Catalanisme polític. Precedents, aparició y evolució (1833-1931)

EL CATALANISME POLÍTIC : PRECEDENTS, APARICIÓ I EVOLUCIÓ (1833−1931)
• Què vol dir que al segle XIX hi havia força catalans que eren monolingües?
Que hi havia persones que únicament parlaven en català, en particular entre les classes populars i rurals de la
societat.
• Quines són les tres arrels del catalanisme polític esmentades al llarg del text?
El moviment de la Renaixença va suposar una recuperació insòlita en l´ús literàri de la llengua i del sentiment
d´identitat catalana entre les classes populars, la petita burgesia i un sector de la burgesia.
• Què fou la Renaixença?
És un moviment cultural que va sorgir en la dècada del 1830 amb la voluntad de racuperar la llengua catalana,
però aquest intent en feia en castellà.
• Amb quins fets i en quins anys es pot datar l´inici de la Renaixença?
La Renaixença sorgeix en la dècada del 1830, però l´inici de la Renaixença en si fou l´any 1833, data de la
publicació de la oda La Patria, de Bonaventura Carles Aribau, a El Vapor.tanmatèix, uns quants anys abans,
Josep Pau Ballot ja havia publicat la Gramàtica i apologia de la llengua catalana (1815), fet que evidenciava
l´interés per la recuperació lingüística. Però la persona dcisiva en la recuperació de la llengua catalana fou
Joaquim Rubio i Ors, que amb el pseudònim Lo Gaiter del Llobregat publica uns poemes al Diario de
Barcelona, que més tard va aplegar en un recull. El pròleg es va convertir en la manifestació de la
Renaixença.
• Qui o què va fer ressò de les crides de Josep Pau Ballot i de Joaquim Rubió i Ors?
Les seves crides van tenir el seu efece entre els literàris i també emtre els historiadors, els poetes, els juristes i
els folkloristes. Així, l´any 1859 es van restaurar els Jocs Florals, concurs de poesia amb un valor poètic
important, que va dinqamitzar i prestigiar l´ús del català com a llengua pròpia i símbol de pàtria.
• Paral.lelament a la Renaixença quin altre element va experimentar un gran impuls pel que fa la difusió i a
l´ús de la llengua catalana?
El corrent popular de la literatura va experimentar un gran impuls. Uns altres fenòmens amb menys
pretensions literàries, van tenir gran ressò: els opuscles relligiosos d´Antoni Maria Claret, el repertòri de
cançons d´Anselm Clavé, cantat per 85 corals, o els nombrosos sainets costumistes en la llengua catalana.
• Quins factors explique la formació i l´èxit de la Renaixença?
Catalunya s´anava industrialitant a passes agantades, disposava d´un proletariat urbà creixent, d´una burgesia
cada vegada més forta, i aquesta burgesia alhora estava poc vinculada al poder de l´Estat.
La Renaixença fou una reacció contra el fort centralisme cultural i polític amb que es constituïa el nou Estat
Liberal.
El sorgiment de la Renaixença fou com a resultat del corrent cultural posat en boga a Europa: el
Romanticisme.
1
• Com veien el govern de l´Estat i alguns sectors de l´opinió pública espanyola la recuperació de la cultura
catalana durant el segle XIX?
No ho veien amb bons ulls el moviment Català de recuperació lingüística, que va ser censurat algunes
vegades.
• Per què es pot afirmar que alguns aspectes del carlisme són a l´arrel del catalanisme polític?
Per què l´esglèsia catalana és contrària al liberalisme durant els primers 75 anys del s. XIX, era partidària més
o menys del Carlisme, que defensava l´Antic Règim, la monarquia absoluta i el lideratge cultural i social
exclusius de l´esglèsia. El Carlisme tenia per lema Déu, Pàtria i Rei. El Carlisme reivindicava els drets
històrics de Catalunya i el record de les institucions perdudes.
• Quins elements del republicanisme federal van desenvocar en el catalanisme polític?
Per què és d´esquerres i progresista. No era separatista volia que fossin una unitat. Defensaven la llengua
catalana.
• Busca informació sobre Josep Narcís Roca i Farreras i resumeix breument la seva ideologia política.
1830−1891. metge i polític català. Escriptor brillant, es dedicà a estudis històrics, literats i polítics. A Madrid,
on es doctorà, fou redactor de la Republica Ibèrica (1869−1870), també col.labora a la Renaixença, ... Fou el
1r de teoritzar el fet català des d´un plantejament nacionalista, precursor de la linea del Dr. Martí i Julià, i de
posicions de l´ala més irreductiblement socialista del federalisme, que arrelant−se a la relitat nacional
catalana, s´estructra en un nacionalisme reivindicatiu, que postula per a Catalunya el govern del poble, en
règim socialista. És l´autor de Genealogia.
