Revistad el Ct rw6 siempre la utopia; Zorrilla fiiB u n poeta q u e dessocli6 iin tesoro ile inspiracicin eii reunir las ruiiias d e iin miindo y al ir ti coiistruir con ellas, los escom bros s e convirt,ieron eri polvo; y siis obras,pc>rtodas esas remor de pecli-uscall al rclliscar, lo devi;i f e r el1 al bnis a r per lo cnmi; ja rn'lio deya'i cot; iio sé cine iu'li:i fet seiitir aquel1 soroll; seiiibl:i\.a qiie'm p;irlés ;i caii d'orella. Ah! si tal riri-ibo á pciisai-, 110 pujava pas per 1:t clressern y aisis eiis 1iaiiri;ini trobzit y..... iqiii bcncytn ciiiisas n o resisteii al arriilisis, es decir, no coiitiineii soch! ves, si'i trobo iii h:iujll:ia gos:it ;i mirAriiicl 1ics:iese i ~ l g oeterno, sigilo d e la poesía grande; l a razbn nieiit i y cll? res; a;ivaiit hl:~riet;i~,m'lia~iria dit :ib lo al ir destilando todo para extraer las esenciiis v(. coi1 p0s;it seriiis cIc sempre, y ;iqueil:i rcu tal1 cstl-:ln)-:l y d e s ~ x e c i oqiie esa poesía iio deja residuo d e sil desti- tan boiiica al eiiscmps, com la d'nqiicll fr:ire jove que lacihii. de passacla ciis va prcdic:ir f a tres aiiys, i i i i diurnciije Ho perteiirce, iio, á esin porsia la <le Canrpoainor; desix'scle iiiissn iri:ijoi-. n o pertkiiece la poesia dr: Caiiipoaiiios ii la del tnrís ;Y qiriii;is cos:is in¿s bonic;is qiie v;i dii-! al':stinicuvos ncri, siiio 6 lii del iizcis rrllri <le las cosas; lierteiiece ;i toti, csiiiirei!vos tots gcrrnnns; Jcsús i-n csiim:ii- ;i totIioin, jesiis va n~orii-cstiinniit~~. Y vnip pciis:ii. que l a poesíu gniiiile. Xiiiiez d e ;\rce ii»s dice eii s u publogo & los (<(;ritos ilei criiiibilte» lo (lile es esta poesía, l'~1ntoii:il sciitir ;iyiicIl coiice11 iii'cstiin:iri:i eoiii jo ;i ó iiiejor diclio; lo que Iia de ser la ljoesíii para. ser el1 iey:i t<:nipiqiic I'cstiiiinhii. Y dcsdii qiic v:iig si,iiiir grande. í>i.rstnd :iteiicii)ii i1 10 iliie voy (1 deciros que :iquell;i priclic;i qiie iii'ciii-csoi-do qu:isi iiii'% de Jcsiis qiic de ln Vei'gc:, y i; El\ qiii es t a n ;imol:i;s, li prcgo e s 11, q u e dice el citado poeta: quc!?in [;issi estiri~;~~. pcr l't\?ito~iy <I 1:1 \-c:~-g<,qiic ..... «La po,'sili, piii.;! ser grande y seiiliila, delje pensil? ísorprcs;i ;II iciirer 5 la 1':iiil:i que ciiti-:i cii esci:ii:il ;:iy! g sentir, retirjar las icleas y pnsioiies, dolores y ale- es vosti- ti3 ..... grías <le la socici1;iil eii que vive; no crinlar roino e l P.\I:I.I.--;Y jonchs que fey;is lI;irict;i? ipci- q u t ino pirjaro eii I:i selvii, extiaiio á cuaiito le rodra, )i siemcr.idab;is? pre lo riii:;iii«. 1% lireciso qiie reir>iicv:i los efectos iilks M.iir~i.i.\.-Si al-e iii:itrix iiri-iho. l'.ii-i..\.-;ily Sciij-or! -!i qiiiiias lloi-S i i i C s I>oiiic:isqiic intiiiics del alina 1iiiiniiii:i, coiiiij el iira~lo rciiioeve l a tierra: iibrieiiilo siircos. Y cuiiiito rnAs ali«iide, poi-t;is, y qiiiii iI;iyrc! iiii q i ~ c{os ciii.