PLATÓ Plató és deixeble de Sòcrates. Es creu que tota la filosofia a partir de Plató és simplement afegir o contradir el que ell va dir. Proposa un sistema omnicomprensiu: ho explica tot, tot està connectat. Influències: Sòcrates Similituds -Preocupació ético-política. -Esforç per trobar pautes fixes que possibilitin el coneixement i orientin la vida humana. -Convicció que la forma pròpia del pensament és el diàleg. -Maièutica Diferències Heràclit i Parmènide s -Plató intenta trobar una solució a les dues teories contràries. Creu que hi ha canvi constant i transformació i que no hi ha coneixement fix d’allò que està canviant. Pitagòrics -Matemàtiques: model a seguir per a trobar les veritats. -Doctrina de l’ànima. -La filosofia de Plató és positiva, intenta assolir el coneixement i distingir entre bo/dolent... -Preocupació política i per la comunitat. L’objectiu de la filosofia de Plató és trobar els punts fixes “en comú”, en tots els models de Sòcrates i els presocràtics. Pretén fonamentar el coneixement científic en unes veritats necessàries i eternes. Pretén també fonamentar l’acció política en una valors morals. Dialèctica – Mètode Deductiu TEORIA DE LES IDEES ONTOLOGIA PLATÒNICA - realitat Plató considera que hi ha dos nivells de realitat: -MÓN SENSIBLE Coses, casos particulars Canviant, imperfecte i caduc – realitat aparent -MÓN INTEL·LIGIBLE Essència, idees Immutable, perfecte i etern - vertader El món sensible deriva del món intel·ligible. Cosa sensible: objecte del món sensible, sotmès al canvi, al moviment i al temps. Les coses per Plató són còpies, imitacions, i existeixen perquè participen de les idees. Sense idees no hi ha coses, tenen una relació de dependència unidireccional. Idea: objecte ideal, realitat estable, que perdura. No està sotmesa ni al canvi, ni al moviment, ni al temps; i tampoc la podem situar en cap espai. Per això, les Idees són invariables, eternes i immutables. Existeixen al marge de la nostra existència, si nosaltres no existíssim o no les descobríssim, seguirien existint. Per aquesta raó Plató afirma que les Idees són veritats necessàries, absolutes, no poden no ésser. Les Idees són transcendents, són més reals que les coses sensibles. Hi ha una jerarquia d’idees: idees de coses, idees matemàtiques, idees de valors, idea de bé. La idea de bé és la més vertadera, no es defineix el concepte de bé, però s’entén que es tracta del bé comú per sobre de l’individual. El demiürg (Déu immortal que ordena) situarà el món sensible en el Jora. seleactivitat.cat/apunts Teoria de la Participació: Les idees actuen com a models Essència objectiva, model Idea Casos particulars Manifestacions imperfectes immutables de les coses. Aquestes són el que són perquè participen d’aquella idea de la qual procedien. Les idees per tant, són més importants, i només es poden captar amb la raó. EPISTEMOLOGIA PLATÒNICA (TEORIA DEL CONEIXEMENT) Plató: El coneixement són les idees. Per conèixer les idees s’ha d’ascendir pels diferents nivells de coneixement. “El mite de la caverna” – la República – al·legoria dels nivells de coneixement EPISTEME (ciència) món intel·ligible Fora de la caverna DOXA (opinió – poc fiable) món sensible Dins de la caverna Coneixement intuïtiu S’hi arriba amb la dialèctica Raó discursiva Arriba fins les idees matemàtiques. Idees Noesis Objectes matemàtics Dianoia Objectes sensibles Pistis Creença Imatges, reflexos, ombres Eikasia Imaginació Hi ha una jerarquia de realitat: Més real Bé (S OL ) Idees Materials Món intel·ligible Conceptes Matemàtics Idees d'objectes Teoria de la reminiscència l’existència d’idees innates. Món sensible seleactivitat.cat/apunts (innatisme), defensa “Conèixer és recordar” Anamnesi, L’ànima reconeix allò que ja sap, no descobreix res nou. L’ànima per tant, és immortal i té una existència prèvia al nostre cos, on es troba amb les idees. Fins que va a parar en un cos i degut a la contaminació material ho oblida tot. Plató dóna com a solució a la paradoxa de Menó1, que ja tenim els coneixements, estan a la nostra ànima. ANTROPOLOGIA PLATÒNICA “Mite del carro alat” – El Fedre Hi ha una part nostra que pertany al món sensible