Fonaments de Ciència dels Materials

Anuncio
ENGINYERIA INDUSTRIAL
FONAMENTS DE
CIÈNCIA
DELS
MATERIALS
Guia de l’assignatura
ENGINYERIA INDUSTRIAL
25014 Fonaments de Ciència dels Materials. Guia de l’assignatura
Aprovada en C.A.A de data 8/06/05
Modificada en CAA data 29/06/06
Modificada en CAA de data 1/06/2011
1
Crèdits: 7.5 (6.0 T + 1.5 L)
Crèdits ECTS: 6,0
Tipus: Troncal (Codi: 25014)
Coordinador: M. NURIA SALÁN BALLESTEROS (nuria.salan@upc.edu)
Altres Professors: ELISA RUPÉREZ DE GRACIA (elisa.ruperez@upc.edu)
EDGAR FRANCO URQUIZA (edgar.franco@upc.edu)
TOBIAS ABT (tobias.abt@upc.edu)
Departament: 702 – CIÈNCIA DELS MATERIALS I ENGINYERIA METAL·LÚRGICA
Presentació
Coneixements previs
Si bé no s’han establert requisits previs per cursar aquesta assignatura, fóra convenient haver assolit
uns coneixements bàsics de química i de física, equivalents als corresponents al primer curs de
qualsevol titulació d’enginyeria.
Relació amb altres assignatures
Aquesta assignatura proporciona la base per al seguiment de l’assignatura de segon cicle “Tecnologia
de Materials” (25032), que s’imparteix a 8è curs, i també facilita el seguiment d’assignatures d’altres
departaments (principalment, els de Resistència de Materials i de Mecànica).
Objectius generals
Els objectius principals d’aquesta assignatura es descriuen als punts següents:

Proporcionar una terminologia bàsica i fomentar l’expressió correcta (oral i escrita) dels
aspectes vinculats a l’assignatura

Introduir l’alumne en els diferents tipus de materials que es podrien considerar d’aplicació
industrial a l’enginyeria (metalls, ceràmics, polímers i compostos), a partir del coneixement
bàsic de l’estructura de cadascun d’ells, i en l’impacte ambiental derivat de la seva obtenció,
transformació i aspectes del seu reciclatge

Proporcionar mecanismes que permeten alterar l’estructura dels materials, amb o sense
modificació de la seva composició química, i establir relacions estructura-propietats, que es
pot avaluar mitjançant diferents assaigs mecànics que proporcionen informació comparativa
sobre la resposta que presenten davant l’acció d’esforços aplicats

