Descarregar revista

L’AJUNTAMENT DE GRANOLLERS ACORDA GUARDONAR EL
NOSTRE COL·LEGI AMB LA MEDALLA DE LA CIUTAT
EL LLIGALL
58
·
Il·l ustre Col·l e g i d’Advocats de Granollers
·
www.lligall.cat
57
PRODUCCIÓ
EDICIÓ
SUMARI
FERNANDEZ ALVAREZ ®
IL·LUSTRE COL·LEGI D’ADVOCATS
04Editorial
DE GRANOLLERS
06
XXXIII Jornadas de Esculas
de Práctica Jurídica.
GIRONA
Tradició 23.
Rambla Josep Tarradellas,
Notícies
17480 - Roses.
5, 1-3. 08402 Granollers
12
L’Ajuntament de Granollers
(Barcelona)
acorda guardonar el nostre
col·legi amb la medalla de
la ciutat.
12
Joves Advocats
13
Crònica Formació
Crònica EPJ
BARCELONA
Llull 133, 4B.
T. [+34] 93 879 26 03
08005 - Barcelona.
F. [+34] 93 879 14 38
M. 625 612 775
icavor@icavor.com
T.
www.icavor.com
14
www.lligall.cat
14
Novetats de la Biblioteca
Doctrina
Director
16
Subirana, Joan.
Antoni Font Martínez
La regla del “conocimiento 972 15 33 65
info@fernandezalvarez.com
www.fernandezalvarez.com
efectivo” en internet: evolución
Responsable de redacció
jurisprudencial de los tribunales Enric Mestre i Ribera
españoles.
DIPÒSIT LEGAL
B-335211-2010
Les opinions que es recullen en aquesta
publicació són responsabilitat en exclusiva
dels seus autors i no coincideixen necessàriament amb la línia editorial de “El Lligall”.
03
18
Villuendas Casals, Ferran.
La visión argumentativa del
derecho versus la teoría
garantista: un análisis crítico a la
interpretación del T.C. respecto
de la devolución y las medidas
de seguridad de los CIE´S.
Concurs literari
22
2n Priemi del concurs literari
22
Nous col·legiats
EDITORIAL
Jos ep M ed i na i Pad i al · Degà Il·lustre Col·le gi d´ Advocats de G ranolle rs
El C o l· le g i co nt i n ua t re b al l a nt p e r tot s
nosaltres. Són molts els fronts en els quals
ens trobem treballant, com per exemple
e l n o u p ro g r a m a i n te n s i u d e f o r m a c i ó
continuada liderat per la companya Maria
NO SÓN MOMENTS FÀCILS,
PERÒ AQUÍ ESTAREM PER
EMPARAR-VOS EN L’EXERCICI
DE LA PROFESSIÓ I EN
AQUELLES SITUACIONS QUE
LIMITIN ELS VOSTRES DRETS
O ELS DRETS DELS VOSTRES
CLIENTS EN EL LLIURE
EXERCICI DAVANTS ELS
TRIBUNALS DE LA NOSTRA
COMARCA.
C armen Mar tínez Hinarejos , diput ada
de formació; una reorganit zació de tota
l ’e s t r u c t u r a c o l· l e g i a l ; u n a i n f a t i g a b l e
comissió de drets humans promovent la
pel·lícula “SHARE”; la creació de la comissió
de normalització lingüística; un grup de joves
que s’ha regenerat i que esta impul sant
un munt d’activitats lúdiques i formatives;
la preparació i organització de les X X XIII
Jornadas de Escuelas de Práctica Jurídica
i una nova Comissió de normativa que ens
avança solucions processals i normatives per
millorar l ’enteniment de les innumerables
normes que ens inunden.
Tot això sense perdre de vista les lleis que
des de Madrid posen en perill no solament
la institució, sinó la pròpia professió, como
són la Llei de serveis i col·legis professionals,
la Llei d’assistència jurídica gratuïta, la Llei
orgànica de demarcació i planta, la Llei de
seguretat ciutadana, i així una inacabable
ll ist a de normes que el Col·le gi est à
combatent juntament amb el Consell de
Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya.
No són moment s fàcil s, però aquí
celebració de la festivitat de Sant Ramon de
família de l’ICAVOR, el taller sobre el recurs
estarem per emparar-vos en l’exercici de la
Penyafort, la Junta de Govern del Col·legi
d’emparament i l’After Work dels Joves.
professió i en aquelles situacions que limitin
els lliurarà una placa commemorativa en
els vostres drets o els drets dels vostres
demostració d’afecte i respecte.
agrair-vos per avançat la vostra implicació
cl i e nt s e n e l l l i ure exe rci ci davant s e l s
Enguany volem fer-vos participar, encara
i par ticipació en el s diferent s actes que
Tribunals de la nostra comarca.
més, en les activitat s de l a nostra festa
t i n d r a n l lo c a l a n o s t r a f e s t a p at ro n a l ,
No hem d’oblidar la nova dimensió social
patronal. Per això hem organitzat diferents
així com convidar-vos a l ’acte solemne
que el nostre Col·legi ha anat adquirint i el
activitats lúdiques i formatives que no us
d’imposició de togues que tindrà lloc a les
compromís que té envers la societat civil
p o dre u p e rdre, com el II C amp i onat de
18:30 hores al Teatre Auditori de Granollers,
vallesana, oferint als ciutadans el servei
Pàdel, una sessió d’spinning, el II Campionat
en que es lliurarà la insígnia del Col·legi als
d ’ i n te r m e d i a c i ó h i p o te c à r i a e n q u at re
de Trivial, el partit de futbol, les activitats
companys que porten 25 i 50 anys d’exercici
ajuntaments de la comarca i mantenint els
del s joves (Rel at amb Toga, concurs de
professional, i al sopar que tindrà lloc a
punt de servei d’orientació jurídica en altres
fotografia)...i l’activitat revelació d’aquest any,
l’Hotel Ciutat de Granollers que, com sempre,
cinc municipis del Vallès Oriental.
que serà el I Gran Premi Outdoor de Karting
acabarà molt i molt tard.
Malauradament, aquest any han
ICAVOR, una nova activitat lúdica/esportiva
traspassat tres companys molt estimats:
que us proposem perquè passeu un bona
I ara sí concloc tot desitjant-vos unes molt
en Pere Canal i Baliu, que va ser Degà del
estona de diversió, amb olor a benzina i
felices i merescudes vacances.
nostre Col·legi, en Pere Font Padró i en
goma cremada, que ens farà oblidar per una
Josep Anglada i Cardona. Des d’aquestes
estona a algun ministre no gaire apreciat pels
línies reiterem les nostres condolences als
col·lectius jurídics.
seus familiars, tota vegada que us informem
que, el proper 18 de juliol, amb ocasió de la
han tingut lloc les II Jornades de Dret de
Dins del programa formatiu, recentment
04
No vull concloure sense tornar a
XXXIII JORNADAS DE ESCUELAS DE PRÁCTICA JURÍDICA
deontologia, la formació i l’excel·lència dels advocats no seria el
mateix sense aquestes jornades.
XXXIII
JORNADAS DE
ESCUELAS
DE PRÁCTICA
JURÍDICA
Segons Sàmper, “la formació contínua ha de ser el pal perquè la
nostra professió sigui considerada com ha de ser”. Lamentablement,
ha indicat Gumpert, això no és així perquè hauria d’haver una bona
regulació del sistema d’ingrés.
Així mateix, per Gumpert, l’actual regulació suposa un primer pas
per controlar el lliure accés per exercir com a advocat. “El títol sol
no qualifica. El màster, les pràctiques i l’examen d’accés són ara
una il·lusionant realitat “. Per això, ha insistit que toca treballar més
que mai, especialment en les Escoles de Pràctica Jurídica, per
convertir aquest examen en un instrument de “progrés i defensa de
l’advocacia”.
Rusca es va mostrar crític amb l’actual examen perquè “no obeeix a
res del previst”, i també va insistir en la formació, sobretot des dels
diferents col·legis d’advocats: “La bona formació serà essencial per
a la subsistència dels col·legis”. A més, ha lamentat l’efecte que la
llei de Serveis Professionals tindrà en la subsistència dels col·legis
Els dies 28, 29 i 30 de maig, el nostre col·legi va acollir les XXXIII
professionals.
Jornades d’Escoles de Pràctica Jurídica on es varen tractar diferents
assumptes d’interés en vers a la formació inicial dels nous advocats
Com a magistrat, Puigcerver va aprofundir en la rellevància que té
així com la formació continuada dels advocats y el futur de les EPJ en
per als jutges i magistrats que els advocats estiguin ben formats:
vers la normativa que està per venir.
