MARX

Departament de Filosofia. Col·legi Sant Josep Obrer. 2on Batxillerat 2019-20
KARL MARX
(1818-1883)
1
Departament de Filosofia. Col·legi Sant Josep Obrer. 2on Batxillerat 2019-20
ÍNDEX
6.0.- A vol d’ocell.
6.1.- La formació del pensament marxista.
6.1.1.- La filosofia hegeliana.
6.1.1.1.- Marx, crític del hegelianisme.
6.2.- El concepte d'alienació.
6.2.1.- L'alienació econòmica i social.
6.2.2.- L'alienació religiosa.
6.2.3.- L'alienació política.
6.2.4.- L'alienació ideològica.
6.3.- El socialisme utòpic.
6.3.1.- Marx, crític del socialisme utòpic.
6.3.2.- La situació de l'obrer industrial.
6.4.- L'economia clàssica.
6.4.1.- Marx, crític dels economistes clàssics.
6.5.- L'anàlisi marxista de la realitat social.
6.5.1.- Què és l'home?
6.5.2.- El treball.
6.5.2.1.- Productes i instruments del treball.
6.5.3.- Modes de producció.
6.6.- El mode de producció capitalista.
6.6.1.- Anàlisi de la mercaderia.
6.6.2.- El treball com a mercaderia.
6.6.2.1.- La plus-vàlua.
6.6.2.2.- Les classes socials.
6.7.- Les instàncies del mode de producció.
6.7.1.- L'estructura econòmica.
6.7.2.- La sobre-estructura juridico-politica.
6.7.3.- La sobre-estructura ideològica.
6.7.3.1.- La ideologia com a falsa consciència.
6.7.3.2.- Ideologia i classes socials.
6.8.- El canvi històric o concepció materialista de la història.
6.9.- Influència de Marx.
A la pàgina web del Departament trobaràs el projecte didàctic
UND?
elmussoldespert.blogspot.com
2
Departament de Filosofia. Col·legi Sant Josep Obrer. 2on Batxillerat 2019-20
Esquema K.Marx by Lluna Pineda
6.1.- La formació del pensament marxista.
Marx és hereu de tres corrents de pensament:
Tradició alemanya
La filosofia de Hegel i la dels seus deixebles, que conegué en els seus
anys universitaris.
Tradició francesa
El socialisme utòpic, descendent del pensament il·lustrat, que Marx
conegué en el seu exili de Paris.
Tradició anglesa
L'economia clàssica, que estudià profundament en el British Museum
durant els seus anys londinencs.
Paral·lelament fou un analista perspicaç de la realitat social del seu temps i estigué
atent als canvis històrics, polítics, científics i artístics que s’anaven produint al món. Ja a
Paris, però sobretot a Anglaterra, comprengué la nova situació de l'obrer industrial.
6.1.1.- La filosofia hegeliana. . [Suprimit 2020]
6.1.1.1.- Marx, crític del hegelianisme. . [Suprimit 2020]
3
Departament de Filosofia. Col·legi Sant Josep Obrer. 2on Batxillerat 2019-20
6.2.- El concepte d'alienació.
En el període de formació, quan intenta clarificar-se enfront de Hegel i el hegelianisme,
Marx fa ús del concepte d'alienació. Aquest era un concepte corrent en l'idealisme alemany i
sobretot en Hegel: l'esperit que surt de si mateix i que s'objectiva en la història, en els
productes de la cultura. També Feuerbach, en la seva crítica a la religió, usa el concepte d'autoalienació:
L'home surt de si mateix i s'objectiva en una Idea (Déu)
q u e s en t com a es tr an ya, al i en a .
Marx, en els Manuscrits eeonòmico-filosòfics de 1844, no editats fins a 1932 (els
textos que llegirem després són, precisament, d’aquesta obra), fa ús del concepte per a
aproximar-se a la realitat social, i se centra en l'alienació econòmica com a causa de tota alienació.
Aquest concepte serà posteriorment abandonat.
Què s'entén per alienació? L'home en les seves accions i en el seu viure s'exterioritza
i s'objectiva en el que fa. En el treball, que és el més específic de l'home, transmet a l'objecte
que produeix una part de si mateix, s'aliena (de "alius": altre) en l’objecte. L'objecte del treball és,
d'aquesta manera, obra seva.
