Característiques Físiques
Les diferències entre homes i dones eren molt grans.
Cervell: 800-1200 cm
Crani: La capacitat cranial era de 850-1000cm . Tenia un tamany entre el del gorila i
els éssers humans i podia tenir tres formes diferents:
recte i gros
cresta sagital en el crani, en els asiàtics
Gros i sortint, també freqüent en els asiàtics
Dientes: Molt petits però protegits per una mandibula
Alçada: 1,50-1,65
Pes: 45 femelles i mascles 55 kg
Va desarrollar-se corporalment per poder recórrer grans distàncies
Característiques cognitives
Dominaven el foc i fabricaven eines com destrals, llances i ganivets utilitzant la tècnica
de tallar pedra. També utilitzaven petxines i sílex per fer-les.
Una de les preguntes sense resposta sobre el homo erectus és si va arribar a utilitzar
el llenguatge parlat durant la seva existència, una de les teories sobre l'espècie diu
que van ser els primers en utilitzar-lo per primera vegada.
Característiques motrius
És la primera especie que es va posar sobre dues potes, d’aquí ve el seu nom. Això
també va permetre que fos el primer a abandonar Àfrica per expandir-se pel sud
d’Europa i per Àsia.
Tipus d’alimentació
Era una especie omnívora, recol·lectava vegetals i també caçava per tindre una dieta
lo més complexa possible. Els ossos trobats posseeixen senyals clares que mostren
indicis que tenien una dieta rica en carns vermelles.
En quin període i on habiten
L’Homo Erectus va viure en un període que abastava des de 1.600.000 anys fins a uns
300.000 anys a.C. Segons sembla, deriva d’alguns Homo Habilis i és considerat per
molts investigadors com l’homínid predecessor immediat de l’Homo Sapiens.
Tanmateix, el que més crida l’atenció de l’Homo Erectus, aparegut a l’Àfrica, és que va
aconseguir estendre el seu domini i conquerir zones de clima temperat a Europa i Àsia
gràcies a l’adopció d’un estil de vida basat en la cooperació, un sistema propi del
sistema de subsistència dels caçadors recol·lectors.
En aquestes zones, les condicions de vida eren molt diferents de les existents a les
àrees tropicals on aquest homínid havia viscut fins aleshores. Allí s’hauria d’enfrontar
amb un clima que és canviant i amb que els recursos alimentaris són més variats, però
també més irregulars: més abundants a la primavera, l’estiu i la tardor, i més escassos
a l’hivern.
L’Homo Erectus vivia en col·lectivitats de deu a trenta membres i habitava en cabanes,
coves i abrics rocallosos, segons les estacions i els recursos del territori.
Característiques socials
El destacable d'aquest homínid radica en el fet que va ser el primer que va deixar
vestigis culturals i socials de l'evolució humana (ús del foc), i va tenir una estructura
social destinada a la recol·lecció d'aliments; també utilitzava assentaments
permanents i dedicava un prolongat període a l'acompanyament dels fills després del
seu naixement. Va ser el primer capaç de mantenir el foc, en el qual va desenvolupar i
va centrar la seva vida social i familiar i l'organització de tribus regides per una certa
disciplina.
En les seves restes es testimonia l'existència d'un pensament conceptual, en el qual
s’aprecia un augment considerable de la intel·ligència i la capacitat de comunicar-se
mitjançant la parla amb sons diferents segons la intenció de l'emissor, i eren captats
pels altres segons el llenguatge característic de la tribu a la qual pertanyia. Va ser el
primer caçador organitzat, va fabricar eines de manera sintètica i va ser el primer
homínid carnívor. També va ser el primer en viure en campaments estables i el primer
homínid migratori.
Aparició i desaparició
L’Homo Erectus és una espècie d'homínid que va viure durant el Plistocè. Les dates
de l’aparició i la desaparició de l’homo Erectus no estan clares, encara avui s’estan
debatent.
L’Homo Erectus es localitza a la franja sud del centre i l'est d'Àsia, amb una antiguitat
d'entre 1,8 milions d'anys a 300.000 anys.
Els primers fòssils van ser descoberts per Dubois l'any 1891. Aquests consistien en un
fèmur molt semblant a un fèmur humà i un crani. La descoberta es va fer a Trinil, a l'illa
de Java, Indonèsia. Dubois va batejar-lo com a Pithecanthropus erectus ('humà-mico
que camina dret' o 'pitecantrop').
Curiositats del homo erectus
L’Homo Erectus a vegades s’apiadava dels altres homidis amb els que convivia i no
els arribava a matar. També es creia que eren primitius pero van veure que tenien
consciencia.
Es va descobrir un homo Erectus al que li faltava un braç pero que havia sobreviscut
gràcies a l’ajuda d’un altre homínid que l’havia salvat i ajudat.
Un estudi de un equip del Institut de Paleontologia de Vertebrats i Paleontologia (IPVP)
de Pekin treuen a la llum proves de marques a la boca de palillos a la boca dels
homidis erectus, segons els investigadors les marques es debien a l’acció d’eliminar
restes de menjar de la dentadura amb palillos.