“No sabeu el fàcil que és per a un magistrat quan ha de dictar una
sentència i hi ha un advocat ben format, amb els conceptes clars i
El degà del Col·legi d’Advocats de Granollers, Josep Medina, va
que ha sabut dir-te per on has d’anar “.
inaugurar el dimecres 28 de maig, en un acte, al qual van assistir els
més de 100 participants en les jornades, on també van participar
En el seu discurs, Sàmper va ressaltar que a Catalunya, advocats,
també el president del Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats
procuradors i Departament de Justícia van acordar ahir mateix,
de Catalunya, Miquel Sàmper; la presidenta de la Comissió de
davant la imposició de la doble taxes per accedir a la justícia,
Formació Inicial i Homologació de les Escoles de Pràctica Jurídica
excloure els ciutadans i pimes del pagament de les taxes catalana,
i degana de l’ICAM, Sonia Gumpert, i el president de la Comissió
tot i que el TC ha avalat recentment la seva legalitat
de Formació Continuada i Relacions amb les universitats i altres
centres de Formació Permanent del Consell de l’Advocacia i degà del
Segons ha explicat, l ’acord ha arribat després de setmanes de
Col·legi d’Advocats de Barcelona, Oriol Rusca. També van intervenir
negociacions i posicionaments inicials molt distants, però el fet de
el director general del Dret i Entitats Jurídiques del Departament
l’acord demostra que tot es pot solucionar amb el diàleg.
de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Santiago Ballester; el
magistrat jutge degà de Granollers, Carles Puigcerver, i l’alcalde de
Sobre aquest tema, Gumpert felicitar els advocats catalans i va
Granollers, Josep Mayoral.
reconèixer el treball realitzat per arribar a aquest acord: “El nostre
afecte cap a tots els companys catalans que han lluitat”.
En el discurs de benvinguda, Medina va agrair la presència dels
participants en les jornades, el suport del Consell General de
Per finalitzar l’acte, l’alcalde de Granollers, Josep Mayoral, va lloar la
l’Advocacia Espanyola i del Consell de l’Advocacia de Catalunya, i va
història i característiques de la ciutat i va aplaudir que se celebrin les
remarcar la importància de la formació contínua entre els advocats.
jornades a Granollers.
“És molt important que els futurs advocats se segueixin formant”, va
En la primera ponència, la directora de l’Escola de Pràctica Jurídica
afirmar, i per això és necessari un examen ben fet. Sobre el mateix
del Col·legi de l’Advocacia de Lleida, Meritxell Estiarte, va proposar
opinar Sàmper i Gumpert, que van coincidir a reconèixer que la
diferents vies de reorientació de les EEPJ, entre elles el seu paper en
06
XXXIII JORNADAS DE ESCUELAS DE PRÁCTICA JURÍDICA
el mercat, la seva orientació cap a la formació online o presencial, la
Segons Alonso, “hi ha evidents contravencions reglamentàries”
seva viabilitat i relació amb els col·legis professionals, i el contingut
en l ’exercici de les pràctiques, i cap tipus de regulació final de
impartit en el màster.
la tutela d’aquestes. L’advocat i degà del Col·legi d’Advocats de
Saragossa, Antonio Morán, l ’ha compartit, i ha afegit que això es
Segons ha explicat, caldrà discutir en el futur si les EEPJ hauran de
podria solucionar en part amb l’aprovació del nou Estatut General de
constituir com a “entitats amb personalitat jurídica pròpia” i avançar
l’Advocacia Espanyola.
en el seu autofinançament: “Això permetria moure’ns en el tràfic
mercantil amb pressupostos no conjunts amb els col·legis”. A més,
En aquest sentit, Morán ha criticat la lentitud del Ministeri de Justícia,
ha ressaltat que en el futur “podrien resultar importants per al
i ha explicat que, mentre no hi hagi una aprovació de la regla, la
manteniment dels col·legis com a font de finançament”.
regulació de les tutories seguirà sense empara legal, i hauran de ser
els Col·legis d’Advocats dels que regulin mitjançant seus Estatuts
La directora de l’EPJ de Lleida també ha posat damunt la taula el
col·legials la qüestió de les pràctiques.
debat sobre la idoneïtat de l’examen d’accés, que ha criticat per ser
tipus test i esdevenir una mena de “examen de conduir”. Per Estiarte,
Per a això, l’Estatut ha d’incloure una “relació de drets i obligacions”
“el màster acabarà convertint-se en un curs per aprendre a fer tests
de l’advocat-professor i del tutor de l’empresa de pràctiques, i una
i respondre a les preguntes de l ’examen”, i ha lamentat que els
fixació de les sancions corresponents davant l’incompliment de les
col·legiats no hagin pogut opinar sobre com hauria de ser.
obligacions d’aquests. Una altra possibilitat seria ajustar les pòlisses
de responsabilitat col·legial a les activitats que, sobre formació,
També s’ha debatut establir un sistema de formació continuada
portés a terme el col·legi.
obligatòria i si el màster eximeix als advocats de realitzar el curs
d’accés al Torn d’Ofici i d’Assistència al Detingut. Sobre aquest tema
Les se güent s ponències del dia vers aran sobre l a formació
també hi ha hagut posicions dispars, encara que tots han coincidit
continuada arran de la Llei de Serveis Professionals i els cursos de
que el que ha de prevaler és rebre una bona formació.
formació de les EEPJ.
La segona ponencia va tractar sibre el règim jurídic de les pràctiques
Els dos advocats que van exposar la ponència sobre Formació
que va ser introduït per
Continuada arran de la Llei de Serveis Professionals (LSP) van ser el
l ’advocat i director de l ’Escola de Pràctica Jurídica del Col·legi
vicedegà del Col·legi d’Advocats de Cartagena i Director de l’Escola
d’Advocats de Santa Creu de Tenerife, Jesús Alonso.
de Pràctica Jurídica d’aquesta ciutat, Antonio Navarro Selfa, i la
responsable de formació del Col·legi d’Advocats de Barcelona, Ester
07
XXXIII JORNADAS DE ESCUELAS DE PRÁCTICA JURÍDICA
Palmés, coincideixen a criticar la LSP per no donar als advocats
suficients instruments de formació continuada. Tots dos lletrats van
fer un repàs d’aquesta futura llei, que regularà el que formarà part de
la quota obligatòria i la voluntària dels col·legis d’advocats.
Segons ha explicat Navarro Selfa, si s’analitza a fons la Llei de Serveis
Professionals, es veu com “no dota els advocats” d’una formació
continuada. Específicament, va mostrar com la Llei indica que la
formació continuada ha de ser un dret i un deure dels advocats, però
que en l’article 30 no inclou la formació en els fins essencials dels
col·legis: “Això fa que la formació passi a la quota voluntària “.
A més, en l’article 47 de la mateixa, defineix la quota obligatòria com
aquella necessària per als fins essencials del col·legi i, “com hem vist,
la formació no està dins”, ha subratllat.
Palmés tampoc considera que aquesta Llei sigui lògica, entre altres
motius, perquè la formació continuada és una de les coses que més
es valora dels advocats en les estadístiques.
Palmés també ha criticat que s’hagin invertit més esforços en la
formació inicial que en la continuada, i va demanar debatre sobre si
s’hauria d’implantar un sistema de formació continuat obligatori o no.
En aquest sentit, en el torn obert de debat es va proposar que els
advocats es neguin a executar la LSP, i que siguin aquests els que
la configuren. “La nostra lluita no és que ens protegeixi ningú, sinó
protegir nosaltres, i el nostre escut és la qualitat. Aquí no ens guanya
ningú “, va afirmar un participant en el congrés.
08
“SEGONS HA
EXPLICAT
NAVARRO SELFA,
SI S’ANALITZA
A FONS LA LLEI
DE SERVEIS
PROFESSIONALS,
ES VEU COM
“NO DOTA ELS
ADVOCATS”
D’UNA FORMACIÓ
CONTINUADA.”
XXXIII JORNADAS DE ESCUELAS DE PRÁCTICA JURÍDICA
En quant a la ponència sobre el curs d’accés a la advocacia impartit
En aquest camp, els gerents del Consell General de l ’Advocacia
per les EEPJ, van participar el degà del Col·legi d’Advocats d’Àlaba,
Espanyola, Adolfo Estébanez, i del Col·legi d’Advocats de Barcelona
Javier García Pascual, i el director de l’Escola de Pràctica Jurídica del
(ICAB), Noemí Juani, respectivament, han explicat com el Consell
mateix col·legi, Iñigo Eguiluz, que van explicar en les jornades seva
de l ’Advocacia Espanyola està començant a organitzar aquest
experiència en crear des del seu institució el primer Curs de Formació
sistema de certificació voluntària . Tots dos ho han vist com una “gran
per a advocats.
oportunitat” que ofereix la llei, i Estébanez ha destacat que “aquesta
especialització comporta beneficis per a la institució, el col·legiat i el
Segons García Pascual, van emprendre aquest projecte perquè
ciutadà”.