Mentre l'home és productor i consumidor dels propis productes, es reconeix en aquests
i, en consumir-los, és superada l’alienació que s'havia produït.
Ara bé, en la societat capitalista, no esdevé això, sinó que el producte del treball no
pertany a qui l'ha fet sinó a un altre, i per aquest motiu se li fa estrany. L'escissió, sorgida per
l'acció d'un subjecte sobre un objecte, no estanca: l'objecte produït s'enfronta al productor com
un poder aliè. Aquesta es la situació d'alienació:
L’home es perd a si mateix en l’objecte produït pel treball.
L'home no es realitza en el treball sinó que es desrealitza, es cosifica, es converteix en
cosa entre altres coses (mercaderies). L’home esdevé mercaderia i com a tal és tractat. D'aquesta
manera, neix la deshumanització de l'home la pèrdua de la seva llibertat. Com a conseqüència
de l'alienació econòmica en brollen d’altres que depenen d’ella:
6.2.1: L'alienació econòmica i social.
A) Determinació de l'alienació:
Si hem definit l'home com un ésser essencialment pràxic i lligat a la vegada a les
condicions de producció, l'alienació per excel·lència, de la qual s'originen les demés, és la
lligada als fets econòmics. L'alienació no és, doncs, un element primari de l'antropologia
marxista, sinó derivat.
El treball, que tindria que ser praxis transformadora, està alienat en la societat capitalista perquè:
a) La producció capitalista implica desviar la funció transformadora en favor de
l'enriquiment progressiu del capitalista. La plus-vàlua és essencialment deshumanitzadora.
4
Departament de Filosofia. Col·legi Sant Josep Obrer. 2on Batxillerat 2019-20
b) A la vegada, l'obrer s'aliena com home i es converteix en cosa en la funció
productora: l’acte del treball el vincula al capital i no a la naturalesa; els fruits del seu treball li
resulten igualment estranys quan són venuts.
c) La vida productiva de l'obrer es converteix per tant en força autònoma que escapa al seu
domini i es converteix en força enemiga i avassallant i això és així perquè el fruit del treball
s'acumula com a poder i domini del capitalista. L'obrer assalariat no té més remei
que vendre el seu treball i amb ell la seva vida i la seva independència.
d) El treball alienat com a mercaderia, provoca l'alienació de l'home respecte de l'home
mateix. El capitalisme fa que els vincles humans es comercialitzin i estableix la relació de
l'egoisme recíproc; converteix la suor i el dolor del treball d'uns en goig i alegria
dels altres.
e) És així com l'altre es converteix no sols en un ésser estrany, sinó també en un ésser hostil,
tant el capitalista usufructuador, com l'obrer que competeix i usurpa el
treball/mercaderia. Marx arriba a dir que “l'home (treballador) sols se sent lliure en les
seves funcions animals , quan menja, beu, dorm, etc., i, per contra, en les seves
funcions humanes se sent com un animal”.
Marx pensa que el propietari o capitalista s’aliena igualment en la relació econòmica
perquè:
a) No du a terme cap funció pràxica i viu con a un paràsit animal.
b) La seva relació respecte dels fruits del treball és purament passiva, ja que no produeix
res. La seva alienació és, fins i tot, més profunda que la de l'obrer.
c) Pel fet de mantenir l'obrer en situació alienada arriba a la culminació de la
deshumanització. Aquesta situació límit, segons Marx, conté un factor molt positiu
ja que serà, sens dubte, el detonador de la reacció i de la revolució proletària.
B) Superació de l'alienació econòmica:
És una funció inexcusable del proletariat promoure la revolució contra el
sistema capitalista. Aquesta alienació serà definitivament superada en la societat
comunista. En la superació de la propietat privada serà igualment superada tota
condició inhumana.
6.2.2.- L'alienació religiosa.
A) Determinació de l'alienació:
Ara Marx reiterarà, per una part, la critica de Feuerbach a la religió, i introdueix, a
la vegada, la novetat de la seva derivació econòmica. Els pressupost bàsics serien els següents:
a) La religió buida l'home del seu contingut autèntic, alienant-lo, perquè aquest
desconeix la seva naturalesa tot demanant-se per un ésser estrany, per un ésser situat per
damunt d'ell i de la naturalesa (una pregunta que inclou un reconeixement de la no
essencialitat de la naturalesa de l'home).