¿~iis!..... l ' u t ; ~ l:i cuanto irris peneirr y eiiriiiiie eii las eiitbsíias d e iin t:ninhi-;i s'cii oiiiplciin. Sl.\irii.i - J n lio ci-ccli, com ciiliiil;isdc ti-<:cli. pueblo y de iiiia PII«C;L,tm,io iiiks estiiiin.ln serti, ii~Bs I'.\i:i..i.-;Sosi del liort ~roii? seiiri(1ii y rlieiios diapiitada s u iiifiiieiiciii n hl.~i~~~:r~~.--I3;1yn, Si i i ' l i i IIZ iiri:i pI;int:~~l;i iiit!s I ~ O I I I Esta es ' a poesiil de Caiiipoaiiioi., rlix hit"i>rnlrn 'ocstr h r o i : ~qiic iio p;is dc ciips t:i1 tot:~l;i viiij-:i graii. l::i u11 imri.orc,s Iin a b e r t o A la l~oesialos lroiizoriles tle 1:~ bo al viiii-clio.... (nb 1?"1:1) Y , \-en¡ quiii;i p<:il:l: )p:II" ciei~cin. diu que 1;i.i t i cl':irren,c:ir, qiic son hvrisotas quc no LI<IR. W y n e k e n y Seglrnon. iian prolit, y tot pcr p1;iiit:ir iil scu Ilocli cols, ;tiisi:'trii, (COII~~>IIL:LI,~~.~ 6 jiilivert. I'.\i:i..i.---I>uig si'l teu p'irc hu vol, quiii i-eiiicy qiicd:~, iill:~..... Jii'ii ti-»har;is de llors; ilors j l l : t i i i ' l i i li;i fors:1. Ilura si110 I:L lioiir:~ kl.\i<!~.i.\.-Si,mcs iio's podcii cuilir. 1i:ista que cstA p:iLeiite la deslioiir;~. P.\i:i .A. i-:ir qiie '1s jovc. j;i'iitrc>b:ir;is i.,itniii:iiit; Asi teiigo esplicado jo be'n 1-:iig Lrob;ir. qiic se procure :iparecer 1ioiir;ido. Sl.iiii~.i.\.-;Y no'i:i culliou foi-s~i? d. D o m e n e c h y G n a u pero's mustigarcii t o t : ~ ~ . k1ii:iiii.-Pci-que 110 ile\.i;iii tiiidreliicomptc, pei-qii<t oblid;iri;iii i-cg::i-l:is soviiitct. l'.\1~1..\.-3l:,rict;i, telis 1:;ill~;I:1s v:1ix i-qg;i1-t:irt !:lp.) 1.'1s. !.,'iig ' i.eg;ir- :lb IlAgi-i~n:is. R o z < i i ~ i~tr , r tri61rt ,/L. i.rcoi,l nl qilcf;,ll ll(JS.!l'e c.4;hl.ii<ii:i.\.-L:is floll:s soii pcr fcr iiiia toj-:I pcr ..... 17lnt <r,,zich /fi~,,/or.si Giicll, p~ibli</r~c';rr los seg r ~ i e ! ~ t s , f ~ ~ i r g !r /i ' ~ zL>r c ~ ~dl,n~rr<~ ts i.11 I I I I izctd qric I I - 1 1 - 1 1 nos:r;i \.erge. iAy que boiiicli!.,. drii.ii ii~conz/>/r;(:t, titr~liil I;f!i;(:i~rnrirr.. iQuC conteirt se pos:ir;i'l i-ector qu:iii pugi ;ici il;ilt ;i I;i ci-iiiita. Pero i.:ij:i, digas: no es ccrt que ii;is tri;ii l;i llor mes m;ica per eii Liuis? 3l.i1~ii:i\:-I'ci~a'l L.luis!,.. va, v ; i , déisiiii est:ir: \-es hííauiefr~y clcsprt? P , I I I ~ < ~ qiiii~:is cosas rctrru ;irc ... bcii lliiriy de pciis:ir i:il cll. ( L a hlarieta v n ab un pon1 d i Hors: l'.\i:i..\.-Tíi~ls dir ... vols dir ...? (rihent). ll.ii<ii.i.\.--Esticb resalta, d'sviiy en cnde\:int iio viill I : I sorpresa).-¡Ay, ahaiit es; si in'ha seniblat veurer sa sombra; si 1iaguer;r jurat que hi era; si no fa escoltarii IIII:~ p:ir;iuIa niés. )\re in:rteis qii.iii hc pujzit, u n qunrt que ['he vist pujar; si quasi no ti. temps d'lia- he tingut oc:isi6 de dirli. ver fet un mos y ja estii la taula desparada! iSi que e s P.