ÈTICA I LEGISLACIÓ PROFESSIONAL POSSIBLES PREGUNTES D’EXAMEN 1. EXPLICA QUÈ SIGNIFICA EL TERME “ÈTICA” I LA DIFERÈNCIA ENTRE LES NORMES JURÍDIQUES, DE CORTESIA, ÈTIQUES/MORALS I RELIGIOSES. L'ètica és la part de la filosofia que es dedica a la reflexió sobre la moral. L'ètica, igual que la moral, és un tipus de saber normatiu, és a dir, un saber que pretén orientar les accions dels sers humans. Per una part tenim la moral que orienta de manera directa, proposant accions concretes en casos concrets. Per l’altra l'ètica, que orienta de mode indirecte, és a dir, reflexiona sobre les distintes morals i sobre els distints modes de justificar racionalment la vida moral. En conseqüència de tots dos termes apareix un juí moral i un juí ètic. Un juí moral és una opinió meditada sobre la bondat o maldat de les intencions, actes i conseqüències dels actes d'un ser humà o d'un grup de sers humans; un juí ètic seria el procés que fem per acceptar com a vàlida una concepció moral que ens va servir com a referència per al nostre juí moral. Podem considerar l’ètica i la moral sinònims si ens fixem d’on procedeix la paraula i el significat original d’aquestes. Tenim que la paraula ‘ètica' procedix del grec ethos, que significa originàriament 'lloc on vivim', però que posteriorment va passar a significar 'caràcter', el 'mode de ser' que una persona o grup va adquirint al llarg de la seua vida. Per la seua banda, el terme 'moral' procedeix del llatí 'mos, moris', que originàriament significava 'costum', però que després va passar a significar també 'caràcter' o 'manera de ser'. No obstant axiò, en l’àmbit acadèmic, nosaltres podem utilitzar el terme 'ètica' per a referir-nos a la filosofia moral, i mantindre el terme 'moral' per a denotar els distints codis morals concrets. Així, anomenem 'ètica' a eixa disciplina filosòfica que constituïx una reflexió de segon orde sobre els problemes morals. En la nostra societat existeixen moltes normes per intentar assegurar una harmonia en la societat. Podem destacar primer les “normes legals i jurídiques” procedeixen de l’estat, es basen en un mode extern i coactiu sobre els ciutadans i els residents i responen davant dels tribunals. Seguidament, tenim les “normes de cortesia i tracte social” que procedeixen de les costums, es basen en un mode extern i semi-coactiu sobre els veïns i responen davant la societat circumdant. D’altra banda, les “normes morals” procedeixen de l’educació i reflexió basant-se en un mode intern, no-coactiu i ultimitat sobre totes les persones i que respon a la pròpia consciencia individual. Per últim, trobem les “normes religioses” que procedeixen de la fe religiosa i es basen en un mode intern, no-coactiu i ultimitat sobre els creients i que respon davant la divinitat. En conclusió, l’ètica es una reflexió de la moral mitjançant un mètode indirecte i que es basa en un juí ètic. A més, quan parlem de l’ètica sempre vindrà relacionada amb la moral i el juí moral. Per acabar, en la nostra comunitat tenim unes normes que es diferencien entre si perquè cada una te una procedència, un mode, un receptor i un òrgan al que respondre. 2. EXPLICA QUINES SÓN LAS TASQUES DE L’ÈTICA I, DE MANERA ESPECÍFICA, EN QUÈ CONSISTEIX LA TASCA DE FONAMENTACIÓ. En l’ètica trobem tres tasques molt importants, la primera es aclarar què és allò moral, quins són els seus trets específics. Seguidament tenim la segona que es fonamentar la moralitat, és a dir, tractar d'esbrinar quines són les raons per les quals té sentit que els èssers humans s'esforcen a viure moralment. Per acabar, la tercera tasca es basa en aplicar als distints àmbits de la vida social els resultats obtinguts en les dos primeres funcions, de manera que s'adopte en eixos àmbits socials una moral crítica, és a dir, racionalment fonamentada, en compte d'un codi moral dogmàticament impost o de l'absència de referents morals. 