RESUM HISTÒRIA TEMA 2 ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901) 1. Els fonaments culturals: La Renaixença En la recuperació de la llengua i la cultura catalanes, eliminades de manera oficial des de 1714 hi va tenir un paper important La Renaixença � Moviment cultural i literari que aspirava a recuperar l’ús de la llengua i dels senyals d’identitat catalans. 1.1. La societat civil, bressol del catalanisme Al llarg del s.XIX la majoria de població va mantenir la llengua catalana malgrat que el castellà era l’única oficial de l’administració pública, l’ensenyament i de tots els actes oficials La societat catalana va crear nombroses entitats culturals i cíviques d’afiliació voluntària (ateneus, societats literàries, editorials, centres excursionistes...). També revistes i publicacions que van fer campanyes en defensa de la llengua i a favor de recuperar la història i les tradicions catalanes Va ser la societat civil i no el món oficial (ajuntaments, diputacions, univ..) qui es va plantejar reivindicar l’ús del català 1.2. La Renaixença literària i cultural Renaix. = moviment cultural sorgit als anys 30 del s.XIX per reivindicar l’ús públic i literari de la llengua cat. L’inici de la Renaix. el marquen la publicació en català de l’oda a La Pàtria (1833) de Carles Aribau i les propostes de Joaquím Rubió i Ors (Lo Gaiter del Llobregat, 1841) Al voltant d’aq. moviment hi ha intel·lectuals i erudits que rastregen les arrels de la lit., hist., dret i folklore catalans � Redescobreixen la pàtria i la identitat. Cal destacar: Milà i Fontanals, Pròsper de Bofarull, Víctor Balaguer o Duran i Bas 1858 � Celebració dels Jocs Florals � Plataforma per promoure la llengua i la literatura i estimular els poetes a escriure en català � Creació d’un model de llengua literària culta (feia tres segles que s’havia estroncat) Gràcies als Jocs Florals, al darrer terç del XIX van sorgir molts escriptors, entre els quals destacar Jacint Verdaguer (poeta i prosista), Àngel Guimerà (drames romàntics i tragèdies) o Narcís Oller (novel·la) 1.3. La Renaixença popular Escriptors progressistes es van mostrar partidaris de l’ús del “català que ara es parla” �Contraris a l’ús d’una llengua medieval, arcaica i plena de paraules incomprensibles (com defensaven els iniciadors de la Renaix. literària) Pitarra va començar a escriure un teatre caricaturesc i sarcàstic que parodiava el drama romàntic i la mitificació de les grans figures de la història catalana. Amb els anys Pitarra es va integrar en la Renaix. i va participar dels Jocs Florals Josep Anselm Clavé (polític, poeta, músic) també va formar part d’aquest grup i va contribuir a l’arrelament del català entre els obrers a través de cançons Abdó Terrades (federalista, dramaturg i novel·lista) va escriure la seva obra com a instrument de propaganda i agitació (El rei Micomicó = sàtira monarquia) Valentí Almirall (polític i periodista) va formular una doctrina del fet diferencial català a Lo catalanisme També van sorgir publicacions periòdiques en català (La Renaixença, Diari Català, La Tramontana, La Campana de Gràcia, L’Esquella de la Torratxa) 2. Els primers moviments anticentralistes 2.1. El progressisme radical i l’anticentralisme Les diferents Constitucions del nou estat liberal van definir Espanya com a nació única i van apostar per un model d’Estat centralista a nivell polític, econòmic, jurídic, administratiu i militar Sectors dels progressisme català ho criticaven i reclamaven més atribucions per ajuntaments i diputacions Els moviments populars (bullangues) que es van produir entre 1835 i 1843 van fer palès el descontentament i van ser una mostra d’oposició al centralisme. Així, en la insurrecció de Bcn (1842) i en la de la Jamància (1843) es van formular propostes d’Estat anticentralista, federal i popular Durant