Tecnologia 3r ESO Curs 07-08 3.1. Necessitat d’habitatge. Evolució. 3.2. Representació gràfica d’un habitatge. Escales de dibuix. 3.3. Construcció d’habitatges. 3.1. NECESSITAT D’HABITATGE. EVOLUCIÓ. 3.1.1. L’habitatge , les seves funcions i el procés de disseny. HABITATGE- Tota construcció fixa, destinada a ésser residència de persones físiques. Lloc tancat i cobert construït per a ser habitat per persones. Del llatí “vivenda”. Altres sinònims són: estatge, habitacle, casa, pis, domicili. Funcions de l’habitatge: - Protecció contra les adversitats del medi natural: fred, calor, pluja o vent. - Descans i gaudir del temps lliure. - Rentar-se - Cuinar - Relacionar-se amb les persones amb les que es comparteix - Guardar les pròpies pertinences - Tenir un espai íntim L’habitatge és una necessitat bàsica de les persones. Una de les més importants desprès de l’alimentació. Com a tal, per satisfer-la i arribar a una solució es necessita portar a terme un procés tecnològic, els principals passos del qual són: projecte (disseny), construcció i avaluació. En primer lloc es necessita un espai on construir-lo, que s’anomena sòl. Segons els usos que té el sòl d’una zona rebrà un nom diferent o qualificació del terreny: § Rústic o no urbanitzable: es destina a activitats agrícoles o ramaderes. § Urbà: es destina a la construcció d’edificis, carrers, places, jardins. Pot ser: residencial (edificis destinats a habitatges) o industrial (edificis destinats a indústries). § Urbanitzable: aquell sòl que estant lliure d’ús, té permís de l’administració per ser transformat en sòl urbà. Urbanitzable Urbà Rústic 21 Tecnologia 3r ESO Curs 07-08 Els ajuntaments són els responsables de qualificar el sòl del seu territori. Tota aquesta informació es recull al Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU). a) El projecte A continuació cal recollir informació sobre les necessitats concretes que ha de satisfer: característiques dels usuaris (nombre de persones, nivell adquisitiu, edat, professió), orientació (sud-nord), distribució interior i preferències d’aquests. A més s’hauran de tenir en compte les normes i lleis que ha de complir necessàriament l’habitatge: - normes de l’entorn (ordenances municipals: alçada màxima de l’edifici, línia i tipus de façana, fondària dels balcons,...). - normes d’habitabilitat i confort (mínima superfície de les estances, instal·lacions que ha d’haver, ventilació, il·luminació, amplada de les portes, accessibilitat,...). - normes de seguretat (per a evitar incendis o danys personals o materials en l’ús de les instal·lacions d’aigua, gas o electricitat). ________________________________________________________________ NORMES D’HABITABILITAT: - - Un habitatge complet està format com a mínim per una sala, una habitació o més i una cambra de bany. La superfície útil de l’habitatge serà com a mínim de 30 m2, de la sala 12 m2, del dormitori 10 m2, de la resta d’habitacions 6 m2 i del bany 1,5 m2. Si té més de tres dormitoris, haurà de disposar de bany i lavabo o dos banys complets. A la cambra de bany hi ha d’haver un wàter, un lavabo i una dutxa o banyera. Ha de tenir instal·lació d’aigua freda i calenta, sistema d’evacuació d’aigües residuals, instal·lació elèctrica, de telèfon, de TV, de ràdio i de rentadora. A la cuina hi ha d’haver una pica i un aparell de cocció, i ha d’estar preparada per instal·lar-hi un sistema d’extracció de fums. Els espais de pas seran de 0,8 m x 2 m en les portes d’accés a l’habitatge. Les interiors tindran 0,7 m d’amplada. Als banys i safareigs una amplària mínima de 0,6 m. Totes les habitacions tindran ventilació directa de l’exterior. L’alçària mínima lliure ha de ser 2,5 m, tret de les cuines, cambres higièniques, distribuïdors i rebedors, on pot ser de 2,20 m. Les dimensions mínimes de les dependències de la casa hauran de complir: Vestíbul Menjador Saló Bany Lavabo 1,1x1,1 2,5x2,5 1,2x1,2 0,9x0,9 3x2,5 Dormitori Dormitori Dormitori principal 2 llits 1 llit 2,6x2,6 2,6x2,2 o 1,8x1,8 4,1x1,8 ______________________________________________________________ 22 Tecnologia 3r ESO Curs 07-08 INVESTIGA: Mesura les habitacions de l’habitatge on hi vius i elabora una taula com l’anterior amb les teves mides. Comprova que es compleixen totes les normes anteriors. Quan es detecta la necessitat de l’habitatge, s’elabora un projecte arquitectònic, en el qual es defineixen les característiques que haurà de tenir i el disseny corresponent. Els encarregats són un equip tècnic (enginyers, delineants, aparelladors,...) sota la direcció de l’arquitecte. Consta de tres documents bàsics: - - - la memòria i el plec de condicions: documents on es justifiquen els càlculs necessaris per determinar les superfícies de ventilació, les dimensions dels fonaments, de l’estructura; s’indiquen els materials que es fan servir i les seves qualitats; el procés de construcció; els terminis d’execució de les obres; les normatives a seguir; les normes de seguretat a aplicar;... Al plec es classifica la informació segons les diferents fases del procés de construcció: moviments de terres, fonaments, construcció de l’estructura, tancament de l’edifici i acabats interiors (amb les tasques, materials i preus