Les zones de muntanya, un espai viu Ossera: de 129 habitants a 26. Canvis viscuts en un segle Situació d’Ossera Les zones de muntanya han experimentat forts canvis Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España posesiones de Ultramar (Diccionario Madoz 1846 - 1850) y sus Aldea dependiente en lo civil y eclesiástico del pueblo de La Vansa (1/4 de hora), en la provincia de Lérida (20 leguas), partido judicial y diócesis de Seo de Urgel (4), audiencia territorial de Barcelona (24). Situación en la pendiente de la sierra de Montargull, cerra de la ribera de La Vansa , dominada por los vientos del O. y con Clima sano : tiene 5 Casas: su Termino está enclavado dentro del de la matriz (V.): el Terreno es de mala calidad, y tiene algunos prados artificiales, bañándole el riach. que lleva el nombre de la parr., de cuya agua se sirven la vecindad para sus necesidades: para aquel punto hay un Camino , y otro para Fornols en mal estado. La Correspondencia la recibe por espreso de Seo de Urgel. Producción: : trigo , patatas y algunas legumbres; cría de ganado lanar, cabrío, vacuno y de cerda; y mucha caza de perdices, liebres y conejos, así como pesca de esquisitas truchas en el indicado riach. Pobl.: 5 vecindad, 18 almas Contribuye con el ayuntamiento Canvis en la població La població es concentra en llocs molt reduïts! Conseqüència Nuclis abandonats o en perill d’abandonament als Pirineus occidentals. Aldomà, Ignasi (dir.) (2009) Atles de la nova ruralitat Lleida, Fundació del món rural. Quadre 2.2. Les pèrdues demogràfiques comarcals en els darrers 150 anys, població 2007 i moment de màxim poblacional. 22.008 (2011) Mapa 2.4 i 2.5. El creixement i la recessió demogràfica municipal en els darrers cinquanta anys. Municipis que guanyen població i municipis que en perden, per períodes, 1960-2007. La població de Catalunya ha experimentat un fort creixement en els darrers anys Evolució de la població de Catalunya 8.000.000 7.000.000 6.000.000 5.000.000 4.000.000 3.000.000 2.000.000 1.000.000 0 1714 1764 1814 1864 1914 1964 Però el municipi de la Vansa i Fórnols ha decrescut Evolució de la Població de la Vansa i Fórnols 2000 1800 1600 1400 1200 1000 800 600 400 200 0 1717 1767 1817 1867 1917 1967 Evolució de la població de Catalunya (1900 - 2011) 8.000.000 7.000.000 6.000.000 5.000.000 4.000.000 3.000.000 2.000.000 1.000.000 Evolució de la Població de la Vansa i Fórnols (1900 - 2011) 900 800 700 600 500 400 300 200 100 0 1900 1920 1940 1960 1980 2000 11 20 10 08 09 20 20 20 07 20 05 04 06 20 20 20 03 20 01 00 02 20 20 20 99 19 91 86 98 19 19 19 81 19 70 65 75 19 19 19 60 19 50 55 19 45 19 19 40 19 30 20 36 19 19 19 10 19 19 00 0 Evolució de la Població de la Vansa i Fórnols (1900 - 2011) 900 800 Hi ha el 25% de la població 700 600 500 400 300 200 100 0 1900 1920 1940 1960 1980 2000 Evolució de la Població d'Ossera (1900 - 2011) 140 120 Hi ha el 20% de la població 100 80 60 40 20 0 1900 1920 1940 1960 1980 2000 Els canvis en la població han influenciat tota una sèrie de canvis Paisatgístics: Ortofoto, 1956 Ortofoto, 2008 Diferències: - Ocupació del territori - Camins tradicionals - Aigua (serveis) ... L’accessibilitat també ha canviat - Ossera – Sorribes: 30 minuts (a peu o en cotxe) - Sorribes – la Seu d’Urgell: 30 minuts - Ossera – Barcelona: 3 hores La pèrdua de població va suposar canvis en camps com els serveis: 1950: Ossera era capital municipal, tenia escola, església... 2000: la capital municipal és a 8 km, l’escola a la Seu d’Urgell... A nivell d’oficis: A nivell de pervivència: Els de la [Conca] de Tremp se reuneixen en assamblea y acorden demanar hostatge a paísos americans, més generosos que aquesta desagraïda terra espanyola. Si d’Amèrica costenten satisfactoriament, serà la primera volta que un districte emigri sencer. Volen marxar els vells, les dones, fins els malalts; marxarà tothom, no quedaran a Tremp no més que’ls recaudadors de la contribució y les forses de la guardia civil”. EL POBLE CATALÀ, 16 de desembre de 1910 El conjunt de canvis ha comportat la necessitat d’un nou plantejament CATALUNYA CIUTAT CATALUNYA GLOBAL CATALUNYA NODAL CATALUNYA ECOREGIONAL