\i c..\.---.\>, quiiia etzng;ill:id;i (y cbm hi> 1i:i psei? estrany! Si, si, ja ha rneiijat, Cncajll:e hi iia rnoli:is de pii 1 . 1 I.- 1 1 L i t i 1 1 m i c i : que ni'lio pciisi, y el gxvinet k u t , g no deu se;' pas per dalt no. Aquella que m'lio rcpctisi, y s'eir li:t nn;it dihcnt que vindriü -~ ~ ~ aquí á s;iber el determiiii. Que l'esperi, doircns. A r e mateix m'en vaig, no fos cas que vingués, el t;iiioca. P\iii.i. -Esporat hlarieta. Esplícam mellor tot aisó, perque, c o n hi ha Deu, iio Iio entcnch. Virin, escolta, seu. Vosaltras Ins jovenetas, d'iin branqiiillc\ eii feu un feix. A boii segur quc'l niotiu del tuciicament es qiratsevulga tontada. Vajci, digas, esplicat. V e r i t a t que tinch raliú? ~ ~ . \ H I I : T . \ (iiidecisa. Pausa). - Kahú, rahó no la té, tia. Déisiu correr, perque sino ... s i i més val ... deixémho estar. P.\i:i..\.-Cardt, encare'ni farás peiisar .... R l . \ i ? i i i . \ (paiis:~.Apart).-Calla, cor ineu, calla. P \ i - u . - J a t'entristeises. Doochs entre ti1 y'l teu cosí ja [aren bona parella. M.\i:rrr~ (no entenentia y a b interés).-Cóm bona parella? ;qué voleu dir! P.\i:i.~.-Ren clar dona; que com 1'Antóo sempre est;i entristidot y tu't posas tan mel:lngiosa, fnréu bona parella. Veliaqui tot. M ~ ~ i f . r . i . - - Jho a comprench; j ; ~ho entench. Digui: (y per qué e s t i trist? P.i~r..\.-Ell ho deu saber; a y ay, no t'hi cap-5quis que no'n treurds l'aygua clara. M.\HIFTA.-D~U ser pcr .... P.\r:i..\.-Tal r e g a d a per un romaliso com lo téu. Mxiiiii?,\ ((ab interés).-Estd animorat? (A. qui estima? P . \ ~ i . ~ . - j Q u cbo sé jo pobre de ini! Aixó es un dir. M.\RII:-r.\.-Pero no sospita d'alguna fadrina .... P.\i.i.-\.-Digas que t'interessa molt el sapiguerho. Pregúntnli. Caramba, y sembln que t'has tornat roja com aquestos tomacons. Digas, miram, qué tcns? MARIF:T,\ (coiifosa y mitj piorant).-No ho sé, no ho puch esplicar; no dech dirho. P A I ~ L , \ . - ~ are! Y ¿Es un pecat? cooféssat. MAI<IK~.A (aixecantse y posántseli al costati.-Escolti, y com lo confessor cnllissho sempre (pausa). Jo no estimo al Lluis; per mes que'ls de casa'l vulguin, may me casaré ab cll <pausa) A qui estimo jo ... es al Antón (acota'l cap en las faldillas de la Paula). PAGI..\.-[AI teu cosi? .\'l,\ixii:~.\(plorant) -Si, si, a b el1 sempre. Escena VI Ditas y A~ztóiique entra soptadameiit A ~ r o s . - i O h ! qué has dit! Tórnaho a dir, Alarieta. iPer Deu, pei- los Angels ... ! M,\r:ic-i-.L.-iAh! F.\tir.:\.-{Qué passa? AsI~«s.-Lo que p;issa es lo més gran que pot passar en la vida. iOydd! parla, repcteix aab ell, a b el1 sempre. com avans ho has dit plorant y a b tota I';inirna, com quan jo ho he sentit desde allá ii fora. iM,\ni~r.\.-Per sernprc, si Antón, persempre. Ríuten si vols, 6 estimam si m'estimas. A\ros.