el govern prepara un pla nacional de valors recull de premsa

RECULL DE PREMSA
–EDUCACIÓ-
Amb el patrocini de la
DIMARTS 27 DE SETEMBRE DE 2011
EL PUNT AVUI
El govern prepara un pla nacional de valors
324.CAT
Els alumnes immigrants tarden un mínim de 6 anys a aprendre el català
EL PUNT AVUI
Es crea una comissió per a la introducció del català a les escoles de l'Alguer
EL PAIS
El inglés es la lengua extranjera favorita entre los alumnos españoles
LA VANGUARDIA
Un grupo de profesores dará clases de filosofía, historia i lengua en la pl. Ópera de Madrid
LA VANGUARDIA
"Todos los niños pueden ser Einstein si los motivas bien"
EL PUNT AVUI
Opinio: “Docència i clientela”
324.CAT
Astèrix arriba als 350 milions d'exemplars venuts i Uderzo en garanteix la continuïtat
324.CAT
La UB lloga el claustre per obtenir ingressos
EL PERIODICO
Sant Sebastià estrena la primera facultat de ciències gastronòmiques
EL PUNT AVUI
Opinio: “La reforma universitària”
EL PUNT AVUI. 27.09.11
EL GOVERN PREPARA UN PLA NACIONAL DE VALORS
Josep LLuís Cleries, conseller de Benestar Social i Família, assegura que “no es tracta d'imposar res sinó de
reforçar uns valors universals que volem que siguin bàsics pel nostre país”
La proposta arribarà en quinze dies al Consell Executiu per ser aprovat però no tindrà rang de llei i per tant no
anirà al Parlament
El govern prepara un pla nacional de valors, que serà aprovat pel Consell Executiu en quinze dies, per potenciar
“una societat més humanitzada”, segons ha explicat aquest dilluns, Josep LLuís Cleries, conseller de Benestar
Social i Família a Els matins de TV3.
Aquest pla respon a la necessitat, segons el govern, “de lluitar contra una societat que tendeix a valors
individualistes i líquids”. Per Cleries, “hi ha altres valors que s'han de fomentar més sòlids i consistents”.
“El respecte, la convivència, la tolerància , l'esforç, el civisme són valors evidentment universals” que el govern
vol potenciar “per aconseguir un país amb més qualitat humana”, ha assegurat Cleries. “Catalunya ha de tenir
valors més consistents i una societat més democràtica i més humanitzada”, ha afegit el conseller.
Sobre si es podria interpretar com una intromissió a la vida familiar íntima, el conseller ho ha negat perquè ha
puntualitzat que és un pla amb “unes propostes generals en tots els àmbits de la societat però res imposat”.
Per fer-ho efectiu, el pla de valors serà dirigit per la Conselleria de Benestar i Família, tindrà un consell de direcció
i un consell assessor amb diferents personalitats del món universitari, acadèmic i de les entitats socials d'aquí i de
fora per tenir una visió global.
La proposta arribarà en quinze dies al Consell de govern per ser aprovat però no tindrà rang de llei i per tant no
anirà al Parlament. El conseller ha puntualitzat que aquest “no és un tema prioritari però si molt important per
reforçar la nostra societat”.
Veure l’entrevista completa:
http://www.tv3.cat/videos/3706030/Entrevista-a-Josep-Lluis-Cleries-Es-un-pla-transversal-que-proposa-unsvalors-amb-que-tothom-estara-dacord
inici
324.CAT. 27.09.11
GIRONA
ELS ALUMNES IMMIGRANTS TARDEN UN MÍNIM DE 6 ANYS A APRENDRE EL CATALÀ
Un estudi de la Universitat de Girona demostra que els nens i nenes d'origen estranger tarden com a mínim sis
anys a tenir el mateix nivell de llengua que els d'aquí. Segons l'estudi, l'alumnat àrab és el que triga més temps a
adquirir la llengua escolar.
