habilitats socials

Les Habilitats Socials
HABILITATS SOCIALS
TIPUS D’INTEL·LIGÈNCIA (Segons Gardner)
• Lingüística
• Lògica – matemàtica
• Corporal kinestèsica
• Musical
• Espacial
• Naturalista
• Interpersonal
• Intrapersonal
CONSTRUCTIVISME → INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL → FORMACIÓ INTEGRAL
Alfabetització emocional:
Obrir l’ensenyament a l’experiència dels alumnes:
• Sentiments
• Motivacions
• Diverses formes de comprendre el món
Paco Valverde
Les Habilitats Socials
Són els pensaments i no les emocions, els que determinen
el nostre estat d’ànim: No ens preocupen les coses sinó la
visió que tenim d’elles.
El model de persona:
• Autònom
Salovey (1990) Organitza la intel·ligència en
cinc competències:
• En
creixement
continu
• En continu
t tdemés
emocions dels
•
•
Coneixement de les pròpies emocions
•
Capacitat de controlar-les
•
Capacitat d’automotivar-se
•
Capacitat
de
reconeixement
Control de les relacions
Objectius de l’educació en valors:
Educar l’empatia
Entrenar en el diàleg
Ensenyar a negociar
Desenvolupar la solidaritat
Ensenyar en la crítica constructiva
Informar sobre continguts de relleu moral
Desenvolupar els acords
Paco Valverde
de
les
Les Habilitats Socials
EMPATIA
Facultat de comprendre les emocions i els sentiments
externs per un procés d'identificació amb l'objecte, grup o
individu amb el qual hom es relaciona.
HABILITATS SOCIALS
DEFINICIÓ -Caballo (1986)Les Habilitats Socials són aquelles conductes que les
persones emeten en situacions interpersonals per obtenir
una resposta positiva dels demés. MILLORAR LA
CAPACITAT PARA RELACIONAR-SE I COMUNICAR-SE
AMB ELS ALTRES S’APRÈN
Una conducta socialment hàbil és el mateix que la
assertivitat: és fer allò que es pensa sincerament i que es
considera just però respectant els drets dels altres.
Hi ha dues formes de manca d’assertivitat: per excés
(agressivitat) o per defecte (la inhibició). L’objectiu de
l‘educador o educadora és aconseguir que els nens i les
nenes siguin persones, que diguin el que pensen, sense
perdre el respecte als que pensen d’una altra manera;
persones que no es facin els forts amb els dèbils, ni dèbils
amb els forts sinó que mantinguin sempre una fortalesa
serena davant la incoherència, la immadures i l’egoisme
d'altres persones.
Paco Valverde
Les Habilitats Socials
Una conducta socialment hàbil implica tres dimensions:
Dimensió conductual –tipus d’habilitatDimensió personal –variables cognitivesDimensió contextual –situació ambientalDimensions conductuals:
1. La capacitat per dir no
2. La capacitat de demanar favors
3. La capacitat per expressar sentiments positius i negatius
4. La capacitat d’iniciar, continuar i acabar converses.
Dimensió personal: Components cognitius
1. Competències –capacitat per transformar i emprar la
informació de forma activaa. Coneixement de la conducta apropiada
b. Coneixement dels costums socials
c. Coneixement de les diferents senyals de resposta
d. Capacitat per posar-se en el lloc de l’altre
e. Capacitat per la resolució de problemes
2. Estratègies de codificació i construcció personal –forma de
percebre, pensar, interpretar i experimentar
3. Expectatives - prediccions de l’individu sobre les
conseqüències de la conducta-
Com treballar les habilitats socials:
Modelatge
Rol Playing
Feed Back
Generalització
Paco Valverde
Les Habilitats Socials
Objectius d’un programa d’habilitats socials:
1. Augmentar l’autoestima
2. Facilitar l’autoconeixement
3. Millorar les habilitats comunicatives
4. Incrementar l’autocontrol emocional
5. Ajudar a superar les situacions d’estrès
6. Evitar conductes agressives i passives
7. Contribuir a la pressa de decisions
8. Descobrir les capacitats creatives
9. Iniciar una correcta expressió emocional
FASES EN L’APLICACIÓ D’UN PROGRAMA
D’HABILITATS SOCIALS
1a) Entrenament en les habilitats socials bàsiques:
Observar, escoltar, donar i rebre informació de com
s’està produint el procés (contacte ocular, to, ..)
2a) Entrenament en les respostes socials específiques:
Fer i rebutjar peticions, fer i rebre compliments, rebre
rebuig, iniciar i mantenir una conversa, fer i rebre
crítiques, manifestar expressions positives, defensar el
drets, convidar, demanar informació, finalitzar
converses i expressar opinions.
3a) Entrenament en les habilitats d’autocontrol.
Autoobservació,
establir
objectius
realistes,
autoreforçament adequat, concretar els objectius.