5
Departament de Filosofia. Col·legi Sant Josep Obrer. 2on Batxillerat 2019-20
b) Més explícitament Marx veu en la religió un element alienant, per la seva relació directa
amb l'alienació econòmica. La religió contradiu les tendències naturals de l'individu quan li
predica la resignació davant les condicions miserables de la seva vida. Provoca,
així, una dissociació de l’home amb si mateix, evitant que aquest reclami les condicions de
treball no alienat i suprimint les inclinacions naturals. La religió és, en aquest sentit, "l'opi
del poble". A la vegada, la religió predica una justícia transcendent que compensarà
les injustícies socials històriques. D'aquesta forma la religió perpetua l'alienació
econòmica i allunya l'home de la seva funció revolucionària. Els principis socials del
cristianisme condueixen, a judici de Marx, a la submissió.
c) La religió és alienant per la seva vinculació amb l’Estat. Per una part se presenta com
una institució social i, per altra, forma unitat amb les ideologies oficials. La religió utilitza
l'Estat per aconseguir els seus fins i l’Estat s'aprofita de la religió per a obtenir els seus.
B) Superació de l'alienació religiosa.
L'eliminació de tota religió suposarà la superació i la crítica de les condicions
econòmiques i viceversa. Diu Marx que "la veritable felicitat del poble exigeix que la
religió sia suprimida en quan felicitat il·lusòria del poble. La religió no és més
que el sol il·lusori que es mou al voltant de l'home, en tant que aquest no és capaç
de girar al voltant de si mateix".
Un cop hem exposat aquesta reflexió marxista en relació a la religió ens hem
de demanar si Marx dóna el sentint autèntic a la religió, cristiana o no, quan opina que és el
suport de l'alienació econòmica i quan manté la seva vinculació amb l'Estat com a medi de
opressió, a més de veure-hi sols una premonició de la resignació i de la justícia transcendent.
Sembla que el Cristianisme, al qual ell es refereix particularment, fa una autèntica valoració
de l'home i no és tinguda en compte. Bé és veritat que certes interpretacions històriques
del cristianisme poden justificar aquesta critica marxista. No així el cristianisme com a tal.
6.2.3.- L'alienació política.
A) Determinació de l'alienació.
L'home com a membre de la societat política també és sent alienat perquè se'l fa tenir
la il·lusió de què ell participa en la gestió de l'estat creient que els que governen fan la
voluntat del poble.
B) Superació de l'alienació política.
Serà superada per la dictadura del proletariat, no perquè ara el proletari agafi
els papers del capitalista, sinó perquè en una societat sense classes sols serà factible la
gestió política en mans de l'única classe social existent en una orientació autogestionària.
Podem afirmar, seguint Marx, que el futur de l'Estat està lligat al procés de la societat
comunista. En ella no és donarà l'alienació econòmica i conseqüentment la gestió política
tampoc serà alienant. Aquesta és la convicció profunda de Marx. Si això és possible o no ,
històricament parlant, no és aquest el moment de jutjar-ho, però sembla que la història, de
moment, s'ha "preocupat" de no donar-li la raó.
6
Departament de Filosofia. Col·legi Sant Josep Obrer. 2on Batxillerat 2019-20
6.2.4.- L'alienació ideològica.
A) Determinació de l’alienàció.
La filosofia fins ara, diu Marx, s'ha preocupar de teoritzar entorn a l'home i a la
condició humana, però pareix que no té ulls i únicament teoritza a nivell de pensament.
La realitat humana que explica la filosofia no té res a veure amb la realitat que viu
Marx, és a dir, la filosofia pel fet de ser purament especulativa priva a l'home de la seva
dimensió revolucionària, és amb aquest sentit que la filosofia també és alienadora.
B) Superació de l'alienació ideològica.
Cal reorientar la filosofia. Amb això Marx no vol dir que la filosofia hagi de deixar de
ser teòrica, sinó que després de la teoria ve la pràctica, i, conseqüentment, si la filosofia
no dóna aquesta passa més és estèril (Aprofundirem més en aquesta qüestió a l'apartat 6.7.3.).
Esquema de les diferents formes d’alienació segons Marx.