Els investigadors proposen continuar abocant recursos per a l'aprenentatge de la llengua a tot l'ensenyament
obligatori perquè últimament arriben nens estrangers més grans, als últims cursos de l'escola o fins i tot a l'ESO.
inici
EL PUNT AVUI. 27.09.11
ES CREA UNA COMISSIÓ PER A LA INTRODUCCIÓ DEL CATALÀ A LES ESCOLES DE
L'ALGUER
Aquest grup definirà, analitzarà, programarà i monotoritzarà possibles iniciatives dirigides a consolidar un model
d'ensenyament de la llengua catalana
Treballarà per assentar les bases per al seu reconeixement oficial
La direcció general de l'Oficina Escolàstica Regional del Ministeri italià de la Instrucció, la Universitat i la Recerca,
encapçalada per Enrico Tocco, ha posat aquest dilluns en marxa el primer grup de treball per a la introducció del
català en el currículum escolar de l'Alguer, a Sardenya (Itàlia).
Segons un comunicat, aquest grup definirà, analitzarà, programarà i monotoritzarà possibles iniciatives dirigides a
consolidar un model d'ensenyament del català a L'Alguer, per assentar les bases per al seu reconeixement oficial.
Catalunya està representada pel director de la representació del govern a Alguer, Joan Elies Adell, que formarà
part d'aquest grup de treball al costat d'altres delegats del govern de la regió autònoma sarda i de l'Ajuntament de
l'Alguer.
Adell ha definit la creació d'aquesta comissió com una “gran notícia “, ja que servirà per introduir de forma estable
i ferma l'estudi del català a les escoles d'aquesta ciutat del nord de Sardenya. Concretament, la primera reunió
del grup de treball està prevista per abans de finals d'any .
inici
EL PAIS. 27.09.11
EL INGLÉS ES LA LENGUA EXTRANJERA FAVORITA ENTRE LOS ALUMNOS
ESPAÑOLES
El 6% de los estudiantes europeos eligen al castellano como segunda lengua
El 99% de los alumnos españoles de primaria y primer ciclo de secundaria estudia inglés como lengua extranjera,
una de las tasas más altas de la Unión Europea, sólo superada por Malta y al mismo nivel que Italia según un
estudio realizado por oficina estadística Eurostat.
La segunda lengua extranjera que se estudia con más frecuencia es el francés, ya lo hace el 16% de los alumnos
europeos y el 18% de los españoles; el alemán, le sigue con un 9%, y el español cuya cifra alcanza el 6%. De
hecho el estudio indica que el español es la segunda lengua favorita en Francia para un 15% de los alumnos,
para Suecia en un 16% y en Reino Unido con un seguimiento del 11%.
El informe pone de manifiesto que el 82% de los estudiantes tiene el inglés como primera lengua extranjera.
Igualmente apunta que en esta etapa educativa, el francés es la lengua extranjera más estudiada únicamente en
Bélgica, Irlanda y Reino Unido, mientras que en Luxemburgo, el idioma más estudiado es el alemán.
Segundo ciclo de secundaria
Por lo que se refiere al segundo ciclo de secundaria, el estudio señala que el 95% de los alumnos europeos tiene
el inglés como lengua extranjera, un dato que se sitúa en el 94% en España. En esta etapa educativa, el español
se convierte en la lengua extranjera favorita en Francia (28%) y en Suecia (43%).
inici
LA VANGUARDIA. 27.09.11
UN GRUPO DE PROFESORES DARÁ CLASES DE FILOSOFÍA, HISTORIA O LENGUA EN
LA PLAZA DE ÓPERA DE MADRID
La iniciativa se celebrará martes y miércoles para defender "la educación para todos"
Un grupo de profesores dará clase de filosofía, historia o lengua en la plaza de Ópera el martes y el miércoles
como gesto para defender "la educación para todos", han adelantado los organizadores a través de un
comunicado.