la Dècada Moderada (1844-1854) es va produir augment del centralisme (i es va declarar l’Estat de guerra a Cat. vàries vegades) � Fins i tot moderats catalans van començar a reivindicar el particularisme català � Escriptors i polítics com Jaume Balmes, Duran i Bas o Mañé i Flaquer van defensar la descentralització 2.2. Les propostes foralistes del carlisme El carlisme va tenir un fort arrelament a Catalunya, sobretot a les zones rurals Defensaven els principis absolutistes i tradicionalistes � També la defensa de les institucions tradicionals de Catalunya i de la seva particularitat El carlisme es va oposar a la centralització política i administrativa de l’Estat Al llarg del s.XIX els carlins catalans pretenien una monarquia absoluta però federalitzant i que reconeixeria els antics “furs” de Catalunya previs a 1714 Durant la Tercera Guerra Carlina el pretendent Carles VII va arribar a publicar un manifest en què prometia restablir les lleis i els privilegis de Catalunya suprimits per Felip V el 1714 2.3. El federalisme Des de 1840 (context de lluites polítiques i socials) el federalisme va començar de la mà del republicanisme amb Abdó Terrades com a primer referent 1868 � Partit Republicà Democràtic Federal � Idees federals s’escampen i prenen importància a Cat., sobretot en zones urbanes (petita burgesia i obrers) Francesc Pi i Maragall = principal teòric del federalisme � Deia q l’Estat federal espanyol seria el resultat de la unió voluntària dels pobles/regions de la Peníns. 1869 � Federals catalans (Valentí Almirall i Anselm Clavé) i representants de l’antiga Corona d’Aragó van signar el Pacte federal de Tortosa � Acord per impulsar un Estat federal espanyol fonamentat en la sobirania popular La I República i el projecte de Constit. de 1873 van concretar com havia de ser l’Estat liberal però la I Rep. va fracassar � Amb la Restauració es va replantejar els territoris que havien de formar l’Estat federal (+ que els de la Corona d’Aragó) El Partit federal va entrar en crisi (no tots compartien la dimensió catalanista ni la independència de Cuba feta per Pi i Maragall) sobretot el 1901 (mort de Pi i M) 3. El començament del catalanisme polític 3.1. La Jove Catalunya i el Centre Català 1880 � Celebració del Primer Congrés Catalanista (impulsat per Valentí Almirall) � Pretenia aplegar dif. tendències (des del federalisme republicà fins a la gent que integrava la primera associació catalanista, La Jove Catalunya pels vols del 1871) 1881 � Almirall es distancia de Pi i Maragall i decideix impulsar una acció política específicament catalana al marge dels partits d’àmbit estatal � Des del Diari Català, Almirall va explicar la necessitat de fer política 1882 � Formació del Centre Català, partit polític encarregat de desenvolupar un programa reivindicatiu i de crear nuclis propagandístics del catalanisme 1883 � El Centre Català convoca el Segon Congrés Catalanista � Es fa una crida als polítics catalans perquè abandonessin els partits dinàstics i s’impliquessin en organitzacions estrictament catalanes El Congrés queda inacabat per les discrepàncies entre els dif. sectors del catalanisme (posicionaments ideològics allunyats) 3.2. El fracàs d’ampliar les bases del catalanisme El projecte d’Almirall (recollit a l’obra Lo Catalanisme) de fer una organització interclassista que aplegués tots els corrents del catalanisme va ser inviable Per una banda, Almirall representava un catalanisme massa republicà per atraure sectors de la burgesia catalana (la majoria estava en partits dinàstics) Per altra banda, el projecte d’Almirall no remarcava tant el contingut social del republicanisme federal i no va atreure a les bases populars També hi va haver discrepàncies d’alguns membres del Centre Català amb l’orientació progressista d’Almirall � Escissió en el partit