-Si, t'estimo. Oh! com rsplicarho! ... I'AI;I.A.-¡Be vaija! No me'n sé avenir. ATTOS.-N¡ jo tampoch. iSi semhla somni! ,:Pero es .rer;tlfl hl.\i<ii:i-.\.-Si, si, de tot cor. A~.ios.-Oh! lo cap se m'encPn com un fornal y ni cor no sé que scnto. Jo'm tornaré boig. Veig lluhir el sol eri la fosca iiit. {Cóm potscr? Respqin Alarieta, treume del dupte. ;Seiit ji> I'estimnt per qué parlabasab l o LluiB P.\I:I..\.-Te rahó. Esplicat. Dits y Llz~is Li.lii~.-Ja t'ho has pensat, Marieta? !bI.\r<i~<~.\.-jAh! hz-rox -Lo que pensa ella, es que a b mi, nb mi sois pensará sempre. LI.L-is(eiitra).--Y are. {qué dius, ximplet? Escoltii (aiiant vers ,l ella). Rl.\iiii:~-.~(apartantse1.-¡Fui@ A Y - r o(agafant ~ d Lluis).-Vina aci. Vull que m'escoltis; si no't plau, per forsa. Lr.cis.-No comprcnch.. .. A~.ro\.-Ja. t'lio €aré entendre. Ella ja no e s t a promesa. Li.i;ii.-iQuC diiis: (Qiie no sents que ha dit Marieta? Parla ... digas .... M.\iri~:i.\.-Vesten. vesten. A~.ros.-h'o, si': que paular;i a b tú seré jo sol. jo sol que tiiich lo goig dc dirte que ella no es teva; que ella, niay t'ba estimat; que t'aborreix, que fins li has fet pú, en llocli de inspirarli amor. Li.r:is (coiifós).-;Y are! As-ros.-Vaja, clar y nct. Que será la meva muller, que es ;i'ii A mi sol i: qui s'estima. (Ho sents? (Ho compréns? ... Donchs ja estás Ilect, fas nosa, du, vestcn ja fora. Li.uis.-Atúrat, borne, atúrat, que no ets pas lo rey. Asros.-Só lo rey de casa meva, M.\nii:~:\.-Si, desitjo que t'en vagis; no't vuti veure, no duptis, no t'estimo, ni may t'he estirnat, tot va s e r broma, diverció finida. 1~1.1:is.-Pero, ets tú qui aixó diu? Oh! no sé que fer, no sé ;iqui giram. (Kesolut) {Qui té la culpa? As.ro~.-Jo; {qué vols? (Lluis l'amenassa.) M.\i:ii:-r.\ (cridant).-;Ay Jesús! no, no es pas veritat. P.hi:ir.-Deu meu, qué passa? iVerge del cel, amparéume! A s r o x (agafant una aixada).-Surt fora. Muir.:r,\ (agitfantlo).-{Qrié fas rZnt6n? Estigas, déisal. Li.i;is.--Surt, zipa, ens tenim de matá. P,\L.L.\ iagpfantlo).-,Vergel ¿Qué has dit? As.rou.-Dcixéiito anar. hl.\nir..i-A,-Oh! no hi vagis: no't moguis: per Deu, per mi, per mi que t'estirno. Asros,-Sí, sí, déixam. (Se desprén cadascú, y Lluis surt al carrer). Pk~-i..k.-jOh 9 e u meu! ampareumos! (cau agenoIlada). A Yi-ox tfuriós).-Ets mort. .tI.\nii::r~ (abrassai~tl~i fortanient v donantli netons).-' Treticam els brassos. Ta vida es meva. Tens lo meu cor, n'ets responsable. .4\ i o x (dolsament).-Oli! el pi-inier pctó! Que dols ... qiie te~idrc... jamaj- I'hc somiiiat!.. (C)LI~ vols de mi? socii ton esclau. L.s.~i.;.-Cobart. jNo surt? 1\I.\i~i1:.1-.\.-;211tún,t'estimo. .4ur o x . -]o cobiirt! ... !canibi:int) Si, tot lo que vulgtiis, cohart, Iladre, si, si, jo iio'm pii<:h batre; seiito diiis del meu cor bategar el se11 (set~yalantla)y el1 me diu que Iic de viurer, que he d'estimar :i tothom g't perdono jo; perdónatn t ú també, puig sols goig sento. P.