“ningú millor” que els advocats sap com formar advocats i, aprofitant
que el Pla Bolonya obligava a realitzar un màster o un curs de
Malgrat les mancances de la Llei de Serveis Professionals, la
formació després de la universitat, van decidir que “no podien deixar
possibilitat de mantenir un sistema de certificació voluntària “és una
escapar aquesta oportunitat “.
cosa molt positiva”, ha destacat Estébanez, i per això els diferents
col·legis i el Consell estan treballant des d’un grup tècnic.
“No va ser fàcil perquè ens deien que no érem un màster. Tampoc
volíem ser un màster. Seguíem sent una Escola de Pràctica Jurídica “,
“Els tècnics estem treballant sobre com tramitar aquesta certificació”,
va assegurar. També va explicar que el procés va arribar “a situacions
ha prosseguit Juani, i ha detallat que s’està estudiant classificar als
absurdes” amb demores injustificades per part del Ministeri de
professionals per nivells, sense perjudici de si són millors o pitjors.
Justícia per aconseguir una acreditació que va arribar quatre dies
“En aquests moments estem treballant en diversos nivells, però no
abans de l’inici del curs.
de bo i dolent, sinó de grau d’especialització”.
Per la seva banda, Eguiluz enumerar els passos que van seguir, els
En aquest sentit, el director de l ’Escola de Pràctica Jurídica del
documents que van haver de presentar i el pla d’estudis del Curs de
Col·legi d’Advocats de Sabadell, Xavier Felip, ha explicat com ho
Formació, i va convidar a tots els col·legis a que emprenguin aquesta
està organitzant la comissió de formació del Consell de l’Advocacia
iniciativa perquè “les Escoles Jurídiques han de ser el que mai han
Espanyola: “S’està treballant en una formació en tres nivells que
deixat de ser “.
donarien pas a la formació continuada i a l’especialització “, i cada
un dels nivells dependrà dels anys de col·legiació, experiència i
El divendres 30 de maig es va celebrar la taula rodona sobre les
formació”.
especialitats dels advocats i el sistema de certificació que permet
establir l’avantprojecte de Llei de Serveis.
Felip ha concretat que la formació continuada seria d’unes 20 hores
09
XXXIII JORNADAS DE ESCUELAS DE PRÁCTICA JURÍDICA
anuals, i aquesta especialització seria un “reconeixement dels
advocats, no dels despatxos”.
XXXIII
En última instància, el Director de l’Escola de Pràctica Jurídica del
Col·legi d’Advocats de Lleó, José Luis Merino, ha centrat la seva
intervenció en el paper de les Escoles de Pràctica Jurídica. Segons
Merino, el projecte d’Estatut General de l’Advocacia reconeix que
les Escoles “poden donar aquesta formació per acreditar com a
especialista”. Aquesta podria ser una de les referències normatives
a les quals els advocats es podrien acollir davant el risc de la
“autotitulació”.
Jornadas de
Escuelas
de Práctica
Jurídica
Granollers
“Hi ha una necessitat de regular les acreditacions d’especialitat. Hi
ha normes de caràcter general que obliguen a que aquest món de
les especialitats sigui un món homologat, catalogat i amb garanties
per al consumidor “, ha destacat. A més, ha avisat que si no s’acredita
l’especialització via col·legial o del Consell, es farà per via acadèmica.
Si bé en el torn obert de paraula tots els advocats han coincidit en la
necessitat de la formació continuada, hi ha hagut diferències sobre el
fet que l’especialització sigui voluntària o no.
“La formació ha de ser obligatòria perquè necessàriament algú que
es tituli especialista en alguna cosa, ha de fer tots els exercicis per
estar al dia”, ha declarat un assistent. “No pots estar tres anys sense
actualitzar la teva especialització. Qualsevol canvi legislatiu ens
obliga a estar preparats, és una cosa continuat “, ha afirmat un altre.
Així mateix, un tercer ha considerat que “l ’impor tant” de
l’especialització és que és voluntària: “Si tu vols tenir el segell del
Consell (amb l’especialitat), el tindràs, però no ha de ser obligatori”.
D’altra banda, també s’ha plantejat amb dubtes de la possibilitat que
hi hagi una especialitat generalista, potser per a aquells advocats
que no tenen altres especialitats o per al mateix despatx, s’ha
comentat. I s’ha preguntat si el Torn d’Ofici i d’Assistència al Detingut
també seria una especialització.
Finalment, s’ha debatut si hauria d’haver un control de qualitat
referent a aquestes especialitzacions. En aquest sentit, si és el
Consell qui acreditaria l ’especialitat, hauria de controlar que
aquestes s’estan complint.
Després de la taula rodona, es va celebrar l ’acte de lliurament
dels premis a l’excel·lència de càtedra Mutualitat i es va celebrar
l’assemblea en què es va decidir que fos el Col·legi d’Advocats de
Toledo el que organitzés les Jornades d’Escoles el proper any.
10
28, 29 y 30 Mayo 2014
N O T Í C I E S & A DVO C AT S J OV E S
JOVES ADVOCATS
Aquests mesos el GAJ Granollers ha fet nombroses i novedoses activitats tant formatives com de caràcter lúdic i social, com la tradicional
recollida de joguines que es va fer el passat Nadal.
Conferencies com la impartida per l’excel·lentissim Degà de l’Il·lustre
Col·legi d’Advocats de Barcelona, Sr. Oriol Rusca, sobre l’assistència
al detingut en seu policial i judicial; el curs per adaptar el despatx a
les noves tecnologies; o la peculiar xerrada que va oferir a la seu del
nostre Col·legi l’honorable Lama Thubten Wangchen sobre la felicitat
més enllà del despatx i la dificil situació que es viu al Tibet
S’ha iniciat amb molt d’èxit el I Cicle d’Afterworks amb la companyia
de jutges i fiscals, tant del Civil com Penal, del nostre Partit Judicial,
a on ens han donat el seu punt de vista sobre diferents temes en un
L’AJUNTAMENT DE
GRANOLLERS ACORDA
GUARDONAR EL
NOSTRE COL·LEGI
AMB LA MEDALLA
DE LA CIUTAT
ambient molt distés. Esperem continuar amb el II Cicle passades les
vacances i amb alguna que altra novetat.
Hem estat presents a les reunions de Joves Advocats de Catalunya,
celebrades a les ciutats de Terrassa, Tarragona, Lleida i Mataró. També
hem assistit a la I nit de FAJEEC (Federació de Joves empresaris i
emprenedors de Catalunya) celebrada a Sant Cugat, i a les Trimestrals
de CEAJ celebrades a les ciutats de Toledo i Bilbao, aportant el nostre
punt de vista sobre els diferents aspectes de l’actualitat jurídica i
legislativa, en especial, la nova llei de serveis professionals.
Tanmateix, a la Festivitat de Sant Ramon, hem introduït una novetat
aquest any, els premis GAJ al millor Jutge i millor Jutjat del nostre partit
La Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Granollers ha acordat iniciar
Judicial...un èxit!
l’expedient per concedir la Medalla de la Ciutat 2013 a l’Il·lustre Col·legi
No volem acabar sense recordar-vos que, com ja sabeu, el passat mes
d’Advocats de Granollers juntament amb l’Assemblea Comarcal de la
de maig vam inaugurar el nostre compte de Twitter del GAJ: @gajgra-
Creu Roja a Granollers i la Fonda Europa. nollers Us animem a que ens seguiu.
Aquesta medalla s’atorga en reconeixement i agraïment del municipi
envers persones físiques o jurídiques per una actuació o conjunt
d’actuacions que hagi tingut un extraordinari relleu o transcendència
d’enaltiment de la ciutat, o de servei i dedicació al progrés i benestar
de la població i la ciutadania, i també a les que hagin destacat especialment en el treball per l’associacionisme ciutadà i les manifestacions
culturals, esportives, cíviques, econòmiques i socials.
Doncs bé, la Medalla de la Ciutat 2013 se’ns concedeix en reconeixement als 90 anys de trajectòria d’aquesta nostra institució, que,
com bé sabeu, es va fundar el 19 de juliol de 1923 (en aquell moment
uns quaranta advocats estaven inscrits; ara en som uns set-cents);
tanmateix, se’ns concedeix en reconeixement a la tasca que ha
impulsat el nostre Col·legi per garantir la justícia gratuïta a les persones
que ho requereixen i mantenir un alt grau de qualitat professional a
Granollers i el Vallès Oriental; i, en general, se’ns atorga en reconeixement a la tasca d’una institució que serveix els interessos generals de
la població i que és sensible a les situacions desfavorables, sovint en
col·laboració amb d’altres administracions i entitats.