i una altre que accedeix al món de les idees. Per tant, trobem un dualisme antropològic entre l’Ànima (immaterial, té accés al món de les idees) i el Cos (sensible). És una unió antinatural i accidental. Cal distingir entre: -Idees objecte de coneixement -Ànima subjecte de coneixement Cos presó de l’ànima en el Món Sensible. Ànima L’ànima té tres parts / funcions: 1- Concupiscible: Allò que ens lliga a la materialitat, desitjos bàsics i elementals. Temprança. És la part que empeny l’ànima a caure al món material. CAVALL NEGRE 2- Irascible: És la voluntat, la força, la decisió... És la part que intenta recuperar les idees. CAVALL BLANC 3- Racional: “guia el carruatge”, prudència i saviesa. AURIGA Els homes són desiguals per naturalesa, les tres funcions es troben en graus diferents depenent de la persona. La majoria estan dominats per la part concupiscible , alguns per la irascible i mol pocs per la racional. Aquesta desigualtat es troba en l’organització social i jeràrquica de la societat. Poder: Racionals Exèrcit / Guardians: Irascibles Poble: Concupiscibles ÈTICA I POLÍTICA PLATÒNICA Intel·lectualisme moral – només aquell qui coneix el bé pot realitzar-lo. Plató defineix la República com a sistema polític utòpic: -Govern dels savis – coneixen el bé - totalitarisme -Està dirigit per l’Estat que vetlla pel bé comú. 1Si sobre un tema: Tenim coneixement: No cal que l’anem a buscar. Si no tenim coneixement: No saber què hem de buscar i per tant no ho sabríem reconèixer. seleactivitat.cat/apunts -L’educació és molt important – sobretot la dels governants (50 anys de preparació) -Comunitarisme sexual – les famílies estan prohibides. -Igualtat de sexe. -Està en contra de les manifestacions artístiques – l’art enganya. -Hi ha tres classes d’individus, que a la vegada coincideixen amb les tres parts de l’ànima. Ànima Racional Governants / filòsofs Home d’Or Irascible Guardians Home de Plata Concupiscible Productors, artesans,... (Poble) Home de Bronze La justícia es troba en el fet que cadascú compleixi la seva part – hem d’actuar segons la nostra naturalesa. En una vida no es pot ascendir (només lleugerament), no es pot canviar de bloc. Hi ha una crítica a la democràcia. Tan Aristòtil com Plató, creuen que la millor opció és l’aristocràcia, el govern dels virtuosos. Segons la rectitud Segons la forma D’un De pocs De molts Rectes (busquen el bé comú) REIALESA ARISTOCRÀCIA govern dels millors DEMOCRÀCIA govern del no saber, de l’opinió pública Degradats (busquen el benefici propi) TIRANIA OLIGARQUIA govern dels rics DEMAGÒGIA *COMPARATIVA ONTOLOGIA I EPISTEMOLOGIA PLATÓ – NIETZSCHE *COMPARATIVA ANTROPOLOGIA PLATÓ – LOCKE / HOBBES *COMPARATIVA POLÍTICA PLATÓ – LOCKE / HOBBES seleactivitat.cat/apunts DESCARTES Obra Meditacions metafísiques (en primera persona) -Discurs sobre el mètode -Regles per a la direcció de l’enginy Posa l’èmfasi en un desplaçament de la qüestió, que abans era què és l’ésser?, i ara per Descartes i per la modernitat és com es coneix l’ésser? Intenta trobar un mètode racional (model rigorós i matemàtic), un camí unitari en tots els àmbits del saber. Ja que considera que hi ha masses teories diferents que ens condueixen a l’escepticisme. Fa servir 4 regles per a arribar als coneixements fiables i evidents: 1- Tot allò que sigui cert se’ns ha de presentar amb una evidència clara i distinta. 2- Anàlisi: ens permet descompondre un objecte en les parts més simples. 3- Síntesi: ordenar i establir noves relacions entre les parts (recompondre). 4- Comprovació: Revisar tot el procés –evitar l’error El mètode consta d’un part negativa (dubte) i una de positiva. MEDITACIÓ I Parteix de l’escepticisme. Aplica el dubte metòdic, que consisteix en qüestionar tot allò que se li presenta, tota la seva realitat (Déu, els antics, els sentits...). Dubte de 6 punts: Els sentits, la salut mental, la vetlla/somni, les ciències, Déu i el Geni Maligne (dubte hiperbòlic). El primer pas és posar-ho tot en dubte i començar de zero. Suspenem el nostre judici. S’ha de negar tot. MEDITACIÓ II En aquesta meditació es pregunta què queda després de negar-ho tot. 1ª evidència (1ª veritat) – “Penso