenciana relativas a los Funcionarios de Administración Local
con Habilitación de Carácter Estatal.”””
PUNT
SETÈ.DICTAMEN
DE
LA
COMISSIÓ
INFORMATIVA
D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT SOBRE RECONEIXEMENT DE
FACTURES DE 2009 CORRESPONENTS A CASAÑ & CASAÑ ADVOCATS,
S.C.P.
El Sr. Secretari dóna compte del dictamen favorable emès per la Comissió
Informativa d’Organització i Funcionament de data 25 de maig de 2010.
Sr. Alcalde.- Algun grup vol la paraula? Senyor López.
Sr. López.- Gracias señor Alcalde, sólo quiero explicar un poco la decisión del
PP por abstenerse en este punto. A pesar de que las facturas se dice que son
del año 2009, corresponden a honorarios de la legislatura anterior,
concretamente relacionados a aquella problemática que hubo entorno a la
asociación de jubilados. En aquel entonces el PP ya manifestó su desacuerdo
con la actitud que adoptó el equipo de gobierno de la anterior legislatura y
únicamente por coherencia política en este caso nos vamos a abstener, y esta
es la postura que adopta el PP.
Sr. Alcalde.- Passem a la votació.
Sotmès el dictamen a votació, s’aprova per vuit vots a favor i cinc abstencions
dels regidors del P.P., adoptant-se el següent ACORD:
“””Durante el pasado ejercicio 2009 se realizaron diversos gastos que han
quedado pendientes de aprobación debido a la imposibilidad de consignar los
trabajos y servicios encargados en las partidas presupuestarias
correspondientes. En concreto, las facturas de referencia que importan un total
de 2.760,00 € son las siguientes:



Ftra. 2009/8 de fecha 15/01/2009 emitida por CASAÑ & CASAÑ
ADVOCATS S.C.P. por importe pendiente de 840,00 € (Aplicación
Presupuestaria 920.226.03)
Ftra. 2009/9 de fecha 15/01/2009 emitida por CASAÑ & CASAÑ
ADVOCATS S.C.P. por importe pendiente de 732,00 € (Aplicación
Presupuestaria 920.226.03)
Ftra. 2009/10 de fecha 15/01/2009 emitida por CASAÑ & CASAÑ
ADVOCATS S.C.P. por importe pendiente de 1.188,00 € (Aplicación
Presupuestaria 920.226.03)
Visto el informe de Secretaría-Intervención emitido al efecto en fecha 6 de
mayo de 2010, y dado que procede el reconocimiento, por parte del Pleno de la
Corporación, de las obligaciones derivadas de la realización de los citados
trabajos y servicios, puesto que han sido prestados efectivamente.
Resultando que para atender el reconocimiento de dichas obligaciones de pago
existe crédito presupuestario suficiente en el Estado de Gastos del
Presupuesto de 2010.
Por todo ello, el Pleno del Ayuntamiento adopta el siguiente ACUERDO:
Aprobar el pago de las facturas relacionadas anteriormente
procedentes del ejercicio 2009 con cargo a las partidas que se
indican del vigente Presupuesto de 2010.”””
PUNT
VUITÈ.DICTAMEN
DE
LA
COMISSIÓ
INFORMATIVA
D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT SOBRE RECONEIXEMENT DE
FACTURES DE 2009 CORRESPONENTS A INSTALACIONES ELÉCTRICAS
EDUARDO, S.L.
El Sr. Secretari dóna compte del dictamen favorable emès per la Comissió
Informativa d’Organització i Funcionament de data 25 de maig de 2010.
Sr. Alcalde.- Algun regidor vol la paraula? Senyor López.
Sr. López.- únicamente decir que estas facturas corresponden a los trabajos
realizados por el robo del cableado de la Carrassa Mon Rossí y también a la
adopción de medidas tendentes a evitar o minimizar que se pueda producir
esta situación de robo. Por desgracia las personas que se encargan de hacer
estos trabajitos incluso han llegado a utilizar un compresor neumático para
poder reventar de nuevo todas las canalizaciones e intentar de nuevo robar el
cableado. Esperemos que no vuelva a ocurrir y pondremos todos los medios
que estén a nuestro alcance para conseguirlo. Digo que es difícil porque por
mucho que la policía local frecuentemente pase por la Carrassa Mon Rossí, se
esconden y esperan a que pasen, etc, es muy complicado. Esperemos que no
ocurra.