\i.r .l.-Deu pocler5s ha fet un mil-acle. M.\tcit:-i-.t.-L'amor l'ha cambiat; per mi ho ha let tot joh, soch felis! Crónica Científica FORSIACIÓN D E L G R A N I Z O Y MODO DE E V I T A R L A El importante pedrisco que eti la tarde del dia 10 del pr6ximo p:~sadoRlayo arrasó los hcrinosos campos del llano del V:rllés, dd ;i esa clase de fenómenos que tantos y tati gravisitiios daños causa ii iiuestra desvalida Agricultura, uti cierto tinte de actiinlidad, que me incita $1esplicaros, tan breve y clarnnieiite como lo permitan mis escas<)sméritos, la matirra como se forma el g r n ~ i z o y, el como y el por qué del procedintiento que hasta hoy se h : ~ etnplcndo con mejores resultados para evitar sli formacióti. Mris, atites de empretider mi tarea, bueno serii que os diga, quc no pretendo enumerar una por un:% las diversas Iiipótesis que se han hecho para explicar este piinio de la Ciencia, y compararlas entre si, hacieiido ver las ventajas 6 iiicoiiveiiientes de cada una. Sería, eso, el cuento de nunca acabar, pues esas hipótesis, soii muchas 1muy v;iria3as, lo ciial cada tiene de p;rticulai-, g;t que la Meteorologia, es una ciencia todavía en enibrión, mal que pese ;ilos profet<isque en alniatiaques y periódicos anuncian, con mucha aiitelación. las tempestades que han de venir, coi1 la misma nema que cualquier niinistro español jura y y perjura qiie la legalidad imperar& en las elecciones. Asi pues, me limitaré ;l exponer, de entre tal variednd de Iiipótesis, aquella que, en mi eiitender,.sea m:ís admisible, y al hacerlo procuraré, como procuro siempre, dar una idea clara y sencilla de lo que constituye el objeto de estas lineas. sin entrar mi eiiladosos detalles iii en oscuros y carganies tecnicismos. En 1790, el celebre Lavoisier, describía miniiciosnmente, el1 uno de sus escritos, los feni~metiosá que daría lagar el hecho de que la Ticrr:i se trasladara, de repente, n tina región del sistema solar, mucho m i s caliente ó niucho más fría que aquella en la cual se mueve ahora; y después de hacer ver cómo se originarian liquidos, sólidos p gases de los que entonces no s e tenia la mas remota idea, desap:ircciendo cn cambio otros que-hoy existen, acababa dicietido qur, los estados sólido, liquido y gaseoso, eran tres estados distiii- tos por los cuales podía pasar cualquier cuerpo, siempre que las circunstaiicias de que estuviern rodeado no se opiisieran d tales cambios. Eii nqriellos tiempos, dado el estiido en que se hallaba ln Cieiicia, no p:is:ibai~ de ser, las palabras del emitietitr qiiimico It-ancés, u11 atractivo juego de una imaginación exuberante; pero hoy, con la iicuacion de los lIaiii:tdos gzises permanentes, hasta llegar á convertir en liquido el aire, las ideas del famoso Laroisier