llavors existeixo” – no puc dubtar que hi ha una substància que dubta i pensa res cogitams (substància pensant, el jo, el subjecte, dins) Experiment de l’espelma i la cera. Solipsisme – l’únic que puc saber és que jo existeixo MEDITACIÓ III Serà vertader allò que trobem de manera clara i distinta – res extensa Descartes estableix tres tipus d’idees: Adventícies les rebem de forma passiva amb els sentits (experiència del món exterior) Fàctiques la pròpia ment les construeix a partir de les adventícies (unicorn) seleactivitat.cat/apunts Innates són producte exclusiu del mateix funcionament de la raó (infinit, perfecció, matemàtiques...) Per trobar veritats ens haurem de fiar de les idees innates. Analitza més a fons les idees innates de infinitud, perfecció,... i veu que hi ha d’haver una substància que compleixi aquestes idees Res divina – Déu 2ª veritat. Defensa l’existència d’aquesta substància amb dos arguments: 1- Argument de la infinitud o argument causal: L’idea d’infinit no prové de mi, per tant no prova la meva existència, prova l’existència d’una altre substància. 2- Argument de la causalitat del jo: no em puc haver creat a mi mateix, perquè sinó, m’hagués creat perfecte i infinit. El problema és que es tracta d’un argument circular. La substància divina actua com a nexe entre la Res Cogitum i la Res Extensa, entre nosaltres i el món. MEDITACIÓ IV Com que la substància divina és perfecte, també és bondadosa i no ens enganya, per tant, el que pensem i raonem és vertader. Les coses que veig de manera clara i distinta són vertaderes. Per tant, s’anul·la la teoria del geni maligne i el dubte hiperbòlic desapareix. I d’on prové l’error? No pot provenir de l’enteniment. Prové de la voluntat, que ens pot portar a l’error si realitza judicis de coses que no coneix. MEDITACIÓ V 3- Argument ontològic: Déu existeix, perquè si no existís, no seria perfecte – argument de St. Anselm. 4MEDITACIÓ VI 3º veritat Veu que hi ha d’haver una segona substància, la res extensa (substància extensa, el cos, el món, el fora), on es troba la substància primera. Comença a analitzar aquestes substàncies i fa una distinció entre: Qualitats primàries (substància) són objectives, estan en el propi objecte i són perceptibles per la raó, l’enteniment, la claredat i la distinció la idea de substància és innata, ja que la racionalitat és comuna. Qualitats secundàries són subjectives, estan amb la persona que veu l’objecte, són perceptibles pels sentits ens poden portar a l’error. Substància: Realitat que no precisa de cap altre per existir. Tot i així, la res cogitans i la res extensa es consideren substàncies, ja que no precisen l’una de l’altre per existir. Home: Dualitat antropològica El cos: món - L’ànima: jo Per unir ambdós es fa amb la glàndula pineal. seleactivitat.cat/apunts COMPARATIVA EPISTEMOLOGIA LOCKE – DESCARTES ORIGEN DEL CONEIXEMENT PAPER DE LES IDEES DESCARTES -Ens arriba després de dubtar de la realitat. -Prové de la raó. -Existeixen veritats absolutes. -Procés deductiu. LOCKE -Es troba en les idees. -Prové dels sentits i de l’experiència empírica. -No hi ha veritats absolutes. -Procés inductiu. -3 tipus d’idees: Adventícies Fàctiques Innates. -Ens aporten el coneixement. -Poden ser simples o complexes. -No hi ha idees innates. Conèixer és conèixer idees. MÓN JO SUBSTÀNCIA -Res extensa (fora) Producte d’una deducció És una idea innata -Tenim percepció directe de la seva existència. Res cogitams – substància pensant (pur pensament) -Tenim percepció directe de la seva existència. Ésser sensible (sentits, cos) -Hi ha tres substàncies: Res cogitams Res extensa Res divina -És una idea innata, que té existència per sí mateixa. -És una idea complexa. -És allò que no podem conèixer íntegrament (substrat) COMPARATIVA EPISTEMOLOGIA PLATÓ - DESCARTES SEMBLANCES DIFERÈNCIES P – és una còpia del món intel·ligible D – No aporta cx clar i distint EXP. SENSIBLE -No és fiable -És subjectiva -És passiva IDEA -Hi ha idees innates -Són fiables i objectives -Universalisme CONEIX. -Veritats absolutes -Es coneix amb la raó -Optimisme epistemològic – rebuig de l’escepticisme -Procés deductiu P – està