LA PLATAFORMA EN DEFENSA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DAVANT L’ OBERTURA DEL CURS 2014-15 Igual com l’anterior, aquest curs comença a la Universitat en un escenari devastat per les polítiques nefastes que el govern espanyol i el de la Generalitat han imposat en els últims anys. Comencem, per tant, el curs 2013-2014 posant una vegada més fil a l’agulla de les mobilitzacions en defensa d’una Universitat pública de qualitat i ara tenim una nova ocasió de manifestar-nos davant els responsables d’aquestes polítiques. Seguim amb un finançament absolutament injust i insuficient de les universitats públiques valencianes. La Conselleria d’Educació, que té un deute, només amb la UVEG, de 984 milions d’euros, està literalment estrangulant la Universitat. L’incompliment de les obligacions pressupostàries ens afecta en tots els nivells i provoca efectes col·laterals tan nefastos com: • L’increment de les taxes de matrícula (més d’un 30% des de 2012), que, junt a la inacceptable disminució del nombre de becaris, estan dificultant l’accés a l’educació, precisament de les classes socials més perjudicades per la crisi. • Una taxa de reposició de personal ridícula (10% per al PDI; 0% per al PAS), que està amenaçant la mateixa viabilitat de la institució universitària, i frustrant les legítimes expectatives professionals de moltes persones amb formacions i trajectòries d’autèntica excel·lència. • L’incompliment de l’acord sobre la carrera professional, una més de les mentides del govern de la Generalitat, que deteriora encara més les condicions laborals del personal d’administració i serveis. Totes les reformes legislatives que -per l’escassament democràtic procediment dels decrets-llei— han impulsat els governs del PP han acabat atemptant contra un dels principals objectius de totes les organitzacions que integrem la Plataforma en Defensa de la Universitat Pública: el manteniment de la qualitat en l’ensenyament i en la investigació; alhora que afavoreixen descaradament la proliferació de centres privats, que compten amb tot el suport que l’administració pública hauria de donar a les que són les legítimes destinatàries dels recursos públics: les universitats públiques. Són les universitats publiques, i no els negocis privats d’educació superior, les que produeixen el 99% de la investigació. És la universitat pública, i no els negocis privats, la que posa a l’abast de tota la societat, el coneixement i la formació al més alt nivell; l’única garantia d’un mínim d’igualtat d’oportunitats, que es fa impossible si el criteri per accedir a la formació universitària són els ingressos de la família. Haurien de ser, per tant, les universitats públiques les destinatàries d’uns recursos que també són públics i que provenen de l’esforç de molta gent que no podrà enviar els seus fills i filles a la universitat, si no fem front decididament a la política regressiva d’uns governs que, en la seua obsessió per laminar la societat del benestar, estan llançant càrregues de profunditat contra tot el sistema públic d’educació. Les modificacions legislatives que pretén imposar el Ministeri d’Educació, sense cap voluntat de consens amb sindicats, estudiantat i Universitats, amenacen amb introduir major regressivitat en la Universitat pública. Tant la modificació del sistema d’acreditació del professorat, que augmentarà la discrecionalitat i l’arbitrarietat, com el canvi en la durada dels estudis de grau, que incrementarà el cost dels estudis i devaluarà titulacions, implicaran greus conseqüències per al funcionament de les Universitats públiques. Qualsevol procés de reforma del nostre sistema universitari ha de defugir i imposicions autoritàries i ha de fonamentar-se en un procés de diàleg amb el conjunt de la comunitat universitària. La Plataforma en Defensa de la Universitat pública vol manifestar un rebuig total als objectius i els mètodes dels governs central i autonòmic; i vol expressar, ara que comença un curs que serà tan problemàtic o més que els anteriors, els seu suport incondicional a una educació pública i de qualitat, al servei de tota la societat, i no dels interessos particulars d’uns pocs.