han recibido pleria coiilii-niaciún. Reflesionaiido un poco sobre eso, acude inmediatatamente una idea. Un ciierpo, al pasar de uno cualquier a de los estados de la materia d otro, no cxmbia de composición, es el mismo cucrpo. El Iiielo y el agxla liquida que remos tnanar de la fuente, soti ur,a misma cosa en si1 ecincia; se cotnponen los dos de origeno é hidrógeno en las mismas propoi-cioties: y la única diferencia, cstA en sus propiedades fisicas, pues si el primero tieiie las propiedades naturnlcs de los <:ucrpos sólidos, la seguiida tiene las dc los liquidos. Ahora bieii; si un cucrpo, :il c:inibisr dc estado, no c;imbia de composició~i,sus dtomos constitutivos claro es que continu;irdn siciido los mismos. 1-0 único que variard, y cuya rariaci<lti prodiicirit el cambio en las propiedades fisicas del cuerpo, ser:i la distrihiiciiin de esos Atomos eti la moléculit, ó la distribución de I:is iiioli-ciilas en el iiiterior del cuerpo. De dotide 'es111ta que, el paso dc uno ii otro rstado, se rediice eti último ztnálisis, A un cambio en la m:iiiera de estar colocados, distribuidos, los Atomos que form;in el cuerpo; es decir, se reduce á LIII moviniietito de esos iitontos. Pero todos sabeis, que existe utia luerza, que se Ilaina fuerza de inércia, en \.ii-tud de la cu:il, uti cuerpo que esté en reposo, se rcsiste ;i salir de tan cómoda pozición, y un cuerpo que este en movimiento, se opone á que se le cambie su manera de moverse, ni mas, ni menos, que lo que Iiace la fucrz;~de la tradición en iiuestras costumbres. Y como que los zitomos son cuerpos, aún que tan pequefios que ni utia iden aprosimada siquiera podei1.o~formarnos de lo que es su diminuto tamaño. es evidcntc que la iiic'rcin, tambic'ti tendrli que ver con ellos. Asi es que, cii:iiido queramos cambiar el rstado de un cuerpo, cs decir, cu;indo queramos camb i a r la manera como estdn agrupados sus átomos en sus moléculas, la inércia Iiard que esosátomos se resistan moverse pat-a ocupar :ius nucvzts posiciones, aún que las circu:lstlitici:ls csteriores, tempcratui-a y presiriti, sean api-opósito para la nueva distribución. Será por lo tatito necesai-io, que les cmpujernos, que una sacudida les saque de su reposo, y podrA niuy bici? suceder, que habicndo dado :i 1;r presión y :í la teniperaturn, valores coii\~ciiientespar:i que el cucrpo cambie de estado, sc ni;interiga $10obstante cn su cstndo primiti"0, por no haber podido vencer la in?rci:t de sus átomos, por no haberles podido 1i:lccr entrar eii movimiento. Niinicrosos ejemplos alidal1 por ahí consignados en los tratados de Fisica, que prueban la certeza de mis afirmaciones. Entre ellos, par:: ei objeto que me propongo, ninguno como los llamados fendmenos de soúrcfrrsidu, y entre los casos de .soúrifzisidf¿, el mcjor, es el qce ofrccc el 3g1i:i. el c1i:iI consiste en quc,