contaminada D – vol un criteri per saber si és vertadera. D – defineix 3 substàncies P – fa una jerarquia D – tipus d’idees P – nivells de coneixement D – mètode per arribar al coneixement P – conèixer és recordar (reminiscència) seleactivitat.cat/apunts RELACIÓ COS ÀNIMA -Ànima immortal i cos mortal -2 nivells de realitat diferents -L’ànima és millor que el cos -L’ànima domina el cos, el cos la limita P – unió antinatural (presó) D – unió per la glàndula pineal P – funcions i tipus d’ànimes P – món sensible / món intel·ligible D – res extensa / res cogitams seleactivitat.cat/apunts COMPARATIVA DEL BÉ (tots els autors) PLATÓ Allò bo és la màxima expressió de la realitat, ens permet acostar.-nos a la resta d’idees. DESCARTES Identifica bondat amb veritat. LOCKE Allò bo garanteix els 3 drets naturals. MILL Allò bo és útil i proporciona felicitat pel màxim d’individus. NIETZSCHE Allò bo ens apropa més a la vida noble i intensa. seleactivitat.cat/apunts LOCKE EPISTEMOLOGIA (EMPIRISME) EMPIRISME RACIONALISME Locke, Hume, Berkeley Descartes, Spinoza, Lerbniz Materialisme Idealisme / escepticisme Immanentisme: que roman a dins Transcendentalisme: a l’altre banda, fora Raonament inductiu Raonament deductiu Com es justifica i fomenta el coneixement? Locke comença definint la noció d’idea: “tot allò que la ment percep en si mateixa o és objecte immediat de percepció, de pensament o d'enteniment, això és el que anomeno idea”. D’aquesta definició se’n desprèn que l'ésser humà posseeix idees a la ment, el problema és establir d'on procedeixen. El coneixement neix de l’experiència sensible. Per aquesta raó no existeixen les idees innates ni les veritats absolutes. La ment recopila dades sensibles i crea idees i dades noves. L’experiència és origen i límit. Només podem arribar al coneixement a través de l’experiència, però aquesta mateixa, ens limita arribar al coneixement absolut. PRINCIPIS DE L’EMPIRISME: -Principi de còpia: assumirem com a verdadera una idea sempre i quan la puguem vincular amb una impressió sensible / evidència empírica. -Quan naixem la ment és un full en blanc Tabula rassa La raó no pot crear res, però té la capacitat de combinar i relacionar allò que rep dels sentits. Una qualitat és el poder de produir una determinada idea en la ment: -Qualitats primàries: objectives – es troben en l’objecte -Qualitats secundàries: subjectiu – influència de la realitat externa sobre els nostres sentits. TIPUS D’IDEES – Locke creu que el coneixement es troba en les idees. SIMPLES (sentits) Sensació (qualitats primàries i secundàries) – impressió directa, percepció. Reflexió (pensar sobre sí mateix) Sensació + reflexió (idea de color) COMPLEXES – idees que la ment crea, ajuntant idees simples. Substància: és inaprehensible i incognoscible – qualitat primària Mode (abstraccions derivades de la suma d’idees simples) – justícia, gratitud, respecte, triangle... Relació (més gran que, més petit que, causa de,...) seleactivitat.cat/apunts Locke accepta la possibilitat de que existeixi una altre realitat, on hi ha les substàncies, però no hi podem arribar. Substància: idea complexa que imaginem o suposem com a suport de les nostres idees simples. No es tracta d’un coneixement vertader perquè no tenim manera de demostrar la seva existència. El nostre coneixement pot ser: -INTUÏTIU: Percepció directe, immediata i innegable (nostra existència) -DEMOSTRATIU: Coneixement indirecte (encadenament d’intuïcions) -EMPÍRIC / SENSIBLE: Probable – no absolut. FILOSOFIA POLÍTICA Context històric: -Guerra Civil anglesa i Gloriosa Revolució anys convulsos de guerra. -Hi ha el bàndol absolutista monàrquic i el bàndol parlamentarista Locke vol trobar una fonamentació racional que defensi el parlamentarisme. Obres: -1r assaig sobre el Govern Civil (1660) – Realitza una crítica sobre l’Absolutisme monàrquic de Hobbes – Obra destructiva. -2n assaig sobre el Govern Civil (1662) – Construeix, justifica, fonamenta i defensa el parlamentarisme – Obra constructiva -Carta sobre la tolerància – Divisió entre estat i religió, tolerància com a valor més important. POLÍTICA Locke imagina una situació pre-política, elimina