Considerar criteris de selecció de materials en base a la seva resposta o a les seves
característiques i introduir els diferents processos industrials de transformació de materials
per a l’elaboració de components finals
ENGINYERIA INDUSTRIAL
25014 Fonaments de Ciència dels Materials. Guia de l’assignatura
Aprovada en C.A.A de data 8/06/05
Modificada en CAA data 29/06/06
Modificada en CAA de data 1/06/2011
2
Temari
Mòdul 1
Tema 1: Introducció
-
(8 hores)
Definició de material
Classificació de materials
Enllaç atòmic
Xarxes cristal·lines
Defectes en xarxes cristal·lines
Difusió atòmica
Mòdul 2
Tema 2: Assaigs mecànics
-
Definició de característiques mecàniques
Deformació elàstica i plàstica
Fractura fràgil i fractura dúctil
Relacions esforç-deformació
Assaig de tracció-compresió
Assaig de duresa. Assaig Charpy
Assaig de termofluència (Creep)
Assaig de fatiga
Determinació de la tenacitat de Fractura
Tema 3: Materials metàl·lics
-
(6 hores)
Diagrames d’equilibri
Diagrama Fe-Fe3C
Aliatges fèrrics
Aliatges no fèrrics
Impacte ambiental i reciclatge de components de materials metàl·lics
Tema 4: Tractaments tèrmics
-
(8 hores)
(4 hores)
Tractaments tèrmics d’aliatges fèrrics
Tractaments termoquímics
Tractaments tèrmics d’aliatges no fèrrics
Mòdul 3
Tema 5: Materials ceràmics i vidres
-
Ceràmics tradicionals
Ceràmics tecnològics. Vidres
Matèries primeres naturals i sintètiques: impacte ambiental
(4 hores)
ENGINYERIA INDUSTRIAL
25014 Fonaments de Ciència dels Materials. Guia de l’assignatura
Aprovada en C.A.A de data 8/06/05
Modificada en CAA data 29/06/06
Modificada en CAA de data 1/06/2011
3
Mòdul 4
Tema 6: Materials polímers i plàstics
-
Definició i classificació bàsica de polímers
Recursos naturals: el petroli
Polimerització i copolimerització
Massa molecular
Grau de polimerització
Classificació industrial de polímers termoplàstics
Tema 7: Materials polímers termoplàstics i termoestables
-
(5 hores)
Arquitectura de les cadenes polimèriques
Forces d’unió entre cadenes
Polímers termoplàstics i termoestables
Polímers elastòmers
Tema 8: Estats d’agregació
-
(8 hores)
(3 hores)
Ordre
Cristal·linitat
Models
Transformacions físiques
Tema 9: Aplicacions industrials dels materials polímers. Reciclatge. Propietats
(4 hores)
elèctriques i òptiques Reciclatge
- Polímers barrera (envasos i embalatges) i aplicacions en el sector de l’automoció i
construcció
- Aplicacions als sectors de l’automoció i construcció
- Inflamabilitat en polímers. Reciclatge i impacte ambiental de components de materials
polímers
- Aplicacions elèctriques i electròniques dels materials. Propietats òptiques
Mòdul 5
Tema 10: Materials compostos
-
Definició
Classificació
Components bàsics: matrius i reforços
Preimpregnats
Tema 11: Estructures de materials compostos
-
(6 hores)
Plàstics reforçats
Estratificats i laminats
Sandwich
Compòsits alveolars
(4 hores)
ENGINYERIA INDUSTRIAL
25014 Fonaments de Ciència dels Materials. Guia de l’assignatura
Aprovada en C.A.A de data 8/06/05
Modificada en CAA data 29/06/06
Modificada en CAA de data 1/06/2011
4
Objectius específics dels mòduls

Mòdul 1
Els objectius principals d’aquest primer mòdul, son la presentació bàsica dels materials d’aplicació
industrial a l’enginyeria, tot establint relacions entre l’estructura atòmica i la distribució regular dels
àtoms a l’espai (xarxes) amb les característiques més rellevants de cada grup.

Mòdul 2
En aquest segon mòdul, es persegueix fer una definició dels conceptes de deformació elàstica,
plàstica i tipus de fractura, així com una descripció de les principals magnituds mecàniques i dels
assaigs mecànics més habituals, tot indicant la utilitat dels assaigs mecànics com a eina que permet
efectuar previsions davant la resposta de materials i/o components en servei. També es pretén
realitzar una descripció dels principals grups de materials metàl·lics, fèrrics i no fèrrics, i de les
relacions entre composició, estructura i propietats. S’inclou la definició del concepte de tractament
tèrmic i presentació dels tractaments d’aplicació més habitual, tant per als aliatges fèrrics com per als
no fèrrics, com a processos que permeten modificar la seva estructura i, per tant, la seva resposta.
Per últim es relacionarien els conceptes de difusió (Tema 1) amb els tractaments termoquímics.

Mòdul 3
Dins aquest tercer mòdul, es realitzaria una descripció dels aspectes més rellevants dels diferents
materials ceràmics, tant a nivell d’estructura atòmica com d’aplicació d’elaboració de components
d’aplicació i utilització industrial.