"Participa y trae tu silla", proponen a través del cartel con el que dan a conocer esta original iniciativa de aulas en
la calle. Las clases tendrán lugar de 17 a 21 horas.
Así, se impartirán clases de filosofía con un debate sobre libertad y determinismo, de economía, sobre la deuda,
de fonética francesa, trucos de cálculo o dedicadas al software libre en la hora de informática, entre muchas
otras.
inici
LA VANGUARDIA. 27.09.11
LA CONTRA: FERNANDO ALBERCA, PROFESOR DE SECUNDARIA
"TODOS LOS NIÑOS PUEDEN SER EINSTEIN SI LOS MOTIVAS BIEN"
Tengo 44 años. Nací y vivo en Córdoba. Soy profesor de secundaria, experto en educación. Estoy casado con
María y tenemos ocho hijos únicos (17, 16, 15, 13, 11, 9, 6 y 4 años). Soy un indignado. Soy un católico harto de
la pobreza y la mentira. Si educas a niños, sonríe y exige.
Todos los niños pueden ser Einstein?
Tus hijos pueden alcanzar cualquier logro intelectual.
Pero Einstein... ¡eso es picar muy alto!
Einstein fue carne de fracaso escolar hasta los 15 años. "Mortalmente lerdo", diagnosticó de él una profesora. "No
está preparado para aprender, no llegará a nada", dijo otro.
¿Tan desastroso era?
Su propia madre decía que era retrasado mental. Hasta los nueve años no habló bien.
¿Qué le pasó para pasar a ser genial?
Lo que puede pasarle a cualquiera: motivación y método. Motivación: pese a haber suspendido, un profesor le
invitó a asistir gratis a sus clases. Por primera vez, sintió que le valoraban, que creían en él. ¡Sintió cariño!
¿Asistió Einstein a esa clase?
Tuvo que irse a otra escuela. Pero allí un profesor de historia hizo lo que nadie antes: pedirle opinión sobre las
cosas.
¿Esto motivó a Einstein?
Sí. Si sientes que confían en ti, ¡te creces, para ser merecedor!
¿Y qué es eso del método?
Usó el hemisferio derecho para resolver problemas del izquierdo. Visualizaba una solución, y su esposa le
ayudaba a formularla matemáticamente. Pero era el hemisferio derecho, el intuitivo y creativo, el que resolvía, no
el izquierdo, el matemático.
Yo lo pasé fatal con las matemáticas.
Tus profesores no valoraron el uso de tu hemisferio derecho: podrías haber acabado encontrando la solución,
pero no te dieron tiempo. Todos los escolares pueden ser motivados y todos pueden triunfar.
Cada uno nace con su inteligencia...
El coeficiente de inteligencia es innato, permanece inalterable... y no sirve para nada. ¡Lo determinante es la
motivación!
¿Cómo motiva usted a sus alumnos?
Les digo que todos pueden sacar un 10 conmigo. A partir de ahí, ¡un 5 les parece poco!
¿Tan fácil?
La escuela pone el foco en la sanción, fomenta el miedo al error. Debería ponerlo en el acierto. Y en la
creatividad. Pregunté a mis alumnos: "De ocho caracoles de una cesta, salen tres, ¿cuántos quedan?".
Cinco, le dirían.
"Ocho –respondió uno–, porque han salido del caparazón, ¡pero no de la cesta!". ¡Es una respuesta que no
debería ser penalizada!
Entre tanto, 30% de fracaso escolar.
Nuestra escuela parece reñida con la inteligencia. ¡Es imposible que haya un 30% de tontos! Desconfiamos de
los alumnos, los educamos para evitar el fracaso y no para tener éxito. ¡Aprendamos a jugar al éxito!
¿A usted le funciona?
Desde 1993 sólo he tenido que suspender a dos alumnos. Me han reñido por aprobar tanto. ¿Por qué? ¿No está
bien lograr estimular a los alumnos para que triunfen?