1 Després de explicar totes les tasques de l’ètica, vaig a centrar-me en l’explicació més detallada i de manera especifica de la segona tasca de fonamentació de la moralitat. Per una banda tenim la concepció moral que es un sistema més o menys coherent de valors, principis, normes, preceptes, actituds, etc., que servix d'orientació per a la vida d'una persona o grup. No obstant això, cada tradició, cada concepció moral, pretén que el seu mode d'entendre la vida humana és el mode més adequat de fer-ho. Les diverses teories ètiques tracten d'oferir arguments per a mostrar per què hauríem d'inclinar-nos per una concepció moral enfront d'una altra. El contrari de la fonamentació és el dogmatisme, que consisteix en immunitzar determinades afirmacions o prescripcions, fent dependre el seu valor de veritat o validesa en: · L'autoritat · L'evidència · Els sentiments · El seu caràcter metafòric. El contrari del dogma és l'argument. La filosofia té com a objectiu establir principis argumentativament universals, guiant el coneixement i l'acció, que poden aspirar a ser entesos i acceptats per tots. 3. EXPLICA EN QUÈ CONSISTEIX L’ÈTICA APLICADA. L’ètica aplicada és la part de l'ètica que s'ocupa d'estudiar les accions morals realitzades per l'home, influenciat pel mig que ho rodeja, ja siguen estes concretes o controversials. Naix de la reflexió filosòfica per descobrir valors, principis i normes morals valides. En cada àmbit social es descobreix la necessitat de valors morals: en parella, en l’empresa, en la professió... Cal destacar que l'ètica d'una persona està donada per la seua intel·ligència i la voluntat que li pose a cada una de les seues actuacions, les quals seran el resultat del seu caràcter moral en tota la seua vida, i també als valors apresos o inculcats que li permeten portar un comportament correcte i prendre decisions tenint en compte el bo i el pitjor d'elles, evitant perjudicar-se ell mateix i als altres. Dins d'este orde d'idees es presenten una sèrie d'aspectes relacionats amb l'actuació de l'home i que representats per dos tipus de categories formen part d'accions immorals, moltes d'estes realitzades voluntària o involuntàriament. Per a abordar estes problemàtiques l'ètica es recolza en altres ciències com la Psicologia i la Sociologia, pel fet que estes ajuden a explicar i entendre certs fenòmens socials i comportaments de l'home; entre altres ciències de suport es tenen la política, l'economia, la medicina, el dret, les quals posseeixen característiques específiques que són aplicables actuacions de la vida del home/dona. Els elements de les ètics aplicades naixen de la realitat social (els governs i els professionals necessiten assessorament ètic sobre nous problemes), són interdisciplinaris, els seus resultats es plasmen en documents públics (informes, declaracions, codis, orientacions) i naixen en: universitats; institucions i organitzacions, polítiques o cíviques, públiques o privades; en el nivell local, estatal, transnacional o global. Les seues principals tasques són primerament oferir orientacions ètiques per a forjar el caràcter de les distintes dimensions de la vida pública (ciutadans, sistemes, organització i professionals) i seguidament assessorar sobre casos problemàtics. 4. EXPLICA EN QUÈ CONSISTEIX EL MÈTODE D’ÈTICA APLICADA ANOMENAT “HERMENÈUTICA CRÍTICA”. La “Hermenèutica crítica” descobrix el principi general des de cada àmbit específic d'acció: hi ha 'una melodia comú'. Però en cada àmbit es modula de manera diferent: hi ha distintes versions de la mateixa melodia. A més, ressalta la interdisciplinarietat: experts en distints camps i afectats col·laboren en la fixació de principis i criteris. D’altra banda, adopta el Principi Discursiu com a rerefons i com a mitjà de coordinació, però introduïx altres principis en diferents moments del procés de decisió ètica. Tenim dos passos o moments que destaquen en aquest mètode de l’ètica aplicada que son el moment Kantià i el moment Aristotèlic. En el primer trobem que tota persona ha de ser tinguda en 2