la societat, la comunitat, l’ordre, el poder... I es pregunta què passaria si no hi hagués política, què ens quedaria? Aquesta situació l’anomena – estat de naturalesa – i ell pensa que en un lloc així l’home tendiria a la bondat (som bons per naturalesa). Aquest estat està regit per lleis naturals que ens venen donades per la raó i l’instin. I aquestes lleis desenvolupen en 3 drets naturals: Dret a la vida, dret a la llibertat i dret a la propietat. El contrari dels drets naturals són els drets positius que són aquells que ens han atorgat. La teoria que defensa l’existència de drets naturals es diu iusnaturalisme. Allà on no hi ha raó, no hi ha drets – els animals no tenen drets naturals. seleactivitat.cat/apunts En l’estat de naturalesa també hi ha 2 poders: el poder legislatiu (formular cadascú les seves pròpies lleis) i el poder executiu (aplicar-se i executar les pròpies lleis). Degut a aquests poders, els drets naturals no estan protegits, estan amenaçats. És per això que sorgeix el pacte social per tal de garantir els drets. Aquest pacte suposa una cessió parcial dels poders a la societat i al govern. El que proposa Locke és un govern civil, on hi hagi un marc legal comú (constitució) i una separació de poders. Locke considera que aquest govern és democràtic i per tant revocable. El poble té dret a la revolta en cas que el govern atempti sobre els drets naturals. COMPARATIVA POLÍTICA LOCKE – HOBBES LOCKE HOBBES ANTROPOLOGIA Tendència a la bondat. Egoisme, passions, instint... ESTAT DE NATURALESA 3 drets i 2 poders Estat de guerra: inseguretat, desordre i guerra. OBJECTIUS DEL PACTE Conservar els drets naturals. Conservar la vida. CESSIÓ Cessió parcial dels poders. Cessió total de llibertats a canvi de seguretat, ordre i pau. JUSTÍCIA I DRETS Iusnaturalisme (Drets naturals) Dret a la vida, a la llibertat i a la propietat. Drets positius (atorgats) E. N – no hi ha justícia ni injustícia. Govern – és injust allò que atempti al govern. GOVERN Parlamentarisme – govern civil Limitat i revocable Absolutisme monàrquic Il·limitat i irrevocable DRET A LA REVOLTA Sí No SEPARACIÓ DE PODERS Sí No SIMILITUDS Són contractualistes pactes entre iguals La raó fonamenta la política seleactivitat.cat/apunts seleactivitat.cat/apunts MILL ÈTICA (UTILITARISME) Tipus d’ètiques: -Materials (busquen quelcom) – teleològiques, tenen un objectiu. Busquen la felicitat: Intel·lectualisme moral, epicureisme (hedonisme), eudemonisme... -Formals (una acció és bona per sí mateixa) – ètica kantiana. L’utilitarisme (ètica que defensa Mill) és una ètica teleològica inspirada en l’hedonisme clàssic. Ètica Kantiana Kant es pregunta què he de fer? – La seva ètica tracta sobre el deure (ètica formal) – busca accions verdaderament morals, bones per sí mateixes. Són accions desinteressades, buides de contingut. Aquestes són les accions que ens fan purament humans Imperatius: -Actua segona aquella màxima que al mateix temps pot convertir-se en llei universal – Formulació bàsica. -Actua com si la humanitat, com qualsevol altra persona, hagi de ser considerada com una finalitat i mai com un mitjà – Formulació humanista -Imperatiu hipotètic Condicionat pels fins (Kant els rebutja) -Imperatiu categòric Obligació desinteressada, buida,... Hi ha la llibertat, ens connectem amb la resta d’humanitat. Som lliures perquè no estem condicionats pels fins. Utilitarisme de Bentham – L’UTILITARISME DELS ACTES Utilitarisme neix a Gran Bretanya al segle XIX, en un moment de canvis socials. És una ètica radicalment burgesa i urbana. Els humans aspiren a obtenir la felicitat és l’únic fi desitjable, tota la resta són mitjans per aconseguir-la. Entenem la felicitat com a plaer i manca de dolor. Aquesta felicitat ha de ser per el màxim de persones (diferent de l’epicureisme). Principi d’utilitat: -Una acció serà bona si tendeix a la felicitat. -Una acció serà més bona quan a més gent doni felicitat. 1- Màxim de benestar pel màxim de persones. 