Pues aconseje a sus colegas profesores.
Sabed ser el jefe de la camada. Alguien a quien los alumnos quieran seguir. Que noten que tú les ayudarás a
mejorar.
¿Algo más?
Sí: no olvidéis la grandeza de este oficio. Centraos en los por qué y para qué más que en los cómo. Y usad lo que
hoy se sabe acerca del aprendizaje.
¿Qué se sabe?
Que somos animales emocionales, y que una simple mirada aprobatoria de un profesor... estimulará al alumno.
¡Sólo educa quien quiere a alguien! Si queréis a vuestros alumnos, educaréis. Si no, no.
Nada estimula más a un alumno que el afecto, me quiere decir.
Es así. Sonríe... y exige. Si tu hijo detecta que confías en él, querrá superarse. A los niños les atrae el reto, la
heroicidad.
Los padres, ¿debemos ayudarles o no a hacer los deberes?
Si tu niño puede abrocharse el abrigo, no se lo abroches tú. Oriéntale en los deberes, pero dile que sabes que él
los resolverá. Si se los resuelves tú, le enseñas a ser incapaz.
Si pudiera imponer una sola reforma escolar, ¿cuál sería?
Dedicaría toda la primaria a una sola y única cosa: ¡aprender bien a leer y escribir!
¿Y nada más?
¡Nada hay más decisivo! Si están bien avezados en la lectura, podrán estudiar lo que quieran: se abren la puerta
a todos los conocimientos. Y cuantas más cosas aprendan leyendo, ¡más inteligentes serán!
¿No es al revés?
"El aprendizaje es experiencia, el resto es información", dijo Einstein. No aprendes cosas porque eres inteligente:
aprender cosas te hace inteligente.
¿Y feliz?
Si de verdad eres inteligente, serás feliz.
¿Ah , sí?
La inteligencia consiste en resolver problemas, y el problema más difícil es ser feliz.
¿Puedo enseñarles a mis hijos cómo vivir felices?
Enséñales a superar obstáculos. A ver lo extraordinario en lo ordinario. A que todo acto tiene consecuencias. Y a
amar de verdad.
¿Cómo se ama de verdad?
Sin esperar nada a cambio. Nada reporta tanta felicidad como hacer feliz al otro sin que siquiera se entere.
¿Haciendo eso nuestros hijos sean inteligentes y felices?
Dependerán menos de los azares y serán capaces de lo que se propongan. Y lo inteligente podría ser proponerse
no estudiar una carrera.
Ocho hijos
¡Ocho hijos! Algo sabrá de crianza y educación este hombre: "A partir del cuarto hijo todo es fácil, pues entre
ellos lo hacen todo: ponen la mesa, se hacen la cama, los mayores bañan a los pequeños...", me explica. Llega
acompañado de su hija mayor (en la foto), "cuya inteligencia es normal, pero lee en 15 segundos una página de
un libro". Alberca supo motivarla: "Los niños quieren leer desde los dos años... pero los frenan hasta los seis
años. ¡Qué pena! Yo los incito, se sienten gratificados... y hoy leen mucho". Seguro que la chica ya ha leído
Todos los niños pueden ser Einstein (Toromitico), libro en que Alberca aboga por el afecto en vez de la amenaza
y la sanción para acabar con el fracaso escolar.
inici
EL PUNT AVUI. 27.09.11
OPINIO
DOCÈNCIA I CLIENTELA
XAVIER SERRA I BESALÚ
Els venedors saben com n'és d'important tenir cura dels clients. Poder comptar amb clients satisfets o l'axioma “el
client sempre té raó” en són principis indiscutibles. Qualsevol plantejament econòmic viable es planifica,
implementa i controla en funció de l'usuari, de qui paga. Els ianquis de l'AMA (marketingpower.com) el defineixen
com a “comprador potencial o real de productes o serveis”. Alguns anglesos (cim.com.uk) precisen que no ha pas
de ser necessàriament “el consumidor final” (un exemple típic en són els productes infantils). L'esforç professional
va dirigit a satisfer qui compra un bé o servei per gaudir-ne. Hi ha una certa dependència però, si no ho fes prou
bé, se me'n podria anar a un altre proveïdor. Ben il·lustratiu el ¿Quién se ha llevado a mi cliente? (2007), que he
llegit recentment.