Sr. Alcalde.- Passem a la votació.
Sotmès el dictamen a votació, s’aprova per unanimitat dels regidors assistents
a la sessió, adoptant-se el següent ACORD:
“””Durante el pasado ejercicio 2009 fue realizado un gasto que ha quedado
pendiente de aprobación debido a la imposibilidad de consignar el trabajo y
servicio encargado en la partida presupuestaria correspondiente. En concreto,
la factura de referencia que importa un total de 37.772,56 € es la núm. 09/195
de fecha 17/12/2009 emitida por INSTALACIONES ELÉCTRICAS EDUARDO
S.L. (Aplicación 920.210.00)
Visto el informe de Secretaría-Intervención emitido al efecto en fecha 6 de
mayo de 2010, y dado que procede el reconocimiento, por parte del Pleno de la
Corporación, de la obligación derivada de la realización del citado trabajo y
servicio, puesto que ha sido prestado efectivamente.
Resultando que para atender el reconocimiento de dicha obligación de pago
existe crédito presupuestario suficiente en el Estado de Gastos del
Presupuesto de 2010.
Por todo ello, el Pleno del Ayuntamiento adopta el siguiente ACUERDO:
Aprobar el pago de la factura 09/195 de fecha 17/12/2009 emitida por
INSTALACIONES ELÉCTRICAS EDUARDO S.L. por importe de 37.772,56 €
con cargo a la partida 920.210.00 del Presupuesto de 2010.”””
PUNT
NOVÈ.DICTAMEN
DE
LA
COMISSIÓ
INFORMATIVA
D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT SOBRE MODIFICACIÓ DE
L’ORDENANÇA MUNICIPAL REGULADORA DEL TRÀFIC.
El Sr. Secretari dóna compte del dictamen favorable emès per la Comissió
Informativa d’Organització i Funcionament de data 25 de maig de 2010.
Sr. Alcalde.- Algun grup vol fer ús de la paraula?
Sr. López.- únicamente decir que esta Ley, la 18/2009, modifica el articulado
de la ley de tráfico y fundamentalmente y principalmente, la materia
sancionadora. En este caso impone que las sanciones leves podrán serlo hasta
cien euros. Y en este caso decir que la ordenanza municipal no se ha
modificado en este aspecto, ya que nos da la posibilidad de sancionar hasta
cien euros se han quedado exactamente las mismas, no ha habido
modificación alguna. En cambio, con las sanciones graves y muy graves,
evidentemente se establece una cuantía de doscientos euros para las graves y
de quinientos euros para las muy graves. Ahí no ha habido posibilidad de
modulación por parte del Ayuntamiento y ha sido lo que tenemos que poner.
Decir que es obligatorio realizar estas modificaciones ya que una ordenanza no
puede ir en contra de una ley ya que tiene rango inferior.
Otra novedad que es interesante de cara al ciudadano, es que a parte de
incrementar las cuantías, la reducción por pronto pago dentro de los treinta
días siguientes a la imposición de la sanción, antes era una reducción del 30%
y ahora del 50%.
Sr. Alcalde.- Passem a la votació.
Sotmès el dictamen a votació, s’aprova per unanimitat dels regidors assistents
a la sessió, adoptant-se el següent ACORD:
“””La Ley 18/2009, de 23 de noviembre, modifica el texto articulado de la Ley
sobre Tráfico, Circulación de Vehículos a Motor y Seguridad Vial, aprobado por
R.D.L. 339/1990, de 2 de marzo, en materia sancionadora.
Con la entrada en vigor de esta nueva Ley, la Ley de Seguridad Vial sufre
varias modificaciones y por lo tanto nuestra Ordenanza Municipal de Tráfico
también ha de ser modificada para adaptar su articulado, sobre todo en materia
sancionadora, a la nueva legislación vigente.