12
CRÒNICA FORMACIÓ
R ES UM FOR M A C IÓ CO N T INUA DA
Aquest últim semestre, el departament de
formació ha treballat moltíssim per poder seguir
oferint als col·legiats una formació de qualitat i en
les diferents vessants del dret.
En destaquem principalment dues jornades, les
primeres jornades de Dret Administratiu que
es varen fer a la seu del Col·legi en la que vàrem
comptar amb la col·laboració de diversos advocats,
entre ells el Sr. Simeó Miquel, degà de l’Il·lustre
Col·legi de l’Advocacia de Lleida; el Sr. Jordi Pousa,
la Sra. Cristina Gómez, el Sr. Ferran Villuendas i del
Cristina Martínez Vicente, Advocat ICAB i Vocal
Sr. Albert Conesa. Així mateix, es va comptar amb
de la SCAF (Societat Catalan d’Advocats de
la presencia de les magistrades Sra. Laura Mestres
Família); la Il·lma. Sra. Rosa Maria Méndez Tomàs,
Estruch y la Sra. Emulua Giménez Yuste a més
Magistrada del Jutjat de Primera Instància 32 de
del professor de la UAB , Sr Adrià Rodés Mateu.
Barcelona; una altre taula rodona composada per
Tots ells varen oferir unes ponències magnífiques
Il·lm. Sr. Eduardo Pastor Martínez, Jutge del Jutjat
que van versar sobre temes tant diversos, com el
de Primera Instància nº 5 de Granollers, el Sr.
balanç dels 15 anys de vigència de la LRJCA; les
Jesús Sánchez García, Advocat ICAB i la Sra. Roser
qüestions pràctiques respecte la responsabilitat
Pallerols Vidal, Advocada ICAB; així mateix es va
patrimonial de les Administracions; el procediment
comptar amb la companya Sra. Rosa Artigas Porta,
especial de vulneració de drets fonamentals; les
Advocada de l’ICAVOR.
taxes judicials en l’àmbit contneciós-administratiu;
A part d’aquestes dues jornades, s’han realitzat
qüestions pràctiques de la vista del procedi-
diverses conferències de varies matèries com
ment abreujat i una última ponència respecte les
va ser la dels requisits i supòsits pràctics de la
mesures cautelars.
suspensió de llançaments en els procediments
També cal destacar les II Jornades de Família que
d’execució hipotecària; la conferència respecte el
el nostre Col·legi va organitzar a l’Hotel Ciutat
peritatge en dret de família: plans de parentalitat,
de Granollers els passats dies 26 i 27 de juny.
models de guarda i Síndrome d’Alineació Parental;
Aquestes segones jornades en destaquem la
la conferència respecte la reforma del l’impost
important afluència d‘inscrits i sobretot del nivell
de Successions a Catalunya; la conferència “Els
de les conferències. Cal dir que varen participar
drets del detingut com a resultat de la Directiva
ponents com el Sr Alejandro Ebrat Picart, Advocat
2013/48/UE del Parlament Europeu i del Consell,
ICAB especialitzat en l’assessorament jurídic i
de 22 d’octubre de 2013”, la MASTER CLASS amb
tributari i docent del Màster de dret organitzat
el títol: “Microexpressions i llenguatge corporal”;
per l’ICAB; Il·lm. Sr. Carlos Villagrasa Alcaide,
el Taller: “El Recurs d’Emparament: requisits
Magistrat Suplent de l’ Audiència Provincial de
processals, estructura i contingut de la demanda”
Barcelona i Professor Titular de Dret Civil de
i una altre de molt interessant com la Jornada de
la UB; Sra. Norma Planas Rodríguez, Psicòloga
seguretat a Internet.
forense, clínica i terapeuta de parella; una taula
Des d’aquestes línies volem agraïm a tots els
rodona conformada per Il·lm. Sr. José Pascual
ponents que han participat en les nostres activi-
Ortuño Muñoz Magistrat de la Secció 12à AP
tats formatives, així com animar-vos a seguir
Barcelona, Il·lm. Sr. Francisco J. Pereda Gámez,
participant en elles i a proposar-ne de les que us
President de la Secció 18è AP Barcelona i la Sra.
pugui ser d’interès.
13
TAMBÉ CAL DESTACAR
LES II JORNADES
DE FAMÍLIA QUE EL
NOSTRE COL·LEGI
VA ORGANITZAR A
L’HOTEL CIUTAT DE
GRANOLLERS ELS
PASSATS DIES 26 I 27
DE JUNY. AQUESTES
SEGONES JORNADES
EN DESTAQUEM LA
IMPORTANT AFLUÈNCIA
D‘INSCRITS I SOBRETOT
DEL NIVELL DE LES
CONFERÈNCIES.
E PJ & N O V E TAT S B I B L I O T E C A
CRÒNICA
ESCOLA DE
PRÀCTICA
JURÍDICA
NOVETATS LA LEY
La biblioteca disposa en format electrònic i actualitzable, de la prestigiosa obra: Práctica
procesal civil : Adaptada [document electrònic] / Brocà, Guillem M. de; Majada Planellas,
Arturo; Corbal Fernández, Jesús Eugenio, Autor. - 23º ed. - Barcelona : Bosch, 2014.
Obra en format electrònic [Smarteca]
Un cop començat de nou el curs de l’Escola
de Pràctica Jurídica, i possiblement l’últim
Es presenta la 23A edició d’una obra singular
en el format que fins ara ho coneixem, els
que, sens dubte, per a successives genera-
alumnes com ja és habitual, han acompanyat
cions d ’advocats ha adquirit la condició
als companys que presten assessorament
d’emblemàtica, la “Pràctica Processal Civil”
al Servei d’Orientació Jurídica dels jutjat de
BROCÁ-MAJADA-CORBAL.
La cláusula suelo en
los préstamos hipotecarios [text imprès]
/ José María López
Jiménez, Director
; Catalina Cadenas de
Gea, Autor . - Barcelona :
Bosch, 2014 . - 479 p. ;
24 cm.
ISBN : 978-84-16-01820-8
Granollers, on han pogut veure de primera
mà, la important tasca que realitza el Col·legi
Des de 1875 (1A edició) fins als nostres dies, no
a l’hora de gestionar els expedients de justícia
ha existit en la literatura jurídica una obra que
gratuïta i de la manera en que es realitza.
pel seu inqüestionable rigor i utilitat pràctica
Entre altres activitats que s’han portat a
hagi despertat tanta admiració per part de
terme és per exemple la ja rigorosa visita a
la comunitat jurídica. Aquesta nova edició ve
la Comissaria dels Mossos d’Esquadra de
avalada per un equip d’autors extraordinari i
Granollers, on els agents van explicar les
amb una llarga i consolidada trajectòria.
competències que tenen com les explicació
dels diferents grups que hi treballen allà; així
Fa ja més de 10 anys, dirigits per D. Jesús
com visitar in situ les sales on els advocats
Corbal Fernández, van assumir amb entusi-
presenten les declaracions als detinguts, així
asme el repte d’adaptar l’obra als nous temps
com les garjoles, les sales de reconeixement
però mantenint inalterats els seus valors.
Desempleo, incapacidad, jubilación y
viudedad/orfandad :
Prestaciones de la
Seguridad Social
[text imprès] /Antonio
Benavides Vico, Autor . - 2ª edición . - Valladolid :
Thomson Reuters Lex
Nova, 2014 . - 852 p. ;
25 cm.
ISBN : 978-84-989874-8-5
entre d’altres.
D’altra banda, part dels alumnes ja han iniciat
Partint de la sistemàtica que resulta del propi
les pràctiques externes en els despatxos
articulat de la Llei d’Enjudiciament Civil, es
de diferents companys així com d’entitats
desgrana el procés civil descendint a un nivell
públiques, que els serveix per veure el funcio-
de detall realment incomparable. Cada bloc
nament diari d’un despatx d’advocats així com
d’articles -agrupats en Apartats- es desglossa
la realització de les tasques encomanades
mitjançant una sèrie d’apartats comuns:
pels tutors.
C o m e nt a ri , Le g i s l ac i ó, J u ri s p r u d è n c i a ,
També i com és habitual, s’han dut a terme
Formul aris i B ibl iograf ia . E sp e cial ment
simulacions judicials a l’Escola Judicial de
valuosos resulten els més de 2.500 formularis
Barcelona, en els quals, es van enfrontar a
que s’ofereixen a text íntegre en format online
altres alumnes d’escoles de pràctica jurídica
i que permeten donar cobertura a qualsevol
de la resta de Catalunya i d’Espanya. Van fer
iter processal que pugui plantejar-se en la
simulacres de judicis de família (comparei-
jurisdicció civil. Els formularis del “Broca” han
xença de mesures), de civil (judicis verbals)
estat sempre un element cardinal i identifi-
i en l ’àmbit penal, com judicis de faltes o
catiu de l’obra que la fan recognoscible per
compareixences de judici ràpid
a molts professionals i en aquesta ocasió, no
passaran ni molt menys desapercebuts per la
seva extensió i innegable profunditat jurídica.