Les etimologies m'han deixat més aviat fred: aquests especialistes! Client pot venir de l'indoeuropeu klei
(recolzar), del grec kloes (fama) o del llatí cliens (protegit). Sembla clar que, a Roma, descrivia acords privats,
fora del control estatal, pels qui algú servia un patró poderós a canvi de protecció i ajut econòmic. Una relació
que, però, es podria trencar. Tots necessitem clients, i com més fidelitzats millor: els hotels, les empreses, les
marques comercials, els dentistes o els brokers, tothom! I també els funcionaris, pagats indirectament des de
l'erari públic. Qui no treballa prou bé quedarà sense clients. En canvi, el competent -–persona, marca o institució
– arriba a establir fins i tot vincles afectius i de confiança que van més enllà de la transacció econòmica. Plantejo
un problema, seriós: qui és el client en la relació educativa docent preuniversitària? Ho tractava ja a les classes
universitàries de Deontologia professional docent. A qui hem de satisfer els mestres? Qui és el nostre client?
Hi ha tres respostes raonables: a) qui ens paga el sou, és a dir, el propietari de l'empresa educativa o la
Conselleria d'Educació; b) la família de la noia o noi, als qui enviem informes de rendiment i qui ha inscrit
l'alumne; o bé c) cada alumne en concret, amb qui estem tantes hores seguides de feina. Semblaria que hem de
tenir contents els nens, oi? O sigui, el client és l'alumne. Doncs, no!
A la història de l'educació ja s'ha vist de tot. Des de Plató, que considerava l'educació una qüestió d'Estat, segons
un patró estatalista que alguns voldrien exclusiu, fins a qui la va entendre com la transmissió de certs privilegis
ben precisos (el servei a les cancelleries o les responsabilitats eclesiàstiques). Tots han fet bé, parcialment. La
difusió recent d'un ensenyament obligatori i universal potser ens ha fet perdre la carta de navegar. L'Estat, que
ens paga, no és el nostre client. No ho pot ser perquè finança l'ensenyament amb diners que no ho són pas de
seus, només els administra (i no sé si sempre prou bé).
Aleshores, què ens queda? Ja fa anys explicava que la professió docent no és ni tècnica ni instrumental sinó
vocacional: és una helping profession, una feina assistencial qualificada, del quart sector. Mai no s'hi han d'aplicar
criteris del màrqueting comercial ordinari: ajudem els joves a aconseguir ells mateixos allò que, sense nosaltres,
no assolirien. No podem substituir el seu esforç i, per descomptat, mai no els podem inflar el cap ni imposar-los
les nostres dèries: esteu atents, col·legues idealistes o revolucionaris! Tampoc no els podem comprar amb
caramels o amb aprovats. Cal exigir el millor de cadascú.
A veure si els convenço a vostès i si la conselleria em fa cas: el client dels docents són les famílies –els pares o
tutors dels discents– i el bé comú de la societat. És una feina essencial: les professores i professors treballem per
millorar el món, facilitant que es desenvolupi la innocència originària de cada nen i –encara que potser no em
creguin– de cada adolescent esbojarrat que se'ns posa al davant. Oi que hauríem de cobrar molt més?
inici
324.CAT. 27.09.11
ASTÈRIX ARRIBA ALS 350 MILIONS D'EXEMPLARS VENUTS I UDERZO EN GARANTEIX
LA CONTINUÏTAT
Les aventures d'Astèrix i la resta d'habitants del llogarret gal ja han venut 350 milions d'exemplars arreu del món.
