Propiedades Químicas de los Lípidos

Las propietats químiques dels lípids
Material:
4 tubs d’assaig
estufa elèctrica
vasos de precipitats
oli d’oliva
èter dietílic
Sudan III en pot comptagotes
vareta de vidre
1 gradeta
sabó líquid
aigua destil·lada
balança
4 pipetes graduades
4 aspiradors manuals per a pipetes
1. Solubilitat dels lípids
Introducció:
Els lípids són insolubles en aigua perquè no són polars, en canvi,són solubles en dissolvents orgànics, com l'èter,
cloroform, acetona, benzè, etc. perquè com son líquids no polars estableixen enllaços de Van der Waals amb els
lípids.
Procediment:
Col·loquem 2 tubs d’assaig en la gradeta. En cada tub posem 2 ml d’oli, desprès, en el primer tub posem 2 ml d’H2O i
en el segon 2 ml d’èter dietílic (C4H10O). Agitem els dos tubs d’assaig i els deixem reposar. Mentre reposen els
observem i els dibuixem.
Observacions:
El primer tub d’assaig el oli no s’ha dissolt sinó que s’han creat petitíssimes gotes formant una emulsió d'aspecte
lletós, que és transitòria, ja que desapareix en repòs per reagrupació de les gotetes de greix en una capa que, per la
seva menor densitat, se situa sobre l'aigua.
En el segon s’ha format una mescla homogènia perquè el solut és soluble en el solvent, ja que aquest és un
compost orgànic. A més de que amb això es comprova la presència del lípid per es demostra una altra més de la seva
característiques que són solubles en dissolvents orgànics, com l'èter, cloroform, acetona, benzè, etc.
Conclusions:
L'oli no es dissol en l'aigua degut a la seva estructura. Al agitar la pel·lícula superficial molt fina formada per els
grups carboxils, al exterior ( dintre de l’aigua) i la cadena hidrocarbonada, al interior (fora de l’aigua) s’enfonsa i les
molècules es disposen juntes, amb la part hidròfoba cap a dintre i la part hidròfila cap a fora, originant unes
estructures anomenades micel·les.
D'altra banda es dissol fàcilment en l'èter, així també com en altres compostos orgànic polars, a causa a que
posseeixen una estructura química similar.
2. Tinció amb sudan III
Introducció:
El sudan III es un colorant específic dels lípids i, per tant serveix per identificar-los.
Procediment:
Col·loquem 2 ml d’oli en un tub d’assaig, li aboquem 2 ml d’aigua i el deixem reposar. Un cop formades les dues
fases li posem 5 gotse de sudan III , remenem i desprès deixem reposar.
Observacions:
En el tub al que se li va afegir sudan III, l'oli apareix tenyit d’un color vermell-ataronjat i l’aigua es manté igual.
Conclusions:
L'oli es tenyeix amb el Sudan amb un vermell - ataronjat, pel fet que aquest és un colorant lipòfil, és a dir, té afinitat
amb els àcids grassos.
3.Emulsio persistent
Introducció:
Els olis, com la resta dels lípids, no es dissolen en aigua. Quan barrejem intensament una mescla d’oli i d’aigua
aconseguirem nomes una emulsió temporal ( com en la practica 1), una colla de fines gotetes d’oli suspeses en
l’aigua que, de mica en mica, es tornaran a reunir per formar, al damunt, una capa menys densa, nítidament
separada.
Tanmateix, si un cop aconseguida l’emulsió hi afegim un sabó líquid, aconseguirem de mantenir disperses les gotes
d’oli enmig de l’aigua i, doncs, una emulsió permanent.
Procediment:
Posem en un tub d'assaig 2 ml de aigua i 2 ml d'oli. Agitem vigorosament i deixem reposar el tub.
Afegim 1 ml de detergent líquid (mes o menys 10 gotetes) i agitem de nou.
Observacions:
Al agitar el tubb d’aigua amb oli obté un aspecte lletós, produït per l'emulsió de l'oli en l'aigua que dura pocs minuts.
Al cap d'un temps les fases lipídiques i aquoses s'han separat, quedant l'oli sobre l'aigua formant una emulsió
inestable. Quan es afegeix sabó, les dues fases no es separen formant una emulsió estable.
Conclusions:
La emulsió permanent es forma gracies a que les gotes d’oli es recobreixen d’una capa de molècules de sabó, i
aquestes queden amb el pol lipòfil unit al oli i el pol hidròfil ionitzat cap a l’exterior en contacte amb l’aigua. Com
tenen la mateixa càrrega (-), aquestes partícules es repel·leixen i l’oli queda emulsionat.
4. Saponificacio
Introduccio:
Si es fa reaccionar un aciglicerid (oli o greix) amb una base forta, com la sosa (hidròxid sòdic) o la potassa ( hidròxid
potàssic) es forma sabó ( una sal sòdica o potàssica d’àcid gras) i s’allibera la glicerina que queda dissolta a l’aigua.
El sabó forma una capa solida a la superfície del recipient. Prova de saponificació:
CH2-OOC-(CH2) 14-CH3 CH2OH
||
CH-OOC-(CH2) 14-CH3 CH.OH + 3 CH3-(CH2) 14-COONa
Tripalmitina, Sabó
||
CH2-OOC-(CH2) 14-CH3 CH2OH
Procediment:
Col·loquem 50 ml d’oli i 50 ml de NaOH al 20 % en un vas de precipitats(s’ha de anar amb compte amb la dissolució
de les lentilles d’ NaOH amb aigua ja que es una procés exotèrmic). El vas de precipitats el posem a sobre la estufa a
bany maria en un altre vas de precipitats. Remenem durant uns 20 minuts i desprès ho deixem reposar unes 24
hores.
Observacions:
Passat el temps, es poden observar en el vas de precipitats 3 fases: una inferior clara que conté la
solució de sosa sobrant juntament amb la glicerina formada, una altra intermèdia semisòlida que és el sabó format i
una superior lipídica d'oli inalterat.
Conclusions:
Els greixos reaccionen en calent amb l'hidròxid sòdic o potàssic descomposant-se en els dos elements que la formen:
glicerina i àcids grassos. Aquests es combinen amb els ions de sodi o de potassi de l'hidròxid per donar sabons, que
són en definitiva les sals sòdiques o potàssiques dels àcids grassos.
5.Taca
Introduccion:
Volem observar les diferencies entre la taca que deixa una gota d’aigua sobre paper i una taca que deixa una gota de
oli sobre paper.
Procediment:
Es col·loquen duse gotetes, una d’oli i l’altre d’aigua sobre un paper. Es deixen sacar i s’observen.
Observacions:
El oli deixa una taca translúcida en secar-se i l’aigua deixa el paper sec i una mica arrugadet.
Conclusions:
Quan es seca la gota d’aigua deixa de ser translúcida i deixa la zona on hi havia la taca una mica arrugadeta mentre
que l’oli ha entrat en els porus del paper i no s’evapora con l’aigua, deixant la zona translúcida.