14
Clásulas abusivas
en la contratación
bancaria : Vencimiento
anticipado, liquidación unilateral de
la deuda, intereses
moratorios y cláusula
suelo. [text imprès]
/ Ignasi Fernández
de Senespleda,
Autor . - Barcelona :
Bosch, 2014 . - 483 `. ;
23 cm.
ISBN : 978-84-16-01848-2
Cláusula suelo: ¿se
puede negociar con
el banco? : Anulación
y retroactividad
(Doctrina, jurisprudencia, solucions y
formularios). [text
imprès] . - Cizur Menor :
Aranzadi Thomson
Reuters, 2014 . - 676 p. ;
22 cm.
ISBN : 978-84-905958-2-4
DOCTRINA
Joan Su b i ra n a / C ar go : A bo gad o ár ea Ci vi l d e FONT ADVO CATS, e spe cialistas e n De re cho Digital www.fontadvocats. co m
LA REGLA DEL “CONOCIMIENTO EFECTIVO”
EN INTERNET: EVOLUCIÓN JURISPRUDENCIAL
DE LOS TRIBUNALES ESPAÑOLES
¿Cuál es hoy la responsabilidad jurídica atribui-
AP de Madrid desestimó la existencia de
Por lo tanto, en un inicio, en todas las resolu-
ble a un prestador de servicios en Internet por
responsabilidad del prestador de servicios a
ci o n es j ud i ci ales -au n q ue co n alg u n os
los actos realizados por un tercero?
pesar de que el demandante había remitido
matices- los tribunales exigían que, para
El término “conocimiento efectivo”, previsto
por conducto notarial un requerimiento
que hubiera responsabilidad del prestador
en los arts. 16 y 17 de la Ley 34/2002, de
al prestador de servicios notificándole un
de servicios, tenía que existir una resolución
11 de julio, de Servicios de la Sociedad de
atentado contra su honor. El tribunal entendió
judicial previa que determinase la concurren-
la Información y de Comercio Electrónico
que, para que el prestador de servicios incurri-
cia del ilícito y que se pusiera en conocimi-
(LSSICE), se ha venido interpretando de
era en responsabilidad, era requisito previo e
ento del mismo prestador. Es decir, a pesar
distinta manera por parte de los Tribunales
ineludible la existencia de una resolución del
de que la vulneración de un derecho fuera
españoles a lo largo de los años, lo cual tiene
órgano competente.
evidente, los tribunales siempre desestima-
especial trascendencia a la hora de imputar
Por su parte, en el expediente “Derecho.com”,
ron las demandas interpuestas contra los
responsabilidades jurídicas a un prestador de
y a pesar de que el Tribunal admitió unas
prestadores de servicios en base al derecho
servicios en Internet por los actos realizados
medidas cautelares consistentes en el cese
a la libertad de expresión y para evitar cargar
por un tercero.
de las publicaciones en las que se infringía el
al prestador con la obligación de revisar y
Antes de todo, recordemos cómo se define el
derecho al honor del demandante, el mismo
comprobar continuamente los contenidos en
“conocimiento efectivo” en la LSSICE:
Tribunal desestimó la existencia de responsa-
sus plataformas.
Se entenderá que el prestador de
bilidad del prestador de servicios al entender
Posteriormente, el Tribunal Supremo, con
servicios tiene el conocimiento efectivo
que este únicamente tuvo conocimiento
la sentencia de fecha 9 .12. 2009 (asunto
a que se refiere el párrafo a) cuando
efectivo de la infracción desde el momento
“ P u t a s a g e . c o m” ), m a rc ó u n a n t e s y u n
un órgano competente haya declarado
posterior al dictamen de la sentencia.
después. En ella, el Alto Tribunal realizó una
la ilicitud de los datos, ordenado su
retirada o que se imposibilite el acceso
a los mismos, o se hubiera declarado
la existencia de la lesión, y el prestador
conociera la correspondiente resolución,
sin perjuicio de los procedimientos de
detección y retirada de contenidos que
los prestadores apliquen en virtud de
acuerdos voluntarios y de otros medios
de conocimiento efectivo que pudieran
establecerse.
En un principio, los Tribunales españoles
real izaron una interpret ación estrict a y
rigurosa del concepto de “conocimiento
efectivo” [entre otras, cabe citar la sentencia
de la Audiencia Provincial de Madrid de
20.12.2005 (asunto “Aprendizmason.org”),
9 . 0 4 . 20 0 8 (a s u n t o “ Wo r l d N e t wo r k ” ) y
16.04.2008 (asunto “Derecho.com”)].
“EN UN PRIMER MOMENTO, Y PARA
CONSIDERAR LA RESPONSABILIDAD
DEL PRESTADOR DE SERVICIOS, LOS
TRIBUNALES ESPAÑOLES EXIGÍAN
UNA PREVIA RESOLUCIÓN JUDICIAL
QUE DECRETASE LA EXISTENCIA DE LA
ILICITUD. ELLO COMPORTABA QUE, POR
EL COMPONENTE VIRAL QUE TIENE
INTERNET, LA RESOLUCIÓN JUDICIAL
QUE DECLARABA LA INFRACCIÓN
ACABABA SIENDO VIRTUALMENTE
INTRASCENDENTE, Y, ADEMÁS, POR EL
“EFECTO STREISAND”, LOS PERJUICIOS
AL AFECTADO CONTINUABAN
LATENTES.”
Así, en el asunto “Aprendizmason.org”, la
16
DOCTRINA
Jo an Su b i ra n a / Car go : A bo gad o ár ea Ci vi l d e FO NT ADVO CATS, e spe cialistas e n De re cho Digital www.fontadvocat s . co m
interpretación más amplia del “conocimiento
es”) y, más recientemente, el 7.01.2014 (asunto
resolución judicial que declaraba la infracción
efectivo”, no circunscribiendo su concurren-
“Meristation.com”). En dichas sentencias, el
acababa siendo virtualmente intrascenden-
cia única y exclusivamente a la existencia de
ataque al honor se produce por comentarios
te, y, además, por el “Efecto Streisand”, los
una resolución de un órgano competente,
de los usuarios a las noticias –en la sección
perjuicios al afectado continuaban latentes.
sino que entendió que dicho conocimiento
“comentarios”- y por comentarios dentro
El ú n i co co n s u e lo p a s a b a s ó lo p o r s e r
también se puede obtener cuando la intromi-
de un foro. En ambos supuestos, también
indemnizado.
sión al derecho al honor del afectado se
en sintonía con la Sentencia del Tribunal de
Por el contrario, hoy, y con una interpreta-
produce de forma flagrante.
Estrasburgo de 10.10.2013 (asunto “Delfi”),
ción más acorde a la realidad teniendo en
Esta sentencia del Tribunal Supremo marcó
el Tribunal Supremo estima la existencia de
cuenta los efectos expansivos de Internet,
la línea a seguir en materia de responsabili-
responsabilidad del prestador de servicios y
los Tribunales españoles no exigen una
dad de los prestadores de servicios, y fueron
le exige que tenga la diligencia necesaria para
previa resolución judicial siempre y cuando
muchas las sentencias dictadas a su amparo,
filtrar los contenidos sin necesidad de requeri-
la intromisión a los derechos del perjudicado
entre las cuales, cabe destacar la sentencia
miento del afectado, al tratarse de casos
sea manifiesta y evidente, llegando incluso
del TS de 10.02.2011 (asunto “Alasbarricadas.
evidentes de intromisión al derecho al honor.
a exigir una especial diligencia del prestador
com”) o la sentencia de la AP de Toledo de
En resumen, en un primer momento, y para
de servicios sin necesidad de requerimiento
1.06.2012 (asunto “Talavera3000.com”).
considerar la responsabilidad del prestador
previo.
En un último giro interpretativo del artículo 16
de servicios, los Tribunales españoles exigían
LSSICE (y, por extensión del art. 17 LSSICE),
una previa resolución judicial que decretase la
destacan las sentencias dictadas por el TS
existencia de la ilicitud. Ello comportaba que,
con fecha 26.02.2013 (asunto “Eleconomista.
por el componente viral que tiene Internet, la
17
DOCTRINA
F ER RA N VIL LU ENDAS CASA LS Abogado y profe sor-coordinador EPJ-G ranolle rs
1.2.- Posición de los votos particulares.-
LA VISIÓN ARGUMENTATIVA
DEL DERECHO VERSUS
LA TEORÍA GARANTISTA:
UN ANÁLISIS CRÍTICO
A LA INTERPRETACIÓN
DEL T.C. RESPECTO DE LA
DEVOLUCIÓN Y LAS MEDIDAS
DE SEGURIDAD DE LOS CIE´S.