unitaris). els plànols: mitjançant el llenguatge gràfic (símbols normalitzats) queden determinades la forma, dimensions, distribució, instal·lacions, etc., de l’habitatge. el pressupost: en ell consta el cost econòmic de la construcció tant de material com de ma d’obra i l’IVA (no sol coincidir amb el preu de venda). b) La construcció El promotor és la persona que ordena la construcció de l’obra. Pot ser privat (particular o empresa constructora) o públic (administració). Un cop aquest ha acceptat el projecte i s’han aconseguit els permisos necessaris (llicència d’obres: tècnics municipals), es pot iniciar la construcció de l’habitatge seguint el pla de treball marcat al projecte. En la construcció hi intervé un conjunt de tècnics especialistes en diverses àrees (construcció en general, electricitat, gas, aigua, automatismes, electrònica, fusteria metàl·lica, pintura, decoració,...) dirigits per una persona que s’anomena encarregat. El director d’obra (sol ser un arquitecte tècnic o aparellador) coordina totes les activitats dels equips per tal que la construcció es realitzi de forma segura, se segueixi el pla de treball i no se superin els terminis previstos ni el pressupost. 23 Tecnologia 3r ESO Curs 07-08 Durant la construcció i un cop acabada, els tècnics municipals inspeccionen l’habitatge i si compleix tot allò especificat al projecte concedeixen la llicència d’ús i ocupació. Els tècnics de la Generalitat també supervisen l’habitatge per comprovar que compleix les normes d’habitabilitat i confort i concedeixen la cèdula d’habitabilitat. Per accedir a un habitatge hi ha diferents opcions: - lloguer - compra de segona mà - compra de primera mà - convertir-se en promotor i encarregar la construcció Per aconseguir els diners necessaris normalment un banc presta a l’interessat una quantitat de diners (préstec) a un tipus d’interès durant un temps determinat. Això s’acorda en un contracte. L’aval o garantia és el propi habitatge i llavors s’anomena hipoteca o préstec hipotecari. c) L’avaluació Les empreses que intervenen en la construcció d’un habitatge han de respondre dels possibles desperfectes: una garantia de 10 anys pels greus i de 6 mesos pels petits, encara que hi ha terminis per desperfectes específics. Aquestes reparacions proporcionen informació als tècnics sobre el correcte funcionament de l’habitatge i serveixen per a introduir millores. 3.1.2. Evolució de l’habitatge Ø TIPUS D’HABITATGE El tipus d’habitatge depèn de varis factors fonamentals: - disponibilitat de materials (zona muntanya (pissarra, fusta i pedra) vs zona urbana (acer, vidre, ciment i maó)). adaptació al medi físic: (muntanya (teulades inclinades) vs zones càlides (teulades planes)). activitat econòmica (zona rural vs grans ciutats). disponibilitat de sòl (edificacions baixes vs blocs de pisos) disponibilitat de diners desenvolupament tècnic HABITATGE UNIFAMILIAR AÏLLAT MITGER PLURIFAMILIAR BLOC DE PISOS APARELLAT ALINEAT 24 Tecnologia 3r ESO Curs 07-08 Ø L’HABITATGE AL LLARG DE LA HISTÒRIA AIRE LLIURE Paleolític inferior (100.000 anys a.C.) COVA Paleolític mitjà (40.000 a.C.) CABANA Neolític (9.000 a.C.) CASA GREGA Segles IV a I a.C. CASA ROMANA MASIA CATALANA 25 Tecnologia 3r ESO Curs 07-08 PIS CASA UNIFAMILIAR DÚPLEX LOFT APARTAMENT ESTUDI 26 Tecnologia 3r ESO Curs 07-08 3.2. REPRESENTACIÓ GRÀFICA D’UN HABITATGE. ESCALES DE DIBUIX. PLÀNOL- Representació gràfica i a escala de totes les parts que integren una obra arquitectònica o un edifici. Cadascú d’ells té una finalitat específica en el projecte i ha d’incloure totes les mesures i detalls que siguin necessaris per a la definició del que es pretén construir. ESCALA- relació entre les mides del dibuix i les de l’objecte que es representa. Pot ser d’ampliació, de reducció o natural. Als habitatges sol ser de reducció. SÍMBOL- signe gràfic o dibuix simplificat que representa elements o components d’una construcció, instal·lacions, etc., que s’utilitzen per confeccionar els plànols. Ø TIPUS DE PLÀNOLS - Plànol d’emplaçament: orienta i situa l’edifici respecte de l’entorn: carrers, places, carreteres, parcs i edificis singulars. 27 Tecnologia 3r ESO Curs 07-08 - Plànol d’alçat: representa les façanes de l’edifici amb la indicació dels materials que les formen. - Plànol de secció: mostren un tall per l’interior de l’edifici per a observar les alçàries entre forjats, les escales i elements estructurals. - Plànol de distribució: representa els espais de l’habitatge i el mobiliari, sanitaris, finestres i portes. - Plànol de forjat: mostra els materials i elements que sustenten cada habitatge (bigues, armadures, revoltons,...) 28 Tecnologia 3r ESO Curs 07-08 - Plànol de coberta: representa la teulada o el terrat i especifica els materials (pissarra, fusta, maons,...) - Plànols d’instal·lacions: descriuen els circuits, els operadors de control i els punts de consum dels serveis de l’habitatge (electricitat, calefacció, fontaneria, gas, comunicacions, ascensors,...) - Plànols de fonaments i sanejament: inclouen la situació, dimensions i composició dels elements que sustenten l’edifici al sòl i les connexions amb els serveis urbans exteriors (desguàs, presa de llum, presa d’aigua,...) 29