Oposició d’Almirall a l’Expo. Univ. de Bcn (1888) � La considerava un pacte de la burgesia catalana amb la monarquia centralista � Poc temps després del Centre Català va desaparèixer 3.3. La Lliga de Catalunya i el missatge a la reina regent L’escissió del Centre Català va conduir a la formació de la Lliga de Catalunya (1887) � Amb homes com Narcís Verdaguer, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Enric Prat de la Riba o Àngel Guimerà La Lliga tenia un caràcter més conservador que el projecte d’Almirall � Va connectar millor amb la burgesia catalana Reivindicacions � Oficialitat llengua catalana, defensa del dret civil català, proteccionisme i execució d’una política exclusivament catalana Una de les iniciatives és el Missatge a la Reina Regent (1888), adreçat a Maria Cristina � Es demanava l’autonomia de Catalunya L’any següent la Lliga promou una campanya en defensa del codi civil català i finalment el govern accedeix� Es presenta com la “1a victòria del catalanisme” 4. Per què es considera Almirall el pioner del catalanisme? Valentí Almirall � 1r polític que elabora una teoria sobre el catalanisme en el seu llibre Lo Catalansime � Defensa les raons per les quals Cat. havia de tenir autogovern, defineix Cat. com una nació i defineix el “particularisme català” La història, la llengua i la cultura justificaven aq. reivindicacions, però també les diferències entre una Cat. industrial i moderna amb una Esp. agrària i centralista Va ser molt crític amb la Restauració (caciquisme, frau, corrupció), no es fiava dels partits dinàstics ni de la reforma política espanyola Iniciatives catalanistes d’Almirall � 1r diari catalanista (Diari Català, 1879), 1r Congrés Catalanista (1880), 1r partit polític catalanista (Centre Català, 1882), Memorial de Greuges (1885) i 1a teoria sobre catalanisme (Lo Catalanisme, 1886) Memorial de Greuges � Va redactar aquest manifest (considerat el 1r manifest polític catalanista) i entregat al rei Alfons XII el 1885 per diferents personalitats catalanes � S’hi expressaven diferents reivindicacions polítiques i econòmiques 5. El catalanisme conservador Paral·lelament al catalanisme que procedia del republicanisme federal i tenia caràcter progressista, a la dècada de 1890 va sorgir el catalanisme conservador 5.1. El catalanisme de tradicionalista: Torras i Bages Al llarg de la Restauració una part del clero català va abandonar el carlisme i van buscar el seu espai en el liberalisme més conservador En aquest trànsit hi té un paper important el vigatanisme � Moviment cultural i intel·lectual impulsat sobretot per persones eclesiàstiques de Vic com Jaume Collell o Josep Morgades, i es van dotar de premsa � La Veu de Montserrat En la tradició vigatana va tenir un paper important Josep Torras i Bages, bisbe de Vic, que va defensar un catalanisme d’arrels cristianes � 1892 publica La tradició catalana (l’esperit de Cat. reposa en la família, la propietat i la religió) Aq. moviment defensava que el clero havia de tenir un paper important en la regeneració de la societat catalana (degradada per la industrialització) 5.2. La Unió Catalanista i l’Assemblea de Manresa El dirigent de la Lliga de Catalunya Narcís Verdaguer i Callís va proposar la fundació d’una nova entitat que coordinés tots els grups catalanistes de Cat. 1891 � Es constitueix la Unió Catalanista � Obj.: federació de grups, centres, associacions, ateneus i publicacions catalanistes amb la finalitat de propagar es idees regionalistes i elaborar un programa comú pels grups catalanistes Tot i que la militància directa a la Unió era escassa, la seva estructura de federació d’entitats proporcionava una gran amplitud geogràfica Un dels primers actes de la Unió Catalanista va ser la celebració de l’Assemblea de Manresa (1892) � Es va aprovar un programa polític conegut com