Considerando que corresponde al Ayuntamiento Pleno la competencia para el
establecimiento y modificación de las ordenanzas locales, en virtud de lo
dispuesto en el artículo 49 de la Ley 7/85, de 2 de abril, reguladora de las
Bases del Régimen Local;
Por todo ello, el Pleno del Ayuntamiento adopta el siguiente ACUERDO:
PRIMERO.- Aprobar provisionalmente la modificación de la
ORDENANZA MUNICIPAL REGULADORA DEL TRÁFICO, que
quedará redactada tal y como figura en el anexo a esta
proposición.
SEGUNDO.- Que se someta a información pública, por un
período de treinta días, mediante edicto que ha de publicarse en
el tablón de anuncios y en el B.O.P. para que los interesados
puedan examinar el expediente y presentar reclamaciones o
sugerencias.
TERCERO.- Que se dé cuenta a este Ayuntamiento de las
reclamaciones y sugerencias que se formulen, que se
resolverán con carácter definitivo o, en caso de que no se
presentaran reclamaciones, el acuerdo provisional pasaría
automáticamente a definitivo
CUARTO.- Que el acuerdo definitivo y el texto íntegro de la
Ordenanza se publiquen en el B.O.P. para su vigencia e
impugnación jurisdiccional.
QUINTO.- Que se comunique el acuerdo y la modificación de la
Ordenanza Municipal a la Administración de Estado y de la
Comunidad Autónoma, dentro del plazo de treinta días
siguientes a su aprobación.”””
PUNT DESÈ.- RESOLUCIONS DE L’ALCALDIA
Es dóna compte de les resolucions de l’Alcaldia adoptades des de l’ultima
sessió, i que van des de la número 138 a la número 177 de 2010, ambdues
incloses.
PUNT ONZÈ.- MOCIONS D’URGÈNCIA.
No hi ha.
PUNT DOTZÈ.- PRECS I PREGUNTES.
No hi ha.
PUNT TRETZÈ.- DONAR COMPTES.
Sr. Alcalde.- El senyor Rubert donarà compte de part de la visita que vàrem
tenir en Madrid amb la Directora General, Alicia Paz, i jo també donaré compte
després.
Sr. Rubert.- Efectivament, el dilluns passat, vàrem estar amb la Directora
General de Medi Marí i Costes, la senyora Alicia Paz, que estava acompanyada
pel Subdelegat del Govern en València, el senyor Lorenzo i va assistir l’advocat
i l’arquitecte, el senyor Alcalde i jo mateix. Els temes que vàrem tractar jo
donaré compte dels dos primers, un era sobre el passeig marítim de
Torrenostra, que tots sabem que eixe passeig ha vingut alguna vegada al
plenari i que té un projecte que s’està elaborant i uns comentaris al carrer que
per desgràcia encara estan fent avui, com que l’Ajuntament de Torreblanca ha
regalat el passeig marítim de Torrenostra. Res més lluny de tot açò, és una
difamació més, un comentari que s fa amb la intenció o desinformacions per
part d’algú que no sap de que va o per algú que vol tergiversar les coses però
que quedi ben clar davant del poble de Torreblanca que no és ara, ni crec que
mai cap ajuntament regalarà el passeig marítim a Costes com és normal. Fins
al punt que en aquell moment li ho vàrem deixar claríssim a la Directora
General, es dir, que si la línea ZMT s’havia de moure un mil·límetre d’on
actualment la tenim, que és el muret, que oblidés el projecte. El ZMT és la línea
de separació de la zona marítima de la terrestre, eixa línea està per el muret
des de que es va aconseguir fa vuit o nou anys, que abans no estava
deslindada i que eixa línea no es movia ni un mil·límetre i així va quedar clar
davant de la Directora General, per tant a vore si d’una vegada s’acabe eixe
comentari de que regalem el passeig marítim.
No obstant, ella ens va demanar que ens esperarem un poc, que miréssim bé
el projecte i que li donéssim la nostra opinió com a corporació local, com
ajuntament, que serà per tant, un projecte que vindrà al plenari de l’Ajuntament,
i podrem tots els grups tot el que en eixe moment diguem i decidir el que siga.
Però repetisc que a ella li va quedar claríssim que no anem a cedir ni un
mil·límetre cap al darrere de la zona marítimo-terrestre, que actualment té
l’Ajuntament de Torreblanca.