LA
REALITAT
HUMANA,
DIVIDIDA I
ALIENADA
DIVISIÓ
ENTRE
Alienació
religiosa
Vida terrenal
Vida religiosa
Alienació
política
IDEOLOGIA
La religió que
predica
INSTITUCIONS
(FALSA
CONCILIACIÓ)
QUE EN
REALITAT
PRODUEIX
La providència
divina “l’altra
vida”
Opi del poble
L’home com a Filosofia política,
ciutadà,
que fonamenta
l’home privat
L’Estat de dret
Dominació
Alienació
social
Dues classes Ciència del dret que
socials
estableix
antagòniques
La “igualtat de drets La desigualtat
davant la llei”
real
Alienació
econòmica
Propietaris
Treballadors
Llibertat
econòmica,
propietat privada
Ciència de
l’economia que
estableix
Explotació del
treballador
Resumint, l'alienació, tal com es dóna en la societat capitalista, no és quelcom
natural sinó una conseqüència històrica d’una estructuració social i econòmica concreta.
Per això, cal superar la situació d'alienació per mitjà d'una adequada teoria de la societat i
de la història, que permeti transformar aquesta realitat social perquè a l'home li sigui
possible realitzar-se lliurement.
6.3.- El socialisme utòpic. . [Suprimit 2020]
6.3.1.- Marx, crític del socialisme utòpic. . [Suprimit 2020]
6.3.2.- La situació de l’obrer industrial.
El més característic de la societat industrial de la primera meitat del segle XIX és la
introducció de la màquina en el procés de producció. Això significà una revolució
industrial, que comportà una sèrie de canvis en l’organització del treball í en els hàbits socials
i laborals.
7
Departament de Filosofia. Col·legi Sant Josep Obrer. 2on Batxillerat 2019-20
El maquinisme tenia un caràcter ambivalent. Pensat amb criteris de la Il·lustració, la
màquina era un bé social, una nova aplicació de la raó, que havia de ser causa de progrés
i benestar i, en última instància, de llibertat. I així ho presentaven els ideòlegs de la
societat industrial. Però aquest plantejament era abstracte. La realitat dels fets, que Marx
conegué a Paris, era diametralment oposada. El maquinisme produïa l'enriquiment
d'alguns, els capitalistes, i una situació dramàtica de misèria per a l'obrer: jornades de treball
esgotadores de 14 o més hores, treball de dones i nins, prohibició d'associacions obreres en
nom de la llibertat, salaris de fam, lliure contractació, desnutrició, falta d'higiene, atur,
condicions de treball ínfimes, etc.
El treball, que havia de ser una font de benestar i llibertat, Marx el veié en els anys 40
del segle XIX com a font d'esclavitud i empobriment general. Serà en el món del treball
i la producció on Marx veurà situades les contradiccions fonamentals de la societat, i es
dedicarà a estudiar economia política per poder descobrir el seu entrellat i dirigir la
transformació social.
6.4.- L'economia clàssica. [Suprimit 2020]
6.4.1.- Marx, crític els economistes clàssics. . [Suprimit 2020]
6.5.- L'anàlisi marxista de la realitat social.
6.5.1.- Què és l’home?
Marx i Engels escrivien en la Ideologia Alemanya: “La primera premissa de tota
existència i també per tant, de tota història, és que els homes es trobin per fer
història, en condicions per poder viure. Ara bé, per viure fa falta menjar, beure, etc.
EI primer fet històric és, per consegüent, la producció del medis indispensables per
a la satisfacció d'aquestes necessitats, és a dir, la producció de la vida material
mateixa ...”
Així doncs, el que diferencia l'home dels altres éssers vius no és el pensament
sinó el treball, la producció dels propis medis de subsistència. I diu immediatament a
continuació del text citat: “La satisfacció d'aquesta primera necessitat, l’acció de
satisfer-la i l'adquisició de l'instrument necessari per a això condueix a noves
necessitats”.
L'home, a través del treball, produeix allò que li exigeix la satisfacció de les seves
necessitats, però aquestes, un cop satisfetes es reprodueixen i amplien, i cal reiniciar el
procés. L'encadenament de necessitats, treball i satisfacció de les necessitats significa que
l'home, segons una expressió molt gràfica de Marx, produeix la pròpia vida en produir
allò que exigeix la seva existència.
Paral·lelament a la producció de la pròpia vida, l'home produeix la vida de l'altre a
través de la procreació, amb la qual cosa neix la primera relació social, és a dir, la relació
entre home i dona, entre pares i fills, la família en una paraula.