El personatge creat pel guionista René Goscinny i el dibuixant Albert Uderzo va néixer el 1959 en una tira còmica
a la revista "Pilote". Des d'aleshores, ha protagonitzat 33 llibres i s'ha convertit en el símbol d'una França alegre i
resistent a l'invasor. Traduït a un centenar de llengües, amb la mort de Goscinny l'any 1977, Uderzo va passar a
assumir-ne també els textos. Per celebrar la xifra de vendes assolida, Uderzo i la filla de Goscinny han rebut
aquest dilluns un guardó commemoratiu.
El successor d'Uderzo
Uderzo, de 83 anys, ha anunciat que l'irreductible heroi gal té corda per estona. "M'he adonat que el personatge
d'Astèrix pertany als seus autors, però també als lectors", ha dit el dibuixant, que ha afegit que les historietes
d'Obèlix, Panoramix i la resta d'amics del guerrer gal "continuaran existint amb altres autors". Entre els noms que
sonen amb més força per substituir-lo hi ha Jean-Yves Ferri i Jeremy Membarki.
Veure video:
http://www.324.cat/noticia/1393106/ociicultura/Asterix-arriba-als-350-milions-dexemplars-venuts-i-Uderzo-engaranteix-la-continuitat
inici
324.CAT. 27.09.11
LA UB LLOGA EL CLAUSTRE PER OBTENIR INGRESSOS
L'augment de les taxes que paguen els alumnes, del 7,6%, ha compensat les universitats. Però no n'hi ha hagut
prou per afrontar les retallades, del 15%, del finançament públic. Les despeses s'han hagut de reduir. No s'han
renovat contractes a molts professors associats o se'ls han reduït les hores de docència.
L'Autònoma promou jubilacions anticipades, moltes de les quals no es cobriran. A la Universitat de Barcelona
tenen clar que els ingressos s'hauran de diversificar i per això han penjat al claustre el cartell de "Es lloga". Fins i
tot per a desfilades de moda. Una imatge insòlita, però que la UB està disposada a repetir tants cops com faci
falta.
L'augment de les taxes, del 7,6%, ha suposat una compensació important per a les universitats; en el cas de la
UB, per exemple, ha comportat un increment d'uns 11 milions d'euros. Però no n'hi ha prou. La retallada ha
obligat a reduir despeses fins i tot en el capítol de personal. A molts professors associats no se'ls ha renovat el
contracte i a la majoria se'ls han reduït les hores de docència i, per tant, els sous. També hi ha en marxa un pla
per reduir el professorat funcionari.
Aquest començament de curs, però, l'ambient general de restriccions econòmiques ha fet córrer rumors
catastrofistes, com ara que les nòmines dels professors no es podrien pagar amb regularitat. La Secretaria
d'Universitats ho ha negat categòricament.
Però els problemes de liquiditat podrien obligar la Universitat Politècnica de Catalunya a retardar la paga extra de
Nadal fins a principis de gener, tot i que la Generalitat s'ha mostrat disposada a col·laborar perquè aquesta paga
també es cobri quan toca.
inici
EL PERIODICO. 27.09.11
SANT SEBASTIÀ ESTRENA LA PRIMERA FACULTAT DE CIÈNCIES GASTRONÒMIQUES
La plana major dels cuiners bascos ha assistit a l'acte presidit pels prínceps d'Astúries
Els prínceps d'Astúries, Felip i Letizia, han inaugurat aquest dilluns a Sant Sebastià el Basque Culinary Center
(BCC), la primera Facultat de Ciències Gastronòmiques d'Espanya, l'única del món que disposa d'un centre de
R+D i en què el patronat compta amb alguns dels millors cuiners internacionals.