Un altre punt que també va quedar clar és que Costes no anava a fer cap obra
– com és normal i lògic – en el passeig marítim de Torrenostra sense
l’aprovació de l’Ajuntament de Torreblanca, que era la garantia que nosaltres
volíem tenir, que no es fes cap projecte sense abans haver-se pronunciat
aquesta corporació. Repetisc, ens va demanar uns mesos d’espera per a que
vérem eixe projecte i el valorarem i així ho farem, perquè sinó per part de
l’equip de govern, en quant als comentaris de que el Ministeri havia d’agarrar
metres dins de la línea de la ZMT, ja s’havia deixat clar que aquest projecte
segurament no aniria endavant.
Una altre tema que vàrem abordar – com és natural – quan vàrem sol·licitar
l’entrevista no estava ficat en els temes, però es va plantejar i en principi la
directora general no es va negar a parlar-ne, tot el contrari, va escoltar i va ser
claríssima com l’aigua, i això és una cosa que l’Ajuntament de Torreblanca li va
aclarir, tant en aquest tema com els anteriors, li vàrem dir que fora clara, que
no ens portés enganyats, que no ens vengués cançons, que ja fa molts anys
que estàvem amb Costes i mai havíem pogut solucionar ni aquest tema ni el de
la Caserna de la Guàrdia Civil, que ho comentarà el senyor Alcalde. Llavors,
ella va dir, que era un llei que venia del 88 i que anava a aplicar-la i a complirla. Varen defensar claríssimament que la mar entra fins a la depuradora, es dir,
sobre la proposta que fa costes de que hi ha un milió i mig de metres quadrats
d’entre l’Ajuntament i propietaris que serien de Costes. Com vàrem dir i vàrem
argumentar allí que nosaltres estem en contra de que la mar no entre. Tenim
un informe del senyor Rueda de la Universitat de València i el vàrem
argumentar, un informe del nostre advocat i vàrem explicar totes les qüestions
que podien afectar al terme de Torreblanca, i la més greu, que els propietaris
quedaven expropiats sense indemnització, tant l’Ajuntament com els propietaris
afectats, i que açò era un greu problema i que nosaltres l’havíem anomenat
espoli. Sí que va dir, i aquesta és l’única obertura que va fer, que estudiaran les
al·legacions i els informes que els presentem demostrant que ells no tenen raó i
nosaltres sí que en tenim. La qual cosa va provocar el comentari de que els
torreblanquins paguem dos informes, el que paga el Ministeri, com un ciutadà
d’Espanya i també paguem els torreblanquins els informes que demana
l’Ajuntament i els advocats que contracta l’Ajuntament per a defensar una cosa
que feta d’una altra manera, negociada i parlada, ens haguéssim pogut
estalviar diners i maldecaps, i així li ho vàrem fer saber.
El punt en el que estem ara mateix, l’Ajuntament ha fet a l’igual que els
propietaris unes primeres al·legacions quan va eixir l’orde, s’ha fet l’Acta de
Fitació, i farem unes segones al·legacions dins d’esta setmana, i estaran
completades amb un informe de l’arquitecte municipal i un dictamen del
Catedràtic d’Hidrologia de la UJI de Castelló, el senyor Ignacio Morell, que és
una autoritat en aquesta matèria, és el savi que més coneix a nivell universitari
de les aigües subterrànies, de l’aqüífer de Torreblanca. Després farà un estudi
sobre distints aspectes per tal de demostrar la nostra tesis i és que la mar no
pot arribar mai en la vida a l’altura de la Depuradora. Contractem aquest estudi
perquè el nostre convenciment, i tan de bo ens enganyem, és que l’Ajuntament
de Torreblanca a la fi jaurà d’anar a un Contenciós Administratiu contra el
Ministeri de Madrid.
Sr. Alcalde.- El senyor Rubert ha comentat que el punt del delimitació no
entrava en un principi en l’entrevista, però és que quan la vàrem demanar
encara no havien presentat la proposta de delimitació, però, per suposat que
aquest últim tema el vàrem parlar i per això estava també el subdelegat del
Govern, per a parlar d’aquest tema.
