Taller 4: Exercici professional saludable

La salut del MIR
Promoure un exercici professional saludable
Promoure un desenvolupament
professional saludable
Si bé és cert que ningú pot esdevenir bon
metge sense disposar del cos de
coneixements específics i d’un grau
d’expertesa suficient,
també ho és que ambdós atributs s’han de
sostenir sobre una base que té a veure amb
la persona, la seva actitud i maduresa
psicològica,
i que és tot aquest conjunt el que defineix i
qualifica el professional.
Stress in health professionals: psycological and organizational causes and
interventions. Wiley & sons, Ltd. West Sussex, England, 1999: 203-218.
1
La competència professional
“Capacitat d’utilitzar de forma habitual i
assenyada
la comunicació, els coneixements,les
habilitats tècniques, la capacitat per a la
presa de decisions basada en l’evidència,
les emocions, els valors i la reflexió
en benefici de l’individu i de la comunitat que
s’atén”.
(Ronald Epstein. University of Rochester, EUA, 2003)
Components de la competència
professional del metge
• Cognitius Adquirir i usar coneixements.
• Integradors Sintetitzar dades, raonar i
jutjar.
• Relacionals Comunicar amb pacients i
col·legues.
• Afectius/ètics Demostrar paciència,
voluntat i autoconeixement.
2
Coneixements
Habilitats tècniques
Exploració clínica del malalt
Habilitats quirúrgiques/procedimentals
3
Actituds
Contextuals
Relacionals
Emocional/afectives
Hàbits mentals
Actituds Contextuals
• Situació clínica global
• Utilització del temps
• Utilització racional dels recursos
4
Actituds
Relacionals
•
•
•
•
Treball en equip
Habilitats comunicatives
Resolució de conflictes
Docència: malalts, estudiants, col·legues, residents
Actituds emocionals i afectives
• Responsabilitat davant dels malalts i la
societat
• Respecte pels malalts
• Saber cuidar
• Tolerància de l’ambigüitat i la incertesa
• Intel·ligència emocional
5
Quins són els reptes?
En l’àrea
resident
de
la
formació
del
En l’àrea del funcionament dels
centres docents
En l’àrea de la tutoria
Aprendre habilitats de comunicació
i gestió emocions
Millorar la formació del resident
•
Formació en habilitats de relació i de
comunicació:
•
•
•
•
comunicació amb el pacient.
treball en equip.
gestió d’emocions relacionades amb la tasca mèdica
(donar males notícies, ...).
Formació en gestió de conflictes: Conflictes
interpersonals, comunicació amb pacients
conflictius, queixes i reclamacions,
maltractaments psicològics.
6
Adquirir valors i coneixements ètics i legals
Millorar la formació del resident
• Bioètica i valors de la medicina.
• Aspectes legals de l’activitat assistencial.
• Formació en relació amb els riscos
psicosocials de la professió – situacions
generals i específiques per al metge MIR.
Elaborar l’experiència emocional
Grups de suport
• Metodologia grupal per poden parlar d’aquelles
situacions o casos laborals que es viuen com a
difícils de contenir o afrontar, i que generen
angoixa.
• Experiència de facultats als EUA, al Regne Unit,
Holanda, ... Dins els seus currículums hi
incorporen aquest aprenentatge, no només en el
terreny teòric, sinó a través de grups de suport,
grups Balint, tallers pràctics per parlar de
situacions reals i poder elaborar experiències i
desenvolupar de forma personal els aspectes
humanístics de la professió i els propis recursos
psicològics per fer-hi front.
7
El funcionament dels serveis i
l’aprenentatge mitjançant la socialització
En els serveis que funcionen bé, trobem models de
suport i entusiasme per la feina.
• Un entorn professional competent protegeix de
l’estrès.
J. Firth Cozens, estudis longitudinals sobre la salut mental dels
metges, els que se senten part d’un equip i que reconeixen una
tutoria i supervisió efectiva i propera de la seva tasca pateixen menys
estrès.
• Una recepció formal i completa ajuda en el procés
d’adaptació: sessió d’acollida.
• Alguns centres tenen la figura del coordinador de
MIR/”padrins”.
La tutoria
Els tutors i responsables docents són els receptors
immediats de les inquietuds i preocupacions dels
residents .
La funció del tutor és orientar,
guiar, vetllar, organitzar, gestionar,
fer el seguiment i avaluar el
procés de formació dels residents.
8
Mantenir els factors protectors
fora de l’entorn laboral
–
Desenvolupament d’hàbits saludables
(exercici físic, dieta, son, evitar consum de
substàncies psicoactives, ...).
–
Cura de les relacions personals i temps
de lleure.
–
Mantenir la conciliació de la vida familiar i
laboral.
–
Formació en tècniques de control de
l’estrès, relaxació.
Com tinc cura de la pròpia salut?
hàbits mentals
• Observació del propi caràcter, habilitats i
emocions
• Reconèixer les pròpies limitacions
– POSAR LÍMITS.
• Reconeixament de la influència de les
emocions.
• Voluntat de reconèixer i corregir els errors
9
Qui em pot ajudar si crec que tinc problemes?
• El tutor
Orientació / no terapeuta.
• Servei de Prevenció de Riscos Laborals
Revisió inicial.
Exàmens de salut periòdics.
Consulta: atenció psicològica / counselling.
• El PAIMM
Problemes psíquics i/o conductes addictives.
Contracte terapèutic.
Páginas web de interés
• http://jmohealth.org.au/ (Resources on doctors
health for Australian doctors. Australian Medical
Association)
• http://www.bma.org.uk/doctors_health/firsttimes.j
sp (Doctors' Health and wellbeing. British
Medical Association)
• http://www.cma.ca/helpingyourself (Center for
Physician Health and wellbeing. Canadian
Medical Association)
10
www.fgalatea.org
eulalia.masachs@comb.cat
11