6.5.2.- El treball.
En què consisteix el treball pel qual l'home es produeix a si mateix? Per treball
cal entendre una activitat humana que, per mitjà d'instruments, transforma la naturalesa
en productes capaços de satisfer determinades necessitats. Gràcies al treball neix una
doble relació:
8
Departament de Filosofia. Col·legi Sant Josep Obrer. 2on Batxillerat 2019-20
NATURAL
de l'home amb la naturalesa per la qual aquest s'autoreprodueix; és una
relació primària i base natural de totes les relacions interhumanes, és a
dir, de la vida social.
SOCIAL
en el sentit que s'instauren formes de cooperació entre diversos individus,
sigui de forma voluntària o no, per aconseguir determinats fins.
El treball és l'activitat específicament humana. Per ell es crea riquesa en les societats,
i és el desencadenament del procés econòmic i del procés històric en general.
6.5.2.1.- Productes i instruments del treball.
Els productes del treball humà es caracteritzen pel fet de tenir incorporat un valor d'ús,
és a dir, són capaços, en principi, de satisfer una necessitat humana. Respecte als instruments o
medis de treball, Marx es refereix a tot allò que l'home interposa entre ell i la naturalesa en vistes
a transformar-la en un producte.
Els medis de treball tenen una gran importància perquè són dels factors que determinen la
forma que es porta a terme el procés de treball i producció, i permeten distingir
les diverses etapes de l'evolució històrica i social.
Es pot dir que el fet de treballar és natural i permanent, s'ha donat sempre des que
l'home ha emergit del món animal i segurament l'home ho continuarà fent; en canvi, la manera
de treballar depèn del tipus d’eines o instruments, i això es un fet històric, variable, lligat
a cada període de la societat. Per, aquesta raó, Marx diu que per caracteritzar una època
econòmica no interessa el que es fa sinó ell com es fa.
6.5.3.- Modes de producció.
El com es fa el treball determina els diferents modes de producció històricament
donats. Un mode de producció es caracteritza per les relacions socials de producció i la classe
de forces productives. Les forces productives són els treballadors i els instruments de treball
Per relacions socials de producció cal entendre tant les diverses funcions que exerceixen els
que intervenen en la producció - funcions més complexes com més diversificada sigui la divisió
tècnica del treball -, com les relacions socials dels homes amb els homes, fonamentalment
relacions de propietat.
Marx parla de diversos modes de producció - l'antic, l’esclavista, el feudal - amb
pinzellades retrospectives precises, però el seu objecte d'interès i la tasca a què dedicarà tota la
seva vida intel·lectual és la descripció del mode de producció capitalista.
6.6.- El mode de producció capitalista.
L'agost de 1867 es publicava el primer volum de El capital - únic que es publicarà
en vida de Marx. Aquesta obra és una anàlisi dels mecanismes de funcionament de la societat
capitalista del moment. Marx s'ha dedicat a fer una radiografia exhaustiva del mode de
producció capitalista prenent com a model Anglaterra, on el capitalisme ha aconseguit el
grau més elevat de desenvolupament.
El capitalisme es caracteritza perquè les seves forces productives són capitalistes i perquè en
el seu si es donen unes relacions capitalistes de producció. Esquematitzant molt, podem afirmar
que la propietat privada dels medis de producció és el fet més característic de les
relacions capitalistes de producció, i les forces productives especifiques del capitalisme
són l'obrer industrial i la màquina. Ara bé, l'organització industrial del treball exigeix grans
9
Departament de Filosofia. Col·legi Sant Josep Obrer. 2on Batxillerat 2019-20
instal·lacions i enormes inversions, és a dir, calen grans capitals.
6.6.1.- Anàlisi de la mercaderia.
Les mercaderies són els productes característics del capitalisme; com tot producte
del treball, tenen un valor d'ús, però això és no específic de les mercaderies, sinó que la seva
especificitat és el fet de tenir incorporat un altre tipus de valor, el valor de canvi: unes
mercaderies o unes quantitats de mercaderies són canviables per unes altres. Això és
possible perquè totes les mercaderies porten associada alguna cosa que es
interpretable en termes d'equivalència.
Perquè tenen un valor d’ús, les mercaderies són comprades pels consumidors, Perquè
tenen un valor de canvi, la producció s'especialitza i es diversifica i, sobretot, e s venuda en el
mercat.