El motiu principal de la reunió va ser el que sempre hem defés des d’ací, com
és recuperar el solar de la Caserna de la Guàrdia Civil. Com aquesta senyora
és nova i no era la mateixa de fa tres anys, quan vàrem estar i se’ns va donar
la promesa de que se’ns anava a cedir, i llavors anàvem acompanyats pel Cap
de Costes en Castelló, en aquell moment el senyor Francisco Montoya que ens
va donar tot el suport. Bé, teníem el compromís de que anaven a fer-nos la
cessió i a aquesta senyora li vàrem explicar el procediment de perquè venia
aquesta reclamació i li vaig dir que jo personalment estava fart de que en
prengueren el pel, de que anar allí durant quatre o cinc anys i encara estàvem
igual. Ella em va dir que Costes no estava per a desafectar sinó que estava per
afectar, vol dir no estic per a donar sinó per emportar-me. I li vaig dir, doncs
mire, si açò que vostè m’ha dit avui m’ho hagués dit el primer dia avui no
estaríem ací, i l’Ajuntament de Torreblanca hagués anat als Tribunals i que
decidiren ells, perquè considerem que eixe solar és del poble de Torreblanca,
vostès no el necessiten per a res, de fet l’estem utilitzant nosaltres amb una
caseta de fusta pagada per nosaltres per tal de donar un servei al poble de
Torreblanca, l’únic que li demanem és que ens cedisca el solar. Tots els Caps
de Costes en Castelló ens han donat sempre la raó i és que no hi ha altra
manera, i li vàrem dur el dossier de tota la història de la Caserna de la Guàrdia
Civil amb l’escriptura i tot. I quan ella em va dir que Costes no estava per a
desafectar sinó per a afectar, jo me vaig enfadar i li vaig dir que em pareixia
molt bé que fora així de sincera però tant de bo el que ens va dir ens ho
hagueren dit fa tres anys i avui ho tindríem resolt en un jutjat. Llavors aquella
senyora va baixar un poc el nivell, i ens va dir que com era nova ens deixaria
un temps per a que els advocats de l’Estat ho mirarien i j li vaig dir que ho
sentia molt però que jo no podia esperar més temps, que estava cansat de que
ens enganyarien i que a la fi, això és del poble de Torreblanca i nosaltres volem
fer un edifici municipal per a que el puguen gaudir tots els torreblanquins,
visitants, veïns i de tot. Al final vàrem quedar que ens podíem esperar dos
mesos però amb el compromís de que en dos mesos ens cride i ens diga sí o
no, perquè no és que m’enganyen a mi sinó que estan enganyant a tot el poble
de Torreblanca. Per tant espere, confie i així li ho vaig dir, màxim en el mes de
setembre que hem cride per dir-nos que efectivament tenim raó i que no hi ha
cap problema, i que li cedisquen el solar de la Caserna al poble de Torreblanca
i que es puga fer un edifici municipal per als torreblanquins.
Vaig tenir una altra reunió amb el Secretari Autonòmic de la Generalitat que és
el que s’encarrega de l’Accés a la Carretera de l’Aeroport i tenim el seu
compromís, i de fet, ahir ho posava en la premsa, continuaran les obres en la
Carretera de l’Aeroport, el primer que faran serà acabar l’accés d’on està la
rotonda a l’Autopista i es suposa que abans del dia 30 tindrem obert l’Accés de
Mon Rossí a la N-340, i a l’Autopista, és més, ens va dir que abans del 30
vindrà el Conseller a inaugurar-lo, i alguns ponts més que hi ha. Llavors el més
segur és que abans del 30 tinguem l’autorització perquè pràcticament està el
99% acabat, falta pintar les tanques i les proteccions, i li vaig dir que era una
animalada tenint l’Accés pràcticament acabat i nosaltres tenim una carretera
nova, que no puguem accedir i la gent encara tinga que anar pel centre del
poble. Avui mateix s’han ficat a treballar. Si en juny es ficaven, se’ns donava
l’Accés immediat a la N-340 i a l’autopista. Res més i s’alça la sessió.
I, sense hi haver més assumptes a tractar la Presidència dóna per finalitzat
l’acte, alçant la sessió a les vint hores i quaranta minuts, la qual cosa, com a
Secretari, CERTIFIQUE
VIST I PLAU
L’ALCALDE,