a Bases de Manresa � Reconeixia la sobirania de Catalunya, proclamava la oficialitat del català i defensava restablir les antigues institucions del país 6. Dos projectes per a Catalunya Finals s.XIX � Diferents formulacions catalanistes: Federalisme català (Josep Ma Vallès i Ribot) � Concreta els seus principis en el “Projecte de Constitució per a l’Estat Català” El conservadorisme de la Unió Catalanista i la proposta de Les Bases de Manresa, amb Enric Prat de la Riba com a polític destacat Projecte de Constitució per a l’Estat Català: El catalanisme federal havia de ser fruit d’un gran pacte federal amb les altres regions o nacionalitats espanyoles. Defensava una organització interna catalana, la identitat i la llengua, els interessos econòmics i les àmplies atribucions que hauria de tenir l’autogovern Les bases de Manresa: Eren 17 articles que definien el poder regional � Exposava les competències de l’Estat central (limitades) i se n’atorgaven d’absolutes al poder català Ex.: Oficialitat català, càrrecs públics exercits per catalans, servei militar voluntari, restabliment d’institucions... (Al llibre, pàgines 194 i 195 hi ha els textos dels dos projectes per a Catalunya) 7. El catalanisme com a regeneracionisme Crisi 1898 � Afavoreix el salt del catalanisme a la política � Creació de la Lliga Regionalista (1901) � Dominarà la vida política catalana fins l’any 1931 7.1. L’oportunitat: el desastre del 98 A Cat., el 98 també va comportar canvis polítics � Irrupció del catalanisme Pèrdua colònies � Va comportar el desprestigi dels partits dinàstics i la seva ineficàcia per regenerar la política espanyola Això va afavorir les aspiracions polítiques del catalanisme � Tenia uns líders consolidats, havia elaborat unes tesis i doctrines i havia aconseguit una notable mobilització social També van sorgir intel·lectuals i activistes que defensaven la creació d’un partit polític que es presentés a les eleccions i reivindiqués l’autonomia 7.2. La candidatura dels quatre presidents 1899 � Fracàs del govern Silvela-Polavieja + Tancament de Caixes (protesta ciutadana) = Dirigents de les corporacions econòmiques i ciutadanes de Bcn (i portaveus de la burgesia) creen un grup polític: la Unió Regionalista 1900 � Paral·lelament, el grup que publicava al diari La Veu de Catalunya va abandonar la Unió Catalanista i va fundar el Centre Nacional Català, format per joves professionals i dirigents experts com Prat de la Riba, Francesc Cambó o Jaume Carner i amb un projecte polític definit 1901 � Acord entre la Unió Regionalista i el Centre Nacional per presentar una candidatura unitària a les eleccions � Es coneix com la “candidatura dels quatre presidents”, encapçalada per: Albert Rusiñol (expresi de Foment del Treball), el doctor Bartomeu Robert, l’arquitecte Domènech i Montaner i el comerciant Sebastià Torres En el conjunt de Cat. guanyen els partits dinàstics però a Bcn s’imposa la candidatura catalanista i surten elegits els quatre regionalistes 7.3. Un partit de nou tipus: La Lliga Regionalista L’èxit de la candidatura unitària va afavorir la fusió dels dos grups en una nova entitat política: la Lliga Regionalista (va fer de La Veu de Catalunya el seuòrgan de difusió principal) Eleccions municipals 1901 � 11 regidors a l’Aj. de Bcn (republ. 11 i dinàstics 4). Va ser el primer cop que candidatures “no dinàstiques” guanyen a Bcn A partir d’aquell moment el joc polític i electoral a Catalunya ja no va ser entre “conservadors i liberals” sinó entre “republicans i catalanistes” La Lliga va tenir influència sobre les classes adinerades i els sectors benestants: industrials, comerciants, professionals, propietaris agraris... Pretenien lluitar contra el sistema corrupte i centralista de la Restauració i a favor d’un reformisme polític que atorgués l’autonomia de Catalunya
