Sociabilitat i racionalitat

INS Ramon Berenguer IV
1R bat D
Seminari de filosofia
ESQUEMES I EXEMPLES PUNTS 3-8 TEMA 5
SOCIABILITAT I RACIONALITAT
Esquema punt 3 Esdeveniments i accions
 Intervé consciència + intenció
 Accions:
 El subjecte és agent: fem l’acció
(ex.: votar)
 Les provoca un motiu o raó
Esdeveniments:
(Canvi estat de coses que es
produeix en 1 interval de temps)
 Altres
esdeveniments:
(ex.: ploure,
desmaiar-se)
 Sense consciència ni intenció
 Subjecte pacient: ens passa l’acció
 Els provoca una causa
Esquema punt 4 Racionalitat d’una acció
1. Moment preferència: selecció de fins (ex.: vull
estudiar medecina)
2. Moment deliberació: anàlisi valorativa de mitjans,
quin són més òptims o quins entren en conflicte amb
altres fins del subjecte (ex.: treure mitjana alta de
batxillerat estudiant o copiant, sacrificar o no hores de
diversió o d’esport etc.)
Passos acció racional:
Elecció fins
(Cal tenir en compte que tota
acció és complexa pq inclou altres
accions i té conseqüències en els
altres)
3. Moment decisió: decisió definitiva de fins i
mitjans (ex.: puc decidir finalment NO estudiar medicina
perquè no em compensen els mitjans per aconseguir-ho o
al revés)
4. Moment d’execució: l’acció es porta a terme (ex.
truco l’amic/amiga per quedar o li dic que me l’estimo
molt però que durant un temps em dedicaré més a
estudiar i si aquesta persona t’estima segur que
t’entendrà)
1
INS Ramon Berenguer IV
1R bat D
Seminari de filosofia
Esquema general punts 5-7:
TIPUS CONDUCTA:
Fins
 Accions
FACTORS CONDICIONANTS:
Influències socials (Punt 5)
Convencions (Punt 6):
Conducta humana:
Mitjans
Normes socials (Punt 7):
 Esdeveniments
Impactes socials (Punt 8):
Esquema punt 5 Influències socials
 Definició: trama d’accions que condiciona l’elecció de
fins d’1 acció (ex.: volem estudiar medicina xq la nostra tieta és
metgessa i amb el COVID salva vides)
 Origen: entorn social que ens envia contínuament
estímuls que condicionen les nostres preferències (ex.:
família, amics, mitjans comunicació escola etc..)
Influències
socials:
 Funció: ens ajuden a explicar accions sobretot un cop ja
realitzades, no per endavant (un cop has escollit la professió
es poden assenyalar influències, però per molt que abundin
professionals de la salut a la teva família no significa què vulguis
estudiar medecina)
 Dificultat: establir quin grau les nostres preferències
obeeixen les influències socials (ex. fins a quin punt violència
als mitjans causa violència real infants?)
2
INS Ramon Berenguer IV
1R bat D
Seminari de filosofia
Esquema punt 6 Convencions i normes socials
 Definició: acord entre membres grup sobre quins mitjans són
preferibles per aconseguir un fi (ex.: per segellar un acord donar-se la mà
o ara fregar els colzes)
 Poden ser:
a.
Convencions:
Expresses: es produeix un acord explícit (ex: el professor mana que per
demanar la paraula cal aixecar el dit)
b.
Tàcites: els acords no s’arriben a explicitar (ex: en la nostra societat per
saludar-nos ens donem 2 petons)
 Depenen de la cultura i no són fixes: i per tant cal conèixer-los
(ex. En altres societats es donen 1 o 3 petons, en altres cap, ara la gent es
frega els colzes etc. )
 Definició: pautes de conducta que impedeixen l’execució de
determinats mitjans perquè contradiuen les necessitats del grup
(ex.: es prohibeix passejar amb nens petits durant una pandèmia)
 Solen anar acompanyades d’un sistema de sancions o
recompenses, amb l’objectiu que siguin respectades (ex.multes i punts
de les normes de trànsit)
Normes:
 Poden ser:
a.
Formals: decidies per una autoritat i amb sancions tenen forma
concreta (ex: si circules sense permís durant pandèmia reps una multa d’x
euros)
b.
Tàcites: producte del costum i amb sancions sense forma concreta
(ex: en la nostra societat si et menges els canelons xarrupant directament
del plat, segurament els altres comensals et miraran amb cara de
desaprovació)
Esquema punt 7 Impactes socials
 Definició: trama d’accions que determinen canvis d’estat d’ànim o físic (ex.
les notícies dels mitjans sobre el COVID ens provoquen por però a cops també
esperança quan es tracta de mostres de solidaritat. I si decidim no portar mascareta
tot i tenir símptomes COVID podem fer emmalaltir algú)
 Contínuament patim i causem impactes socials (ex. la nostra por pot
Impactes
socials:
angoixar altres persones però també si mantenim una actitud positiva pot aixecar el
seu ànim)
 Dificultat: no sempre és fàcil determinar la responsabilitat moral dels
impactes que causem o ens causen (ex. sóc responsable de tenir por i
expressar-la? I de causar tristesa a la persona amb què mantenia una relació perquè
li he dit que ja no l’estimo? O bé sóc únicament responsable de com expresso
aquesta por o com li comunico que vull tallar?)
3
INS Ramon Berenguer IV
1R bat D
Seminari de filosofia
Esquema punt 8 Acció cooperativa
 Definició: acció en què, pel seu caràcter col·lectiu, el seu
fi només pot ser assolit quan col·laboren diferents agents
(ex. la construcció d’una catedral, superar una pandèmia com a Wuhan
etc.)
 No es produeix: quan els agents individuals cerquen el
benefici personal o actuen per criteris propis (ex. jo penso que no
Acció
cooperativa:
faig cap mal per anar a jugar futbol pel carrer o veure’m amb amics o
amigues i si tothom fa el mateix els contagis augmentaren en una
situació de pandèmia)
 Parlem d’un esdeveniment: quan els agents no
cooperen (ex. un embús de trànsit en cap de setmana es produeix
sovint perquè les persones que ocupen els diferents vehicles pensen
només en aprofitar el màxim l’estada al lloc de lleure,en om arribar
abans al seu destí i per quina via més ràpida. Al final aquest conjunt de
decisions preses en termes només individuals suposen que es
produeixi l’embús )
4
INS Ramon Berenguer IV
1R bat D
5
Seminari de filosofia
INS Ramon Berenguer IV
1R bat D
6
Seminari de filosofia