Per Catalunya, la cultura Els signants, com a persones compromeses amb la cultura catalana, amb responsabilitats de gestió cultural, en la creació, la producció i en la seva difusió, estem convençuts que els pròxims anys són claus per al futur del sector. En aquest marc polític i econòmic, serà la capacitat de reacció dels partits i de les institucions respecte als canvis que s’endevinen la que obri un ventall d’horitzons molt ampli, entre la inquietud i l’esperança: segons com es respongui a les grans incògnites d’aquest futur immediat, la nostra cultura pot quedar seriosament compromesa o pot sortir, per contra, reforçada de la travessia per una conjuntura adversa. En l’agenda que es decideix en les eleccions de diumenge, hi ha objectius centrals per al futur de la cultura catalana, la consecució dels quals dependrà dels resultats electorals. Des de l’àmbit de la cultura, volem fer un requeriment a les forces polítiques catalanes perquè es comprometin en aquests objectius, que ens semblen essencials: 1.- Consecució dels recursos econòmics imprescindibles per tal de realitzar polítiques efectives de suport a la creació i a les empreses culturals i de difusió interior i projecció exterior de la nostra cultura. Aquests recursos imprescindibles no poden competir amb els que indubtablement s’han de destinar a d’altres elements fonamentals de l’estat del benestar i del progrés econòmic: ensenyament, universitats, sanitat, suport al teixit productiu, infraestructures, polítiques d’ocupació... Només serà possible destinar-los també a la cultura en el marc d’una nova relació econòmica amb l’Estat: un pacte fiscal ambiciós que retalli substancialment el dèficit fiscal que pateix Catalunya i que li permeti disposar dels recursos que produeix, que necessita i que li corresponen. Creiem que cal un 1 reconeixement al sentit de responsabilitat del govern de Catalunya per a una gestió més eficient, més austera i més racional dels recursos en tots els àmbits. Però ens sembla imprescindible que vagi lligada amb la reivindicació d’un increment global dels recursos disponibles, també per la cultura, a través d’aquest pacte fiscal. 2.- Defensa de l’estatus del català com a llengua pròpia de Catalunya i del model d’ensenyament que, com ha de fer la immersió lingüística, permet que els alumnes surtin del sistema educatiu amb un coneixement adequat de català i de castellà. Defensa de les polítiques lingüístiques en tots els àmbits, també en el de la cultura, que permeten compensar les desigualtats que ha patit històricament el català i fer-ne una llengua de prestigi cultural, d’ús social generalitzat i útil per a la creació contemporània. 3.- Incorporació al món de la cultura de recursos econòmics i eines de difusió procedents del món empresarial i privat, a través –entre altres vies– d’una llei de Mecenatge amb incentius fiscals i amb reconeixent social per a la inversió en cultura. Respecte, en general, per la societat civil, pel món associatiu, pel món de l’empresa, i per la seva capacitat de concertar amb el sector públic actuacions i polítiques destinades a l’interès general. 4.- Respecte a les competències exclusives de la Generalitat en l’àmbit de la cultura, per part de l’Estat, contra tot intent recentralitzador i d’involució pel que fa a l’autogovern. Evitar aquesta concepció centralista i uniformista de l’Estat que vol concentrar a Madrid tota la decisió política i que fa que els equipaments i les infraestructures que directament depenen de l’Estat competeixen de manera deslleial amb els que depenen de l’administració catalana. 2 5.