Guia d`aprenentatge de la matèria Ètica i activitat professional (1

Guia d’aprenentatge de la matèria
Ètica i activitat professional
(1 ECTS)
Any acadèmic 2012-2013
Màster Universitari en Models i estratègies d’acció social i educativa en la
infància i l’adolescència
Mòdul 2: Polítiques i marcs legals sobre la infància i l’adolescència. Perspectiva
local
Professor/a: Dr. Jesús Vilar
Ètica i activitat professional
L’assignatura consisteix en reflexionar de forma sistemàtica sobre el sentit de l’ètica en
la pràctica professional i la forma com aquesta és una condició per assegurar
actuacions inspirades en el sentit de justícia, més enllà del compliment estricte de la
llei. En concret, es planteja descriure un breu marc teòric sobre ètica aplicada i
posteriorment identificar la manera com es pot convertir en un sistema de suport en el
dia a dia de l’activitat professional.
En segon lloc, s’analitzaran les principals dificultats que els professionals es troben en
el moment de tenir en consideració l’ètica en la seva pràctica professional i
s’apuntaran vies o línies de tractament d’aquestes dificultats.
Objectius
•
Identificar la funció de l’ètica en la pràctica professional.
•
Conèixer els processos de construcció dels sistemes ètics i les característiques
fonamentals de les ètiques aplicades.
•
Conèixer i utilitzar els instruments existents en la professió respecte de les
qüestions ètiques i valoratives.
•
Analitzar de manera sistemàtica els casos i/o situacions on apareixen conflictes de
valor.
•
Reconèixer les diferències entre les qüestions tècniques/científiques i les qüestions
valoratives en l’exercici de la professió.
3.- Continguts
1.1. El sentit moral de la pràctica professional.
1.1.1. Ètica, responsabilitat i servei.
1.1.2. Models de construcció de les ètiques aplicades: l’ideal deductiu, l’ideal
inductiu, les ètiques dialògiques i l’hermenèutica crítica.
1.1.3. Característiques de les ètiques aplicades.
1.2. L’ètica aplicada en les professions socioeducatives.
1.2.1. Raons per parlar d’ètica en les professions socioeducatives.
1.2.2. Estat actual i principals dificultats formals en la construcció de l’ètica de
la professió.
1.2.3. Principals fonts de conflicte en la pràctica professional.
1.3. Elements per a la gestió dels conflictes de valor.
1.3.1. Els nivells d’anàlisi i les tipologies de discurs moral en la professió.
1.3.2. Les guies de referència en la presa de decisions.
1.3.3. Estratègies de discussió i anàlisi dels conflictes ètics.
Bibliografia i recursos
AA.DD. (1979). Informe Belmont: principios y guías para la protección de los sujetos
humanos de investigación. EE.UU. (Versió traduïda per l’Observatori de Bioètica i Dret
del Parc Científic de Barcelona: Universitat de Barcelona).
AA.DD. (2001). Monogràfic “Deontologia i pràctica professional”. Educació social.
Revista d’intervenció socioeducativa, n. 17.
Asedes (2007). Documentos profesionalizadores. Barcelona: Asedes
Banks, S. (1997). Ética y valores en el trabajo social. Barcelona: Paidós.
Bárcena, F.; Mèlich, J.C. (2000). La educación como acontecimiento ético. Barcelona:
Paidos.
Barriga, S. (1996). Dilemas éticos en la intervención psicosocial. A Sánchez Vidal;
Musitu Ochoa. (Coord). Intervención comunitaria. Aspectos científicos, técnicos y
valorativos (pp. 24-36). Barcelona: EUB.
Bayetz, Kurt (2003). La moral como construcción. A Cortina, A.; García-Marzá, D.
(editores): Razón pública y éticas aplicadas: los caminos de la razón pràctica a una
sociedad pluralista (pp. 47-69). Madrid: Tecnos.
Caride, J.A. (2002). Educación social como proyecto ético y tarea cívica. A Revista
interuniversitaria de Pedagogía social, 9, (pp. 91-126). Múrcia: Universidad de Murcia.
Caride, J.A. (coord.), (2009). Los derechos humanos en la educación y la cultura. Del
discurso político a las prácticas educativas. Rosario: Homo Sapiens.
Conill, J. (1996). Aspectos éticos de la intervención psicosocial. A Sánchez Vidal;
Musitu Ochoa. (Coords). Intervención comunitaria. Aspectos científicos, técnicos y
valorativos (pp. 37-54). Barcelona: EUB.
Cortina, A. (1986). Ética mínima. Introducción a la filosofía pràctica. Madrid. Técnos.
Cortina, A (2003). El quehacer público de las éticas aplicadas: ética cívica y
transnacional. A Cortina, A.; García-Marzá, D. (editores): Razón pública y éticas
aplicadas: los caminos de la razón pràctica a una sociedad pluralista (pp. 13-44).
Madrid: Tecnos.
Fernández, J.L.; Hortal, A., (1994). Ética de las profesiones. Madrid: UPCO.