El descobriment d'una placa commemorativa per part de Felip de Borbó i Letizia, en presència del lehendakari,
Patxi López, la ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, i la presidenta del Parlament Basc, Arantza
Quiroga, ha servit per donar per iniciada oficialment l'activitat d'aquesta nova facultat, ubicada en un innovador
edifici amb forma de pila de plats.
A la cerimònia no hi han assistit ni la màxima autoritat institucional de Guipúscoa, el diputat general, Martín
Garitano, ni l'alcalde de Sant Sebastià, Juan Karlos Izagirre, tots dos de Bildu, que consideren que els prínceps
constitueixen un símbol de la "negació del poble basc". Han acompanyat Felip i Letizia famosos cuiners com Juan
María Arzak, Pedro Subijana, Andoni Luis Aduriz, Hilario Arbelatiz, Eneko Hacha i Martin Berasategui, entre
altres.
56 alumnes per promoció
Uns moments abans de l'acte inaugural, els prínceps han recorregut les instal·lacions d'aquest nou centre
d'estudis superiors, gestionat per la Universitat d'Arrasate, amb un itinerari pedagògic que està homologat amb el
Pla Bolonya i al qual en un primer moment s'incorporaran 56 alumnes seleccionats entre 320 aspirants de
diferents països.
Després de descobrir la placa, juntament amb Letizia, el príncep ha felicitat els assistents per la inauguració
d'aquest nou centre i ha inclòs en el seu parlament algunes paraules en basc. Felip de Borbó ha demanat que
"les institucions cooperin, treballin juntes i de manera coordinada i uneixin esforços en projectes d'interès general,
en benefici del conjunt del nostre país".
El príncep Felip ha subratllat que "enlloc del món es concentra tanta qualitat i excel·lència ni tantes estrelles com
aquí, al voltant d'aquest Basque Culinary Center".
inici
EL PUNT AVUI. 27.09.11
OPINIO
LA REFORMA UNIVERSITÀRIA
JOAQUIM COELLO
La competitivitat d'occident en el món actual, transversal i global es sustenta en la ciència i la tecnologia, i si
aquesta es basa majoritàriament en la recerca és evident que la universitat és essencial per al benestar a llarg
termini d'Europa i Nord-amèrica perquè d'ella dependrà la seva eficàcia econòmica.
Hi ha quatre models teòrics d'universitat i és sobre el model, necessàriament intermedi entre aquests, sobre el
qual hi ha d'haver un pacte social si aspirem a una solució estable i no conjuntural.
El primer model concep la universitat com una comunitat d'escolars i acadèmics que en llibertat recerquen i
treballen amb un paradigma que no és altre que assolir la qualitat científica més enllà de la seva aplicabilitat. La
universitat és considerada en aquest model com una institució autoregulada en què per normes internes ostenta
l'autoritat qui més qualificat està en l'apreciació de la resta de la comunitat acadèmica. És una institució estable
en el temps, amb canvis escassos i sempre graduals.
En el segon és la Universitat un instrument de l'agenda política. Els objectius de la universitat són fixats per la
política, govern i parlament, i la jerarquia i dependència de la universitat respecte de la política és nítida i
absoluta. L'autonomia universitària és funció lògicament del compliment dels seus objectius polítics i és aquella
delegada i subsidiària del govern que fixa en última instància els objectius i la finança. Només els canvis polítics
derivats de les eleccions o en última instància dels canvis socials que tenen reflex a la política, són els que
transformen i modifiquen la universitat.
El tercer model presenta la universitat com una democràcia autosostinguda. Són les eleccions internes, els
equilibris de poder de grups i corrents d'opinió interns els que determinen l'estratègia de la universitat. Els
conflictes i les aliances entre col·lectius diferenciats són els que determinen la trajectòria i estratègia de la
universitat. És un model derivat dels seixanta, quan l'assemblearisme i l'equilibri de forces entre col·lectius
diversos eren els que determinaven l'acció de la universitat. El pitjor perill i deriva d'aquest model és l'endogàmia i
l'autisme respecte de la societat.