Paco Valverde
Les Habilitats Socials
DIFERÈNCIES ENTRE PERSONES AMB UNES ALTES I BAIXES HABILITATS SOCIALS
ALTES HABILITAS SOCIALS
A nivell conductual:
Major contingut assertiu
Més gestos amb les mans
Canvis en la postura
Més contacte amb la mirada
Canvis en el to de veu
Somriu amb facilitat
Contesta amb facilitat
A nivell cognitiu:
Expectatives més correctes sobre l’altra
persona
Més conseqüències positives
Autoconfiança
Més tolerància en el conflicte
BAIXES HABILITATS SOCIALS
Visió des de múltiples perspectives
Més negatius que positius.
Paco Valverde
Major contingut de consentiment
Menys contacte ocular
Major ansietat
Poca variació facial
Pocs canvis en la postura
Masses silencis
Poca conversa
Més autoverbalitzacions negatives
Més idees irracionals
Menys confiança en si mateix
Incorrecció en l’atribució d’èxits i fracassos
Les Habilitats Socials
El material del Manuel Segura treballa a tres nivells:
1.- Entrenament de les habilitats cognitives
2.- Entrenament en les habilitats socials
3.- Creixement moral o en valors
Adaptació del material a Primària:
Està distribuït en cicle i desenvolupat per edats.
Té una metodologia activa i participativa per poder
treballar amb tota la classe i en petit grup.
Consta de jocs, activitats de discriminació visual i
auditiva, amb auto instruccions, fitxes, laberints,...
ACTIVITATS:
1ª) Proponemos una encuesta a cada alumno que debe realizar a un compañero de clase.
Este cuestionario recoge gustos, características personales, expectativas. Con esta
información, el compañero presenta al resto de la clase al alumno. De este modo
empezamos a romper el hielo entre los miembros del grupo
2ª) También proponemos un juego clásico sobre Astronautas perdidos en la luna. Este
juego consiste en que los alumnos se imaginen que están en la luna y deben escoger una
serie de objetos entre una lista, primero individualmente y luego en grupo. De este
modo se hace evidente que el rendimiento colectivo es superior al individual.
3ª) Después de definir las principales distorsiones cognitivas que atacan nuestra
valoración personal, se propone a los miembros del grupo de trabajo que las
identifiquen a partir de ejemplos sacados de su contexto vital: Soy un desastre, he vuelto
a olvidar las llaves o Luís va a una fiesta y está incómodo porqué piensa que todo el
mundo lo está observando. Cree que es el centro de todas las críticas de los invitados...
o también Un padre sufre una depresión porqué se siente culpable de que su hijo sea
drogadicto a pesar de que lo ha educado de forma adecuada. Estos tres casos esconden
las siguientes distorsiones: etiquetar, el error del adivino y la autoacusación. Después de
aprender a reconocer estas deformaciones que afectan a nuestros estados de ánimo, se
trabaja con los alumnos en métodos para intentar disminuir su efecto.
Paco Valverde
Les Habilitats Socials
4ª)En el contexto de la asertividad y después de explicar cómo se pueden afrontar las
críticas, se plantea el siguiente rol playing. Se precisan cuatro voluntarios. Uno hace el
papel de víctima y los otros tres de críticos. De modo sistemático los críticos van
inquiriendo a la víctima con relación a su modo de ser, actuar, vestir, etc. La víctima ha
de responder con la técnica del banco de niebla o sea: no negar ninguna crítica, no
aceptar la verdad de las críticas, no contraatacar con otra crítica y responder con
expresiones del tipo es posible... tal vez.... El juego consiste en aguantar doce críticas.
Al finalizar el juego cada voluntario expone sus sensaciones y la víctima sus
dificultades para utilizar la técnica.
5ª) Se plantean las siguientes actividades para tratar de la vergüenza en el apartado del
autoconocimiento emocional: Se colocan los alumnos en círculo, de pie. En el centro
del círculo se sitúa una silla. Cada alumno sube de pie a la silla, da una vuelta sobre sí
mismo mirando fijamente a todo el grupo. O bien de una lista de situaciones de cada día
se analizan y debaten con cuales se identifican los alumnos y cuales tienen fundamentos
racionales para producir el sentimiento de vergüenza.
6ª) Dos miembros del grupo se presentan entre ellos de modo formal. Después están un
buen rato en silencio hasta volver a reemprender la comunicación. De este modo se
aprende a soportar los silencios en la comunicación.
7ª) Otro ejercicio: cada alumno expresa verbalmente delante de los demás compañeros
una alabanza, una virtud o cualquier otro aspecto positivo. El alumno alabado acepta el
piropo y expresa otra alabanza. De modo similar se pide a cada alumno que solicite un
favor a un compañero de clase y también que lleve un registro semanal de los favores
que pide a las personas de su entorno y analice cuáles le son fáciles de pedir y cuáles no.
8ª) Respuesta y análisis de cuestionarios sobre conductas habituales. Por ejemplo en el
tema del estrés se hacen preguntas del tipo: En un partido de fútbol, un defensa del
equipo contrario te da un empujón por cuarta vez. Te enfadas y lo amenazas o Un
amigo tuyo te devuelve un libro que le has prestado y te lo devuelve en mal estado. No
le dices nada y otro día te pide un libro y se lo dejas. El alumno tiene que analizar si esta
conducta es habitual o esporádica y que grado de malestar le produce.
Paco Valverde