2- Igualtat – cap humà val més que un altre. D’aquí acabarà sorgint l’estat del benestar. És una ètica conseqüencialista – tot depèn de la conseqüència. Utilitarisme de Mill – UTILITARISME DE LES REGLES Aquest primer utilitarisme té diversos problemes. Per exemple, admet la mentida, el frau, sempre i quan sigui pel bé de la majoria. Per aquesta raó mil proposa l’utilitarisme de les regles. En lloc de fixar-nos en l’acte ens hem de fixar en la regla darrera l’acte. En què passaria si tothom fes aquest acte. Dir la veritat a la llarga és sempre millor. seleactivitat.cat/apunts Característiques del principi d’utilitat -Teleològic – finalitat (felicitat) -Impersonal – imparcial, ningú és millor que ningú -Conseqüencialista – resultats -Generalista – “què passaria si tothom fes com jo?” -Prudencial – càlcul utilitari, no es pot guanyar ni perdre tot -Agregativa – màxim de gent Tenint en compte que la vida no és comparable amb cap altre magnitud de felicitat. Només es pot atemptar contra la pena de la vida en cas de delicte. FELICITAT Mill defineix la felicitat com a plaer i absència de dolor. Plaer: Benestar. Tipus de plaers: -Plaers superiors (intel·lecte) – inclou la felicitat col·lectiva, el bé comú el fonament de la moral és la sociabilitat (simpatia) -Plaers inferiors (cos) Els inferiors han d’estar subordinats als superiors. Existeix una jerarquia de plaers qualitat abans que quantitat. Hi ha una defensa egoista de l’interès general. El sentiment moral és adquirit, l’aprenem amb els anys, es troba en la natura i en la societat. Però el principi d’utilitat té fonament en la sociabilitat natural humana. Virtut: qualitat moral d’excel·lència humana lligada, segons S.Mill a la necessitat de sentires admirat i estimat (buscant l’excel·lència) i al desig d’estar amb els altres (una mena d’instint social). Hi ha dos tipus de sancions que serveixen per dirigir les nostres accions, potenciant allò que ens durà a la felicitat general damunt de la privada. -Sancions externes – s’expressen en forma de càstig o recompensa i són aplicades per l’estat, la religió i la societat – pressió social. -Sancions internes – Són aquelles que et produeix la teva pròpia moral, el sentiment de culpa – prové de l’educació. Desitjos: voluntat de tenir plaers Plaers intel·lectuals Sancions: normes i límits ACCIÓ Plaers superiors NATURALESA HUMANA Plaers inferiors Educació Plaers materials Sancions internes SOCIETAT Sancions externes Pressió social seleactivitat.cat/apunts Per a Mill la fonamentació de l’utilitarisme és la dignitat humana. “És millor ser un humà insatisfet, que un porc satisfet”. Per tal que els humans siguem feliços és necessari que existeixi: -Autodesenvolupament: capacitat de créixer, conèixer i modificar les opinions. -Individualitat: No hi pot haver felicitat si hi ha una forta coacció i es priven les llibertats. La felicitat implica, com a primera condició, la dignitat o autorespecte. La part més valuosa de la felicitat és, precisament, el sentit de la pròpia dignitat. En aquest sentit és bàsica la distinció que va proposar Mill entre "felicitat" i "contentament". -Felicitat: És col·lectiva. -Contentament: Purament personal i no moral “estar bé”. COMPARATIVA ÈTICA MILL/BENTHAM – KANT KANT MILL TIPUS D’ÈTICA Ètica formal – deontològica Ètic material – teleològica ACCIÓ BONA Acció bona per sí mateixa. Són accions desinteressades, buides de contingut Acció bona quan ens proporciona el màxim de felicitat pel màxim de gent. CONSEQÜÈNCIES Pot tenir conseqüències positives i negatives. Només pot tenir conseqüències positives – ètica conseqüencialista. CONDICIONADA? Acció incondicionada - categòrica Acció condicionada – hipotètica. seleactivitat.cat/apunts POLÍTICA LLIBERTAT -Sobre la llibertat Mill es pregunta on s’han de posar els límits de la normativitat que el grup pot exercir sobre l’individu. El límit està on la nostra llibertat afecta al grup o a algú altre. Només es pot limitar o coaccionar per protegir el grup. TESI DE MILL La societat només té el dret d’imposar o de coaccionar si està en joc la seva pròpia defensa, però no pot anar més enllà. L’individu és sobirà sobre si mateix, el seu propi cos i els seu esperit. Principi de dany: norma ètica segons la qual els individus són lliures d’actuar com els sembli convenient sempre i quan les accions no vagin en