Sorprendentemente no hay votos particulares sobre la regulación de la devolución, en
clara contradicción con lo que luego alegan
respecto a los centros de internamiento. La
unanimidad en este punto la entiendo como
un juego de cesiones en sus respectivas
posiciones.
1.3.- Crítica personal.Respecto a la naturaleza, la figura de la
devolución que no supone el ejercicio del ius
puniendi estatal no se sostiene, atendiendo a
que se trata una modalidad de salida obligatoria y por tanto se procederá a su detención
y conducción a la frontera, y en caso de no
poder ser devuelto en el plazo 72 horas,
ejercicio del ius puniendi estatal, sino que
podrá aplicarse una medida de internami-
se dicta como medida de restitución de la
ento, afectando a derechos fundamentales
legalidad conculcada (arts 25 a 27 LOEX),
íntimamente conectados con la dignidad
ante l a carencia de los requisitos y que
h u m a n a , co m o e l d e re c h o a l a i nte g r i -
supone la salida obligatoria en aplicación del
dad física y moral, libertad personal y en
mandato (art.28.2 LOEX), al no concurrir en
consecuencia le corresponderá las garantías
la orden de devolución la función represiva,
previstas del procedimiento sancionador.
retributiva o de castigo (SSTC 276/2000,
Respecto al ámbito de apl ic ación de l a
de 16 de noviembre entre otras) propia de
devolución, al no ser considerada sanción
las sanciones. Para el Tribunal en cambio,
administrativa, tiene graves consecuenci-
lo relativo a la prohibición de entrada por
as en la calidad de su regulación ya que no
una plazo máximo de 3 años, presenta una
está sometida a control, y no establece un
naturaleza diferente, definiéndola como
plazo o duración de esta posibilidad por lo
una sanción administrativa impuesta a una
que tanto podría aplicarse a los extranjeros
conducta concreta como es el incumpli-
interceptados en frontera o sus inmediacio-
miento de las condiciones de entrada y
nes como los que se encuentren en el interior
p e rm an e n ci a e n E sp añ a , y p o r t anto e l
del territorio habiendo entrado ilegalmente,
Tribunal entra en el análisis de si se vulnera el
creando una zona de penumbra o indefini-
art.24 CE por entender que la prohibición se
ción muy cuestionable y más si no se prevén
impone en ausencia de expediente adminis-
garantías procedimentales que permitan su
trativo y por tanto, sin audiencia al interesado
fiscalización ante los Tribunales. Si hubiera
que queda colocado en una situación de total
sido considerada sanción administrativa
indefensión, y como es doctrina reiterada
como sostengo, desde una visión argumen-
que las garantías procesales del art.24 CE
tativa del derecho1 no cumple los mínimos
son aplicables también a los procedimientos
estándares de racionalidad ni
1.1.- Posición del Tribunal Constitucional
administrativos sancionadores, en cuanto
p l a n o l i n g ü í s t i co ya q u e l a t a xat i v i d a d
(Fundamento jurídico 12).-
son manifestación de la potestad punitiva del
requiere precisión en el lenguaje normativo
El Tribunal analiza la naturaleza de la devolu-
Estado, con las matizaciones que resulten de
en la redacción de los preceptos de carácter
c i ó n , q u e l a d e f i n e co m o u n a d e c i s i ó n
su propia naturaleza, además del deber de
sancionador (ya sea derecho penal o
administrativa por la que decide la salida
motivación (STC 21/2008, de 31 de enero),
administrativo sancionador), quedando la
de España de aquellos que han pretendido
y el principio de contradicción del art.24.2
práctica diaria en manos de la interpretación
entrar en nuestro país eludiendo los requisi-
CE exige a apertura de un procedimien-
que haga la Administración, ni desde exigen-
tos que para ello exige la legislación en
to administrativo que el art.58.6 LOEX no
cias axiológicas, debido a que “el principio
materia de extranjería, sin que suponga el
respeta, y por ello es inconstitucional.
de proporcionalidad opera prohibiendo
Después de nueve años el
Tr i b u n a l C o n s t i t u c i o n a l h a
dictado la sentencia 17/2013 ,
de 31 de enero de 2013, contra
el recurso de inconstitucionalidad 1024/2004, presentado en
su día por el Parlamento Vasco
respecto a diversos preceptos
d e l a LO 1 4 /2 0 03 , d e 2 0 d e
noviembre, de reforma de la LO
4/2000, de 11 de enero sobre
derechos y liber tades de los
e x t r a n j e ro s e n E s p a ñ a . S o n
muchos los puntos tratados en
esta sentencia, pero me centraré
en dos temas de máxima actualidad como son la figura de la
devolución, y las medidas de
seguridad en los Cie´s.
1
LA DEVOLUCIÓN.
18
desde el
DOCTRINA
FER RA N VIL LU ENDAS CASALS Abogado y profe sor-coordinador EPJ-G ranolle rs
la infraprotección pues el derecho penal
de los extranjeros, y el extranjero internado
registro. En el análisis del art.62 quinquies 2
es la fórmula protectora de los derechos
tiene el deb er de ac at ar l as normas de
LOEX, y la posible vulneración del art.17 y 24
fundamentales”.
régimen interior reguladoras de la vida del
CE, el Tribunal alegando su propia doctrina,
R e s p e c t o a l a p ro h i b i c i ó n d e e n t r a d a ,
establecimiento que tiene como finalidad
entiende que las garantías del derecho de
incorporada en mi opinión como pena
asegurar la convivencia en el mismo. En el
libertad se derivan del régimen de control
accesoria de la sanción administrativa de
análisis del art.62 quinquies 1 LOEX por parte
judicial de la medida cautelar de internami-
devolución, es declarada por el Tribunal
del Tribunal, se inicia aludiendo al derecho
ento, que equivalen desde el punto de vista
como inconstitucional por entenderla como
a la intimidad personal previsto en el art.18.1
material y de eficacia a las pueden alcanzar-
una manifestación de la potestad punitiva
CE se trata de un derecho inherente a la
se por medio del habeas corpus, y por otro
del Estado y por tanto debe aplicarse las
dignidad humana, y este precepto confiere
lado, añade que el control judicial sobre las
garantías procesales del artículo 24 CE para
a la persona el poder jurídico de imponer
condiciones de internamiento es permanen-
no colocarle en situación de indefensión.
a terceros, sean éstos poderes públicos o
te mientras que el extranjero se encuentra
La consecuencia de la sentencia que se
simples particulares el deber de abstenerse
en un centro de estas características. Dicho
comenta es que el Tribunal separa la figura
de toda intromisión en la esfera íntima. Por
control le corresponde al Juez de instrucción
de la devolución de la expulsión administrati-
otro lado, no es un derecho absoluto y la
del lugar a fin de que conozca las quejas
va, y la aproxima a la figura de la denegación
doctrina del TC ha establecido que puede
que planteen los internos en lo relativo a
en frontera, pero ahora para las personas que
ceder ante otros derechos y bienes constitu-
derechos fundamentales (art.62.6 LOEX). La
ya han conseguido entrar, dejando en manos
cionalmente relevantes haciendo un juicio de
medida de usar medios de contención física
de la Administración una zona desregu-
ponderación teniendo en cuenta: a) siempre
personal o separación preventiva de los
lada con mucho margen de arbitrariedad,
que esté fundada en una previsión legal
internados, deberá ser proporcional y deberá
teniendo en cuenta que la sanción normal
que tenga justificación constitucional, b) sea
acordarse por la dirección del centro salvo
por encontrarse irregularmente en territorio
necesaria para lograr el fin legítimo previsto,
razones de urgencia, y correspondiendo
español es la multa, y no la expulsión. Esta
c) sea proporcionada y respetuosa con el
en última instancia a la autoridad judicial. El
regulación permite pues otra forma de salida
contenido esencial del derecho. En este
artículo impugnado establece las circunstan-
obligatoria sin garantías procedimentales,
caso, el otro bien afectado es la seguridad y
cias en la que es posible adoptar las medidas:
y desde la teoría garantista de FERRAJOLI2
el orden del establecimiento. La adopción de
a) actos de violencia o lesiones de los extran-
esta laguna técnica llevaría aparejada su
estas medidas requerirán: a) la fundamen-
jeros, b) fuga de los mismos, c) daños en
inconstitucionalidad sea considerada o
tación por parte de la Administración, b) el
las instalaciones del centro, d) resistencia al
no sanción, ya que en todo caso afecta
afectado podrá formular quejas y reclamaci-
personal del mismo en el ejercicio legítimo
a derechos fundamentales íntimamente
ones o contar con la asistencia de abogado, c)
de su cargo. De esta relación deduce el
conectados con la dignidad humana.
