TERRES LLUNYANES

TERRES LLUNYANES
Vida a la vall del riu Omo ( Etiòpia ) AFRICA
La Vall del Baix Omo va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1980 després de trobar-se a la
seva regió més de 40.000 fòssils , mandíbules , ossos, dents i fragments d'esquelets.
A pesar del temps transcorregut des de les primeres expedicions ( Vittorio Bottego – 1896 ) recórrer avui la zona de
l'Omo no és una tasca fàcil . Per conèixer els diferents grups ètnics disseminats en una extensió comparable a Suïssa,
i els minúsculs i polsegosos poblats de la qual sovint ni tan sols apareixen en els mapes. Acompanyat d'un guia local i
armar-se d'una bona dosi de paciència ja que és fàcil perdre's per una pista de terra que en època seca a penes es
distingeixen i en època de pluges es converteixen en impracticables fangars i preveure que algunes d'aquestes tribus
no són tan amistoses com ens agradaria.
Però si dures són les jornades per aquestes terres no ho serà
menys el retrocés en el temps que experimentarem en trobarnos enfront de alguns d'aquests poblats .Són cultures que en
altres llocs del planeta han deixar d'existir fa milers d'anys i el
mode de vida del qual està més prop de l'Edat de Pedra que de
les modernes tecnologies actuals.
Comparteixen aquest territori uns 200.000 individus de 18
grups ètnics diferenciats (tsemay, benna, ari, bashada, mursi,
bodi, hamer, karo, arbore, surma, nyangatom, bume,
dassanetch o galep), dels aproximadament 45 que habiten el
sud-oest etíop. Molts d'ells seminòmades que viuen en
l'actualitat del pasturatge i l'agricultura, ja que la caça ha
disminuït molt, a més d'estar regulada en l'actualitat por les
reglamentacions dels Parcs Nacionals d'Omo i Mag, ocupant
cadascun d'ells una marge del riu, que els divideix i delimita.
Observar a aquestes tribus en el seu entorn natural és una experiència inoblidable i única, una amalgama de noves
sensacions, i un dels espectacles més singulars i increïbles que podem imaginar, però és de témer que els costums
ancestrals d'aquestes gents, la seva manera de viure i comportar-se, els seus rudimentaris estris, la seva organització
social, etc. estan tràgicament desapareixent de forma excessivament veloç. Un viatge al passat que no tindrà
possibilitat de realitzar-se en un futur relativament pròxim.
Andreu Noguero
"TERRES LLUNYANES"
( Tierras lejanas )
Vida en el valle del riu Omo ( Etiòpia ) AFRICA
El Valle del Bajo Omo fue declarado Patrimonio de la Humanidad por la Unesco en el año 1980 tras encontrarse en
su región más de 40.000 fósiles , mandíbulas , huesos, dientes y fragmentos de esqueletos.
A pesar del tiempo transcurrido desde las primeras expediciones ( Vittorio Bottego – 1896 ) recorrer hoy la zona del
Omo no es una tarea sencilla . Para conocer los diferentes grupos étnicos diseminados en una extensión comparable
a Suiza, y cuyos minúsculos y polvorientos poblados a menudo ni siquiera aparecen en los mapas. Acompañado de
un guía local y armarse de una buena dosis de paciencia ya que es fácil perderse por una pista de tierra que en
época seca apenas se distinguen y en época de lluvias se convierten en impracticables barrizales y prever que
algunas de estas tribus no son tan amistosas como nos gustaría.
Pero si duras son las jornadas por estas tierras no lo será menos el retroceso en el tiempo que experimentaremos al
encontrarnos frente a frente con algunos de estos poblados .Son culturas que en otros lugares del planeta dejaros de
existir hace miles de años y cuyo modo de vida está más cerca de la Edad de Piedra que de las modernas tecnologías
actuales.
Comparten este territorio unos 200.000 individuos de 18 grupos étnicos diferenciados (tsemay, benna, ari, bashada,
mursi, bodi, hamer, karo, arbore, surma, nyangatom, bume, dassanetch o galep), de los aproximadamente 45 que
habitan el suroeste etíope. Muchos de ellos seminomadas que viven en la actualidad del pastoreo y la agricultura, ya
que la caza ha disminuido mucho, además de estar regulada en la actualidad por las reglamentaciones de los
Parques Nacionales de Omo y Mago, ocupando cada uno de ellos una margen del rio, que los divide y delimita.
Observar a estas tribus en su entorno natural es una experiencia inolvidable y única, una amalgama de nuevas
sensaciones, y uno de los espectáculos más singulares e increíbles que podamos imaginar, pero es de temer que las
costumbres ancestrales de estas gentes, su manera de vivir y comportarse, sus rudimentarios utensilios, su
organización social, etc. están trágicamente desapareciendo de forma excesivamente veloz. Un viaje al pasado que
no tendrá posibilidad de realizarse en un futuro relativamente próximo.
Andreu Noguero