Q U A D E R N S g r o . o s e d a g . www ANÀLISI DE LA REALITAT SOCIOECONÒMICA DE LES ILLES BALEARS. Nº 183. FEBRER 2011 ELS NOSTRES JOVES (VI) LA DESITJADA I DIFÍCIL EMANCIPACIÓ actual crisi socioeconòmica que ens L' afecta a (quasi) tots, pareix ser més dura i de més difícil sortida per als joves, un dels col·lectius amb major inten-sitat de pèrdua docupació i que presenta greus dificultats d'inserció en el mercat de treball. A més, a la nostra comunitat la situació és encara més preocupant, ateses les altes xifres d'abandonament i fracàs escolars, l'escassa formació d'una part important dels i les joves i l'enfonsament d'un model econòmic basat en mà d'obra intensiva i de baixa qualificació, on la facilitat per trobar feina i les poques restriccions creditícies per part de les entitats financeres oferien majors oportunitats d'emancipació que a la resta de l'estat espanyol. Precisament, aquest número de Quaderns Gadeso està dedicat a analitzar els factors que determinen els procesos d'emancipació dels joves de 16 a 29 anys de les nostres illes, entesa aquesta com un pas cap a la vida adulta, on s'hi barregen les nocions de maduresa, responsabilitat i independència, i diverses referències a la identitat, la família o la professió. Així doncs, a més d'una primera fotografia de la població jove a Balears, es tractaran temes com la formació, el mercat de treball, l'accés a un habitatge o la transició cap a la vida en parella. Hem de tenir en compte que les dificultats dels joves no són només cícliques sinó també estructurals, el que fa necessari el seguiment específic daquest col·lectiu. Des de la Fundació Gadeso, continuarem treballant en aquesta línia. La joventut és considerada com un procés singular d'individualització que s'estructura en referència a normes i configuracions socials definides; és a dir, una etapa protagonitzada per canvis profunds que configuren la personalitat i que culmina en la sempre difícil de definir "adultesa". Molts d'experts consideren que els principals vectors que defineixen i determinen l'emancipació dels joves són quatre: els sistemes educatius i la seva relació amb el mercat de treball; l'autonomia residencial; les cultures familiars; i les polítiques públiques. Com ja hem dit abans, en aquest número de la nostra revista ens centrarem en la formació dels nostres joves, en la seva inserció en el mercat laboral i en les dificultats que troben per accedir a un habitatge, sigui o no en propietat. TAULA Nº1 A tall de primera radiografia, a la taula número 1 s'hi reflecteixen les últimes xifres de població a les Balears. Com es pot comprovar, actualment a les illes es supera amb escreix el milió d'habitants, dels quals més d'un 18% té una edat compresa entre els 16 i els 29 anys (col·lectiu objecte d'aquest Quadern). Això suposa que a la nostra comunitat hi ha 200.000 persones amb expectatives, itineraris i problemes específics als que, des del nostre punt de vista, no s'ha donat mai la importància necessària per part de les administracions públiques. També es pot veure com un 37,7% d'aquests joves estan emancipats. Val a dir que aquesta taxa és la més alta d'Espanya, que amb un 27,1% es situa com un dels països amb menys joves emancipats en relació als seus habitants. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ A BALEARS Total població: 1.106.046 Anys 0-15 16,1% 16-29 18,1% 30-44 27,4% 45-65 25,4% + de 65 13,0% 62,3% 37,7% PERCENTATGE DE JOVES EMANCIPATS (16-29 anys) Font: INE (Padró 2010) / EPA (3er trimestre 2010) 1/13/11 Q U A D E R N S ANÀLISI DE LA REALITAT SOCIOECONÒMICA DE LES ILLES BALEARS. Nº 183 EDUCACIÓ: MALES XIFRES La tradicional facilitat per trobar feina a la nostra comunitat ha provocat que molts de joves abandonin els seus estudis per entrar en el mercat laboral. No obstant, avui aquest model ha entrat en