• Defineix el concepte de catalannisme polític.
Transformació del moviment cultural catalanista en doctrines polítiques i partits polítics amb voluntat
d´intervenir en l´Administració pública.
• Resumeix l´origen del catalanisme polític i assenyala en que coincideixen les seves diverses tendències.
Els origens del catalanisme polític cal cercar−los en el Sexeni Democàtic, va ser amb la Restauració quan van
aparèixer associacions concretes que reivindicaven uns objectius específicament catalanistes, el més important
dels quals era l´assoliment d´un règim autonòmic per a Catalunya.
• Estableix les diferències entre el Centre Català, la Lliga de Catalunya i la Unió Catalanista.
Centre Català. Lliga de Catalunya.
Unió Catalanista.
Elements més
Elements més
Reuneix tots els
conservadors
catalanistes
elements.
• A partir de la recerca en enciclopèdies, llibres o diccionaris d´història, redacta una breu biografia política de
Valentí Almirall en que es destàqui la seva aportació al Catalanisme polític.
Polític, escriptor i advocat espanyol. Va nèixer a Barcelona, en una família acomodada de comerciants i
propietaris. Va destacar com actiu periodista i potaveu òlític del catalanisme federal i independent. Fou durant
uns anys la figura més important del ressorgiment polític català. Va participar en la revolució de septembre a
Barcelona (1868). Va mintervenir en la fundació del partit República Democràtic Federal al Principat, fou
elegit primer president del club dels Federalistes i dirirgir El Federalista. En 1869 prengué el pacte de Tortosa,
signat entre representants d´entitats republicames del Principat, el País Valencià, les Balears i Aragó, i en una
2
revolta federal de Barcelona, funda el diari El Estado Catalán on es va enfrontar als panteaments de Pi i
Maragall. En 1878 presidir el Ateneo Libre i va fundar el primer diari en català, Diari Català (1882). Defensar
els drets catalans, va organitzar el Congrés dels Diputats i va col.laborar en la creació del Centre Català. Va
participar en el memorial de Greuges presentat per Alfons XII. En 1886 va publicar Lo Catalanisme, el qual
feia una síntesi del seu ideal polític.
• Explica que van ser les Bases de Manresa.
Es tratava de la primera formulació d´un projecte d´estatut d´autonomia.
• Elabora un fris cronol.logic i situa−hi els principals fets de l´evolució del catalanisme polític. Comenta´l
seguint les paraules següents: a) situació general del moment a partir de la primera data representada; b)
breu linia evolució del fets representats; c)situació general al final de la última data representada.
1714 catalunya vençuda militarmet, català prohibit
1815 garamàtica i apologia de la llengua catalana (Josep Pau i Ballot)
1830 voluntat de recuperació literària de la llenggua catalana
1833 moviment de la Renaixença. Oda a la Pàtria (B.C.Aribau). es comença a introduïr a Espanya el
Romanticisme. Creació de la Diputació Provincial.
1841 Joaquim Ors i Rubio, Lo Gaiter del Llobregat, publicació de poemes al Diario de Barcelona.
1850 es funda a Barcelona la Fraternitat.
1850 es van començar a cantar les obres de Clavé en català.
1857 J.A.Clavé va covertir la Fraternitat en la societat Euterpe.
1859 es van restaurar els Jocs Florals
1867 La Reial ordre del 15 de Gener una mostra de la obligatorietat del castellà.
1868 revolució de Setembre, després destronació d´Isabel II.
1869 Partit Republicà Democràtic va ser majoritari a Catalunya.
1870 La Campana de Gràcia.
1876 el fracàs del carlisme va dur a l´esglesia catalana a intervenir en la societat liberal amb personatges
conservadors laics.
1877 el Llibre Las Nacionalidades
1879 Diari Català, primer diari en català.
1880 I Congrés Catalanista organitzat i presidit per V. Almirall.
1882 funda el Centre Català de Barcelona V.Almirall.
3
1883 II Congrés Catalanista.
1885 memorial de Greuges
1886 candidatura electoral presentada pel Centre Català que va fracassar.
1887 V.Almirall president del Centre Català, el centre va patrir una escició.
1888 primer acte polític públic de la Lliga va ser el messatge a la reina regent Maria Cristina.
1891 Amadeu Víves i Lluís Millet funden l´Orfeu Català.
1892 Bases de Manresa.
1895 el Catalanisme polític es va oposar a les guerres de Cuba i de Filipines.
1896 V.Almirall presideix l´Ateneu Barcelonés.
1897 Missatge als hel.lens, iniciativa de la Unió Catalanista.
1901 fundació de la Lliga Regionalista.
1906 la Nacionalitat Catalana, Enric Prat de la Riba.
