ELS TROBADORS Context històric Social: ● Piràmide social molt estricta que es dividia en: - els privilegiats (membres de l'església, noblesa i el rei) els quals no treballen ni pagaven impostos a més de ocupar càrrecs al govern. Eren la minoria de la població. - els no privilegiats (Artesans, Pagesos…) els quals treballen, pagaven impostos, no formaven part del govern i mantenien a la resta. Eren més o menys el 90%. ● Implantació del feudalisme, sistema de vassallatge: és un pacte de fidelitat entre el senyor feudal i el seu servent ● L’honor, el valor o la fidelitat eren conceptes importants, sobretot a la cavalleria ● Al segle XII es va produir progressivament l’ascens de la burgesia. Cultural: ● Naixement de llengües vulgars, després dites romàniques (VIII) i accedeixen a l’escriptura (XII, XIII) ● Predomina el teocentrisme en tots els aspectes de la vida ● Art amb finalitat moralitzadora i didàctica ● Imitació de l’art i la literatura, de models artístics clàssics, bíblics o orientals ● Introducció de l’alta cultura als monestirs (literatura religiosa) i les corts (Poesia trobadoresca) ● Pervivència d’una cultura popular oral en la poesia tradicional i joglaresca Primers textos escrits en català: Forum Iudicum (traducció d’un codi de les lleis visigòtic, XII) i les Homilies d'Organyà (Un sermó, XIII) Els trobadors i les trobairitz - Poesia trobadoresca: Primera mostra d’expressió literària en llengua romànica nascuda al sud de França a finals del segle XI. Era una poesia lírica, profana i culta. S’escrivia en el koiné basada en el provençal (dialecte de l’occità). Expressió de temes universals - - - - Provençal: llengua literària de gran prestigi utilitzada per autors trobadorescos com: Jaufré Rodel (FRA), Guillem de Cabestany (CAT) o Sordel (ITA) La poesia trobadoresca va conviure amb altres manifestacions artístiques poètiques, de les quals extreia recursos i motius: poesia culta en llatí i poesia popular anònima i no escrita Trobador: poeta de la cort que componia i cantava poesia culta en provençal per a un públic refinat i culte de la cort. Joglar: cantava o recitava poesia popular en la seva llengua o interpretava composicions d’un trobador. L’amor cortés: fin’amors (occità) És una filosofia de l’amor nascuda al segle XI que volia dir “amor pur”. S’expressava d’una manera cortesa i cavalleresca. ● Idealització de la dama: Dona noble, normalment casada que reuneix les millors qualitats: Jove, bella, gentil… Al poema se l'anomena amb un senyal (pseudònim) per tal de que no se la reconegui. ● Personatges: Amor adúlter ja que la dama sol estar casada. Els personatges: - hom (trobador) - la domna o midons(dama) - el gilós (home enganyat) - els lausengiers (espies que informaven al marit) Guillem de Cabestany----> llegenda cor trencat ● Actitud de vassallatge: El trobador té una actitud de súplica i de voluntat de servei envers la dama. Està disposat a fer el que sigui per l’amor de la seva estimada. ● Sofriment: Aquest objectiu pot dur al sofriment i dolor o fins i tot la mort (si no es un amor correspost) o la joia (si és un amor correspost) - Gèneres trobadorescos: L’amor cortès s’expressa normalment amb la cançó però també hi havia altres gèneres com per exemple… ● Sirventès: Poema de caire moralitzador. Podia ser d’atac o de defensa personal, atac d’un país o una política determinada. S’anomenava així ja que se servia de la música d’un poema conegut ● ● ● ● Plany: Lamenta la mort d’un personatge Debat poètic: Discussió entre dos trobadors Pastorel·la: Diàleg amorós entre un trobador i una pastora Alba: Narra la separació de dos amants a l’alba després de passar la nit junts ● Viadera: basada en la cançó paral·lelística, és a dir, dues sèries breus d’estrofes de dos versos, cadascuna amb la seva rima pròpia. Trobadors catalans: Trobadors catalans principals: Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany i Cerverí de Girona. Ramon Llull ● 1r autor no anònim que va escriure en llengua romànica i en prosa sobre temes humanístics i científics. ● Creador de la llengua catalana, ell va fixar el model ● Va escriure uns 280 llibres de temes teològics, didàctics o morals. ● 2 característiques de la literatura medieval en Llull: el teocentrisme i la voluntat didàctica i moralitzadora. - - Fill de família noble, neix a Mallorca el 1232 i mor el 1316. Casat amb Blanca Picany i pare de 2 fills fa vida a la cort fins als 31 anys Se li apareix la figura de Jesucrist crucificat 5 vegades Dedica la seva vida a convèncer als infidels de l’existència del Déu cristià. Viatja per la Mediterrània, aprèn Àrab per dur a terme millor la tasca evangelitzadora 3 objectius: - Convertir als infidels al cristianisme - Fundar escoles i monestirs - Escriure llibres per a demostrar que la religió cristiana era LA VERITABLE. Ars----> Les seves obres OBRES DE LLULL - Llibre d'Evast e Blanquerna: Personatge que passa per tots els estaments de la vida religiosa. Arriba a papa i torna a la senzillesa de la vida ermitana. Inclou el Llibre d’amic amat (365 reflexions místiques) - Fèlix o llibre de meravelles: El protagonista descobreix la ingenuïtat dels no cristians. Inclou el llibre de les bèsties (reflexió política en faula) - Vida coetània: Autobiografia on explica la seva conversió i el canvi de vida als 30. Escrita al 1311. - Llibre de l’orde de cavalleria: obra didàctica doctrinal, s’instrueix la iniciació a la cavalleria. Font de la primera part de Tirant lo Blanc - Llibre del gentil e dels tres savis: Discussió d’un cristià, un jueu i un musulmà davant d’un pagà que accedeix al coneixement de la fe. - Arbre de la ciència: Enciclopèdia que mostra que el déu cristià és present a la natura. Figures retòriques ● Al·literació: Repetició de sons al llarg d’un vers, una estrofa o una frase. El prat grog es gran i la gresca era meravella ● Anàfora: Repetició d’una mateixa paraula a l’inici de diferents versos. Vinyes verdes del coster, sou més fines que l'userda. Verda vora el blau mariner. Vinyes amb fruita verda, vinyes verdes de coster ● Antítesi: Unió de paraules o conceptes de sentit contrari en una mateixa frase Vosaltres restareu, per veure el bo que és tot, i la Vida i la Mort. ● Comparació: Relació de semblança entre dos fets, objectes… El cel més negre que la gola d’un llop ● Epítet: Adjectius innecessaris Maduixes vermelles Nit negra ● Interrogació retòrica: Pregunta que no espera resposta On ets Espanya ● Metàfora: Caracterització d’un element amb el que guarda alguna relació. L’astre rei Ones mirall de les estrelles ● Paral·lelisme: Ordenació simètrica d’un conjunt de frases o parts d’elles Dona’m la mà Dona’m aire Dona’m corda EXIMPLI: És un fet que s’explica en forma d’anècdota, història breu que es presenta de forma didàctica per convèncer de manera més clara al destinatari