Finkielkraut, A. (1998). La humanidad perdida. Ensayos sobre el siglo XX. Barcelona:
Anagrama.
Galceran, M. (2003). Ètica i deontologia professionals: el compromís dels educadors
socials en la transformació personal i social. A Planella, J.; Vilar, J. (coords.).
L’educació Social: projectes, perspectives i camins (pp. 169-176). Barcelona: Pleniluni.
Hansen, D. (2002). Explorando el corazón moral de la enseñanza. Barcelona: Idea
Universitaria.
Hortal, A. (2002). Ética general de las profesiones. Bilbao: Ed. Desclée De Brouwer.
Hortal, A. (2003). Ética aplicada y conocimiento moral. A Cortina, A.; García-Marzá, D.
(editores): Razón pública y éticas aplicadas: los caminos de la razón pràctica a una
sociedad pluralista (pp. 91-119). Madrid: Tecnos.
Houser, E.R. (1997). Evaluación, ética y poder. Madrid: Morata.
Illich, I. (i altres) (1981). Las profesiones inhabilitantes. Barcelona: Blume.
Hers, R.; Reimer, J.; Paolitto, D. (1979). El desarrollo moral. De Piaget a Kohlberg.
Madrid: Narcea.
Innerarity, D. (2001). Ética de la hospitalidad. Barcelona: Península.
Kolhberg, L. (1989). Estadios morales y moralización. El enfoque cognitivo-evolutivo. A
Turiel, E.; Enesco, I.; Linaza, J.; El mundo social en la mente infantil (pp.71-100).
Madrid: Alianza Psicología.
Mardones, J.M.; Mate, R. (Eds.) (2003). La ética ante las víctimas. Barcelona:
Anthropos.
Martínez, M. (1998). El contrato moral del profesorado. Bilbao: Desclée de Brouwer.
Mèlich, J.C. (2010). Ética de la compasión. Barcelona: Herder.
Meirieu, Ph. (1998). Frankenstein Educador. Barcelona: Laertes.
Meirieu, Ph. (2001). La opción de educar. Barcelona: Octaedro.
Morin, E. (2006). El método. Vol.6 Ética. Madrid: Cátedra.
Palazzi, C; Román, B. (2005). Ética aplicada, entre la recreación moral y la tradición.
Barcelona, Arts Brevis. Anuari de la Càtedra Ramon Llull de Blanquerna, 11 (pp.165177). Barcelona: Universitat Ramon Llull.
Piaget, J. (1987). El criterio moral en el niño. Barcelona: Martínez Roca.
Puig, J. (1996). La construcción de la personalidad moral (pp. 13-75). Barcelona:
Paidós.
Sánchez, A. (1999). Ética de la intervención social. Barcelona: Paidós Trabajo social 7.
Selman, L. R. "El desarrollo sociocognitivo. Una guía para la práctica educativa y
clínica". A Turiel, E.; Enesco, I.; Linaza, J.; (1989). El mundo social en la mente
infantil. Madrid: Alianza Psicología
Trilla, J. (1992). El profesor y los valores controvertidos. Neutralidad y beligerancia en
educación. Barcelona: Paidós.
Turiel, Eliot; Enesco, Iliana; Linaza, Josetxu (1989). El mundo social en la mente
infantil. Madrid: Alianza Psicología
Vilar, J. (2000). Deontología y práctica profesional. Límites y posibilidades de los
códigos deontológicos. Arts Brevis. Anuari de la Càtedra Ramon Llull de Blanquerna
(pp. 275-294). 1999. Barcelona: Universitat Ramon Llull.
Vilar. J. (2003). El tractament dels conflictes ètics en la pràctica professional:
aproximació a una ètica aplicada. A Planella, J.; Vilar, J., (coords.). L’educació Social:
projectes, perspectives i camins (pp. 195-216). Barcelona: Pleniluni.
Vilar, J. (2007). L’ètica en la pràctica quotidiana de l’exercici professional. A Quaderns
d’Educació Social, 10 (pp. 35-51). Barcelona: Col.legi D’educadors i Educadores
Socials de Catalunya (CEESC).
Vilar, J. (2009). La ética en la práctica cotidiana del ejercicio profesional. RES (revista
de educación social). EDUSO. http://www.eduso.net/res.
Vilar, J. (2011). La ética en el proceso de construcción de la identidad de los/las
educadores/as sociales. A Planella, J.; Moyano, S., Voces de la educación social,
(pp.367-381) Barcelona: Editorial UOC.
Sistema d’avaluació
En aquesta assignatura, l’avaluació implica realitzar totes les tasques que s’indiquen
a continuació:
1. Assistència. L’assistència a classe és obligatòria i és condició prèvia per ser
avaluat.
2. Activitats a classe. Reflexió sobre la tipologia de discursos morals i la seva
repercussió en la gestió de conflictes. Anàlisi de les principals fonts de
conflictivitat moral en la pràctica professional.
3. Treball final: Activitat compartida amb els altres mòduls.