Mòdul 4
Al quart mòdul de l’assignatura, es presenten els materials polímers amb estudi dels seus aspectes
estructurals més interessants des del punt de vista tecnològic i la seva relació amb les principals
propietats. Es considera la distinció entre polímers termoplàstics, termoestables i elastòmers en
funció de l’arquitectura de les seves cadenes constituents i principals aplicacions industrials.

Mòdul 5
En aquest mòdul, es fa una presentació dels materials compostos tot incidint en les matrius
polimèriques termoestables i les fibres de reforç d’altes prestacions. També es fa un estudi de les
principals estructures dels compòsits en funció de la geometria de seu reforç. En aquest mòdul,
s’introdueixen aspectes relacionats amb el reciclatge i l’impacte ambiental associat a la fi de vida de
components polimèrics, i també s’introdueixen les característiques vinculades a propietats elèctriques
i òptiques dels materials d’aplicació industrial.
Metodologia de treball
El seguiment de l’assignatura es basa en l’assistència a les sessions teòriques (4 hores setmanals) i
es complementa amb sessions de laboratori (2 hores en setmanes alternes).
ENGINYERIA INDUSTRIAL
25014 Fonaments de Ciència dels Materials. Guia de l’assignatura
Aprovada en C.A.A de data 8/06/05
Modificada en CAA data 29/06/06
Modificada en CAA de data 1/06/2011
5
Els professors indicaran, bé mitjançant el Campus Digital o una nota al tauler del Departament, si hi
hagués alguna modificació de continguts o d’ordre, així com els terminis de lliurament d’exercicis que
es puguin haver lliurat a classe o la resolució d’algun exemple proposat.
Sessions teoria, problemes
A les sessions teòriques es combinaran exposicions (orals o amb recursos multimèdia) amb exercicis
d’aplicació de continguts, per tal d’afavorir la comprensió dels continguts. Sempre que sigui possible,
es proporcionaran dades, aplicacions i exemples reals referents als materials que s’estiguin estudiant
en aquell moment. Si bé l’assistència no es considera obligatòria, si que s’ha comprovat que afavoreix
notablement el correcte seguiment de l’assignatura, ja que els exemples i les aplicacions seleccionats
poden associar-se als dubtes més freqüents que es produeixen durant el desenvolupament del temari
de l’assignatura.
Pràctiques, laboratoris
Les sessions de laboratori es duran a terme al llarg del quadrimestre tot ajustant el contingut
d’aquestes al temari que s’imparteixi en aquell moment. El guió de pràctiques quedarà exposat al
Campus Digital i al Servei de Reprografia de l’ETSEIAT durant la primera setmana de curs.
Al Campus Digital i al Tauler del Departament es proporcionaran indicacions per a l’elaboració dels
grups de pràctiques, que han de quedar constituïts al llarg de la primera setmana de curs.
 Pràctica 1: Diagrames d’equilibri
Aquesta sessió s’ha plantejat com un seminari per treballar aspectes relacionats amb els diagrames
d’equilibri dels aliatges metàl·lics més comuns, com a complement i intensificació dels continguts
explicats a les classes teòriques.Identificació de Materials polímers
 Pràctica 2: Assaigs de tracció i impacte
En aquesta sessió es realitzen assaigs de tracció amb provetes de diferents materials polímers i
considerant l’efecte de variables com la temperatura i la velocitat de deformació en les principals
propietats mecàniques. Tanmateix, es realitzen assaigs d’impacte, també en provetes de diferents
materials polímers, amb la temperatura com a principal variable en l’obtenció de resultats
 Pràctica 3: Metal·lografia