El que tenen en comú totes les mercaderies i l e s fa equivalents és el treball o,
millor, la quantitat de temps de treball socialment necessari, per a produir-les.
Cada mercaderia materialitza en el seu si una quantitat de temps de treball. Una d’aquestes
mercaderies funciona com a terme de comparació de les altres: els doblers. Perquè
totes les mercaderies són equivalents si tenen el mateix temps de treball incorporat, són
comparables amb una mercaderia concreta, l'or-dobler.
6.6.2.- El treball com a mercaderia.
Entre l'arsenal de mercaderies de la societat capitalista, hi ha també el treball, o
millor dit, la força de treball o energia física gastada en la producció. La força de treball,
com a mercaderia que és, es compra i es ven en el mercat de treball, té un valor d'ús
i un valor de canvi. Pel seu valor d'ús, la força de treball és comprada per l'empresari capitalista- per a ser consumida en el procés de producció; perquè té un valor de canvi, la
força de treball és venuda pel seu propietari - l'obrer lliure -, que la permuta per altres
mercaderies.
Cal observar aquesta mercaderia especial que és la força de treball, ja que en la
seva especificitat hi ha el nucli i el secret del mode de producció capitalista.
6.6.2.1.- La plus-vàlua.
La mercaderia força de treball val, com totes les altres, segons la quantitat de treball
socialment necessari per a produir-la. L'obrer, en la jornada laboral, gasta -ven- una quantitat
d'energia o força de treball i a canvi rep un salari. El capitalista ha comprat aquesta energia
i la consumeix, però és un consum especial perquè incorpora aquella energia a les altres
mercaderies.
En aquest intercanvi, quins fets s'han produït? Des de la perspectiva de l'obrer,
aquest ha donat "X" quantitat de la mercaderia-força de treball i ha rebut unes mercaderies
equivalents en forma de salari; des de la perspectiva del capitalista, per un costat ha
donat una cosa equivalent al que ha rebut – salari = quantitat de força de treball -,
però això que ha rebut ho ha incorporat als altres productes del treball, i aquests valen més
del que n'ha pagat. La diferència s'anomena plus-vàlua.
No seria just afirmar que el capitalista estafa l’obrer segons la teoria del valor de
Ricardo, a qui Marx segueix, la força de treball val el que costa regenerar-la i reproduir-la,
i això - tot i les oscil·lacions del mercat: llei de l'oferta i la demanda -, ho rep realment el
treballador. El que succeeix és que el necessari per a produir aquesta regeneració és menor
que la força de treball gastada per l'obrer en la seva jornada laboral.
10
Departament de Filosofia. Col·legi Sant Josep Obrer. 2on Batxillerat 2019-20
Aquí hi ha, segons Marx, tot el secret del capitalisme: El capital són plus-vàlues
acumulades: i les plus-vàlues són només treball cristal·litzat i no consumit.
6.6.2.2.- Les classes socials.
En l'anàlisi del capital, es descobreix l'essència del sistema, però també l’origen de
les seves contradiccions: mentre la producció és fonamentalment social, l'apropiació
del producte és privada. L'existència de la plus-vàlua i la forma privada de la seva
apropiació indiquen on resideix l'escissió principal de classes de la societat capitalista.
En efecte, una classe és un grup social que es defineix per la funció que porta a
terme en l'estructura econòmica d'un mode de producció determinat. Al final del
volum tercer de El Capital, Marx delimita les classes social del món capitalista en funció
de la procedència de les rendes dels grups socials: rendes del treball, rendes del capital,
rendes de la terra, ...
Entre les classes socials hi ha antagonismes, contradiccions. En el capitalisme,
com també a nivell de producció, la contradicció central és la de la producció social i
l'apropiació privada; a nivell de classes, la contradicció més important és entre els
propietaris privats dels medis de producció -capitalistes- i els productors de capital
però que no en són propietaris – obrers.
6.7.- Les instàncies del mode de producció.
6.7.1.- L'estructura econòmica.
Pel que hem dit fins ara, sembla clar que el factor determinant en un mode de
producció és l'econòmic, el que Marx en diu estructura econòmica, i per tal entén
Les relacions de producció a què correspon un estadi determinat de
desenvolupament de les forces productives.