1907 Enric Prat de la Riba funda l´Institut d´Estudis Catalans.
1911 es crea la Mancomunitat..
1914 es constitueiex la Mancomunitat a Catalunya.
1917 Lliga Republicana va ser hegemònica a Catalunya. I fundació del Partit Republicà Federal. Mort Enric
Prat de la Riba.
1919 funden el Partit Unió Monarqica Nacional.
1924 Alfons Sala Argemí president de la Mancomunitat, tenia el propòsit de desmentellar−la.
1931 Esquerra Republicana de Catalunya.
1936 exiliació d´Alejandro Lerroux a Portugal
• Estableix les diferències entre el Memorial de Greuges, el Missatge a la reina regent i els Missatge als reis
hel.lens.
Memorial de Greuges.
Missatge a la reina regent.
Missargr als reis hel.lenis.
Denunciava l´opressió de
Catalunya i demanava una
Primer acte polític píblic de la
Document en el que s´expresava
harmonització dels interesos i
Lliga on es demanava la
la solidaritat catalana amb els
aspiracions de les diferents
autonomia per a Catalunya.
habitant de l´illa de Creta
regions del país
• Consulta l´enciclopèdia, llibres o diccionaris d´història i fes un resum de la ideologia d´Enric Prat de la
Riba. Quina va ser la seva principal aportació teòrica al catalanisme polític?
4
Prat de la Riba i Sarrà, Enric
(1870 1917) Polític. Fill d'hisendats, estudià lleis a Barcelona (1887−93) i es doctorà a Madrid (1894). El
1887 ingressà al Centre Escolar Catalanista, del qual fou president (1890−91). El 1891 fou elegit secretari de
la junta de la Unió Catalanista i intervingué en la preparació i els debats de la seva assemblea de Manresa que
aprovà les anomenades Bases de Manresa.
Membre de la Lliga de Catalunya, a la qual pertangué en deixar el Centre Escolar, se'n separà el 1899,
disconforme amb l'apoliticisme de la majoria dels seus membres, i impulsà la creació del Centre Nacional
Català, de poca durada, ja que per l'abril del 1901 fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista.
Home religiós i d'una ideologia conservadora, exposà en les dissertacions, en els escrits periodístics i,
principal−ment, en el seu llibre fonamental, La nacionalitat catalana (1906), un concepte organi−cista de la
nació, en el qual no era aliena la influència germànica. Propugnà una federació de Catalunya amb els altres
pobles ibèrics sota un règim que tant podia ésser monàrquic com republicà.
Fou elegit president de la diputació el 1907, càrrec per al qual fou reelegit els anys 1909, 1911, 1913 i 1917.
De bell antuvi, es proposà d'assolir el seu objectiu d'una unificació administrativa de les terres de l'antic
Principat. Després de molts entrebancs, el decret reial de 19 de desembre de 1913 permetia la constitució de la
Mancomunitat de Catalunya, de la qual fou elegit president el 6 d'abril de 1914 i reelegit el 14 de maig de
1917. Amb les limitades facultats de què disposava com a president de la diputació i de la mancomunitat
dugué a terme una labor formidable.
En l'aspecte material amplià la xarxa de carreteres, estengué la de telèfons, modernitzà la Casa de Maternitat,
recuperà el total domini del palau de la Generalitat, i el restaurà.
En l'aspecte cultural, establí l'Institut d'Estudis Catalans, n'adoptà oficialment les normes ortogràfiques, creà el
Consell d'Investigació Pedagògica, impulsà la formació de la Biblioteca de Catalunya i la instal·lació de
biblioteques populars
per les comarques, estimulà l'ensenyament especialitzat, etc. Com a governant, procurà d'oblidar que era un
home de partit i sol·licità la col·laboració de persones de les més variades tendències.
Eugeni d'Ors l'anomenà ``seny ordenador de Catalunya'', expressió que féu fortuna.
• Tria alguns del partits polítics catalans entre el 1901 i el 1930 i resumeix−ne l´ideal polític.
La Lliga Regionalista 1901.
El Partit Republicá Radical 1908.
Partit conservador monarquic, que
acceptava la unitat espanyola i
El taranà anticatalanista.
reclamava una divisió constitucional
a fons en sentit regionalista
• A quin tipus d´acció política et sembla que es pot referir el terme lerrouxisme usat actualment? Quina n´és
la diferència històrica'
Un reflex anticatalanista, fustracions contra l´esglèsia
• Quina relació se sol establir entre la ideologia d´Alejandro Lerroux i alguns fets de la Setmana Tràgica.
Que succitava a la gent a través de la demagogia per imposar les seves creenccies en les persones i justament
buscar per fer−l´ho la setmana tràgica on l´ambient social que és respirava era de confusió popular, contra
5
l´esglèsia, les polítics...
6