crisi, i ens trobam amb un volum molt considerable de joves sense formació. En qualsevol cas, val a dir que la crisi pareix haver romput aquesta tendència negativa i ha propiciat el retorn d'un nombre important de joves al sistema educatiu. Taxa d'escolarització als 16 anys Universitaris entre la població de 20 a 24 anys Font: OTIB 2009 92,4% Abandonament escolar primerenc 81,7% 63,9% 40,8% 31,2% TAULA Nº2 Espanya Balears Espanya Balears Ja fa molts d'anys que la nostra comunitat presenta unes de les xifres més negatives del país en matèria d'educació. Com es pot veure a la taula nº2, la taxa d'escolarització als 16 anys és deu punts inferior a l'espanyola i, encara més preocupant, el volum d'abandonament escolar primerenc a les illes supera el 40%. Tot i la clara negativitat d'aquesta dada, pareix que la mala tendència observada durant els darrers anys s'ha romput, probablement degut a la crisi i a la presa de consciència de que sense formació és cada cop més difícil obtenir un treball estable. 26,7% Espanya Balears La taula inferior ens mostra la distribució percentual dels joves de 16 a 29 anys segons sigui la seva formació. Com es pot veure, un terç han acabat l'educació secundària obligatória, enfront del 27,3% que ha superat la secundària postobligatòria i del quasi 30% que ha assolit un nivell d'educació superior. En qualsevol cas, el més interessant és comprovar com hi ha una relació directa entre el nivell d'estudis que es té i la taxa d'ocupació. Així doncs, si bé un títol d'educació superior no garanteix un lloc de feina (i manco que es correspongui amb el nivell de formació), sí atorga moltes més possibilitats d'inserir-se dins el mercat laboral. Per contra, un jove que únicament hagi superat l'educació primària pareix condemnar-lo a l'atur. Per últim, volem destacar el baix número d'universitaris balears entre la població de 20 a 24 anys, que amb prou feines supera el 25%, mentre que la mitjana espanyola gairebé es sitúa en el 64%. NIVELL DE FORMACIÓ DELS JOVES DE 16 A 29 ANYS Joves per nivell de formació assolit 29,8% 50 32,2% TAULA Nº3 83,6% 75 10,6% Educació superior Taxa d'ocupació segons nivell d'estudis 58,9% 47,2% Taxa d'ocupació en relació amb els estudis 35,4% 25 27,3% Secundària postobligatòria Secundària obligatòria 0 2/14/11 Primària o inferior Secundària obligatòria Secundària postobligatòria Educació superior Font: OBJOVEM 2010 Primària o inferior 100 Q U A D E R N S ANÀLISI DE LA REALITAT SOCIOECONÒMICA DE LES ILLES BALEARS. Nº 183 ELS JOVES EN EL MERCAT DE TREBALL TAULA Nº4 INACTIUS 29,4% 70,6% ACTIUS Font: EPA 3T2010 Com és ben sabut, les altes taxes d'activitat de Balears, sempre superiors a la mitjana espanyola, s'han basat en el treball d'un mà d'obra intensiva i de baixa qualificació. Més enllà d'aquesta xifra global d'activitat, el més interessant és aprofundir en l'anàlisi per esbrinar les taxes d'atur i temporalitat, els sectors on treballen els joves, què cobren i el nombre, més alt any rere any, dels que no estudien ni treballen. JOVES QUE NO ESTUDIEN NI TREBALLEN (2005-2009) ATURAT TREBALLANT 81,1% 16.983 50,2% 2008 2009 14.188 2005 Font: EPA 3T2010 TAULA Nº5 25.114 18.224 Taxa de temporalitat 73,4% 24.655 Font: OTIB 2010 26,6% TAULA Nº6 JOVES ACTIUS (16-29 anys) L'atur juvenil ha assolit xifres impensables fa uns anys, superant la barrera del 25%. Com ja hem comentat, pareix haver-se acabat l'accés fàcil a la feina sense una formació adequada. En qualsevol cas, el 73,4% que actualment està treballant no gaudeix d'una situació idíl·lica: la taxa de temporalitat supera el 50% dels treballadors joves de les illes, superant una vegada més la mitjana espanyola. 