detriment dels altres, no és lícit perjudicar a ningú en favor de la pròpia felicitat. Mill parla d’una llibertat negativa – lliure de coacció. Principi de llibertat negativa: la llibertat no es defineix com a capacitat de realitzar la pròpia voluntat (llibertat positiva) sinó que s’entén com l’absència d’interferències en un àmbit en que les persones podem fer el que vulguem. La llibertat negativa dibuixa un cercle privat en el que ningú (ni tan sols l’Estat) té dret a controlar la voluntat o accions individuals. Per això podem dir que la llibertat de la que parla Mill no és el lliure albir (llibertat ontològica, capacitat de fer sempre el que es vol) sinó la llibertat social o civil (com es pot desenvolupar lliurement un individu en una societat). Per això existeixen lleis implícites, castigades per la pròpia societat. Està a favor de la llibertat individual drets individuals. El poder polític ha de ser limitat i s’ha d’evitar la tirania de la majoria. Mill defensa les minories, que han de tenir veu i estar representades en societats limitades. També defensa la diversitat social. I grups com els feministes. Ideal de liberalisme: Arribar a la igualtat des de la llibertat. COMPARATIVA LIBERALISME LOCKE – MILL LOCKE MILL TIPUS DE LIBERALISME Liberalisme clàssic Liberalisme utilitarista LLIBERTAT Dret natural -Condició de possibilitat -Mitjà per aconseguir un fi (felicitat) PENSA EN: L’estat L’individu LÍMIT Llibertat individual seleactivitat.cat/apunts Drets naturals LLIGAM AMB LA SOCIETAT Simpatia NIETZSCHE Obres -L’origen de la tragèdia -Més enllà del bé i del mal -Sobre veritat i mentida en sentit extramoral -L’Anticrist -Així parla Zaratustra -El crepúscle dels ídols -La genealogia de la moral -La voluntat de poder (no es publica fins que mor, només apunts i esborranys). -Aurora seleactivitat.cat/apunts Nietzsche considera que la cultura occidental és la màxima expressió de la decadència humana, i que s’ha de trencar amb la tradició. Per a fer-ho segueix un projecte: 1- Diagnosticar una malaltia 2- Destruir allò que causa la maltia 3- Fundar una nova civilització amb una nova taula de valors. Nietzsche utilitza un mètode de treball genealògic diagnòstic, origen. Mira quines idees del passat que no són nostres perduren en el present. El seu diagnòstic és que: -Tota la cultura occidental està malalta. -La societat és decadent. La seva filosofia és amartellada, destrueix les idees del passat a cops de martell. En l’origen de la tragèdia, Nietzsche analitza 2 valors que es troben en l’art i consegüentment en la societat: -Allò apol·lini Raó Bellesa, ordre, harmonia, mesura, correcció, equilibri... -Allò dionisíac Instint Desordre, desmesura,... 1- CRÍTICA A LA METAFÍSICA DE SÒCRATES I PLATÓ Sòcrates i Plató són els inventors de la metafísica, senyalen l’existència d’universals a través de la raó. Plató desenvolupa dos mons, l’intel·ligible (raó, món apol·lini) i el sensible (sentits, món dionisíac). Creuen en els valors universals (objectivisme). Creuen en una dualitat entre ser i semblar. A part d’això, associen allò bo i vertader amb les idees, amb el món apol·lini, i allò fals, aparent i dolent amb els sentits. Nietzsche creu que ells inventen la veritat i creen una moral entesa com a repressió dels instints i els sentits. Al fer això, condicionen en nostra món. I allunyen allò perfecte de la nostra realitat. El sentit de la vida es troba fora de la vida mateixa treuen sentit a la pròpia vida, i per això considera que són els pares del nihilisme. Per aquesta raó, Nietzsche vol capgirar allò bo amb allò dolent transvaloració de valors. Nietzsche defensa el vitalisme l’interès vital és conservar i protegir la vida immanentisme. -S’ha d’experimentar en tota la seva intensitat. Per tant, segons el criteri de moralitat, serà bo tot allò que potència la vida. VOLUNTAT DE PODER és el desig d’incrementar la plenitud vital, i apareix en la mesura que ens apoderem de la nostra pròpia vida i reconeixem el seu vertader valor. Aquesta voluntat és una ampliació de la voluntat de viure de Schopenhauer. seleactivitat.cat/apunts Si anul·lem el món veritable i l’aparent de Plató, què ens queda? una realitat canviant, tal i com defensava Heràclit. Perspectivisme epistemològic Tot depèn del punt de vista, no hi ha veritats absolutes ni certeses. Semblar = Ser Hi ha més veritat i més vida en una obra d’art que en una llei matemàtica. Nietzsche defineix dos tipus de vida: -Vida forta: voluntat d’expansió i creixement – voluntat de poder -Vida feble: deixar-se portar, creure en les essències – ser una ovella. 