L'estructura econòmica és la base, el fonament real a partir del qual cal explicar tots
ets altres estrats de la vida social: sobre l'estructura econòmica descansen les sobreestructures jurídico-política i ideològica.
6.7.2.- La sobre-estructura jurídico-política.
És constituïda per un conjunt d’institucions i codis normatius que tenen la
finalitat d'organitzar el funcionament de la societat global i de cada una de les seves
parcel·les.
L'Estat és, en les societats de classes, l’instrument aglutinant d'aquelles
institucions i codis normatius. L'Estat és l’única instància que té dret a la violència i
l'exerceix legítimament L'Estat té dues funcions primordials:
La funció administrativa, d’organització de la societat civil.
La funció coercitiva, la repressió dels individus i grups que surten de l'ordre establert.
En l'evolució històrica, l'Estat, tant en l'aspecte burocràtic-administratiu com en
l'aspecte coercitiu, s'ha anat complicant cada vegada més, paral·lelament a la profundització
de la divisió social del treball. Només cal pensar en els exèrcits moderns, les forces
11
Departament de Filosofia. Col·legi Sant Josep Obrer. 2on Batxillerat 2019-20
policials, els sistemes legals, els tribunals de justícia, les formes d'organització política i
sindical.
Sens dubte, des del liberalisme de l'època de Marx cap aquí la intervenció de l'Estat en la
vida econòmica de la societat civil ha canviat molt. Les crisis econòmiques periòdiques del
capitalisme i, sobretot, la crisi del 29 -en què el mateix sistema semblava que estàs a
les darreres- han comportat que el paper de l'Estat sigui fonamental de cara a disminuir els
efectes negatius de les crisis i de cara a polir els aspectes més escandalosament inhumans
del sistema. Ara bé, el paper atribuït per Marx a l`Estat continua tenint validesa explicativa:
la burocràcia estatal organitza, administra i controla la vida social en el seu conjunt; des
del naixement a la mort, l'home està sotmès a l'Estat; però, a més, ja que la divisió social
del treball ha portat a la desigualtat, a una distribució desigual dels productes del treball,
l'Estat compleix la funció de mantenir i perpetuar aquesta desigualtat, és a dir, manté la
relació de domini d'unes classes sobre les altres, l'explotació de l'home per l'home.
6.7.3.- La sobre-estructura ideològica.
6.7.3.1.- La ideologia com a falsa consciència.
La ideologia és una forma concreta en què els homes es representen la pròpia acció
dins l'ordre social en què viuen; la ideologia és la consciència social dels homes, és a
dir, el que pensen que són i creuen que han de ser, no el que són realment.
On té el seu origen la consciència dels homes? En la vida pràctica, en les relacions
del homes amb la naturalesa i els altres homes; ara bé, aquestes relacions són socials i el
mode d'organització social depèn, és determinat, en última instància, per les relacions de
producció, per l’estructura econòmica.
Així, doncs, tota ideologia reflecteix d’una certa manera l'estructura
econòmica de la societat; però la imatge que en dóna no és un reflex nítid sinó una imatge
borrosa.
Per què la ideologia dóna una imatge falsa d'un mateix i de la societat? Perquè
la ideologia és un element cohesiu social i amb ella s'eviten conflictes o s'aminoren les
dissensions; tota ideologia tendeix a frenar els canvis socials, i a justificar i mantenir la
situació d'un moment donat impossibilitant el ple desenvolupament de les forces
productives.
Tota realitat social és subjecta a dues forces contraposades.
Tendeix a
mantenir-se i a
reproduir-se de
forma idèntica.
Està subjecta a
una evolució, a
una
transformació
interna
12
Departament de Filosofia. Col·legi Sant Josep Obrer. 2on Batxillerat 2019-20
Les ideologies també tenen aquest doble paper:
IDEOLOGIA
DOMINANT
IDEOLOGIES
MARGINALS
Com a ideologia dominant és un element de permanència del status quo. Però en una
societat sorgeixen ideologies marginals que expressen la necessitat de canvi social.
6.7.3.2.- Ideologia i classes socials.
Les ideologies es relacionen amb les classes socials. En una societat escindida en
classes, on hi ha interessos contraposats, la ideologia dominant en la societat és la de la
classe dominant, tot i que es presenten com a consciència de tota la societat. La ideologia
dominant expressa allò que vol ser i pensa que és la classe dominant.