a fin de no concurrir en un exceso de restric-
Tribunal: 1) que sólo se justifica en estos
ción del derecho fundamental resultará
supuestos, siendo necesaria al considerar
necesaria el control judicial vía comunicación
que la medida es susceptible de conseguir el
MEDIDAS DE SEGURIDAD EN
LOS CIE´S.
previa o, atendiendo a las circunstancias del
objetivo propuesto, 2) es proporcional ya que
caso, simultánea o posterior acerca de la
los derechos de los internos no son absolutos
2 . 1 .- Razonamientos de la mayoría del
dimensión y la intensidad del registro y de
y se conseguirá la normalidad en el centro, y
Tribunal.- (Fundamento jurídico 13 a 15).-
los objetos incautados a partir del mismo,
3) tiene una finalidad distinta de la sancio-
El Tribunal considera que los aspectos que
dada la relación existente entre el derecho a
nadora, pues únicamente busca reaccio-
se mencionan guardan relación directa con
la intimidad y el conocimiento por su titular
nar frente a conductas que puedan poner
derechos fundamentales conectados con
de que existe una injerencia en su ámbito de
en riesgo el orden y seguridad del centro,
la garantía de la dignidad humana como
intimidad, ámbito que es objeto de expresa
y por tanto las medidas deben limitarse a
son el derecho a la intimidad personal en
protección por la propia LOEX. Por ello el
la coacción imprescindible, y sometido a
el primer supuesto, y liber tad personal,
Tribunal concluye que sólo se entenderán
control judicial.
así como las garantías del procedimiento
proporcionadas, y por tanto únicamente
sancionador en el segundo supuesto. Pero el
podrán adoptarse, cuando resulte impres-
2.2.- Razonamientos de los magistrados
Tribunal destaca que la situación del extran-
cindible ante concretas situaciones que
discrepantes.-
jero no es equiparable a la de un interno en
pongan en riesgo la seguridad del estableci-
Se formul a voto par ticul ar contra l a
un establecimiento penitenciario, que se
miento, viniendo obligada la Administración
fundamentación de la sentencia sobre la
encuentra sometido a un poder público que
a justificar en cada caso la adopción de la
regulación de las medidas de seguridad
tiene encomendada una función preventiva
medida y su alcance, así como a informar al
susceptibles de ser puestas en práctica en
y cautelar orientada a la retención y custodia
afectado de la dimensión y la intensidad del
los centros de internamiento de extranjeros
2
19
DOCTRINA
F ER RA N VIL LU ENDAS CASA LS Abogado y profe sor-coordinador EPJ-G ranolle rs
al desatender en la posición de la mayoría,
debiera haber distinguido porque ambas
actas respecto de los hallazgos, comuni-
la calidad de la ley como exigencia material
son susceptibles de afectar en la intimidad
c a c i ó n d e re s u l t a d o s a l J u zg a d o , e t c .
impuest a al legisl ador de los dere chos
personal del art.18.1 CE pero su incidencia
Respecto del registro de personas, ropas y
fundamentales con el fin de respetar el
es diferente, y por tanto las garantías para
enseres, estas medidas siempre afectan al
principio de reserva de ley y el contenido
preservar el principio de proporcionalidad
art.18.1 CE estableciendo que se limitarán a
esencial del derecho fundamental concer-
también lo son. En relación a la inspección
cuando “fuera necesario para la seguridad
nido (ar t.53 .1CE), en este caso, medidas
de locales y dependencias, únicamente se
de los centros”, pero el problema es que
restrictivas de derechos a la libertad (art.17
dice que podrán realizarse “en la forma y
no aborda la regulación de otros requisitos
CE) y a la intimidad personal (art.18.1 CE).
con la periodicidad que se establezca”, y no
que la doctrina constitucional ha señalado
Así respecto a la regulación de registros e
habría problemas sino no fuera porque si
como inherentes al respeto debido de este
inspecciones del art.62 quinquies 2, entiende
se incluyen la inspección de habitaciones
derecho, al no haber previsión legal de quién
que las insuficiencias constitucionales no
de pernoctación sean éstas individuales o
debe autorizarlos y la exigencia de motiva-
pueden ser salvadas por la vía interpretativa
compartidas, son consideradas como lugares
ción de la medida o al modo de ejecutarlos,
por que la falta de calidad de la ley es tan
de desarrollo de la intimidad conforme a lo
como lo hace el Tribunal con los registros de
abrumadora que hubiera debido determi-
establecido en la STC 89/2006, de 27 de
desnudo integral (SSTC 204/2000 de 24 de
nar la inconstitucionalidad del precepto por
marzo. El precepto tiene tal grado de indeter-
julio, o 218/2002, de 25 de noviembre). Estas
vulneración del art.18.1 CE, al no satisfacer
minación, y más cuando se habla de periodi-
insuficiencias no pueden ser salvadas por la
las elementales exigencias de la reserva de
cidad y no de necesidad, esta insuficiencia
vía interpretativa. El razonamiento del voto
ley, y además es más grave cuando estas
no puede ser salvada vía interpretativa debía
discrepante no se hace desde el punto de
medidas son de aplicación directa por parte
haberse exigido predeterminación legal
vista de si son medidas sin función represiva
de la Administración pública sin perjuicio de
debiendo concretar y delimitar otras condici-
y por tanto no resulta necesario observar
control judicial posterior. La norma regula dos
ones y garantías esenciales en lo relativo a
las garantías constitucionales que rigen la
tipos de medidas, a) inspecciones en locales
la autorización y justificación, comunicación
imposición de las sanciones del art.24.2 CE,
y dependencias, y b) registros de personas,
al interno, eventual presencia en su realiza-
sino al no cumplirse con las exigencias de
ropas y enseres, y la posición de la mayoría
ción, modo de ejecutarse, levantamiento de
la calidad de la ley al regular medidas que
20
DOCTRINA
FER RA N VIL LU ENDAS CASALS Abogado y profe sor-coordinador EPJ-G ranolle rs
aunque no tengan carácter sancionador
motivación de la decisión y posibilidad de
entregarse definitivamente a un gobierno
son limitativas del derecho a la libertad. Por
control judicial, b) desde exigencias axiológi-
autoritario”. Así en estos dos supuestos,
otro lado, la norma impugnada regula dos
cas, debido a que “el principio de proporcio-
considero que no es aceptable que se llame
medidas coercitivas, la contención física
nalidad opera prohibiendo la infraprotección
a la devolución “medida de restitución de la
y personal, y la separación preventiva, y
pues el derecho penal es la fórmula protec-
legalidad conculcada” para diferenciarla de
respecto de ésta última dado su carácter
tora de los derechos fundamentales”.
una sanción, y que “la situación del extran-
cercano a la sanción de aislamiento, debía
Mi posición coincide con los votos particu-
jero no es equiparable a la de un interno en
haberse concretado más l a habilitación
l ares de los magis t rados discre p antes ,
un establecimiento penitenciario” para el
de esta medida, y l as formas concretas
teniendo en cuenta que la seguridad jurídica
caso de las medidas de internamiento, y ésto
de ejecución, pero es que además no se
es un requisito esencial de un Estado de
sirva para suprimir derechos fundamentales
establece una limitación temporal absoluta
derecho, y más cuando lo que está en juego
esquivando el principio de estricta legalidad,
vulnerando lo dispuesto en el art.17.1 CE en
es la potestad punitiva del Estado y sus
y por tanto entiendo que ambas regulaci-
tanto que implicaría una medida susceptible
límites, y en consecuencia estas imprecisio-
ones presentan lagunas técnicas insalva-
de ser indeterminada al quedar solo condici-
nes legislativas no pueden ser salvadas por
bles desde la vía interpretativa, y por ello
onada a durar “lo estrictamente necesario”,
no respetar el principio de reserva de ley y el
deberían ser declaradas inconstitucionales.
siendo el control judicial inmediato insufici-
contenido esencial del derecho fundamen-
Para finalizar, la Constitución es una norma
ente porque no establece un tiempo máximo
tal afectado, y estamos en consecuencia
hecha por españoles para ser destinada
objetivable, y por ello este precepto debe ser
ante una “laguna técnica”, adoptando la
tanto a españoles como extranjeros que se
declarado inconstitucional.
teoría garantista de FERRA JOLI, basada
encuentren en España, y por tanto la norma
en el principio de estricta legalidad como
suprema debe servir para introducir límites a
2.3.- Crítica personal.-
consecuencia de una concepción rígida
la mayoría protegiendo a las minorías.