Aquesta pràctica consisteix en l’observació i caracterització de diverses mostres metàl·liques
(fèrriques i no fèrriques) i no metàl·liques, mitjançant la utilització de microscopis òptics (transparència
i reflexió) i lupes binoculars-estereoscòpiques
 Pràctica 4: Xoc tèrmic
Mitjançant escalfaments a diferents temperatures i refredaments sobtats, es pretén determinar i
quantificar la sensibilitat de materials ceràmics als canvis de temperatura i l’efecte que això té en el
seu comportament en servei
 Pràctica 5: Identificació de materials polímers
Mitjançant la resposta davant la flama, s’identifiquen diferents famílies de polímers de gran consum.
Es proporcionen nocions de mètodes d’identificació de grups funcionals de polímers mitjançant
l’espectrofotometria d’infraroig per Transformada de Fourier (FT-IR).Difusió en estat sòlid
ENGINYERIA INDUSTRIAL
25014 Fonaments de Ciència dels Materials. Guia de l’assignatura
Aprovada en C.A.A de data 8/06/05
Modificada en CAA data 29/06/06
Modificada en CAA de data 1/06/2011
6
 Pràctica 6: Fabricació d’un material compost laminat
A partir dels constituents bàsics (matriu termoestable i reforç) s’elabora un component de material
compòsit (laminat), visualitzant així els aspectes més rellevants del procés d’elaboració i considerant
l’efecte dels principals paràmetres
Organització en mòduls i temps de dedicació de l’estudiant
Temps de
Classe
Temps
d’estudi
Temps
total
I. Introducció a la Ciència dels Materials
8 hores
6 hores
14 hores
II. Assaigs Mecànics i aliatges metàl·lics. Tractaments tèrmics
18 hores
15 hores
33 hores
III. Ceràmics i vidres. Classificació
4 hores
3 hores
7 hores
IV. Polímers. Tipus, característiques i aplicacions
20 hores
16 hores
36 hores
V. Compostos. Classificació, constituents i estructures
10 hores
8 hores
18 hores
Pràctiques
12 hores
3 hores
15 hores
Mòdul
Materials
Bibliografia bàsica
W.D. Callister Jr, Introducción a la Ciencia e Ingeniería de los Materiales, Vol. 1 y 2, Ed. Reverte,
Barcelona (2000).
H.D. Shackelford, Introducción a la Ciencia de Materiales para Ingenieros, Ed. Prentice-Hall Iberia,
Madrid (1998).
D.R. Askeland, Ciencia e Ingeniería de los Materiales, Ed. Paraninfo, Madrid (2001).
W.F. Smith, Fundamentos de la Ciencia e Ingeniería de Materiales, Ed. McGraw-Hill, Madrid (1998).
Bibliografia complementària
F.J. Gil (Ed.), J.M. Cabrera, M.Ll. Maspoch, L.M. Llanes, M.N. Salán, Materiales en Ingeniería.
Problemas resueltos, Ed. UPC, Barcelona (2002).
M.P. Groover, Fundamentos de Manufactura Moderna. Materiales, Procesos y Sistemas, Ed. Prentice
Hall Iberoamericana, México, (1997).
M.F. Ashby, Materials Selection in Mechanical Design, Ed. Butterworth Heinemann, Oxford (U.K.)
(1999).
N. Salán. Tecnologia de Proceso y Transformación de Materiales. Ed. UPC (2005)
Avaluació
La nota final s’obtindrà a partir de 3 notes parcials segons l’expressió següent
NFINAL  0.4 N1rP  0.4 N2nP  0.2 NLab NFINAL
ENGINYERIA INDUSTRIAL
25014 Fonaments de Ciència dels Materials. Guia de l’assignatura
Aprovada en C.A.A de data 8/06/05
Modificada en CAA data 29/06/06
Modificada en CAA de data 1/06/2011
7
N1rP i N2nP són, respectivament, les notes corresponents al primer i al segon parcial, obtingudes a
partir de les proves escrites i incorporant les notes d’exercicis que puntualment puguin haver-se lliurat
a classe en cadascun dels parcials. La nota de laboratori (NLab) s’obté a partir d’exercicis lliurats a
cada sessió de pràctiques i que pot complementar-se amb notes subjectives per part del professorat.
Descargar