2006 2007 Seguint la mateixa tendència de la població en general, els joves de Balears treballen fonamentalment al sector serveis, si bé hi trobem un percentatge significatiu que fa feina a la construcció. La indústria i, sobretot, l'agricultura són sectors molt minoritaris. La taula que ens mostra el salari mitjà dels joves de les illes ens demostra bàsicament dues coses: primera, que els sous milloren amb l'edat (i amb la formació que hi va lligada); i segona, que les dones continuen una passa per darrere els homes en matèria salarial. Si bé aquí no es comparen els mateixos treballs, és necessari acabar amb aquesta discriminació definitivament. La taula número 6 reflecteix el nombre de joves de 16 a 29 anys que actualment no estan cursant cap tipus d'estudis i tampoc estan treballant. Es veu de manera molt gràfica els efectes de la crisi econòmica: important augment el 2007 i encara superior l'any següent. TAULA Nº7 OCUPACIÓ DELS JOVES PER SECTOR ECONÒMIC 0,5% SALARI MENSUAL MITJÀ DELS JOVES 7,4% 1.291 1.079 16,2% 877 1.092 830 645 75,9% Agricultura Indústria Construcció Serveis 16-19 anys 20-24 anys Dones 25-29 anys Homes Font: OBJOVEM 2010 3/15/11 Q U A D E R N S ANÀLISI DE LA REALITAT SOCIOECONÒMICA DE LES ILLES BALEARS. Nº 183 LA DIFICULTAT D'ACCEDIR A UN HABITATGE El model espanyol d'emancipació (veure Quaderns Gadeso nº140) es basa fonamentalment en tres factors: l'obtenció d'una feina estable, el matrimoni o equivalent i l'adquisició d'un habitatge. Com que el vector treball ja l'hem tractat, en aquesta darrera pàgina s'analitzen el règim de tinença de les llars joves, el desfasament entre els salaris i els preus, ja sigui per llogar o per comprar, i, per acabar, la transició cap a la parella estable. TAULA Nº8 SALARIS JOVES vs. PREUS HABITATGE LLARS PER RÈGIM DE TINENÇA Preu mitjà 324 500 55% Preu màxim tolerable 33% 90.200 12% Cessió Lloguer Preu mitjà habitatge lliure Propietat 220.000 Preu mitjà habitatge protegit 116.000 Font: OBJOVEM 2010 La majoria de joves de 16 a 29 anys que ja no viuen a la llar dels pares opten pel lloguer a l'hora d'independitzarse, bé per decisió pròpia, bé obligats per les circumstàncies. Per altra banda, un significatiu 33% disfruta d'aquesta independència gràcies a una cessió gratuïta de l'habitatge, normalment per part dels pares o, en molta menor mesura, d'altres familiars. Únicament un 12% del jovent balear emancipat gaudeix de la propietat de la seva llar. La taula superior també ens mostra el desfasament que existeix entre el preu real mitjà dels habitatges a la nostra comunitat i el preu teòric que haurien de tenir per a que un jove hi pogués accedir (sempre segons les recomanacions de no dedicar més d'un 40% del salari a finançar l'habitatge). Així doncs, els preus del lloguer són un 54% més elevats del que un jove pot tolerar amb els salaris actual. No obstant, aquesta xifra sembla ridícula si la comparam amb l'enorme distància que hi ha entre el preu mitjà d'un habitatge lliure i el preu màxim tolerable per un jove que no pugui accedir a alguna promoció d'habitatge protegit. Això, sumat al tancament dels crèdits, fa quasi impossible l'adquisició d'un habitatge per part d'un jove de Balears. TRANSICIÓ CAP A LA PARELLA ESTABLE Com sembla lògic, l'edat és un dels factors fonamentals a tenir en compte a l'hora d'analitzar la transició dels i les joves de Balears cap a una parella estable. Per tant, la pràctica totalitat dels menors de 19 anys és solter, mentre que més del 25% dels majors de 25 anys ja estan casats i un 20% viu amb la seva parella. També seguint la lògica, la ruptura de parelles augmenta amb l'edat del joves illencs. 15-19 20-24 25-29 Solter/a 98,6 80,6 50,8 Casat/ada 0,1 4,5 25,6 Vivint en parella 1,3 13,7 19,9 Separat/ada-Divorciat/ada 0,0 1,2 3,7 TAULA Nº9 Font: OBJIB 2005 Fundació GADESO: C/Ter nº14 1er. Palma de Mallorca - 07009 TEL. +34 971 479503 FAX. +34 971 470042. E-MAIL: fundaciogadeso gadeso.org PÁGINA WEB: www.gadeso.org 4/16/11 (percentatges verticals)