- Assumpció per part de l’Estat de les responsabilitats que li pertoquen, moralment i constitucionalment, respecte a totes les cultures i llengües que en formen part. Implicació econòmica de l’Estat, sota gestió de la Generalitat, aportant recursos i posant els seus aparells a la disposició dels objectius de protecció del català, de projecció exterior de la seva cultura i llengües i de preservació i suport a la vitalitat de la seva creació i a la força del seu teixit empresarial que també li pertoquen. 6.- Defensa de l’espai de comunicació de Catalunya en un moment on l’Estat busca modificar el model de servei públic i de missió. Per la cultura catalana, el nostre model, fortament descentralitzat i molt actiu a favor de la llengua, és essencial per la seva projecció i desplegament. Aquests objectius per a la pròxima legislatura espanyola creiem que haurien de ser assumibles per part de totes les forces polítiques que es proclamen catalanistes i que per tant s’han de sentir compromeses amb el futur de la cultura catalana, tant des del punt de vista lingüístic com del creatiu i l’industrial. A totes apel·lem perquè se’ls facin seus. De tota manera, manifestem la convicció i la confiança que serà Convergència i Unió, com a principal força política catalanista, la que assumirà més plenament aquests requeriments i defensarà amb més eficàcia aquests principis, essencials per al futur de la nostra cultura. Per la seva trajectòria, per la composició de les seves candidatures, per les seves responsabilitats de govern a Catalunya i per la seva trajectòria al servei del país, confiem que Convergència i Unió mantindrà i defensarà també a Madrid aquestes idees bàsiques, que poden fer que un període d’inquietud i de preocupació pel que fa al futur de la cultura catalana tombi en un període d’enfortiment, de creativitat i de projecció. 3 ‐‐‐ Abelló, Teresa, professora titular a la UB, subdirectora del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB - Abrams, Sam, escriptor ‐‐‐ Bardolet, Albert, músic i director de l’Àrea de Música de l’Institut Català de les Indústries Culturals ‐‐‐ Barril, Joan, periodista i escriptor ‐‐‐ Borràs, Laura, professora de literatura a la UB ‐‐‐ Bru de Sala, Xavier, escriptor ‐‐‐ Cabré, Jordi, escriptor i director general de la Direcció General de Promoció i Cooperació Cultural ‐‐‐ Cano, Francesc, periodista i professor a la UIC ‐‐‐ Castiñeira, Àngel, professor a ESADE ‐‐‐ Ciurana, Jaume, 5è tinent d’Alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona ‐‐‐ Coll, Josep M. (Pare Coll), doctor en filosofia i eclesiàstic ‐‐‐ Colomines i Companys, Agustí, professor titular a la UB i director de la Fundació CatDem ‐‐‐ Duarte, Carles, poeta i director de la Fundació Lluís Carulla ‐‐‐ Ferrer, Joaquim, ex conseller de Cultura ‐‐‐ Homs, Llucià, galerista d’Arts Visuals i actual director de Promoció dels Sectors Culturals de l’Institut Municipal de Cultura de Barcelona ‐‐‐ Malet, Antoni, catedràtic a la UPF, director del Seminari d'Història de la Ciència de la UPF ‐‐‐ Mascarell, Ferran, conseller de Cultura ‐‐‐ Olivé i Serret, Enric, catedràtic a la URV, director de la Càtedra UNESCO de Diàleg Intercultural a la Mediterrània ‐‐‐ Olmos, Vicent S., editor ‐‐‐ Ponsatí i Obiols, Clara, professora investigadora a l’Institut d’Anàlisi Econòmica-CSIC 4 ‐‐‐ Riera, Fèlix, editor i actual director de l’Institut Català de les Indústries Culturals ‐‐‐ Rigol, Joan, ex president del Parlament de Catalunya, ex conseller de Cultura, ex conseller de Treball i Indústria, ex President del Patronat de la Sagrada Família ‐‐‐ Sáez, Ferran, professor a la URL i director del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis ‐‐‐ Sobrequés, Jaume, catedràtic emèrit de la UAB ‐‐‐ Solà, Xavier, secretari general del Departament de Cultura ‐‐‐ Susanna, Àlex, escriptor i director adjunt de l’Institut Ramon Llull ‐‐‐ Vila, Enric, escriptor i professor a la URL ‐‐‐ Villatoro, Vicenç, escriptor i actual director de l’Institut Ramon Llull 5