Finalment, el quart model suposa que la universitat, com qualsevol empresa o institució, està immersa en un món
competitiu i la seva eficiència econòmica és el que governa la seva trajectòria. En aquest model la universitat ha
de respondre a les demandes de la societat en base a preus, flexibilitat en la resposta i l'eficiència del resultat. La
universitat es deu a qui la finança i li dóna suport, i és la lliure iniciativa i la permanent competència del mercat la
que modula l'acció universitària en un canvi permanent que respon a les necessitats del mercat on competeix
amb altres universitats i on l'essencial és aconseguir l'excel·lència en àrees especialitzades i concretes.
Cap model real no pot ser pur a la pràctica, però sí és cert que el model d'universitat com a comunitat d'escolars i
acadèmics respon al model de les universitats públiques del sud d'Europa, les universitats com a instruments del
poder polític responen al model alemany. El model de la universitat com a democràcia autosostinguda s'aproxima
al model nòrdic i, finalment, el model de la universitat com a empresa en un món competitiu amb objectius
concrets i amb l'eficiència com a màxim paradigma respon al model dels EUA i en certa mesura del Regne Unit.
En el món actual necessitem una universitat eficient, és a dir, més un instrument per aconseguir objectius que
una institució reflex d'una ideologia, i per tant el model de la universitat nord-americana és el més idoni per a
occident ara.
En tot cas la solució dels problemes de la universitat passa per resoldre l'atribut troncal d'aquesta institució que és
l'autonomia i fer-lo compatible amb l'eficiència.
El pensament, la recerca, la creació científica i la formació requereixen l'autonomia de càtedra i d'acció, però a
partir de la conformació a Europa de la universitat com un bé social finançat pel diner públic es planteja
indefectiblement el conflicte de com fer compatible l'autonomia amb el servei social i públic. Hi ha dues qüestions
que han de ser resoltes des de la política i les lleis per les universitats públiques: com es governen i com es
financen.
Sobre la governança, la primera qüestió a decidir és si el govern és intern o extern a la institució, és a dir, els que
prenen les decisions provenen de la universitat o de l'exterior d'aquesta. Hi ha essencialment dos models:
l'anglosaxó, en què són persones externes a la universitat les que en defineixen la política i l'estratègia a través
d'un patronat; un segon model defineix que és la universitat la que elegeix per diferents sistemes els seus òrgans
de govern i són aquests els que reten comptes de la seva gestió als poders públics en tant que universitats
públiques.
quant a com es financen, els dos models extrems de l'espectre, són el finançament fix derivat directament de les
despeses, del nombre d'alumnes que té i de l'activitat de recerca que fa, i el finançament lligat a la consecució
d'objectius. Pel que fa a les taxes i la política de beques, les universitats han de poder fixar-les lliurement dintre
d'uns certs topalls per permetre aconseguir una docència que en uns casos ha de ser social i en altres ha de
tendir, lligada a la recerca, a l'excel·lència. Hi ha poc dubte de quin és el model que ens hem de donar si volem
millorar l'eficiència universitària.
La legislació universitària és difícil de modificar pels partits polítics i els governs perquè la contestació pública és
fàcil i l'oposició és immediatament visible. És per això que la recent iniciativa de la Generalitat de proposar un
debat i redactar una proposta dels agents implicats i afectats és oportuna però serà difícil.
En un estat, a Espanya també, les universitats són diferents i per tant la seva governança no pot ser uniforme i
comuna. La solució a un debat etern, és a dir, quin és el model universitari públic, ha de girar al voltant d'una
legislació de l'Estat generalista que permeti que les CCAA organitzin les seves universitats en un marc en què
competeixin pels seus recursos en funció d'objectius mesurables i específics per a cada universitat, però també
que col·laborin i evitin duplicitats innecessàries.
inici