2- CRÍTICA AL JUDEOCRISTIANISME Els valors cristians rebutgen tot allò que té a veure amb els que dominen, manen, guien... Fomenten la vida bona com aquella que ens espera en el més enllà. Ens fa a tots iguals (de pecadors). Nietzsche considera el cristianisme el platonisme per les masses posen el sentit de la vida fora de la vida mateixa (cel) nihilisme. Els cristians són gent que segueix la moral de l’esclau, de l’obediència, de l’acceptació. Creu que es fomenta la vida feble. El cristianisme ha provocat el ressentiment a aquells que dominen (forts). Per tant, capgiren allò bo, i ho situen en allò que ells sí que tenen (obediència, compassió, humilitat...). Distingeix entre dues morals: MORAL DEL SENYOR Activa Llibertat individual Instint Estima a la vida i al present Àliga MORAL DELS ESCLAUS Passiva i reactiva (ressentida) Gregarisme Raó Odi a la vida, la vida futura serà millor Ovella En la seva obra La genealogia de la moral, ens parlarà sobre els orígens del bé i el mal, ja que considera que els valors del cristianisme són febles. Nietzsche distingeix entre tres estadis de l’esperit: CAMELL LLEÓ (aquí hi ha Nietzsche) Esperit de pesantor – opressió -Moral dels esclaus Esperit de revolta Serf a... Culpa Lliure de... Fugida NEN (superhome) Esperit de creació, de potenciar la pròpia vida. -Puresa Lliure per a... Innocència L’últim home és el més decadent. Déu ha mort, però actuem com si no ho hagués fet, i tractem a la raó, a la veritat, a la religió... com a Déus. seleactivitat.cat/apunts 3- CRÍTICA A DESCARTES I EL RACIONALISME Els racionalistes identifiquen ser i pensar. Nietzsche creu que la vida no es pot reduir a “pensar”, a idees, a lògica. Pensar, és només una funció més de la vida, i les matemàtiques un mètode més per a fer-ho. La vida no es pot quantificar, el que conta és la intensitat, voluntat i qualitat de la vida mateixa. 4- CRÍTICA A L’ÈTICA KANTIANA L’ètica del deure nega la vida – moral de l’esclau. Nietzsche considera que el deure és incapaç de crear, i la vida és creació. El que conta no és que HE de fer, sinó el que VULL fer. La vida no s’ha de subordinar al deure. En l’ètica kantiana es troba la màxima decadència. Considera que les anomenades “accions desinteressades” son en realitat molt interessades i beneficien a la feblesa de l’individu. Aquesta ètica ens fa cristians sense saber-ho. 5- CRÍTICA A L’UTILITARISME DE MILL L’utilitarisme de Mill es centre en el bé comú. Nietzsche considera que es tracta d’una moral per masses, i que si la massa és mediocre, s’oposarà a la bona vida. Ell defensa la moral aristocràtica, ja que no tothom pot ser superhome. Transvaloració La revolta dels esclaus és la 1a transvaloració, s’afirma l’ideal ascètic i es crea una moral anti-vital, una vida decadent i sense fonaments. Nietzsche considera que hauríem de substituir el monoteisme per un politeisme, és a dir, dotar de molts sentits la vida, i no d’un d’únic pluralitat de valors perspectivisme. Hem d’afirmar la vida com per no situar fora, el seu sentit, estimar-la fins al punt de voler repetir eternament cada moment ETERN RETORN. “viu eternament aquell que viu el present” – es situa fora del propi temps. 6- CRÍTICA AL CONEIXEMENT I AL LLENGUATGE ”Sobre veritat i mentida, en sentit extramoral” Les paraules no són res més que paraules aparenten claredat on hi ha abisme. El llenguatge té un poder hipnòtic. La nostra percepció de la realitat està generada per 2 nivells metafòrics: 1- Impressió sensible 2- Paraules – unificació debiliten la realitat El llenguatge ens permet parlar sobre el món però no ens permet descriure’l. El concepte de veritat és una construcció Contrari a la piràmide de Plató seleactivitat.cat/apunts seleactivitat.cat/apunts