No s'ha d'identificar simplement ideologia amb visió errònia de la realitat; tampoc no s'ha de
reduir exclusivament a un sistema de valors reaccionaris. Certament té a veure amb les dues
coses, però és més: tota ideologia té elements cognoscitius autèntics, però són parcials; hi ha
aspectes del sistema ideològic d'una determinada formació social que expressen la direcció
transformadora que existeix en el seu si. El que caracteritza tota ideologia globalment és la seva
pretensió de validesa absoluta, més enllà de l'etapa històrica en que s'ha generat, la seva pretensió
d'intemporalitat.
6.8.- El canvi històric o concepció materialista de la història.
Del pensament de Marx s’ha dit moltes vegades que comporta una nova concepció de
la història. L'anàlisi del present - el capitalisme liberal del segle XIX a Anglaterra - li ha permès
descobrir la seva gènesi i les tendències cap al futur.
Encara que no es poden traslladar mecànicament unes categories socials, aptes per a
explicar una etapa històrica, a una altra etapa, Marx ha fet incursions en altres moments
històrics i ha fet referències al futur. Cal tenir present però, que Marx no era un profeta
o un visionari. Volia comprendre el present, influir en ell i orientar el procés històric. Amb
aquestes cauteles, intentarem explicar breument la concepció marxista de la història.
La història o procés històric no és arbitrari sinó que hi ha un principi rector o llei
interna subjacent a les societats que les porta a la seva evolució, al seu desenvolupament, al
canvi històric.
Aquest procés històric podria sintetitzar-se així: la història no la fan els humans com a
éssers dotats de consciència i voluntat; els canvis socials i històrics no són deguts
fonamentalment als ideals dels individus - amb paraules de Marx, "no és la consciència dels
homes qui determina la realitat"-; tampoc la història, no la fan els grans homes, els reis o
els prínceps (tal com ho creia Hegel). Al contrari, el motor de la història és que l'home,
des que és tal, té necessitats materials i no les pot satisfer de forma immediata i, per això, es veu
obligat a enginyar-se-les per produir els medis que li calen per a aquella satisfacció.
Però, quan sortim d'una mera economia de subsistència, quan es crea un mínim
excedent de producció - no es consumeix tot el que és produït- comença a haver-hi una divisió
social entre els que s'apropien d'aquest excedent i els seus productors, entre els que s'apropien
13
Departament de Filosofia. Col·legi Sant Josep Obrer. 2on Batxillerat 2019-20
del treball dels altres i els expropiats. Neixen així les classes antagòniques de la societat: "La
història de la societat fins ara és la història de lluites de classes. Home lliure i esclau,
patrici i plebeu, senyor i vassall, en una paraula, opressors i oprimits, han estat en
una antagonisme constant, han sostingut una lluita ininterrompuda ... que acaba
cada vegada amb una transformació revolucionària de tota societat ..." (Manifest del
partit comunista)
La història és una successió d'etapes en cada una de les quals trobam un mode de producció,
tal com ha estat caracteritzat.
El motor del canvi històric - el pas d'un mode de producció a un altre- és la contradicció
fonamental que hi ha en el si d’una formació social entre les relacions de producció, formes
de propietat, i el grau de desenvolupament de les forces productives. Quan la situació es fa
insostenible, aleshores es produeix la ruptura, la revolució social.
Aquests dos esquemes aporten un poc de llum a tot el que acabam de dir.
14
Departament de Filosofia. Col·legi Sant Josep Obrer. 2on Batxillerat 2019-20
MATERIALISME HISTÒRIC
La societat
Permet distingir
L’ésser
social
TESI
Estructura
econòmica
La superestructura
Se concreta
històricament en
Integrada per
Modes de
producció
Les formes
ideològiques
La
consciència
social
En els que es donen
Relacions de
propietat
Relacions de
producció
Desenvolupament de
les forces productives
religioses
polítiques
Entren en
amb
ANTÍTESI
contradicció
Dóna lloc a
Lluita
de
classes
Jurídico-socials
artístiques
Desenvolupament
dialèctic
Revolució social
El resultat és
SÍNTESI
filosòfiques
Culmina en
Un nou mode
productiu
La societat sense
classes
6.9.- Influència de Marx. . [Suprimit 2020]
15
La supressió de la
propietat privada dels
medis de producció