La posición mayoritaria del TC acepta que los
de la Constitución, distinguiendo garantías
derechos invocados guardan relación directa
positivas y negativas.
4
3
ATIENZA, M. El derecho como argumenta-
con los derechos fundamentales conectados
con la garantía de la dignidad humana, pero
BIBLIOGRAFÍA.
respecto de las indeterminaciones alegadas
CONCLUSIONES.
por el recurrente, el TC pretende resolverlo
Tanto la posición mayoritaria del TC como
a través de la vía argumentativa del derecho
los votos particulares, pueden considerarse
FERRAJOLI, L. Derecho y razón. Teoría del
en la búsqueda de la racionalización de la ley,
neo-constitucionalistas. La vía argumentativa
garantismo penal. Ed. Trotta, 2011.
con la utilización del juicio de ponderación,
del derecho mediante el juicio de pondera-
partiendo de que “la situación del extran-
ción sería la posición mayoritaria, y la teoría
L A TORRE, M. Constitucionalismo de los
jero no es equiparable a la de un interno
garantista de Ferrajoli sería la adoptada
modernos y de los antiguos. Constitución y
en un centro penitenciario”. Esta precisión
por los votos particulares. En mi opinión, la
“Estado de excepción”. Derechos y liberta-
resulta ofensiva teniendo en cuenta que
vía argumentativa se presta a demasiada
des, núm. 24, época II, enero 2011.
el internamiento en estos centros se hace
manipulación, confusión y discrecionalidad
como medida cautelar para hacer efectiva
judicial, a veces sometida a presiones de los
la ejecución de una sanción administrativa,
poderes legislativo y ejecutivo, perjudicando
por lo que debe ser de aplicación los límites
los derechos fundamentales de las personas.
el ejercicio del ius puniendi del Estado. El
Esta posición argumentativa del derecho se
resultado de la ponderación en este caso
defiende frecuentemente contraponiendo
hubiera llevado a la inconstitucionalidad de
democracia y constitución, alegando que
los preceptos ya que no cumplen con los
es necesario una constitución “abierta” en
estándares de racionalidad desde distintos
contraposición con la constitución “rígida”
niveles: a) desde el pl ano lingüístico ya
declarándola ilegítima por ser la constitu-
que la taxatividad requiere precisión en el
ción de los “muertos”3. Me decanto por la
lenguaje normativo en la redacción de los
posición garantista de Ferrajoli que alega que
preceptos de carácter sancionador (ya sea
una constitución no rígida no es en realidad
derecho penal o administrativo sancionador),
una constitución sino una ley ordinaria, y
quedando la práctica diaria en manos de la
en consecuencia, “un pueblo podría decidir
interpretación que haga la Administración,
democráticamente y contingentemente,
y únicamente observando los requisitos de
ignorar o destruir la propia constitución y
21
ción. Ariel derecho, 2012.
III CONCURS LITERARI “ LLETRA I DRET”
S ego n pr emi d el Co ncurs / Autora: Sandra Gómez Mallén
11.30 HORAS EN ALGUNA SUCURSAL BANCARIA…
- Buenos días
4.500 euros que podríamos convertir en algo
- Eso es mucho, ¿Verdad Luis?
- Buenos días señores
más…
- Podría concretar algo más??
- Mi nombre es Paco y he traído conmigo a
- Oiga!!!! Que yo traje 5.000 euros!!
- Claro señores, pero tengan en cuenta que
mi amigo Luis para que pueda explicarme lo
- No se preocupe Sr. Paco, que yo haré que
soy solamente un empleado, para saber más
que no entienda, comprenda usted, que uno
recupere un porcentaje de esa comisión…
exacto esa cifra, hay que utilizar la fórmula
no tiene estudios, y no tengo ni idea de que
- Y qué rentabilidad podríamos tener con ese
del dividendo entero
va tó esto.
producto?
Tengo que dividir el resultado de la resta
- Excelente Sr. Paco.
- Hombre, pues al ser un producto actual y del
de nuestra insignificante comisión del 0,7%
- El Sr. Luis es abogado y un gran amigo mío
tiempo, rentabilidad lo que se dice rentabili-
de su dinero y el interés del Banco Central
desde hace más de 30 años.
dad inmediata…sería un poco espinoso su
Europeo por sus 4.400 euros y eso, Sr. Paco,
- Encantado Sr. Luis. Ustedes dirán en qué
obtención…el dinero llega después.
son muchos ceros.
puedo ayudarles
- Pero, entonces...
- Impresionante!!!
- Pues ve rá us te d , m i gran am i g o Paco
- En la vida hay que tener paciencia señores…
- Y, si mi amigo Paco, quisiera retirar ese
q u i s i e r a a lg o d e i n fo r m a c i ó n d e a lg ú n
además, en el hipotético caso que la
c a p i t a l p o r n e c e s i d a d , ¿h a b r í a a l g ú n
producto de inversión en el que pudiera
inversión fracasara, se le paga en activos, y
problema?
depositar una parte de sus ahorros y así
un activo hoy en día es más importante que
- Hombre Sr. Luis, 4.000 euros no se conside-
tener alguna rentabilidad de ese dinero, que,
un pasivo. Usted llegaría a ser accionista
ran una necesidad hoy en día, no sacan de
en caso de depositarlo en una cuenta más
preferencial perpetuo.
ningún apuro. Además, Sr. Paco, usted debe
común, no tendría.
- Oh Luis!!! Esto es lo mío!!! Empresario de por
tener otra fuente de ingresos para vivir, ¿no es
- Pues miren ustedes, en estos momentos,
vida!! Cuando llegue al pueblo me van a mirar
cierto? ¿De qué vive usted?
ten e m os un producto muy inte res ante,
tós de otra manera
- De puro milagro con mi pensión.
consistente en unas acciones nominales de
- Dice usted preferencial perpetuo?
- E xc e l e n te ! ! C o p a r te d e e s a p e n s i ó n
varios grupos inversores que están saliendo
-Sí señores, un éxito descomunal!!!, si bien
podríamos actualizar cada mes el capital
m u y b i e n y c o n u n a A LTA re n t a b i l i d a d
es cierto que no hay fecha fija de regreso
r e d u c i d o p o r l o s i n t e r e s e s m ayo r e s y
acumulativa.
del capital, durante el tiempo que tarde
menores
- De cuánto dinero estamos hablando, Sr.
en regresar la inversión, usted tendrá unos
- Y…¿Usted cree verdaderamente que con
Paco?
p r i v i l e g i o s , d e re d e n c i ó n e n l a m i s m a
eso me darán más que si lo dejo en una
- H o m b r e p u e s … m i r e u s t e d …y o t e n g o
corporación
cuenta corriente?
ahorrado unos dinerillos, cerca de 5 .000
- Toma ya!!!
- Hombre, pues….mmm…el interés no sé si
euros, que quisiera que me dieran algo de
- Y, según sus cálculos, ¿a cuánto ascendería
aumentaría mucho más, pero su gratitud
interés por ellos.
el valor de los intereses en ese producto?
y conocimientos los valorarían como si
- Bien, bien, excelente…como le decía, los
- Bueno, vamos a ver, digo, eeehhh, mmmm.
fueran acciones, y eso es algo que a nuestra
valores nominales están muy bien. Pero para
Si nos ponemos a calcular …esto…vemos
juventud les falta…faltan esos valores.
empezar a comprar algunas de ellas, existe
cl aramente un ascenso en su inversión.
lo que llamamos una comisión de gestión
Sí, claro…posición…tenemos que ser muy
La gente piensa sólo en el dinero, y en más
altamente volátil…nada del otro mundo…
rápidos en estas cuestiones. Tenemos que
dinero y no se dan cuenta que la vida es
- No entiendo…
el resultado para conseguir ese valor más la
como una preferente, compras…inviertes…y
- Usted no se preocupe, vamos a ver…esto….
fórmula de Fermat, nos indica que el ascenso
al final el dividendo nunca marca el mismo
de momento, hemos dicho que tenemos
es proporcional…
valor que tu acción.
1926
1927
1928
1929
1930
1931
1932
1933
1934
CENS COL·LEGIAL:
NOU COL·LEGITAS
Del 5 de desembre a 7 de juliol de 2014
RODRIGUEZ PONS, HAIDEE
MURILLO PUIG, DINA
OLLER MIRO, AMELIA
LEO BERMEJO, LUCIA
CARRIL ANTELO, MARIA YOBANA
CUCHILLO CABEZAS, RAQUEL
FAJAS GARRIGA, MARC
FONTANEDA MARTINEZ, MIRIAM
XAMANI MASFERRER, MARCEL
22
EXERCENT RESIDENT
445
EXERCENT NO RESIDENT
66
NO EXERCENT RESIDENT
186
NO EXERCENT NO RESIDENT 35
TOTAL732